INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-100 / 71-1-

Transcripción

1 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-100 / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-100 / 71 NÚM. REF. PLÀNOL: 94 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Casa Castany Passeig del Carme, 9 (Barri de Mar) Època contemporània Arquitectura noucentista Josep Francesc Ràfols i Fontanals, arqte. Nila Santacana de Pascual Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) Situada al Passeig del Carme, ordenat amb fileres de palmeres. Conformant la façana marítima de la ciutat. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3b (Zona de conservació. Sector de Marina) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa A-100. Declarat BCIL Imatge aèria de la casa Castany i el seu entorn RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista de la façana principal de la Casa Castany, al Passeig del Carme. 2009

2 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-100 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Edifici d habitatge plurifamiliar entre mitgeres amb pati posterior. Edifici de planta rectangular compost de planta baixa i tres plantes pis, la tercera reculada respecte a l alineació. Plantes pis amb galeries a façana i posteriors. Escala central d accés a les plantes pis i pati central. Pèrgola de fusta a l última planta. Sistema constructiu Parets de càrrega de totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó de rajola. Escales a la catalana. Façanes Façana principal dominada compositivament per dues galeries de cinc arcades de mig punt situades a les plantes primera i segona, amb els tres arcs centrals amb ampit i els dos laterals oberts fins al nivell del paviment. Planta baixa amb portal d arc de mig punt franquejat per 2 finestrals d ansa-paner. Plantes separades per cornisa. Coronament amb barana metàl lica separada per matxons d obra i pèrgola de fusta. Tercera planta reculada formant terrassa amb les obertures allindades. Interiors Distribució d habitatges organitzats a l entorn de l escala i el pati central, amb ventilacions a aquest i a les dues façanes. Bigues i llates de fusta vistes a les galeries de façana. Sense especial interès. Material Persianes de llibret i enrotllables de corda. Pèrgola de fusta. Baranes de ferro... Materials senzills de factura moderna. Instal lacions Electricitat i aigua. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat. Espai lliure Pati posterior sense vegetació, pavimentat i amb una petita font. Habitatge plurifamiliar Habitatge plurifamiliar Bo Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s han d estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, desprès d un anàlisi profund, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg. BCIL. Nivell de protecció 2. Manteniment o conservació. No es permet la modificació. L any 1921, Nila Santacana de Pascual va sol licitar obres a la seva propietat, una antiga casa de pescadors, del passeig del Carme, número 9, segons projecte de l arquitecte vilanoví Josep Francesc Ràfols i Fontanals ( ). El mateix any es va sol licitar l aixecament d una planta més, segons projecte del mateix Ràfols i Antiga imatge del Passeig del Carme, a l esquerra es pot observar la Casa Castany. Detall de la planta baixa i la planta primera.

3 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-100 / BIBLIOGRAFIA: Fontanals. Possiblement la casa Castany és l obra més interessant de l arquitecte Ràfols i Fontanals, qui es va inspirar en l arquitectura popular al projectar-la, prenent com a precedent la casa Josep Alonso, al carrer Mascaró, a la Geltrú. Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. LACUESTA CONTRERAS, Raquel Estudio sobre la obra del arquitecto noucentista Josep-Francesc Ràfols y su entorno, p. 15 ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan. MARSÉ I FERRER, Pere Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l any 1987, fitxa A-100

4 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-100 / 71-4-

5 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-101 / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-101 / 72 NÚM. REF. PLÀNOL: 179 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Casa Salvador i Bech SITUACIÓ: Passeig del Carme, DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: Època contemporània Arquitectura noucentista Eusebi Bona i Puig, arqte. PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) Situada al costat de la Casa Castany, al passeig del Carme, i conformant la façana marítima de la ciutat. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3b (Zona de conservació. Sector Marina) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa A-101. Declarat BCIL RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

