INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / I-34 /

Transcripción

1 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / I-34 / NÚM. REF.: I. AP/E / I-34 / 301 (en realitat, és un element ARUr/UM) * NÚM. REF. PLÀNOL: 241 DENOMINACIÓ: Casa Rosich Altres denominacions: SITUACIÓ: C. de Miguel de Cervantes, 5 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1932 AUTORS: Manuel Puig i Janer, arqte. PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Antoni Rosich i Castells Arquitectura residencial urbana entre mitgeres Situat a prop de la rambla principal entre el carrer Sant Gervasi i Rambla carrer de la malla ortogonal del Eixample Gumà RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3a (Zona Area Central) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa inventari I-34. Vista aèria enquadrament de l edifici RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista del carrer de Miguel de Cervantes

2 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / I-34 / DESCRIPCIÓ: Descripció Habitatge en planta baixa, d ampla façana, que segurament correspon a l edificació d un antic pati de l edifici de la rambla, ja que la seva façana no s ajusta a la amplada del pati o parcel la de Vilanova, de 5 o 10 m. La façana és simètrica en la seva composició i a la vegada amb un equilibri de proporcions. Sobre un sòcol alt, de pedra, es distribueixen els buits i els plens, separats per pilastres. Obertures de diversos tipus: balcó francès amb arc carpanell als extrems, i arc de mig punt en les centrals (porta i finestra). Coronament amb fris amb obertures de ventilació ovals, i entaulament amb cornisa sobre dentellons. Terrat pla amb balustrada central i frontons curvilinis als extrems, foradats amb òculs. Façanes Estucs, pedra natural i ornaments de pedra artificial Instal lacions Electricitat, aigua, gas i telefonia Cobertes Coberta plana, amb cambra d aire entre fals sostres i coberta EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Habitatge unifamiliar Habitatge unifamiliar Plànol de façana C. Manuel de Cervantes ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: Es una de les cases unifamiliars d una sola alçada que resten a la ciutat, quan l evolució urbanística de la pròpia rambla prodigava aquesta tipologia, ara desapareguda. Aquest aspecte, juntament amb l estil arquitectònic eclèctic de principis del segle XX, un noucentisme classicista amb pinzellades neoplateresques, fan que la casa tingui interès tant des del punt de vista tipològic com estilístic. PROPOSTES: BPU Nivell 2 Vista de la façana principal

3 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / I-34 / DADES HISTÒRIQUES: Antoni Rosich i Castells ( ) va ser el metge titular dels treballadors dels tallers de la companyia de ferrocarril Madrid- Zaragoza-Alicante a Vilanova. El 26 de febrer de 1932, Anton Rosich va sol licitar llicència d'obres a l Ajuntament, on manifestava que... en el carrer de Cervantes nº 5, posseeix una finca coberta en planta baixa, la que desitja modificar construint-hi una estada, també de planta baixa en la forma que se indica els plans... Els plànols i projecte van ser signats per l'arquitecte Manuel Puig. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (0041/1932) PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. Detall finestra Detall coronament Oral: NOTA * Per error, s ha inclòs aquest element com a AP/ E (Arquitectura Pública / Equipaments), quan és un element privat i d ARUr/UM (Arquitectura residencial urbana / Urbana entre Mitgeres) Detall porta entrada Detall secció mur façana

4 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / I-34 /

5 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / NÚM. REF.: I. CU / 302 NÚM. REF. PLÀNOL: 396 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Conjunt urbà del carrer de Miquel Guansé SITUACIÓ: Carrer de Miquel Guansé, 2, 4, 6, 10, 24 DATA DE CONSTRUCCIÓ: s. XVIII AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: TIPOLOGIA: CONTEXT: Conjunt Urbà d'interès (CU) Eixample Cap de Creu / Nucli Antic de Vilanova RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat) Qualificació: Clau 3a Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

6 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: El sector de Cap de Creu ha estat molt intervingut en els últims anys, perdent la seva tipològica anterior. El conjunt de quatre habitatges del carrer de Miquel Guansé pretén preservar la tipologia constructiva original de cases per a obrers, promogudes per Miquel Guansé i Puig. ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: El conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la seva tipologia edificatòria, per l ample de les parcel les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà. PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: El carrer formava part del raval de Sant Antoni i es va anar conformant seguint el camí que hi anava al Piulart. En el Plano de Villanueba y la Geltrú con sus immediatos terrenos de 1751, es pot apreciar que el carrer ja és edificat, i que al costat d'aquest carrer, sobre els terrenys de Joan Lanusa, era l'emplaçament inicial triat per edificar les Casernes. A l extrem nord del carrer, durant la primera guerra carlina es va bastir un portal conegut per d en Guansé, traslladat l any 1857 més al nord del carrer. L any 1856 es va concedir l autorització per a la construcció de cases per a obrers, promogudes per Miquel Guansé i Puig ( ), republicà vilanoví, propietari d una bòvila propera a aquest carrer, i preocupat per les condicions de vida dels obrers vilanovins. Guansé va ser nomenat alcalde de la ciutat, durant el període progressista, l any Al recinte neutre del cementiri es troba el sepulcre de Guansé amb la inscripció: Miguel Guansè. Tributo del Pueblo. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor. Escrita: CASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I BLODA, Joan De l edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa

7 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU /

8 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU /

9 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-58 / 303 NÚM. REF. PLÀNOL: 162 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Casa Benach Sebastià Puig i Miró Plaça de Miró de Montgròs, 1; c. de Santa Eulàlia, 10; c. de la Unió, 46 (Eixample Gumà) DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Projecte 1882: Juli Marial i Tey, m. d'o. Arquitectura del neoclassicisme romàntic. 1953: reforma segona planta, amb llicència de Josep M. Miró i Guibernau, arqte. municipal; 1961: reforma planta baixa, amb llicència de Josep M. Miró i Guibernau. Josep Anton Benach Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) Parcel la de grans dimensions del nucli central de Vilanova, sobre l eix del c. del Correu i conformant la plaça de Miró de Montgròs. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3a (Zona de conservació. Àrea Central) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa A-58. Declarat BCIL Imatge aèria de la Casa Benach i el seu entorn RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Façana principal a la plaça de Miró de Montgròs. 2009

10 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Edifici entre mitgeres fent cantonada amb un gran pati-jardí posterior ocupant tot un extrem de mansana. Edifici de tres crugies perpendiculars a façana, compost de planta baixa i dues plantes pis. Vestíbul amb voltes rebaixades i llunetes separades per torals. Escala principal amb claraboia a la crugia central. Escala secundària d accés a la segona planta. Cos complementari en el pati amb escala exterior. Coberta plana al tram de la façana principal. Cobertes inclinades de teula a la resta. Sistema constructiu Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Voltes rebaixades amb llunetes al vestíbul. Forjats de bigues de fusta i revoltó. Façanes Façana principal de composició simètrica organitzada segons tres eixos verticals. Planta baixa amb tres portals iguals d arc rebaixat. Planta primera amb tres balcons allindats amb trencaaigües. Planta segona amb dos balcons laterals allindats de menor dimensió i tres finestres centrals, tots amb trencaaigües. Coronament amb cornisa i barana de terrat. Façana lateral esglaonada marcant tres cossos de composició diferent. Pèrgola a la planta segona. Interiors Planta baixa amb vestíbul, magatzems, garatge i un habitatge. Planta principal organitzada al voltant de la caixa d escala, conservant la distribució original i destacant les peces que donen a façana amb motllurats i sostres de guixeria policromada. Planta segona distribuïda en dos habitatges. Elements Singulars Vestíbul de la planta baixa. Planta principal, especialment les cinc peces que donen a façana, destacant els sostres. Reixes de les finestres de planta baixa, que van ser recuperades de l edifici de la Caixa d Estalvis de Vilanova per Josep F. Ràfols i Fontanals, l any Material Pedra als portals, cantoneres i lloses de balcó. Ferro colat a les baranes. Mosaics hidràulics. Pedra artificial a escala i baranes de terrat. Instal lacions Electricitat, aigua (pública i pou privat) i gas. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat. Espai lliure Pati-jardí amb arbres i jardineria. Cos complementari. Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Regular Participa dels edificis emblemàtics edificats a la segona meitat del segle XIX. Plànol de la façana principal de la Casa Benach segons projecte de Juli Marial i Tey PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 2. Manteniment o conservació. Rehabilitació o millora de les cobertes. No es permet la modificació.

11 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / DADES HISTÒRIQUES: La casa Benach, ubicada la façana principal a la plaça Miró de Montgròs, es perllonga al llarg del carrer de Santa Eulàlia fins al carrer de la Unió, per una paret porticada que encabeix un gran pati, ocupant així una àmplia parcel la. L edifici va rebre l actual fisonomia quan es va ampliar una casa ja existent, l any 1883, data inscrita en la façana del carrer de Santa Eulàlia. Josep Anton Benach i Barceló va sol licitar les obres l any 1882, segons projecte de Juli Marial i Tey, mestre d obres, i l arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó, director d obres, dins un estil eclèctic. Josep Anton Benach era advocat, fill del metge Joan Benach i Serra qui havia adquirit el corral del Plana, l any 1843, des de aleshores anomenat masia Benach. Josep Anton Benach va ser membre del partit liberal monàrquic i alcalde de la ciutat, amic personal de Víctor Balaguer i el primer president de la comissió organitzadora de l Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú de A inicis de segle XX, la casa Benach va ser adquirida per Pedro Ruíz de Castañeda. Als anys quaranta de segle XX va ser ocupada per la Clínica Ribot i Echevarria i posteriorment va ser seu del sindicat vertical, fins l adquisició a inicis dels anys cinquanta per Sebastià Puig i Miró, qui va sol licitar reformes a la segona planta, l any 1953, amb llicència de Josep M. Miró i Guibernau, arquitecte municipal. Plànol de la façana lateral al carrer de Santa Eulàlia Sebastià Puig i Miró va sol licitar reformes, l any 1961, a la façana de la plaça Miró de Montgròs consistents en convertir la porta en finestra i obertures a la façana del carrer de Santa Eulàlia. L any 1995, Francesc Xavier Puig i Rovira va sol licitar convertir el portal dret de la façana principal en finestra amb conformitat de l arquitecte tècnic de l Ajuntament, Josep Orriols i Mas; a les dues finestres d aquesta façana es van col locar les reixes que havien estat recuperades de l edifici de la Caixa d'estalvis de Vilanova, al carrer Caputxins, número 7, dissenyades per l arquitecte Josep F. Ràfols i Fontanals, l any A les sales nobles del primer pis de la casa Benach es conserven en molt bon estat sostres amb guixeries i policromies. Plànol de planta. 1882

12 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / BIBLIOGRAFIA: Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor Escrita: ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l any 1987, fitxa A58 PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. Oral:: Sr. Francesc Xavier Puig i Rovira ( ). Plànol de la reforma de Plànol de la refoma de 1953.

