INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP /

Transcripción

1 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 281 NÚM. REF. PLÀNOL: 471 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Sínia Soler Can Dori C. de la Masia Cabanyes; ronda Ibèrica; torrent d'en Frederic DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentada el 1937 AUTORS: PROMOTOR: Desconegut Desconegut TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola (ARRu), Interès Paisatgístic (IP) CONTEXT: Finca formada per un conjunt d edificis voltats de camps i limitats per vials i el torrent d en Frederic RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació Urbana 2001 Classificació: Sol urbanitzable Qualificació: clau F i Clau 14 b Protecció existent: cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

2 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ: Sínia destinada al bestiar i a l horta. Edificació encarada al sud, de planta baixa i un pis amb tres eixos de finestres, portal central, coberta a dues aigües amb un lateral pla com a afegit. Edificis complementaris a la cara nord de la sínia de planta baixa amb coberta d un sol vessant. La sínia està envoltada d edificis més industrialitzats amb sitges pel ranxo dels animals. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Sínia. Actual: Sínia ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Degradat Conjunt d edificis amb una configuració semblant a totes les sínies actuals del terme de tipologia similar. PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: Horta situada a la part de llevant del carrer de la masia d'en Cabanyes, a ponent del torrent d'en Frederic. Al plànol de rec del pantà de Foix de 1937 hi ha inscrit Josep Soler i Ferrer (can Dori). La sínia can Dori ja figurava en el plànol del cadastre de 1914, on residia Pau Soler. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Arxiu Personal.

3 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 282 NÚM. REF. PLÀNOL: 472 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Sínia Martí C. de la Masia Cabanyes; Torrent d'en Frederic DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola (ARRu), Interès Paisatgístic (IP) CONTEXT: Finca formada per un conjunt d edificis voltats de camps i limitats per vials i el torrent d en Frederic RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació Urbana 2001 Classificació: Sòl urbanitzable Qualificació: clau F i Clau 14 b Protecció existent: cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

4 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ: Sínia d explotació ramadera i horta envoltada per un conjunt d edificacions industrials de coberta a dues vessants de diferents materials. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Sínia Actual: Sínia ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: Conjunt d edificis amb una configuració semblant a totes les sínies actuals del terme, de tipologia similar. PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: Horta situada a la part de llevant del carrer de la masia d'en Cabanyes, damunt la sínia Soler o Can Dori. Al plànol de rec del pantà de Foix hi figura Bartolomé Martí Rovira. Segons la informació recollida per Vicenç Carbonell, aquest Martí havia estat hortolà de la sínia Sant Gervasi. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Arxiu Personal.

5 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 283 NÚM. REF. PLÀNOL: 501 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Sínia Bertran Can Baio Camí de la Masia Cabanyes Principis s. XX Desconegut Desconegut Arquitectura Residencial Rural / Agrícola (ARRu) i Interès Paisatgístic (IP) Finca ubicada entre el carrer Camí de la Masia Cabanyes i el torrent d en Frederic, per sobre de la sínia Soler RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació Urbana 2001 Classificació: Sòl urbanitzable Eixample Nord Qualificació: 14b Protecció existent: cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/4000

6 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ: Sínia de principis del segle XX de planta rectangular d una sola planta, orientada al sud amb finestres allargades i portal, amb remat de cornisa i balustrada lineal, la coberta plana amb badalot. Acabats de façana arrebossats amb ciment i pintats de blanc. El conjunt d edificacions de la sínia en forma de rosari, al costat d un camí de terra, de coberts, casetes i petites edificacions i arbrat. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Sínia Actual: Sínia ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: PROPOSTES: És una de les sínies, del Eixample Nord, de les que s ha d estudiar el seu valor arquitectònic i de conjunt. BPU Nivell 2 Nivell 4 Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: Sínia situada entre el torrent d en Frederic i el carrer de la masia d en Cabanyes, damunt de la sínia Soler. En el plànol de rec del Pantà de Foix a l'arxiu Comarcal hi consta terres de Jaume Bertran Casañas, a ponent del torrent d'en Frederic, entre la sínia Martí i la Camps, aquesta última sínia desapareguda en instal lar-se una factoria industrial. Segons consta a l'arxiu personal de Vicenç Carbonell, el Diari de Vilanova publicava el 30 de maig de 1922 que es posava a la venda una casa pròpia per a pagès, a la vila, amb sortida a dos carrers, raó Joan Bertran, de renom Baio, sínia Forn de Gassó, actualment cal Pebrer. Segons l'artigas de cal Pebrer, el Baio del mercat va passar de masover de cal Pebrer a cal Capitan (torre del Garrell) que ho va comprar. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Arxiu Personal. Façana nord

