SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs MECÀNICA

Transcripción

1 SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs MECÀNICA Districte Districte universitari universitari Generalitat Generalitat Consell Consell Interuniversitari Interuniversitari Coordinació Coordinació l l COU COU i i les les PAAU PAAU La prova consta dues parts dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona consta dues opcions A o B, entre les quals cal triar-ne una. Primera part Exercici 1 [2,5 punts] [Per a cada qüestió només es pot triar una resposta. Resposta ben contestada: 0,5 punts; resposta mal contestada: 0,16 punts; resposta no contestada: 0 punts] Qüestió 1 En l engranatge la figura, la relació transmissió τ = ω 2 /ω 1 d acord amb el nombre nts z 3 la roda 3: 1 ω 1 ω 2 3 a) Augmenta en augmentar z 3. b) Disminueix en augmentar z 3. c) És inpennt z 3. d) No es pot finir, ja que les ros 1 i 2 no engranen directament. Qüestió 2 La barra la figura, massa negligible, està encastada per l extrem A i l extrem B penja un objecte massa m = 160 kg. En la secció d encastament la barra rep l suport una força resultant: A B g a) Nul la. b) De N, vertical cap amunt. c) De N, vertical cap avall. m d) De 1600 N, horitzontal cap a la dreta. m = 160 kg 2 Qüestió 3 A quina velocitat surt l aigua la canonada connectada al dipòsit la figura? (Negligiu les pèrdues càrrega.) a) 5,477 m/s g b) 17,32 m/s c) 12,25 m/s h d) 24,49 m/s h = 15 m

2 Qüestió 4 La unitat pressió, d acord amb les unitats bàsiques l sistema internacional (SI), és: a) bar b) Pa c) kg m 2 d) kg m 1 s 2 Qüestió 5 Una barra s allarga ε = l/l = 0,001 en sotmetre-la a una tensió axial σ axial = 210 MPa. El mòdul d elasticitat E l material és: a) 210 TPa b) 210 MPa c) 210 GPa d) 210 kpa Exercici 2 [2,5 punts] En una transmissió per corretja la politja conductora 1, diàmetre d 1 = 120 mm, gira a n 1 = 980 min 1. Determineu: ω ω 2 Γ 2 Γ 1 d 1 = 120 mm n 1 = 980 min -1 Γ 2 = 50 N m n 2 = 500 min -1 a) El diàmetre d 2 la politja conduïda 2 necessari perquè aquesta giri a n 2 = 500 min 1. b) El parell Γ 1 que ha d aplicar el motor a la politja 1 per tal que el parell a la politja 2 sigui Γ 2 = 50 Nm (consireu un rendiment l 100 %). c) La potència que transmet la corretja. d) El parell Γ 1 necessari per obtenir el mateix parell Γ 2 a la roda 2, si el rendiment la transmissió fos l 93 %.

3 Segona part OPCIÓ A Exercici 3 [3 punts] Per elevar una càrrega massa m = kg s empra el ternal la figura. El cable l ternal està fixat a C, passa per la politja B i es cargola sobre el tambor A, diàmetre d = 300 mm, accionat per un motor. Si el tambor gira a n = 45 min 1 : d a) Determineu la velocitat lineal l cable que es ω Γ A C B g cargola sobre el tambor. b) Determineu la velocitat d ascensió la càrrega. c) Dibuixeu el diagrama l cos lliure la politja B. d) Determineu el parell Γ que cal aplicar al tambor per pujar la càrrega a velocitat constant. m d = 300 mm n = 45 min -1 m = 1500 kg Exercici 4 [2 punts] Una màquina per perforar cartró és accionada per un cilindre pneumàtic doble efecte. Durant l operació perforat, l èmbol baixa i fa una força per perforar el cartró F = 900 N. La força fricció entre èmbol i cilindre s estima en F f = 80 N i la pressió relativa d alimentació és p = 8 bar. a) Dibuixeu el diagrama l cos lliure l èmbol. h Determineu: b) El diàmetre cilindre necessari. c) El treball necessari per perforar el cartró s que el punxó toca el cartró fins que finalitza l operació perforat, si el gruix que s ha perforar és h = 50 mm. F = 900 N p = 8 bar F f = 80 N h = 50 mm

4 OPCIÓ B Exercici 3 [2 punts] El sòlid pla la figura està format per dues plaques circulars homogènies masses m (la petita) i 3m (la gran) unis per una vareta massa negligible. Determineu: y L 0 x 0,3L 0,5L L = 1 m a) La coornada x l centre d inèrcia ( masses) l sòlid. b) La coornada y l centre d inèrcia ( masses) l sòlid. Exercici 4 [3 punts] La barra la figura, articulada a A i aguantada per l altre extrem per mitjà l cable BC, rep una força F = 825 N. Si, atesa la magnitud F, es negligeix el pes la barra: A F B C α L 2L L = 1 m α = 30 F = 825 N a) Dibuixeu el diagrama l cos lliure la barra. b) Determineu la força que fa el cable BC sobre la barra. [1,5 punts] c) Dibuixeu, indicant les escales, els diagrames força tallant i moment flexor la barra.

5 SÈRIE 6 PAAU. LOGSE. Curs MECÀNICA Districte Districte universitari universitari Generalitat Generalitat Consell Consell Interuniversitari Interuniversitari Coordinació Coordinació l l COU COU i i les les PAAU PAAU La prova consta dues parts dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona consta dues opcions, A o B, entre les quals cal triar-ne una. Primera part Exercici 1 [2,5 punts] [Per a cada qüestió només es pot triar una resposta. Resposta ben contestada: 0,5 punts; resposta mal contestada: 0,16 punts; resposta no contestada: 0 punts] Qüestió 1 És un avantatge ls actuadors pneumàtics enfront ls actuadors oleohidràulics: a) Por exercir forces més elevas. b) Tenir una resposta més ràpida. c) Facilitar el control posició i la regulació velocitat. d) Ser molt més silenciosos. Qüestió 2 La potència dissipada per les pèrdues càrrega en una canonada s obté multiplicant la caiguda pressió guda a les pèrdues càrrega per: a) el cabal màssic b) el cabal volumètric c) la velocitat l fluid d) el volum l fluid Qüestió 3 El cargol d un serjant té un pas p = 2 mm. Determineu quantes voltes ha fer el mànec per fer avançar el cargol 35 mm. a) 2,78 b) 5,57 c) 1,75 d) 17,5

6 Qüestió 4 Quin ls quatre punts indicats és el centre d'inèrcia ( masses) l sòlid la figura, format per dues barres iguals soldas a 90? a) P S b) Q c) R R d) S 2l Q P l l Qüestió 5 La unitat parell resistent en una màquina, d acord amb les unitats bàsiques l sistema internacional (SI), és: a) kg m b) kg m 2 s 2 c) N m d) kg m 2 s 2 Exercici 2 [2,5 punts] En el tren planetari la figura, el suport ls satèl lits és fix, el planeta 1 és la roda d entrada i la corona 3, que pot girar, és la sortida. Donats el nombre nts cada roda, la velocitat rotació n 1 i el parell Γ 1 aplicat al planeta, termineu: Γ 1 n Suport 3 a) La relació transmissió τ = n 3 /n 1 l tren planetari. b) La velocitat angular la corona 3 i el seu sentit gir comparat amb el l planeta 1. c) El parell Γ 3 aplicat a la corona 3 sortida. d) La potència que es dissiparia en el tren si el seu rendiment fos l 93 %. z 1 = 36 z 2 = 22 z 3 = 80 n 1 = 960 min -1 Γ 1 = 25 N m

7 Segona part OPCIÓ A Exercici 3 [2 punts] A la barra en angle la figura, que està encastada a A, se li apliquen les forces F 1 = 300 N i F 2 = 250 N. Si, atesa la magnitud d aquestes forces, es negligeix el pes la barra: 2L 2L A B F 2 C L F 1 D F 1 = 300 N L = 1 m F 2 = 250 N a) Dibuixeu el diagrama l cos lliure la barra. b) Determineu el moment que rep la barra l encastament. c) Determineu el moment flexor en el colze C. Exercici 4 [3 punts] Per la canonada la figura circula un cabal d aigua q = 18 l/s. Per mesurar la caiguda pressió en l estretament s empren dos tubs manomètrics, tal com s indica. Determineu: g h 1 h 2 d 1 d 2 d 1 = 160 mm d 2 = 100 mm q = 18 l/s h = 1,6 m 1 h 2 = 1,2 m a) Les pressions p 1 i p 2 relatives, abans i sprés l estretament. [0,75 punts] b) Les velocitats v 1 i v 2 l fluid abans i sprés l estretament. [0,75 punts] c) La pèrdua càrrega p originada a l estretament. [1,5 punts]

8 OPCIÓ B Exercici 3 [2,5 punts] Per al mecanisme jou escocès la figura, termineu: O r P θ ω r = 100 mm ω = 10 rad/s a) El nombre i el tipus membres que el componen. b) El nombre i el tipus parells cinemàtics que té. c) Dibuixeu, indicant les escales, la gràfica l splaçament l punt P funció l angle girat entre 0 i 360. d) La velocitat translació l jou per a la configuració corresponent a θ = 0. Exercici 4 [2,5 punts] A la grua la figura, el tirant BC és una barra articulada secció circular diàmetre d = 6 mm i d acer límit elàstic σ e = 240 MPa. La grua està suportant una càrrega massa m = 600 kg. B L C g h m A h = 3 m d = 6 mm m = 600 kg L = 2,5 m σ e = 240 MPa a) Dibuixeu el diagrama l cos lliure l braç AC. Determineu: b) La força que el braç AC rep l terra a A i la força tracció que aguanta el tirant. c) La tensió normal a la qual està sotmès el tirant i el coeficient seguretat què es disposa si no es vol que el tirant presenti formacions plàstiques.