13 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / Detall del portal d entrada de la façana principal. Vista de la façana de la plaça de Miró de Montgròs. 2009

14 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / El jardí sobresurt per la paret del carrer de la Unió. Detall de la façana lateral del carrer de Santa Eulàlia. Vista del vestíbul de planta baixa.

15 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / Vista de la façana interior. Vista del pati-jardí interior. Detall del finestral que dóna al pati.

16 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / Vestíbul i escala principal. Escala d accés als pisos superiors. Detall del sostre del saló principal. Vista del saló principal. Detall del paviment del saló principal.

17 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / Detall de les guixeries del sostre. Detall d un altre dels sostres. Vista de la peça emprada com a estudi. Vista d una altra de les peces.

18 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / Vista d una altra sala on destaca la ximeneia. Vista del passadís.

19 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 / DESCRIPCIÓ DEL JARDÍ: Al jardí, que es veu des del carrer de la Unió, hi ha una casuarina (Casuarina cunninghamiana), tres pins blancs (Pinus halepensis), una palmera (Phoenix dactylifera), una prunera japonesa (Prunus cerasifera pisardii), un nesprer (Eriobotria japonica), una araucària (Araucaria excelsa), una alzina (Quercus ilex), alguns baladres (Nerium oleander), atzavares (Agave sp.), una petita olivera (Olea europaea), un petit llimoner (Citrus limonum), una gran buguenvíl lia (Bougainvillea sp.), entre d altres. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Fotos de Jaume Marsé Ferrer i de Josep Maria Pujol Torres. Oral:: Sr. Ignasi Puig i Ventosa ( ). Vista del jardí des del balcó interior.

20 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-58 /

21 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / E-10 / NÚM. REF.: I. CU / E-10 / 304 NÚM. REF. PLÀNOL: 31 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Conjunt urbà de la plaça d'en Miró de Montgròs Plaça Miró SITUACIÓ: Pl. de Miró de Montgròs, 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11 DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: Final s. XVII 1861: font - monument commemoratiu a Josep A. Vidal i Pascual, Francesc de Paula del Villar i Lozano, arqte. 2008: nova pavimentació i urbanització Jordi Miralles i Tintoré, arqte. PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Conjunts Urbans d'interès (CU) La plaça es troba pròxima a la plaça de la Vila, dins d un eix secundari i paral lel a la zona més comercial de la ciutat. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Àrea Central (Clau 3A) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa E-10 Fotografia aèria de la plaça de Miró de Montgròs i el seu entorn. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Pública Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1500 Imatge actual de la plaça des del carrer de la Fruita. 2009

22 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / E-10 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: Tipologia Es tracta d una plaça triangular, en forma de cartabó, de dimensions aproximades 46 metres el seu costat més llarg per 36 metres d amplada màxima, i uns 485 m 2. La plaça exerceix de nexe d unió entre el carrer de Pàdua i el carrer del Correu. També s hi aboca el carrer de la Fruita. Edificis i elements singulars que composen la plaça Núm. 1: Casa Benach / Casa Sebastià Puig, Fitxa PEC 87 A-58, cantonada carrer de Santa Eulàlia, 10 i carrer de la Unió, 46 Núm. 2: vivenda unifamiliar amb local comercial Núm. 3: vivenda unifamiliar amb local comercial Núm. 4: edifici de vivendes Núm. 6: edifici comercial, cantonada c. del Correu, 2 Núm. 7: vivenda unifamiliar amb local comercial, cantonada c. de Sant Felip Neri, 1 Núm. 10: vivenda unifamiliar amb local comercial Núm. 11: vivenda unifamiliar amb local comercial, cantonada c. de Santa Eulàlia, 8 (1699) Font Monumental a Josep A. Vidal i Pascual / Font de la Plaça Miró (1861) Façanes Els edificis que conformen la plaça són de planta baixa i dues plantes pis. Als baixos cohabiten portalades d arcs de mig punt i arcs rebaixats dels períodes del final s. XVII i s. XVIII. Cal destacar la casa Benach al número 1 de la plaça, amb un casa construïda el 1882, composada en tres eixos amb una portalada central i dues laterals, convertides actualment en finestrals. Paviment Pedra artificial i empedrat petit de color rosat-gris. Al lateral de la plaça, per al pas dels vehicles rodats, amb empedrat petit es dissenyen unes franges d asfalt per les roderes a l inici del carrer del Correu. Mobiliari El mobiliari de la plaça es conforma de 4 elements de pedra artificial a manera de banc. Quadrat casa Escofet Vegetació És digne d esment el monumental plàtan (Platanus hispanica) al mig de la plaça, que ha assolit una gran alçada. Font Monumental a Josep A. Vidal i Pascual Font Monumental a Josep A. Vidal i Pascual Bo És un conjunt que manté el caràcter del desenvolupament urbanístic previ a l eixample Gumà i està potenciat amb el monument-font que acompanya el plàtan gairebé centenari BCIL. Nivells de protecció 2 i 4. Manteniment o conservació. No es permet la modificació. Carta de colors, conservació de les portalades, normativa de la retolació, evitar persianes metàl liques. Font monumental de Vidal. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer

23 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / E-10 / DADES HISTÒRIQUES: Aquesta reduïda plaça triangular, probablement perllongament del carrer Pàdua, es pot apreciar ja conformada en el plànol de la ciutat de l any 1751 que es troba a l Arxiu de Simancas. La plaça de Miró de Montgròs va adquirir l actual fisonomia amb la font monumental a Josep Anton i Pascual, erigida segons projecte de l arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano, l any 1861, la monumentalitat de la qual contrasta amb el reduït espai de la plaça. La plaça de Miró de Montgròs va ser remodelada amb nova pavimentació l any 2008, segons projecte de Jordi Miralles i Tintoré, arquitecte municipal. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor Escrita: Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer Fons documental SCCM-SPAL. Diputació de Barcelona ORRIOLS I VIDAL, Maria Lluïsa Moviment urbanístic a la Vila nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Imatge de la plaça de Miró de Montgròs, cap al carrer de Pàdua. S.XIX. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer Font monumental de Vidal. Fons documental Diputació de Barcelona. Vista del núm. 1

24 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / E-10 / Vista del núm. 2 Vista del núm. 3 Vista del núm. 7 Vista del núm. 10 Vista del núm. 4 Vista del núm. 6 Vista del núm. 11 Vista de la font monumental a Vidal

25 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / E-10 / Plànol de la façana principal de la Casa Benach segons projecte de Juli Marial i Tey Plànol del projecte de reurbanització segons disseny de Jordi Miralles i Tintoré ( ) Infografia virtual del resultat del projecte de Jordi Miralles i Tintoré.

26 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / E-10 /

27 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-3 / NÚM. REF.: I. S / M-3 / 305 NÚM. REF. PLÀNOL: 34 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Font monumental a Josep A. Vidal i Pascual Font de la Plaça Miró Pl. de Miró de Montgròs DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània Arquitectura neoclàssica amb referències historicistes AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Francesc de Paula del Villar i Lozano, arqte. Samà, Raventós y Cia Elements Singulars (S) Situada a la petita plaça triangular anomenada d en Miró, tangencial al carrer de Pàdua, al mateix centre de la ciutat. Un únic plàtan li fa ombra. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Sistema Generals Viari (Clau A) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa M-3 Vista aèria de la font i el seu entorn. RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista actual de la font i el plataner, 2009

28 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-3 / DESCRIPCIÓ: La font, originalment, descansava sobre una plataforma octogonal que amb el paviment actual s ha suprimit. El monument té la característica d un prisma octogonal amb tres sectors esglaonats diferenciats: En primer lloc, una base amb el sistema geomètric de la distribució de les piques recolzades en les quatre cares del prisma, i les altres cares, amb una geometria triangular, servien de recolzament de càntirs i cubells. Un segon cos o tram, amb els frontis decorats amb motius geomètrics en rombe i on s ubiquen les dates d edificació, amb les aixetes de llautó i els caps humans somrients, per la boca dels quals sortien antigament les aixetes. Un tercer tram, de secció més petita que els anteriors, on s ubiquen les plaques commemoratives (relleu de Josep Vidal Pascual i làpida amb inscripció de la donació), i, per últim, la coronació amb cornisa, dentellons, corona i cúpula, amb un cim de pinyata. Material: La font està construïda amb carreus de pedra del Garraf. Aplacats de marbre blanc en làpides i relleus. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Proveïment d aigua potable d ús públic Proveïment d aigua potable d ús públic i monumental Bo És una font amb una geometria inspirada en l arquitectura clàssica, però amb referències historicistes.. BCIL. Nivell de protecció 1. Manteniment o conservació. No es permet la modificació. La font monumental va ser erigida a la plaça de Miró de Montgròs en memòria de Josep Antoni Vidal i Pascual, que en donació testamentària va consignar la cantidad de pesos, para que se inviertan en la construcción del acueducto, en la villa de mi nacimiento, el 12 de gener de 1843, tal com consta en la placa commemorativa de la font. Els promotors de la font van ser Samà, Raventós y Cia, empresa fundada per portar aigua potable a la vila i que havien promogut, també, la font monumental a l'arquebisbe Francesc Armanyà a la plaça del Pou. La font monumental de Vidal es va erigir l any 1861, projectada per l arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano, dins el corrent del medievalisme romàntic. La font va ser restaurada els anys 1962 i L any 2001 va ser restaurada en el marc del projecte de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Restauració del Patrimoni I. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. entrada: CLF_7_3_6

