La nova ciutat i la sostenibilitat ambiental del territori: Els usos domèstics d aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona

Transcripción

1 La nova ciutat i la sostenibilitat ambiental del territori: Els usos domèstics d aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona David Saurí Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona

2 Guió orientatiu 1. Impactes de l urbanisme difús: El cas del consum d aigua 2. Com podem atenuar aquests impactes? Estalvi i eficiència Recursos alternatius 3. Alguns exemples: L ordenança d estalvi d aigua de St. Cugat del Vallès Adaptacions a la sequera a Matadepera 4. Valoracions i reptes

3

4

5 hab/km 2 urbanitzat Densitat urbana i consum d aigua Relació entre el consum facturat d'aigua domèstica i la densitat urbana en una mostra de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona (1999) L'Hospitalet St. Adrià del Besòs Martorell Barcelona St. Feliu de Llobregat Sabadell Premià de Dalt Sitges Cabrera Arenys de Munt de Mar Matadepera litres/habitant/dia

6 Consum domèstic d aigua a la RMB (N=635 en 22 municipis) En las viviendas: Higiene personal Higiene doméstica Consumo exterior Ducha Inodoro Lavabo 120 lpd Lavadora Cocina Lavavajillas. Otros 160 lpd Jardín 207 lpd Jardín de unos 200 m 2, <50% césped y regado adecuadamente Domene et al 2005

7 ELS JARDINS

8 Enquesta jardineria privada municipis N=120 (30 enquestes/municipi) 3 municipis renda alta: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Sant Andreu de Llavaneres 3 municipis renda mitjana: Santa Eulàlia de Ronçana, Torrelles de Llobregat, Palau Solità i Plegamans

9 Consum d aigua per la jardineria privada de la RMB Renta media Renta alta 100% 100% 80% 80% 60% 40% Riegan más Riegan bien Riegan menos 60% 40% Riegan más Riegan bien Riegan menos 20% 20% 0% Invierno Verano 0% Invierno Verano En contra del mite del sobre-reg hi ha un nombre important de jardins que es reguen per sota de les necessitats agronòmiques de les plantes A l estiu, un 43% dels enquestats residents en els municipis de renda mitjana regaven per sota de les necessitats hídriques de les plantes. En canvi, aquest percentatge disminuïa fins el 23% en el cas de municipis de renda alta.

10 Espècies presents als jardins privats Espècies % del jardí Renda mitjana Renda alta Arbres 9 7 Arbusts Tapissants 9 11 Gespa Altres 12 3 Total

11 Consum mensual d aigua segons espècies (estiu) Tipologia de jardí Consum aigua (l/m 2 ) Nombre aplicacions de reg Consum mensual d aigua (l/m 2 ) Gespa atlàntica Gespa autòctona Arbusts 1 9 9

12 Són sostenibles els jardins? Tècniques de xerojardineria Jardins privats Jardins públics Menys ingressos Més ingressos Ciutat compacta Ciutat dis Hidrozonificació Espècies adaptades al clima Sistemes de reg eficients Programadors de reg Reg fora d hores d insolació Reg segons la meteorologia Fonts alternatives d aigua Evitar gespa Mulching

13 LES PISCINES

14

15 Nombre de piscines El mercat de la piscina Espanya: Segon mercat europeu Creixement del mercat en nombre d unitats construïdes (1999) Espanya: piscines Espanya % 86.6% França Espanya Alemanya Itàlia Portugal Regne Unit Àustria 0.1% 13.4% 0.1% 13.4% Familiars Privades col lectives Públiques Familiars Privades col lectives Públiques Catalunya: 80% empreses sector Fira Piscina Barcelona: 2a fira europea visitants Fabricants indiquen creixement encara més fort (Més de ) Vidal, 2007

16 Piscines privades a la Regió Metropolitana de Barcelona Piscines identificades: Àrea agregada: m2 Mitjana profunditat: 1,4 m Mitjana buidatge: 3 anys Mitjana reposició Temporada d ús: 4,5% 5% setmana Resta any: 0,5% 1% setmana Consum total aprox. : 3,06 Hm3/any Distribució per comarques Piscines Superfície m2 Consum m3/any Alt Penedès Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental TOTAL Vidal, 2008