6 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-101 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: L edifici presenta una composició de façana que denota les referències noucentistes, sobretot en la disposició de les obertures i en la seva composició: arcs de mig punt en planta baixa i en la planta golfes o segona, i una balconada a la primera planta..el més rellevant de la façana són els esgrafiats amb motius florals i mariners. habitatges habitatges bo Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s han d estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, desprès d una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg. PROPOSTES: BCIL Nivell 2 DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Joan Salvador i Bech va sol licitar, el 16 de juny de 1945, llicència d'obres per a reforma, ampliació i enderroc d una casa existent en el número 10 del passeig del Carme, al propio tiempo que modificar la fachada del immueble contiguo señalado con el número y comunicada con ella en toda las plantas a fin de poder formar tres viviendas independientes..., segons projecte de l arquitecte Eusebi Bona i Puig, qui va utilitzar a la façana esgrafiats amb motius florals i mariners dins l'estil noucentista. ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (0216/1945) ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l any 1987, fitxa A101 Oral: Façana principal 1986

7 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-101 / Façana principal i secció de façana Planta segona reforma Casa Salvador i Bech Planta baixa Passeig del Carme, any 1952; platja lineal davant del passeig i les cases

8 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-101 / Detall dels esgrafiats amb temes mariners i altres ornaments de tipus noucentista

11 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / A-95 / NÚM. REF.: I. AP/E / A-95 / 73 NÚM. REF. PLÀNOL: 15 DENOMINACIÓ: Les Casernes Altres denominacions: Els Quartels SITUACIÓ: DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Pl. de les Casernes, 8-9; C. d Olesa de Bonesvalls, 2; C. de les Casernes; C. de l Escorxador, 1 Època contemporània. 1751, començament de les obres; 1929, aixecament de plantes L enginyer militar Miguel Moreno. 1929: Comandància d Obres, Reserva i Parcs de la 4a Regió Militar; 1939 (reformes): Josep Maria Miró i Guibernau, arqte.; : reformes de condicionament per a pavelló esportiu; 1982 (projecte d'obres d'ampliació i reformes d'una Escola Municipal d'art): Pere Marsé Ferrer, arqte. Jaime Miguel de Guzmán Dávalos Spínola Arquitectura pública, semi pública / Equipaments (AP/E) CONTEXT: Es troba formant part de la plaça de les Casernes i situat entre els carrers d'olesa de Bonesvalls, l'escorxador i de les Casernes. Pròxim al torrent de la Pastera RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Sistema d Espais Esportius (Clau G) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Declarat BCIL. Fitxa A-95 Imatge aèria de les Casernes RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000 Vista de la façana principal des de la plaça de les Casernes. 2009

12 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / A-95 / DESCRIPCIÓ: Edifici inacabat de planta en forma d'u, alineat a la plaça i als carrers perimetrals, amb pati central que s ha anat ocupant per construccions recents. Planta baixa i una planta pis amb crugies perpendiculars a façana i amb estructura de voltes d ansa-paner amb llunetes. Vàries escales de comunicació entre plantes. Pavelló poliesportiu cobert, pista poliesportiva i gimnàs. Parets de càrrega de paredat comú. Voltes d ansa-paner amb llunetes, voltes d aresta rebaixades. Escales de volta a la catalana. D altres elements constructius moderns. Façana principal molt transformada, amb predomini del ple sobre el buit i composada simètricament sobre eixos verticals. Porta central amb brancals i arc rebaixat de pedra amb escut a la clau. Portals i finestres de la planta baixa amb arc rebaixat. Balcó corregut amb obertures aparellades dues a dues. Dos cossos laterals amb obertura vertical que abasta dues plantes i frontó d arc rebaixat. Interiors malmesos pels diferents usos que té l edifici, que han anat ocupant i transformant les antigues dependències, així com el pati interior. Interès especial en l estructura de voltes. Pel que als materials hi ha pedra, ferro forjat, paviments hidràulics. Materials moderns. Els espais lliures estan ocupats en gran part per instal lacions esportives. Vista de la façana posterior, al c. de l Escorxador Entorn natural: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: La vegetació de la plaça de les Casernes és de gran varietat, però no podrà mai acollir grans arbres degut a haver de compatibilitzar el seu subsòl amb un gran pàrquing. Caserna militar Pavelló Municipal d Esports i Escola Municipal d'art i Disseny Dolent VALORACIÓ: S hauria de realitzar una important rehabilitació de les instal lacions, que estan quedant obsoletes i malmeses. PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: BCIL. Nivell de protecció 2. Rehabilitació o millora. Es permet la modificació. Els continus esdeveniments militars al llarg dels segles XVII i XVIII van obligar a allotjar tropes i oficials a les cases particulars dels vilanovins. Testimoni d aquests allotjaments forçosos són algunes de les grafies que encara perduren en els arcs de molts portals de la vila antiga i que assenyalaven la graduació dels militars que havien de ser allotjats, encara que algunes de les grafies van ser repintades posteriorment per altres esdeveniments. Per evitar Vista de la façana lateral des del c. d Olesa de Bonesvalls. 2009