29 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-3 / BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor Fons documental Biblioteca-Museu Víctor Balaguer Fotos Fons Documentals SPAL. Diputació de Barcelona Escrita: ALSO, Josep Maria; ORRIOLS, Xavier; PARÉS, Àngels; PARRILLAS, Carme Expressions artístiques. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; El Cep i la Nansa. (El llibre del mestre; 8), p. 93 Americanos Indianos : arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià) segle XVIII-XX. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Balaguer, 1990 ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l any Fitxa M3 Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. entrada: CLFA1 19_2 TUBAU I GARCÍA, Albert Vilanova i la Geltrú i el repte de l aigua. De l Aigua vella (1861) a l aigua d Abrera (1998). Vilanova i la Geltrú: Servei Municipal d Abastament d Aigua i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Oral: Fons Documental SPAL, Diputació de Barcelona. Núm. entrada

30 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-3 / Detall dels dentellons i corona amb pinyata Placa amb la data de construcció Piques amb geometria octogonal i recolzaments triangulars

31 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-3 / Escut de Vilanova i la Geltrú en marbre blanc Escut de Catalunya en marbre blanc

32 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-3 / Relleu del perfil de Josep A. Vidal i Pascual Placa commemorativa de la donació de Josep A. Vidal i Pascual

33 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-4 / NÚM. REF.: I. S / M-4 / 306 NÚM. REF. PLÀNOL: 44 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Font a Elies Miró i Soler Font de ferro Pl. de Miró i Soler Època contemporània Element neoclàssic de ferro colat. Projectada per Josep Font i Gumà, arqte. Francesc d'assís Mestres, dissenyador i fonedor Elies Miró i Soler Element singular (S) A la confluència del carrer Major amb el del Fossar Vell. Davant de l Hospital Vell i conformant una petita plaça. Els elements pròxims degraden l entorn. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Àrea Central (Clau 3A) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, Declarat BCIL. Fitxa M-4 Imatge aèria de la Font de Ferro RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista de la Font de Ferro des del carrer del Fossar Vell. 2009

34 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-4 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Font fanal central de ferro colat que descansa sobre una base circular de pedra formant un esglaó. Reixa circular de lames que suporta tres piques de peu exemptes. Peu central compost de la copa amb tres aixetes que surten de tres carasses. Materials Base circular de pedra. Ferro colat. Peu central d una sola peça unit per cargols. Escuts Escut de Vilanova i la Geltrú Inscripcions Recuerdo legado por D. Elias Miró y Soler A Villanueva y Geltrú por su patria 1895 Font fanal Font fanal Bo Important font monumental dins del patrimoni de la ciutat, en bon estat de conservació. BCIL. Nivell de protecció 1. Manteniment o conservació. No es permet la modificació. La font a Elies Miró i Soler és coneguda popularment per la font de ferro i, per extensió, la plaça on s'ubica. Elies Miró i Soler ( ) va néixer a la Geltrú, fill d'un pilot de navili vilanoví i comerciant notable. Es va traslladar a l Havana l any 1857, on va fundar la firma Miró y Otero Almacén de Víveres, dedicada a la importació i venda de queviures. També, fou tresorer de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. En morir va llegar cabals al municipi perquè es construís una font davant la casa on havia viscut, carrer del Fossar Vell, 25, on actualment hi ha una nova edificació. La font-fanal va ser feta a la foneria vilanovina El Genio Catalán, que dirigia Francesc d'assís Mestres, projectada per Josep Font i Gumà i executada per Francesc Mestres i Serra. Es va inaugurar el 17 de gener de L any 2001, va ser restaurada en el marc del projecte de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Restauració del Patrimoni I. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografics realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer

35 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-4 / Imatge de la Font de Ferro. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Escrita: CASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I BLODA, Joan De l edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p. 40 PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. TUBAU I GARCÍA, Albert Vilanova i la Geltrú i el repte de l aigua. De l Aigua vella (1861) a l aigua d Abrera (1998). Vilanova i la Geltrú: Servei Municipal d Abastament d Aigua i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Detall de la inscripció de la font en memòria d Elies Miró i Soler Vista general de la font des del carrer dels Estudis. 2009

36 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-4 /

37 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AI / AEA / NÚM. REF.: I. ARRu / AI / AEA / 307 NÚM. REF. PLÀNOL: 356 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Molí d en Llançà Molí de Vent de la Collada SITUACIÓ: C. de Molí de Vent, 8-10 DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentat des de 1636 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural; Arquitectura Industrial; Àrea d'expectativa Arqueològica CONTEXT: Es troba dins del nucli consolidat del barri que porta el seu nom, Molí de Vent RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Pla parcial Molí de Vent; Sòl Urbà Qualificació: Clau 13 Protecció existent: Cap Vista aèria del entorn ; requadre del Molí d en LLançà RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Estat Actual del Molí Estat Actual de la casa. 2010