7 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 284 NÚM. REF. PLÀNOL: 455 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Masia de n Alonso Can Gumersindo / Mas Ponis Camí de la masia de l Alonso UTM: x= y= DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentada des de 1831 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural (ARRu) / Interès Paisatgístic ( IP ) CONTEXT: La masia es troba pròxima a una zona urbanitzada. Està envoltada per un bosc i camps de conreu. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl no urbanitzable Qualificació: Zona de sòl agrari de valor paisatgístic (Clau 18b) Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: Fotografia aèria del Mas de l Esquerrer de Dalt i el seu entorn. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000 Vista de la façana principal, 2009.

8 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: El conjunt de l'edificació consta de la masia original de planta baixa més planta pis i sotacobert, amb una coberta a dues aigües. A aquesta se li han adossat diferents volums d'igual o menor alçada, els quals fan d'habitatge o d'estables. Gairebé totes les cobertes són de teula àrab, excepte una d'un volum auxiliar que és de fibrociment. El conjunt està envoltat de camps de conreu i vinyes. Masia Masia ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Aquesta edificació és característica del medi rural i s aconsella la seva catalogació per raons d equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals. PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: Situada entre la masia Samà i el corral de Carro, en el fondo de Santa Magdalena. L any 1831, sembla que la propietat era del mestre Gurmesindo Alonso, coneguda per can Gumersindo. A partir de 1868 la denominació és masia den Alonso, denominació que s ha mantingut fins avui. A darreries segle XIX, Leonor Alonso va vendre la masia a Conxita Janés. Posteriorment, la masia també ha estat coneguda per mas Ponis, renom d una família de flequers que van ser els seus propietaris uns anys. A la dècada dels 1980, la masia era propietat de la senyora Coma. Vista de la façana des de llevant, Vista general de la masia, des de la llunyania, 2009.

9 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor. ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs, p. 22 ROIG I ESTRADÉ, Pau Masies del Garraf 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 18 Vista de la façana de la masia, extreta del fons Vicenç Carbonell de l Arxiu Històric Comarcal, Vista de la porta d accés a la masia, 2009.

10 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ DE L ENTORN: La Masia està situada al costat d un espai boscós constituït per un hàbitat d'importància comunitària (HIC), les pinedes mediterrànies. Aquest espai constitueix un corredor que connecta la part PEIN (Pla d Espais d Interès Natural) de Vilanova i la Geltrú amb l'espai agrari de la Piera i Santa Magdalena de gran importància paisatgística. A llevant de la Masia hi ha diversos camps de conreu situats al fondo de Santa Magdalena, de gran bellesa, a través del qual l aigua de la pluja va a parar al torrent de la Piera. L hàbitat natural d interès comunitari que conté, el de pinedes mediterrànies (HIC, núm. 9540), està constituït principalment per pi blanc (Pinus halepensis), carrasca (Quercus rotundifolia), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum). PROTECCIÓ: BIBLIOGRAFIA: Escrita: Gràfica: LEGISLACIÓ: El Pla General d Ordenació Urbana qualifica a la Masia Alonso i el seu entorn amb la Clau 18b de sòl agrari de valor paisatgístic. Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer i Josep Maria Pujol Torres. Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s aprova el Pla d Espais d Interès Natural (PEIN). (DOGC 2448 de ) Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de , p. 7). Arribant a la Masia pel camí de Mas Alonso El mas és envoltat per una massa boscosa de pineda mediterrània. Una vista del fondo de Santa Magdalena

11 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-129 / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / A-129 / 285 NÚM. REF. PLÀNOL: 195 DENOMINACIÓ: Mas d'en Dimas Altres denominacions: SITUACIÓ: Masia d'en Dimas C. de la Masia d'en Dimes, s/n; Av. de Cubelles, ; Av. de l'aragai, DATA DE CONSTRUCCIÓ: Dècada de 1880; reformes 1989 AUTORS: PROMOTOR: Dimas Ynglada i Moragas ( ) TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura residencial rural (ARRu) / Interès Paisatgístic (IP) RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbanitzable Qualificació: 14b Clau E i F Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa A-129. Declarat BCIL. PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/5000 Vista des de la façana est