13 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / A-95 / l allotjament forçós de tropes, l Ajuntament va promoure la creació d una caserna militar que els evités. L any 1750, el capità general de Catalunya, Jaime Miguel de Guzmán Dávalos Spínola, Marqués de la Mina, va comissionar l enginyer militar Miguel Moreno per traçar els plànols d una caserna. Inicialment la ubicació de la caserna era en el Terreno de Juan Lanusa se deue situar el Quartel por ser el Parage mas elevado y gozar de mejores aguas, terrenys al costat del camí del Piulart que sortia del Cap de Creu, tal com consta en el Plano de Villanueba y la Geltrú con sus immediatos terrenos de 1751, realitzat per indicar el lloc on s'havia d'edificar la caserna. Aquest lloc va ser descartat i es van triar els actuals terrenys que ocupa les Casernes. La construcció va començar el 10 de juny de 1751 i va durar vint anys, restant inconclusa. A la planta baixa, s hi van bastir les quadres per a les cavalleries i en el pis superior, van ser habilitades les sales per a la tropa. Els vilanovins van haver de contribuir amb un quarantè dels fruits de la terra per sufragar les despeses de la construcció. L any 1929, es van aixecar plantes de l edifici per la Comandància d Obres, Reserva i Parcs de la 4a Regió Militar. Durant la Guerra Civil, el mercat públic es va realitzar sota les arcades del pati interior. L any 1939, es van projectar reformes a l edifici, propietat municipal, per al seu acabament total, segons projecte de l arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau. Durant els anys 1955 i 1956, es van realitzar obres de reformes i acondiciament per a pavelló esportiu, i des de l any 1960, acull les instal lacions de Pavelló Municipal d Esports. El 1982, es van realitzar obres d ampliació i reformes per a Escola Municipal d'art i Disseny, establerta l any 1969 amb el nom d Escola de Promoció Artística, segons projecte de l arquitecte Pere Marsé i Ferrer. Vista de la façana lateral des del creuament del c. de les Casernes amb el c. del Duc de la Victoria BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor Escrita: Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer Fotos Fons Documentals SPAL. Diputació de Barcelona MIRALLES, Francesc Joaquim Mir a Vilanova. Francesc Miralles, Francesc X. Puig Rovira, Oriol Pi de Cabanyes, Nadia Hernández Henche. Viena Edicions ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. entrada CLFA1 12_5

14 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / A-95 / CASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I BLODA, Joan De l edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p. 14 i 15 ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l any Fitxa A95 Fons Documental SPAL, Diputació de Barcelona. Núm. entrada 489c Fons Documental SPAL, Diputació de Barcelona. Núm. entrada 489a Fons Documental SPAL, Diputació de Barcelona. Núm. entrada 489b

15 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / A-95 / Fons Documental SPAL, Diputació de Barcelona. Núm. entrada 489d Pintura de Joaquim Mir i Trinxet