38 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AI / AEA / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: La casa amb l antic molí és envoltada per un gran jardí amb palmeres. La casa és una construcció rectangular amb coberta a dues aigües, de teula àrab i ràfec sobre motllures en dent de serra. El molí és un cilindre acabat amb un cos per a les aspes a la coberta. Obra de mamposteria amb paraments enlluïts. Masia i Molí de farina Habitatge Bo La protecció del seu entorn no ha estat respectada per la urbanització del Molí de Vent. Recentment, s hi ha dut a terme una restauració arquitectònica. PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: El sòl del terme municipal de Vilanova és d origen càrstic, que impedeix cursos regulars d aigua; per aquesta raó els molins per moldre el gra a la nostra localitat van utilitzar la força del vent. Al terme en tenim les restes de quatre a la part de ponent i referència escrita d un altre, a la Geltrú, el molí del Padró, que encara funcionava al primer quart del segle XVII. El molí de vent de l Escardó, en el sector de Darró, va ser construït l any 1616, el del Padró l any 1620 i el d en Llançà, ja hi era el Suposem que els altres dos, els popularment coneguts per Dos Molins, el de Dalt i el de Baix, van ser construïts al primer quart del segle XVII, amb la mateixa intenció dels anteriors, el d escurçar el camí al molí hidràulic de la riera de Cubelles. Molí d en Llançà La denominació d en Llançà, de l actual molí de Vent de la Collada, encara era emprada a finals del segle XIX. Aquesta vella construcció d indústria agrària es troba situada al peu de l antiga carrerada que menava de mar fins a la Talaia, a la cruïlla amb l antic camí dels Molins, o de l Aragai, que procedia de la vila, a prop de la masia d en Seró i que hi ha documentació que ja existia l'any L any 1837, els carlins van incendiar el molí i la casa del moliner. El molí va deixar de moldre, tot i que va persistir la seva estructura de pedra i es va reedificar la casa del moliner. Hi ha constància que al 1860 restava inutilitzat, però que era habilitat per a viure-hi. Actualment, forma part d una casa residencial. El molí d en Llançà o de Vent de la Collada ha donat nom a una de les noves barriades vilanovines, la del Molí de Vent. Masia Bona Vista a l esquerra, desapareguda.a la dreta, Molí d en Llançà. Principi dècada 1930

39 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AI / AEA / BIBLIOGRAFIA: Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ARXIU FOTOGRÀFIC VICENÇ CARBONELL Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor. Escrita: ALSO, Josep Maria Paisatge urbà i espais significatius. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions, p.17 CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs, p.144 ROIG I ESTRADÉ, Pau Masies del Garraf 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 32 Foto dels anys 1960; Arxiu Comarcal del Garraf Foto de1989. Fons Vicenç Carbonell

40 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AI / AEA /

41 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-122 / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / A-122 / 308 NÚM. REF. PLÀNOL: 189 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Masia Samà Corral d'en Martí Camí Molinant UTM: x= y= DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: 1910 (ampliació): Josep Font i Gumà, arqte. PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura residencial rural (ARRu) / Interès Paisatgístic (IP) Situada a prop de l'avinguda del Coll d'en Ferran, del camí Molinant i del camí del Corral de Carro RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl no urbanitzable Qualificació: Zona de protecció Arquitectònico - Paisatgística (Clau 22) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa A-122 Fotografia aèria de la Masia Samà i el seu entorn. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Pere Rossell Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

42 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-122 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: La masia està formada per una sèrie de cossos juxtaposats de diferents èpoques. L edifici primitiu és de planta rectangular, compost de planta baixa i un pis. La coberta és a dues vessants, amb carener paral lel a façana principal. Pati tancat per un baluard flanquejat per dos porxos, un d entrada a la masia i amb terrat superior i l altre adossat al magatzem. Cos de magatzem de vi format per una nau de planta rectangular amb dos nivells interiors que s acusen en el volum exterior i amb cobertes a dues vessants. Petit magatzem aïllat de coberta a dues vessants. Cos aïllat destinat a porxos i galliners. Sistema constructiu Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Cos d entrada amb forjat de biga i llata de fusta i rajola. Encavallades de ferro, corretges de fusta, rajola i teula a la coberta del magatzem de vi. Bigues i llates de fusta al galliner. Arcuació de mig punt de totxo. Façanes Edifici d habitatge amb portal d ansa-paner i tres balcons allindats amb llosa de pedra, un dels quals dóna al terrat del cos d entrada. Magatzem de vi amb portals d arc rebaixat de totxo, petits ulls de bou, finestral simulat amb arquets de totxo al capcer i ràfecs de totxo i teula. Cos d entrada amb arcs d ansa-paner, capelleta de ceràmica i xemeneia troncocònica de trencadís. Baluard amb merlets. Paraments arrebossats i pintats de blanc. Interiors Magatzem de vi amb l estructura vista, amb tines i premses. Materials Utilització de totxo vist, ceràmica vidriada en aplacats i trencadís en paraments i paviment del pati.. Ferro forjat. Columnes de pedra. Pèrgola metàl lica. Masia Masia Bo Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, per tant, està protegit per la Llei del Patrimoni Cultural Català segons la qual els béns immobles inclosos en catàlegs amb anterioritat a la seva aprovació, passen a tenir la consideració de béns culturals d'interès local (BCIL). PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: Situada a prop de l'avinguda del Coll d'en Ferran, prop del camí Molinant i del camí del Corral de Carro. La masia Samà era antigament coneguda amb el nom de corral d'en Martí, família que posseïa el desaparegut mas Borràs, documentat l any 1484, situat una mica més amunt, on es va traslladar el 1976 la centenària indústria de filats i teixits de cotó de cal Marquès, i avui de la Venca. Antoni Samà i Milà, mort l any 1802, es va casar en segones noces amb Josefa Domènech, vídua de Jaume Martí del mas Borras. Al

43 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-122 / BIBLIOGRAFIA: mateix dia, el fill Antoni Samà Parés es va casar amb Bonaventura Martí Domènech, filla de la madrastra. Antoni Samà Parès va morir l any 1814 i va heretar Antoni Samà i Martí ( ). A l any 1844, la masia se l'anomena Samà. Entre el 1910 i el 1913, l arquitecte Josep Font i Gumà va ampliar l antiga masia i va construir un seguit de dependències complementàries dedicades a l activitat agrícola. En la realització del conjunt, principalment en els cossos complementaris i en elements aïllats, Font i Gumà va utilitzar recursos modernistes, com la ceràmica vidriada i el maó vist. El conjunt de les edificacions, algunes formant un baluard al voltant de la masia i d altres lleugerament separades, és una referència visual, en estar privilegiadament aixecat respecte al pla de Vilanova. L actual propietari és Pere Rossell. Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor Escrita: Fons documental del Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Atles Nacional de Catalunya CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs. p. 210 ROSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l any 1987, fitxa A122 ROIG ESTRADÉ, PAU; Masies del Garraf 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, ISBN: , p. 42 Detall pati interior de la Masia Samà

44 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-122 /

45 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-122 / Fragment del vas sepulcral de la Sra. Magdalena Martí y Alegret

46 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-122 /

47 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ N.189, A DESCRPCIÓ DE L ENTORN: El valor paisatgístic que li confereix l'ús agrari dels entorns de la Masia fa que la conservació de la vegetació pròpia del Mas tingui una gran importància. De fet, la pineda que hi ha al seu entorn immediat constitueix la continuïtat d un hàbitat natural d interès comunitari (HIC) que trobem una mica més amunt, a la Masia de Carro, a la Masia Alonso i a la Torre del Veguer. En aquest indret, les pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540) estan constituïdes principalment per pi blanc (Pinus halepensis), carrasca (Quercus rotundifolia), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum). És important destacar també la presència de molts garrofers (Ceratonia siliqua) i algun xiprer (Cupressus sempervirens). A més, la seva situació prop del Camí Ral, li dóna més valor natural i paisatgístic. Aquest espai constitueix la part oriental d un eix paisatgístic que, marcat pel Camí Ral, va de la Platja Llarga a la Torre del Veguer. PROTECCIÓ: El Pla General d Ordenació Urbana qualifica a la Masia Samà i el seu entorn amb la Clau 22 de protecció arquitectònica i paisatgística. PROPOSTA: Caldria recuperar el camí del Mas de les Catalunyes, tallat a l alçada del Venca, tot i regulant el trànsit motoritzat. Els garrofers són un element important del paisatge BIBLIOGRAFIA: Escrita: Gràfica: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer LEGISLACIÓ: Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de , p. 7). La zona és de gran valor paisatgístic

48 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ N.189, A

49 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 309 NÚM. REF. PLÀNOL: 105 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Els Corrals Els Corrals de la Masia Parellada SITUACIÓ: DATA DE CONSTRUCCIÓ: Camí Molinant o Moliner s/n (Torrent de les Oliveres) Època moderna. Segle XVIII. AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura Residencial Rural (ARRu) / Interès Paisatgístic (IP) Corral separat de la Masia d en Cabanyes pel camí Ral, i a tocar del torrent de les Oliveres. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SNU (Sòl No Urbanitzable) Qualificació: Clau 18. (Zona de sòl de valor agrícola) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals en SNU de Vilanova i la Geltrú. Fitxa núm. 38. Imatge aèria dels Corrals i el seu entorn RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1500 Vista de la façana del torrent. 2009

50 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Edificació rural aïllada de planta baixa, amb pati interior i dos cossos auxiliars. Edifici de planta baixa en forma d ela. Al costat més ample coberta a dues aigües i la part més estreta a una sola vessant. Sistema constructiu Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de biga de fusta. Coberta de teula àrab. Cos auxiliar amb paredat comú. Façanes Façana exterior sense una composició determinada amb obertures allindades. Portal d entrada amb brancals i llinda de totxo massís vist. Finestres protegides per portelles de fusta. Façana interior composada de quatre arcs rebaixats. Interiors Dependències de dia a l oest, obertes a l exterior i dormitoris a la part est. Recentment reformats, sense interès especial. Materials Portelles de fusta. Arrebossats. Paviments de rajola ceràmica. Instal lacions Electricitat i aigua. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat. Corrals Habitatge unifamiliar Bo Són el primers corrals de una antiga masia abans que s edifiqués la masia d en Cabanyes. La seva importància és històrica, i també les parts que s han conservat dels vells corrals. actualment està reformada com a habitatge. BPU. Nivells de protecció 2 i 4. Manteniment o conservació. Es permet la modificació. La casa rural dels Corrals és al costat del torrent de les Oliveres, separada de la veïna masia d en Cabanyes pel camí Ral de Cubelles a Ribes, també conegut per camí Molinant o Moliner. La casa té els seus orígens en els corrals de l antiga masia d en Parellada, masia que va ser comprada per Llorenç de Cabanyes i de Fuster, qui la va fer enderrocar per construir l'actual masia d en Cabanyes, l any De la masia d en Parellada van restar el trull d oli i els seus corrals. L any 1975, els germans Marta, Joaquim i M. Neus de Cabanyes i Ricart, cedeixen la masia d en Cabanyes a favor de l Ajuntament amb el compromís que es conservés la masia i s adeqüés com a centre cultural; els pertanyia per l'herència del seu pare, el pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès ( ). Façana nord. Façana interior.

51 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / BIBLIOGRAFIA: Els corrals de la masia van continuar sent propietat de la família Cabanyes. Tot i que en una de les portes d entrada hi ha inscrit l any 1959, les reformes per acondiciar els corrals, el paller i la casa del pastor com a casa rural van ser realitzades a la dècada de Amb les reformes es van respectar les antigues construccions i el pou de sínia. L actual propietària dels Corrals, Maria Pilar d Ochoa i de Cabanyes, manté al voltant de la casa el conreu de la vinya. Gràfica: Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs., p. 166 Oral: ALBERT ALENTORN (1954) Vista del cos auxiliar. Vista de la sala d estar.

52 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ DE L ENTORN: La vegetació existent a l entorn dels Corrals és de gran importància per la seva situació ja que forma part del corredor biològic constituït pel Torrent d'en Parellada. PROTECCIÓ: El Pla General d Ordenació Urbana qualifica el Corral de la Masia Parellada i el seu entorn amb la Clau 18 de sòl de valor agrícola. PROPOSTA: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Manteniment de la vegetació i dels usos agrícoles de l entorn. Aturar la proliferació invasiva de l ailant o arbre del cel (Ailanthus altissima) existent a prop dels Corrals. Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer Proliferació invasiva de l'ailant L'arbre del cel (Ailanthus altissima) Xarel lo de la vinya del costat del corral

53 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / C-2 / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / C-2 / 310 NÚM. REF. PLÀNOL: 323 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Casa de Joan Samà i Martí SITUACIÓ: C. del Montserrat, 2; C. dels Mercaders, 1 DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: Arquitectura neoclàssica Fèlix Ribas, m. d'o. PROMOTOR: Joan Samà i Martí TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura Residencial Urbana entre Mitgeres (ARUr/UM) Nucli antic de Vilanova RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 1 (Zona de Casc Antic) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa C-2 RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

54 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / C-2 / DESCRIPCIÓ: Edifici de planta rectangular entremitgeres i cantoner, de planta baixa amb portal i entrada a façana principal, més quatre plates pis amb balcons de barana de barrots de ferro. Al segon pis, la balconada és cantonera. Coberta amb terrat protegit amb acroteri massís. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Habitatges Habitatges i comerços Bo, encara que els comerços desvirtuen la composició de l edifici. Es tracta d un dels edificis significatius que limiten i configuren la imatge urbana de la plaça de les Cols. PROPOSTES: BPU Nivell 2 DADES HISTÒRIQUES: La casa de Joan Samà i Martí és ubicada a la cantonada dels carrers de Montserrat i dels Mercaders. En la sol licitud de llicència d'obres, Joan Samà... espone que conveniendole edificar la casa que posee en la calle de S. Gregorio numº 111 lindante con de Sta. Madrona, con sujeción a los planos... D'aquests plànols, només es conserva un d'ells, la façana principal, que correspon al carrer de Montserrat, signat per Fèlix Ribas, que suposem mestre d'obres. Entre els anys de 1735 a 1860, l'actual carrer dels Mercaders rebia el nom de Sant Gregori, i el carrer de Montserrat, el de Santa Madrona. La sol licitud de llicència d'obres i el plànol són datats a 21 d'abril de En la mateixa sol licitud es precisa... que debe tener a una y otra calle cuyas puertas principales han de ser colocadas en forma moderna ó sea para abrirlas y cerrarlas por la parte interior... Joan Samà i Martí ( ) era un indiano que s'havia establert comercialment a l Havana, i retornat a la vila va arribar a ser un dels principals exportadors de vins vilanoví. Una altra de les seves activitats econòmiques a la vila va ser adquirir patis per urbanitzar, com l hort dels carmelites descalços, i també cases que rehabilitava, com la pròpia familiar, la casa Samà, al carrer Major. Va invertir en la línia fèrria Barcelona a Tarragona, va ser soci de l empresa Samá, Raventós y Cía, que distribuïa aigües a la vila, i va crear amb altres dos socis les anomenades Herrerías de Vilarodona, on es fabricaven els cèrcols de les bótes que s utilitzaven posteriorment en el comerç. Sobre una sèrie d'edificis de la seva propietat es va construir, l any 1853, la seu del Círculo Vilanovés, l actual Foment Vilanoví, i a l'altra cantonada, l any 1855, la casa de pisos Joan Samà i Martí. SPAL. Diputació de Barcelona

55 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / C-2 / BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor SPAL. Diputació de Barcelona Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. [0038/1855] PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.