12 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-129 / DESCRIPCIÓ: Edifici de planta en forma de creu, de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta composta, a vuit vessants. Del cos quadrangular central sobresurt una torratxa de planta quadrada i coberta de pavelló. Parets de càrrega de paredat comú i totxo; forjats de biga de fusta i revoltó. Les façanes es composen simètricament sobre eixos verticals; obertures allindades emmarcades amb obra. Motllura perimetral a l alçada dels forjats. Façana principal amb pilastres amb capitell, portal d entrada i balcó allindat. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Casa rural Casa rural Degradat Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s han d estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg. PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4 Vista del portal ubicat a la carretera c-246 i eix de direcció a la casa amb filera de abres DADES HISTÒRIQUES: La masia d'en Dimas és un casal situat a la dreta de la carretera de Cubelles, a prop de l'aragai i de l'escola dels Franciscans. Actualment les construccions de la barriada del Molí de Vent l'envolten. Es va edificar a la dècada de 1880 com a segona residència. Malgrat la seva denominació de masia, no ha tingut dependències agrícoles. Des del 1983, les terres de la propietat són qualificades de sòl urbanitzable. Dimas Ynglada i Moragas ( ) era fill de Josep Ynglada i Marquès, qui havia edificat la seva casa familiar a Vilanova, al carrer de Sant Gervasi, l'any 1778, coneguda popularment per Can Dimas, per residir més temps el seu fill Dimas. Dimas Ynglada i Moragas va seguir la carrera militar, que va abandonar al casar-se amb Llúcia Puig i Solà, hereva de nombroses propietats. Dimas va iniciar la construcció de la masia d'en Dimas, però va morir l'any 1884, abans d'estar acabada; la seva esposa, Llúcia Puig, la va finalitzar. A l any 1989 es va realitzar reformes dels interiors. Vista des de la carretera c-246 Vilanova direcció Cubelles

13 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-129 / BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor. Escrita: CARBONELL, Vicenç; CASTELLS, Alfred; SABATER, Josep M El Molí de Vent, l Aragai, la Collada-Sis Camins. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 6), p CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs, p ROIG I ESTRADÉ, Pau Masies del Garraf 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. Plantes baixa i plantes pis, aixecament Josep Maria Pujol Torres arq Alçat est, aixecament Josep Maria Pujol Torres arq. 1993

14 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-129 / Vista de la façana oest Edifi complementari per a servei i eines Detall de capitell interpretació coríntia Detall barana de pedra Galeria tapiada al primer pis Portal amb brancals amb pilastres coronat per balcó

15 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-129 / Motllures de guix amb dibuixos geomètrics al menjador Escala d accés principal a l edifici fet d obra de totxo massís Façana principal Façana oest Enteixinat al vestíbul principal planta baixa

16 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-129 / Façana nord amb les edificacions complementàries i la principal Estructura de fusta de la coberta de pavelló a quatre aigües Coberta a dues aigües

17 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / A-129 / Mobiliari modernista del conjunt del menjador, sostre de guix amb dibuixos geomètrics

18 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ N.000, A DESCRPCIÓ DE L ENTORN: A l entorn de la Masia d en Dimes hi destaca la presència un hàbitat natural d interès comunitari (HIC) de pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540) una mica degradat però constituït principalment per pins blancs (Pinus halepensis), coscons (Quercus coccifera), falsos aladerns (Phillyrea latifolia), mates (Pistacia lentiscus) i llistons (Brachypodium retusum). És destacable també la presència de forces garrofers (Ceratonia siliqua) i d alguns xiprers (Cupressus sempervirens). BIBLIOGRAFIA: Escrita: Gràfica: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer LEGISLACIÓ: Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de , p. 7). La Masia envoltada de pins

19 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / NÚM. REF.: I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / 286 NÚM. REF. PLÀNOL: 245 DENOMINACIÓ: Masia Nova / Mas Marroquí Altres denominacions: Masia d en Magriñà SITUACIÓ: C. de la Vilanoveta, 22; av. d'eduard Toldrà, 125; Terme Municipal de Sant Pere de Ribes DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentada des de 1457; reformes 1820 i 1955; jaciment: ac i època romana AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Desconegut Últim promotor Joan i Isidre Magriñà Sanromà Arquitectura residencial rural (ARRu) / Arquitectura pública, semi pública. Equipaments (AP/E) / Area d'expectativa Arqueològica (AEA) / Jaciments arqueològics (JA) / Parcs i espais públics (P) Es troba a la delimitació entre el terme de Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú a l avinguda d Eduard Toldrà. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Pla Parcial Santa Magdalena Qualificació: Clau 15 b Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa I-38 RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Pública Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000 Vista del carrer Vilanoveta

