CENTRE CÍVIC CRISTALERÍAS PLANELL 1015

Transcripción

1 EL PROJECTE CENTRE CÍVIC CRISTALERÍAS PLANELL 1015 HARQUITECTES 258

2 EL PROJECTE Situació: barri de les Corts, Barcelona. Concurs: 2010 (1r premi) Projecte: Obra: 2014-actualitat Promotor: BIMSA (Barcelona d Infraestructures Metropolitanes, SA) Superfície construïda: m 2 Col laboradors: Blai Cabrero Bosch, Montse Fornés Guàrdia, Toni Jiménez Anglès, Berta Romeo, Carla Piñol, Xavi Mallorquí i Andrei Mihalache Equip: ARS project (assessoria ambiental), DSM arquitectes (estructura), TDI Enginyers (enginyeria) i Play-Time (imatges virtuals) Es tracta d un equipament públic destinat a incloure un centre de formació d adults (una seu del Consorci per a la Normalització Lingüística) i un hotel d entitats en una parcel la triangular del districte de les Corts. Dues de les tres cares del solar queden definides per la façana protegida de l antiga cristalleria Planell, que es va establir al carrer d Anglesola l any Aquesta rehabilitació ha estat seleccionada pel seu exhaustiu estudi previ i la posterior aplicació a l hora de fer servir criteris d eficiència en la il luminació i en la ventilació natural, així com per respectar l antiga memòria del lloc on es fa l intervenció. 259

3 1. ENERGIA I EFICIÈNCIA ENERGÍA I EFICIÈNCIA L edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L edifici reparteix el programa en quatre plantes, que s enretiren de la façana patrimonial sud. El pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i el patrimoni millorant les condicions de llum natural dels espais d aulari, i alhora aporta un coixí tèrmic i acústic respecte l entorn. Aquest pati llarg i estret format per la façana patrimonial i la nova façana estructural es reprodueix al vèrtex nord com a sistema de relació amb l exterior dels usos administratius de l edifici, tot esgotant la geometria triangular. La secció de l edifici n explica el comportament: el control i la gestió de l aire en condicions naturals. A l hivern cal controlar les pèrdues per renovació, amortitzar l alta càrrega interna acumulada en la inèrcia d una estructura murària i captar l aire net des del pati, que actua com a recuperador natural. A l estiu es tracta de dissipar movent el màxim volum d aire possible i capturar l aire des dels patis vegetats i ombrívols. Els motors del moviment d aquest aire són estrictament naturals a partir de l ús de xemeneies solars i barrets amb efecte venturi. La ventilació creuada entre patis queda descartada per programa i per evitar conflictes acústics, per tant l edifici dota cada franja d espais d ús d una llarga interrupció estructural per on l aire circularà en vertical estirat per la potència del sol en les xemeneies, que alhora dotaran l edifici d una silueta i una materialitat transparents i característiques. Ventilació a l estiu Ventilació a l hivern 260

4 ENERGÍA I EFICIÈNCIA Esquema del funcionament de les ximeneies solars 261

5 ENERGÍA I EFICIÈNCIA 262

6 2. UTILITZACIÓ DE MATERIALS RESPONSABLES MATERIALS RESPONSA- BLES El volum resultant respon a l estricta geometria triangular del solar, per la seva potència i per la seva funció urbana. La materialitat ceràmica respon a la voluntat de realçar la façana patrimonial integrant-la i no singularitzant-la, usant-la i no sacralitzant-la, per tant es posa pràcticament en el mateix pla el que és nou i el que és vell amb materials i tècniques similars i assumint en els dos casos obligacions de tancament de captació, i de ventilació de cambres i patis. La materialitat es compon per raons estructurals i es complementa; per tal de millorar les condicions de llum dels patis i dotar la façana d un material vinculat a la memòria de la cristalleria Planell, s ha introduït el bloc de vidre massís com a part del tancament murari que permet introduir llum al pati nord i captació al pati sud. 263