16 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / A-95 / Pintura de Joaquim Mir i Trinxet Vista del portal d entrada al recinte Detall de l escut situat en l arc del portal d entrada. 2009

17 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / C-2 / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / AEA / C-2 / 74 NÚM. REF. PLÀNOL: 293 DENOMINACIÓ: Casa a la plaça Casernes, 12 Altres denominacions: SITUACIÓ: Pl. de les Casernes, 12 ; C. de les Premses DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1898 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura Residencial Urbana entre Mitgeres (ARUr/UM) / Àrea d'expectativa Arqueològica (AEA) Nucli Antic de Vilanova RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau C 1 Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa C-2. Vista aèria de l entorn de la cassa Casernes, 12 RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Façana a la plaça de les Casernes. SPAL. Diputació de Barcelona

18 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / C-2 / DESCRIPCIÓ: Edifici de dues plantes amb entresòl; balcons amb baranes de ferro forjat i ràfec. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Habitatge Parcialment desocupada Deteriorat La Casa Casernes número 12 constitueix un dels exemples de la tipologia edificatòria tant del carrer de les Premses, com de la plaça de les Carsernes de finals de segle XIX. La Casa Casernes número 12 manté una unitat tipològica amb les veïnes del carrer de les Premses que han mantingut la tipologia originària de meitat segle XIX, la qual han perdut les noves edificacions de les veïnes cases de recent construcció de la plaça de les Casernes. Així, la Casa Casernes número 12 permet recordar la tipologia originària d aquest costat de la plaça i alhora mantenir la unitat tipològica amb el carrer de les Premses. PROPOSTES: BPU Nivell 2 AEA Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: En el Plano General de Villanueva y Geltrú de 1876, el carrer de les Premses era tancat per un edifici a la part nord, que una vegada enderrocat va permetre perllongar el carrer i edificar a la cantonada amb la plaça de les Casernes. Aquesta casa té adossada una placa a la façana amb la data No hem trobat altra informació a l'arxiu Comarcal. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor SPAL. Diputació de Barcelona Escrita: Oral:

19 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / NÚM. REF.: I. S / 75 NÚM. REF. PLÀNOL: 349 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Monument Porta d'entrada a la ciutat Pl. de les Casernes DATA DE CONSTRUCCIÓ: 2007 AUTORS: Juan José Novella, escultor PROMOTOR: L empresa municipal VNG Aparcaments TIPOLOGIA: CONTEXT: Elements Singulars (S) Nucli Antic de Vilanova RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbà Qualificació: Clau F Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Pública Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

20 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / DESCRIPCIÓ: Escultura realitzada en acer, amb una pàtina d òxid natural, de 6 metres de llarg per 3 metres d amplada de base. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Escultòric Actual: Escultòric ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Element artístic en via urbana PROPOSTES: BPU Nivell 1 DADES HISTÒRIQUES: El 15 desembre 2007, amb motiu de la inauguració de la nova reurbanització de la plaça de les Casernes, es va inaugurar l'escultura de l artista basc Juan José Novella que porta per títol Porta d'entrada a la ciutat. L'escultura es va instal lar a la cantonada del carrer de les Casernes amb el carrer de la Pastera, el novembre de Aquesta escultura havia guanyat el concurs convocat per l empresa municipal VNG Aparcaments, el novembre de 2006, entre sis obres seleccionades prèviament. Segons Juan José Novella, en el disseny de l obra va tenir en compta el que històricament havia significat la plaça de les Casernes, la porta d entrada a la ciutat. Aquesta entrada era el portal d'en Plana davant el pont sobre el torrent de la Pastera on s'iniciava el camí a Vilafranca del Penedès, a l'extrem septentrional de la plaça Llarga, on s'obria el recinte murat que havia unit els nuclis de Vilanova de Cubelles i de la Geltrú al segle XVI. Per a l escultor Juan José Novella, l estructura coral lina o d algues marines de l'escultura vol representar, alhora, la identitat marítima de la ciutat. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor DIARI DE VILANOVA, 14 de desembre del 2007