20 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: És una masia que ha sofert diferents modificacions durant la seva història, la més significativa és l adhesió d un porxo amb arcs de mig punt a la façana sud. L edificació original era un element rectangular en planta amb coberta a dues aigües; cal destacar dues plantes pisos i una torratxa al cantó de ponent. En la façana nord s adossa a l edifici un cos en planta baixa i amb una teulada a una sola aigua, sembla que és un cos complementari d antics magatzems per a bótes i eines de camp. En el seu interior a la planta baixa hi ha generoses voltes catalanes amb doble capa de totxo col locat a l espiga. Finestres a les façanes originals i de les diferents intervencions, totes elles de diferents proporcions. Masia Habitatge en desús Regular La finca amb la masia i els camps de conreu, malgrat haver estat absorbits per la trama urbana es manté com a testimoni de l activitat agrària i de l arquitectura rural culta. PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4 Nivell 6 Rehabilitació i estudi de la masia per una nova reutilització DADES HISTÒRIQUES: La masia Nova és situada a l encreuament dels antics camins de Solicrup a la masia de Carro i de la Geltrú a Sitges, actualment a peu de l'avinguda d'eduard Toldrà, per on transcorre la carretera C- 31, a llindar amb el terme de Sant Pere de Ribes. Hi ha una creu de terme emplaçada dins del jardí, de realització recent, de la qual no hem trobat documentació, que indica el límit del terme. La masia té una llarga història, però no es comença a documentar amb el nom de masia Nova fins l any A la rajola de la façana hi ha la inscripció 1820, segurament la data d'acabament d obres de la configuració actual. VIista de la masia Nova 1960 arxiu J.Bellmunt La masia es va construir sobre el mansum den Marroquí, documentat l any En un capbreu de Sant Pere de Ribes de l any 1588, apareix anomenada com mas Marroquí. Miquel Gassó de Vilanova posseïa tot Lo dit mas de les Cabanyes mas Marroquí que afrontava al camí que va a Carro. El capbreu de 1591 indica que el mas afrontava a llevant dividint Lo terme de Ribes de la Geltrú. L any 1739, la casa era propietat del notari Pau Martí; probable avantpassat de qui va gravar a la llinda de la portalada del darrere de l actual masia, aleshores entrada principal, la inscripció J.M Aquesta portalada mira cap al nord-oest, tot just per on passava l'antic camí de la Geltrú a Sitges. L'última dada com a Lo Mas marriquí, es troba a la relació del delme del castell de la Geltrú de 1819, un any abans de l'acabament de les obres de 1820, que indica la rajola de la façana actual, que mira cap a migdia. La reedificació de la masia, durant el segle XIX, fou promoguda per Carles de Cabanyes, d una família de Vilanoveta. A l Amillaramiento de apareixen tots dos topònims, Masia Nova i Mas Marroquí; també en un mapa numerat

21 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / BIBLIOGRAFIA: de 1914 de l Ajuntament. La família Magriñà va adquirir la masia Nova a l any 1955, data inscrita a la clau de l arc de l actual porta principal. Una vegada desapareguts ambdós germans, la masia va passar a titularitat pública per donació de la família Magriñà, l any Existeix un projecte municipal per encabir-hi un museu Magriñà i un equipament relacionat amb la dansa. Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Escrita: Arxiu plànols d Alfredo Vives Torrens arq. Fotografies de la Fundació Gustavo Puente Arxiu Vicens Carbonell Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor. CARBONELL I VIRELLA, Vicenç; CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M La Piera, Solicrup, la Terrosa, la Masia Nova. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 7), p. 87 CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs, p. 128 ROIG I ESTRADÉ, Pau Masies del Garraf 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 24 Façana sud porxo Oral: Fundació Gustavo Puente Porxada dels anys 1950 adossada a la masia original

22 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / Planta sota coberta estat actual 2004 Planta baixa de l estat actual, Alfredo Vives 2004 Planta primera de l estat actual 2004

23 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / Secció i alçats de l estat actual, 2004

24 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / Font del jardí, intervenció anys 1960 Escultura dedicada a Joan Magriñà, Arabesque, al jardí d estil romàntic. Escultor: Ramon Cuello Riera Sala amb llar de foc, mobiliari de la casa del llegat Magriña. A la paret, quadres de vestuari de ballarins.

