LITERATURA MEDIEVAL. Panorama general Edat Mitjana Període. Trets comuns de l Alta (segles V-XIII) i Baixa (XIII-XV) Edat Mitjana:

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LITERATURA MEDIEVAL. Panorama general Edat Mitjana Període. Trets comuns de l Alta (segles V-XIII) i Baixa (XIII-XV) Edat Mitjana:"

Claudia Iglesias Roldán
hace 6 años
Vistas:

1 UNITAT 2 LITERATURA MEDIEVAL Panorama general Edat Mitjana Període. Trets comuns de l Alta (segles V-XIII) i Baixa (XIII-XV) Edat Mitjana: Des del punt de vista social Piràmide social LA PIRÀMIDE SOCIAL A L'EDAT MITJANA Implantació del feudalisme: els camperols eren vassalls del senyor feudal. Progressiva ascensió de la burgesia i importància de les ciutats (SXIII). Importància dels conceptes honor, valor i fidelitat, molt lligats amb la cavalleria. Des del punt de vista cultural Naixement de les llengües vulgars (romàniques).

2 LA LÍRICA MEDIEVAL Teocentrisme: predomini de la religiositat en tots els estaments de la vida pública i privada. Cultura culta als monestirs (literatura religiosa) i a les corts (literatura trobadoresca), cultura popular vinculada a les classes populars. Imitació: adaptació de models de procedència diversa, des dels llatins als orientals. Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura i l art Durant l Edat mitjana, la poesia lírica (aquella que expressa sentiments) era, primordialment, poesia cantada, per tant l autor havia de ser poeta i músic. La poesia medieval presenta continguts diferenciats: o El religiós, que sorgeix d una societat molt cristianitzada (monestirs i en llatí) o El profà, a partir del segle XI, que s originà al si de la societat feudal. D aquí sorgeix la lírica culta en occità (la primera mostra de lírica culta escrita en una llengua romànica). Els trobadors Es distingeixen tres tipus de poetes: Poeta Joglars

3 Trobadors: escrivien (i cantaven) poesia en llengua occitana per a un públic cortesà. o Llengua occitana: Per què escrivien en llengua occitana? Raons culturals: prestigi de la literatura dels trobadors. Auge del provençal: des del s. XII fins al s. XV, els poetes catalans escrivien en provençal. Va ser una de les grans llengües de cultura a l Edat Mitjana. Raons polítiques: relacions Catalunya-Occitània des del 878 i, sobretot, des del casament de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112) fins a la batalla de Muret (1213). Raons lingüístiques: l occità era la llengua pròpia d Occitània (meitat sud de França). Semblances i coincidències entre el català i el provençal. o La poesia trobadoresca Estava feta i pensada per plaure a un públic d aristòcrates, vinculats a la cort. Reflecteix en els seus versos les relacions pròpies de la societat feudal, basada en el vassallatge. Eixos temàtics: la guerra i l amor. (també ho són de la novel la cavalleresca del SXV). L amor cortès (amor fidel, perfecte) o fina amor dels trobadors és un amor basat en l elogi de la dama i les relacions de vassallatge. Provoca desig, però, també, dolor. El trobador La dama

4 o Gèneres trobadorescos Escenaris predilectes. Etapes de la relació amorosa: o Tímid o Suplicador o Acceptat o Amant total o Cançó: és el gènere més important i lloa i idealitza la dama (dona casada) expressant el seu vassallatge. o Sirventès: Sirventès d atac d un senyor feudal cap a un altre. Sirventès polític: esdeveniments del moment (sobretot lluites polítiques) Sirventès moral: costums socials. o Plany: lament per la mort d un personatge important (rei o senyor feudal) o Pastorel la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora. o Alba: narra la separació dels amants després de passar la nit junts (guaita, gilós, lauzengiers). o Debat poètic (tençó) : discussió entre dos trobadors. o Dansa i Balada: composicions per ser ballades. o Els estils poètics el trobar lleu el trobar clus o Els trobadors catalans Trobadors catalans més destacats: Guillem de Cabestany (s.xii), conegut per la llegenda del cor menjat. Guillem de Berguedà (s.xii): sirventès i plany adreçats al seu gran enemic Ponç de Mataplana. Ramon Vidal de Besalú (s.xiii): Les razós de trobar, compendi de normes de versificació i de gramàtica per ensenyar als trobadors que no dominaven el provençal. Guillem de Cervera (s. XIII), conegut amb el nom de Cerverí de Girona. És autor de: Proverbis (màximes morals), Maldit bendit (primera part: sàtira contra les dones; segona part: elogi de l amor), etc. Lírica culta escrita en llatí Es creava, majoritàriament, als monestirs (el centre més important de Catalunya és el monestir de Ripoll)

5 Tractava temes religiosos i temes profans. Formació dels poetes eclesiàstics o La tradició religiosa i formació musical. o Dominaven tècniques literàries dels grans autors llatins. Cal destacar un monjo de Ripoll (SXII), de qui es desconeix el nom i escriu poemes amorosos de gran entusiasme. Lírica escrita en català Poesia popular. Les classes senzilles no tenien accés a la poesia culta de les corts ni la dels monestirs però comptaven amb una tradició de cançons populars: cançons populars, d amor, de festa, de treball... Aquesta lírica es transmetia oralment i, per tant, bona part s ha perdut. Tot i així, fou la font d inspiració o pretext literari per a la literatura culta. En el camp religiós popular cal destacar els goigs i les nadales. Poesia culta. Ramon Llull va ser el primer escriptor que va escriure poesia culta en català. La seva lírica es diferencia de la trobadoresca que Llull es mostra tal com és i sent. Cal destacar Cant de Ramon

Documentos relacionados

TAULA DE RECONEIXEMENT

TAULA DE RECONEIXEMENT CODI ENSENYAMENT DE 1r i/o 2n CICLE LLICENCIAT EN FILOLOGIA A TÍTOL DE GRAU FILOLOGIA A 402779 209100 LITERATURA FRANCESA I 6.0 Obl 361962 INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA FRANCESA 402782