21 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / A-6 / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / AEA / A-6 / 76 NÚM. REF. PLÀNOL: 139 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: DATA DE CONSTRUCCIÓ: Casa Joan Nicolàs Cal Titi Carrer del Castell, 1; c. dels Terrissaires 7B (Casc Antic de la Geltrú) Època moderna. Inicis s. XVI. AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) / Àrea d Expectativa Arqueològica (AEA) Dins el primer recinte de la Geltrú, molt propera a l església de Santa Maria i conformant la plaça de l Assumpció. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 1 (Zona de Casc Antic) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa A-6. Declarat BCIL Imatge aèria de la Casa Joan Nicolàs i el seu entorn RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista de la cantonada de la Casa Joan Nicolàs. 2009

22 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / A-6 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: Edifici d habitatge unifamiliar entre mitgeres fent cantonada. Edifici de planta trapezoïdal, de tres crugies perpendiculars a la façana principal, la de cantonada composta de planta baixa, entresol i una planta pis, i les dues restants de planta baixa i pis. Escala de dos trams a la crugia central. Coberta a una única vessant i petit terrat posterior. Sistema constructiu Parets de càrrega de tàpia. Forjats de bigues i llates de fusta i rajola i de bigues de formigó i revoltó ceràmic. Façanes Façanes amb obertures sense composar. Portal d entrada d arc de mig punt, finestres allindades amb ampit motllurat, balcó allindat enrasat a façana amb barana de ferro forjat, tres finestres de galeria d arc rebaixat amb impostes motllurades a la planta pis. Ràfec senzill. Contrafort exterior al carrer dels Terrissaires. Interiors Interiors organitzats partint de la sala central d entrada i l escala posterior. Dependències d habitatge a diferents nivells entre crugies, remodelades modernament. Material Materials senzills i de moderna construcció. Teula àrab, fusta a les obertures, paviments de rajola i empostissat... Instal lacions Electricitat i aigua. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat. Observacions En les obres d execució del paviment de planta baixa quedaren al descobert dos passos subterranis. Habitatge unifamiliar Habitatge unifamiliar Regular Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s han d estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg. BCIL. Nivells de protecció 2 (edificació) i 6 (àrea d expectativa arqueològica). Manteniment o conservació. No es permet la modificació. Imatge històrica del carrer del Castell. A la dreta, la casa Joan Nicolàs. Fons documental de l SPAL. Diputació de Barcelona.

23 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / A-6 / DADES HISTÒRIQUES: La casa Joan Nicolàs tot i que ubicada al carrer del Castell número 1, també conforma la plaça de l Assumpció, probablement una de les més antigues de la vila. La casa Joan Nicolàs és, encara que molt transformada, un exemple de les pautes d edificació de tipus medieval de construcció popular. A la part superior de la façana hi ha tres finestres d arc rebaixat del segle XVI. Encara que la majoria de les edificacions actuals de la Geltrú són dels segles XVIII i XIX, i molt poques conserven vestigis medievals, la casa Joan Nicolàs manté l ordenació de la façana amb les obertures repartides accidentalment seguint les pautes medievals. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor Fons documental de la Diputació de Barcelona Escrita: ALSO, Josep Maria Paisatge urbà i espais significatius. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions, p. 31 ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l any 1987, fitxa A6 Vista de la façana del carrer del Castell. MARSÉ, Pere; MALLOFRÉ, Albert; GENÉ, Lluís De Vilanova i la Geltrú: la memòria, captiva en imatges i alliberada en fantasies. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions, p.29 Oral: Façana del carrer dels Terrissaires. 2009

24 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / A-6 / Alçat corresponent a la façana del carrer del Castell. Aixecament de façanes de la Geltrú realitzat per Magí Gual 2003