25 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / Mobiliari llegat Magriñà de la casa Salons de la casa Mobiliari llegat Magriñà al saló de la casa, planta baixa Vista del volum del carrer Vilanoveta de planta baixa, embigat de fusta 2009

26 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / Torratxa Jardins de aspecte romàntic

27 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / NÚM. REF.: DENOMINACIÓ: Masia Nova Altres denominacions: SITUACIÓ: 01º º DATA: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: ac i època romana. Necròpolis neolítica, lloc d habitació i necròpolis d època romana Zona urbana, molt a prop del nucli de les Roquetes, al lloc que antigament rebia el nom de Partida de les masies o dels masos o dels dos torrents. Totalment urbanitzada a excepció d una petita franja de terreny al nord. Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú aprovat el 29 juny del 2001, publicat al 2 de agost del 2001 i correcció de dades al 16 de març del 2005, publicada el 27 de juliol del Classificació: Qualificació: Protecció existent: Jaciment 415 de l Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: El jaciment es coneix a través d una sèrie de troballes fortuïtes que es van realitzar entre els anys 1863 i 1940, motivades pels treballs d extracció d argila de les bòbiles instal lades en aquest indret, que van permetre la identificació d una necròpolis neolítica a la qual es van descobrir un total de nou sepultures. Quatre foren localitzades en el punt quilomètric 43 de la carretera C-246 b, les altres a l antiga bòbila Gassó. Tipològicament corresponien a cistes i fosses amb lloses de coberta. Entre els materials, que es conserven a la Biblioteca Museu Victor Balaguer, hi destaquen la troballa de dos collarets de cal laïta, diversos fragments de destrals de basalt, felsofir i jadeita, un percutor de quarsita, un punxó d os i un vas de ceràmica de perfil hemisfèric. En aquest mateix indret, l any 1985 foren trobades dues sepultures d inhumació amb tègules i una urna d enterrament d època romana. També va aparèixer un dipòsit per a líquids del mateix període. Necròpolis neolítica, romana i probable hàbitat d època romana Residencial i industrial Parcialment destruït, sense estructures visibles. Mantenir la protecció actual RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Diario de Villanueva y Geltrú, 29 de novembre de 1865 COROLEU, J., 1882: Antigüedades en Villanueva y Geltrú. Boletín de la Real Academia de la Historia (Madrid), vol. 2: 218. CREUS, T., 1882: El pasado, el presente y el probable povenir de Villanueva y Geltrú. Vilanova i la Geltrú: 2. COROLEU, J. 1883: Descubrimientos en Villanueva y Geltrú. Boletín. Revista de Actualidad Histórica (Madrid), 2: 210 LLANAS, E., 1885: La estación prehistórica de Villanueva y Geltrú. Crónica Científica (Barcelona): 87. ROMANÍ, A., 1917: Catálogo de la Sección de Paleontologia Ibérica. Biblioteca-Museo Balaguer (Vilanova i la Geltrú): BOSCH GIMPERA, P., 1919: Prehistòria catalana. Barcelona. DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, J. Fierro, R. Lacuesta, A. López Mullor, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala

28 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AP/E / AEA / JA / P / I-38 / BATISTA I ROCA, J., 1923: Contribució a l estudi antropològic dels pobles prehistòrics de Catalunya. Butlletí de l Associació Catalana d Antropologia, Etnologia i Prehistòria (Barcelona), I: FERRER SOLER, A., 1943: La necrópolis almeriense de la Masia Nova (Villanueva y Geltrú). Ampurias (Barcelona), V: ALMAGRO, M., SERRA, J. DE C., COLOMINAS, J., 1945: Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: 229. VIRELLA, A. 1949: Vilanova i la Geltrú: imatges de la ciutat i comarca. Vilanova i la Geltrú: 166 FERRER SOLER, A., 1949: La necrópolis prehistórica de la Masia Nova. Pairalia (Vilanova i la Geltrú), I: FERRER SOLER, A., 1953: Crónica de la sección arqueológica. Hallazgo de un silo en la masia Nova. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer (Vilanova i la Geltrú), vol. 1, 5ª època: RAURET, A. M., 1963: El proceso de la primitiva población del Penedès. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona [inèdita]: 289. RIPOLL, E., LLONGUERAS, M., 1963: La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias (Barcelona), XXV: MUÑOZ, A. M. 1965: La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa, Publicacions Eventuals de l Institut d Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, 9. Barcelona: Planta de les troballes realitzades a la Masia Nova, segons Ferrer Soler 1949 LÓPEZ MULLOR, A., FIERRO, J. 2000: Darró i el poblament ibèric al Garraf. L'hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc Occidental. Actualitat de l'arqueologia de l'edat del Ferro. AFEAF'98. XXII Colloque International pour l'étude de l'âge du Fer, Girona, de maig de Museu d'arqueologia de Catalunya-Girona. Sèrie monogràfica, 19. Girona, 2000: DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, J. Fierro, R. Lacuesta, A. López Mullor, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala

29 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ N.000, A DESCRIPCIÓ DE L ENTORN:De la vegetació existent destaca una pineda de 9 pins (Pinus halepensis) de considerable grandària. Al jardí també hi ha 10 xiprers (Cupressus sempervirens), 10 pitòspors (Pittosporum tobira), 15 baladres (Nerium oleander), 16 tarongers (Citrus aurantium), 3 magraners (Punica granatum), 3 oliveres (Olea europaea), 1 nesprer (Eriobotria japonica), 3 pomers (Malus domestica), 4 pereres (Pyrus communis), 2 albercoquers (Prunus armeniaca) i 1 llimoner (Citrus limon). BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer Escrita: TEGAR TALLERS ESPECIALS DEL GARRAF. Cens botànic El jardí conserva un aire romàntic Els arbres fruiters Els xiprers fan de cova a la creu

30 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ N.000, A La pineda Vista de l'ampli jardí

31 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AM / A-114 / NÚM. REF.: I. AM / A-114 / 287 NÚM. REF. PLÀNOL: 60 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Torre d en Garrell Torre d en Granell Camí de la Masia Xicarró; torrent de la Pastera (Eixample Nord) Època contemporània Fortificació de la Tercera Guerra Carlina Manuel Salamanca, brigadier Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Arquitectura Militar (AM) Antiga torre de defensa a peu d un dels antics camins d accés a la ciutat. A la riba del torrent de la Pastera. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SND (Sòl urbanitzable No Delimitat) Qualificació: 14.a.2 (Subzones de desenvolupament residencial. Intensitat 1) Protecció existent: A.M. Decret núm. 286 Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, Declarat BCIN. Fitxa A-114 Fotografia aèria de la Torre d en Garrell i el seu entorn. RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000 Vista de la cara sud de la torre. 2009

32 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AM / A-114 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Tipologia Torre de planta circular de volum lleugerament troncocònic, actualment definint un únic espai interior. Coberta plana i coberts adossats. Sistema constructiu Murs de càrrega de pedra que disminueixen la secció a l augmentar l alçada. Pilar central de totxo que suporta jàsseres de fusta amb mènsula en creu. Bigues i llates de fusta i solera de rajola. Materials Té una fàbrica de pedra de carreus petits i irregulars. Una filada d espitlleres amb esplandit emmarcades amb totxo. Petit portal allindat i cornisa perimetral de coronament. Restes de gàrgoles de ceràmica. Interiors Als interiors hi ha murs de pedra vista amb un únic espai anteriorment dividit per un forjat, avui enderrocat. Espai lliure La Torre d en Garrell està situada pràcticament en el punt de confluència del torrent de la Pastera i del torrent d en Parellada. És una zona d interès paisatgístic per la connectivitat biològica que els torrents confereixen al territori i pels seus usos agraris que conserva. Torre de defensa Magatzem agrícola Bo Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s han d estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg. BCIN. Nivell de protecció 1. Rehabilitació o millora. No es permet la modificació. La torre d en Garrell, també anomenada de Granell, és una fortificació situada al costat del torrent de la Pastera i en el camí dels Esbarjos, prop de la torre de l Hospital o de la Immortalitat. Aquesta fortificació va ser construïda durant la tercera guerra carlina ( ), l any 1874, juntament amb altres cinc, de les quals només en resten tres (aquesta, la de Ribes Roges i la de Plats i Olles). La torre va ser edificada per l Ajuntament i projectada pel brigadier Manuel de Salamanca com a sistema defensiu exterior amb la intenció d aturar les irrupcions dels escamots carlins, que als mesos de maig a juny de 1874 havien entrat a la vila. Inclosa en el Decret de 22 d abril de 1949, de protecció de castells, número 286.