17 Densitat de piscines privades a la RMB Vidal, 2007

18 PRESSIONS SOBRE ELS RECURSOS HÍDRICS I ALTERNATIVES

19 Volum a fi de mes (hm 3 ) Evolució simulada de les reserves en el sistema Ter-Llobregat Embassaments del Ter - Llobregat Alerta Emergència I,II,III i IV Excepcionalitat 0

20

21

22

23

24

25 Dessalinitzadora de El Prat de Llobregat (2009) Fluxe d aigua Promig Capacitat màxima Cabal màxim d origen marí 60 hect. cúbics/any 200,000 metres cúbics/dia 6 metres cúbics /segon Ôsmosi inversa Concentració de sal en origen Concentració de sal al final del procés ppm 110 ppm Rendiment del procés 97% Cost Pressupost 230 M EUR Font: ATLL

26 TECNOLOGIES I SISTEMES: APLICACIÓ DE DISPOSITIUS Proposta de mesures a aplicar als blocs de pisos Proposta de mesures a aplicar a les cases unifamiliars o adossades TECNOLOGIA Consums interiors Aixetes Aixetes monocomandament amb obertura en fred i limitador de cabal Dutxes Aixeta termostàtica per dutxes amb regulador de cabal Cisternes Cisternes amb dispositiu de doble descàrrega HIPÒTESI MÀXIMA ESTALVI 50%* 50%* 30%* TECNOLOGIA Consums interiors HIPÒTESI MÀXIMA ESTALVI Les mateixes que als blocs de pisos Consums exteriors A) B) C) Utilització de sistemes de reg més eficients 20-40% 4-10 % *Ecoaigua I Departament de Medi Ambient i Habitatge

27 AIGÜES GRISES Aigua usada a la llar amb excepció del vàter Després d un tractament es pot reutilitzar in situ Usos potencials: vàter, reg de jardí, rentadora, renta-vaixelles

28 RECOLLIDA D AIGÜES PLUVIALS - Disponible per a usos com el reg de jardí, cisterna del vàter, rentadora, renta-vaixelles, etc. -Apreciada per la seva qualitat -Fluxe discontinuu

29 ESTIMACIÓ ESTALVI: COMBINACIÓ DE MESURES 79 lpd 87 lpd Estalvi potencial màxim 120 lpd 38% 160 lpd 45% 207 lpd 52% Dutxa Inodor Rentamans Rentadora Cuina Rentavaix. Altres Jardí 100 lpd Domene et al 2005

30 Grau de satisfacció amb el sistema d aigües grises (mostra blocs de vivendes de Sant Cugat del Vallès, juliol 2008, N=14; n=278) Percentatge (%) Molt satisfet Satisfet Indiferent Insatisfet Nivell de satisfacció Molt insatisfet NS/NC Domènech, 2008

31 Preferències socials per tipus de subministrament d aigua (Sabadell, primavera 2008, N=400) Romeu, 2008

32 L ORDENANÇA DE L AIGUA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

33 Ordenança d estalvi d aigua de Sant Cugat del Vallès Promulgada el 15 de novembre de 2002 Nous edificis residencials i grans renovacions (5200 entre 2003 i 2007) Instal-lació obligatòria de Reguladors de cabal en aixetes Airejadors en dutxes Doble descàrrega en vàters Dipòsits de pluvials (jardins > m 2 ) Reutilizació aigua piscines (jardins >40m 2 ) Reutilizació aigües grises (blocs > 8 vivendes) Modificacions Març 2008 Jardineria de baix consum hídric (xerojardineria) Dipòsits de pluvials (jardins >300 m2)

34 Consum d aigua a Sant Cugat del Vallès

35 Ordenança Marc d Estalvi d Aigua de la Diputació de Barcelona 41 municipis (> habitants) Aigües grises Aigües pluvials Comptadors interiors i exteriors Limitacions en les superfícies de gespa Contractes de manteniment obligatoris Sistema de multes i sancions

36 Àmbit d aplicació dels sistemes d aprofitament dels Recursos no Potables dels dos models CAPTACIÓ D AIGÜES PLUVIALS REAPROFITAMENT DE L AIGUA SOBRANT DE LA PISCINA REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES GRISES Ordenança d estalvi d aigua de Sant Cugat del Vallès (nous llindars a partir de la modificació del 2008) > 1000m 2 d espais lliures d edificació (>300m 2 ) Noves piscines amb una làmina d aigua > 40m 2 (>30m 2 ) Edificis residencials de >8 habitatges; Altres edificis amb un consum de dutxes i banyeres >400m 3 /any Ordenança Tipus sobre l Estalvi d Aigua Habitatges plurifamiliars < 8 i >100m 2 de zona verda o piscina >30m 2 * 8 i >300m 2 de zona verda o piscina >30m 2 ** Tots els de >8 habitatges Habitatges unifamiliars >150m 2 construïts i <100m 2 de zona verda o piscina >30m 2 * > 150m 2 construïts i > 100m 2 de zona verda o piscina > 30 m 2 ** > 150m 2 construïts i > 100m 2 de zona verda o piscina > 30m 2 Hotels >100m 2 de zona verda o piscina >30m 2 ** Tots Edificis d usos diversos > 100m 2 de zona verda Totes les instal lacions industrials de rentat de vehicles Piscines noves i existents >30m 2 Zones verdes considerar la possibilitat les 400m 2 * * A escollir entre un dels tres sistemes ** A escollir entre un dels dos sistemes

37 NOVES XARXES SOCIALS EN L ÚS DE RECURSOS ALTERNATIUS D AIGUA Health Department City Council Catalan Water Agency First level governance Developer Builder Architect Engineer Skilled worker Trowel Second level governance Producer Installer Maintenance company Property administrator Residents association (President) Third level governance USERS

38 L EXEMPLE DE MATADEPERA

39 Cobertes del sòl urbà de Matadepera Resultats: Superfície agrícola (2008): 42.3 ha Hectàrees Forestal 142,68 Gespa 37,29 Habitatge 51,99 N u 25,18% Piscina 1,21% Herbàcia 2,65% Forestal 43,65% N u 82,32 Piscina 3,95 Herbàcia 8,66 TOTAL 326,90 Habitatge 15,90% Gespa 11,41%

40 Cobertes del sòl a les llars enquestades 189 m m m m 2 Jardí Bosc Edificació Zona pavimentada El 42,3 % de les llars enquestades té piscina particular i un 4,7% piscina comunitària.

41 Tipus de vegetació als jardins Plantes hortícoles 5% Plantes crases 6% Bancals flors 8% Arbres fruiters 3% Gespa 34% Altres arbres 13% Arbustos ornamentals 31%

42 Consum per càpita (lcd) Consum d'aigua per càpita (l/dia Consum de l aigua a les llars de Matadepera Consum domèstic mitja a les llars enquestades = 236 lcd 50 0 Hivern Primavera Estiu Tardor Any Segons dades de l ACA, el consum d aigua mitjà a Matadepera s estima en 298 lcd pel període A Barcelona el consum va ser de 136 lcd pel mateix període!

43 Mesures adoptades durant la sequera 2008 Un 84.6% de les famílies enquestades va prendre alguna mesura per estalviar aigua Mesura Freqüència Percentatge (%) Deixar de regar el jardí 33 47,8 Canvi parcial d'espècies 14 20,3 Regar el jardí amb un 25% de l'aigua habitual 7 10,1 Ús de recursos alternatius 6 8,7 Canvi del sistema de reg 5 7,2 Regar el jardí amb 50% de l'aigua habitual 4 5,8 No omplir la piscina 2 2,9 Gel per retenir l'aigua a la gespa 1 1,4

44 Valoracions i reptes Relació important entre model urbà i consum d aigua: la nova ciutat de baixa densitat comporta un creixement potencialment important del consum d aigua....davant això: Opció convencional: increment de la oferta a gran escala per mitjans centralitzats: transvasaments i desalinitzadores. Repte: Impactes socials i ambientals importants però pocs esforços per part dels consumidors Opció alternativa: mesures d estalvi i eficiència; ús de recursos no convencionals (aigües pluvials, aigües grises). Repte:Impactes socials i ambientals menors que en el cas anterior però importants esforços d aprenentatge social Com decidir el mix més just en termes econòmics, socials i ambientals?