25 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / C 1 / 77 NÚM. REF. PLÀNOL: 255 DENOMINACIÓ: Casa N. M. Altres denominacions: SITUACIÓ: C. del Castell, 13 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1797 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Casc antic de la Geltrú RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat) Qualificació: Clau 1 Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, Fitxa C 1 Vista aèria de l entorn urbanístic de la Casa N. M. RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Detall balcó. Fons: SPAL. Diputació de Barcelona

26 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Composició de façana amb entresol i dues plantes; rajoles als balcons amb ferro forjat amb "tornapuntes" i ràfec. Habitatge Habitatge Deteriorat És un edifici que malgrat el seu deteriorament conserva els trets tipològics constructius de finals de segle XVIII quan es va iniciar l edificació de major altura sobre la parcel lació medieval i per tant característic d aquest període. PROPOSTES: BPU, Nivell 2 DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: No hem trobat la documentació a l'arxiu Comarcal relativa a aquesta casa del carrer del Castell. A la clau d arc del portal hi ha inscrita les sigles NM i la data de Malgrat que s ha mantingut quasi bé intacta fins avui la trama urbana medieval de la Geltrú, les expectatives creades per la possibilitat de construcció a major altura van provocar l agrupament de parcel les i propiciar el canvi tipològic d habitatges de major altura. Aquest procés es va iniciar i desenvolupar els segles XVIII i XIX, coincidint amb un període de bonança econòmica a tota la ciutat. La casa NM és representativa d'aquell canvi tipològic. Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor. SPAL. Diputació de Barcelona Façana principal

27 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / NÚM. REF.: I. CU / 78 NÚM. REF. PLÀNOL: 555 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Conjunt urbà de la rambla del Castell SITUACIÓ: Rambla del Castell, 57, 78, 80 DATA DE CONSTRUCCIÓ: A mitjan segle XIX AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Conjunts Urbans d'interès (CU) Eixample Gumà RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 4 Protecció existent: cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

28 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / DESCRIPCIÓ: El conjunt correspon a la tipologia de la urbanització inicial. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la seva tipologia edificatòria, per l ample de les parcel les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà. PROPOSTES: INV Nivell 5 DADES HISTÒRIQUES: La rambla del Castell es va urbanitzar sobre la partida de l'hort del Castell, indret on existien més sínia fora muralla a la Geltrú. La partida pertanyia a la casa senyorial del castell de la Geltrú, és documentada al segle XVI i l'any 1800 encara rebia el delme; desamortitzada, les terres entre el camí de la Fassina i el de l'estany van ser adquirides per Magí Oliviella. En el Plano General de Villanueva y Geltrú de l any 1876, l'eixample Gumà, es va projectar prolongar el carrer del Castell que donaria lloc a la rambla del Castell, però fins inici segle XX no es va iniciar la seva urbanització des de més amunt del carrer de la Providència a l actual avinguda del Garraf. El tram fins la rambla de l Exposició és de la mateixa època, encara que aquest tram només era obert amb l amplada actual, fins la meitat, d on sortia un camí, vestigi de l antic camí de sant Cristòfol, que anava a l avinguda Garraf, amb un pronunciat biaix, com es pot apreciar en el plànol de Carreras Candi de L any 1958 es va recuperar el projecte d urbanització inicial i es va urbanitzar el tram entre el carrer de la Providència i el de Sitges que es completaria l any 1970 fins l avinguda del Garraf. Fins l any 1985 no va adquirir la seva longitud actual. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor. CARBONELL I VIRELLA, Vicenç; CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M L expansió del segle XX. Centre Normalització lingüística Alt Penedès-Garraf, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 5), p CASTELLS, Alfred; SABATER, Josep; VIRELLA I BLODA, Joan L eixample innovador. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 3), p

29 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / I-35 / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / I-35 / 79 NÚM. REF. PLÀNOL: 242 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: La Sínia de l'indiano Horta de Joan Jacas / Sínia Andià / Sínia Maurici SITUACIÓ: Pl. de Catalunya, 4 Passatge de l Indià, 3 DATA DE CONSTRUCCIÓ: Primer quart s.xix AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Joan Jacas i Solà Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM) Eixample Gumà. Davant de la plaça de Catalunya RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau C-4 Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa I-35 RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

30 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / I-35 / DESCRIPCIÓ: Edifici de planta baixa i dos pisos, originàriament una masia per la qual cosa manté una diferent alineació respecte als altre edificis. El primer pis és porxat i el segon amb tres finetres... EVOLUCIÓ D USOS: Original: Masia Actual: Habitatge plurifamiliar ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: És un exemple de les masies i sínies que existien a ponent dels nuclis antics de la ciutat, moltes d elles ja desaparegudes. BPU Nivell 3 Joan Jacas i Solà ( ), indiano, va adquirir l horta i casa, que hi havia fora vila, a la partida d Enveja, a la part de ponent de la rasa del Miquelet, a les primeres dècades de segle XIX. Durant la primera guerra carlina ( ), en la sínia s hi va construir un fortí, el d Isabel II, amb dues peces d artilleria. La sínia era coneguda per horta de Joan Jacas, de l Indiano o sínia Andià. A l any 1887 era propietari Josep Ferrer Busquets ( ). La sínia va perdurar fins que el sector es va urbanitzar, i aleshores era coneguda per sínia Maurici. De la sínia ha restat la casa porticada. Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor Detall del porxat del primer pis Escrita: COROLEU, Josep Historia de Villanueva y Geltrú. L Hospitalet del Llobregat. El Cep i la Nansa, Edicions i Ketres Editora, p. 258 ARBONELL C I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs, p Detall portal d entrada

31 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-1 / NÚM. REF.: I. CU / AEA / C-1 / 80 NÚM. REF. PLÀNOL: 351 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Conjunt urbà de la Pujada del Cinto SITUACIÓ: Pujada del Cinto, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10; núm. 2: c. de la Unió, 39; núm. 8: c. de la Muralla, 3; núm. 9: c. de l'argenteria, 22; núm. 10: c. de la Muralla, 5 DATA DE CONSTRUCCIÓ: s. XIV AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Conjunts Urbans d'interès (CU) Nucli Antic de la Geltrú RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat) Qualificació: Clau C 1 Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa C-1. RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

32 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-1 / DESCRIPCIÓ: Malgrat el tramat medieval, la tipologia edificatòria correspon a finals del segle XVIII i al XIX. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la seva tipologia edificatòria, per l ample de les parcel les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà. PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4 AEA Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: Al plànol del segle XVI, la Pujada del Cinto és un tram de carrer entre la segona muralla i la plaça del Pou, l actual de Lledoners. L any 1701, es va construir un pont que va permetre salvar el torrent de la Pastera. Al Plano de Villanueba y la Geltrú de 1751, el carrer és conformat, tot i que la cantonada amb la plaça Lledoners no hi era edificada. Com la majoria de carrers del nucli medieval de la Geltrú, el de la Pujada del Cinto ha mantingut el seu tramat, i en part la parcel lació medieval, tot i que les seves construccions són de final segle XVIII i segle XIX, període de desenvolupament econòmic a la ciutat on les expectatives creades per la possibilitat de construcció a major altura van modificar la parcel la, estreta i llarga pròpies de les medievals, amb l addició de la parcel la contigua, propiciant el canvi tipològic de certs d habitatges. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor Escrita: SPAL. Diputació de Barcelona CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M.; VIRELLA I TORRAS, Xavier Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 1), p. 22 Vista parcial de la Pujada del Cinto. SPAL. Diputació de Barcelona

33 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-1 / Vista parcial de la Pujada del Cinto. SPAL. Diputació de Barcelona Vista parcial de la Pujada del Cinto. SPAL. Diputació de Barcelona

34 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-1 / 80-4-