33 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AM / A-114 / BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, interiorista; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor. COROLEU, Josep Historia de Villanueva y Geltrú. L Hospitalet del Llobregat: El Cep i la Nansa, Edicions i Ketres Editora. FREIXA I OLIVAR, Josep Maria Anales de Villanueva y Geltrú Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer. MARTÍ I MARTÍ, Casimir Vilanova i la Geltrú Volum I: expansió i crisis de la indústria i la democràcia Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p

34 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AM / A-114 /

35 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / I-43 / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / I-43 / 288 NÚM. REF. PLÀNOL: 250 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: DATA DE CONSTRUCCIÓ: Mas Xicarró de Baix Sínia Aparici / Xalet Xicarró Camí de la Masia Xicarró Dècada de Arquitectura modernista historicista AUTORS: PROMOTOR: Manuel Olivella Samà TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola Plana del Xicarró - Torrent de la Pastera RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbanitzable (Eixample Nord) Qualificació: Clau 15b Protecció existent: PEC 87 Fitxa inventari I-43 RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

36 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / I-43 / DESCRIPCIÓ: Edifici de planta rectangular de planta baixa més dos a la part central i planta baixa més u a les dues ales laterals. La coberta és a dues aigües, amb una barbacana suportada per tornapuntes. Hi ha un ritme de finestres disposades en tres eixos verticals, amb el portal centrat. El portal principal està format per un arc de mig punt i les obertures, emmarcades per guardapols. A la part posterior de la masia hi ha un edifici adossat de planta baixa i coberta inclinada. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Casa de masovers. Habitatge familiar. Bo. És una casa inventariada al PEC del 87, s ha conservat bé durant tots aquest anys i s hauria d incorporar al nou Catàleg. PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: La sínia Aparici, de petites dimensions, s ubica en l antiga partida de Soterrània. La sínia era l antiga masoveria aixecada per Manuel Olivella i Samà, de renom Xicarró, a migdia de la masia de la Plana, mas Xicarró, que va ser construït a la darreria del segle XIX o inici del XX. Manuel Olivella era el propietari de la casa Olivella de la plaça de la Vila. Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor. Fons Bellmunt. CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs, p. 23 i 260 Reproducció antiga (Fons Bellmunt) Fotografia actual

37 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ DE L ENTORN: L edifici del Mas és acompanyat per tres palmeres canàries (Phoenix canariensis) i un fals pebrer (Schinus molle). Per la part del davant, el paisatge està molt degradat a causa dels amuntegaments de terra i de la nau que hi ha al davant. Darrere de la casa hi ha un ampli hort ben cuidat. Dóna una certa continuïtat a la vegetació de la sínia de Sant Josep. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer Vista aèria de la zona. Fotografia actual Fotografia feta l any 1977 (Fons Bellmunt)

38 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP /

39 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / A-128 / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / A-128 / 289 NÚM. REF. PLÀNOL: 58 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Can Xicarró / Villa Rosa Masia de Can Xicarró SITUACIÓ: Camí de Masia Xicarró / camí dels Cirerers (Plana del Xicarró - Torrent de la Pastera) UTM: x= y= DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Època contemporània. Finals s. XIX i inicis XX. Arquitectura modernista neoàrab Manuel Olivella i Samà Arquitectura residencial rural (ARRu) / Interès Paisatgístic (IP) Ubicada al centre d'una urbanització a la Plana de Vilanova, a la qual dóna el nom, delimitada pel camí del mas d'en Puig i pel torrent de la Pastera RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SNU (Sòl No Urbanitzable) Qualificació: Clau 16a. (Àrees de SNUI de consolidació tipus II) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa A-128. Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals en SNU de Vilanova i la Geltrú. Fitxa núm. 5. RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: Fotografia aèria de la masia de Can Xicarró i el seu entorn. PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Façana principal d estil neoàrab

40 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / A-128 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Obra major És un edifici de planta quadrada compost de planta baixa, una planta pis i golfa amb cos perimetral de planta baixa amb terrat superior que forma un porxo davanter. Coberta a quatre vessants de la que sobresurt la golfa central i la caixa d escala amb coberta a dues vessants i claraboia. Tres crugies perpendiculars a façana principal amb vestíbul i escala-pati central d accés a la planta primera i escala secundària posterior d accés a la planta primera i a la golfa. Sistema constructiu Parets de paredat comú i totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó i de bigues i llates de fusta i rajola. Encavallades i jàsseres de fusta a la coberta. Façanes Façanes composades simètricament amb obertures amb arc de ferradura. Base formada per un cos de planta baixa amb porxo davanter modulat amb 3 arcs a les 3 crugies centrals i amb 1 a les 2 laterals, amb terrat perimetral superior acabat amb balustrada. Planta pis amb 3 portals d arc de ferradura. Coronament amb galeria de finestrals, cornisa i cos central a 2 aigües amb finestra geminada del mateix arc. Bandes horitzontals simulant totxo i pilastres de totxo vist seguint la modulació de crugies. Interiors Planta baixa amb vestíbul central amb arcuació, arrecanda d escala i 4 portes d accés a la resta de dependències, entre les que destaca una antiga capella. Planta 1era organitzada al voltant del pati-escala amb passadís en U d accés a les dependències, destacant la sala central. Gran espai central a la golfa. Materials Totxo vist. Pedra artificial. Mosaics hidràulics. Guixeries. Estucats. Balustres plans ceràmics. Ferro colta i forjat. Espai lliure La conservació de la vegetació existent, tant al jardí com en els camps de conreu adjacents, és molt important per la seva situació a prop del torrent de la Pastera. El seu manteniment i conservació poden dignificar una mica el gran valor paisatgístic de la zona abans de la seva parcel lació. Segona residència amb celler Hotel rural i restaurant Bo Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s han d estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg. Fotografia històrica de la Masia Xicarró Fons documental de l Arxiu Històric Comarcal. Fotografia històrica de la Masia Xicarró Fons documental de l Arxiu Històric Comarcal.

41 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / A-128 / PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: BCIL. Nivells de protecció 2 i 4. Manteniment o conservació. No es permet la modificació. Can Xicarró és ubicada a la Plana de Vilanova. La masia és d estil modernista, d inspiració àrab. A la façana porta el nom de Villa Rosa i a cadascuna de les dovelles del portal d entrada hi ha pintada les lletres del cognom Olivella, el seu promotor. El mas Xicarró va ser construït a la darreria del segle XIX o primeria del XX, per iniciativa de Manuel Olivella i Samà, de renom Xicarró, propietari de la casa Olivella de la plaça de la Vila. L any 1914, es va construir el celler en la part posterior i l any 1942 es va restaurar la coberta del celler. Els anys setanta del segle XX, la finca va ser parcel lada. A inicis del segle XXI, la masia ha estat restaurada i acondiciada com a allotjament de luxe, pel seu propietari John Dufi. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer ROIG ROIG I ESTRADÉ, Pau Masies del Garraf 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, p. 49 Dibuix de la façana principal de Mas Xicarró de Pau Roig i Estradé Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs. p. 260

42 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / A-128 / Façana lateral ponent d estil neoàrab Celler a la part posterior de la masia. 2009

43 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / A-128 / Vista de l arc de ferradura que dóna entrada a l habitatge Vista del vestíbul. 2009

44 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / A-128 /

45 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 290 NÚM. REF. PLÀNOL: 470 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Pallissa d'en Gassó Sínia del forn del Gassó / Mas o masia Bertran / Sínia Artigas / Cal Pebrer Camí de la Masia Xicarró; ronda Ibèrica DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentada des de 1739 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola. Interès Paisatgístic. CONTEXT: Eixample Nord RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Zona desenvolupament industrial terciari i de serveis Qualificació: Clau C 16a Protecció existent: Cap Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

46 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ: És un edifici orientat al sud composat per dos volums, el primer, desplaçat sobre el segon. L edifici principal és de planta baixa i una plantes pis, d estructura d embigat de fusta, cobertes de vessants a dues aigües, amb simetria d obertures a la cara nord i sud amb tres eixos definits amb portal central. La sínia està acompanyada per un arbrat de palmeres (Phoenix canariensis),) i pins (Pinus halepensis). Hi ha indicis d haver-hi hagut antigues hortes. També hi ha edificis industrials d altres èpoques, com corrals, que formen part del conjunt d edificacions. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: sínia sínia ESTAT DE CONSERVACIÓ: dolent VALORACIÓ: És una de les masies a considerar, per la seva ubicació dins del sòl urbanitzable, per tal de donar-hi un nou ús que possibilités la seva rehabilitació. PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: Situada a la partida dels Esbarjos, al costat de la ronda Ibèrica. L'antiga denominació de l'actual sínia Artigas va ser la Pallissa d'en Gassó, documentada el Posteriorment va ser coneguda per sínia del forn del Gassó per haver-hi una bòbila, documentada des del 1881 al 1888 com Horno Gassó. Els Gassó de Vilanova ja feien rajoles i teules en el segle XVI, al Camí Nou de la Geltrú, documenta en el capbreu de En el Diari de Vilanova de 30 de maig de 1922, es va posar a la venda la casa de la sínia del forn del Gassó per Joan Bertran, de renom Baio. La Sínia del també és popularment coneguda per cal Pebrer. L'any 1995 era propietat de la família Artigas Bertran, i per això la finca es coneix també com mas o masia Bertran BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs, p. 26 i 100 CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Arxiu Personal.

47 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / Vista aèria amb els camps abandonats, gran pineda a l esquerra Vista des de la ronda Ibèrica

48 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP /