3. NORMES URBANÍSTIQUES

Transcripción

1 1 3. PLA d'ordenació URBANÍSTICA MUNICIPAL DOCUMENT PER A L APROVACIÓ INICIAL AJUNTAMENT DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ Juliol 2o12

2 2 EQUIP REDACTOR Joan Solà Font, arqte. Carles Crosas Armengol, arqte. Guillem Martínez, PFC arquitectura Serveis Tècnics Municipals Equip extern Col laborador COL LABORADORS Documentació ambiental: SERPA Projectes i Gestió Ambiental Participació ciutadana i memòria social: ANTROPIC. Estudis Aplicats Inventari de patrimoni: Servei de patrimoni arquitectònic local de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Serveis Tècnics Municipals: Raül Cayuela Illana (arquitecte tècnic municipal) Montse Molas Capdevila Josep Lluís Ramírez Luengo. AJUNTAMENT DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ Xavier Vilamala Bastarras Francina Puig Suriñach Meritxell Llopart Rius Alcalde Primer tinent d'alcalde Secretària accidental PLA d'ordenació URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

3 3 títol I. DISPOSICIONS GENERALS Capítol I: OBJECTE I ÀMBIT TERRITORIAL Capítol II: CONTINGUT I SEGUIMENT DEL POUM. títol II. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DE DESENVOLUPAMENT DEL POUM. Capítol II: FIGURES DE PLANEJAMENT DERIVAT I CATÀLEGS. Capítol III: INSTRUMENTS DE GESTIÓ I EXECUCIÓ URBANÍSTICA. Capítol IV: INSTRUMENTS DE POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE. Capítol V: INSTRUMENTS i MESURES AMBIENTALS: MOBILITAT, MEDI NATURAL i PAISATGE. Capítol VI: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. SECCIÓ VI.1 SECCIÓ VI.2. SECCIÓ VI.3. LLICÈNCIES D OBRES I ACTIVITATS. RÈGIM JURÍDIC PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D OBRES I D ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D ORDENACIÓ,VOLUM O ÚS DISCONFORME, O INCLOSOS DINS D UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D EXECUCIÓ. SEGUIMENT DE LES OBRES. títol III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Capítol I. DISPOSICIONS COMUNES. Capítol II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL. títol IV. SISTEMES URBANÍSTICS Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS. Capítol II: SISTEMA DE COMUNICACIONS. Capítol III: ESPAIS OBERTS. Capítol IV: EQUIPAMENTS. Capítol V: SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS. Capítol V: HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC.

4 4 títol V. SÒL URBÀ Capítol I: Capítol II: Capítol III: Capítol IV: DISPOSICIONS GENERALS. REGULACIÓ DE LES ZONES EN SÒL URBÀ. ELS POLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA (PAU) ELS PLANS DE MILLORA URBANA (PMU). títol VI. SÒL URBANITZABLE Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL URBANITZABLE Capítol II: EL SÒL URBANITZABLE DELIMITAT Capítol III: CRITERIS D'URBANITZACIÓ I SOSTENIBILITAT títol VII. SÒL NO URBANITZABLE Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL NO URBANITZABLE. Capítol II: ELEMENTS PROPIS DEL SÒL NO URBANITZABLE. Capítol III: USOS, EDIFICACIONS I INSTAL LACIONS EN EL SNU. Capítol IV: QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA DEL SÒL NO URBANITZABLE. títol VIII. REGULACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I NATURAL Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS Capítol II: RÈGIM JURÍDIC APLICABLE títol IX. PARÀMETRES URBANÍSTICS Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES URBANÍSTICS. Capítol II: ELS PARÀMETRES D ORDENACIÓ SECCIÓ II.1: SECCIÓ II.2: SECCIÓ II.3: SECCIÓ II.4: Capítol III: SECCIÓ III.1. SECCIÓ III.2. SECCIÓ III.3. PARÀMETRES REFERITS ALS SECTORS I POLÍGONS PARÀMETRES REFERITS A LA PARCEL.LA PARÀMETRES REFERITS AL CARRER PARÀMETRES REFERITS A L EDIFICI. ELS PARÀMETRES D ÚS: CLASSIFICACIÓ I DEFINICIÓ. DEFINICIÓ D ÚS, ZONIFICACIÓ DELS USOS I CLASSIFICACIÓ URBANÍSTICA DELS USOS DEFINICIÓ DELS USOS SEGONS LA FUNCIÓ PARÀMETRES REGULADORS D'USOS I ACTIVITATS

5 5 títol I. DISPOSICIONS GENERALS Capítol I: Capítol II: OBJECTE I ÀMBIT TERRITORIAL CONTINGUT I SEGUIMENT DEL POUM.

6 6 Títol I: DISPOSICIONS GENERALS Capítol I: OBJECTE I ÀMBIT TERRITORIAL Article 1.1. Objecte i àmbit territorial. L objecte principal d un POUM és la regulació urbanística en el territori de l àmbit municipal, determinant un règim urbanístic del sòl a cada parcel.la o àmbit d aquest. L àmbit territorial el conformen tots els sòls compresos dins del terme municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Article 1.2. Principis de l actuació urbanística d aquest POUM. Malgrat que són aspectes generals de la Llei d urbanisme, es considera convenient determinar els aspectes més rellevants del concepte de desenvolupament sostenible definit en l article 3 de la LUC. Article 1.3. Marc legal El Pla d ordenació urbanística municipal s ha redactat d acord amb la legislació urbanística vigent i amb les restants disposicions aplicables La referència a la legislació urbanística vigent, feta tant en aquest article com en els preceptes successius, s ha d entendre que remet a l ordenament urbanístic vigent a Catalunya d acord amb les Lleis aprovades pel seu Parlament, als reglaments i disposicions que les desenvolupen, i a la legislació urbanística de l estat en allò que no sigui contradictori amb les competències en matèria d ordenació del territori, urbanisme, habitatge i protecció del medi ambient que té la Comunitat Autònoma de Catalunya d acord amb el bloc de la constitucionalitat. Les referències a determinades abreviatures fetes en alguns casos en aquestes Normes urbanístiques cal entendre-les realitzades segons les següents Lleis i disposicions reglamentàries: Normativa urbanística de Catalunya: Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost. Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei d urbanisme (LUC).. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme.(rluc) Reglament de mesures d adequació (RMA.): Decret 146/1984, de 10 d abril. Llei18/2007, del 28 de desembre, del dret a l habitatge. Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives. Ordre del PTOP, 343/2005, de 27 de juliol, per la qual s estableixen els requeriments tècnics de presentació en suport informàtic, de les normes urbanístiques als òrgans de la Generalitat de Catalunya, competents per a la seva aprovació definitiva. Normativa sobre Patrimoni cultural a Catalunya: Llei 9/2003, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Normativa urbanística estatal: Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo La referència a la legislació sectorial vigent feta en aquestes Normes urbanístiques s ha d entendre que remet a l ordenament jurídic vigent a Catalunya en cada matèria i en cada moment (legislació comunitària, estatal, autonòmica o local). En aquest sentit, s esmenten les disposicions sectorials amb la denominació completa El Pla d ordenació és públic, executiu i de compliment obligatori per a les Administracions públiques i per a les persones particulars. Les seves determinacions tenen caràcter prevalent sobre

7 7 qualsevol disposició municipal amb un objectiu similar, i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les prescripcions que es deriven de la legislació urbanística vigent. Article 1.4. El planejament territorial. La figura de planejament territorial com el Pla Territorial Parcial (PTP) de les Comarques Centrals ha estat incorporat amb l abast i finalitats que els mateix pla ha previst respecte el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. En la memòria del POUM es justifica la coherencia amb les determinacións del PTP de les Comarques Centrals aprovat definitivament en data 16 de setembre de 2008 pel Govern de Catalunya, la normativa del qual ha estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d'octubre de 2008, a l'efecte de la seva executivitat immediata. Article 1.5. Compliment del POUM. El POUM té caràcter públic, executiu i obligatori, tan per part dels organismes públics com per part dels particulars, del compliment de les seves determinacions, en concret d aquesta normativa i dels plànols d ordenació. Les seves determinacions tenen caràcter prevalent sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretació no pot contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislació urbanística vigent. Capítol II: CONTINGUT I SEGUIMENT DEL POUM. Article 1.6. Contingut i vinculació normativa derivada de l estructuració del POUM. El Pla d ordenació urbanística municipal està integrat pels documents següents: Memòria i estudis complementaris. El contingut de la Memòria té caràcter informatiu i justificatiu de l ordenació proposada pel Pla d ordenació Plànols d informació, d ordenació urbanística i de traçat de xarxes. Els continguts gràfics dels plànols d ordenació són vinculants. L alteració dels continguts recollits en els plànols del Pla d ordenació, ja sigui per circumstàncies sobrevingudes o per l aprovació d un planejament territorial superior, serà motiu de revisió o de modificació del Pla Normes urbanístiques. Són aquells preceptes que configuren el cos reglamentari essencial del Pla d ordenació. Les Normes, juntament amb els plànols d ordenació, constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi i prevalen sobre la resta de documents del Pla d ordenació. En els aspectes no previstos per la Normativa, s estarà a la legislació urbanística i d ordenació del territori aplicable en cada cas. Les Normes urbanístiques podran ser acompanyades o desenvolupades per Ordenances urbanístiques. Els preceptes de les diferents Ordenances urbanístiques, pel seu grau d especificitat o de regulació detallada, integren un cos autònom dins de l esquema normatiu del Pla d ordenació, completant els preceptes de les Normes urbanístiques sense contradir-los. Els valors que apareixen en les fitxes gràfiques dels àmbits de planejament derivat: plans de millora, polígons d actuació i sectors de sòl urbanitzable delimitat, són plenament normatius. L alteració o la variació d aquests preceptes requerirà la modificació de l ordenança reguladora corresponent, a través del procediment administratiu adient Catàleg de béns a protegir. Catàleg de masies i cases rurals: aquest document té caràcter normatiu. Inventari d edificacions en sòl no urbanitzable: aquest document té caràcter informatiu.

8 Avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. Aquest document tindrà caràcter informatiu i justificatiu del Pla d ordenació Agenda. Aquest document tindrà caràcter normatiu Informe mediambiental. L informe ambiental té caràcter normatiu Memòria social. El contingut d aquest document tindrà caràcter normatiu. Formen part de la documentació informativa: la Memòria i els plànols de la informació urbanística i la Memòria i els plànols de l Avanç del Pla Avanç del POUM. Inclou els estudis previs i els criteris, objectius i solucions generals de planejament.la documentació d'aquest annex és justificativa. Article 1.7. Vigència del POUM. Aquest Pla, l entrada en vigor del qual tindrà lloc al dia següent de la publicació de la seva aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, tindrà vigència indefinida, en tant que no es revisi segons el previst en l article següent. Article 1.8. Revisió del POUM La revisió del POUM en la seva globalitat, procedirà quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Pel transcurs de quinze anys des de la seva entrada en vigor. b) En els supòsits previstos en l article 93 del Decret Legislatiu 1/2005. c) Quan es verifiquin alteracions o variacions substancials de les previsions de població, renta, ocupació, o creixement urbanístic en l àmbit del Pla. d) Quan es produeixin modificacions del règim del sòl no urbanitzable que alterin l estructura general i orgànica del territori. e) Quan resultin precises majors exigències d equipaments comunitaris, a conseqüència del desenvolupament econòmic i social assolit El sòl classificat com a no urbanitzable per aquest POUM, no es podrà convertir en urbanitzable mitjançant la revisió del Programa d actuació, o per Modificació Puntual, a no ser que es justifiqui que l estructura general i orgànica del territori no es veu alterada. Article 1.9. Modificació i adaptació del POUM L alteració del contingut del POUM es farà a través de la seva revisió o amb la modificació d algun dels elements que el constitueixen seguint procediments que estableixen els art. 93 i 94 de la TRLU L alteració del contingut del Pla s ha de fer a través de la seva revisió o mitjançant la modificació d algun dels elements que el constitueixen, seguint el mateix procediment establert per a la seva formació. La modificació de qualsevol d aquests elements del Pla s ha d ajustar a allò que estableix la legislació urbanística vigent i a aquestes Normes El projecte de modificació del Pla que es redacti ha de tenir sempre, com a mínim, el grau de precisió propi del Pla d ordenació, i ha de comprendre un estudi urbanístic que expliqui i justifiqui la necessitat i la incidència de les noves determinacions en l ordenació urbanística del municipi La previsió mitjançant el planejament parcial o especial de superfícies més grans de sòl destinades a sistemes urbanístics respecte als estàndards o percentatges fixats en aquestes Normes no ha de comportar una modificació del Pla d ordenació, atès que aquests estàndards tenen la consideració de mínims.

9 Si la modificació canvia la zonificació o l ús urbanístic de les zones verdes, espais lliures o equipaments esportius i d esbarjo, i tret que es tracti únicament d ajustos en la delimitació de zones o espais que no n alterin la funcionalitat, la superfície ni la localització en el territori, es tramita d acord amb el procediment establert en la legislació urbanística vigent, d acord amb el procediment establert a l art. 95 TRLU. Aquesta tramitació no s aplica a l ajust dels espais que no altera la funcionalitat, ni la superfície, ni la localització en el territori La metodologia en l elaboració del planejament derivat que es desenvolupi, tindrà en compte el manteniment de la qualificació urbanística bàsica per tal de facilitar les futures refoses de planejament vigent, establint subzones o subsistemes, per aspectes, particularitats i especificitats Si la modificació comporta un increment de sostre edificable, un augment de densitat de l ús residencial o, en sòl urbà, una transformació global dels usos previstos pel planejament, la nova ordenació haurà d incrementar proporcionalment els espais lliures i les reserves per a equipaments que preveu l art. 94 TRLU, llevat que l augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública o habitatge dotacional públic i no ultrapassi el nombre que resulta d aplicar el mòdul de 70 m2st amb aquesta destinació d acord amb l art RLU Seran circumstàncies que justificaran la revisió d aquest POUM les següents: a) El termini de 8 anys, si en aquest temps les previsions de desenvolupament del POUM s han consolidat amb un índex superior al 70% o inferior al 30%. b) L alteració de l estructura general del territori o bé de la classificació del sòl derivades d actuacions sectorials. c) Les disfuncions entre les disposicions del POUM i les necessitats socioeconòmiques reals de disponibilitat de sòl per a crear habitatges o per establir activitats econòmiques. d) Les disposicions urbanístiques de rang superior que així ho determinin. Article Interpretació Els documents d aquest Pla d ordenació urbanística municipal s interpretaran sempre segons el seu contingut i d acord amb els objectius i les finalitats expressades en la memòria i altres documents del Pla. En casos de contradicció entre documents o d imprecisió, prevaldrà sempre la interpretació més favorable a menys edificabilitat, més dotació per a espais i equipaments públics, menys incidència paisatgística i més protecció ambiental Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevalen aquells en què la definició sigui més acurada. En supòsits de conflicte irreductible entre diferents documents del Pla, preval el que estableixi la documentació escrita llevat que es tracti de quantificació de superfícies de sòl en què cal atenir-se a la superfície real Quan en un mateix territori concorrin diverses proteccions, tant les derivades de la legislació sectorial o de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, es ponderarà l interès públic que hagi de prevaler i es cercarà la utilització més racional i sostenible del territori La delimitació de sectors, polígons d actuació, zones i sistemes assenyalats pel POUM, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que es despleguin d acord amb els criteris següents: a) Una variació màxima de la superfície dels àmbits del cinc per cent (+-5%). b) Només s admeten alteracions de la forma per tal d ajustar els corresponents àmbits a alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions de propietat i, en general, a elements naturals o artificials d interès quan així es justifiqui. c) No podrà alterar-se la delimitació d un element del sistema d espais lliures o d equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície. Article Seguiment del POUM i actualització urbanística El seguiment del POUM es realitzarà a través de la regulació del programa d actuació urbanística municipal i l agenda del Pla L agenda del Pla d ordenació s ha d actualitzar cada 6 anys d acord amb l article 59.4 del Decret

10 10 Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text de refós de la Llei d urbanisme No es pot en cap cas, en el marc del procediment de revisió de l agenda, classificar com a urbanitzable el sòl al qual aquest Pla atorga la condició de sòl no urbanitzable. Article Obligatorietat. Tant les Administracions públiques com les persones particulars estan obligades a complir les determinacions o disposicions del Pla d ordenació, i especialment d aquestes Normes. Per tant, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, ja tingui caràcter definitiu o provisional, ja sigui d iniciativa privada o pública, ha d ajustar-se a les disposicions esmentades, segons allò que preveu la legislació urbanística vigent. Article Claus d identificació. Als efectes previstos en aquest Pla, les claus d identificació de les determinacions assignades als sòls que integren el territori objecte del planejament, s expressen en el Títol V d aquestes Normes.

11 11 títol II. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM Capítol I: Capítol II: Capítol III: Capítol IV: Capítol V: Capítol VI: SECCIÓ VI.1 SECCIÓ VI.2. SECCIÓ VI.3. DISPOSICIONS GENERALS DE DESENVOLUPAMENT DEL POUM. FIGURES DE PLANEJAMENT DERIVAT I CATÀLEGS. INSTRUMENTS DE GESTIÓ I EXECUCIÓ URBANÍSTICA. INSTRUMENTS DE POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE. INSTRUMENTS i MESURES AMBIENTALS: MOBILITAT, MEDI NATURAL i PAISATGE. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. LLICÈNCIES D OBRES I ACTIVITATS. RÈGIM JURÍDIC PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D OBRES I D ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D ORDENACIÓ,VOLUM O ÚS DISCONFORME, O INCLOSOS DINS D UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D EXECUCIÓ. SEGUIMENT DE LES OBRES.

12 12 Títol II: DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DE DESENVOLUPAMENT DEL POUM. Article 2.1. Iniciativa i competències La iniciativa del POUM i de les seves modificacions corresponen a l ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. El desenvolupament d aquest POUM a través dels instruments jurídic-urbanístics procedents, en raó a la classe de sòl i objectius perseguits, correspon a la mateixa corporació. No obstant, les determinacions dels plans directors urbanístics i dels plans especials autònoms d iniciativa i competència de la Generalitat poden modificar determinacions del POUM, i en conseqüència, obliguen a la seva adaptació L administració actuant en el desenvolupament i la gestió del POUM també correspon a l ajuntament amb les variants que el planejament pot determinar mitjançant els convenis corresponents amb les entitats competents que la LUC determina. Alhora, tindrà competència la iniciativa dels particulars en la formulació del planejament derivat i en el desenvolupament del POUM d acord amb les determinacions de la LUC L administració Pública podrà intervenir en el desenvolupament de sistemes o elements, respecte als quals té atribuïda competència Els particulars podran promoure plans per al desenvolupament de les previsions d aquest POUM. La Corporació Municipal facilitarà a les entitats, associacions i particulars, la participació i col laboració en els procediments d elaboració i desenvolupament del planejament i acció urbanística. Article 2.2. Protecció dels valors del territori A més del model territorial i la regulació detallada de les zones en cada classe de sòl, el POUM de Sant Hipòlit de Voltregà defineix quins són els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals que han de ser objecte de protecció. Les proteccions que s ha cregut convenient establir, a més de les derivades de l aplicació de la legislació sectorial vigent, són: - Les proteccions paisatgístiques es grafien en els plànols d ordenació. - Els valors singulars del territori, que es grafien als plànols d ordenació, s identifica en les fitxes del Catàleg de béns a protegir Les transformacions d ús que impliquen eliminació del sòl de la coberta vegetal i suposin un risc potencial per a les infraestructures d interès general i, en tot cas, quan aquestes transformacions afectin a superfícies de 100 ha o més, seran objecte d avaluació impacte ambiental. Article 2.3. Desenvolupament del POUM Amb la finalitat de complementar i de desenvolupar l ordenació establerta per les determinacions del Pla d ordenació, es poden elaborar, segons que prevegi la legislació urbanística vigent i en els termes previstos en aquestes Normes, plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics i plans de millora urbana. El POUM concreta els paràmetres d ordenació de les figures de planejament en les fitxes urbanístiques incloses dins d'aquesta normativa, on es determina: l'àmbit d actuació, els objectius, les condicions d ordenació (superfície de l àmbit, superfície de cessions de sistemes, densitat bruta i/o número d habitatges, edificabilitat bruta màxima i/o sostre màxim), les condicions de gestió i execució (modalitat del sistema de reparcel lació, i si és el cas la reserves d habitatge de protecció pública i cessió obligatòria de l aprofitament urbanístic), els usos (dominant i compatibles), i altres consideracions específiques a tenir en compte en l actuació Quan no sigui necessària o no estigui prevista la prèvia aprovació dels instruments esmentats en el paràgraf anterior, les determinacions del Pla d ordenació són d aplicació directa i immediata, sempre que es tracti de terrenys que tinguin la consideració de sòl urbà consolidat no inclòs en sectors d actuació urbanística o en plans de millora urbana.

13 L agenda del Pla d ordenació determina l ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de planejament que han de desenvolupar les determinacions del mateix Pla Amb la finalitat de completar la regulació urbanística, es poden aprovar plans especials, ordenances reguladores específiques i catàlegs Es pot aprovar un Programa d actuació urbanística municipal, d acord amb allò que preveu l article 60 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, com expressió de les polítiques municipals de sòl i d habitatge i que contingui les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament del Pla d ordenació. Article 2.4. Desenvolupament del Pla en sòl urbà El desenvolupament de les determinacions i de l ordenació prevista pel Pla d ordenació en sòl urbà es realitza generalment directament o, quan sigui necessari, mitjançant polígons d actuació urbanística d acord amb l article 58 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, la delimitació dels quals ve fixada per aquest Pla. Igualment, poden delimitar-se polígons mitjançant el planejament derivat, o de forma independent d acord amb la llei Per aquests àmbits, el Pla determina la zonificació i tots els paràmetres necessaris per tal de procedir a la posterior gestió de l àmbit Es considera sòl urbà no consolidat tot aquell altre que el consolidat. El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat quan el planejament urbanístic el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant-lo en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d actuació urbanística, o quan deixa de complir les condicions de les lletres b i d de l article 29 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, com a conseqüència de la nova ordenació Es poden formular plans especials urbanístics, per desenvolupar i millorar aspectes concrets del planejament d un àmbit, zona o matèria, i també plans de millora urbana, d acord amb els articles 67 i 68 Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. Article 2.5. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable En sòl urbanitzable delimitat el Pla d ordenació es desenvolupa necessàriament mitjançant plans parcials urbanístics, l aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d intervencions de qualsevol mena en el territori corresponent. En el sòl urbanitzable no delimitat cal l aprovació prèvia d un pla parcial de delimitació Els sectors de planejament parcial establerts per aquest Pla d ordenació poden ésser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions establertes en la legislació urbanística vigent (article 93 del Decret Legislatiu 1/2010) En tots els sectors de sòl urbanitzable delimitat els propietaris poden ser obligats a assumir el deure urbanístic de conservar les obres i instal lacions d urbanització durant un període màxim de cinc anys (o fins que es trobin consolidats per l edificació en més de 2/3 parts), tot constituint-se en entitat urbanística de conservació (junta de conservació). Aquest possible deure, així com el seu abast i la seva durada, s ha de concretar en el marc dels plans parcials urbanístics i dels procediments de reparcel lació, en funció de les circumstàncies objectives concurrents Els terrenys inclosos en cada sector no poden urbanitzar-se mentre no s aprovi definitivament el pla parcial urbanístic i el projecte d urbanització, ni edificar-se fins que s hagin realitzat les obres d urbanització corresponents i formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes que estableix la legislació urbanística i aquest Pla d ordenació. Article 2.6. Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable Les determinacions de les Normes del Pla que regulen el sòl no urbanitzable són d aplicació directa i immediata.

14 No obstant això, es poden desenvolupar les previsions del Pla mitjançant plans especials urbanístics que tinguin per objectiu l execució directa o el compliment de qualsevol de les finalitats següents: a) La millora del medi natural. b) La protecció i la regeneració de conreus i espais forestals. c) La protecció i la regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals. d) La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal. e) La protecció i la millora de la vialitat rural. f) L activitat educativa o formativa en relació amb el medi natural. g) La protecció d infraestructures i vies de comunicació. h) La ubicació d estacions depuradores. i) La identificació i regulació dels supòsits de reconstrucció o de rehabilitació de masies o cases rurals. j) La resta de supòsits permesos per la legislació urbanística vigent. Aquest Pla d ordenació contempla, delimitant-los en els plànols corresponents i definint-los a l articulat d aquestes Normes, l elaboració de plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable. Article 2.7. Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes Les previsions del Pla d ordenació respecte dels sistemes urbanístics generals es desenvolupen quan legalment procedeixi a través d un pla especial d infraestructures, o bé mitjançant la seva execució directa. L obtenció de les reserves de sòl per a sistemes urbanístics generals pot fer-se per expropiació o, mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta quan s incloguin en un sector o sector d actuació subjecte a reparcel lació, sector o polígon que a aquests efectes pot ser discontinu. Si cal avançar l obtenció de sistemes urbanístics generals inclosos en un àmbit d actuació, pot acudir-se a l ocupació directa o a l actuació aïllada expropiadora, d acord amb el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, subrogant-se en aquest darrer cas l Administració adquirint en els drets i deures de l anterior propietari Els plans especials d infraestructures seran formulats per l Ajuntament o per l organisme públic corresponent, o per la iniciativa privada En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla d ordenació o en el planejament territorial o sectorial, es poden formular plans especials urbanístics que regulin qualsevol dels aspectes que defineixen l estructura general i orgànica del territori, i que són: a) El sistema urbanístic general de comunicacions i les seves zones de protecció, el qual abasta totes les infraestructures per a la mobilitat de les persones i mercaderies, amb inclusió de les comunicacions per cable i els aparcaments de vehicles. b) El sistema urbanístic ferroviari, amb caràcter singular. c) El sistema urbanístic general d equipaments comunitaris, que comprèn els centres públics i les dotacions de caràcter cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, religiós, de serveis tècnics, de transport i d altres d interès públic i social. També mitjançant Pla especial es podrà regular els usos i condicions d edificació dels equipaments. d) El sistema urbanístic general d espais lliures, que abasta els parcs i jardins, masses arbrades i de vegetació arbustiva naturals en tant que estiguin classificades com a tal sistema, les zones verdes i els espais per a l esbarjo, el lleure i l esport. e) El sistema urbanístic general de cursos fluvials (rius, rieres, recs, torrents,...), així com els recursos hídrics subterranis Així mateix, el Pla d ordenació es pot desenvolupar respecte als sistemes urbanístics mitjançant plans especials urbanístics temàtics o d àmbit territorial concrets, per tal de regular qualsevol dels aspectes globals d un sistema (per exemple el pla especial viari, el pla especial d equipaments esportius, el pla especial d equipaments culturals, ordenació d un parc agrícola,...). Article 2.8. Criteris de sostenibilitat Qualsevol instrument de planejament o gestió derivats del POUM haurà d assegurar els següents aspectes:

15 15 a) Establir una ordenació en l àmbit del pla o projecte d acord amb les característiques socioambientals de Sant Hipòlit de Voltregà, coordinadament amb les determinacions del POUM i amb les normes sectorials amb rellevància ambiental. b) Compliment de les exigències pròpies de l ocupació i la utilització racional del sòl i el subsòl. En aquest sentit, l ordenació respectarà la configuració topogràfica del terreny. Només es podrà desenvolupar aquell sòl urbanitzable que sigui estrictament necessari en cada moment i d acord amb el model global d ordenació establert al present POUM. c) Dotar de caràcter estructurador el sistema d espais lliures considerant també la connectivitat amb el sòl no urbanitzable. d) Preservar i millorar els espais i les riqueses naturals, evitant la degradació dels seus valors, especialment els paisatgístics. En aquest sentit, es realitzarà l ordenació i la regulació de paràmetres de les edificacions (alçades, formes, materials, cossos sortints, colors, etc.) fomentant la qualitat del paisatge urbà, tal com estableix el present POUM i les ordenances que se n derivin. e) Contribuir a l'aprofitament racional dels recursos hidrològics, assegurant la seva qualitat, fomentant l'estalvi i la seva reutilització. En aquest sentit, s utilitzaran en la jardineria d espais públics i privats (parcs i jardins, arbrat viari, etc.) espècies vegetals autòctones o adaptades a les característiques del medi del municipi que comportin un menor consum d aigua, sistemes de microrec i sistemes automàtics temporitzats. f) Assegurar l explotació racional dels recursos energètics, mitjançant fórmules compatibles amb la preservació i la millora del medi. En aquest sentit, caldrà minimitzar la mobilitat obligada. Una altra de les estratègies a seguir serà el foment de la qualitat i eficiència de la il luminació artificial segons els usos assignats i l enllumenat de baix consum en espais oberts públics i privats. g) L ordenació dels nous sectors delimitarà les àrees edificables de forma que es puguin implantar criteris d arquitectura bioclimàtica en els projectes constructius com ara la orientació de les edificacions. h) Prevenir i minimitzar la contaminació acústica. En aquest sentit, s hauran de dimensionar adequadament les voreres, utilitzar l arbrat públic com a correctors acústic i utilitzar paviments sonoreductors allà on es consideri necessari. i) Protegir el patrimoni històric i cultural, considerant com a tal els elements aïllats i els conjunts urbans, rurals o paisatgístics, promovent la seva recuperació i rehabilitació o millora. Caldrà tenir especial atenció amb aquells elements inclosos al Catàleg de Masies i de Béns a Protegir del POUM. Capítol II: FIGURES DE PLANEJAMENT DERIVAT I CATÀLEGS. Article 2.9. Plans Parcials Urbanístics Per al desenvolupament d aquest Pla en sòl urbanitzable s han d elaborar plans parcials urbanístics Els plans parcials urbanístics han de contenir les determinacions i la documentació previstes en la legislació urbanística vigent (article 65 i següents i derivats, del Decret Legislatiu 1/2010, i els concordants del Reglament de la llei d urbanisme), a més d incloure un quadre resum de les determinacions urbanístiques del sector Les determinacions del planejament parcial han de tenir la precisió suficient per a permetre la seva immediata execució. Específicament hauran d assenyalar les alineacions i les rasants de la vialitat i els paràmetres d ordenació dels volums, encara que aquests podran preveure s de forma alternativa i concretar-se en la reparcel lació o en les llicències d edificació. Així mateix, els plans parcials han de preveure la delimitació dels polígons, si escau, i el sistema d actuació aplicable a cadascun Els plans parcials han de reservar per a la construcció d habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30 % del sostre d ús residencial, tret que la comissió territorial d urbanisme disminueixi en casos especials aquesta reserva a proposta municipal Els plans parcials han d incloure la justificació que es compleixen les determinacions del planejament

16 16 urbanístic general sobre mobilitat sostenible i sobre la millora de l eficiència energètica de les edificacions i la racionalització de l ús de l aigua El pla d etapes de les obres i dels serveis dels plans parcials no pot preveure un termini superior a sis anys per a l execució total de la urbanització del sector. i es delimita més d un sector d actuació, s ha de fixar l ordre de prioritat entre ells D acord amb l article 65.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, els plans parcials urbanístics precisen les característiques i el traçat de les obres d urbanització bàsiques i estableixen criteris respecte de les obres no bàsiques, de tal forma que només cal una concreció posterior mitjançant un projecte d urbanització complementari. Opcionalment, les obres d urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d urbanització Aquest Pla d ordenació determina, d acord amb la legislació urbanística vigent, Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, quant a cadascun dels sectors de sòl urbanitzable delimitat, l índex d edificabilitat bruta, la densitat màxima, sense superar en cap cas els 100 habitatges/ha., i els usos principals i compatibles En el planejament derivat caldrà preveure la necessitat la sol licitar informe previ a l ACA pel que fa a l abastament d aigua, el sanejament i a la inundabilitat dels terrenys adjacents a les lleres públiques En el planejament derivat s hauran de tenir en compte les condicions urbanístiques i de protecció contra incendis del Decret 241/1994, així com les condicions d aproximació i entorn del Reial Decret 314/ Quan els plans parcials urbanístics siguin d iniciativa privada s ha de preveure, a més de les determinacions a què es refereix la legislació urbanística vigent en general, l aportació de la documentació relativa a l estructura de la propietat, a la viabilitat econòmica de la promoció, als compromisos que s assoleixen i a les garanties de compliment de les obligacions Els plans parcials urbanístics poden completar i desenvolupar les previsions d aquest Pla d ordenació, però no modificar-les, tal com disposa la normativa urbanística vigent. Article Plans especials urbanístics Poden formular-se els plans especials urbanístics per a qualsevol dels objectius previstos en la legislació urbanística vigent (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, i Reglament de la llei d urbanisme ). Es poden formular plans especials urbanístics, estiguin o no previstos pel planejament urbanístic general, per desenvolupar les determinacions del planejament urbanístic general, plans especials urbanístics autònoms per completar aquestes determinacions, i també plans especials urbanístics autònoms per implantar nous sistemes urbanístics o per modificar els previstos pel planejament Les diferents determinacions dels plans especials urbanístics es concreten en els articles 67 i 68 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme i en els articles concordants i Reglament de la llei d urbanisme Pel que fa als plans especials vinculats als catàlegs, el POUM té potestat per poder determinar el règim urbanístic del sòl de parcel.les concretes, i en cas d introduir nous elements al catàleg procedir a l adaptació-modificació del POUM a aquests efectes. Article Plans de millora urbana En el sòl urbà no consolidat es poden formular plans de millora urbana per a completar el teixit urbà o realitzar operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d usos, de reurbanització, d ordenació del subsòl, de sanejament de poblacions i altres de similars, i en el sòl urbà consolidat els plans de millora poden completar o acabar la urbanització i/o regular la composició volumètrica i de façanes. El seu desplegament es realitzarà sense perjudici de l'article 70 i posteriors de la LUC, i els concordants amb el Reglament de la llei.

17 Poden formular-se plans de millora urbana esmentats sense necessitat de modificar el Pla d ordenació, si no se n alteren els usos principals, no se n incrementa els aprofitaments, no disminueixen els sistemes urbanístics ni es modifica tampoc l estructura fonamental del planejament general Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l acompliment d operacions de millora urbana no contingudes en el planejament urbanístic general requereixen la modificació d aquest, prèviament o simultàniament, a excepció dels supòsits en què no s alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l estructura fonamental del planejament urbanístic general. Article Adequació del planejament derivat al POUM Els plans parcials urbanístics poden completar les previsions d aquest Pla d ordenació, però no modificar-les Els plans especials urbanístics no poden modificar les determinacions essencials del Pla d ordenació, en particular les que regulen l edificabilitat, la densitat i l ús del sol, si bé les podran precisar, i no podran classificar el sòl Els plans de millora urbana han de mantenir amb el Pla d ordenació les relacions que es deriven de l article 70 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. Article Catàleg de béns a protegir D acord el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, i els articles 33 i 39 de la Llei del Patrimoni cultural català, la protecció de tots els béns catalogats (BCIN o BCIL) preval sobre el planejament urbanístic Pel que fa al patrimoni paisatgístic i natural, la seva catalogació és potestativa, tant en el POUM com en un pla especial de protecció posterior, i la seva formulació, si no ho preveu el POUM, no requereix modificació puntual d aquest, d acord amb l article 68.4.a de la LUC, a diferència del règim urbanístic d una parcel.la amb una edificació protegida, que pot modificar substancialment el seu règim urbanístic, i cal que sigui concordant amb les determinacions del POUM. Article Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable El catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable ha d estar integrat en el POUM, ja que determina un règim urbanístic del sòl diferenciat de les altres cases situades en aquesta classe de sòl, en possibilitar la implantació i/o legalització d altres usos principals diferents de les cases que no estan en aquest catàleg. En aquest cas, tot i que el POUM classifica sòl no urbanitzable, no hi ha presència de masies ni cases rurals que motivin la necessitat de la seva redacció. Article Supressió de barreres arquitectòniques Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d aquest Pla d ordenació han de garantir l accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d ús públic, i no poden ser aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, i en els corresponents reglaments de desenvolupament. Article La promoció privada de planejament derivat. Documentació i compromisos Els plans de promoció privada inclouran a més a més de la documentació que s estableixi amb caràcter general en aquestes Normes, la següent documentació: a) Memòria justificativa de la promoció privada. b) Nom, cognoms i domicili dels propietaris afectats.

18 18 c) Estudi sobre el mode d execució de les obres d urbanització. d) Determinacions a adoptar per a la conservació de l obra d urbanització. e) Pla d etapes Així mateix, la promoció assumirà degudament formalitzats registrament els següents compromisos a què s obliga: a) Cessions i càrregues d urbanització que com a mínim seran les que s estableixin amb caràcter general per als sòls en qüestió. b) Realització i conservació de la urbanització amb les garanties reals o obligacions suficients, per a assegurar el seu compliment L incompliment de les obligacions contretes i de la realització de la urbanització amb subjecció al Pla d etapes, facultarà a l administració per a què, segons l entitat i importància de l incompliment, adopti alguna o vàries, de les mesures previstes en el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. Capítol III: INSTRUMENTS DE GESTIÓ I EXECUCIÓ URBANÍSTICA. Article Gestió urbanística integrada i gestió urbanística aïllada S entén per gestió urbanística integrada del planejament urbanístic el conjunt d actuacions per repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats de l ordenació urbanística i per executar o completar les obres i els serveis urbanístics necessaris. La gestió urbanística integrada es duu a terme per polígons d actuació urbanística complets En tots els supòsits en què no calgui o no sigui possible la delimitació d un polígon d actuació urbanística per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats de l ordenació urbanística, se n pot fer l execució de manera puntual o aïllada, especialment en sòl urbà. Article Administració actuant L execució d aquest Pla i dels que s aprovin en desenvolupament d aquest, serà realitzada per l Ajuntament i per altres entitats en les seves respectives esferes de competències, conforme a la legislació vigent, i sense prejudici de la participació dels particulars, en els termes definits pel Decret Legislatiu 1/2005, i en especial en allò que fa referència a les obres d urbanització en el sòl urbà, l execució dels Polígons d Actuació i del Planejament Parcial mitjançant el sistema de reparcel lació, modalitat compensació bàsica o compensació per concertació Les actuacions, obres i serveis que l Estat, la Generalitat, la Província o Organismes Autònoms de l Administració portin a terme amb l objecte de dotar el territori d aquest Pla d algun dels sistemes generals, o dels seus elements, són operacions d execució del mateix. Article Polígons d actuació urbanística Els polígons d actuació urbanística (PAU) són els àmbits territorials mínims per dur a terme la gestió urbanística integrada. Els sectors de planejament urbanístic derivat poden constituir un únic polígon d actuació urbanística o bé subdividir-se en dos o més polígons Per a l execució d aquest Pla i dels instruments de planejament que el desenvolupin es delimiten els corresponents polígons d actuació urbanística, d acord amb els requisits fixats en la legislació urbanística vigent (article 118 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme). En sòl urbà i en sectors de planejament derivat els polígons d actuació poden ser físicament discontinus. També és factible la discontinuïtat per a l aplicació del sistema de reparcel lació, als efectes de les cessions obligatòries de sòl, tant per a sistemes locals com per al patrimoni públic de sòl i d habitatge, i per a la consegüent distribució equitativa d aquestes i de les altres càrregues i beneficis de l ordenació,

19 19 sempre d acord amb el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme Aquest Pla conté la delimitació dels diferents sectors d actuació urbanística en els plànols pertinents La delimitació sectorial tendeix a fer-se de manera que, conservant la coherència del planejament, es procuri flexibilitzar al màxim l execució d aquest, independitzant cada operació urbanística en diferents sectors Quan no sigui possible la delimitació de sectors, o per a l execució dels sistemes urbanístics que no siguin de cessió obligatòria i gratuïta i en les actuacions aïllades en el sòl urbà, s aplica el mecanisme de l expropiació forçosa. Article Modificació i nova delimitació dels sectors o polígons d actuació urbanística Els sectors delimitats per aquest Pla d ordenació, pel planejament que el desenvolupi o per un projecte de delimitació posterior poden modificar-se seguint el procediment previst en la legislació urbanística vigent. Es permet aquesta modificació amb l objectiu de facilitar-ne la gestió o efectuar un millor repartiment de les càrregues i dels beneficis que es deriven del planejament Amb posterioritat a l aprovació definitiva del POUM, poden delimitar-se nous sectors o polígons d actuació seguint les determinacions de l article anterior, els quals s incorporen automàticament com un Annex d aquestes Normes En sòl urbà no consolidat la delimitació de sectors o polígons d actuació s ha d efectuar pel Pla d ordenació o pel programa d actuació urbanística municipal, tret que es tracti de delimitacions amb la finalitat d obtenir per cessió terrenys per a carrers i vies. Article Pla d etapes En els plans parcials urbanístics i en els altres plans derivats ha de fixar-se un pla d etapes que prevegi l execució i la cessió de la urbanització en el corresponent polígon, i també els terminis màxims per a la construcció de l edificació. Aquests terminis es determinen en funció de les característiques del planejament, i s han d adequar a les previsions del Pla d ordenació L incompliment de les obligacions dels particulars quant als terminis d execució dels sectors d actuació pot suposar l aplicació de les mesures previstes per la legislació urbanística vigent. Article Elecció dels sistemes d actuació urbanística L execució dels sectors d actuació urbanística delimitats en aquest Pla d ordenació o en el planejament que el desenvolupi té lloc mitjançant qualsevol dels sistemes d actuació (reparcel lació.amb les seves modalitats de compensació bàsica, de compensació per concertació, de cooperació i per sectors d urbanització prioritària- i expropiació) fixats per la legislació urbanística vigent, Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme) L Administració actuant tria el sistema d actuació aplicable segons les necessitats i els mitjans econòmic-financers amb què compti, la col laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que concorrin. Tanmateix, els plans parcials urbanístics i els sectors d actuació d iniciativa particular s han d executar pel sistema de reparcel lació, en les modalitats de compensació bàsica o bé de compensació per concertació Cal que els plans que es redactin determinin expressament el sistema o sistemes d actuació entre els previstos en la legislació urbanística vigent, i que es justifiqui l elecció El sistema escollit ha de garantir l execució de les obres d urbanització, la cessió dels sòls per a dotacions i equipaments, la cessió dels vials i zones verdes d ús públic i el compliment en general dels deures legals urbanístics.

20 Quan el sistema d actuació sigui el de compensació bàsica o per concertació, i hagin transcorregut dos anys des de la vigència del POUM sense que la iniciativa hagi iniciat la tramitació del corresponent Pla, l Ajuntament podrà variar el sistema d actuació. Article Projecte de reparcel lació Per a l execució dels sectors d actuació en què el sistema d actuació sigui el de reparcel lació, en qualsevol modalitat, cal aprovar el corresponent projecte de reparcel lació, el qual ha de contenir les determinacions i els documents establerts en la legislació urbanística vigent (articles 121 i següents del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, i articles concordants del Reglament de la llei d urbanisme) Els projectes de reparcel lació han d incloure la distribució entre els propietaris de la totalitat de les càrregues d urbanització corresponents a les obres d urbanització, les indemnitzacions de la demolició, enderroc o destrucció d edificis, plantacions i altres béns, així com els lloguers i activitats, els costos dels projectes, valoracions i peritatges, les despeses de gestió, les necessàries per a l efectivitat del dret al reallotjament dels residents i qualsevol altre concepte originat per raó de la urbanització (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme) L expedient de reparcel lació s inicia quan s aprova la delimitació del polígon d actuació urbanística, i s ha d executar mitjançant alguna de les modalitats del sistema de reparcel lació La iniciació de l expedient de reparcel lació comporta, sense necessitat de declaració expressa, la suspensió de l atorgament de les llicències a què es refereix l article 73.1 de la LUC, en l àmbit del polígon d actuació urbanística, fins que sigui ferm en via administrativa l acord d aprovació de la reparcel lació. Article Projectes d urbanització Els projectes d urbanització són projectes d obres per a l execució material de les determinacions dels dels plans d ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats en els àmbits d actuació urbanística, pel que fa a les obres d urbanització, i poden constituir un document integrant d una figura de planejament urbanístic o es poden tramitar i aprovar com un document independent. En ambdós casos, els projectes d urbanització poden referir-se a totes les obres d urbanització, o únicament a les obres d urbanització bàsiques que assenyala l article 70.2 de la Llei d urbanisme, que comprenen les relatives al sanejament, incloent-hi els col lectors d aigües pluvials, els col lectors d aigües residuals i les actuacions adequades relacionades amb la depuració d aigües residuals; la compactació i l anivellament de terrenys destinats a carrers o vies, incloent-hi el pas de vianants, i les xarxes de subministrament i distribució d aigua, d energia elèctrica i de connexió a les xarxes de telecomunicacions. Si el projecte d urbanització fa referència només a les obres d urbanització bàsiques, s ha de completar posteriorment amb un o diversos projectes d urbanització complementaris Els projectes d urbanització complementaris són els projectes per a l execució de les obres d urbanització altres que les bàsiques definides per l article 70.2 de la Llei d urbanisme, i tenen per objecte determinar els elements que caracteritzen l espai públic i preveure els recursos adequats a la seva funció, d acord amb les característiques fixades per l Ajuntament en ocasió de la tramitació dels plans derivats o dels projectes d urbanització, tal com disposa l article 65.6 de la Llei d urbanisme. Són, a més, els instruments adients per desenvolupar, quan sigui necessari, les obres d urbanització previstes en instruments de planejament o en projectes d urbanització aprovats com a documents independents Els projectes d urbanització no poden modificar les determinacions del planejament que executen En els plans parcials, d'acord amb l'article 65.2.e de la LUC, es podran precisar directament les característiques i el traçat de les obres d urbanització bàsiques a què fa referència l apartat 2 de l article 72 de la LUC. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de detall per permetre n l execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure les etapes d execució per a cada polígon d actuació urbanística i ha d establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses

21 21 d urbanització, sens perjudici que els projectes d urbanització complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d urbanització En el termini de dotze mesos des de la notificació de l acord d aprovació definitiva del pla s ha d acreditar a la comissió territorial d urbanisme l estat de tramitació del projecte d urbanització. Si en aquest termini no es compleix aquesta condició d acreditació o si, complint-se, resulta que el projecte d urbanització no s ha presentat a tràmit, la tramitació i l aprovació definitiva del pla resten sense cap efecte. En el cas que el projecte s hagi presentat a tràmit, la comissió territorial d urbanisme ha d establir un termini de sis mesos perquè se n acrediti l aprovació definitiva. Si finalment no es compleix aquesta condició, la tramitació i l aprovació definitiva del pla resten sense cap efecte. Article Convenis urbanístics L Ajuntament podrà subscriure convenis urbanístics amb amb els propietaris individuals o altres agents urbanístics, d acord amb el TRLU, per tal d'establir el marc d actuació per a l ordenació, el desenvolupament i l execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, així com també l adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient, sempre que no sigui contrari a la llei i als interessos públics Qualsevol conveni urbanístic ha de justificar la seva conveniència per a l interès públic. En aquest sentit, són objectius prioritaris dels convenis urbanístics la major obtenció d espais públics per al municipi i el compliment del principi constitucional (article 47 de la Constitució) pel qual la comunitat ha de participar en les plusvàlues generades per l acció urbanística Els convenis tenen naturalesa jurídico-administrativa i s han de sotmetre a informació pública per termini d un mes; i hauran de justificar la seva conveniència per a d interès públic d acord amb l art. 25 i següents RLU. Els pactes que afectin drets reals sobre les finques, hauran de ser inscrits al corresponent Registre de la Propietat. Article Avaluació ambiental S ha de sotmetre a una avaluació ambiental el POUM i llurs revisions i les modificacions que comportin canvi d ús en sòl no urbanitzable El planejament urbanístic derivat per implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a activitats de càmping i per la implantació de equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d instal lacions i obres necessàries per la prestació de serveis tècnics, d estacions de subministrament de carburants i de prestació d altres serveis de la xarxa viària Els plans parcials de delimitació Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per autoritzar projectes sotmesos a avaluació d impacte ambiental, d acord amb la legislació sectorial. 5. S ha de sotmetre al procediment de declaració d impacte ambiental, que estableix el Decret 114/1988 de 7 d abril, les modificacions i/o revisions del POUM que prevegi la transformació d un àmbit continu de superfície superior a 100 has. en sòl no urbanitzable o de més de 10 has. de sòl no urbanitzable en els supòsits a que fa referència el grup 9.b de l annex 1 de la Llei 6/2001, de 8 de maig. Article Execució del planejament en sòl urbà En sòl urbà, l execució del Pla d ordenació i del planejament que el desenvolupi s ha de portar a terme quan s escaigui per sectors d actuació urbanística, entesos com a àmbits territorials mínims per a dur a terme la gestió urbanística integrada, en els quals és possible la distribució justa entre els propietaris dels beneficis i de les càrregues derivades de l ordenació i assumir les cessions de sòl corresponents, amb inclusió de sistemes urbanístics tant locals com generals. No s ha d actuar per sectors quan es tracti d executar directament sistemes urbanístics generals previstos en el planejament i no inclosos en cap àmbit, o algun dels seus elements mitjançant actuacions aïllades. També és possible executar el Pla d ordenació, en sòl urbà, directament mitjançant llicència.

22 22 Article Execució del planejament en sòl urbanitzable En sòl urbanitzable, l execució del sector amb planejament parcial es realitza per polígons complets. Si el sòl urbanitzable té la condició de no delimitat, cal la tramitació d un pla parcial de delimitació Quan l obtenció dels terrenys destinats a sistemes urbanístics hagi de ser realitzada abans del desenvolupament del sector, aquests sòls poden ser objecte d expropiació, o bé opera quan escaigui el mecanisme l ocupació directa. Article Execució i gestió de sistemes urbanístics Els terrenys qualificats com a sistemes urbanístics poden ser adquirits per l Administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent o per expropiació forçosa El cost dels terrenys adquirits per expropiació pot repercutir-se entre els propietaris beneficiats per l actuació en la part que s estimi d interès directe, d acord amb el que disposa la legislació vigent, mitjançant contribucions especials. Article Concessions per a equipaments Sobre el sòl destinat a equipaments, que en execució del Pla d ordenació sigui de titularitat pública i de domini públic, l Administració competent pot atorgar una concessió per a la construcció i/o l explotació de l equipament corresponent. Aquesta concessió, que no confereix drets per a ésser renovada, no pot tenir una durada superior a cinquanta anys. Article Subsòl El subsòl de les diferents classes de sòl, d acord amb l article 39 del TRLU, resta sotmès a totes les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d interès públic. Únicament cal una actuació expropiadora en el cas que la utilització del subsòl per aquestes finalitats sigui incompatible amb l aprofitament urbanístic atribuït als terrenys L aprofitament del subsòl queda condicionat a la preservació dels riscos, a la protecció d aqüífers classificats i de les restes arqueològiques d interès declarat. Es reconeix als propietaris de sòl urbà el dret a utilitzar el subsòl mitjançant construccions, i fins a un màxim de dues plantes (equivalents a aquests efectes a 6 metres des de la cota del sòl), que és fins on es considera que pot arribar potencialment l interès de la propietat en el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà; sempre d acord amb les prescripcions d aquest POUM per a cada zona El que disposa l apartat anterior es pot modificar mitjançant l aprovació d un pla especial urbanístic quan concorrin raons d interès general i/o públic. En aquests casos, quan la primera planta sigui destinada a usos comercials, magatzems, arxius i altres diferents dels d aparcament, instal lacions de l edifici o trasters dels propis habitatges, el sostre destinat a aquells usos comptabilitza als efectes del càlcul de l edificabilitat L aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos i a la protecció de restes arqueològiques d interès declarat i dels aqüífers. Article Reserves per habitatges de protecció pública D acord amb l article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, aquest Pla reserva amb caràcter general per a la construcció d habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que, per a l ús residencial de nova implantació, es qualifiqui tant al sòl urbà com al sòl urbanitzable. Així mateix preveu la reserva addicional del sòl corresponent al 10 % del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació per a la construcció d habitatges objecte d altres mesures d estímul de l habitatge assequible.

23 En aquest sentit, els plans parcials urbanístics en els sectors de sòl urbanitzable que admetin usos residencials han de contenir expressament aquesta reserva en qualificar el sòl i regular-ne els usos. També en els sectors subjectes a Pla de millora urbana, en la mesura que prevegin sòl per a l ús residencial de nova implantació, el 20% del sostre es reserva, com a mínim, a habitatges de protecció pública, i el 10 % del sostre es reserva a habitatge objecte d altres mesures d estímul de l habitatge assequible. Aquesta reserva s ha de concretar en el Pla de millora urbana o, en el supòsit de sectors d actuació, en el projecte de reparcel lació o d expropiació. Article Habitabilitat Tots els habitatges de nova edificació, els creats per reconversió d antiga edificació o els obtinguts com a conseqüència d obres de gran rehabilitació han de complir el Decret 55/2009, de 7 d abril, sobre requisits mínims d habitabilitat en els edificis d habitatges i de la cèdula d habitabilitat. La resta d habitatges han de complir el nivell d habitabilitat establert per els habitatges usats, d acord amb el Decret Cap habitatge podrà ser ocupat si no disposa de la corresponent cèdula d habitabilitat com el document que acredita que un habitatge compleix els requisits d habitabilitat i solidesa fixats pel Decret, i que té aptitud per ser destinat a residència humana. La regularització per la que tots els habitatges construïts han de disposar de cèdula d habitabilitat vigent es regula en l art. 12 i es refereix a tots els habitatges construïts amb anterioritat l 1 de gener de 1960 fins a l entrada en vigor del Decret 55/2009. Article Supressió de barreres Els instruments de planejament i execució que despleguen aquest POUM, i també els projectes d urbanització i d obres ordinàries, hauran de garantir, en la mesura del possible, l accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d ús públic i no seran aprovats si no s observen les determinacions i els criteris bàsics de la legislació sectorial, i del Decret 97/2002, de 5 de març, sobre la targeta d aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda Malgrat la singular configuració urbana de Sant Hipòlit de Voltregà, el desenvolupament del POUM vol contribuir a crear, en el possible: a) Itineraris de vianants adaptats b) Elements d urbanització adaptats com paviments durs, no lliscants etc. c) Els nous guals adaptats, amb una amplada mínima de 1.20 m d) Escales adaptades amb una amplada útil de pas de 1.20 m i baranes en els dos sentits. e) Rampes adaptades amb una amplada útil de pas de 0.90 m com a mínim i amb un paviment dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. f) Ascensor adaptat amb una amplada de 1.40 m en el sentit de l accés i d 1.10 m en el sentit de la perpendicular. Article Vigilància del POUM L Ajuntament vetllarà pel compliment del planejament, exercint les potestats que els incumbeix. S adoptaran com a mesures defensives del Pla, la suspensió de les obres o dels actes contra el POUM, la imposició de sancions i la responsabilitat patrimonial dels infractors; tot això d acord amb els art. 191 i següents TRLU L Ajuntament podrà crear un Consell sectorial de seguiment del desenvolupament del POUM per vetllar el compliment de les seves determinacions d ordenació i agenda. El Consell estarà constituït pels diferents agents i col lectius que incideixen sobre el territori; es reunirà com a mínim 2 cops a l any; elaborarà un informe de seguiment del pla i del compliment de la legalitat urbanística L informe de seguiment del POUM, s elaborarà amb una freqüència bianual; on es valoraran els aspectes ambientals resultants del desenvolupament del sòl urbà urbanitzable i no urbanitzable, d acord amb la Memòria ambiental. Els informes es trametran al DMAH als efectes del seguiment establert en l art. 15 de la llei estatal 9/2006, de 28 d abril.

24 Per a garantir l adequada informació del planejament vigent al municipi, l ajuntament vetllarà per l actualització d un refós del planejament vigent, conforme es desenvolupi el planejament derivat. Article Certificats o informes urbanístics L Ajuntament ha d expedir, a sol licitud de les persones particulars, els certificats o informes d aprofitament urbanístic, referits a una finca concreta o a una zona o sector, a què es refereix l article 105 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. Aquests informes són aprovats per l òrgan municipal competent A la sol licitud de certificats o informes urbanístics s ha d acompanyar la descripció detallada de la finca i la seva posició exacta, segons el model que disposi l Ajuntament, i un plànol de situació a escala 1: Els certificats o informes han de ser notificats en el termini d un mes, i tindran una vigència de sis mesos a comptar des de la notificació als interessats. Capítol IV: INSTRUMENTS DE POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE. Article Patrimoni públic de sòl i habitatge L Ajuntament constituirà el seu respectiu patrimoni del sòl i habitatge en els termes assenyalats a l art. 160 i 163 TRLU i 220 i següents del RLU El patrimoni públic de sòl i d habitatge és constituït pels edificis i el sòl susceptibles de complir les finalitats especificades per l apartat següent, tant si n és titular una administració territorial com si en són les entitats urbanístiques especials Sens perjudici del que estableix l article de la LUC, el patrimoni de sòl i d habitatge dels ens públics es destina a les finalitats següents: a) Preveure, posar en marxa i desplegar, tècnicament i econòmicament, l expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida. b) Fer efectiu el dret de la ciutadania a accedir a un habitatge digne i adequat. c) Intervenir en el mercat immobiliari per abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l adquisició de sistemes urbanístics. d) Formar reserves per protegir i tutelar el sòl no urbanitzable L administració i la disposició del patrimoni públic de sòl i d habitatge s han de vincular a l assoliment de les finalitats determinades per l apartat anterior L accés al Registre de la Propietat de les limitacions, obligacions, terminis o condicions de destinació de les finques que integren un patrimoni públic de sòl i d habitatge, i els efectes d aquest accés, es regulen per la legislació registral aplicable. Article Plans locals d habitatge Els Plans Locals de l'habitatge són instruments de planificació i programació d habitatge, que determinen les propostes i compromisos municipals en política d habitatge, alhora que constitueixen la proposta marc per a concertar polítiques d habitatge amb l administració de la Generalitat La definició d aquest instrument etan continguts en els articles 11 i 14 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre del Dret a l Habitatge de Catalunya, i, de manera complementària, en l article del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel que s aprova el Reglament de la Llei d Urbanisme El govern local té competència pròpia sobre la planificació, la programació i la gestió de l habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l habitatge de protecció oficial.

25 El POUM contempla la conveniència de redactar el Pla Local d'habitatge com a pauta de la política d'habitatge del municipi en la direcció de poder actualitzar i si s'escau, substituir la memòria Social del Pla d Ordenació Urbanística Municipal, pel que fa als seus continguts relatius a habitatge. Article Indicadors socials. Fer referència als indicadors socials definits a la memòria social i al seu seguiment en el marc del desenvolupament del POUM i en relació amb el pla sectorial de l habitatge segons cada municipi, i especifica l abast del compromís municipal que obliga a aquest seguiment. Article Instruments urbanístics per a l obtenció de sòl per a habitatge de protecció pública El POUM delimita àmbits d actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament i en conseqüència és obligatòria la constituició del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge, d'acord amb l'article 163 de la LUC El sòl corresponent al percentatge d aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s incorporarà al patrimoni municipal de sòl i d habitatge que ja té constituït l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, amb la finalitat d'incentivar les polítiques d'habitatge al municipi En els terrenys són d ús residencial, el producte obtingut de l alienació del sòl que no té la qualificació d habitatge protegit passa a formar part del dipòsit municipal constituït a aquest efecte i es destinarà obligatòriament a la finalitat especificada per l article b. de la LUC, mitjançant un règim de protecció pública, sens perjudici del que estableix l article 99.3 de la LUC per a les modificacions dels instruments de planejament urbanístic general que comportin l establiment d un percentatge de cessió de sòl amb aprofitament superior al 10%. Article Projecte de delimitació per a l adquisició de patrimoni públic L adquisició per expropiació de les reserves de sòl a què es refereix l article 158 de la LUC s'ha de dur a terme amb la tramitació prèvia d'un projecte de delimitació per al patrimoni públic de sòl, ajustat al procediment establert per aprovar els plans d ordenació urbanística municipal i d acord amb el que estableix l article 152 de la LUC El projecte de delimitació es pot tramitar simultàniament amb el de taxació conjunta, sens perjudici de les especificitats procedimentals de cadascun dels projectes, i es pot tramitar també simultàniament amb el programa d actuació urbanística municipal Amb independència dels habitatges de protecció pública destinats a reposició, s ha de fer la reserva d un mínim del 25% del total d habitatges previstos en les delimitacions per a noves ofertes d habitatges de protecció pública, sens perjudici del que estableix l article de la LUC. En tot cas, s ha de donar compliment a les reserves mínimes obligatòries establertes pel POUM en compliment de la LUC. Article Delimitació d àrees de tempteig i retracte D'acord amb l'article 172 i següents de la LUC, als efectes de constituir o incrementar el patrimoni municipal de sòl i d habitatge i de facilitar el compliment dels seus objectius, els ajuntaments poden delimitar àrees en les quals les transmissions oneroses queden subjectes a l exercici dels drets de tanteig i retracte, que correspon al mateix ajuntament, a les entitats urbanístiques especials o a l administració actuant. Aquestes àrees es poden delimitar en les zones d influència d actuacions urbanístiques d iniciativa pública als efectes d evitar l especulació i afavorir els reallotjaments. Article Gestió de l habitatge protegit La reserva obligatòria per a la construcció d habitatges de protecció pública correspon, com a mínim, al 30% del sostre que es qualifiqui per a l ús residencial de nova implantació, del qual un 20%

26 26 s ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general i de règim especial i un 10% a habitatges amb protecció oficial de preu concertat Els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció oficial no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres (article 68.2.h i 83.2.e del RLU). Capítol V: INSTRUMENTS i MESURES AMBIENTALS: MOBILITAT, MEDI NATURAL i PAISATGE Article Instruments normatius ambientals del POUM Els aspectes normatius ambientals que regulen aquestes normes urbanístiques són: - Pendent i àrees de risc - Ecoeficiència aplicada a l ordenació i construcció de l edificació - Ecoeficiència energètica - Recursos hídrics i consum d aigua - Materials i sistemes constructius - Residus de construcció i enderrocs - Protecció paisatgística - Protecció contra la contaminació Article Pendents i àrees de risc Per una utilització racional del sòl de Sant Hipòlit de Voltregà, d acord amb l art. 9.2 TRLU i el seu Reglament, el POUM identifica als plànols de l ISA i a la memòria informativa del POUM, les àrees amb pendent superior al 20% i als plànols d ordenació, les àrees amb risc geològic i inundables En totes les àrees identificades amb risc geològic, urbanes o que tinguin un ús que suposi trànsit habitual de persones, haurà de redactar-se un projecte de consolidació geològica de l indret. En sòl urbà i urbanitzable caldrà un informe geotècnic sobre els problemes d estabilitat i capacitat portant del sòl per suportar el moviment de terres i l edificació, a més del projecte detallat de consolidació En l àmbit urbà el POUM defineix tres àmbits de zona inundable segons l avinguda per diferents períodes de retorn: de 10 anys, 100 anys i 500 anys. a) En la zona corresponent al període de retorn de 10 anys no s admet cap ús i queda qualificada parcialment com a sistema hidrogràfic (clau H), a més d espais lliures (V) i Viari (X) b) La zona de sistema hídric, corresponent al període de retorn de 100 anys, on no s admet cap nova qualificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny. Tampoc s admetran nous usos que puguin suposar la pernoctació i/o permanència continuada de persones, ni ocupació de les edificacions existents amb usos diferents de l ús global actual. c) La zona inundable per episodis extraordinaris, corresponent al període de retorn de 500 anys, on no s admeten noves edificacions ni àrees d acampada En els sòls definits als apartats b i c del punt anterior, es podrà modificar el règim d usos si es realitzen projectes de forma que les noves cotes no estiguin afectades, sempre que s obtingui autorització de l Agència Catalana de l Aigua (ACA). Per edificar en sòl urbà caldrà un projecte de protecció en front les avingudes. Article Ecoeficiència de l ordenació i l edificació En el projecte bàsic o obligatori a efectes de llicència d obres d una parcel la, s ha d especificar les disposicions adoptades per assolir els paràmetres d ecoeficiència, d acord amb el Decret 21/2006, de 14 de febrer, que regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis de nova construcció, els procedents de reconversió d antiga edificació, els resultants d obres de gran

27 27 rehabilitació, de titularitat pública o privada i destinats a qualsevol dels següents usos: habitatge, residencial col lectiu, administratiu, docent, sanitari i esportiu Es tindran en compte els paràmetres d ecoeficiència: energètica; en l ús de l aigua; la construcció i materials; en la gestió dels residus; i en general en la protecció contra qualsevol contaminació sonora, lumínica i atmosfèrica. Article Ecoeficiència energètica Tots el planejament derivat i projectes constructius al municipi hauran de tenir present el Codi Tècnic de l Edificació Reial (Decret 314/2006) i el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis Qualsevol nova instal lació o construcció en el municipi, es dissenyarà segons els criteris de màxima inèrcia tèrmica i preveuran, sempre que sigui possible, espais suficients per a la ubicació d instal lacions receptores d energia solar o altres energies alternatives, que cobreixin les necessitats domèstiques i de serveis propis de l edificació. Aquestes instal lacions s hauran d integrar al disseny de la parcel la i l edificació, tenint en compte, en especial, l impacte estètic i/o visual que puguin produir, sobre els valors ambientals i/o paisatgístics de Sant Hipòlit de Voltregà. El no compliment d aquesta premissa podrà suposar la denegació de la llicència d obres o ús Són paràmetres d ecoeficiència energètics: a) La implantació de solucions constructives i d aïllament tèrmic en les parts massisses dels tancaments verticals exteriors; vidres dobles a les obertures i tractaments protectors per les obertures de les cobertes i de les façanes orientades a sud-oest. b) Implantació d un sistema de producció d aigua calenta sanitària que utilitzi per al seu funcionament energia solar tèrmica, per una producció igual o superior a 50 litres/dia a una temperatura de referència de 60ºC per determinats edificis d acord amb els annexos 1 i 2 del Decret. c) La producció solar mínima en qualsevol zona haurà de ser del 70% si es vol utilitzar resistències elèctriques amb efecte Joule en la producció d aigua calenta. d) En l espai reservat per a la instal lació d aparells de rentavaixelles caldrà preveure una presa d aigua freda i una altra d aigua calenta. Article Recursos hídrics i consum d aigua Qualsevol nova construcció o instal lació en el municipi, es dissenyarà segons els criteris de màxima eficiència per reduir el consum d aigua i seguiran les determinacions del al Decret 21/2006 d ecoeficiència, que obliga als nous edificis a prendre mesures per racionalitzar el consum i la reutilització de l aigua que sigui aprofitable Són paràmetres de ecoeficiència en l ús de l aigua: a) En les zones enjardinades, es podrà optar per la plantació d espècies vegetals que assegurin un tapis verd, però tanmateix de baix requeriment hídric. b) Sempre que sigui possible es recomana utilitzar l aigua de la pluja per regar, o si no l aigua del freàtic, a ser possible mai l aigua d abastament públic. De tota manera, si les espècies que es planten són les recomanades (autòctones del lloc i de baix requeriment hídric) no caldrà un elevat consum d aigua pel seu manteniment. c) Per a l abocament d aigües residuals s haurà de disposar, si resulta necessari, d un sistema de pretractament i depuració en origen que haurà de permetre d assolir els paràmetres d abocament (vectors de contaminació i cabals) que resultin de les normes de gestió de l estació depuradora corresponent i siguin fixats per l'agència Catalana de l'aigua, per l organisme a càrrec d aquesta gestió. d) Els projectes d urbanització hauran de preveure una xarxa separativa d aigües residuals conduïdes a l estació depuradora, i d aigües de pluja, amb la precaució de col locar elements de registre que impedeixin el pas de papers, cartrons, plàstics, i altres elements en suspensió, abans d evacuar-les a la canalització de pluvials existent. e) Cal preveure la instal lació de paviments permeables o mixtes (que intercalin la pavimentació i el sòl amb vegetació) per afavorir la infiltració d aigües pluvials i reduir l escorrentia superficial. En aquest sentit es proposa que la normativa fixi superfícies màximes impermeables en tipologies

28 28 d edificació aïllada i exigència de paviments porosos i filtrants, mesura especialment recomanable pels nous creixements en zones inundables i de recàrrega de rieres. f) Pel que fa al reg, si és necessària la instal lació d un sistema de reg en els jardins, s aconsella utilitzar sistemes de reg eficients (goteig, microaspiració), programables i ajustant la programació a les demandes hídriques reals del sòl i de les espècies existents. g) Es recomana prendre mesures per tal de reduir el consum d aigua durant els mesos d estiu pel que fa als equipaments esportius tan privats com públics que consumeixin grans quantitats d aigua, tals com piscines, camps de gespa artificial, etc... Article Materials i sistemes constructius Tots el planejament derivat i projectes constructius al municipi hauran de tenir present el Codi Tècnic de l Edificació Reial (Decret 314/2006) i el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis Són paràmetres de ecoeficiència en l ús de materials i sistemes constructius: a) Construcció de façanes i cobertes ventilades; coberta enjardinada; utilització de sistemes preindustrialitzats en estructura i tancaments exteriors; reducció del coeficient mitjà de transmitància tèrmica dels tancaments exteriors en un 10%, 20% o 30%; sistemes de reaprofitament d aigües pluvials i d aigües grises; utilització almenys d un producte obtingut del reciclatge de residus; utilització d energies renovables, ventilació creuada natural i altres sistemes constructius d ecoeficiència passiva. b) Les solucions constructives entre les parets separadores tindran un aïllament mínim a so aeri R de 48 dba. c) Els productes emprats en la construcció de l edifici, una part tinguin distintius de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, marca AENOR Medio ambiente, o qualsevol altra etiqueta ecològica especificada al decret. Article Enderrocs i residus de la construcció Són paràmetres d ecoeficiència en relació als residus: a) Espai que permeti la separació de paper, vidre, envasos lleugers, matèria orgànica i rebuig o de les fraccions de recollida selectiva que fixin les ordenances municipals. b) Incorporació al projecte executiu d un pla de gestió de residus de la construcció d acord amb la normativa vigent en matèria d enderrocs i altres residus de la construcció. Es mencionen les següents recomanacions que caldrà tenir en compte: - Gestionar de manera que es minimitzi la fracció de rebuig dels residus que es produeixin durant el procés constructiu. - Planificar i controlar l execució de l obra perquè no es produeixin sobrants innecessaris. Cal considerar que cada proveïdor hauria de fer-se càrrec de la gestió i destí final del material d embalatge que utilitza. - Separar els residus produïts durant l execució de l obra, emmagatzemant-los en contenidors diferents segons el seu origen, sempre que existeixi una infraestructura adequada per a la seva valorització. - Aprofitar a l obra la runa i les restes pètries triturades com a material drenant o com a subbase per a paviments. - Està prohibit incinerar residus a l obra o vessar substàncies contaminants a les xarxes generals de clavegueram. Article Protecció contra la contaminació: L Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà procurarà un reglament o ordenança que reguli la incidència de les Activitats i Usos sobre el medi Ambient, que reguli específicament el control de la contaminació acústica, la contaminació lluminosa i la contaminació atmosfèrica i odorífera Per tal de reduir la contaminació acústica de Sant Hipòlit de Voltregà es seguiran els criteris de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s aprova el Reglament de la Llei 16/2002, i se n adapten els annexos.

29 També caldrà tenir en compte el Reial Decret 1675/2008, de 17 de octubre, pel que es modifica el Reial Decret 1371/2007 de 19 de octubre, pel que s'aprova el document bàsic "DB-HR Protección frente al ruido" del Codi Tècnic de l'edificació i es modifica el Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s'aprova el Codi Tècnic de l'edificació Per evitar al màxim la contaminació lluminosa, l enllumenat nocturn es dissenyarà donant compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el DECRET 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/ S evitarà també la contaminació atmosfèrica i odorífera amb les mesures adequades i que hauran de ser fixades en l esmentada ordenança Pel que fa a l enllumenat interior dels habitatges, es recomana utilitzar equips eficients d il luminació, preferentment fluorescents amb reactància electrònica, així com dissenyar les instal lacions de forma que permetin ajustar la potència lumínica a les necessitats del moment, instal lar reguladors de flux, equips d encesa i apagada automàtica per il luminació exterior dels habitatges (balcons, accessos, etc.), instal lació d interruptors temporitzats i detectors o sensors de presència en zona d ús comunitari. Article Proteccions paisatgístiques En els plànols d ordenació del SNU s indiquen els espais lliure d interès paisatgístic, on no es permet l edificació per preservar les vistes més característiques del territori En tot el territori del municipi les noves implantacions i edificacions hauran d adaptar les seves condicions estètiques als criteris de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge Es prohibeixen els rètols en bandolera o els lluminosos de plàstic d acord amb els criteris dels art Integració paisatgística i 135. Publicitat i Senyalització d aquesta normativa Es prohibeixen les marquesines de qualsevol tipus a l interior del nucli antics. Article Tractament de l espai públic L espai públic, llur ordenació, urbanització i edificació, ha de tractar-se amb els criteris de màxim respecte al paisatge, sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic Cal evitar la contaminació lumínica, fomentar la protecció dels cursos hídrics, el reciclatge dels materials i l ús de les energies renovables. S evitarà sempre que sigui possible la impermeabilització del sòl Sempre que sigui possible, els serveis seran soterrats. El nombre d elements de senyalització i serveis situats a les façanes es reduiran als estrictament imprescindibles que no poden estar ni soterrats ni integrats a les construccions Es tindrà especial cura en l estètica i les conques visuals. L edificació pública s adaptarà a les condicions de l entorn i mantindrà els criteris cromàtics de l indret en equilibri amb el paisatge urbà i natural. Article Tractament de l espai privat L espai de parcel la exterior i no ocupat amb edificació ha de mantenir-se net i acurat i tractat amb criteris cromàtics en equilibri amb el paisatge de l entorn Tret que les determinacions de la zona diguin el contrari, dins la parcel la es disposarà d espai cobert específic per l aparcament de vehicles, en la quantia necessària a l activitat que s hi desenvolupi.

30 L espai privat ha de tractar-se amb criteris de màxim estalvi energètic, afavorint l ús de les energies renovables i evitant elements de contaminació acústica i lluminosa Es tindrà especial cura amb els elements de frontera de l espai públic; sempre que sigui possible les tanques es faran amb una part massissa a la part baixa, d acord amb la regulació de cada clan urbanística, completant l alçada amb elements arbustius vius i jardineria d espècies autòctones. Article Tractament de les vores urbanes El perímetre urbà, públic o privat, serà tractat com a façana principal evitant que esdevingui espai residual. Es tindrà especial cura en la disposició, forma i materials de les tanques. Article Gestió dels espais verds Es prohibeix la plantació d espècies al lòctones o exòtiques per l enjardinament dels espais verds (públics i privats) Els arbres que puguin ser afectats per alguna construcció s hauran de protegir de la forma següent: - Delimitar un àrea de protecció al voltant de l'arbre - Deixar un espai de seguretat mínim de 0.50 m - Protegir el tronc una reixa flexible - Tancar l'arbre amb una reixa de 1.5 metres Les noves plantacions i en el seu cas substitucions es faran preferentment amb planta autòctona per facilitar la integració visual i evitar un potencial focus d invasions de plantes foranies. Altres plantes de jardineria integrades al clima i l entorn i de les quals s hagi experimentat el seu ús a la zona seran també admeses. Així, doncs, les espècies escollides per l espai públic hauran de complir les següents condicions: - Ser autòctones de l entorn i per tant adaptades a les condicions del medi (clima i sòl) - Espècies de fàcil implantació - Capacitat de protecció i estructuració del sòl - Ser espècies de desenvolupament no massa lent - Espècies de baix manteniment i requeriment hídric - La nova plantació s hauria d assemblar en composició i morfologia a les formacions vegetals existents a l entorn immediat. - Caldria evitar sembres i plantacions amb espècies que suposin una alteració brusca del cromatisme - Per optimitzar l efecte d apantallament visual en tots els moments de l any en cas que sigui necessari, es poden optar per espècies perennifòlies o, si no ho són, que tinguin bona densitat de brancam, tupides i amb elevada massa foliar. - Per protecció solar, en aquelles zones on es prevegi un ús humà continuat, es recomana escollir espècies de fulla caduca per produir ombra durant l estiu, però que alhora permetin l entrada de llum i calor en època hivernal. - A les zones amb vegetació o properes a elles seria bo preveure paviments drenant, porosos, o amb pendents cap a les zones vegetades, que facilitaran la infiltració de l aigua pluvial. - Amb aquest mètode d intervenció natural es redueix, simultàniament, la necessitat d introduir energia exosomàtica (eradicació de males herbes), l ús de biocides i el consum d'aigua per a rec donat que les espècies mediterrànies demanden menys aportació hídrica. - En aquest sentit també s'afavorirà la introducció d'espècies de xerojardineria, en zones i espais en que es requereixi un tractament més ornamental. Tal com s ha esmentat altres espècies ornamentals que tinguin un bon comportament en el medi i estiguin integrades a l entorn també es podrien incloure, sempre seguint criteris de manteniment i estalvi d aigua, i d adequació a l entorn L Ajuntament haurà de promoure una similitud entre jardins pròxims tot obligant a la plantació d una sèrie d espècies a escollir d un catàleg (elaborat per administració local i entitat entesa en la matèria), on es recullin i potenciïn espècies de baix requeriment hídric, autòctones i pròpies de la zona. el mateix catàleg hauria de contemplar: - Potenciar la pràctica de la xerojardineria amb plantació d espècies aromàtiques, medicinals, com la camamilla (Matricaria chamomilla), menta (Mentha sp.), orenga (Origanum vulgare), sàlvia (Salvia officinalis),etc.

31 31 - Afavorir la no plantació de gespa consumidora d aigua i optar per altres sistemes per cobrir les superfícies plantades i mantenir la humitat al sòl com plantes tapissants que cobreixen el sòl, escorça de pi, graves i àrids decoratius o espècies autòctones adaptades a característiques climàtiques mediterrànies i de menor requeriment hídric com el cas de: Cynodon dactylon, Zoysia japonica, Stenotaphrum secundatum, etc. Capítol VI: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Secció VI.1 LLICÈNCIES D OBRES I ACTIVITATS. Article Actes subjectes a llicència municipal Estan subjectes a llicència urbanística municipal tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d edificació, construcció o enderrocament d obres, d'acord amb l'article 187 de la LUC L obertura d establiments i la realització d activitats està subjecta a autorització, llicència o permís ambiental o a comunicació prèvia, d acord amb l ordenança reguladora de la intervenció integral de l Administració municipal en les activitats i instal lacions Amb independència del que preveuen els apartats anteriors, requereixen la preceptiva habilitació municipal els actes següents: -Edificació: a) Obres de construcció i d edificació de nova planta. b) Modificació d estructura o aspectes exteriors de les edificacions existents: Ampliació, reforma, rehabilitació, conservació, reparació i millora c) Demolició total o parcial de construccions i instal lacions. d) Construcció de murs i de tanques de solars i terrenys. Ús del sòl i del subsòl: a) Obertura de vies, camins i accessos rodats. b) Moviment de terres (buidat, excavacions i rebaixos, emplenats, cates d exploració) i obres de desmuntatge i esplanació en qualsevol classe de sòl. c) Obres d urbanització que no conformin globalment un projecte. d) Realització de rases, cates i canalitzacions a la via pública. e) Instal lació, substitució, modificació, trasllat o supressió de xarxes de serveis a la via pública (xarxes de gas, aigua, electricitat, telèfon, comunicacions, etc.) ja sigui en galeries de serveis, tubulars soterrades o aèries. f) Instal lació de grues o altres aparells elevadors per a la construcció. g) Col locació de rètols, pancartes, cartells de publicitat i propaganda de qualsevol mena d instal lació publicitària a solars, terrenys, obres o instal lacions visibles des de l espai públic. h) Primera utilització i ocupació dels edificis i instal lacions, així com el canvi d ús. i) Construcció, modificació i supressió de guals a la via pública. j) Connexions a la xarxa de clavegueram. k) Tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d arbres aïllats. l) Parcel lacions urbanístiques. m) Agregació, agrupació o regularització de finques. n) Col locació o instal lació de bastides. o) Col locació d antenes o de dispositius de telecomunicacions de qualsevol mena, quan no corresponguin al servei exclusiu del propi edifici o parcel la on se situïn. p) Realització de tallafocs. q) Realització de pistes d automòbils infantils o cotxes de xoc. r) Acumulació de residus i dipòsits de materials que puguin alterar el paisatge. s) Instal lació de cases prefabricades, d hivernacles o instal lacions similars.

32 32 -Activitats: a) Instal lació, obertura i funcionament de les instal lacions i activitats enumerades als annexos I, II.1, II.2 i III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d intervenció integral de l administració ambiental. b) Modificació substancial de les instal lacions o superfícies de les activitats de l apartat anterior. (c) Activitats innòcues (ROAS) L obligació d obtenir prèviament la llicència en els supòsits indicats als apartats anteriors d aquest article, afecta també als sectors o activitats subjectes a l autorització d altres Administracions. La necessitat d obtenir autoritzacions o concessions d altres Administracions no deixa sense efecte l obligació d obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que sense aquesta no es pot iniciar l activitat o l obra. Article Actes de l Estat, Comunitat Autònoma o altres Entitats de Dret Públic En relació als actes assenyalats en l article anterior, quan aquests siguin promoguts per òrgans de l Estat, de la Generalitat de Catalunya o d altres Entitats de Dret Públic que administrin béns estatals o autonòmics, estaran també subjectes a l obtenció prèvia de llicència municipal, amb les excepcions previstes a la legislació sectorial. La mateixa subjecció abasta als actes de les entitats locals que no tinguin competència per a l atorgament de llicència En cas d urgència o interès excepcional, s haurà d observar allò que preveu l article 190 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. Article Innecessarietat de l obtenció de llicència Les obres d urbanització, construcció i demolició, quan s executin d acord amb un projecte d urbanització aprovat per l Ajuntament, amb un projecte d obres aprovat o amb una ordre d execució o declaració formal de ruïna imminent, no requereixen llicència municipal. En tots els casos s ha de fer, però, una comunicació d inici segons el que disposa l article anterior, a la qual s acompanyarà la documentació o el projecte tècnic que pugui ser necessari No estan tampoc subjectes a llicència les parcel lacions o divisions de finques contemplades en un projecte de reparcel lació aprovat. Article Tipus de llicències i de permisos Les Ordenances reguladores dels procediments per a l atorgament de llicència d obres i habilitació d activitats, si existeixen, han de contemplar i de regular detalladament, com a mínim, els tipus de llicències següents: a) Llicències d edificació. - Llicències d obres majors. - Llicències d obres menors. - Llicències d enderroc. b) Llicències d ús del sòl i subsòl. - Llicències d ús i ocupació. - Llicència d obres en gual. - Llicència de connexió a la xarxa de clavegueram. - Llicència d obertura de vies, camins, accessos rodats. - Llicència de moviments de terres. - Llicència d obres d urbanització quan procedeixi. - Llicència de realització de rases, cates i canalitzacions a la via pública. - Llicència per a la instal lació de xarxes de serveis a la via pública. - Llicència per a la instal lació de grues i aparells elevadors per a la construcció. - Llicència per a la instal lació publicitària. - Llicència de tala d arbres. - Llicència de parcel lació urbanística, i d agregació, agrupació o regularització de finques. c) Habilitacions ambientals d activitats.

33 33 - Autorització, llicència, permís o comunicació prèvia de les activitats i instal lacions enumerades als annexos I, II.1 i II.2 i III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d intervenció integral de l Administració ambiental. - Llicència d obertura o comunicació prèvia d activitats innòcues (ROAS) Llicència amb caràcter provisional. a) De conformitat amb l article 53 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. es poden autoritzar obres i usos justificats de caràcter provisional en sòl urbanitzable delimitat o en altres terrenys afectats per a sistemes urbanístics generals o locals, prèvia informació pública convocada per l Ajuntament i previ informe favorable de la Comissió Territorial d Urbanisme. No s admeten com a usos provisionals els residencials ni els industrials. b) Aquestes edificacions o instal lacions han d enderrocar-se quan ho acordi l Ajuntament, i ni les obres ni les activitats seran en cap cas indemnitzables. Article Classificació de les obres. Obres majors i obres menors Les obres es classifiquen en majors i menors d acord amb la seva entitat tècnica, la seva importancia econòmica i la seva transcendència urbanística Es consideren obres majors les següents: - Les obres de construcció de tota classe d edificis de nova planta. - Les obres d ampliació de tota mena d edificis. - Les obres de reforma que suposin modificació de l estructura d un edifici. - Les obres que afectin els elements i espais catalogats als Plans Especials de Protecció del Patrimoni (arquitectònic i natural). - La col locació d anuncis situats a la coberta d edificacions i que poden modificar l estat de càrregues de l edifici. - Les obres que augmentin o redueixin el volum de l edifici. - Les obres de reforma que suposin modificació substancial de la distribució interior dels edificis. - Les obres d urbanització que no configurin un projecte d urbanització. - Les que es realitzin en façana i modifiquin l aspecte exterior de les edificacions, qualsevol que sigui el grau d intervenció sobre la composició, acabats, fusteria o elements nous. - Les d urbanització i parcel lació de terrenys. - En general totes les obres de moviments de terres, excepte aquelles que suposin una variació del nivell natural de terres en més/menys 1m. - Les de construcció de murs de contenció, pous i obres de captació d aigua. - Les obres d enderrocament d edificis existents. - Les actuacions de tallada d arbres que formin massa arbòria i que tinguin una superfície major a 1.000m². - En general, totes aquelles obres que exigeixin la direcció d un facultatiu titulat superior La relació anterior no té caràcter exhaustiu, i per tant s hi consideren incloses per analogia les actuacions que siguin similars quant a entitat tècnica, naturalesa econòmica i rellevància urbanística La resta d obres i actuacions es consideren obres menors A efectes d aquestes Normes, tenen la consideració d obres de rehabilitació aquelles de qualsevol tipus que tinguin per objecte la recuperació i la millora de les edificacions existents, evitant la seva substitució, així com de les condicions d habitabilitat pel que fa a l ús a què estiguin destinades o a d altres a què es puguin destinar. Article Competències per a l atorgament de llicències d obres La competència per atorgar les llicències és de l Ajuntament. La potestat correspon a l alcalde, i és delegable d acord amb la llei Tota denegació de llicència ha de ser motivada d acord amb el que contempli la normativa urbanística vigent i de procediment administratiu.

34 34 Article Terminis i tràmits per a les llicències d obres Totes les llicències han de preveure un termini per a començar les obres i les activitats projectades i un altre per acabar-les La caducitat de la llicència es produeix pel transcurs de qualsevol d aquests terminis i, si s escau, de les pròrrogues atorgades, sense haver començat les obres o activitats, o bé sense haver-les acabat. El document de la llicència ha d incorporar el corresponent advertiment La caducitat de la llicència ha d ésser declarada per l organisme competent per al seu atorgament i determinarà l arxiu de les actuacions, prèvia audiència del titular D acord amb l article 189 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme i en els casos d obres majors, els terminis per a començar i acabar les obres són, respectivament, d un i tres anys. El titular de la llicència té dret a una pròrroga d aquests terminis per la meitat del termini de què es tracti, sempre que ho sol liciti de forma justificada abans del seu exhauriment. Aquests terminis es redueixen a la meitat en el cas de les obres i actuacions de caràcter menor Les llicències es tramiten segons allò que disposa el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s aprova el Reglament d obres, activitats i serveis dels ens locals, i d acord amb les normes específiques que disposi l Ajuntament Les condicions de caducitat i pròrroga de les llicències es concreten en l article 189 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. Article Condicions d atorgament de llicències d obres Les llicències s atorguen amb subjecció a allò que es disposa en aquestes Normes, en el planejament de desenvolupament i en la normativa vigent respecte a la classe de sòl i el seu destí i a les condicions d aprofitament, edificabilitat i ús previstes en les mateixes Normes, i de conformitat amb allò que estableix l article 188 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme Quan l obra o edificació requereixi la prèvia urbanització, i no s hagin lliurat encara a l Administració els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, no es pot atorgar la llicència d edificació fins que no s hagin complert els deures de cessió de terrenys i d execució i pagada la urbanització No obstant i això, i d acord amb la legislació urbanística vigent, pot atorgar-se la llicència condicionada a l execució de les obres d urbanització, quan s asseguri l execució simultània de la urbanització, mitjançant la constitució de caució en metàl lic o fons públic, dipositats a la Tresoreria municipal, aval bancari o hipoteca o altres garanties. La garantia no pot ser d una quantitat inferior a l import calculat de les obres d urbanització pendents imputables al sol licitant, i, amb aquesta finalitat, en el procediment d atorgament de la llicència, els Serveis Tècnics Municipals informaran sobre aquests extrems Mentre la garantia no estigui constituïda i acreditada en el procediment municipal, no procedeix la concessió de la llicència En qualsevol cas, i d acord amb la legislació vigent (art del Decret 287/2003, de 4 de novembre), no es permet l ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l obra urbanitzadora Per tal d autoritzar la facultat d edificar en terrenys que no tinguin la condició de solar, cal ajustar-se al que disposa l. article 77 del Decret 287/2003, de 4 de novembre. Article Caràcter reglat de l atorgament de la llicència d obres Quan el projecte presentat s ajusti estrictament al planejament vigent, a les seves normes urbanístiques, a les ordenances reguladores i a la resta de disposicions aplicables, i un cop s hagi

35 35 complimentat tota la documentació i seguit el procediment establert, l òrgan competent ha d atorgar necessàriament la llicència sol licitada. En cas de manca d ajustament, procedeix necessàriament la denegació de la llicència. Article Deficiències Quan dels informes dels Serveis Tècnics Municipals, o d organismes que hagin informat la petició de llicència, en resultin deficiències, es distingeix entre les esmenables i les no esmenables S entén per deficiències esmenables o no esmenables aquelles que s estableixin en les ordenances reguladores dels procediments per a l atorgament de llicències d obres i activitats, si existeixen, o en la normativa vigent El còmput dels terminis per a l atorgament de llicències queda suspès durant el període concedit a l interessat per esmenar deficiències del projecte. Article Terminis de resolució i requisits per iniciar les obres Els terminis per a la resolució de les llicències són aquells que es fixen en el Reglament d obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995), en relació amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/ No es poden entendre mai atorgades per silenci administratiu positiu les llicències que siguin contràries a la legislació i al planejament urbanístic Abans d iniciar-se una nova construcció autoritzada amb llicència urbanística, cal que es presenti a l Ajuntament el corresponent projecte tècnic executiu, la garantia establerta reglamentàriament per assegurar que les runes, les terres i els enderrocs es lliuren a un gestor autoritzat i la garantia exigible per assegurar que els serveis públics que puguin resultar afectats seran degudament restaurats per la promotora. L import d aquesta darrera garantia s ha de fixar en l acord de concessió de la llicència, en funció de la magnitud de les obres, de les seves característiques i dels danys que es puguin ocasionar. Sense el compliment d aquestes exigències no es pot iniciar en cap cas la construcció. Article Llicències d edificació en sòl urbà. Concepte de solar Per atorgar la llicència d edificació en el sòl urbà és necessari que la parcel la, a més de complir les dimensions mínimes previstes pel planejament, tingui la consideració de solar, i per això ha d estar urbanitzada d acord amb el planejament vigent aplicable. Particularment, és indispensable que compti amb els elements d urbanització següents: - Vial que permeti l accés rodat i la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal. - Existència de voreres per al pas de vianants. - Pavimentació íntegra de calçades i voreres. - Xarxa de subministrament d energia elèctrica i d abastament d aigua. - Enllumenat públic. - Xarxa de sanejament d aigües residuals. Aquests elements han d existir com a mínim en tot el vial corresponent a l illa en la qual s emplaci el terreny fins enllaçar amb un altre vial, de manera que els serveis es trobin degudament connectats. Per tal que un terreny es consideri solar és necessari, a més, que tingui assenyalades les alineacions i les rasants, que no hagi estat inclòs en un pla de millora urbana o en un sector d actuació pendents de desenvolupament i que, per a edificar-lo, no s hagin de cedir altres terrenys per a obrir carrers o vies Això no obstant, pot atorgar-se llicència, condicionada a la realització simultània de les obres d urbanització, quan concorrin les circumstàncies següents: a) Que estigui aprovat el corresponent projecte d urbanització o d obres. b) Que s asseguri l execució simultània de la urbanització mitjançant la constitució de caució en metàl lic, o en fons públics dipositats a la Tresoreria municipal, aval bancari, hipoteca o garantia similar. La garantia no ha de ser de quantia inferior a l import calculat de les obres d urbanització pendents imputables al sol licitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment d atorgament de la llicència els tècnics municipals han d informar sobre aquests extrems.

36 Mentre no es constitueixi la garantia, no es pot atorgar la llicència. En qualsevol cas, i d acord amb la legislació vigent (art. 77 del Decret 287/2003, de 4 de novembre), no es permet l ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l obra urbanitzadora. Article Llicències d edificació en sòl urbanitzable En el sòl urbanitzable només poden atorgar-se llicències de parcel lació i d edificació un cop s hagin aprovat els corresponents plans parcials urbanístics i projecte d urbanització i es compleixin els requisits de l article 77 del Decret 287/2003, de 4 de novembre. Secció VI.2. RÈGIM JURÍDIC PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D OBRES I D ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D ORDENACIÓ,VOLUM O ÚS DISCONFORME, O INCLOSOS DINS D UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D EXECUCIÓ. Article Edificis i instal lacions fora d ordenació Els edificis i instal lacions anteriors a la data d entrada en vigor d aquest POUM o del planejament que el desenvolupi, que estiguin subjectes per raó de les seves determinacions a expropiacions, cessió gratuïta o enderrocament de l edifici, quedaran en situació de fora d ordenació Les tanques existents amb anterioritat a l aprovació d aquest POUM, que no s ajustin a l alineació definida per aquest Pla, es consideren fora d ordenació i podran mantenir-se mentre no s executin obres de nova planta, addicions o ampliacions de l edificació principal, o obres de reforma de l edificació existent en més d un 50%, tant si es realitzen en una o vàries fases. Article Règim jurídic aplicable als edificis i instal lacions en situació de fora d ordenació La situació de fora d ordenació comporta el següent règim jurídic d acord amb la legislació urbanística vigent (article 108del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme) Obres prohibides i obres autoritzables. a) Obres prohibides: - Obres de consolidació. - Obres d augment de volum. - Obres de modernització. - Obres que incrementin el valor d expropiació dels edificis o instal lacions, excepte si es fa renúncia expressa a aquest increment de valor, mitjançant forma jurídicament vàlida. b) Obres autoritzables: Petites reparacions ordinàries que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de dites construccions o instal lacions. c) El valor de les obres que s autoritzin no serà en cap cas compensat en els expedients expropiadors, de reparcel lació o de compensació. d) L eficàcia de la llicència amb caràcter de precarietat per a les obres autoritzables estarà condicionada a la corresponent anotació marginal de les condicions imposades en la concessió de la llicència en la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat corresponent Usos i activitats autoritzables. a) Els usos i activitats autoritzats per la corresponent llicència, que s exerceixin dins d un edifici o instal lació en situació de fora d ordenació, es consideraran provisionals i podran continuar realitzantse fins que no s hagi de dur a terme l expropiació, cessió gratuïta o enderroc. No s autoritzaran canvis substancials de l activitat existent, excepte els que compleixin les condicions del següent apartat. b) Els canvis substancials de l activitat existent amb llicència i la instal lació d una nova activitat sempre i quan no comporti la realització d obres prohibides i admeses en la zona que es tracti, i

37 37 no dificulti l execució del planejament, podrà autoritzar-se mitjançant llicència provisional, amb les condicions establertes a l apartat 1.d. del present article. c) S admetran els canvis de nom de l activitat existent, sense més condicions, sempre i quan no generin atorgament de nova llicència. d) L autorització per a la instal lació d un ús o activitat en un edifici o instal lació fora d ordenació tindrà la consideració de provisional i no serà en cap cas compensada en els expedients expropiadors, de reparcel lació o de compensació. Article Edificis i/o instal lacions en situació de volum o d ús disconforme Definició i règim: a) Quan la discrepància entre les precisions del present POUM i els edificis construïts amb una llicència municipal atorgada amb anterioritat a l aprovació inicial d aquell, es limités a la seva altura reguladora màxima, número de plantes, profunditat edificable, ocupació màxima de la parcel la o separacions mínimes dels llindars de la mateixa, aquesta discordança no comportarà la seva consideració com a edificis fora d ordenació, sinó com edificis amb volum disconforme, d acord amb l article 108 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. Els usos preexistents que no siguin conformes amb el règim d usos que el POUM estableix tenen la consideració de fora d ordenació, d acord amb l article 108 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. b) En les construccions i les instal lacions que tinguin un volum d edificació disconforme amb els paràmetres del nou planejament urbanístic s hi poden autoritzar les obres de consolidació i rehabilitació, llevat de les actuacions de gran rehabilitació, l autorització de les quals requereix l adequació de l edifici a les determinacions del nou planejament. c) No obstant, les obres d ampliació i els canvis d ús, d aquests edificis han d ajustar-se a les condicions bàsiques del nou planejament. Només es podran portar a terme obres d ampliació d edificacions amb un grau de disconformitat igual o inferior al 15 % i l edificació resultant no podrà sobrepassar l aprofitament màxim del nou planejament Els establiments subjectes a habilitació ambiental, que esdevinguin disconformes per l entrada en vigor d aquest POUM, hauran d adaptar-se a la normativa. Caldrà aportar una certificació del tècnic/a competent acreditativa de que les instal lacions i activitats compleixen els requisits ambientals exigibles, d acord amb la legislació aplicable que requereixi la instal lació o activitat En el cas que l esmentada adaptació no fos possible, podran exercir la seva activitat, mentre no esdevingui incompatible amb el nou planejament i sempre que s adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona la nova normativa, però no podran ampliar-se ni s admetran canvis d activitat excepte els de caràcter provisional. Secció VI.3. SEGUIMENT DE LES OBRES. Article Seguiment de les obres. Es regularà per Ordenança Municipal. Article Establiment de terminis per edificar per part de l Ajuntament. Es regularà per Ordenança Municipal. Article Infraccions urbanístiques i sancions Constituirà infracció urbanística tota vulneració de les prescripcions contingudes en el present POUM, planejament que el desenvolupi, normes urbanístiques i ordenances reguladores i que estiguin subjectes a sanció de conformitat amb el que determina el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme i el seu Reglament i d acord amb la tipificació establerta per aquestes disposicions Les infraccions urbanístiques comportaran, d acord amb el que estableixen els articles 199 i següents. del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme la imposició de sancions als responsables, així com també l obligació de rescabalament de danys i indemnitzacions dels perjudicis a càrrec d aquests, tot això amb independència de les mesures

38 38 de protecció de la legalitat urbanística previstes per la legislació urbanística vigent i la restauració de la realitat física alterada i de l ordre jurídic vulnerat Els òrgans competents per exercir la potestat de protecció de la legalitat urbanística venen definits en l article 200 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme.

39 39 títol III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Capítol I. DISPOSICIONS COMUNES. Capítol II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.

40 40 Títol III: RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL CAPITOL I. DISPOSICIONS COMUNES Article 3.1. Funció i contingut social de la propietat del sòl La funció social de la propietat establerta a l article 33.2 de la Constitució Espanyola delimita el contingut de les facultats urbanístiques susceptibles d adquisició i en condiciona l exercici. Article 3.2. Exercici del dret de propietat En el marc de la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i valoracions, les facultats urbanístiques del dret de propietat s exerciran sota el principi de la seva funció social i dins dels límits i amb el compliment dels deures imposats per la legislació urbanística vigent, per aquest Pla, el planejament derivat, així com les ordenances de desenvolupament, d acord amb el que estableix l article 2 de la Llei 6/1998, de 13 d abril i l article 5 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme És requisit d inexcusable observança per a la validesa i l eficàcia de l exercici de les facultats urbanístiques del dret de propietat, el compliment dels deures imposats per aquest Pla d Ordenació Municipal, així com pel planejament i Ordenances que el desenvolupin, tant en matèria de planejament, gestió o execució, com en matèries d ús del sòl i d edificació, de conformitat amb els preceptes esmentats a l apartat 1 d aquest article En cap cas s entendran adquirides per silenci administratiu facultats en contra del contingut del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, ni d aquest Pla d Ordenació Municipal, planejament derivat i Ordenances que el desenvolupin L ordenació de l ús dels terrenys i construccions prevista en aquest Pla no confereix dret als propietaris a exigir indemnització, ja que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, llevat dels supòsits expressament establerts per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i valoracions i pel del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. CAPITOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Article 3.3. Règim urbanístic del sòl El règim urbanístic del sòl, d acord amb l article 24 de la LUC, es determina en aquest POUM a partir de 3 instruments bàsics: a) La classificació del sòl en tot el terme municipal, amb tres classes de sòl bàsiques, sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. b) La qualificació del sòl, segons l ordenació urbanística del sòl en sistemes i zones: - Els sistemes, com a conjunt d elements d interès general per al desenvolupament urbà i el funcionament del territori en tota classe de sòl. - Les zones, per a la determinació de l aprofitament privat de les parcel.les en sòl urbà i en les resultants del planejament derivat, i en el sòl no urbanitzable segons el tipus i nivell de protecció, als efectes de l ús i gaudi de caràcter privatiu de les finques. A cada àmbit de qualificació de sòl se li assignen paràmetres urbanístics relacionats amb la parcel.la, l edificació i els usos, segons la naturalesa de cada zona o sistema.

41 41 c) La inclusió del sòl en un sector de planejament derivat o en un polígon d actuació urbanística, àmbits de desenvolupament i de gestió integrada del POUM, d acord amb els paràmetres corresponents de cessió de sòl públic i d intensitats d edificació segons usos definits. Les parcel.les incloses en un mateix sector o polígon, mentre que no es desenvolupin i s executin, tenen el mateix règim urbanístic del sòl Els sectors de planejament i àmbits de gestió i execució, són els instruments pel desenvolupament del POUM en els indrets on es requereix, tal com s ha grafiat als plànols de règim urbanístic normatius del POUM L estructura general del territori, defineix el model d implantació urbana d acord amb el principi de desenvolupament sostenible. Article 3.4. Classificació del sòl Aquest POUM classifica el sòl del terme municipal, pel que fa a l estructura bàsica de la regulació del seu règim urbanístic, en tres classes de sòl bàsiques segons els conceptes de delimitació següents: a) Sòl urbà: delimitació sobre la base del concepte de sòl urbanitzat i consolidat per a l edificació d acord amb l article 26 de la LUC, inclosos els àmbits de millora i remodelació urbanes, pendents d un procediment de planejament derivat, de gestió, o només d urbanització, per assolir la condició de solar segons l article 29 de la LUC. Aquest POUM regula aquesta classe de sòl en el títol V d aquestes normes. b) Sòl urbanitzable: delimitació d àmbits d acord amb el desenvolupament urbanístic sostenible definit en l article 3 de la LUC, per a garantir el futur creixement de la població i de l activitat econòmica segons l article 33 de la LUC, i que s haurà de desenvolupar mitjançant els plans parcials corresponents. Aquest POUM regula aquesta classe de sòl en el títol VI d aquestes normes. c) Sòl no urbanitzable: delimitació sobre la base del concepte global d espais oberts que es protegeixen del procés d urbanització d acord amb els criteris de sostenibilitat definits en l article 3 i el que determina l article 32 de la LUC. Aquest POUM regula aquesta classe de sòl en el títol VII d aquestes normes En el sòl urbà, el POUM estableix dues categories que comporten un règim urbanístic del sòl diferents: a) Sòl urbà consolidat (SUC). Tenen aquesta condició, d acord amb l article 31.1 del RLU, el conjunt del teixit urbà amb solars urbanitzats i edificats, i parcel.les amb ordenació urbanística detallada per aquest POUM, pendents només d urbanització per assolir la condició de solar segons l article 29 de la LUC. Els sòls inclosos en polígons d actuació urbanística delimitats amb l únic objecte de millorar o completar la urbanització d acord amb el que determina l article 30.b de la LUC, són també sòl urbà consolidat. Així mateix, tenen aquesta consideració els sòls inclosos en plans de millora urbana, l objecte dels quals és la regulació de la composició volumètrica i de façanes, segons l article 70.1.b de la LUC. b) Sòl urbà no consolidat (SNC). Tenen aquesta condició, d acord amb l article 31.2 del RLU, el sòl urbà inclòs en àmbits sotmesos a una gestió urbanística integrada per actuacions de transformació o reordenació, o una gestió puntual per a cessions o adquisicions de sòl públic, i l execució de la corresponent urbanització. Amb aquesta finalitat té la consideració de sòl urbà no consolidat: El sòl inclòs dins l àmbit d un sector sotmès a un pla de millora urbana pendent d ordenació urbanística detallada amb cessions de sòl públic. El sòl inclòs dins l àmbit d un polígon d actuació urbanística, amb ordenació urbanística detallada, que contingui cessions de sòl públic. Aquelles parcel.les o conjunt de parcel.les afectades parcialment per un vial, no incloses en un àmbit de gestió de forma expressa, però que han de cedir gratuïtament el sòl afectat de vial, prèviament a la llicència urbanística d edificació En el sòl urbanitzable, el POUM defineix sectors o àmbits de creixement, pendents de planejament derivat i ordenació urbanística detallada, figurant únicament una de les dues categories que determina la LUC:

42 42 a) Sòl urbanitzable delimitat (SUD). Són àmbits amb sectors delimitats que poden ser discontinus, dels quals el seu règim urbanístic del sòl, mentre no es desenvolupi el sector mitjançant els plans parcials urbanístics corresponents, és regulat per l índex de l edificabilitat brut, la densitat o intensitats dels usos principals i compatibles, i els estàndards de les reserves mínimes per als sistemes, d acord amb l article 68.4 del RLU En el sòl no urbanitzable (SNU), el règim urbanístic del sòl es diferencia per ser un sòl protegit i exclòs del procés d urbanització, pel seus valors naturals, agraris, paisatgístics, forestals o d un altre tipus, i com a espai obert per garantir la utilització racional del territori segons un model de desenvolupament urbanístic sostenible, així com per la concurrència d altres criteris establerts pel planejament territorial o urbanístic, d acord amb l article 32 de la LUC. El sòl no urbanitzable es qualifica d acord amb l article 58.9.a de la LUC, en sistemes i zones segons la naturalesa del sòl, depenent de la seva funció i usos en aquest territori obert, la seva morfologia natural, i els diversos graus de protecció ambiental, patrimonial, paisatgística o d altre tipus. El planejament territorial parcial estableix els diversos tipus d espais oberts, que es superposen a la qualificació urbanística establint normes i condicions coincidents o addicionals a cada sistema o zona segons es trobi en un o altre tipus La delimitació de cada classe i categoria de sòl, és definida en els plànols d ordenació del POUM. Les parcel.les afectades pel sistema viari que no estan incloses en un polígon d actuació són àmbits de la categoria de sòl urbà no consolidat, però no són identificats específicament com a tals en els plànols de la classificació del sòl ni en els plànols d ordenació. La regulació urbanística específica de cada classe de sòl és detallada en els títols V, VI i VII d aquestes normes i en els plànols d ordenació segons les qualificacions, els paràmetres i les proteccions sobre el sòl. Article 3.5. Situacions bàsiques del sòl La Llei del sòl estatal determina, en base a la realitat material del sòl, que tot el sòl es troba en una de les situacions bàsiques de, sòl rural o de sòl urbanitzat. Aquest POUM inclou en situació de sòl urbanitzat, el sòl urbà consolidat que reuneix els requisits de l art. 30 del TRLU i el sòl urbà no consolidat que gaudeix dels serveis urbanístics bàsics que estableix l art de la TRLU. Així mateix, s inclou en situació de sòl rural, el sòl no urbanitzable, el sòl urbanitzable -delimitat- i el sòl urbà que no compleix la condició de sòl urbanitzat. Article 3.6. Qualificacions del sòl La qualificació del sòl és l instrument bàsic que concreta el règim urbanístic del sòl en sòl urbà i en sòl no urbanitzable del POUM, i en el planejament derivat posterior dels àmbits que el POUM determina, pendents de desenvolupar i de qualificar, per tal de regular en cada cas els paràmetres urbanístics corresponents i associats a cada àmbit de qualificació urbanística Amb aquesta finalitat, s estableixen dos tipus bàsics en la qualificació del sòl dels terrenys de Sant Hipòlit de Voltregà: a) Els sistemes urbanístics, són els sòls que es qualifiquen per una funció publica en el territori, en relació amb les infraestructures per a la mobilitat, els equipaments comunitaris, les infraestructures dels serveis tècnics, els espais lliures i els àmbits d habitatge dotacional públic, amb independència de la classe de sòl en què es trobin. La qualificació del sòl de sistema, si encara no és públic, legitima a l Administració pública competent per adquirir-lo mitjançant els instruments de gestió urbanística corresponents. La qualificació de sistema urbanístic en el sòl classificat com a no urbanitzable i els sistemes que no hagin de ser necessàriament de titularitat pública, no genera el dret a expropiació per ministeri de llei conforme al que estableix l article 114 del DL 1/2010. Aquest POUM regula els sistemes urbanístics amb detall en el títol IV d aquestes normes. També, en els plànols d ordenació del Pla, a escales 1:10.000, 1:5.000 i 1:1.000 es delimiten els sistemes que conformen l estructura general del territori de Sant Hipòlit de Voltregà. b) Les zones són els sòls amb ús i aprofitament privats d acord amb el següent: en l ordenació detallada del sòl urbà definida per aquest POUM i en el planejament derivat es qualifica el sòl en zones diferenciant els diferents teixits urbans, i vinculant a cada qualificació

43 43 els paràmetres urbanístics de parcel.lació, edificació i usos, d acord amb els articles 68.2.a i 80.a del RLU. en sòl no urbanitzable es diferencien zones o àmbits segons la morfologia, naturalesa i ús del sòl, i el seu nivell de protecció, d acord amb l article 68.8.a del RLU. Es poden establir subzones per a cada zona, depenent dels diversos paràmetres urbanístics, el tipus d edificació i el tipus de regulació volumètrica que s estableixi, d acord amb el que es determina en el capítol I del títol IX de les disposicions generals dels paràmetres urbanístics. La regulació de les zones en sòl urbà és detallada en el títol V, i la regulació de les zones o àmbits en els espais oberts del sòl no urbanitzable en el títol VII. La regulació general que aquest POUM estableix per a les zones bàsiques del sòl urbà també serà aplicable pel planejament derivat que es desenvolupi, amb les corresponents subzones, siguin les definides en aquestes normes o altres més específiques La codificació i nomenclatura de la qualificació urbanística del sòl d aquest POUM preveu un arxiu d'intercanvi per tal de poder-se emmarcar en l estructura bàsica de la codificació urbanística del Mapa urbanístic de Catalunya (MUC) elaborat per la Generalitat de Catalunya, per tal d unificar criteris en la qualificació urbanística en tot Catalunya. Es determinen en aquest POUM els sistemes i les zones següents: SISTEMES [en qualsevol classe de sòl] ZONES [en sòl urbà / urbanitzable] ZONES [en sòl no urbanitzable] clau X clau V clau E clau D clau T clau H clau S Viari Espais lliures Equipaments Hab. dotacional públic Serveis tècnics Hidrològic Protecció de sistemes clau 1 clau 2 clau 3 clau 4 clau 5 clau 6 clau 7 clau 8 Nucli urbà tradicional Creix. suburbà tradicional Ordenació en illa tancada Ordenació en bloc obert Cases agrupades Cases aïllades Teixit industrial Terciari clau 20. Rural clau 22. Forestal de valor clau 24. Interès ecològic i paisatgístic La qualificació urbanística bàsica que aquest POUM defineix en sòl urbà, és aplicable tant en l ordenació detallada del sòl urbà com en el planejament derivat que ha d esdevenir sòl urbà consolidat, establint les subzones que es requereixin en cada cas per regular les diferències en els paràmetres i condicions corresponents, en el marc d una mateixa zona bàsica o tipus de teixit urbà El règim urbanístic del sòl segons cada qualificació urbanística, pot incidir al sòl, subsòl i vol d una parcel.la, i depèn dels paràmetres urbanístics associats i de les condicions d ordenació detallades en els plànols, d acord amb el que s estableix en els següents articles 3.8 i 3.9. Article 3.7. Sectors de planejament derivat i polígons d actuació El règim urbanístic del sòl inclòs en sectors de planejament derivat o polígons d actuació urbanística amb actuacions de transformació urbanística que delimita aquest POUM en sòl urbà, tenen la condició bàsica de ser sòl urbà no consolidat. Segons el que determina l article 68.3 i 4 del RLU, mentre que aquests àmbits no s executin i assoleixin la condició de sòl urbà consolidat, el règim urbanístic del sòl es determina segons els paràmetres d ordenació dels sectors i polígons, els usos generals, els estàndards mínims de sistemes urbanístics, i altres condicions d ordenació, en relació amb el conjunt de l àmbit delimitat, que afecta per igual a tot el sòl o parcel.les incloses en el sector o polígon En els sectors de planejament derivat, siguin en sòl urbà o sòl urbanitzable, d acord amb el model d ordenació i els paràmetres definits per a cada sector, aquest POUM estableix una ordenació indicativa amb traç discontinu segons els usos principals i tipologies bàsiques (1), i pot definir elements estructurants amb la delimitació precisa de sistemes urbanístics vinculants pel planejament derivat. El planejament derivat s ha de projectar i elaborar amb la mateixa codificació bàsica de la qualificació urbanística de sistemes i zones del sòl urbà, amb les subzones pròpies que es considerin necessàries, segons el projecte urbanístic de cada sector, ja que una vegada executat tindrà la condició de sòl urbà, d acord amb l article 26.b de la LUC.

44 En els àmbits de polígons d actuació urbanística en sòl urbà, el POUM concreta la qualificació urbanística i les condicions d ordenació corresponents, essent àmbits propis de gestió urbanística amb ordenació urbanística detallada amb sistemes i zones o subzones. Mentre no s aprovi el projecte de reparcel.lació corresponent, les parcel.les incloses inicials tenen el mateix règim urbanístic del sòl. Quan s executi el projecte d urbanització i les parcel.les resultants siguin solars, cada parcel.la tindrà un règim urbanístic del sòl diferent segons cada qualificació del sòl. Article 3.8. Els paràmetres urbanístics dels sectors i de la qualificació urbanística. Els paràmetres urbanístics associats als sectors o polígons, i a les diferents qualificacions són determinants pel règim urbanístic del sòl. Es defineixen i es regulen amb caràcter genèric en el títol IX d aquestes normes urbanístiques. En caràcter específic, els paràmetres dels sectors i polígons són definits en l articulat o en els annexos normatius corresponents. Pel que fa als paràmetres vinculats a les qualificacions urbanístiques del POUM, en els títols del IV al VII són detallats segons es tracti de sistemes, sòl urbà, sòl urbanitzable, sòl no urbanitzable respectivament. A més, alguns paràmetres, depenent del tipus de regulació volumètrica, són definits en els plànols d ordenació, d acord amb l article Els paràmetres urbanístics d ordenació. Els paràmetres urbanístics d ordenació dels sectors i de la qualificació urbanística estan definits en el capítol II del títol IX d aquestes normes i s estructuren amb els apartats següents: a) Referits als sectors i polígons b) Referits a la parcel.la c) Referits al carrer d) Referits a l edifici Els paràmetres urbanístics d ús. Els paràmetres urbanístics d ús dels sectors i de les zones i sistemes es regulen en el capítol III del títol IX i s estructuren segons la classificació següent: a) Segons la seva funció, es determinen uns usos generals, i dins d aquests usos es precisen els diferents usos específics, tenint en compte la funció i acció humana sobre el territori. b) Segons el domini, es determinen usos de domini públic i usos de domini privat. c) Segons la permissibilitat, es determinen usos admesos i usos prohibits, i altres condicions i limitacions segons l entorn. A cada sector de planejament derivat i a cada polígon d actuació se li assignen usos generals, que en algun dels casos són mixtos, especificant quins són els usos generals compatibles i simultanis que s admeten en cada sector concret. En alguns casos s indica la proporció mínima o màxima, o amb paràmetres absoluts, referits al sostre edificable màxim, dels diferents usos generals admesos. A cada sistema, zona o subzona, depenent de la seva naturalesa, se li assignen usos generals, i si escau, se n precisen d específics, regulant la seva permissibilitat. Article 3.9. Les condicions i paràmetres de l ordenació detallada de la qualificació urbanística en els plànols d ordenació Els paràmetres urbanístics d ordenació definits en aquestes normes urbanístiques, depenent del tipus d ordenació volumètrica de la zona, poden concretar-se també en els plànols d ordenació detallada, i es relacionen i complementen amb aquestes normes urbanístiques. Alguns d aquests paràmetres gràfics són determinants pel sostre edificable màxim de la parcel.la, i d altres només són condicions d ordenació en el marc d una volumetria flexible En els plànols d ordenació es distingeixen tres tipus de condicions d ordenació: a) Les condicions d ordenació volumètrica i d espais no edificables, segons les determinacions i paràmetres propis d una ordenació volumètrica flexible o definida, regulada en l article 6 (C.I-T.IX) i en el capítol II dels paràmetres urbanístics d ordenació del títol IX. b) Les proteccions d àmbits, edificacions o elements catalogats pel patrimoni arquitectònic, històric o natural, es regulen d acord amb el títol VIII d aquestes normes urbanístiques. En el cas que una parcel.la contingui elements catalogats identificats en els plànols d ordenació, li correspon un règim urbanístic del sòl diferent de les zones de l illa on es situa. L edifici, jardí o element, identificats com a part d un catàleg de protecció, amb la simbologia o codi corresponent, suposa sistemàticament la

45 45 creació d una subzona en l àmbit de la parcel.la, dins de la zona general on es troba, perquè se li apliquen paràmetres diferents. c) Proteccions de sistemes urbanístics, definint àmbits no edificables o amb condicions específiques, en les diferents qualificacions urbanístiques per aplicació de diferent legislació sectorial o per determinació del mateix POUM. Article Ajust de límits en els plànols d ordenació i de les superfícies corresponents En els processos de desenvolupament, gestió i execució del POUM, la precisió de qualsevol límit, sigui de la classificació dels sòl, dels sectors de planejament, dels polígons d actuació o de la qualificació urbanística, s ha d interpretar en els plànols d ordenació de més precisió o de menys escala. En els límits de la classificació de sòl urbà i de sòl urbanitzable, relacionats directament amb el límit d un sector, d un polígon o d un àmbit de qualificació urbanística, prevaldran els límits dels plànols d ordenació que delimiten aquests instruments amb més detall, d acord amb els següents apartats En relació amb els límits i superfícies dels sectors de planejament. a) Les superfícies dels sectors de planejament que aquest POUM descriu en els diferents documents alfanumèrics tenen caràcter informatiu. b) En el cas que un sector de planejament inclogui o limiti amb domini públic marítimoterrestre o hidràulic, en el moment d elaborar el planejament derivat, s ha de precisar i diferenciar la superfície del sector que es delimita en els plànols i la superfície computable, d acord amb el que determina l article 3.8, per tal d aplicar l edificabilitat bruta i les densitats corresponents. c) Els límits dels sectors de planejament dels plànols d ordenació i de les seves corresponents superfícies, poden ajustar-se en el moment de desenvolupar el planejament derivat, sempre que es mantingui l objectiu i la voluntat del límit que l ordenació pretén, i els ajustos estiguin fonamentats per una informació més precisa que la es va tenir en compte en l elaboració del POUM, d acord amb els aspectes següents: - Adaptació a límits i característiques naturals del terreny. - Adaptació a límits de parcel.les. - Adaptació a altres elements existents del territori que no s han tingut en compte. La suma dels ajustos possibles regulats no poden variar en més o menys d un 5% de la superfície resultant dels límits dels sectors delimitats en el POUM, traspassats mimèticament a la cartografia que s usi per desenvolupar el planejament derivat En relació amb els límits i la superfície dels polígons d actuació urbanística i la superfície del sostre edificable màxim corresponent. a) Les superfícies dels polígons d actuació urbanística que aquest POUM descriu en els diferents documents alfanumèrics tenen caràcter informatiu. b) Els límits dels polígons d actuació dels plànols de l ordenació detallada del sòl urbà del POUM, poden ajustar-se en el moment d elaborar el projecte de reparcel.lació, d acord amb el que es regula en l anterior apartat 7.2.c. La cartografia a utilitzar per l elaboració d un projecte de reparcel.lació serà com a mínim a escala 1:500. c) En el cas que aquesta adaptació de límits suposi també una variació de la superfície d una zona, el sostre edificable màxim del polígon s adaptarà, en més o menys, als paràmetres que corresponguin a la qualificació ajustada En relació amb els límits de la qualificació urbanística. a) Els límits d una qualificació d un sistema urbanístic vinculat i delimitat com a condició d ordenació dins d un sector de planejament, poden ajustar-se en l ordenació del planejament derivat, però no la seva situació general. S han de mantenir en tot cas, els paràmetres de sistemes que es consideren bàsics, d acord amb el que es regula en l article 3.6. b) Els límits de la qualificació de l ordenació detallada de sòl urbà que es vincula a l aplicació dels paràmetres urbanístics corresponents, es poden ajustar en el tràmit de la concessió de llicència, només quan un plànol de més precisió ho justifiqui a partir d un límit de parcel.la o carrer existents, respectant la voluntat d ordenació que el planejament ha volgut pretendre. En aquest cas, l ajust no pot superar la distància de 0,5 m perpendicular a la línia del plànol en cada un dels seus punts.

46 En relació amb els límits de condicions i paràmetres de l ordenació volumètrica definida en el planejament. a) En el cas d edificacions situades en relació amb el vial, en el tràmit de la llicència urbanística, es poden ajustar alineacions i profunditats edificables dibuixades en els plànols d ordenació amb un marge de 0,5 m, sempre i quan es respecti la voluntat del planejament pel que fa a l alineació de carrers o patis d illa ja configurats i existents i, per tant, es consideri un error del planejament general. b) En el cas de volumetries definides d edificacions situades en relació a la parcel.la o a l illa, es poden ajustar alineacions de l edificació amb un marge de 0,5 m sempre que es compleixin les condicions següents: - Que sigui una alineació que no tinguin relació directa o enfrontada amb l espai públic. - Que es compleixin les distàncies mínimes entre edificacions dins dels espais privats que, amb caràcter general, aquest POUM les fixa en 10 m. - Que es mantingui la mateixa superfície de l ocupació en planta de l edificació principal dibuixada en el planejament, i no suposi cap variació en el sostre edificable màxim resultant de la parcel.la.

47 47 títol IV. SISTEMES URBANÍSTICS Capítol I: Capítol II: Capítol III: Capítol IV: Capítol V: Capítol VI: DISPOSICIONS GENERALS. SISTEMA DE COMUNICACIONS. ESPAIS OBERTS. EQUIPAMENTS. SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS. HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC.

48 48 Títol IV. SISTEMES URBANÍSTICS Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS. Article 4.1. Definició dels sistemes i tipus El concepte de sistema es defineix en l article 34 del TRLU La consideració de sistemes implica la declaració de la utilitat pública de les obres i la necessitat d ocupació dels terrenys destinats per a sistemes als efectes d allò que disposa el TRLU. Això no obstant, pel que fa al sistema d equipaments, si el POUM no en determina l ús i la titularitat, cal, mitjançant la tramitació prèvia d un Pla especial, concretar l ús i justificar la necessitat de la titularitat pública. També s ha de tramitar un Pla especial per tal de canviar l ús o la titularitat assignats pel POUM a un equipament concret Els sòls destinats a sistemes es qualifiquen aquí de la forma següent: De comunicacions: Sistema viari (clau X) D espais oberts: Sistema de protecció (clau S) Sistema hidrogràfic (clau H) Sistema d espais lliures / zones verdes (clau V) D equipaments: Sistema d equipaments (clau E) Sistema de serveis tècnics i ambientals (clau T) D habitatge dotacional públic Sistema d habitatges dotacionals públics (clau D) Article 4.2. Desenvolupament dels sistemes En el sòl urbà la cessió de terrenys per a carrers i vies és obligatòria, gratuïta i prèvia a l edificació. Igualment, quan en els plànols d ordenació s indiqui l obertura i/o l eixamplament de vials que afecti solars o edificis existents seran obligatòries i la cessió de vial gratuïta. Els terrenys reservats en sòl urbà per a jardins, places, equipaments i serveis tècnics seran de cessió obligatòria i gratuïta quan estiguin inclosos en el marc d un polígon d actuació urbanística assenyalats en els plànols d ordenació. En els sectors de pla de millora es podrà concretar la ubicació d aquests sistemes que serà vinculant Els plans especials vinculats a tot tipus de sistema urbanístic que poden sorgir en el desenvolupament del POUM, per la gestió, execució o protecció d un sistema concret en un municipi, es poden elaborar, tant per ajustar alineacions d un sistema viari, com per determinar i justificar els paràmetres bàsics d ordenació i ús d un equipament o d un sistema d habitatge dotacional. També per establir proteccions ambientals i altres aspectes d ordenació en el sistema d espais lliures. En tots els casos s ha de considerar la legislació sectorial aplicable, segons el tipus de sistema urbanístic que es tracti. Article 4.3. Actuació dels sistemes. Inclusió en sectors de planejament Els terrenys per a sistemes si és necessari per a l obtenció dels objectius del planejament, hom els obtindrà, sempre que no estiguin compresos dins de sectors de planejament derivat, mitjançant el sistema d expropiació. Cal exceptuar-ne els sòls per a equipaments o infrastructures tècniques, en l actualitat de domini i de gestió privats i aquells a que abasti aquest règim de titularitat en el futur Els terrenys que a l interior dels sectors de planejament derivat corresponguin a sistemes de domini públic, són de cessió gratuïta i obligatòria, sens perjudici de l equitativa distribució de beneficis i càrregues entre tots els propietaris compresos en el sector, donat que s ha previst un equilibri entre l escreix d aprofitament i sòl objecte de cessió, d acord amb les indicacions del Reglament de la Llei d'urbanisme.

49 49 Article 4.4. Proporcionalitat La superfície dels terrenys ordenats per plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics, plans de millora urbana i sectors d.actuació, destinada a sistemes, queda determinada, de conformitat amb la Llei i amb el Reglament, pels estàndards específics que per a cada sector o àmbit estableixen aquestes Normes, tenint en compte els índexs d edificabilitat, densitats, usos i intensitat d'usos i posició urbana Donada la relació referida a l'apartat anterior, qualsevol reducció dels estàndards per a sistemes, o del caràcter gratuït de la seva cessió, acordada o imposada durant la vigència del Pla d'ordenació, comporta la reducció dels coeficients d edificabilitat en la mateixa proporció en què s hagin alterat els estàndards esmentats. En els casos d'actuació per expropiació, quan s'hagi de garantir l'execució anticipada de determinats sistemes inclosos en polígons, l'ens expropiatori se subroga en els drets corresponents als sòls expropiats En el cas dels sectors d'actuació urbanística en sòl urbà, les previsions sobre superfície, edificabilitat, nombre d'habitatges i espais de cessió obligatòria responen a un criteri de proporcionalitat que ha de mantenir-se en el supòsit d ampliació o reducció. Article 4.5. Cessions gratuïtes En sòl urbà no consolidat inclòs en àmbits d'actuació, s'han de cedir obligatòriament i gratuïta els sòls destinats als sistemes urbanístics locals com els vials, els parcs i els jardins públics, les dotacions públiques de caràcter local i els sistemes urbanístics generals que aquest Pla inclogui dins l'àmbit corresponent. Sense perjudici d això, tots els sòls destinats a sistemes poden ser objecte d'expropiació. Tanmateix, els sòls destinats a equipaments i a dotacions (i a ampliacions) que en el moment de l aprovació d aquest Pla d'ordenació siguin de domini privat, poden continuar mantenint la seva condició privada, tret que esdevingui necessària la seva titularitat pública En sòl urbanitzable, els terrenys de cessió gratuïta i obligatòria per part dels propietaris corresponen als vials, espais lliures, zones verdes i dotacions públiques de caràcter local. Article 4.6. Titularitat i afectació del sòl Els sòls que el POUM afecta com a sistemes queden vinculats a aquesta destinació. La titularitat i l afectació pública a l ús i al servei públic i l aplicació del règim propi del domini públic, només són operatius després que l administració hagi adquirit el sòl, a través de qualsevol dels títols amb eficàcia translativa, fins i tot per a l expropiació forçosa o cessió gratuïta en aquells casos en què sigui procedent per la Llei. Mentre no es faci efectiva l adquisició d aquests sòls per part de l administració, mitjançant els mecanismes establerts per la legislació urbanística, continua la propietat privada però vinculada a la destinació assenyalada La titularitat i l afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió de domini públic, respecte d aquells sistemes generals en què aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé o els objectius urbanístics del Pla. Capítol II: SISTEMA DE COMUNICACIONS. Article 4.7. Disposicions generals El POUM estableix les determinacions dels sistemes de comunicació, sens perjudici del seu ulterior desenvolupament a efectes d urbanització. En el cas de Sant Hipòlit de Voltregà, els sistemes d infraestructures de comunicació queden limitats al sistema viari Pel que fa a la línia d edificació i àmbits d afecció (domini, zona de protecció i línia límit d edificació), s hauran de respectar d acord amb el que disposa la legislació sectorial aplicable.

50 50 Article 4.8. Sistema viari, clau X El sistema viari comprèn les instal lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària i dedicats a la circulació de persones, vehicles, àrees d aparcament de vehicles i tots els seus elements funcionals que conformin el domini públic viari, identificats en els plànols d ordenació amb la clau X La clau X conté totes les categories de vies de la xarxa bàsica, la xarxa secundària, els vials i carrers que estructuren el sòl urbà de cada poble, els passos per a vianants i la xarxa de camins rurals (pistes, senders i camins) La clau Xa delimita la reserva específica d espai per a l aparcament de vehicles a motor Les determinacions del POUM, pel que fa al sistema viari es pot completar mitjançant la redacció de plans especials i pot ajustar-se el seu traçat mitjançant plans de millora urbana en el sòl urbà en els supòsits de l article 68 del TRLU A la xarxa viària urbana i camins veïnals cal preveure reserva d espai suficient per a la col locació i la integració dins el paisatge de contenidors o equivalents La col locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública està sotmesa a les determinacions de la legislació vigent i a la prèvia llicència municipal. En qualsevol cas queda prohibit situar publicitat dins la xarxa bàsica territorial i dins de tots els camins rurals municipals. Només s admet situar indicadors en les cruïlles dels camins per tal de facilitar la localització de masies, jaciments arqueològics o altres elements del patrimoni cultural i natural. Article 4.9. Tipus de vies Aquest POUM estableix els tipus de vies següents: a) Xarxa bàsica o carreteres: a.1) Són les vies que creuen els termes municipals, en aquest cas la travessera urbana BV-4608 de titularitat de la Diputació de Barcelona. El projecte, la construcció, la conservació, el finançament, l ús i l explotació de les carreteres observaran el que disposen la Llei 7/1993 i el Reglament 293/2003 i altres normes aplicables en funció de la seva titularitat. S hauran de seguir les pautes i les indicacions establertes en els plànols corresponents d aquest POUM a fi d estructurar de forma coherent el sistema viari. a.2) Els edificis i instal lacions existents que resultin afectats per reserva viària, no podran ser ampliats si bé s'hi admetrà obres de consolidació, reparació, modernització, millora de les seves condicions estètiques i higèniques, modificació d'ús i rehabilitació. b) Xarxa viària local constituïda pels carrers de les poblacions i les vies rurals. La xarxa viària local es divideix en: b.1) Xarxa viària principal, que comprèn les rondes i els eixos fonamentals, i vials d ús dominant de circulació rodada. b.2) Xarxa viària secundària i d'accés. Compren vials d ús dominant als vianants. b.3) Xarxa viària de vianants i carril bici urbà, que han d'acompanyar els anteriors. c) Xarxa viària dels camins rurals. Es divideix en: c.1) Camins rurals estructuradors. c.2) Camins interiors o viaranys Aquest POUM reflecteix el traçat de les carreteres. També preveu el traçat de la xarxa viària local principal en la seva totalitat i de la xarxa viària local secundària i d accés en sòl urbà. En sòl urbanitzable l establiment de la xarxa viària local secundària correspon al planejament parcial que hauran de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d aquest Pla a fi d estructurar de forma coherent el sistema viari, en el marc dels estàndards fixats per a cada sector. Els Plans de Millora Urbana podran alterar les previsions o establir-ne de noves sobre la xarxa viària local secundària i d accés en sòl urbà. També estableix la xarxa viària agrícola, que podrà ésser completada i precisada pel planejament especial, si bé els camins interiors només es reflecteixen a la base cartogràfica.

51 51 Article Desenvolupament En els plànols d'ordenació a escala 1:5.000 s'indica la xarxa viària bàsica del municipi, i en els plànols d'ordenació a escala 1:2.000 s'indica la xarxa viària local en sòl urbà, indicant la principal i la secundària Els projectes d'urbanització o els Plans parcials o especials si és el cas, precisaran el disseny de cadascuna de les vies, fent referència als espais reservats als vehicles, a les parades per a la prestació del servei de transport col lectiu urbà de viatgers, a l'aparcament, als vianants, a les voreres, als serveis urbans, als arbres i a tots els elements que calguin per aconseguir el foment i la incentivació del transport públic i col lectiu i d'altres sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments amb bicicleta o a peu Les instal lacions urbanes que puguin realitzar-se de manera soterrada, es realitzaran d aquesta manera, segons les normes tècniques d'aplicació o les de les corresponents companyies En la regulació del sòl no urbanitzable es preveuen el règim i les mesures urbanístiques en relació amb les vies rurals El planejament derivat no podrà disminuir en cap cas les superfícies de la xarxa viària local establertes per aquest POUM. La seva funció serà la de precisar les determinacions incloses en els plànols d ordenació del POUM i resoldre l enllaç de les carreteres i de la xarxa viària local principal, secundària, de vianants i carril bici urbà Les mesures i característiques principals dels vials que resultin del desenvolupament del planejament derivat per tal de permetre la bona accessibilitat urbana, la implantació de l'arbrat, la implantació dels eixos verds, el dimensionament de places d'aparcament, etc., hauran de complir les següents condicions: a) L'amplada mínima dels vials per la implantació d'arbrat viari vindrà donada per l'amplada mínima de la vorera on s'hagi de plantar, i que serà de 2,50 m. En el cas de vials amb edificacions alineades al mateix amb cossos sortints, l'amplada mínima serà de 3,50 metres. b) La tria d'espècies s'adaptarà a l'espai realment disponible per tal que els arbres puguin assolir la seva altura, port i estructura natural, minimitzant les necessitats de poda per control de la forma o el volum Les modificacions de la xarxa viària local que no compleixin les condicions establertes en el paràgraf anterior, hauran de tramitar-se i justificar-se com a modificacions del POUM Les determinacions gràfiques dels intercanvis i de les interseccions de vies a nivell diferent no vinculen la forma concreta dels enllaços, si bé les alineacions i les rasants es fixaran en el planejament derivat. Aquests documents podran variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir-ne les reserves de sòl, la capacitat d intercanvi i d entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit en què els projectes definitius precisin menys sòl que el previst, el sòl conservarà la qualificació com a reserva per a futures ampliacions Es tindran en compte, a més, els criteris dels articles 245 i 246 d'aquestes NNUU. Article Necessitat de llicència Les construccions, les instal lacions, les edificacions i altres activitats relacionades en aquestes Normes en zones adjacents a les que formen part del Sistema viari estan subjectes en tot cas, i sense perjudici d altres intervencions, a la llicència municipal L administració municipal requerirà dels òrgans competents en matèria d obres públiques, l informe preceptiu. Els informes denegatoris per raons de competències específiques determinaran la denegació de la llicència municipal. Article Règim de les vies públiques i el seu entorn.

52 S'estarà al que disposa la legislació Sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o municipals, és a dir, la Llei 25/1988 de 29 de juliol de Carreteres de l'estat i el seu Reglament, i la Llei 7/1993 de 30 de setembre de Carreteres de Catalunya, pel que fa al règim de protecció referent a zones d'afectació i línia d'edificació. S adjunta un gràfic explicatiu de les zones de domini públic, servitud, afectació, i línia d edificació. Així mateix caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal. Als plànols d'ordenació s'hi grafia la zona de domini públic, i la línia més exterior entre les de servitud i edificació No tindran la consideració de carreteres, les vies que composen la xarxa interior de comunicacions municipals, ni els camins de serveis tant particulars com de l'estat, Ens Autonòmics, Entitats Locals, i d'altres persones del Dret Públic El conjunt de camins rurals previstos pel Pla d'ordenació i que queden dins del sòl no urbanitzable han de mantenir el seu traçat i tenen la protecció de la línia d edificació. Aquesta línia d edificació és de sis metres (6 m) a ambdós costats de l eix del camí quant als camins principals, i de tres metres (3 m) respecte dels camins secundaris. A aquests efectes, fins a la línia d'edificació no es pot executar cap mena d'edificació o de construcció, ni tan sols tanques o murs artificials Respecte a la xarxa bàsica urbana, tant en sòl urbanitzable com urbà, les vies existents i les noves projectades es grafien fent coincidir la zona de domini públic amb la qualificació viària Les determinacions gràfiques dels intercanvis i interseccions de vies a nivell distint no vinculen la forma concreta dels enllaços, i les seves alineacions i rasants es fixen en els plans especials o en els projectes d'obres. Aquests documents poden variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir-ne les reserves de sòl, la capacitat d intercanvi i d entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit que els projectes definitius determinin la necessitat de menys sòl que el previst inicialment, el sòl restant conserva la qualificació com a reserva per a futures ampliacions. Article Ordenació de cruïlles Els plànols d ordenació expressen la definició de les cruïlles previstes D altra banda, a les cruïlles entre vies de la xarxa de carreteres i principal, s haurà de preveure que l edificació no envaeix l àrea suplementària de protecció de les cruïlles, definida a cada cantonada per les alineacions oficials de les vies o els límits de les zones de protecció i servitud i per la corda que uneixi els punts de tangència d una circumferència de quinze metres de radi. Article Publicitat La col locació de cartells o d altres mitjans de publicitat o propaganda, visibles des de qualsevol via pública, està subjecte a llicència municipal prèvia, i s hauran d observar els procediments especials establerts pel que a la publicitat confrontant amb les autopistes i les carreteres. Article Estudis d'impacte ambiental. El planejament urbanístic, projecte d urbanització o projecte d obra que defineixi el traçat definitiu d una via, inclosa dins la xarxa bàsica i la xarxa viària local principal, ha d anar acompanyat del corresponent estudi d impacte ambiental en els casos que així ho estableixi la legislació sectorial vigent (R. Decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, modificat per la Llei 6/2001, de 8 de maig). Capítol III: ESPAIS OBERTS Article Disposicions generals S ordenen com a espais oberts els parcs i jardins urbans que s especifiquen com a tals en els plànols d ordenació, els parcs lineals al llarg de les infraestructures, així com els entorns dels cursos

53 53 d aigua, rieres i espais que pel seu valor ambiental, ecològic i paisatgístic han de garantir els corredors biològics i la relació de la població amb el medi i l homogeneïtat del paisatge Pel seu paper fonamental en el manteniment del paisatge, els espais oberts han de tenir un tractament específic i acurat de neteja i manteniment compatible amb la seva funció ambiental Es consideren sistemes d espais oberts els següents: - el sistema d espais lliures públics definit a l art del TRLU o zones verdes (V), - l hidrogràfic o cursos d aigua (H) - i el de sistemes de protecció (S). Article Sistema d espais lliures públics / zona verda, clau V Formen el sistema de zones verdes tots els parcs (urbà, forestal, esportiu), jardins urbans, places, rambles i tot l espai lliure de verd públic, situat en sòl urbà, o sòl no urbanitzable, existents o de nova creació identificats en els plànols d ordenació amb la clau V Són espais lliures eminentment arbrats que, independentment del seu règim urbanístic, tenen com a funció principal el repòs, lleure i esbarjo de la població. La seva ubicació i els seus límits són inalterables d acord amb l article 95 del TRLU Només s admeten les instal lacions descobertes per a la pràctica esportiva, els jocs infantils i els serveis, sempre que ocupin menys del 5% de la superfície del parc. En cap cas s admeten aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d aquests espais lliures. No obstant això, al subsòl d aquests sistemes s admet que s hi situïn serveis públics sempre que es garanteixi l enjardinament de la superfície i el manteniment de la qualitat dels aqüífers (o subsòl). Temporalment, s hi admet la instal lació de fires i atraccions que no malmetin els espais enjardinats Les edificacions que confrontin amb espais lliures poden obrir finestres a l espai públic prèvia llicència municipal En la gestió d aquests espais verds cal aplicar criteris que impliquin un respecte i un bon ús dels recursos naturals, d entre els quals cal remarcar: el consum racional de l aigua per al reg, la selecció de les espècies vegetals, alhora ornamentals, més ben adaptades al sòl i al clima d aquesta part del territori, el control integrat de plagues i la protecció del sòl per evitar-ne la pèrdua de la fertilitat i la impermeabilització Els nous espais verds situats en els nuclis en sòl urbà tindran el nivell d urbanització necessari en cada cas atenent a les característiques de l entorn on es vagi a intervenir. Article Determinacions del Pla Aquest POUM estableix la localització dels espais inclosos en la categoria de parcs públics en qualsevol tipus de sòl. Excepcionalment, es podran completar o precisar aquestes determinacions mitjançant Plans parcials o especials. També s estableix l emplaçament d àrees esportives i recreatives d àmbit general Tanmateix, en sòl urbà es fixa la localització dels jardins públics i zones esportives i d esbarjo públiques. Això no obstant, aquesta localització podrà precisar-se mitjançant Plans Especials que com a desenvolupament obligatori d aquest Pla han de redactar-se en les àrees o unitats en què així s estableixi Quant als jardins públics i a les zones esportives d expansió i esbarjo públiques que s han d establir en el sòl urbanitzable, aquest Pla estableix els estàndards corresponents, preveu les condicions generals d ordenació d aquests espais, i en fixa les que són bàsiques Espais lliures de protecció. Article Computabilitat.

54 Els parcs, els jardins i les àrees esportives o d esbarjo públiques previstos pel POUM dins els sectors o àrees objecte de Pla parcial o especial són computables per l edificabilitat total del sector, i són, per tant, de cessió gratuïta i obligatòria els corresponents terrenys en el marc de l execució del planejament El que preveu el paràgraf anterior és també d aplicació en el sector d actuació delimitats per aquest POUM o resultants d anteriors Plans. Article Usos En els parcs i jardins públics només es permetran els usos i les activitats de caràcter públic que siguin absolutament compatibles amb la utilització general d aquests sòls Les edificacions al servei dels parcs i jardins públics i dels usos admesos hauran d observar les condicions següents: [a]. Altura màxima: 7 m. Aquesta determinació pot ésser excepcional en el supòsit d edificacions preexistents que es reutilitzin. [b]. Ocupació màxima: 5%. L espai per circulació de servei o aparcament a l aire lliure no superarà el cinc per cent (5%) de la superfície adscrita a espai lliure. També s'admet en els parcs de grans dimensions, sense superar el 5% d'ocupació, edificacions destinades a equipaments esportius amb una edificabilitat màxima de 0,2 m2st/m2sòl Només es podran construir aparcaments en soterrani per mitjà de gestió directa o indirecta del servei, després de l aprovació prèvia d un Estudi que haurà de justificar abastament la necessitat d'ubicar-lo en aquest lloc per manca d'altres espais, i sempre que es garanteixi l'enjardinament i l'arborització de l'espai amb un gruix d'un metre de terra i drenatge adequats. Article Condicions d'ordenació dels parcs i jardins urbans L'ordenació dels espais lliures respondrà als objectius generals següents: a) Satisfer les necessitats de lleure, descans i gaudi dels ciutadans. b) Permetre la conservació, recuperació i millora d'espais naturals. c) Adaptació a les condicions concretes del lloc: orientació, exposició al sol, dimensió, etc L'accés als espais lliures generals i locals ha de ser sempre des del sistema viari. No s'hi pot accedir directament des dels habitatges o parcel les privades Els espais definits com a sistema d'espais lliures s'ordenaran, en la major part de la seva extensió, amb superfícies toves de paviments naturals i amb plantacions d'espècies arbustives, entapissants i arbres Només s'admetran les construccions complementàries de servei de l'espai: fonts, pèrgoles, casetes d'eines, quadres de comandament, etc. En tot cas no superaran el 5% d'ocupació i s'hauran d'integrar estètica i paisatgísticament en l'entorn. L'altura màxima d'aquestes edificacions serà de 7 metres i amb una sola planta útil. Els elements construïts corresponents a altres sistemes s'ubicaran en els espais qualificats com a sistemes de serveis tècnics o sistema d'equipaments comunitaris Les zones d'estacionament a l'aire lliure dins dels espais lliures no excedirà el 5% de la superfície qualificada. Sempre que sigui possible s'ordenarà l'estacionament vinculat als espais lliures en superfície qualificada com a sistema viari La tria d'espècies vegetals per a l'ordenació d'aquests espais haurà de respectar els criteris següents: a) Ser ben adaptades a les condicions climàtiques del medi. Preferentment seran espècies autòctones. b) Ser ben adaptades a les condicions particulars del medi físic: orientació, pendent, il luminació, vent, cobertura del sòl, tipus de sòl, etc.

55 55 c) Ser ben adaptades a l'espai disponible, tant en el moment de la seva implantació com tenint en compte el seu desenvolupament futur. d) Afavorir l'augment de la biodiversitat de l'espai urbà. e) Tenir requeriments de consum d'aigua i manteniment mínims, així com fàcil adaptació a l'ambient urbà, i resistència a plagues i malalties. f) No es podran usar espècies invasores, en especial en els espais lliures l'objectiu principal dels quals sigui la conservació o recuperació d'un espai natural Els espais lliures locals comptaran, sempre, amb sistemes automatitzats de rec localitzat. Sempre que sigui possible es regaran amb aigua de captacions existents provenint d'aigües residuals i pluvials i freàtiques, un cop determinada la seva qualitat i estudiada la quantitat d.aprofitament viable per tal de no sobreexplotar l'aqüífer Els espais lliures urbans comptaran, en les seves zones enjardinades que ho requereixin, amb sistemes automatitzats de rec localitzat abastats de captacions existents provenint del freàtic Tots els espais lliures locals i els itineraris dels espais lliures urbans, així com els serveis i/o equipaments que en ells s'hi trobin seran adaptats, segons les determinacions del Decret 135/95 de 24 de març. Article Condicions d ordenació dels nous espais lliures fruit del planejament derivat Els espais lliures que es creïn com a resultat del desenvolupament del planejament urbanístic derivat hauran de complir els requisits generals dels espais lliures definits a aquesta secció i a més els següents: a) S'adaptaran a les determinacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. b) Els espais lliures situats en terrenys amb pendent superior al 20%, o en les franges de protecció de les línies d'alta tensió, no computaran com a zones verdes mínimes establertes pel planejament. c) En qualsevol nou espai lliure haurà de poder-se inscriure una circumferència de 15 metres de radi. d) Es potenciarà, sempre que en el sector a desenvolupar es trobin espais naturals, boscos o arbres catalogats al Pla Especial de Protecció i Gestió del Patrimoni Natural, que els espais definits com a sistema d'espais lliures s'adaptin a la seva delimitació física per tal que es pugui assolir l'objectiu de conservació, recuperació i millora dels mateixos i les comunitats vegetals que en ells s'hi troben. e) L'ordenació dels espais que resultin del cas del punt anterior haurà de vetllar per tot allò que reguli aquests espais catalogats, minimitzant els moviments de terres previstos i evitant intervencions agressives amb el paisatge. f) Els nous espais lliures locals hauran de comptar amb tots els elements d'urbanització i equipament necessaris per al gaudi de la tota la població, des dels infants a la gent gran: mobiliari, jocs infantils, enllumenat, sistemes de rec localitzat automatitzats. g) L'ordenació dels nous espais lliures locals també haurà de respectar i integrar adequadament la vegetació arbòria existent. h) Es vetllarà per la correcta connectància eco-paisatgística evitant barreres que aïllin els espais amb d'altres propers amb especial valor natural i social Per tal d'ordenar els nous espais lliures de forma eficient i evitant fragmentació, caldrà que la concentració de la superfície d'espais lliures de cada sector sigui d'un 50% com a mínim en una sola peça. A la resta de peces que es generin s'hi haurà de poder inscriure una circumferència de 15 metres de radi, i no podran fraccionar-se en porcions no justificades Els espais lliures que es generin de superfície total inferior a 500 m² es consideraran i comptabilitzaran, a efectes de qualificació urbanística, com a sistema viari En els nous espais lliures no s'admetran instal lacions esportives, les quals s'hauran de situar en superfícies del sistema d'equipaments comunitaris Es fomentarà la connectivitat entre els espais lliures del municipi.

56 56 Article Sistema hidrogràfic, clau H Constitueix el sistema hidrogràfic el conjunt de les rieres, torrents, làmines d aigua, fonts naturals que estructuren el paisatge, així com les diverses capes freàtiques del subsòl, identificats en els plànols d ordenació amb la clau H Els rius, las rieres i els torrents, en els trams classificats de sòl no urbanitzable han de mantenir una protecció lineal de 25 metres a partir del marge que delimita el llit d aigua. En aquest àmbit de protecció no s admet cap tipus de construcció, llevat que sigui un servei de millora del mateix sistema hidrogràfic. En els trams classificats de sòl urbà la protecció és establerta per a cada cas als plànols d ordenació. En els trams de cursos d aigua que es vegin afectats per preses o embassaments s ha de redactar un Pla especial urbanístic que ha de garantir que es minimitzi la incidència ambiental sobre els espais lliures de l entorn i la pròpia dinàmica del riu Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, llevat que estiguin dictaminades per l administració competent. En tot cas, s ha de mantenir el domini i l ús públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització i s ha de garantir la seva integració en el paisatge Les fonts localitzades en sòl no urbanitzable han de mantenir una protecció radial de 50 m. A l interior del cercle definit no s admet cap tipus de construcció, tret de les obres de millora de l entorn de la font L aigua procedent de les capes freàtiques ha de ser emprada prioritàriament per a l ús domèstic i per a l agricultura mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicència municipal i a la inscripció i enregistrament a l Agència Catalana de l Aigua (ACA). En el cas que el pou es trobi dins d una zona hidrogràfica protegida cal, prèviament a la llicència municipal, recaptar informe de l ACA o de l organisme competent en matèria d aigües En qualsevol cas s ha de complir les disposicions establertes en el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, Text refós de la legislació en matèria d aigües en Catalunya, les disposicions del Reial Decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s aprova el text refós de la Llei d aigües i les seves modificacions posteriors, el Reial decret 849/1986, d 11 d abril, pel qual s aprova el Reglament de domini públic hidràulic (RDPH) i les seves modificacions posteriors. Article Definició i règim A efectes urbanístics, es considera com a tal exclusivament la zona fluvial. La xarxa hidrològica compren tant les aigües superficials com les subterrànies, així com les lleres de corrents naturals, contínues o discontínues, i els aqüífers, que formen part del domini públic hidràulic segons el que estableix la legislació d'aigües El sistema de xarxa fluvial de protecció compren les zones terrestres per les que l'escorrentia superficial flueix. S'inclou en el sistema de xarxa fluvial el riu Ter, les rieres i torrents pel que fa a les seves lleres naturals, marges i espais de ribera, en el cas de Sant Hipòlit de Voltregà pauten el seu creixement urbà Està totalment prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables d'acord amb els criteris tècnics de l'autoritat de la Conca, dividint-se l'espai fluvial inundable en tres zones diferents: [a]. Zona fluvial (ZF). És aquella zona de l espai fluvial necessària per preservar el riu. Inclou la llera (amb presència continuada o no d aigua) i les riberes. La preservació de la ZF s adreça cap a la protecció de la qualitat de l aigua i dels sistemes biològics associats, així com de la morfologia de la llera i les seves riberes. Així doncs, inclou una clara connotació ecosistèmica, ja que és el nexe de transmissió de vida. La zona fluvial és la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d acord amb l avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat. En aquesta zona no es pot admetre cap ús, llevat d aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

57 57 [b]. Zona de sistema hidríc (SH): És aquella zona de l espai fluvial necessària per preservar el règim de corrents en cas d avinguda, ja que és una zona amb un risc elevat d inundacions. És una zona imprescindible per al riu, perquè és la vehiculadora del flux d aigua en avinguda i, alhora, és la zona de relació mediambiental amb la resta d elements naturals. La zona de sistema hídric és la part de la zona inundable que l instrument de planificació hidrològica corresponent delimita a partir de l avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat. En la zona de sistema hídric no es pot admetre cap nova edificació o construcció, ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l aigua o l alteració del règim de corrents en cas d avinguda. Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions: Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal lació o edificació, ni tampoc l establiment d hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel les. Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena. Els llacunatges i les estacions de bombament d aigües residuals o potables. L establiment longitudinal d infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti la preservació del règim de corrents. La implantació d infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i protegides, i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aigües. Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic. [c]. Zona inundable (ZI). La zona inundable per episodis extraordinaris és la part de la zona inundable que l instrument de planificació hidrològica corresponent delimita a partir de l avinguda de període de retorn de 500 anys. Als efectes de la regulació dels usos admissibles, cal distingir tres situacions, depenent dels paràmetres hidràulics disponibles de calat i la velocitat de l avinguda: Zona d inundació greu: és la zona inundable en què les condicions hidràuliques presenten un calat superior a 1 m, una velocitat superior a 1 m/s i el producte d ambdós superior a 0,5 m2/s. Zona d inundació moderada: és la zona inundable fora de la zona d inundació greu, on les condicions hidràuliques presenten un calat superior a 0,4 m, una velocitat superior a 0,4 m/s i el producte d ambdós superior a 0,08 m2/s. Zona d inundació lleu: és la zona inundable on les condicions hidràuliques presenten un calat inferior de 0,4 m, una velocitat inferior a 0,4 m/s i el producte d ambdós inferior a 0,08 m2/s. En aquesta zona, segons les condicions d inundació indicades en la delimitació establerta per la planificació hidrològica: A la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d inundació greu, no es poden admetre àrees d acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d edificació. A la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d inundació moderada, no es poden admetre àrees d acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d edificació, amb excepció de les destinades a usos industrials i d emmagatzematge. La part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d inundació lleu no està subjecta a limitacions dels usos admissibles Als efectes de delimitació de les zones inundables, i a manca d'estudis hidrològics i hidràulics específics tenint en compte tota la informació associada al planejament municipal, es considera la delimitació de les zones inundables a partir dels estudis de risc per a la planificació de protecció civil realitzats per l'autoritat competent en planificació hidrològica de les conques. Caldrà elaborar un Pla Especial de prevenció del ric d innundacio que permeti desenvolupar mesures de minimització d aquests riscos Les obres d'endegament, canalització fluvial, i protecció i fixació de talussos hauran d'estar degudament justificades i analitzades des d'un punt de vista hidrològic, hidràulic i morfodinàmic. S'evitarà sempre que sigui possible el traçat infrastructures canalitzades dures i s'afavoriran les alternatives d'endegament i protecció de marges i talussos utilitzant tècniques de bioenginyeria fluvial La restauració de marges i espais fluvials ha d'evitar l'artificialització del sistema, evitant les modificacions i excessiva intervenció sobre la morfometria de la llera, tot recuperant la vegetació de ribera.

58 58 Article Delimitació, condicions i protecció del sistema hidrològic La zona de sistema hídric del riu Ter té una amplada de 30m a ambdós costats de la llera pública Resten a més condicionats l'ús del sòl i les activitats que es desenvolupin en la zona de 100 metres d'amplada, mesurats horitzontalment a ambdós costats d'una llera pública, segons la normativa d'aigües. L'execució de qualsevol obra en aquesta zona de policia requereix autorització administrativa prèvia de l'organisme de conca. Article Sistema de protecció, clau S Tenen la consideració de Sistema de protecció aquells sòls afectats per una servitud derivada de la legislació sectorial de la infraestructura que protegeixen així com l espai necessari per a donar coherència a l ordenació. Es grafien als plànols d ordenació a escala 1/1.000 i s identifiquen amb la clau S La seva destinació és la d espai obert que ha de constituir la reserva de sòl per a la protecció de la infraestructura o servei i/o estar disponibles per al pas de xarxes lineals de serveis tècnics i ambientals de llarg recorregut, per tal d assegurar-ne el funcionament i la racionalitat. També s estableix en aquesta franja la possibilitat d incorporar-se al sistema viari en cas de requerir una ampliació, condicionament de la carretera actual o bé establir una via de llarg recorregut en cas d existir demanda pel trànsit de vianants i/o bicicletes Són espais lliures permanents i no edificables. Només quan no hi ha cap altre emplaçament alternatiu, s hi pot autoritzar la instal lació d elements que estiguin directament relacionada amb la seva funció, sempre que es garanteixi la continuïtat del caràcter obert de l espai objecte de protecció. Capítol IV: EQUIPAMENTS Article Disposicions generals Per la seva finalitat i titularitat pública, es regulen en aquest capítol els equipaments destinats a usos públics i comunitaris, clau E, així com els espais reservats per a les instal lacions de les xarxes de subministrament d aigua, d energia, telecomunicacions, sanejament i altres serveis tècnics i ambientals, identificats en els plànols d ordenació amb la clau T La relació directa dels equipaments comunitaris i serveis tècnics amb els espais oberts hauran de donar continuïtat a l espai públic. Article Sistema d equipaments comunitaris, clau E El sòl destinat a usos públics, col lectius i comunitaris, forma el sistema d equipaments, d acord amb les categories següents: E 1 E 2 E 3 E 4 E 5 E 6 E 7 Docent: centres on es desenvolupa l activitat educativa d acord amb la legislació vigent en aquesta matèria. Sanitari-assistencial: centres d assistència primària, dispensaris, hospitals, centres extrahospitalaris i residències geriàtriques. Administratiu i proveïment: administració pública, mercats municipals, i similars. Cultural i social: cases de cultura, biblioteques, teatres, museus, videoteques, centres socials, llars de gent gran, centres d esplai i centres recreatius. Religiós: temples i centres religiosos. Esportiu: instal lacions i edificacions esportives i serveis annexos. Funerari i cementiri.

59 59 E 8 E 9 E 10 De nova creació o sense ús assignat Transport: aparcament- estacionament, estació- parada de bus, i similars. Seguretat i defensa: serveis de seguretat pública, emergència i seguretat civil, i similars Els equipaments existents qualificats com a tals pel POUM, resten afectats al destí que tinguin en el moment de la seva aprovació. Per a canviar l ús de l equipament, dintre dels admesos en aquest tipus de sòl, es requereix l elaboració d un Pla especial de la unitat de zona que es tracti. L ajuntament pot denegar la tramitació del Pla especial si considera que la supressió del servei existent augmentaria els dèficits urbanístics El sòl qualificat per a equipaments de nova creació, ha d ésser de titularitat pública. En conseqüència, en cas de ser de titularitat privada ha d ésser adquirit per l administració per compra, expropiació, cessió gratuïta o qualsevol altre títol segons siguin les circumstàncies de l actuació. L assignació de l ús i condicions d edificació dels nous equipaments s ha de fer a través de plans especials excepte en els casos que, de manera expressa, ho especifiqui aquests document en els plànols d ordenació determinant la sublcau específica d ús. L edificabilitat neta tendirà a ser la resultant de considerar les possibilitats edificatòries de les zones confrontants i l índex d edificabilitat referida a les zones de l entorn. Excepcionalment es permetrà edificabilitats superior quan es justifiqui la seva necessitat com en el cas d ampliació del programa funcional. Tot i que els equipaments són de titularitat pública, s admet que puguin mantenir la titularitat privada quan s acompleixin les condicions següents: a. Que el destí de l equipament sigui per a activitats culturals, de culte i activitats religioses, científiques, benèfiques i d assistència social, sanitàries, esportives i docents, a les quals es reconegui la seva utilitat pública o interès social. b. Que es justifiqui que en els terrenys en qüestió, no es previngui legalment, per a idèntic fi, l actuació pública. c. Que es justifiqui la necessitat col lectiva de l equipament en l àmbit territorial en que s inscriu, i es respecti dins els fins específics per a equipaments la igualtat dels ciutadans al seu accés. d. Que les entitats promotores no tinguin ànim de lucre o que en relació amb els béns necessaris del contingut, les entitats esmentades no tinguin ànim de lucre pel que fa a la gestió S admeten tots els usos col lectius i els terciaris de caràcter públic. S admet també justificadament l ús residencial restringit a les persones directament relacionades amb la gestió de l equipament sempre que el sostre destinat a residència no sobrepassi el 10% del total del sostre edificable en la parcel la on es localitza l equipament, ni un sostre màxim de 150m L edificació s ha d ajustar a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l organització general del teixit urbà en què se situen i a les condicions ambientals del municipi. Les condicions de l edificació han de ser les mateixes establertes per a la zona contigua on se situa l equipament. En el cas que l equipament sigui contigu a dues zones diferents, s ha d adoptar les condicions de menys impacte per l entorn immediat. S ha de prestar especial atenció en la utilització de materials de la zona, a les condicions estètiques de l edificació, al tractament de l espai no edificat de la parcel la i al tipus de tanca. Article Condicions d'edificació L edificació en les àrees d equipament s ajustarà a les necessitats funcionals dels diversos equipaments, al paisatge i a l organització general del teixit urbà en què se situen Part de les condicions d'edificació dels nous equipaments comunitaris situats en sòl urbà vénen definides en els plànols d'ordenació a escala 1: Per a aquelles condicions que no ho estiguin s'aplicaran les condicions d'edificació de la zona de l'entorn Les condicions d'edificació per als nous equipaments, procedents de PMU, no compresos en l'apartat anterior, es regularà pels següents paràmetres: a) Edificabilitat màxima: 1,50 m² st/m² sòl. b) Ocupació màxima: 80%. c) Altura reguladora màxima: no superior a la fixada en el PMU per les zones de l'entorn.

60 60 Article Condicions específiques dels equipaments resultants dels sistemes locals en Plans Parcials L'edificació, en general, es regularà pel tipus d'edificació aïllada Per als equipaments i dotacions escolars s'estableix: a) Superfícies mínimes: les que estableix l'article 77.3 del reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei d'adequació o norma que el substitueixi. b) Pendent màxim del terreny admès: 10%. c) Orientació que asseguri com a mínim tres hores de sol a la façana principal, amb la inclinació del sol el dia 21 de novembre. d) Nombre màxim de plantes per a l'edificació: planta baixa i dues plantes pis. e) Altura reguladora màxima: 10.5 m. f) Edificabilitat neta: 0.90 m² st/m² sòl Per als demés equipaments i dotacions s'assenyalen: a) Pendent màxim del terreny admès: 20%. b) Nombre màxim de plantes per a l'edificació: planta baixa i dues plantes pis. c) Altura reguladora màxima: 10,5 m. d) L'edificabilitat neta: 1,50 m² st/m² sòl Amb caràcter general s'estableix com a dimensió mínima del lateral dels espais a cedir, en què deuen establir-se equipaments: 10 m. Tanmateix, les seves formes han de ser regulades amb angles iguals o majors de 60º, excepte que existeixin elements naturals que justifiquin una altra solució Quan en el desenvolupament d'un sector del planejament l'aplicació dels estàndards no faci possible l'aplicació de la condició a) de l'apartat segon d'aquest article, s'haurà de localitzar el sòl corresponent de forma contigua al Sistema General adequat. Capítol V: SERVEIS TÈCNICS i AMBIENTALS Article Sistema de serveis tècnics i ambientals, clau T El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la dotació d infraestructures de serveis següents: - Aigua: serveis d abastament d aigües potables, plantes de tractament i potabilitzadores i anàlegs. - Energia: centrals generadores d energia, estacions transformadores, xarxa elèctrica, xarxa de gas, parcs eòlics, les instal lacions vinculades a l estalvi energètic i anàlegs. - Depuració: xarxes d aigües residuals, pluvials, depuradores i anàlegs. - Residus: plantes de triatge, compostatge, dipòsits controlats de residus, incineradores, i altres potencials serveis de caràcter ambiental i anàlegs. - Comunicacions: centre de comunicacions, antenes radioelèctriques, de telefonia, georeferenciació, xarxes de cablejat i centres de distribució i anàlegs. - Infraestructures de rec: canals, instal lacions de prevenció d incendis i anàlegs. - També s inclouen tots els elements necessaris per al funcionament correcte d aquestes instal lacions Són sòls preferentment de titularitat pública encara que poden ser gestionats per empreses privades.

61 Només s admeten els usos directament vinculats amb la instal lació o servei tècnic- ambiental de que es tracti, amb les condicions de funcionament i seguretat específicament regulades en la legislació tècnica de la matèria L edificació i les instal lacions s han d adaptar a les necessitats del programa del servei tècnicambiental que contenen, s ha d evitar la formació de superfícies de contrast amb l entorn, dotant-les d una tonalitat cromàtica que amenitzi línies i relleus al seu voltant; i s ha de disminuir l impacte visual produït des dels camins, l autopista o les poblacions contigües, mitjançant la instal lació de barreres vegetals. Els espais lliures d edificació o instal lació que constitueixen l entorn d aquests serveis es consideren com espais oberts i han de rebre un tractament amb vegetació autòctona i compatible amb les servituds derivades del servei Quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal lació d algun dels serveis abans assenyalats i no hagi una reserva específica de sòl en el POUM, es poden situar en sòl no urbanitzable, en els tipus de sòl que així ho permetin, d acord amb el procediment de l article 48 TRLU, amb el tràmit previ del Decret 136/1999, de 18 de maig, de desplegament de la Llei 3/1998, d intervenció integral de l administració ambiental Les servituds generades per les instal lacions són totes aquelles que es deriven del compliment de les legislacions vigents a l àmbit de cada Servei La posició de les estacions transformadores (E.T) existents en el sòl urbà que actualment ocasionen problemes d integració en el context on s ubiquen es podran desplaçar justificadament en una altra àrea qualificada de sistema sempre que comportin una millora de l espai que s allibera, de l entorn, etc. Article Definició i contingut Aquest POUM conté l ordenació de les infrastructures de serveis tècnics, sense perjudici del que regula la legislació tècnica específica sobre la matèria El sistema infrastructures de serveis tècnics comprèn: a) Sistema d abastament d aigües: Comprèn l origen de les captacions, les línies de conducció, els dipòsits reguladors i la xarxa fonamental de distribució. b) Sistema de sanejament: Comprèn la xarxa de clavegueram, les estacions depuradores i els col lectors emissaris. Amb caràcter indicatiu, es grafien en els plànols d'ordenació les reserves per les conduccions de sanejament en alta fins a les estacions de depuració d'aigües residuals i els seus elements complementaris, segons les previsions de l'agència Catalana de l'aigua. Aquestes reserves es concretaran en el corresponent projecte constructiu. c) Sistema de les instal lacions de subministrament d energia elèctrica: Comprèn les àrees destinades a estacions de distribució i transformació de l energia elèctrica, encara que no es grafiin als plànols d ordenació, com també les xarxes de transport i de distribució d electricitat. d) Sistema de deixalleries, d abocadors d escombraries i plantes de tractament de residus: Comprèn les àrees delimitades per a aquest ús. e) Sistema de les instal lacions de subministrament de gas: Comprèn les àrees destinades a estacions de distribució i pressió de gas, com també les xarxes de distribució d alta pressió, inclosos els gasoductes. f) Telefonia i telecomunicacions. Les instal lacions pròpies del sistema de telecomunicacions es regiran per la normativa sectorial que les regula. Això no obstant, l'ajuntament podrà complementar la regulació existent amb l'aprovació d'una Ordenança i la tramitació d'un Pla Especial que la desenvolupi pel que fa al seu terme municipal, ordenant els emplaçaments i la resta de paràmetres sobre els que té competències. Article Condicions d'ús i funcions Només s admetran els usos directament vinculats amb la instal lació o servei de que es tracti, en les condicions de funcionament específic regulades a la legislació tècnica sobre la matèria.

62 Els espais lliures d edificacions o instal lacions que constitueixin l entorn d aquests serveis rebran un tractament de jardí privat S admetrà excepcionalment l ús d habitatge destinat al guardià de la instal lació La instal lació infrastructures de telecomunicacions només podran instal lar-se en sòls de propietat municipal exclosos parcs i jardins, i equipaments educatius excepte en el cas de regular-se de forma específica per ordenança municipal. Article Mesures particulars de protecció Les línies elèctriques d'alta tensió (de 110 kv en amunt): a) En sòl no urbanitzable l'espai de protecció de línies elèctriques d'alta tensió (de 110 kv en amunt) i mitja tensió aèries tindrà una amplada total de 40 m. no s'hi podran localitzar edificacions i tindran les limitacions que estableix la normativa sectorial vigent. b) En sòl urbanitzable i no urbanitzable l'espai de protecció de les línies elèctriques subterrànies d'alta tensió serà no edificable, tindrà una amplada de 8 m. i complirà la normativa sectorial vigent. Les condicions tècniques de soterrament de les línies, mentre no existeixi reglamentació específica per a les línies subterrànies d'alta tensió, es farà de forma eficaç i tècnicament correcta i anirà acompanyat d'un sistema d'informació i senyalització adequat que eviti l'exposició a camps electromagnètics inadvertida. c) En zones urbanes, les noves línies sempre han d'estar soterrades. d) Els camps electromagnètics que generin les línies soterrades no sobrepassaran els límits d'exposició establerts en la normativa sectorial corresponent Les conduccions telefòniques i elèctriques en sòls urbà i urbanitzable seran soterrades En els terrenys definits com a protecció de la xarxa en alta i mitja pressió de gas queda prohibida tota edificació, incloses les de caràcter temporal o provisional. La franja de protecció serà com a mínim de 2,5 m. a banda i banda del conducte, i complirà l'establert per la normativa sectorial corresponent que fixa les profunditats mínimes i distàncies a d'altres conduccions subterrànies properes. Capítol VI: HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC Article Sistema d habitatge dotacional públic, clau D El sistema d'habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d'habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació, i dels altres col lectius socials assenyalats en l article 3 de la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l habitatge Els sòls adscrits al sistema d habitatge dotacional seran de titularitat pública Si existeix un planejament especial, s'aplicaran les condicions d edificació fixades en el propi planejament. En cas de no existir planejament especial, s'aplicaran les condicions d'edificació i tipus d'ordenació fixades en aquestes normes per a les zones contigües, sense ultrapassar-ne els valors màxims ni incomplir les condicions mínimes La superfície d aquests habitatges serà determinada per les necessitats a satisfer, complint les condicions mínimes d habitabilitat S'admet com a ús principal únicament el d'habitatge. Els usos complementaris s emmarcaran en les necessitats de funcionament dels habitatges i equipaments vinculats.

63 63 títol V. SÒL URBÀ Capítol I: Capítol II: Capítol III: Capítol IV: DISPOSICIONS GENERALS. REGULACIÓ DE LES ZONES EN SÒL URBÀ. ELS POLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA (PAU) ELS PLANS DE MILLORA URBANA (PMU).

64 64 Títol V: SÒL URBÀ Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS. Article 5.1. Estructura de l ordenació i regulació del sòl urbà El sòl urbà d aquest POUM es regula bàsicament pels instruments següents: a) La qualificació urbanística de sòl urbà, amb sistemes i zones bàsiques de sòl urbà, establint, si s escau subzones, i regulant en cada qualificació l ordenació volumètrica de detall o mitjançant els paràmetres propis de cada zona i subzona, d acord amb la regulació del capítol II següent. b) Els polígons d actuació urbanística, que són els àmbits de remodelació o millora urbana, amb qualificació i ordenació urbanística de detall, i que s executen mitjançant el sistema d actuació urbanística corresponent. Els polígons d actuació urbanística es regulen en el capítol III d aquest títol V, i els paràmetres i condicions de més detall per a cada un d ells, en les fitxes corresponents de l annex normatiu 1.A. c) Els sectors de plans de millora urbana, que són àmbits de transformació d ús, de remodelació urbana, o de completar del teixit urbà, estan pendents d aquest planejament derivat que determinarà l ordenació urbanística detallada mitjançant la qualificació urbanística i l ordenació volumètrica precisa (Vp), d acord amb el que determina l article 9.6. Els plans de millora urbana es regulen en el capítol IV d aquest títol V, i els paràmetres i condicions de més detall en les fitxes corresponents de l annex normatiu d'aquestes normes. Article 5.2. Desenvolupament i execució del sòl urbà En sòl urbà consolidat aquest POUM es desenvolupa i s executa amb els projectes, tràmits i actuacions següents: a) Les llicències urbanístiques en les parcel.les sobre sòl amb ordenació i qualificació urbanística detallada, que no estiguin pendents de cap cessió de sòl públic. Si les parcel.les encara no tenen la condició de solar, es tramitarà conjuntament l obra d urbanització necessària amb el dipòsit de la fiança prèvia, per a fer efectius els drets i deures dels propietaris del sòl urbà consolidat, que s estableixen en els articles 37 i 38 del RLU. b) La gestió urbanística aïllada mitjançant l expropiació de sòl qualificat de sistemes públics no inclosos en polígons d actuació urbanística, per part de l Administració pública competent i, si escau el corresponent projecte d urbanització o obra pública. c) Els polígons d actuació urbanística per a millores d urbanització d un àmbit sense sistemes públics pendents de cessió, mitjançant la reparcel.lació econòmica per a sufragar les despeses d urbanització d acord amb el projecte d urbanització corresponent. d) Els polígons d actuació urbanística corresponents a actuacions de dotació, quan estigui aprovat i sigui executiu el projecte de reparcel.lació econòmica corresponent. En aquest cas, es podran concedir llicències, prèviament al pagament de la càrrega urbanística econòmica que es determini en el projecte de reparcel.lació. e) Plans de millora urbana, no delimitats prèviament en el POUM, que sorgeixen del propi desenvolupament, per reordenacions volumètriques en una zona o parcel.la (antics estudis de detall). També es pot donar el cas de plans de millora urbana, no delimitats prèviament en el POUM, que proposin reordenacions urbanes en un àmbit inicial de sòl urbà consolidat, sense modificar aprofitaments i càrregues, ni l estructura general dels sistemes urbanístics, ni les zones bàsiques de sòl urbà, i que esdevé no consolidat en el moment en que s acorda un primer tràmit. Aquest tipus de PMU, d acord amb l article 70.4 de la LUC, no requereix modificació puntual del POUM. f) Plans especials urbanístics puntuals, no delimitats prèviament en el POUM, per a l ordenació detallada de diferents sistemes urbanístics (equipaments i serveis tècnics, habitatges dotacionals, ajustos en el sistema viari, etc.), o altres objectius i finalitats com regular usos urbanístics, subsòl, paisatge urbà, àmbits protegits etc., segons regula l article 67.1 de la LUC, sense necessitat de modificació puntual del POUM, d acord amb l article 68.4 de la LUC.

65 En sòl urbà no consolidat aquest POUM es desenvolupa i s executa amb els projectes, tràmits i actuacions següents: a) Les llicències urbanístiques directes segons l ordenació detallada de sòl urbà, en el cas que una parcel.la estigui afectada per un sistema viari, tramitant prèviament la cessió corresponent i, en el seu cas, fent efectiu el cost i l execució de la urbanització, d acord amb l art del RLU. b) Els polígons d actuació urbanística corresponents a actuacions de dotació, que s han d executar mitjançant la tramitació del projecte de reparcel.lació econòmica corresponent. c) Els polígons d actuació urbanística, amb ordenació detallada delimitats en el POUM, a executar mitjançant el sistema d actuació urbanística definit pel POUM, fent efectius els drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat, regulats en els articles 39, 40.1 i 40.2 del RLU. Amb aquesta finalitat, caldrà elaborar i tramitar els projectes de reparcel.lació o d expropiació segons es determini, i els d urbanització corresponents. d) Els sectors de plans de millora urbana, que es desenvolupen amb l elaboració i la tramitació d aquest planejament derivat, que defineix l ordenació detallada de la qualificació urbanística, i si s escau, amb ordenacions volumètriques precises, concretant els drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat, regulats en els articles 39, 40.1 i 40.2 del RLU, els quals s executen mitjançant els projectes de reparcel.lació o d expropiació segons es determini, i els d urbanització corresponents En el marc de la vigència del POUM, es consideren instruments de desenvolupament del sòl urbà del POUM, les diferents modificacions puntuals que sorgeixen per motius diversos basats en l interès públic d una nova actuació, d acord amb el que regula l article 97 de la LUC.

66 66 Capítol II: REGULACIÓ DE LES ZONES EN SÒL URBÀ. Article 5.3. Zones i subzones en sòl urbà. Identificació Les zones bàsiques del sòl urbà es determinen segons els diferents teixits urbans, i les subzones corresponents a cada zona bàsica es diferencien per regular diferents règims urbanístics del sòl, segons els paràmetres urbanístics específics associats a cada subzona, essent les inicials que regula aquest POUM les següents: Zona de nucli urbà tradicional Clau 1 Zona de creixement suburbà tradicional Clau 2 Zona de ordenació tancada d'illes amb pati Clau 3 Zona d'edificis residencials d'ordenació oberta Clau 4 Zona de cases agrupades Clau 5 Zona de cases aïllades Clau 6 Zona de parcel lacions industrials Clau 7 Zona de serveis Clau En el desenvolupament del planejament derivat o modificacions puntuals del POUM, l ordenació urbanística detallada es regularà mitjançant les mateixes zones bàsiques del sòl urbà i amb la possibilitat d establir noves subzones, que seran integrades en aquest POUM en el moment d elaborar les actualitzacions i refoses del planejament vigent, d acord amb el que estableix l article 1.11 Actualització i informació urbanística d aquestes normes urbanístiques, sense necessitat de modificació puntual d aquest POUM En el cas que una modificació puntual del POUM introdueixi una nova zona bàsica, la codificació corresponent haurà de ser coherent amb l ordre i el sistema de codificació establert en aquest POUM i amb els criteris del Mapa urbanístic de Catalunya (MUC).

67 67 Article 5.4. Zona de NUCLI URBÀ TRADICIONAL clau 1 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena l edificació del nucli antic, segons l ordenació tradicional d estructures urbanes i edificatòries antigues, que corresponen als creixements inicials i que es fa necessari mantenir pel seu valor patrimonial i històric així com també per les seves condicions paisatgístiques i ambientals. Aquestes construccions incorporen diversos elements constitutius dels seu estat actual, raons per les quals precisen d'una lectura més atenta i cuidadosa a l'hora d'intervenir, des de l'edificació en sí mateixa però també dintre del conjunt urbà on es troba. La composició arquitectònica de les obres de substitució, reforma, rehabilitació i de nova construcció han d'interpretar i resoldre amb correcció però sense mimetismes les solucions tradicionals i la coherència tipològica de les construccions del seu entorn, en el sentit de proporcionar els volums permesos, resoldre constructivament i estèticament les façanes, les cobertes, els elements auxiliars i complementaris de l'obra: obertures, vols, tancaments i la resta d elements de l'edificació definits en aquesta normativa. Quan, a criteri dels serveis tècnics municipals, es determini que la construcció i estructura existents es troben molt deteriorades, caldrà presentar per part de la propietat un document tècnic redactat per un tècnic competent que en precisi la diagnosi de patologies i les mesures a adoptar, prioritàriament de rehabilitació i consolidació, a partir del qual es concediran els permisos oportuns. En casos extrems de deteriorament, s'estarà al que indiqui la Lei d'urbanisme vigent, i si es demostra la necessitat, es permetrà la substitució de dita edificació per una altra d idèntica ocupació, alçada, volum, pendent de la coberta i materials. Per això, cal justificar expressament les solucions adoptades mitjançant el projecte corresponent, en relació al conjunt d edificacions del seu entorn immediat i respecte el conjunt en general i caldrà aportar un aixecament acurat de l estat actual, i un projecte de l estat final amb un comparatiu d aquest amb l estat inicial i amb el seu entorn, on caldrà indicar a més dels materials, els colors i ombres de la nova façana. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten particularment en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Condicions particulars Parcel la mínima L existent. En cas de segregació serà 120 m2. Front mínim de parcel la L existent. En cas de segregació serà 5,5 m. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Tipus d ordenació Punt d aplicació de l alçada reguladora Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Condicions particulars L existent. Edificació alineada a vial Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineació a vial d'aquesta normativa. Es mantenen les volumetries i alçades existents per a les finques ja edificades, a no ser que el nombre màxim de plantes sigui expressament indicat en els plànols d ordenació, permetent la reconstrucció de ruïnes o en alguns casos limitant l actual alçada d algunes construccions existents que han superat sense cap justificació l alçada del conjunt de nucli distorsionant la imatge del poble. En tot cas, el manteniment de l alçada existent en les finques ja edificades únicament vindrà condicionada pel compliment de la legislació en matèria d habitatge vigent.

68 68 L alçada màxima (gàlib) corresponent a la mitjana de les finques veïnes, sense comptabilitzar valors per sota o per sobre del genèric en cada àmbit, ni solars pendents d'edificar. El número màxim de plantes, en cas de que el pla d'ordenació no quedi indicat, és de 3P que correspon a PB+2PP Ocupació planta soterrani Planta baixa Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Edificabilitat màxima Densitat màxima d habitatges Ocupació màxima Cossos i elements sortints Reculades de l edificació Espai lliure d edificació Construccions auxiliars Publicitat L objectiu és integrar les noves construccions o les reformades a les edificacions de l entorn immediat que formen una mateixa façana. L existent. Corresponent com a màxim a l ocupació de la planta baixa. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 30% l ocupació màxima permesa, corresponent a la profunditat edificable. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineació a vial. La planta baixa podrà ocupar en un 30% el pati interior d illa, mantenint la mateixa alçada i plantejant l edificació en continuïtat amb la planta baixa, amb coberta inclinada i de teula. Si la coberta del cos auxiliar s utilitza com a terrat, aquest haurà de quedar encastat en la coberta i s hauran de complir les servituds de vistes als predis veïns que fixi el dret civil català. En cap cas es permetran parets de separació de material opac d una alçada superior a 1m. No es permeten terrasses a la vessant que dóna al carrer principal. No s'hi admeten cambres sanitàries ni cuines ni altres serveis que puguin donar lloc a usos propis del programa principal de l'habitatge. La coberta serà continua a dues vessants, de teula ceràmica, amb el carener, situat en planta paral lel a la façana, i un pendent màxim del 30% des de l arrencada en el punt més extern del ràfec de coberta, no admetent-se cap buidat. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineació a vial d'aquesta normativa. L existent. En el cas de la reconstrucció de ruïnes l edificabilitat resultant és l aplicació de l ocupació en planta pel número de plantes màxim que ve indicat en els plànols d ordenació, si bé es pot acreditar un volum diferent amb documentació (plànols, fotografies històriques, etc.) que justifiquin l existència d un habitatge, sempre estudiat en coherència amb el conjunt. L existent ó 1 habitatge per cada 100m 2 construïts condicionat a que es mantingui l estructura tipològica característiques de la zona. L existent o la grafiada en els plànols d ordenació. Volada màxima Superfície màxima En primera planta 0,60 m. 0,45 L Resta de plantes 0,40 m. 0,20 L On L és longitud màxima de la façana No s admeten a excepció de les que per raons de preexistència s han incorporat a la fesomia del nucli. No s admeten elements desmuntables. Es reconeixen les existents sempre que es pugui demostrar la seva preexistència de més de 25 anys, període suficient perquè el planejament general ha pogut revisar aquest paràmetre. S admeten les construccions auxiliars segons s estableix en les condicions generals amb una alçada màxima de 3,20 m. S'admetrà coberta plana o inclinada amb un pendent màxim del 30%, i en cap cas serà transitable. 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Per qualsevol intervenció dintre d'aquesta clau urbanística, caldrà justificar la coherència estètica de la intervenció amb la normativa del Catàleg de béns a protegir del POUM, tan pels casos de trobar-se inclosa en un front o element del Catàleg com també en situació de proximitat amb algun element catalogat. Paràmetre Coberta Condicions particulars Per sobre els plans de coberta no s admet cap cos sobresortint. Únicament les xemeneies, antenes, parallamps i altres elements d aquestes característiques podran sobresortir d aquests plans.

69 69 Ràfecs Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Les claraboies i finestres per a entrada de llum zenital o ventilació, així com també les plaques de captació d'energia solar, estaran també en el mateix pla de coberta, amb una desviació màxima de més o menys 20 cm. La coberta arrencarà a una distància no superior a 90 cm. del pla superior del darrer forjat (estigui construït o no). És obligatòria la construcció de barbacana amb una volada que serà d un mínim de 30 cm i d un màxim de 60 cm i amb la inclinació i característiques materials de les veïnes, sempre que tinguin un valor. Pels casos excepcionals pel que fa a la longitud de volada, caldrà aportar documentació històrica que en demostri la seva pertinença, i a partir d'aquesta, s'interpretarà la seva recuperació. Els ràfecs es realitzaran amb colls de fusta o d'altres materials folrats de fusta i lloses prefabricades (amb llates i rajola ceràmica vidriada o excepcionalment de formigó). Els balcons s hauran de situar com a mínim a 3m d alçària de qualsevol punt de la vorera. Tindran un acabat motllurat en tot el seu perímetre o bé un gruix màxim total de 14 cm. Les baranes seran metàl liques amb barrots i passamans de disposició concordant amb les solucions tradicionals. Aquestes aniran pintades de colors foscos. Els materials d acabat seran de textura homogènia, dels tipus utilitzats tradicionalment. No són admesos els estucats de gra gros amb diferenciació de color entre la base i el gra. La composició estètica de les façanes, materials i colors dels acabaments, seran semblants a les de l entorn. No s admeten els aplacats de marbre o pedra polida, en cas d admetre s l aplacat, serà a la manera de sòcol de pedra natural abuixardada, asserrada o flamejada. Per a la utilització de qualsevol material o composició estètica de la façana no tradicional haurà de justificar-se la seva conveniència en el projecte i demostrar la seva idoneïtat. La composició de la façana haurà de guardar les proporcions verticals característiques de les edificacions objecte d aquesta normativa. Els forats d il luminació i ventilació no podran ocupar una superfície superior al 35% de tot el plànol de façana (sense comptar-hi les obertures en PB). Es prohibeix la concentració de més del 50% per planta. Igualment es disposa d un pany de paret, mínim, de 60 cm a la mitgera i de 40 cm entre ells. Totes les obertures hauran de centrar-se en eixos verticals que s hauran de justificar al projecte En les proporcions dels forats, en les plantes pis, es mantindrà sempre la relació de major alçària que amplada. Mentre no es redacti una carta de colors específics del casc antic, els colors de façana seran del tipus terròs, ocre, siena i amarronat. No obstant, es podran justificar expressament altres utilitzacions de colors no descrits justificant la coherència del cromatisme del conjunt on s'inserta. A La façana posterior, regiran les mateixes característiques que a la principal. Seran metàl lics i pintats de color fosc quasi negre, lacat fosc o titani lacat fosc. Justificadament s admetrà el coure preferentment amb tonalitats no brillants. En general, la fusteria de tancament exterior seran pintat, envernissat o esmaltada. Es prohibeixen els acabats de color platejat o metal litzats. S han de mantenir les tanques existents. En parcel les confrontants (laterals i fons): fins a 0,60 m. amb obra massissa arrebossada i pintada, i la resta fins a 1,80 m. amb reixa metàl lica o tanca vegetal. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb tanca d'obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 m. d'alçada. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Habitatge unifamiliar o plurifamiliar. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 50% del sostre, a excepció de l ús d allotjament rural i hoteler, on l ús dominant o principal ocuparà un mínim del 30% del sostre. Dotació mínima d aparcament. S haurà de preveure en les edificacions que es construeixin en aquesta zona, dintre dels límits de la propietat, espais per a estacionament en l edificació a mida no inferior a 25 m2 per cada habitatge del projecte.

70 70 habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX100 AX130 BX433 BX433 BX333 BX333 BX433 FY333 AZ200 AZ200 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública FZ433 CZ510 FZ433 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DZ120 DZ120 DZ120 DZ120 DZ120 DZ120 Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat. 6. ALTRES CONDICIONS PARTICULARS Paràmetre Tipus d'obres permeses Condicions particulars Obres de conservació i restauració: Són les que van destinades a canviar un o diversos elements malmesos i s'hauran de limitar a una reposició utilitzant matèries de naturalesa semblant o iguals a les que ja hi havia. Obres de millora: Són les que, conservant i restaurant les façanes i les cobertes de l'edificació existent, modernitzin les condicions higièniques i sanitàries de l'interior o adaptin la seva distribució a les necessitats actuals.

71 71 Llicència i execució de les obres Condicions de protecció Obres d'ampliació: Quan les limitades dimensions de l'habitatge es demostrin massa reduïdes per a un habitatge normal, es permetrà l'ampliació posterior de l'edifici bàsic, fins que cada habitatge arribi als 100 m 2 o fins a aconseguir la fondària edificable màxima assenyalada en els plànols o de les cases veïnes, sense que aquesta perllongació superi els 18 m. Obres de nova planta o de substitució: Els solars sense construcció o amb construccions inferiors a les màximes permeses o quan l'aprofitament de l'edifici actual sigui manifestament insuficient o quan es trobi en estat ruïnós, es podrà enderrocar l'edifici i substituir-lo immediatament per un de nova planta que mantingui les característiques tipològiques i arquitectòniques [a] Sol licitud de llicències. La sol licitud de llicència per a aquestes edificacions s haurà d acompanyar d informació gràfica de totes les construccions de la parcel la i de les confrontats. [b] Llicència d enderroc. No podrà concedir-se sense la tramitació simultània del projecte d obra de substitució. Aquesta llicència quedarà vinculada a l execució de l obra en un termini fix, i també al compromís de cedir a l Ajuntament aquells elements constructius antics (dintells, rajoles, reixes, etc.) que tinguin valor artístic i no siguin reutilitzats en l obra nova, tret que la propietat garanteixi la conservació dels esmentats elements. [c] Edificis ruïnosos. La ruïna d un edifici que forma part d un conjunt, si és deguda a manifesta incúria de la propietat, i en cas que no es procedeixi a la seva immediata substitució, donarà lloc a ser inclòs en el Registre d Edificació Forçosa. L'edifici objecte d'intervenció, quan es tracti de substitució, ampliació i modificació en les façanes, haurà de demostrar i justificar la coherència amb l'entorn urbà proper, especialment quan es tracti d'elements inclosos en el Catàleg de béns d'aquest POUM.

72 72 Article 5.5. Zona de CREIXEMENT SUBURBÀ TRADICIONAL clau 2 1. DEFINICIÓ Aquesta zona correspon als creixements dels teixits antics tradicionals que normalment es situen a l entorn del nucli vell, al llarg d un camí o d un pol d activitat econòmica. Aquestes zones comprenen els ravals itinerants al voltant dels camins històrics de sortida del nucli antic que es caracteritzen per una coherència formal de l'arquitectura que els componen. Es tracta de la tipologia on la mitgera esdevé un sistema estructural portant, la crugía vé condicionada per la llum estructural bàsica de 4 a 5,5 metres. Tot i que presenten una clara voluntat d'alineació a carrer principal, és constitutiu en alguns casos, petits retranquejos i canvis en dita alineació. En aquesta zona coexisteixen edificacions de naturalesa i tipologia edificatòria molt diversa, resultat d un procés espontani de formació de la població. Aquest document ordena en aquesta zona les condicions tipològiques dels nous creixements, adaptant-les a la diferents situacions, de manera que les noves construccions s ajusten a les edificacions existents de l entorn, per tal de cobrir mitgeres o respectar les separacions a la parcel la quan l edificació veïna sigui aïllada, etc, i per tant venen assenyalades en els plànols d ordenació dels sòl urbà. En cas de no tenir referents de construccions veïnes, la zona d urbà tradicional ve regulada amb una volumetria opcional, segons la dimensió de la pròpia parcel la i del conjunt on es troben localitzades. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Condicions particulars Parcel la mínima L existent. En cas de segregació serà 120 m2. Front mínim de parcel la L existent. Les noves edificacions hauran de mantenir un front mínim de 5,5 m. No s admet la repetició seriada d un mateix edifici. D aquesta manera els projectes que es refereixen a varis edificis que s han de construir de manera simultània o successiva en el temps han de diferenciar cada edificació o unitat de les veïnes, respectant els mòduls de crugia establerts segons els paràmetres següents que cal complir conjuntament: - Diferent cota de l arrencada del ràfec - Diversitat en la composició de la façana - Diferències en el cromatisme de la façana No és permesa l addició de més de tres parcel les, ni que la parcel la resultant d una possible addició superi l ample de façana de 18m. En qualsevol cas, l'addició no admetrà un tractament unitari de façana que no siguin coherent amb el ritme repetit de les façanes tradicionals de l'entorn, mantenint com instrument de composició l'amplada de parcel la mínima, opacitats i verticalitats en coherència amb l'entorn. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Tipus d ordenació Condicions particulars Edificació alineada a vial. L edificació s ha de situar ocupant tota l amplada de la parcel la sempre que així s especifiqui en els plànols d ordenació. Així mateix, s han de situar de manera que suposin una millora a la imatge urbana d aquesta zona i s han d ajustar a les condicions de les edificacions existents.

73 73 Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Els criteris que s estableixen per determinar la posició de les noves edificacions són els següents: - Les edificacions existents veïnes. - La dimensió de la pròpia parcel la, referida a l amplada de façana. En els casos en que la parcel la que es vulgui edificar tingui en la parcel la veïna una edificació existent en mitgera, la nova construcció s ha de col locar tapant la mitgera o les mitgeres existents. Per tant cal justificar expressament les solucions adoptades mitjançant el projecte corresponent, en relació al conjunt d edificacions del voltant. Es mantenen les volumetries i alçades existents per a les finques ja edificades, a no ser que el nombre màxim de plantes sigui expressament indicat en els plànols d ordenació, permetent la reconstrucció de ruïnes o en alguns casos limitant l actual alçada d algunes construccions existents que han superat sense cap justificació l alçada del conjunt de nucli distorsionant la imatge del poble. En tot cas, el manteniment de l alçada existent en les finques ja edificades únicament vindrà condicionada pel compliment de la legislació en matèria d habitatge vigent. L alçada màxima (gàlib) corresponent a la mitjana de les finques veïnes, sense comptabilitzar valors per sota o per sobre del genèric en cada àmbit, ni solars pendents d'edificar. El número màxim de plantes, en cas de que el pla d'ordenació no quedi indicat, és de 3P que correspon a PB+2PP Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Planta baixa Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Edificabilitat màxima Densitat màxima d habitatges Fondària edificable Cossos i elements sortints Espai lliure d edificació Construccions auxiliars Publicitat L objectiu és integrar les noves construccions o les reformades a les edificacions de l entorn immediat que formen una mateixa façana. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineació a vial. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 30% l ocupació màxima permesa, corresponent a la profunditat edificable. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineació a vial. La planta baixa podrà ocupar en un 30% el pati interior d illa, mantenint la mateixa alçada i plantejant l edificació en continuïtat amb la planta baixa, amb coberta inclinada i de teula. Si la coberta del cos auxiliar s utilitza com a terrat, aquest haurà de quedar encastat en la coberta i s hauran de complir les servituds de vistes als predis veïns que fixi el dret civil català. En cap cas es permetran parets de separació de material opac d una alçada superior a 1m. No es permeten terrasses a la vessant que dóna al carrer principal. No s'hi admeten cambres sanitàries ni cuines ni altres serveis que puguin donar lloc a usos propis del programa principal de l'habitatge. La coberta serà continua a dues vessants, de teula ceràmica, amb el carener, situat en planta paral lel a la façana, i un pendent màxim del 30% des de l arrencada en el punt més extern del ràfec de coberta, no admetent-se cap buidat. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineació a vial. L existent. En el cas de la reconstrucció de ruïnes l edificabilitat resultant és l aplicació de l ocupació en planta pel número de plantes màxim que ve indicat en els plànols d ordenació, si bé es pot acreditar un volum diferent amb documentació (plànols, fotografies històriques, etc.) que justifiquin l existència d un habitatge, sempre estudiat en coherència amb el conjunt. L existent ó 1 habitatge per parcel la o cada 150m² construïts sempre que es mantingui l estructura tipològica de l edificació. Indicada en els plànols d ordenació (de façana a façana o de façana a pati). Volada màxima Superfície màxima En primera planta 0,60 m. 0,45 L Resta de plantes 0,40 m. 0,20 L On L és longitud màxima de la façana No s admeten elements desmuntables. Es reconeixen les existents. S admeten les construccions auxiliars segons s estableix en les condicions generals amb una alçada màxima de 3,20 m. S'admetrà coberta plana o inclinada amb un pendent màxim del 30%, i en cap cas serà transitable.

74 74 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Per qualsevol intervenció dintre d'aquesta clau urbanística, caldrà justificar la coherència estètica de la intervenció amb la normativa del Catàleg de béns a protegir del POUM, tan pels casos de trobar-se inclosa en un front o element del Catàleg com també en situació de proximitat amb algun element catalogat. Paràmetre Coberta Ràfecs Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Per sobre els plans de coberta no s admet cap cos sobresortint. Únicament les xemeneies, antenes, parallamps i altres elements d aquestes característiques podran sobresortir d aquests plans. Les claraboies i finestres per a entrada de llum zenital o ventilació, així com també les plaques de captació d'energia solar, estaran també en el mateix pla de coberta, amb una desviació màxima de més o menys 20 cm. La coberta arrencarà a una distància no superior a 90 cm. del pla superior del darrer forjat (estigui construït o no). És obligatòria la construcció de barbacana amb una volada que serà d un mínim de 30 cm i d un màxim de 60 cm i amb la inclinació i característiques materials de les veïnes, sempre que tinguin un valor. Pels casos excepcionals pel que fa a la longitud de volada, caldrà aportar documentació històrica que en demostri la seva pertinença, i a partir d'aquesta, s'interpretarà la seva recuperació. Els ràfecs es realitzaran amb colls de fusta o d'altres materials folrats de fusta i lloses prefabricades (amb llates i rajola ceràmica vidriada o excepcionalment de formigó). Els balcons s hauran de situar com a mínim a 3m d alçària de qualsevol punt de la vorera. Tindran un acabat motllurat en tot el seu perímetre o bé un gruix màxim total de 14 cm. Les baranes seran metàl liques amb barrots i passamans de disposició concordant amb les solucions tradicionals. Aquestes aniran pintades de colors foscos. Segons s estableix en la fitxa normativa de l edificació com a l opció dominant. Els materials d acabat seran de textura homogènia, dels tipus utilitzats tradicionalment. No són admesos els estucats de gra gros amb diferenciació de color entre la base i el gra. La composició estètica de les façanes, materials i colors dels acabaments, seran semblants a les de l entorn. No s admeten els aplacats de marbre o pedra polida, en cas d admetre s l aplacat, serà a la manera de sòcol de pedra natural abuixardada, asserrada o flamejada. Per a la utilització de qualsevol material o composició estètica de la façana no tradicional haurà de justificar-se la seva conveniència en el projecte i demostrar la seva idoneïtat. Segons s estableix en la fitxa normativa de l edificació com a l opció dominant. La composició de la façana haurà de guardar les proporcions verticals característiques de les edificacions objecte d aquesta normativa. Els forats d il luminació i ventilació no podran ocupar una superfície superior al 35% de tot el plànol de façana (sense comptar-hi les obertures en PB). Es prohibeix la concentració de més del 50% per planta. Igualment es disposa d un pany de paret, mínim, de 60 cm a la mitgera i de 40 cm entre ells. Totes les obertures hauran de centrar-se en eixos verticals que s hauran de justificar al projecte En les proporcions dels forats, en les plantes pis, es mantindrà sempre la relació de major alçària que amplada. Mentre no es redacti una carta de colors específics del casc antic, els colors de façana seran del tipus terròs, ocre, siena i amarronat. No obstant, es podran justificar expressament altres utilitzacions de colors no descrits justificant la coherència del cromatisme del conjunt on s'inserta. A La façana posterior, regiran les mateixes característiques que a la principal. Segons s estableix en la fitxa normativa de l edificació com a l opció dominant. Seran metàl lics i pintats de color fosc quasi negre, lacat fosc o titani lacat fosc. Justificadament s admetrà el coure preferentment amb tonalitats no brillants. Segons s estableix en la fitxa normativa de l edificació com a l opció dominant. En general, la fusteria de tancament exterior seran pintat, envernissat o esmaltada. Es prohibeixen els acabats de color platejat o metal litzats. En parcel les confrontants (laterals i fons): fins a 0,60 m. amb obra massissa arrebossada i pintada, i la resta fins a 1,80 m. amb reixa metàl lica o tanca vegetal.

75 75 El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb tanca d'obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 m. d'alçada. 5. CONDICIONS D ÚS L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 50% del sostre, a excepció de l ús d allotjament rural i hoteler, on l ús dominant o principal ocuparà un mínim del 30% del sostre. Dotació mínima d aparcament. S haurà de preveure en les edificacions que es construeixin en aquesta zona, dintre dels límits de la propietat, espais per a estacionament en l edificació a mida no inferior a 25 m2 per cada habitatge del projecte. habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX100 AX130 BX433 BX433 BX333 BX333 BX433 FY333 AZ200 AZ200 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública FZ433 CZ510 FZ433 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DZ120 DZ120 DZ120 DZ120 DZ120 DZ120 Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat.

76 76 Article 5.6. Zona de ORDENACIÓ TANCADA FORMANT ILLES AMB PATI clau 3 1. DEFINICIÓ És aquell tipus d'ordenació que es conforma a partir de definir prèviament a l'edificació, l'alineació geomètrica regular del límit entre la propietat pública i la privada. El resultat reticular d'aquesta operació d'escala urbana, entén l'illa de cases com a la unitat d'aquest tipus d'ordenació, definida per un perímetre exterior tancat segons un polígon convex d'alineacions que són precisament les de façanes a la via pública. El resultat volumètric respon a diferents interessos normatius i poden donar resultats no sempre homogenis dels seus paràmetres reguladors. L'envolvent regulador del seu volum edificable correspon amb el prisma vertical definit entre el perímetre que formen totes les alineacions de façana, el pati interior d'illa i l'alçada reguladora. El pati d'illa és només edificable en part, i només en planta baixa. Algunes d'aquestes illes queden partides per un passatge que les travessa per a servei exclusiu de l'interior. El Plànol d'ordenació assenyala per a cada illa les corresponents alineacions de façana, pati d'illa (i per tant, profunditats edificables). La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Parcel la mínima Front mínim de parcel la Condicions particulars Parcel la mínima inicial de 160m². El front mínim de parcel la és de 8m. Coincideix amb la façana mínima. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Planta baixa Condicions particulars Edificació alineada a vial. És obligatori exhaurir la ocupació de l'edificació fins a la línia de façana anterior i posterior. Tots els costats de l edificació es consideren façana i en cap cas es deixarà cap mitgera vista. El volum del conjunt o de la promoció s ha de situar tenint en compte l alineació dibuixada en els plànols d ordenació. Tots els costats del conjunt edificat es consideren façana. Es mantenen les condicions particulars de totes les edificacions construïdes anteriors a l aprovació d aquestes normes, si no s indica expressament altre cosa en els plànols d ordenació. S indica expressament en els plànols d ordenació 3P correspon al gàlib de 9,50m (PB+2PP) Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. L ocupació de la planta soterrani no pot sobrepassar l ocupació màxima de la planta baixa. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Es podrà edificar el pati d'illa com a màxim en un 50%, resultant de la ocupació contínua de l'ample de la parcel la i en continuïtat amb la planta baixa. Aquesta ocupació es permet amb un gàlib màxim de 3,20 m d altura comptabilitzat des del nivell del pati. El volum màxim edificable serà de 1,6 m3/m2. Si l edifici auxiliar és amb coberta de teula, aquesta tindrà un pendent del 30% i el material serà el mateix que el de l edificació principal.

77 77 Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Edificabilitat màxima Si l edificació del pati interior es vol aprofitar per terrassa de la planta primera, aquest volum haurà de complir la llei de la compilació de dret català que fa referència a servituds de llums i vistes sobre el veí, i separar-se 1m de la mitgera. Es permet solament per sobre d ells una barana d un metre d alçària. Serà preferentment inclinada de teula aràbiga. S admet la coberta plana sempre i quan s'integri en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. En el cas de discordances amb la planta de coberta de les finques veïnes, caldrà construir la part corresponent de mitgera i assegurar-ne la correcta solució constructiva per garantir l'estanqueitat i l'aïllament tèrmic. La coberta arrencarà a una distància no superior a 90 cm. del pla superior del darrer forjat (estigui construït o no). 1,50m²st/m²s sense superar els gàlibs resultants de l'arm i la profunditat edificable. Densitat màxima d habitatges 1 habitatge per cada 100 m2. Fondària màxima edificable 14 m quan no s'assenyali en els plànols d'ordenació. En el cas de no exhaurir la profunditat, a més de preservar el que determini el Codi civil, caldrà corregir les discordances amb les finques veïnes, construint la part corresponent de mitgera i assegurar-ne la correcta solució constructiva per garantir l'estanqueitat i l'aïllament tèrmic. Longitud màxima de l edificació Cossos i elements sortints S admeten les existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima del conjunt del volum o de la promoció és de 24m. No s admet la repetició seriada de més de dos unitats. Els projectes de més de dos unitats han de diferenciar cada edificació de les veïnes en la composició i el cromatisme de la façana, de manera que, si es vol construir una major unitat de cases, s ha de subdividir en les fileres necessàries que respectin aquesta dimensió, garantint així una volumetria esponjada i oberta en tot el sector delimitat. En façana principal: Volada màxima (V) Superfície màxima (Sb/St) Balcó V = A / 15 Sb = 0,50 Af x V i sempre < 1,20 m Tribuna idem St = 0,33 Af x V Balcó + Tribuna idem S = Sb + St 0,50 Af x V On A és amplada del carrer; Af és amplada de façana. En façana posteriors segons condicions generals. Espai lliure d edificació S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. Construccions auxiliars S admeten les construccions auxiliars segons s estableix en les condicions generals amb una alçada màxima de 3,20 m. S'admetrà coberta plana o inclinada amb un pendent màxim del 30%, i en cap cas serà transitable. L'espai lliure de parcel la es mantindrà sensiblement al nivell natural de les terres, i les instal lacions lleugeres (gronxadors, pèrgoles, palanques, etc.) no podran ser vistes des de l'exterior. No s'admeten construccions "auxiliars" independents. Separacions mínimes Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s indica altre cosa en els plànols d ordenació. Les noves edificacions s han de col locar separant-se del front de carrer 3,00m. Aquesta separació es converteix en alineació i serà obligatòria en tot el front de la filera que es defineixi. L espai davant de les fileres ha d estar lliure de tota edificació. La separació mínima del límit lateral i fons de parcel la ha de ser d un mínim de 3,00m. Publicitat 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Ràfecs Condicions particulars

78 78 Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. En parcel les confrontants (laterals i fons): fins a 0,60 m. amb obra massissa arrebossada i pintada, i la resta fins a 1,80 m. amb reixa metàl lica o tanca vegetal. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb tanca d'obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 m. d'alçada. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Residencial plurifamiliar. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 50% del sostre. En aquelles finques en que el fons de parcel la dóna a carrer, i en que el plànol d'ordenació assenyali una profunditat edificable en planta baixa, únicament s'admetran els usos auxiliars de garatge, traster i magatzem, i en cap cas l'ús residencial de cap tipus, habitatge ni d'ampliació d'aquests. Dotació mínima d aparcament: Cal preveure com a mínim 1 plaça d aparcament per a cada habitatge de nova construcció i ha de ser preferentment comunitari. En el cas de la clau 3.1 no es permet l'ús d'habitatge en planta baixa. habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX100 AX130 BX324 BX324 BX324 BX324 BX324 BX324 BY331 FY324 BX334 BX334 BX334 BX334 BX334 BX334 AY613 FY334 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública FZ424 CX510 FZ424 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 FZ434 CX510 FZ434

79 79 Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat.

80 80 Article 5.7. Zona d ORDENACIÓ EN ILLA OBERTA clau 4 1. DEFINICIÓ Aquesta zona correspon a l eixample modern de creixements en edificació aïllada ordenant la parcel la i els espais lliures privats en funció de l ús predominant. Correspon als blocs o torres plurifamiliars, normalment envoltats de jardí comunitari, separades unes distàncies al front de parcel la si és el cas, així com al fons i als laterals de la mateixa, de forma que han de definir façana pels quatre costats de l edificació. No hi ha pati d'illa definit, ni alineació de façana obligatòria, però sí definida. L objectiu d aquest document és l ordenació i regulació d aquestes edificacions, tot protegint les condicions paisatgístiques naturals dels indrets en què es troben ubicades. 2. SUBZONES Es diferencien les següents subzones: Relació de subzones Edificis ordenats en illa oberta Conjunt urbanístic unitari (Grup San Salvador) Clau clau 4a clau 4b 3. REGULACIÓ DELS USOS Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat.

81 81 Zona de BLOCS ORDENATS EN ILLA OBERTA clau 4a 1. DEFINICIÓ Aquesta zona correspon a l eixample modern de creixements en edificació aïllada ordenant la parcel la i els espais lliures privats en funció de l ús predominant. Correspon als blocs o torres plurifamiliars, normalment envoltats de jardí comunitari, separades unes distàncies al front de parcel la si és el cas, així com al fons i als laterals de la mateixa, de forma que han de definir façana pels quatre costats de l edificació. No hi ha pati d'illa definit, ni alineació de façana obligatòria, però sí definida. L objectiu d aquest document és l ordenació i regulació d aquestes edificacions, tot protegint les condicions paisatgístiques naturals dels indrets en què es troben ubicades. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Condicions particulars Parcel la mínima 120m 2 Front mínim de parcel la 6m 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Condicions particulars Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Planta baixa Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Edificabilitat màxima Densitat màxima d habitatges Ocupació màxima Longitud màxima de l edificació Edificació aïllada. Tots els costats del bloc es consideren façana i en cap cas es deixarà cap mitgera vista. Alineació de façana no obligatòria. Façana mínima de 6m. L alçada reguladora màxima és de 9,50m corresponent a PB+2PPis (grafiat com a 3P). Si no s indica altra cosa en els plànols d ordenació el número màxim de plantes és de 3. Segons s estableix en les condicions generals d edificació aïllada. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25% l ocupació màxima permesa, corresponent a la fondària edificable, només en parcel les superiors als 200 m 2.. Segons s estableix en les condicions generals d edificació aïllada. Serà preferentment inclinada. S admet la coberta plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Segons s estableix en les condicions generals d edificació aïllada. 1,50m²st/m²sl [neta] 1 habitatge cada 120m² construïts. És la que resulta de l aplicació de les condicions particulars fixades en els plànols d ordenació o en absència d aquests condicionants, de les separacions mínimes a límits de parcel la i que com a màxim serà del 50%. Es mantenen les condicions particulars de tots els blocs construïts anteriors a l aprovació d aquestes normes si no s indica expressament el contrari en els plànols d ordenació. L edificació s ha de situar tenint en compte l ocupació dibuixada de forma indicativa en els plànols d ordenació. S admeten les construccions existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima ha de

82 82 Cossos i elements sortints tenir en compte l ocupació dibuixada, de manera indicativa en els plànols d ordenació, amb una línia discontínua. En cap cas no pot ser superior a 30m. En façana principal: Volada màxima (V) Superfície màxima (Sb/St) Balcó V = A / 15 Sb = 0,50 Af x V i sempre < 1,20 m Tribuna idem St = 0,33 Af x V Balcó + Tribuna idem S = Sb + St 0,50 Af x V On A és amplada del carrer; Af és amplada de façana. En façana posteriors segons condicions generals. Espai lliure d edificació S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. Construccions auxiliars S admeten les construccions auxiliars segons el que estableix les condicions generals. S admeten les construccions auxiliars en continuïtat amb l'edificació amb una alçada màxima de 3,20 m. S'admetrà coberta plana o inclinada amb un pendent màxim del 30%, i en cap cas serà transitable. Separacions mínimes Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents si no s expressa el contrari en els plànols d ordenació. En cas que no s indiquin els gàlibs, les noves edificacions es col locaran separant-se, la major de les distàncies, del front de carrer 3,00m i del límit lateral i fons de parcel la un mínim de 3,00m, o bé la distància equivalent a la meitat de l alçada de l edificació que es vulgui realitzar. Publicitat 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Ràfecs Solanes/porxos/eixides/galeries Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. En parcel les confrontants (laterals i fons): fins a 0,60 m. amb obra massissa arrebossada i pintada, i la resta fins a 1,80 m. amb reixa metàl lica o tanca vegetal. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb tanca d'obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 m. d'alçada. En cas de no atansar l'edificació a façanes, és obligatòria una tanca d'edificació aïllada. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Habitatge plurifamiliar L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 50% del sostre. Dotació mínima d aparcament: Segons condicions generals.

83 83 habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX100 BX322 BX322 BX322 BX322 BX322 BX322 AY613 FY322 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública FZ422 CX510 FZ422 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110

84 84 Zona de CONJUNT URBANÍSTIC UNITARI clau 4b 1. DEFINICIÓ Correspon al conjunt format pel Grup San Salvador, situat al carrer dels Marquesos de Palmerola, que llinda amb el PMU Can Romero, ocupant una posició central en el municipi; Aquest conjunt s'inclou en aquelles operacions ordenades i edificades simultàniament segons un projecte global i en els quals la parcel lació és regular i geomètrica i l'edificació repeteix unes tipologies arquitectòniques. Tant els edificis com els espais intermitjos com els espais públics responen a un ordre precís i definit. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Parcel la mínima Front mínim de parcel la Condicions particulars a) L existent. b) Per a aquests conjunts es regularà la possibilitat d ampliacions i reformes per mitjà de la redacció d un estudi volumètric i estètic (materials, cromatisme i composició de façana del conjunt) que defineixi amb la precisió necessària les operacions a realitzar. Mentre no es redacti aquest estudi de conjunt i l Ajuntament l aprovi, no es permetrà cap tipus d obra de nova planta o que reformi els elements externs de les cases. c) Els solars existents no podran ser objecte de segregacions. L existent. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Planta baixa Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Edificabilitat màxima Condicions particulars Edificació alineada a vial, tot i que manté una distància contínua entre l'edificació i el carrer. Tots els costats de l edificació es consideren façana i en cap cas es deixarà cap mitgera vista. El volum del conjunt o de la promoció s ha de situar tenint en compte l alineació dibuixada en els plànols d ordenació, de forma indicativa amb línia discontínua blava o obligatòria amb línia contínua. Tots els costats del conjunt edificat es consideren façana. Es mantenen les condicions particulars de totes les edificacions construïdes anteriors a l aprovació d aquestes normes, si no s indica expressament altre cosa en els plànols d ordenació. L alçària reguladora és l existent, PB+PP+golfes Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25% l ocupació màxima de la planta baixa. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Serà preferentment inclinada. S admet la coberta plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. 1,20m²st/m²sl

85 85 Densitat màxima d habitatges 1 habitatge per cada parcel la Fondària màxima edificable Les limitacions quant a les fondàries edificables queden grafiades en els plànols a E: 1/2000 Estructura i usos del sòl 3b Longitud màxima de l edificació S admeten les existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima del conjunt del volum o de la promoció és de 24m. No s admet la repetició seriada de més de dos unitats. Els projectes de més de dos unitats han de diferenciar cada edificació de les veïnes en la composició i el cromatisme de la façana, de manera que, si es vol construir una major unitat de cases, s ha de subdividir en les fileres necessàries que respectin aquesta dimensió, garantint així una volumetria esponjada i oberta en tot el sector delimitat. Cossos i elements sortints En façana principal: Volada màxima (V) Superfície màxima (Sb/St) Balcó V = A / 15 Sb = 0,50 Af x V i sempre < 1,20 m Tribuna idem St = 0,33 Af x V Balcó + Tribuna idem S = Sb + St 0,50 Af x V On A és amplada del carrer; Af és amplada de façana. En façana posteriors segons condicions generals. Espai lliure d edificació S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. Construccions auxiliars Separacions mínimes Publicitat 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES No s admeten les construccions auxiliars de cap tipus. Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s indica altre cosa en els plànols d ordenació. Les noves edificacions s han de col locar separant-se del front de carrer 3,00m. Aquesta separació es converteix en alineació i serà obligatòria en tot el front de la filera que es defineixi. L espai davant de les fileres ha d estar lliure de tota edificació. La separació mínima del límit lateral i fons de parcel la ha de ser d un mínim de 3,00m. Paràmetre Coberta Ràfecs Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Coberta de teula aràbiga Es mantindran els materials de façana d obra vista. Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Els canvis en les obertures (mes amples o altes) es regularan amb projectes unitaris de cada conjunt d habitatges. Fusteria de fusta En parcel les confrontants (laterals i fons): fins a 0,60 m. amb obra massissa arrebossada i pintada, i la resta fins a 1,80 m. amb reixa metàl lica o tanca vegetal. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb tanca d'obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 m. d'alçada. No es permet la instal lació de cap tipus d element d extracció de fums i gasos (xemeneies) o de ventilació que no estigui adossat a la façana posterior de l edificació originària i canalitzada fins a superar l alçària de la coberta. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Habitatge unifamiliar i bifamiliar. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 70% del sostre.

86 86 Dotació mínima d aparcament: Cal preveure com a mínim 1 plaça d aparcament per a cada habitatge de nova construcció i ha de ser preferentment comunitari. habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX100 AX130 BX432 BX432 BX332 BX432 FY331 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública FZ432 CX510 FZ432 DX110

87 87 Article 5.8. Zona de CASES AGRUPADES clau 5 1. DEFINICIÓ Aquesta zona inclou les agrupacions de cases organitzades a través de parets mitgeres a través d un patró repetitiu agrupades per sèries, en alineació a vial o enretirades del front de carrer que conformen volums més importants, envoltades d un jardí comunitari o amb possibilitat d un espai no edificable a cada parcel la. a. És aquell tipus d'ordenació que, desenvolupant-se per edificació mitjançada d'iniciativa i ritme fraccionat, ha de configurar un resultat volumètric regularitzat segons les alineacions geomètriques. Entenem com a illa la unitat d'aquest tipus d'ordenació, definida per un perímetre exterior tancat segons un polígon convex d'alineacions que són precisament les de façanes a la via pública. És a dir, que l'ordenació en illa serà la que disposa l'edificació segons un perímetre de façanes a la via pública, que tenen alineacions geomètriques tancades segons una poligonal convexa. b. D aquestes illes se n regula el volum edificable segons les alineacions obligades a façanes exteriors a via pública i interior a pati d illa, i segons els paràmetres de màxima alçària reguladora (i nombre de plantes), el coeficient d ocupació de parcel la i segons els paràmetres de mínima en superfície i longitud de façana de les parcel les. A més, en les unitats d actuació en sòl urbà i en els sectors de Sòl Urbanitzable s estableixen uns paràmetres addicionals de màxima en nombre global d habitatges i en coeficient d edificabilitat (metres quadrats de sostre per a cada metre quadrat de sòl, en brut). 2. SUBZONES Es diferencien les següents subzones: Relació de subzones Cases agrupades en filera Conjunts urbanístics de cases agrupades Conjunts arquitectònics de cases agrupades Cases agrupades formant tester Clau clau 5a clau 5b clau 5c clau 5d 4. REGULACIÓ DELS USOS Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat.

88 88 Zona de CASES AGRUPADES EN FILERA clau 5a 1. DEFINICIÓ Són aquelles en que l'edificació s'ordena en blocs longitudinals formats per repetició de parcel les construïdes entre mitgeres. El pati d'illa és lliure de tota edificació, excepte en línia de façana lateral, que podrà sempre ocupar-se en planta baixa, a una altura màxima de 3,20m. Les construccions a realitzar han de respectar unes distàncies mínimes al front de parcel la si és el cas, així com al fons i als laterals de la mateixa, de forma que han de definir façana pels quatre costats del conjunt edificat i no han de deixar cap mitgera vista. El conjunt del volum o de la promoció s ha de col locar tenint en compte l ocupació dibuixada, de forma indicativa en els plànols d ordenació. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Condicions particulars Parcel la mínima L existent. Parcel la mínima inicial de 120m². Front mínim de parcel la L existent. El front mínim de cada parcel la i habitatge unifamiliar nou serà de 6m. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ S entén com unitat cada habitatge unifamiliar que composa el conjunt del volum acabat. S admet l agrupació màxima de 4 parcel les. El projecte de subdivisió de la propietat inicial, sobre la que es construeixi la promoció en forma de filera de cases unifamiliars es pot presentar, única i exclusivament, quan el conjunt de tota la filera estigui totalment acabada. La unitat mínima de projecte és la del conjunt del volum de l agrupació. La sol licitud de llicència ve condicionada a l execució de tota la filera, no permetent-se les construccions parcials o inacabades. Paràmetre Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Condicions particulars Edificació alineada a vial. Tots els costats de l edificació es consideren façana i en cap cas es deixarà cap mitgera vista. El volum del conjunt o de la promoció s ha de situar tenint en compte l alineació dibuixada en els plànols d ordenació, de forma indicativa amb línia discontínua blava o obligatòria amb línia contínua. Tots els costats del conjunt edificat es consideren façana. Es mantenen les condicions particulars de totes les edificacions construïdes anteriors a l aprovació d aquestes normes, si no s indica expressament altre cosa en els plànols d ordenació. S indica expressament en els plànols d ordenació 3P correspon a gàlib de 9,50m (PB+2PP) 2Pe correspon al gàlib de 8,50 (PB+PP+Estudi) 2P correspon al gàlib de 6,50 (PB+PP)

89 89 Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25% l ocupació màxima de la planta baixa. Planta baixa Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Es podrà edificar 3 metres com a màxim a continuació de la planta baixa i sempre deixant com a mínim una profunditat de 7 metres de pati d illa, amb una alçària màxima de 3,20 m. Si l edificació del pati interior es vol aprofitar per a terrassa de la planta primera, aquest volum complirà la llei de la compilació de dret català pel que fa a servituds de llums i vistes sobre el veí s ha de separar 1m de la mitgera i permetre s solament per sobre d ells una barana d un metre d alçària. En línia de façana lateral, es podrà ocupar-se la planta baixa a una altura màxima de 3,20 m. L espai resultant en planta primera només es podrà ocupar com a terrassa en un 50% a continuació de la façana de l edifici,deixant la resta com a coberta inclinada amb una pendent màxima del 30% Espai sota coberta Planta coberta Serà preferentment inclinada. S admet la coberta plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Adaptació topogràfica del terreny Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Edificabilitat màxima La resultant dels gàlibs que figuren en els plànols d'ordenació amb un màxim de 1,20m²st/m²sl Densitat màxima d habitatges Màxim 2 habitatges per cada parcel la A la clau 5a1: 1 habitatge per parcel la. A la clau 5a1h: 1 habitatge per parcel la. L'habitatge és de règim de protecció oficial. Fondària màxima edificable 14 m excepte les assenyalades en els plànols (ARM 3P) 12 m (2P i 2P+Estudi) Longitud màxima de l edificació S admeten les existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima del conjunt del volum o de la promoció és de 24m. No s admet la repetició seriada de més de dos unitats. Els projectes de més de dos unitats han de diferenciar cada edificació de les veïnes en la composició i el cromatisme de la façana, de manera que, si es vol construir una major unitat de cases, s ha de subdividir en les fileres necessàries que respectin aquesta dimensió, garantint així una volumetria esponjada i oberta en tot el sector delimitat. Cossos i elements sortints En façana principal: Volada màxima (V) Superfície màxima (Sb/St) Balcó V = A / 15 Sb = 0,50 Af x V i sempre < 1,20 m Tribuna idem St = 0,33 Af x V Balcó + Tribuna idem S = Sb + St 0,50 Af x V On A és amplada del carrer; Af és amplada de façana. En façana posteriors segons condicions generals. Espai lliure d edificació S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. Clau 5a2: s'admet organitzar l'accés a través d'un pas privat comunitari per l'interior de la illa a fi d'alliberar d'accessos el carrer. Aquest pas tindrà una amplada màxima de 5 metres i amb la servitud dels voladius de l'edificació confrontant superior. Construccions auxiliars S admeten les construccions auxiliars segons s estableix en les condicions generals, amb una alçada màxima de 3,20 m. S'admetrà coberta plana o inclinada amb un pendent màxim del 30%, i en cap cas serà transitable. L'espai lliure de parcel la es mantindrà sensiblement al nivell natural de les terres, i les instal lacions lleugeres (gronxadors, pèrgoles, palanques, etc.) no podran ser vistes des de l'exterior. No s'admeten construccions "auxiliars" independents. Separacions mínimes Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s indica altre cosa en els plànols d ordenació. Les noves edificacions s han de col locar separant-se del

90 90 Publicitat front de carrer 3,00m. Aquesta separació es converteix en alineació i serà obligatòria en tot el front de la filera que es defineixi. L espai davant de les fileres ha d estar lliure de tota edificació. La separació mínima del límit lateral i fons de parcel la ha de ser d un mínim de 3,00m. Clau 5a2: la separació respecte a l'edificació confrontant serà de 5m. per tal de permetre un carrer privat interior comunitari. 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Ràfecs Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. En parcel les confrontants (laterals i fons): fins a 0,60 m. amb obra massissa arrebossada i pintada, i la resta fins a 1,80 m. amb reixa metàl lica o tanca vegetal. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb tanca d'obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 m. d'alçada. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Habitatge unifamiliar i bifamiliar. Per la clau 5a1 i 5a2: exclusivament unifamiliar. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 70% del sostre. Dotació mínima d aparcament: Cal preveure com a mínim 1 plaça d aparcament per a cada habitatge de nova construcció i ha de ser preferentment comunitari. habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX100 BX432 BX432 BX332 BX432 FY331

91 91 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública FZ432 CX510 FZ432

92 92 Zona de CONJUNT URBANÍSTIC DE CASES AGRUPADES clau 5b 1. DEFINICIÓ Es el conjunts format pel Barri Abat Oliba, situat a l entrada del municipi; ordenats i edificats simultàniament segons un projecte global i en els quals la parcel lació és regular i geomètrica i l'edificació repeteix unes tipologies arquitectòniques. Tant els edificis com els espais intermitjos com els espais públics responen a un ordre precís i definit. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Parcel la mínima Front mínim de parcel la Condicions particulars a) L existent. b) Per a aquests conjunts es regularà la possibilitat d ampliacions i reformes per mitjà de la redacció d un estudi de detall per a cada unitat parcel laria d edificació que defineixi amb la precisió necessària les seccions tipus d operacions a realitzar. Mentre no es redacti l estudi de detall no es permetrà cap tipus d obra de nova planta o que reformi els elements externs de les cases. c) Els solars existents no podran ser objecte de segregacions. L existent. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Planta baixa Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Edificabilitat màxima Densitat màxima d habitatges Fondària màxima edificable Condicions particulars Edificació alineada a vial. Tots els costats de l edificació es consideren façana i en cap cas es deixarà cap mitgera vista. El volum del conjunt o de la promoció s ha de situar tenint en compte l alineació dibuixada en els plànols d ordenació, de forma indicativa amb línia discontínua blava o obligatòria amb línia contínua. Tots els costats del conjunt edificat es consideren façana. Es mantenen les condicions particulars de totes les edificacions construïdes anteriors a l aprovació d aquestes normes, si no s indica expressament altre cosa en els plànols d ordenació. L alçària reguladora és l existent, PB+1PP+golfes Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25% l ocupació màxima de la planta baixa. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Serà preferentment inclinada. S admet la coberta plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. La resultant dels gàlibs que figuren en els plànols d'ordenació amb un màxim de 1,20m²st/m²sl 1 habitatge per cada parcel la Les limitacions quant a les fondàries edificables queden grafiades en els plànols d'ordenació

93 93 Longitud màxima de l edificació S admeten les existents. No s'admeten variacions ni ampliacions que les alterin. Cossos sortints i elements sortints En façana principal Volada màxima Superfície màxima En primera planta 0,60 m. 0,45 L Resta de plantes 0,40 m. 0,20 L On L és longitud màxima de la façana En façanes posteriors segons condicions generals Espai lliure d edificació S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. Construccions auxiliars S admeten les construccions auxiliars segons s estableix en les condicions generals, amb una alçada màxima de 3,20 m. S'admetrà coberta plana o inclinada amb un pendent màxim del 30%, i en cap cas serà transitable. Separacions mínimes Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s indica altre cosa en els plànols d ordenació. Les noves edificacions s han de col locar separant-se del front de carrer 3,00m. Aquesta separació es converteix en alineació i serà obligatòria en tot el front de la filera que es defineixi. L espai davant de les fileres ha d estar lliure de tota edificació. La separació mínima del límit lateral i fons de parcel la ha de ser d un mínim de 3,00m. Publicitat 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Coberta Ràfecs Solanes/porxos/eixides/galeries Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Coberta de teula aràbiga Es mantindran els materials de façana d obra vista. Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Els canvis en les obertures (mes amples o altes) es regularan amb projectes unitaris de cada conjunt d habitatges. Fusteria de fusta En parcel les confrontants (laterals i fons): fins a 0,60 m. amb obra massissa arrebossada i pintada, i la resta fins a 1,80 m. amb reixa metàl lica o tanca vegetal. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb tanca d'obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 m. d'alçada. No es permet la instal lació de cap tipus d element d extracció de fums i gasos (xemeneies) o de ventilació que no estigui adossat a la façana posterior de l edificació originària i canalitzada fins a superar l alçària de la coberta. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Habitatge unifamiliar i bifamiliar. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 70% del sostre. Dotació mínima d aparcament: Cal preveure com a mínim 1 plaça d aparcament per a cada habitatge de nova construcció i ha de ser preferentment comunitari.

94 94 habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX100 BX432 BX432 BX332 BX432 FY331 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública FZ432 CX510 FZ432 DX110

95 95 Zona CONJUNT ARQUITECTÒNIC DE CASES AGRUPADES clau 5c 1. DEFINICIÓ Són aquells conjunts resultat de l'edificació successiva de trams de carrers; cada tram fet de parcel les i edificacions idèntiques. El conjunt de trams resulta de característiques molt semblants, també, per la seva regularitat en la divisió parcel laria i en la tipologia constructiva, que li dóna una unitat arquitectònica global. Les vies i els espais públics, però, són molt elementals i responen tan sols a la necessitat d'accés de les cases i de les parcel les a la trama general de serveis. En aquests conjunts, interessa regular el manteniment del caràcter uniforme i la complementació o l'extensió en els fragments necessaris, fins a formar unitats urbanístiques completes. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Parcel la mínima Front mínim de parcel la Condicions particulars L existent. L existent. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Planta baixa Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Edificabilitat màxima Densitat màxima d habitatges Condicions particulars Edificació alineada a vial. Tots els costats de l edificació es consideren façana i en cap cas es deixarà cap mitgera vista. El volum del conjunt o de la promoció s ha de situar tenint en compte l alineació dibuixada en els plànols d ordenació, de forma indicativa amb línia discontínua blava o obligatòria amb línia contínua. Tots els costats del conjunt edificat es consideren façana. Es mantenen les condicions particulars de totes les edificacions construïdes anteriors a l aprovació d aquestes normes, si no s indica expressament altre cosa en els plànols d ordenació. L'alçada serà de dues plantes, a més de la baixa (PB+2PP) grafiades com a 3P. En aquelles cases que es componen de planta baixa i de planta primera es podrà construir una planta segona d'igual alçada que la primera i enrasant el ràfec a les edificacions veïnes anàlogues. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25% l ocupació màxima de la planta baixa. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Serà preferentment inclinada. S admet la coberta plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. La resultant dels gàlibs que figuren en els plànols d'ordenació amb un màxim de 1,20m²st/m²sl. Les limitacions constructives es defineixen a través de l'envoltant, formada per l'alçada de l'edificació i per la profunditat edificable. 1 habitatge per cada parcel la

96 96 Fondària màxima edificable Longitud màxima de l edificació Cossos i elements sortints La profunditat edificable es fixa en 14 m a la planta baixa i en 13 a la primera i a la segona. Totes aquestes edificacions hauran de mantenir el caràcter unifamiliar, per tant, l'ampliació s'ha, d'entendre com una continuació de l'habitatge existent. S admeten les existents. En cas de substitució no s'admeten ampliacions ni variacions que alterin les existents. En façana principal: Volada màxima (V) Superfície màxima (Sb/St) Balcó V = A / 15 Sb = 0,50 Af x V i sempre < 1,20 m Tribuna idem St = 0,33 Af x V Balcó + Tribuna idem S = Sb + St 0,50 Af x V On A és amplada del carrer; Af és amplada de façana. En façana posteriors segons condicions generals. Espai lliure d edificació S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. Construccions auxiliars S admeten les construccions auxiliars segons s estableix en les condicions generals, amb una alçada màxima de 3,20 m. S'admetrà coberta plana o inclinada amb un pendent màxim del 30%, i en cap cas serà transitable. Separacions mínimes Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s indica altre cosa en els plànols d ordenació. Aquesta separació es converteix en alineació i serà obligatòria en tot el front de la filera que es defineixi. L espai davant de les fileres ha d estar lliure de tota edificació. La separació mínima del límit lateral i fons de parcel la ha de ser d un mínim de 3,00m. Publicitat 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Coberta Ràfecs Solanes/porxos/eixides/galeries Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Coberta de teula aràbiga Es mantindran els materials de façana continus coherents amb l entorn. Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Els canvis en les obertures (mes amples o altes) es regularan amb projectes unitari de cada conjunt d habitatges. Fusteria de fusta En parcel les confrontants (laterals i fons): fins a 0,60 m. amb obra massissa arrebossada i pintada, i la resta fins a 1,80 m. amb reixa metàl lica o tanca vegetal. S'admetrà la construcció completa amb obra massissa fins a 1,80 m. sempre i quan existeixi un acord escrit entre les propietats confrontants. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb tanca d'obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 m. d'alçada. a) Les possibilitats d'ampliació de les edificacions vindran definides per l'estudi i la redacció d'un projecte únic per cada grup de cases construïdes simultàniament amb les mateixes característiques. b) L'Ajuntament redactarà, amb caràcter general, el projecte únic, el qual estarà a la seva disposició en el moment que vulguin portar a terme l'ampliació. 5. CONDICIONS D ÚS

97 97 Ús dominant: Habitatge unifamiliar i bifamiliar L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 70% del sostre. Dotació mínima d aparcament: Cal preveure com a mínim 1 plaça d aparcament per a cada habitatge de nova construcció i ha de ser preferentment comunitari. habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX100 BX431 BX431 BX331 BX431 FY331 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública FZ431 CX510 FZ431 Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat.

98 98 Zona de CASES AGRUPADES FORMANT TESTER clau 5d 1. DEFINICIÓ Són aquelles en que l'edificació s'ordena en conjunts d'edificis aparellats formant testers i compartint mitgera, donant lloc a habitatges de tres façanes. Aquests conjunt són assimilables volumètricament a edificacions residencials aïllades de baixa densitat, amb espai lliure privat al seu voltant. Les construccions a realitzar han de respectar unes distàncies mínimes al front de parcel la si és el cas, així com al fons i als laterals de la mateixa, de forma que han de definir façana pels quatre costats del conjunt edificat i no han de deixar cap mitgera vista. El conjunt del volum o de la promoció s ha de col locar tenint en compte l ocupació dibuixada, de forma indicativa en els plànols d ordenació. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Condicions particulars Parcel la mínima La superfície mínima indivisible serà de 400 m 2 Front mínim de parcel la 18 m. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Planta baixa Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Edificabilitat màxima Densitat màxima d habitatges Fondària màxima edificable Longitud màxima de l edificació Cossos i elements sortints Condicions particulars Edificació aïllada formant conjunts de 4 habitatges com a màxim. L alçada reguladora màxima és de 9,00m corresponent a PB+2PP (3P). En cas de preveure una alçada diferent, el nombre de plantes s indicarà expressament en els plànols d ordenació. Segons s estableix en les condicions generals d edificació aïllada. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 30% l ocupació màxima de la planta baixa. S'admet una solució comunitària de pàrking sempre que els accessos es produeixin per la part posterior de les edificacions. L ocupació de la planta baixa pot sobrepassar en un 50% l ocupació màxima de la planta baixa. Serà preferentment inclinada. S admet la coberta plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. 1,00m²st/m²sl neta amb un sostre màxim de 400 m2st 4 habitatge per cada parcel la La profunditat edificable es fixa en 14 m a la planta baixa i en 13 a la primera i a la segona. Totes aquestes edificacions hauran de mantenir el caràcter unifamiliar, per tant, l'ampliació s'ha, d'entendre com una continuació de l'habitatge existent. S admeten les existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima del conjunt del volum o de la promoció és de 15m. En façana principal: Volada màxima (V) Superfície màxima (Sb/St)

99 99 Balcó V = A / 15 Sb = 0,50 Af x V i sempre < 1,20 m Tribuna idem St = 0,33 Af x V Balcó + Tribuna idem S = Sb + St 0,50 Af x V On A és amplada del carrer; Af és amplada de façana. Espai lliure d edificació Construccions auxiliars Separacions mínimes Publicitat En façana posteriors segons condicions generals. L'espai lliure de parcel la es mantindrà sensiblement al nivell natural de les terres, i les instal lacions lleugeres (gronxadors, pèrgoles, palanques, etc.) no podran ser vistes des de l'exterior. S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. No s admeten construccions auxiliars independents. Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s expressa el contrari en els plànols d ordenació. En cas que no s indiquin les separacions mínimes a carrer - laterals - fons de parcel la són les següents: Clau 5d 3m - 3m - 3m Les parcel les que tinguin, en sentit descendent amb el vial, un pendent superior al 30% podran reduir a 3m la distància mínima de l edificació a carrer. 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre General Ràfecs Solanes/porxos/eixides/galeries Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Per totes les condicions d'aquest apartat, els canvis es justificaran en coherència amb el projecte unitari de cadascuna de les volumetries edificades de 4 habitatges, com a mínim, i per extensió, d'acord amb el projecte de conjunt. Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. En parcel les confrontants i carrer el tancament és obligatori d'obra massissa fins a 1,10 m del terreny natural, i vegetal fins a 1,80m. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb iguals condicions que entre parcel les conforntants. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Habitatge unifamiliar, bifamiliar i plurifamiliar L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 80% del sostre. Dotació mínima d aparcament:

100 100 habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX100 BX431 BX431 BX331 BX431 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública CX510 Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat.

101 101 Article 5.9. Zona de CASES AÏLLADES clau 6 1. DEFINICIÓ Aquesta zona comprèn els creixements urbans conformats a través d'edificacions aïllades o semiaïllades, d'ús generalment d'habitatge de baixa densitat, on l'espai lliure privat és constitutiu de la imatge urbana d'aquest teixit urbà. La particularitat recau precisament en les distàncies que mantenen aquestes edificacions amb els límits de les parcel les i entre elles, així com també amb la construcció d'aquests límits. 2. SUBZONES Es diferencien les següents subzones: Relació de subzones Cases aïllades Cases aïllades alineades a carrer Clau clau 6a clau 6b 5. REGULACIÓ DELS USOS Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat.

102 102 Zona de CASES AÏLLADES clau 6a 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena l edificació aïllada, destinada generalment a ús residencial unifamiliar en forma de ciutat jardí en funció de diferents densitats. En els casos en què els plànols d'ordenació no ho assenyalin, es podrà desdoblar la parcel la sempre que les característiques de la construcció siguin d habitatges amb una paret mitgera comuna que coincidirà en projecció amb la divisòria parcel lària. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Condicions particulars Parcel la mínima 350m 2 indivisible (tipologia aïllada) A partir de 450m 2 indivisible (tipologia aparellada) Front mínim de parcel la 12m. 18 m. en el cas d'aparellada S admeten les condicions de les cases unifamiliars edificades existents. Es reconeixen com edificables les parcel les existents anteriors a la data d aprovació d aquestes Normes, que hagin estat enregistrat al Registre de la propietat. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Condicions particulars Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Edificació aïllada i aparellada. L alçada reguladora màxima és de 9,00m corresponent a PB+2PP (3P). En cas de preveure una alçada diferent, el nombre de plantes s indicarà expressament en els plànols d ordenació. Segons s estableix en les condicions generals de l edificació aïllada. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar un 25% l ocupació màxima permesa en planta baixa. Planta baixa Segons s estableix en les condicions generals de l edificació aïllada. Espai sota coberta Planta coberta Serà preferentment inclinada. S admet la coberta plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Adaptació topogràfica del terreny Segons s estableix en les condicions generals de l edificació aïllada. Edificabilitat màxima 0,70m²st/m²sl (amb un sostre màxim de 300m 2 ) Pels casos on es permeti la tipologia aparellada (parcel la 450m2) és 0,80m²st/m²sl, (amb un sostre màxim de 350m 2 ) Densitat màxima d habitatges 2 habitatges per parcel la Ocupació màxima 40% Cossos i elements sortints En façana principal: Volada màxima (V) Superfície màxima (Sb/St)

103 103 Espai lliure d edificació Construccions auxiliars Separacions mínimes Publicitat Balcó V = A / 15 Sb = 0,50 Af x V i sempre < 1,20 m Tribuna idem St = 0,33 Af x V Balcó + Tribuna idem S = Sb + St 0,50 Af x V On A és amplada del carrer; Af és amplada de façana. En façana posteriors segons condicions generals. L'espai lliure de parcel la es mantindrà sensiblement al nivell natural de les terres, i les instal lacions lleugeres (gronxadors, pèrgoles, palanques, etc.) no podran ser vistes des de l'exterior. S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. No s admeten construccions auxiliars independents. Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s expressa el contrari en els plànols d ordenació. En cas que no s indiquin les separacions mínimes a carrer - laterals - fons de parcel la són les següents: 3m - 3m - 3m Les parcel les que tinguin, en sentit descendent amb el vial, un pendent superior al 30% podran reduir a 3m la distància mínima de l edificació a carrer. 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Ràfecs Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. En parcel les confrontants i carrer el tancament és obligatori d'obra massissa fins a 1,10 m del terreny natural, i vegetal fins a 1,80m. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb iguals condicions que entre parcel les conforntants. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Habitatge unifamiliar i bifamiliar. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 80% del sostre. Dotació mínima d aparcament:

104 104 habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX130 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública CX510

105 105 Zona de CASES AÏLLADES ALINEADES A CARRER clau 6b 1. DEFINICIÓ Aquesta zona ordena l edificació aïllada que per condicions de parcel la té alinieada a carrer la seva façana principal, destinada generalment a ús residencial unifamiliar en forma de ciutat jardí en funció de diferents densitats. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Parcel la mínima Front mínim de parcel la Condicions particulars 350m 2 indivisible (tipologia aïllada) 12m S admeten les condicions de les cases unifamiliars edificades existents. Es reconeixen com edificables les parcel les existents anteriors a la data d aprovació d aquestes Normes, que hagin estat enregistrat al Registre de la propietat. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Condicions particulars Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Ocupació planta soterrani Planta baixa Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Edificació aïllada. L alçada reguladora màxima és de 9,00m corresponent a PB+2PP (3P). En cas de preveure una alçada diferent, el nombre de plantes s indicarà expressament en els plànols d ordenació. Segons s estableix en les condicions generals de l edificació aïllada. L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar un 25% l ocupació màxima permesa en planta baixa. Segons s estableix en les condicions generals de l edificació aïllada. Serà preferentment inclinada. S admet la coberta plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Segons s estableix en les condicions generals de l edificació aïllada. Edificabilitat màxima 0,70m²st/m²sl (amb un sostre màxim de 300m 2 ) Densitat màxima d habitatges 2 habitatges per parcel la Ocupació màxima 40% Cossos i elements sortints En façana principal: Volada màxima (V) Superfície màxima (Sb/St) Balcó V = A / 15 Sb = 0,50 Af x V i sempre < 1,20 m Tribuna idem St = 0,33 Af x V Balcó + Tribuna idem S = Sb + St 0,50 Af x V On A és amplada del carrer; Af és amplada de façana.

106 106 Espai lliure d edificació Construccions auxiliars Separacions mínimes Publicitat En façana posteriors segons condicions generals. L'espai lliure de parcel la es mantindrà sensiblement al nivell natural de les terres, i les instal lacions lleugeres (gronxadors, pèrgoles, palanques, etc.) no podran ser vistes des de l'exterior. S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. No s admeten construccions auxiliars independents. Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s expressa el contrari en els plànols d ordenació. En cas que no s indiquin les separacions mínimes a carrer - laterals - fons de parcel la són les següents: Clau 6a 0m - 3m - 3m 5. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Ràfecs Solanes/porxos/eixides/galeries Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. En parcel les confrontants i carrer el tancament és obligatori d'obra massissa fins a 1,10 m del terreny natural, i vegetal fins a 1,80m. El tancament de solars sense edificar, en línea de façana, serà obligatori, amb iguals condicions que entre parcel les conforntants. 6. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Habitatge unifamiliar i bifamiliar. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 80% del sostre. Dotació mínima d aparcament: habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX100 AX130

107 107 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública CX510

108 108 Article Zona de PARCEL LACIÓ INDUSTRIAL clau 7 1. DEFINICIÓ Aquesta zona inclou aquelles parcel lacions on l ús residencial és excepcional perquè es vincula a l activitat o inexistent i per tant, les condicions de parcel la i d edificació tenen unes característiques substancialment diferents del teixit residencial o mixte. En aquestes parcel lacions de naturalesa industrial majoritàriament, es diferencien segons es tracti de volumetries aïllades dintre de la parcel la o de conjunts agrupats que s organitzin compartint mitgera, amb un espai posterior lliure d edificació. a. Les parcel les en les que la ordenació s estableix a través de volumetries aïllades, pel fet de tractar-se d'edificació individualitzada o de baixa ocupació de parcel la, es regula de manera anàloga a edificacions aïllades, establint els seus paràmetres urbanístics en funció de l entorn on s emplacin, quant a les condicions de densitat i intensitat de l'aprofitament i quant les servituds del veïnat. b. Les agrupacions de finques, és aquell tipus d'ordenació que, desenvolupant-se per edificació mitjançada d'iniciativa i ritme fraccionat, ha de configurar un resultat volumètric regularitzat segons les alineacions geomètriques. Entenem com a illa la unitat d'aquest tipus d'ordenació, definida per un perímetre exterior tancat segons un polígon convex d'alineacions que són precisament les de façanes a la via pública. És a dir, que l'ordenació en illa serà la que disposa l'edificació segons un perímetre de façanes a la via pública, que tenen alineacions geomètriques tancades segons una poligonal convexa. D aquestes illes se n regula el volum edificable segons les alineacions obligades a façanes exteriors a via pública i interior a pati d illa, i segons els paràmetres de màxima alçària reguladora (i nombre de plantes), el coeficient d ocupació de parcel la i segons els paràmetres de mínima en superfície i longitud de façana de les parcel les. 2. SUBZONES Es diferencien les següents subzones: Relació de subzones Unitats agrupades en filera Volumetria aïllada Clau clau 7a clau 7b 3. REGULACIÓ DELS USOS Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat.

109 109 Zona INDUSTRIAL D UNITATS AGRUPADES EN FILERA clau 7a 1. DEFINICIÓ Són aquelles en que l'edificació s'ordena en blocs longitudinals formats per repetició de naus industrials construïdes entre mitgeres. El pati d'illa és lliure de tota edificació, excepte en línia de façana lateral, que podrà sempre ocupar-se en planta baixa, a una altura màxima de 3,20m. Les construccions a realitzar han de respectar unes distàncies mínimes al front de parcel la si és el cas, així com al fons i als laterals de la mateixa, de forma que han de definir façana pels quatre costats del conjunt edificat i no han de deixar cap mitgera vista. El conjunt del volum o de la promoció s ha de col locar tenint en compte l ocupació dibuixada, de forma indicativa en els plànols d ordenació. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Condicions particulars Parcel la mínima 300m² Front mínim de parcel la L existent. El front mínim de cada parcel la i habitatge unifamiliar nou serà de 10 m. S admet l agrupació màxima de 4 parcel les. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Condicions particulars Edificació alineada a vial. Tots els costats de l edificació es consideren façana i en cap cas es deixarà cap mitgera vista. El volum del conjunt o de la promoció s ha de situar tenint en compte l alineació dibuixada en els plànols d ordenació, de forma indicativa amb línia discontínua blava o obligatòria amb línia contínua. Tots els costats del conjunt edificat es consideren façana. Es mantenen les condicions particulars de totes les edificacions construïdes anteriors a l aprovació d aquestes normes, si no s indica expressament altre cosa en els plànols d ordenació. S indica expressament en els plànols d ordenació En el seu defecte, correspon al gàlib de 9,50m (PB+1PP) Punt d aplicació de l alçada reguladora Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Volum màxim 5 m 3 /m 2. Ocupació planta soterrani L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25% l ocupació màxima de la planta baixa. Planta baixa Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Es podrà edificar 3 metres com a màxim a continuació de la planta baixa i sempre deixant com a mínim una profunditat de 7 metres de pati d illa, amb una alçària màxima de 3,20 m. En línia de façana lateral, es podrà ocupar-se la planta baixa a una altura màxima de 3,20 m. L espai resultant en planta primera només es podrà ocupar com a terrassa en un 50% a continuació de la façana de l edifici,deixant la resta com a coberta inclinada amb una pendent màxima del 30%

110 110 Planta coberta Serà preferentment plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Adaptació topogràfica del terreny Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Edificabilitat màxima 1,20m²st/m²sl Fondària màxima edificable 14 m excepte les assenyalades en els plànols (ARM 3P) 12 m (2P i 2P+Estudi) Longitud màxima de l edificació S admeten les existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima del conjunt del volum o de la promoció és de 24m. Cossos i elements sortints Espai lliure d edificació S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 30m 2. Construccions auxiliars No s'admeten construccions "auxiliars" independents. Separacions mínimes Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s indica altra cosa en els plànols d ordenació. Les noves edificacions s han de col locar separant-se del front de carrer 3,00m. Aquesta separació es converteix en alineació i serà obligatòria en tot el front de la filera que es defineixi. L espai davant de les fileres ha d estar lliure de tota edificació. La separació mínima del límit lateral i fons de parcel la ha de ser d un mínim de 3,00m. Publicitat 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Ràfecs Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: L activitat industrial de categories segona, situació D, tercera situació B, C, i D i quarta situació C i D. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 70% del sostre. Usos compatibles: L'ús comercial, d'oficines i serveis privats, magatzems o altres tallers vinculats a l activitat. L'ús habitatge no s admet en cap cas. Dotació mínima d aparcament: S'ha d'emplaçar un mínim d'una plaça d aparcament per cada 100 m 2 de solar. habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria CX201 AX100 AX100 AX100 AX100 CX510 AX100 AX100 AX100

111 111 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública AX100 AX100 CX510 AX100 AX100 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110

112 112 Zona INDUSTRIAL AMB VOLUMETRIA AÏLLADA clau 7b 1. DEFINICIÓ Correspon a zones generalment de nova creació, de parcel les amb edificació aïllada i semi aïllada on l ús residencial és excepcional o inexistent, amb característiques paramètriques i funcionals pròpies dels usos que contenen, majoritàriament l industrial. Contempla la convivència de la indústria amb la residència quan aquesta està directament vinculada a l activitat. La regulació dels diferents paràmetres estan subjectes a les condicions generals que no s expliciten en aquest article. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Parcel la mínima Front mínim de parcel la Condicions particulars 500m 2 indivisible 12m S admeten les condicions de les naus edificades existents. Es reconeixen com edificables les parcel les existents anteriors a la data d aprovació d aquestes Normes, que hagin estat enregistrades legalment al Registre de la propietat. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Condicions particulars Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Edificació aïllada. L alçada reguladora màxima és de 8,50m corresponent a PB+1PP (2P). S estableix els gàlibs de: PB (5,50m.) i per la PPis (3,00m.) Segons s estableix en les condicions generals de l edificació aïllada. Volum màxim 6 m 3 /m 2. Ocupació planta soterrani L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar un 25% l ocupació màxima permesa en planta baixa. Planta baixa Espai sota coberta Planta coberta Adaptació topogràfica del terreny Segons s estableix en les condicions generals de l edificació aïllada. Serà preferentment coberta plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Segons s estableix en les condicions generals de l edificació aïllada. Edificabilitat neta màxima 1,00 m²st/m²sl (amb un sostre màxim de 2.000m 2 ) Densitat màxima d habitatges 1 habitatge per parcel la, i vinculat a l explotació Ocupació màxima 70% Cossos i elements sortints Espai lliure d edificació Construccions auxiliars Separacions mínimes El tractament de l espai lliure de l'interior de la parcel la haurà d'ésser enjardinat. Haurà d allotjar un mínim de planter d'arbres de tipus urbà en la proporció d'una unitat per cada 50 m 2 de parcel la. No s admeten construccions auxiliars independents. Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s expressa el contrari en els plànols d ordenació. En cas que no s indiquin les separacions mínimes a carrer - laterals - fons de parcel la són les següents: 2m - 2m - 2m

113 113 Publicitat 6. CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Condicions particulars Ràfecs Solanes/porxos/eixides/galeries Balcons Façana i mitgeres Obertures en les façanes Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Tancament obligatori d'altura màxima fins a 1,10 m. de terra i vegetal fins a 1,80 m. 7. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: L activitat industrial de categoria tercera. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 80% del sostre. Usos compatibles: Oficines i serveis privats vinculats a l activitat dominant. Es permet un habitatge lligat amb l explotació. Dotació mínima d aparcament: S'ha d'emplaçar un mínim d'una plaça d aparcament per cada 100 m 2 de solar. habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria CX201 AX100 AX100 AX100 AX100 CX510 AX100 AX100 AX100 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública AX100 AX100 CX510 AX100 AX100 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110

114 114 Article Zona de SERVEIS clau 8 4. DEFINICIÓ Aquesta zona engloba parcel lacions on els usos de serveis,comercial, terciaris i dotacionals són els predominants i exclusius. En cas d'existir l'ús residencial, en aquesta zona es dóna amb un grau de no permanència, i com a resultat de la naturalesa de l'ús hoteler o d'allotjament temporal que s'hi dóni. L'ús d'habitatge és excepcional perquè es vincula a l activitat o inexistent i per tant, les condicions de parcel la i d edificació tenen unes característiques substancialment diferents del teixit residencial o mixte. En aquestes parcel lacions de naturalesa no industrial i de no habitatge majoritàriament, es diferencien segons es tracti de volumetries aïllades dintre de la parcel la o d'edificacions alineades al carrer. 5. SUBZONES Malgrat que actualment no existeixen àmbits qualificats per aquesta zona, s'admeten en algunes de les figures de planejament derivat del POUM i per tant, la seva concreció específica es determinarà en el seu desenvolupament. Des del POUM es diferencien les següents subzones: Relació de subzones Serveis amb volumetria alineada a carrer Serveis amb volumetria aïllada Clau clau 8a clau 8b 6. REGULACIÓ DELS USOS Codi: permissivitat / posició espai públic / posició edificació / accesos / ocupació màxima PERMISSIBITAT sense símbol No admès. A Admès com a ús principal. B Compatible amb l'activitat principal. C Compatible vinculat a l'activitat principal. D Compatible en un 50% del sostre amb l'ús principal. E Compatible en un 30% del sostre amb l'ús principal. F Compatible en un 20% del sostre amb l'ús principal. POSICIÓ SEGONS L'ESPAI PÚBLIC X En tot tipus de carrer. Z En carrers d'amplada superior a 6 metres. Y En carrers d'amplada superior a 10 metres. POSICIÓ EN L'EDIFICACIÓ DE LA FINCA 1 a totes les plantes. 2 a totes les plantes excepte en PB. 3 només fins a PB+1PP. 4 només en PB. 5 en planta baixa i planta soterrani. 6 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes no industrials. 7 en edifici independent en contacte amb edificacions veïnes industrials. 8 en edifici sense contacte amb edificacions veïnes. ACCESOS 0 tot tipus de maneres d'accedir a l'ús. 1 directament des del carrer. 2 a través d'espais comuns on es compleixi la normativa aplicable. 3 exclusivament amb un accés independent respecte a l'ús principal. OCUPACIÓ MÀXIMA 0 sense limitació. 1 fins a 100 m2 d'ocupació màxima. 2 fins a 150 m2 d'ocupació màxima. 3 fins a 200 m2 d'ocupació màxima. 4 fins a 500 m2 d'ocupació màxima. 5 segons estableixi la normativa sectorial aplicable segons l'activitat.

115 115 Zona de SERVEIS AMB VOLUMETRIA ALINEADA A CARRER clau 8a 1. DEFINICIÓ Compren les àrees amb predomini d activitats privades amb edificació entre mitgeres, amb façana a carrer que conforma un volum principal edificat on els usos de serveis es dónen amb exclusivitat. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Condicions particulars Parcel la mínima 300 m² Front mínim de parcel la 7 m S admet l agrupació màxima de 4 parcel les. 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Condicions particulars Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Edificació alineada a vial. En cas de noves edificacions caldrà tenir en compte les alçades i número de plantes de les construccions contigües amb l aproximació següent: l alçada màxima corresponent a 2P serà de 7,60m i la de 3P serà de 10,90m. Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Volum màxim 5 m 3 /m 2. Ocupació planta soterrani L ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 50% l ocupació màxima de la planta baixa. Planta baixa Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Es podrà edificar 3 metres com a màxim a continuació de la planta baixa i sempre deixant com a mínim una profunditat de 6 metres de pati d illa. En línia de façana lateral, es podrà ocupar-se la planta baixa a una altura màxima de 3,20 m. L espai resultant en planta primera només es podrà ocupar com a terrassa en un 50% a continuació de la façana de l edifici,deixant la resta com a coberta no transitable. Planta coberta Serà preferentment plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Adaptació topogràfica del terreny Segons s estableix en les condicions generals d edificació alineada a vial. Edificabilitat màxima La resultant d'aplicar els gàlibs màxims. Fondària màxima edificable La que s'assenyali en els plànols d'ordenació sense sobrepassar l'alçada màxima i la distància de separació a parcel les confrontants. Longitud màxima de l edificació S admeten les existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima del conjunt del volum o de la promoció és de 28m. Cossos i elements sortints Espai lliure d edificació S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 15% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 100m 2. Construccions auxiliars Separacions mínimes Publicitat No s'admeten construccions auxiliars independents. Les noves edificacions s han de col locar separant-se del front de carrer 3,00m. Aquesta separació es converteix en alineació i serà obligatòria en tot el front de la filera que es defineixi. L espai davant de les fileres ha d estar lliure de tota edificació. La separació mínima del límit lateral i fons de parcel la ha de ser d un mínim de 6,00m.

116 CONDICIONS ESTÈTIQUES Paràmetre Ràfecs Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. 5. CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Hoteler, allotjament rural, restauració L activitat industrial no s'admet en cap cas. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 80% del sostre. Usos compatibles: Un únic habitatge lligat a l activitat principal amb una superfície màxima de 120m2, recreatiu, esportiu, sanitari - assistencial, sociocultural, docent, comerç, oficines, aparcament. Dotació mínima d aparcament: habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX105 AX105 AX105 AX105 AX105 AX105 AX105 AX105 CX103 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública CX103 CX103 CX510 AX105 AX105 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110

117 117 Zona de SERVEIS AMB VOLUMETRIA AÏLLADA clau 8b 1. DEFINICIÓ Compren les àrees amb predomini d activitats privades amb edificació aïllada dintre de la parcel la on es desenvolupa l'activitat, conformant un volum principal edificat on els usos de serveis es dónen amb exclusivitat. 2. CONDICIONS DE PARCEL LACIÓ Paràmetre Condicions particulars Parcel la mínima 800 m² Front mínim de parcel la 14 m 3. CONDICIONS DE L EDIFICACIÓ Paràmetre Condicions particulars Tipus d ordenació Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes Punt d aplicació de l alçada reguladora Volum màxim 6 m 3 /m 2. Ocupació planta soterrani Edificació aïllada en volumetria específica. L alçada màxima corresponent a 2P ó 2P+SC és de 7,60m, 3P és de 10,30m. Serà necessari la presentació d un projecte d integració amb l entorn per establir el número màxim de plantes en les noves construccions. Segons s estableix en les condicions generals d edificació aïllada. L ocupació de la planta soterrani no pot sobrepassar l ocupació màxima de la planta baixa. Planta baixa Segons s estableix en les condicions generals d edificació aïllada. Planta coberta Serà preferentment plana que s haurà d'integrar en el paisatge urbà en el que s'està intervenint. Adaptació topogràfica del terreny Segons s estableix en les condicions generals d edificació aïllada. Edificabilitat màxima 0,90m 2 st/m 2 sl Ocupació màxima 60% de la superfície de la parcel la Cossos i elements sortints Espai lliure d edificació S admet la col locació d elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 15% de l espai lliure, amb una superfície màxima de 100m 2. Construccions auxiliars Separacions mínimes Publicitat 4. CONDICIONS ESTÈTIQUES No s'admeten construccions auxiliars independents. S expressen en els plànols d ordenació. En cas que no s indiquin les separacions mínimes a llindars (carrer, laterals i fons) serà de 6m. Paràmetre Ràfecs Façana i mitgeres Obertures en les façanes Cromatisme de les façanes Baixants i canalons Fusteria Tanques Condicions particulars Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint.

118 CONDICIONS D ÚS Ús dominant: Hoteler, allotjament rural, restauració L activitat industrial no s'admet en cap cas. L ús dominant o principal ha d ocupar un mínim del 80% del sostre. Usos compatibles: Un únic habitatge lligat a l activitat principal amb una superfície màxima de 120m2, recreatiu, esportiu, sanitari - assistencial, sociocultural, docent, comerç, oficines, aparcament. Dotació mínima d aparcament: habitatge unifamiliar habitatge plurifamiliar residència Comerç al detall Comerç de prestació de serveis privats Oficines i administratiu Serveis Hoteler Apartament turístic Restauració Recreatiu Indústria Artesania i petita indústria AX105 AX105 AX105 AX105 AX105 AX105 AX105 AX105 CX104 Magatzem Tallers reparació de vehicles Aparcament Tecnològic Estació de servei Docent Sanitari-assistencial Esportiu urbà Socio-cultural Religiós Funerari Usos de Servei de titularitat pública CX104 CX104 CX510 AX105 AX105 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110 DX110

119 119 Capítol III: ELS POLÍGONS D ACTUACIÓ URBANÍSTICA [PAU] Article Tipus, objecte i naturalesa dels polígons d actuació urbanística Aquest POUM delimita 7 polígons d actuació urbanística, 4 en Sòl urbà No Consolidat (SNC) i 3 en Sòl Urbà Consolidat (SUC), que tenen com a finalitat ordenar els volums, aconseguir algunes cessions i completar la urbanització. Les seves determinacions urbanístiques es regiran per l art. 112 de la LLU La taula resum dels polígons que preveu el POUM que resulta és la següent: nom àmbit [ha] [m2] PAUt 1 SANT DOMÈNEC 0, ,80 PAUu 2 CARRER DE LA GLEVA 0, ,06 PAUt 3 CARRER CIUTADELLA 0, ,77 PAUu 4 CARRER DEL CEMENTIRI 0, ,41 PAUt 5 GERMANS DALMAU 0, ,75 PAUm 6 CARRER PAU CASALS 0,09 885,03 PAUp 7 SANT MARTÍ 0,09 857,76 PAUt 8 CAN CASTELLS 0, , Aquest POUM determina diferents tipus de PAU segons els objectius que pretenen: a) En sòl urbà consolidat: PAUu: millora de la urbanització. Aquests tipus de PAU només requereixen una reparcel.lació econòmica. Per estar en sòl urbà consolidat, s han d establir en cada cas els règims transitoris en relació amb les condicions de concessions de llicències, mentre no s executi el PAU. PAUu 2 CARRER DE LA GLEVA PAUu 4 CARRER DEL CEMENTIRI PAUp: àmbit on és necessari un projecte de reparcel lació per tal de definir la volumetria resultant PAUp 7 SANT MARTÍ b) En sòl urbà no consolidat: PAUt: transformació urbana amb nous usos, amb cessió del 10% de l aprofitament urbanístic del polígon a l Administració actuant. PAUt 1 SANT DOMÈNEC PAUt 3 CARRER CIUTADELLA PAUt 5 GERMANS DALMAU PAUt 8 CAN CASTELLS PAUm: millora urbana puntual sense transformació del teixit urbà i dels usos existents, sense cessió del 10% de l aprofitament urbanístic del polígon a l Administració actuant. PAUm 6 CARRER PAU CASALS

120 120 Article Paràmetres i condicions dels polígons d actuació urbanística Els paràmetres d ordenació (edificació i parcel.lació), usos admesos (principal i compatibles) i condicions dels polígons d actuació urbanística es detallen en cada fitxa de l annex normatiu d aquestes normes urbanístiques, incloent-hi l àmbit de l ordenació detallada de cada PAU Els paràmetres generals dels polígons d actuació pel que fa a la regulació de les zones que s'hi indiquen es defineixen i regulen en els articles corresponents de la secció 2a del capítol II del títol III d aquestes normes urbanístiques La ubicació de les reserves d habitatge protegit corresponents als PAU i els terminis d execució, figuren a la Memòria social del POUM. Article Procediment i execució dels polígons d actuació urbanística Per executar els polígons d actuació urbanística s han d elaborar i tramitar els projectes de reparcel.lació o d expropiació i el projecte d urbanització, d acord amb el que es determina en cada fitxa El projecte de reparcel.lació, a més del plànol del planejament vigent, haurà de contenir un plànol complementari de detall a 1:500 amb la concreció del sostre edificable i unitats d habitatge o establiments de cada illa o parcel.la, d acord amb que estableix cada fitxa i la regulació de cada zona definida, i tenint en compte el següent: - En cas de desnivells notoris en la topografia de l àmbit en ordenacions volumètriques definides, s haurà de detallar en seccions el còmput de la planta baixa i planta soterrani, en relació amb el carrer o la parcel.la d acord amb els articles 9.43 i 9.44 del Títol IX, i la topografia resultant dels espais lliures de parcel.la o patis d illa d acord amb els articles 9.23 i 9.25 del Títol IX. La suma de totes les plantes computables, inclosa la planta altell i àtic si escauen, no podrà sobrepassar el paràmetre de sostre edificable màxim del polígon definit en la fitxa. - En cas que no s hagin detallat en la corresponent fitxa, el sostre edificable de la planta sotacoberta i de les edificacions admeses en els espais lliures o patis d illa, aquest sostre haurà de computar i sumar-se al sostre edificable màxim definit, d acord amb el que estableix l article 9.20 del Títol IX d aquestes normes urbanístiques, amb la finalitat d establir la coherència en el projecte de reparcel.lació i en les concessions de llicències posteriors. - S haurà de definir el nombre d habitatges en cada illa o part d una illa, o parcel.la, diferenciant els de règim lliure i els de règim protegit, d acord amb el que determina l article 9.21 del Títol IX d aquestes normes El Projecte d urbanització que desenvolupi el polígon concretarà les instal lacions i xarxes de serveis d energia, aigua, sanejament separatiu i telecomunicacions necessaris per donar servei als nous usuaris del polígon, així com el dimensionat i detall de les instal lacions tècniques que corresponguin. Es preveurà la integració a la xarxa viària dels espais per a contenidors de recollida selectiva de residus si es el cas En el Sòl No Consolidat els propietaris costejaran les obres, la connexió dels serveis i si s escau l ampliació d aquestes per raó del necessari l increment de cabals i consums que es derivin, en la part que no hagi d anar a càrrec de les empreses subministradores i l ajuntament.

121 121 Capítol IV: Els PLANS DE MILLORA URBANA [PMU]. Article Tipus, objecte i naturalesa dels plans de millora urbana Aquest POUM delimita 6 plans de millora urbana, 5 en Sòl urbà No Consolidat (SNC) i 1 en Sòl Urbà Consolidat (SUC), que tenen com a finalitat ordenar els volums, aconseguir algunes cessions i completar la urbanització. Les seves determinacions urbanístiques es regiran per l art. 112 de la LLU La taula resum dels plans de millora que preveu el POUM que resulta és la següent: nom àmbit [ha] [m2] PMU c 1 TORRENT DE MITJAVILA 0, ,00 PMU c 2 SANT JORDI 1, ,00 PMU c 3 SANT MARC 1, ,00 PMU c 4 LES MIRANDES 1, ,92 PMU v 5 EL PUIG 0, ,00 PMU t 6 CAN ROMERO 0, , Aquest POUM determina diferents tipus de PMU segons les naturaleses següents: a) En sòl urbà consolidat: PMUv: de reordenació volumètrica sense nova ordenació de zones i sistemes: PMU v 5 EL PUIG En el procés de desenvolupament del POUM, poden sorgir nous PMU de reordenació volumètrica (PMUv) (antics Estudis de Detall), d ordenació del subsòl (PMUs), de regulació dels usos (PMUu), d ordenació d un equipament (PMUe) o d un àmbit d habitatge dotacional (PMUd), en sòl urbà consolidat que no suposin modificació de la qualificació urbanística ni de la zona bàsica de sòl urbà. b) En sòl urbà no consolidat: PMUc: de completar el teixit urbà en un àmbit que no tenia la condició de sòl urbà anteriorment, ja sigui per donar continuïtat a la xarxa viària o formalitzar nous fronts urbans, amb cessió del 10% de l aprofitament del sector a l Administració actuant. PMU c 1 TORRENT DE MITJAVILA PMU c 2 SANT JORDI PMU c 3 SANT MARC PMU c 4 LES MIRANDES PMUt: transformació d usos o remodelació integral, amb cessió del 10% de l aprofitament urbanístic del sector a l Administració actuant. PMU t 6 CAN ROMERO

122 122 Article Paràmetres i condicions dels polígons d actuació urbanística Els paràmetres d ordenació (edificació i parcel.lació), usos admesos (principal i compatibles) i condicions dels plans de millora urbana es detallen en cada fitxa de l annex normatiu d aquestes normes urbanístiques, incloent-hi l àmbit del sector i, si escau, l ordenació indicativa (amb qualificació bàsica de sòl urbà amb límits discontinus), per tal de comprovar la correspondència amb els paràmetres del sector que es determinen Els paràmetres generals dels plans de millora pel que fa a la regulació de les zones que s'hi indiquen es defineixen i regulen en els articles corresponents de la secció 2a del capítol II del títol III d aquestes normes urbanístiques La ubicació de les reserves d habitatge protegit corresponents als PMU i els terminis d execució, figuren a la Memòria social del POUM. Article Desenvolupament i execució dels plans de millora urbana Els PMU s elaboraran amb la tècnica de l ordenació detallada amb volumetria precisa (Vp), amb seccions i amb la indicació del repartiment del sostre edificable per plantes, d acord amb l article 3.4 i 3.6 del Títol III i 9.44 del Títol IX S utilitzarà la mateixa qualificació que en sòl urbà, establint les subzones o subsistemes que es creguin convenients, per diferenciar paràmetres específics o per remetre l ordenació precisa al plànol de detall del planejament derivat S haurà de definir el nombre d habitatges en cada illa o part d una illa, o parcel.la, diferenciant els de règim lliure i els de règim protegit, d acord amb la regulació de l article 9.21 del Títol IX S haurà de delimitar un o més polígon d actuació, els seus sistemes d actuació i les condicions específiques per al projecte de reparcel.lació i d urbanització.

123 123 títol VI. SÒL URBANITZABLE Capítol I: Capítol II: Capítol III: DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL URBANITZABLE EL SÒL URBANITZABLE DELIMITAT CRITERIS D'URBANITZACIÓ I SOSTENIBILITAT

124 124 Títol VI. SÒL URBANITZABLE. Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL URBANITZABLE Article 6.1. Definició El sòl urbanitzable, és el que el POUM de Sant Hipòlit de Voltregà considera necessari i adequat per a garantir el desenvolupament de la població i de l activitat econòmica d acord amb els principis de sostenibilitat Es durà a terme mitjançant Plans parcials urbanístics per a cada sector delimitat, els quals contindran les determinacions i la documentació que especifiquen els articles 65 i 66 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost. Article 6.2. Deures i drets dels propietaris del sòl urbanitzable Els propietaris i/o promotors del desenvolupament de sòl urbanitzable han de: a) Cedir obligatòriament i gratuïtament els sistemes de caràcter general i/o local, ja siguin terrenys destinats a vialitat pública, espais lliures públics, equipaments, serveis tècnics i altres sistemes naturals, com els terrenys que estiguin destinats a la protecció d'aquests sistemes. b) Cedir sòl on es pugui edificar el sostre corresponent al 15% de l aprofitament urbanístic del sector. c) Reservar el percentatge de sol destinat a habitatge protegit que figuri en cadascuna de les fitxes normatives. d) Fer la distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament abans d iniciar-se l execució material del mateix. e) Costejar la urbanització i executar les infraestructures de connexió amb els sistemes generals exterior a l actuació i, en el seu cas, les obres necessàries per obtenir la condició de solar, si encara no ho tingués. f) Edificar els solars en el termini que, en el seu cas, fixi el planejament. g) Executar la construcció de l habitatge protegit dins els terminis establerts h) Conservar la urbanització. Article 6.3. Reserves per a sistemes locals i sistemes generals adscrits El Pla d'ordenació fixa per a cada sector el sòl destinat a espais lliures i dotacional, segons la posició urbana, les necessitats funcionals, els requeriments paisatgístics i les condicions naturals dels terrenys, atenent tant a les necessitats del sector com a les del conjunt del municipi Llevat que s'indiqui el contrari, s'entendrà que les cessions per sistemes locals són les mínimes establertes per la Llei d'urbanisme de Catalunya i que l'excés, fins a les exigides per la fitxa de cada sector, tenen caràcter de sistemes generals Els plans parcials urbanístics vetllaran per tal que els sistemes locals i generals es potenciïn mútuament i amb aquesta finalitat es procurarà agrupar les superfícies dotacionals i d'espais lliures quan es consideri que l'agrupació incrementa l'eficiència de l'ús del sòl D'acord amb la Llei d'urbanisme, s'aplicarà a aquests sòls el règim de cessió gratuïta, sense perjudici de l'ocupació directa o expropiació anticipada dels sistemes generals, si escau.

125 125 Capítol II: EL SÒL URBANITZABLE DELIMITAT Article 6.4. Regulació del sòl urbanitzable delimitat Aquest POUM delimita únicament sòl urbanitzable delimitat ja previst en el planejament general que el precedeix. En concret, preveu 3 sectors de sòl urbanitzable delimitat, el primer dels quals correspon a un subsector pendent d'execució del Pla parcial Camí de Gallifa aprovat definitivament i els altres dos corresponen a sectors que no han iniciat cap tramitació, tot i que ja tenien uns paràmetres urbanístics fixats El primer dels tres, incorpora el distintiu (A) per diferenciar-ne la seva gestió. Es denomina com a PP(A)1 i es representa amb la qualificació i ordenació detallada del pla parcial aprovat, però amb la nova codificació de la qualificació urbanística bàsica de sòl urbà, amb la subzona corresponent, que s'integra a les normes urbanístiques del POUM Els altres dos sectors, incorporen paràmetres quantitatius i vectors de desenvolupament que s'estableixen com a vinculants, i que per tant són d'obligat compliment en el moment de desenvoluparse; de la mateixa manera que es disposen condicions o paràmetres flexibles o orientatius a considerar en el seu desenvolupament La delimitació dels sectors es grafia en els plànols d ordenació,del POUM. Article 6.5. Sectors de sòl urbanitzable delimitat A excepció del primer, la resta de sectors tenen una naturalesa pròpia d'acord amb els usos previstos, de manera que cadascun d'ells es denomina amb els subíndex referits als usos generals que hi estan previstos. El subíndex (r) quan es tracta d'un sector amb ús dominant d'habitatge i (r/t) quan l'ús dominant d'habitatge es combina amb l'ús terciari. Aquest distintiu té caràcter informatiu, i és en la fitxa de cada sector on es regula i diferencia els paràmetres normatius, d aquells informatius i/o indicatius La relació dels sectors i la seva regulació es detalla en les fitxes de l annex normatiu d'aquest document corresponent als Plans parcials urbanístics (PP). La nomenclatura que s utilitza per als usos principals està amb coherència al capítol III del títol IX referent als usos, i a la que utilitza el planejament territorial. nom àmbit [ha] [m2] PP A 1 CAMI DE GALLIFA [Subsector 2] 1, ,31 PP r 2 CIUTADELLA 1, ,45 PP r/t 3 ANTIC CAMÍ DEL PILAR 7, , Aquest POUM determina diferents tipus de PP segons les naturaleses següents: PPA: de naturalesa residencial d'habitatges de baixa densitat. Correspon al subsector pendent d'execució d'un pla parcial aprovat definitivament: PP A 1 CAMI DE GALLIFA [Subsector 2] PPr: de naturalesa residencial d'habitatges de baixa densitat amb la possibilitat d'algun front amb planta baixa amb activitats productives o terciàries. PP r 2 CIUTADELLA

126 126 PPr/t: de naturalesa residencial d'habitatges combinant la tipologia de baixa densitat amb el bloc plurifamiliar. També incorpora sòls amb usos no residencials a més de possibilitar d'algun front amb planta baixa amb activitats productives o terciàries. PP r/t 3 ANTIC CAMÍ DEL PILAR Article 6.6. Paràmetres i condicions dels plans parcials de sòl urbanitzable delimitat Els paràmetres d ordenació (edificació i parcel.lació), usos admesos (principal i compatibles) i condicions dels sectors de sòl urbanitzable delimitat (PP) es detallen en cada fitxa de l annex normatiu d'aquestes normes corresponent als Plans parcials urbanístics d aquestes normes urbanístiques, incloent-hi l àmbit del sector i, si escau, l ordenació indicativa (amb qualificació bàsica de sòl urbà amb límits discontinus), per tal de comprovar la correspondència amb els paràmetres del sector que es determinen Els paràmetres generals dels sectors de sòl urbanitzable delimitat (PP) pel que fa a la regulació de les zones que s'hi indiquen es defineixen i regulen en els articles corresponents de la secció 2a del capítol II del títol III d aquestes normes urbanístiques La ubicació de les reserves d habitatge protegit corresponents als PP i els terminis d execució, figuren a la Memòria social del POUM. Article 6.7. Desenvolupament i execució del sòl urbanitzable delimitat S han d establir criteris per a l elaboració dels plans parcials amb l objectiu d homogeneïtzar la documentació i simplificar la tasca dels municipis en la seva execució i en l atorgament de les llicències posteriors: - Cal utilitzar la mateixa qualificació que en el sòl urbà, establint les subzones o subsistemes que es creguin convenients, per remetre l ordenació precisa al plànol de detall del planejament derivat. - Els plans parcials s elaboraran amb la tècnica de l ordenació detallada amb volumetria precisa (Vp) d acord amb l article 9.6 del Títol IX amb seccions i amb la indicació del repartiment del sostre edificable per plantes, d acord amb l article 9.20 del Títol IX d aquestes normes urbanístiques. - Cal definir el nombre d habitatges en cada illa o part d una illa, o parcel.la, diferenciant els de règim lliure i dels de règim de protecció pública (en qualsevol de les seves tipologies), d acord amb el que es regula en l article 9.21 del Títol IX d aquestes normes urbanístiques. - Cal delimitar els polígons d actuació urbanística que es considerin necessaris, establint els seus sistemes d actuació corresponents i les condicions específiques que calgui complir en la formulació dels projectes de reparcel.lació o d expropiació. - Cal determinar condicions per els projectes d urbanització. - Cal establir, regulacions d ordenació, de caràcter ambiental, de mobilitat, i de paisatge urbà, prenent com a guia de referència el treball elaborat per les àrees residencials estratègiques. Fer referència també a les condicions de l articulat de les normes territorials, segons l àmbit de la vegueria en la qual es trobi cada POUM, relatives a les àrees d extensió residencials i per a activitats econòmiques. Article 6.8. Gestió del sòl urbanitzable És obligatòria l aprovació prèvia del corresponent Pla parcial urbanístic del sector. Els sectors també es poden desenvolupar per polígons o parcialment en subsectors amb les condicions previstes en l art. 91 TRLU El Pla parcial s executarà per polígons complets de conformitat amb el que determina el pla d etapes del POUM. S aplicarà en cada un dels polígons en què s hagi dividit el sector el sistema d actuació més idoni entre els previstos per la legislació vigent. Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada, el sistema preferent serà la reparcel lació segons la modalitat de compensació bàsica No podran efectuar-se obres aïllades d urbanització, llevat que es tracti d executar sistemes generals o algun dels seus elements. Per a la urbanització d aquest sòl són indispensables el PPU amb la delimitació dels polígons d actuació i el corresponent projecte d urbanització.

127 Les obres bàsiques d urbanització comprenen les relatives al sanejament, compactació i anivellament dels terrenys destinats a vials, inclosos els de vianants, les xarxes de subministrament i distribució d aigua, d energia i comunicacions Les llicències d edificació s atorgaran quan s hagi aprovat definitivament els corresponents PPU i projecte d urbanització, hagi assolit fermesa l acte d aprovació del Projecte de reparcel lació, i es compleixin les condicions següents: a) que per l estat d execució de les obres d urbanització, l Administració consideri previsible que a l acabament de l edificació, la parcel la comptarà amb tots els serveis necessaris per tenir la condició de solar, i b) que en l escrit de sol licitud de llicència, l interessat es comprometi a no utilitzar la construcció fins que no estigui acabada l obra d urbanització i estableixi tal condició en les cessions de dret de propietat o d ús que es portin a terme per tot o part de l edifici No es permetrà l ocupació dels edificis fins que no estigui totalment acabada la urbanització que els afecti i estiguin en condicions de funcionament els accessos i serveis (subministraments d aigua i energia elèctrica i les xarxes de clavegueram i tractament de residus). Es disposa, com a preceptiu, que les esteses de noves línies elèctriques i/o de telecomunicacions seran soterrades, així com els trams de connexió amb les línies preexistents. Preferentment s optarà per una xarxa separativa en nous trams de clavegueram Amb caràcter general, d acord amb les determinacions de la Llei 6/1993, reguladora de residus, cal que els PPU incloguin la normativa i les previsions necessàries per: a) Espais i instal lacions, en els edificis, que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió descrites en la Llei. b) En la xarxa viària reservar espais suficients per a contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida selectiva i transport dels residus. Capítol III: CRITERIS D'URBANITZACIÓ I SOSTENIBILITAT Article 6.9. Zonificació i ordenació general La distribució de les àrees edificables i dels espais lliures es realitzarà de manera que permetin el major i el millor ús energètic de tots ells, en funció de les tipologies escollides i les condicions del planejament urbanístic general L'assolellament dels espais lliures i les zones verdes admetrà una àrea d'ombra permanent admissible, el 21 de març, del 50% del total de la seva superfície com a màxim El traçat dels carrers i la parcel lació es realitzarà d acord amb la topografia i condicionants del sector, sense que comprometi la millor orientació de les edificacions a fi de reduir les necessitats energètiques futures dels edificis tant a l'hivern com a l'estiu. Quan s'escaigui, s'haurà de garantir la permeabilitat als ecosistemes de les barreres (bàsicament viàries) que caldrà executar. Article Vialitat, mobilitat i trànsit El traçat i seccions de la xarxa viària formada pels eixos de distribució i secundaris, es dissenyarà de manera que sigui apte per a la circulació del transport públic Es preveuran diversos nivells de circulació rodada, amb l'objectiu de segregar les àrees restringides dels eixos de major circulació (eixos de distribució i secundaris). S'anomenen àrees restringides aquelles on la circulació es restringeix a residents o càrrega i descàrrega, i per tant amb predomini dels desplaçaments a peu o en bicicleta.

128 Es dissenyarà una xarxa d'itineraris pel desplaçament segur i confortable de vianants i bicicletes. En les àrees restringides la bicicleta es trobarà en règim de cohabitació amb la circulació rodada, sempre i quan es puguin garantir velocitats reduïdes Els vials amb major circulació disposaran d'una pavimentació sonoreductora En les àrees amb paviment és aconsellable la disposició de canals de distribució de l'aigua de pluja i rec entre escossells Tots els edificis hauran de tenir accés rodat En especial, els edificis destinats a l ús industrial hauran de complir amb el Real Decreto 786/01, de 6 de juliol o el que el substitueixi pel qual s aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials en quant a les condicions urbanístiques i de vialitat requerides per les activitats que es puguin desenvolupar, o normativa concordant d obligat compliment. Article Regulació de l'edificació El planejament parcial cuidarà la disposició de les edificacions en relació a la insolació, la contaminació acústica i la ventilació, i en relació a aquells paràmetres mitjançant els quals es pugui controlar l'increment del potencial d'estalvi energètic Les façanes dels habitatges de les noves edificacions no podran tenir menys d una hora de sol, entre les 10 i les 14 hores solars, el 21 de gener. Per justificar l'anterior prescripció, els Plans parcials documentaran en un plànol del conjunt del sector, on hi figurin les edificacions previstes, amb la projecció de l'ombra projectada en l'ordenació proposada, en planta i secció, el 21 de gener.

129 129 títol VII. SÒL NO URBANITZABLE Capítol I: Capítol II: Capítol III: Capítol IV: DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL NO URBANITZABLE. ELEMENTS PROPIS DEL SÒL NO URBANITZABLE. USOS, EDIFICACIONS I INSTAL LACIONS EN EL SNU. QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA DEL SÒL NO URBANITZABLE.

130 130 Títol VII. SÒL NO URBANITZABLE (30 articles o més o menys segons adaptació) Capítol I. DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL NO URBANITZABLE. Article 7.1. Definició, finalitat i tipus El sòl no urbanitzable (SNU) de Sant Hipòlit de Voltregà comprèn els terrenys que es caracteritzen per una voluntat de mantenir-los fora del procés urbanitzador pels valor ambientals del mosaic agroforestal, la xarxa de drenatge natural i dels camins El SNU es regeix per allò establert en l art. 32, 47 i 58.9 TRLU, segons el desenvolupament i la concreció de detall d aquest capítol. En tot cas, el criteri prioritari serà la conservació dels elements naturals i definidors del municipi: sòl, flora, fauna i paisatge En termes generals, constitueixen el sòl no urbanitzable els terrenys següents: a) Els que el POUM ha classificat com a tals per raó d estar sotmesos a un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial, pel planejament territorial, perquè així ho determini un pla director, o per estar subjectes a servituds per a la protecció del domini públic b) Els que el Pla ha considerat necessari classificar de no urbanitzable pels valors ecològics i finalitats a assolir, com la utilització racional del territori d acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible o el valor agrícola reconegut. c) Els reservats per a sistemes urbanístics no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable Les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable queden identificades en la documentació gràfica amb la numeració de l inventari d edificacions en SNU que constitueix l annex 1 de la memòria del POUM. Article 7.2. Ordenació del sòl no urbanitzable El POUM estableix les determinacions generals per a l ordenació integral del sòl no urbanitzable, sens perjudici del que reguli la legislació sectorial vigent en cadascuna de les matèries que l afecten Es concreta la regulació directa d aspectes d estructura general, paisatge, protecció de l entorn de les deus i cursos d aigua, tala d arbres, atermenament de les finques, instal lacions, l edificació i usos del sòl. Article 7.3. Elements bàsics del sòl no urbanitzable El POUM defineix els elements bàsics del sòl no urbanitzable de Sant Hipòlit de Voltregà que configuren la seva fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions permeses en aquest tipus de sòl, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les instal lacions i construccions amb l estructura i característiques físiques del territori on es localitzen, i d aconseguir la seva integració en el medi i reduir-ne el seu impacte Els elements bàsics referits en l anterior apartat, són l estructura de la propietat del sòl (divisions i segregacions del sòl), les edificacions i elements construïts preexistents, la xarxa viària rural, la xarxa hidrològica (torrents i rieres), els camps de conreu, amb els seus marges i feixes, les masses forestals i bosc interior, la topografia (carenes i turons) i els pendents i la litologia La definició d aquests elements i les seves determinacions relatives a les condicions d implantació i limitacions en l edificació i ús del sòl que comporten, es regulen de forma genèrica i bàsica en aquestes normes urbanístiques, sens perjudici de les determinacions específiques per a cada zona o sistema que aquest POUM estableix. Article 7.4. Integració paisatgística En desenvolupament de l art. 9 TRLUC i de la Llei 8/2005, de 8 de juny de Protecció, gestió i ordenació del paisatge, qualsevol activitat, edificació o volum que s hagi d emplaçar en el sòl no

131 131 urbanitzable haurà de garantir que la seva situació, volumetria, alçaria, murs i tancaments, o la instal lació d altres elements, no limiti el camp visual per a poder contemplar els paisatges naturals i les perspectives que ofereixen els conjunts urbans de característiques historicoartístiques o tradicionals des dels recorreguts paisatgístics Les construccions s adaptaran a la topografia natural del terreny, es situaran en els llocs menys exposats visualment, seran adequades a la seva condició aïllada i, per tant, caldrà explicitar la previsió i qualitat de les vores, els accessos i serveis necessaris en funció de l ús i de l emplaçament. Altrament, es consideren no edificables els terrenys del sòl no urbanitzable amb un pendent igual o superior al 20% i es prohibeixen les construccions sobre els careners i turons Les construccions i instal lacions que es projectin tindran uns materials, sistemes constructius, volum, tipologia aparent i acabats que garanteixin una adequada integració a les condicions de l entorn. La nova edificació o ampliació de l existent, vetllarà per no malmetre l arbrat existent, i en el cas d arrencar-ne alguns exemplars, aquests es resituaran en condicions similars i coherents amb el paisatge de l entorn El compliment dels aspectes anteriors ha de quedar garantint en el document de sol licitud de llicència. El seu incompliment podrà ser motiu de la seva denegació. Article 7.5. Estructura de la propietat del sòl. Parcel lacions i segregacions Resten prohibides les parcel lacions en sòl no urbanitzable, d acord amb allò que estableix l article 47.2 del TRLUC Queden prohibides les segregacions en el sòl no urbanitzable que: a. Donin lloc a finques de superfícies inferiors a les establertes per la legislació sectorial vigent en matèria agrària. A aquests efectes, la finca mínima admesa en sòl no urbanitzable s iguala a la Unitat Mínima de Conreu, que a Sant Hipòlit de Voltregà és de 4,5 Ha. en sòls de secà i d 1 Ha. en sòls de regadiu. D aquesta disposició s exceptuen els sòls forestals, la finca mínima dels quals s estableix en 25 Ha., en línia amb allò que estableix la normativa sectorial vigent d aplicació sobre aquesta matèria. b. Donin lloc a parcel les que no tinguin accés directe des de qualsevol via de domini públic. S exceptua d aquest supòsit la segregació o divisió de terrenys que siguin aportats a terrenys contigus, amb la finalitat d agrupar-los i formar una nova finca que ja disposi d accés a via de domini públic. c. Que suposin un fraccionament seriat d una finca, originant finques inferiors al doble de les dimensions mínimes, d acord amb l article e del TRLUC i la legislació sectorial específica. d. La parcel la mínima admesa, contemplada com a unitat mínima de conreu o forestal, no constitueix per sí mateixa un suport físic susceptible d edificació residencial. Article 7.6. Nucli de població En el sòl no urbanitzable no es permetrà edificar a una distància menor de 200 m. de les parets de l habitatge veí més proper ja que en cas contrari, sens perjudici d allò que disposa l article 28 del TRLUC, es considerarà que existeix nucli de població Aquesta definició, vàlida per a tot el terme municipal, quedarà ampliada en la zona reserva forestal, en la qual es considerarà que existeix nucli de població quan es pretengui edificar a menys de 500 m. de l habitatge veí més proper. Capítol II: ELEMENTS PROPIS DEL SÒL NO URBANITZABLE.

132 132 Article 7.7. Camins rurals, obertura de camins i moviments de terres Els camins rurals són de domini públic i qualsevol intervenció o afectació sobre ells estarà subjecta a prèvia llicència municipal Els camins que dónen accés a les finques no es podran obstaculitzar en cap cas, així com tampoc s'hi permetran moviments de terres, sense prèvia autorització municipal. Article 7.8. Tanques i murs de contenció La construcció de tanques ha de limitar-se a aquells casos en què siguin imprescindibles en funció de l ús i les circumstàncies del lloc. La seva col locació està subjecta a prèvia llicència municipal (art.187 TRLUC) Les tanques en sòl no urbanitzable podran ser de pedra o fusta, admetent-se solucions mixtes amb travessers de fusta i alçada màxima 1,60 m. En aquests casos s haurà de fer un correcte manteniment de les tanques, de manera que la vegetació no envaeixi l espai de protecció de camins. S admetran també tanques vegetals, amb les úniques limitacions disposades en l apartat 4 del present article Per tancar construccions agràries, per qüestió de seguretat sanitària i d acord amb la normativa sectorial, s utilitzaran els materials que siguin convenients per tal de poder complir les funcions de seguretat. Així, s admetran tancats de fusta, metàl lics amb tractament anti-corrosió o d obra (aquests últims amb alçada màxima d 1,20 m.). Quedarà prohibida la utilització de peus de formigó Sempre que sigui possible la tanca ha de garantir la permeabilitat per a la fauna no cinegètica. La col locació de la tanca ha de respectar la distància mínima de l exterior del camí, resseguint la topografia natural i sense interferir en el traçat dels camins considerats de domini públic. Amb caràcter general, les tanques en sòl no urbanitzable se situaran a la distància superior a la que resulti de les següents: a. 6 m. respecte l eix del camí principal integrat a la xarxa de camins rurals i 3 m. respecte l eix del camí secundari integrat a la xarxa de camins rurals; o b. El límit de la zona de trànsit de vehicles. Article 7.9. Fonts i basses Les fonts formen part dels elements catalogats del municipi i s identifiquen al Catàleg de béns a protegir. No es permet cap acció a l entorn de les fonts que impliqui la seva desaparició o variació del lloc tradicional d aflorament. A l entorn d aquests punts, s estableix una protecció de 50 m de radi en el qual no es permetrà cap tipus d edificació, desmunt o moviment de terres que representi variacions morfològiques o paisatgístiques i que alteri les actuals condicions del medi Prèvia llicència es permetrà potenciar el valor paisatgístic dels entorns de les fonts i deus, fent petites obres d adequació i ornat, així com plantacions d espècies autòctones si s acompanyen amb el projecte. La vegetació existent haurà de respectar-se Prèvia llicencia s admet la formació de basses d acumulació d aigua per a la prevenció contra incendis i per a rec. Les primeres tindran una dimensió mínima de 120 m3 i el seu disseny seguirà els criteris establerts pels bombers. Les segones disposaran d un sistema filtrant que asseguri la no obturació del rec; en qualsevol cas es respectaran les criteris d'adequació topogràfica al terreny d'aquesta normativa i caldrà autorització preceptiva de l ACA A l entorn de fons deus i basses es prohibeix cap activitat que alteri significativament qualsevol component del cicle hidrològic dels sòls. Article Tala d arbres i conreus Els propietaris del sòl SNU vetllaran pel manteniment de l arbrat existent. Estan protegits tots aquells arbres o comunitats vegetals singulars pel seu emplaçament, proporcions, grans mesures, edat extraordinària i espècie La tala d arbrat només serà admesa quan estigui prevista als plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF), disposi d autorització expressa de l Administració forestal, sigui conseqüència de la

133 133 renovació o aprofitament agrari usual dels conreus o de l aplicació de la legislació en matèria de sanitat vegetal. Resta prohibida la tala dels arbres i les espècies identificades en catàlegs de béns del municipi Els conreus seran regulats per la normativa agrària i quedaran subjectes als plans especials que, si és el cas, es redactin per a la protecció del sòl agrícola Aquest POUM no admet cap explotació de pedres ni àrids fluvials en tot el seu terme municipal. Article Xarxes d instal lacions La creació de noves línies elèctriques aèries d alta tensió o d antenes de comunicació radioelèctrica o de telefonia s ordenarà conjuntament amb les existents, preveient, en el primer cas, corredors al llarg de les infraestructures viàries de comunicacions i situant-se, en el segon cas, pels terrenys amb menys impacte sobre el medi Salvat el que disposin les lleis sectorials, les noves xarxes de transport i subministrament d energia elèctrica i telecomunicacions de tota classe i la modificació del traçat de les existents que transcorrin totalment o parcialment en sòl no urbanitzable i que no es trobin referides al POUM, requeriran la seva prèvia definició per mitjà de Pla especial urbanístic. Aquest Pla especial serà exigible, per tant, en el cas de noves esteses de línies que tinguin per objecte regular i racionalitzar els traçats de les diferents companyies i establir les mesures adequades de protecció. Aquest Pla especial se sotmetrà al procediment d avaluació ambiental de plans urbanístics establert per l article 115 del RLUC i per la Llei 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, o normativa substitutòria. En cas de ser preceptiva l avaluació d impacte ambiental del projecte el procediment serà l establert pel Reial Decret legislatiu 1/2008, d 11 de gener, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei d avaluació d impacte ambiental de projectes, o normativa substitutòria Únicament quedaran excloses de la previsió de l anterior article, les actuacions que consisteixin en la substitució o reparació dels elements tècnics de la xarxa sense alteració del seu traçat Com a directrius d ordenació, els plans especials urbanístics projectaran les xarxes de referència seguint les directrius següents: a. Acumulació al llarg de corredors longitudinals de serveis. b. Seguiment de la traça d altres infraestructures lineals preexistents. c.minimització de l impacte sobre els espais al servei d altres d especial protecció i la interferència sobre corredors biològics Les subestacions i altres instal lacions fixes similars a nivell del sòl caldrà que es disposin amb criteris d integració paisatgística. En general, el tractament del sòl lliure necessari per a la funcionalitat de les instal lacions es tractarà amb criteris de paisatge adequades a les característiques de l indret. Article Antenes i altres instal lacions de radiocomunicació i georeferenciació Les instal lacions puntuals d antenes de telefonia mòbil i d altres instal lacions de radiocomunicació s ajustaran a allò que disposa la legislació vigent. Les antenes ja instal lades s hauran d adequar a la nova normativa en un màxim de 6 mesos, després de la publicació de l acord d aprovació definitiva d aquest POUM. Per tot el que no preveu aquesta norma, es tindrà en compte la Recomanació del Consell de la CE, de 12 de juliol de 1999, relativa a l exposició del públic en general als camps electromagnètics (DOCE L 199/59), o disposicions substitutòries Les instal lacions han d ésser projectades, utilitzades, mantingudes i controlades de manera que s adeqüin al paisatge i s assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de seguretat que fixa la legislació vigent. Les torres de suport d antenes, els camins d accés i les escomeses elèctriques es compartiran sempre que sigui tècnica i econòmicament viable, s ajusti a l ordenació urbanística aprovada i suposi una reducció de l impacte. Caldrà un pla especial per ordenar la implantació de les instal lacions sobre el territori Els vèrtexs geodèsics disposaran d una distància de protecció de 10 m. de diàmetre, on caldrà aclarir la vegetació per tal de garantir la correcta comunicació amb els satèl lits.

134 Qualsevol implantació de telefonia mòbil o d altres instal lacions que requereixin les noves tecnologies de comunicació i de georeferenciació, no considerades als punts anteriors, requeriran de llicència municipal i l autorització de la Comissió Territorial d Urbanisme Les noves xarxes d energia o telecomunicacions que fossin necessàries per donar servei a aquestes implantacions seran soterrades En tot cas caldrà justificar la idoneïtat de l emplaçament en sòl no urbanitzable respecte a un altre emplaçament en sòl urbà industrial. Article Publicitat Resten prohibits els cartells publicitaris de qualsevol classe en sòl no urbanitzable que distorsionin la visió del paisatge (especialment aquells que infringeixin la línia d horitzó), llevat de les senyalitzacions destinades a indicar l existència d activitats econòmiques. Les seves característiques seran modulades per l Ajuntament a la llicència urbanística corresponent, segons criteris d integració paisatgística i la seva instal lació podrà ésser denegada per raó d aquesta integració necessària. Article Usos permesos i usos prohibits Els usos permesos i els usos prohibits en el sòl no urbanitzable són els que es recullen en la regulació de cadascuna de les qualificacions establertes en l esmentat sòl. La inexistència de masies i cases rurals fa innecessari regular-ne els usos previstos En el sòl no urbanitzable, en general, no s admeten els usos que impliquin una transformació en la destinació o la naturalesa d aquest sòl, o bé lesionin o impedeixin la consecució dels valors i finalitats específiques que es defineixen per a cada zona L establiment de qualsevol ús autoritzat comportarà l obligació d adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació del medi i facilitar una integració total. Caldrà estudiar d una manera detallada la captació d aigua potable i energia, la depuració de les aigües residuals, la minimització dels residus, la idoneïtat dels accessos i la conservació i restauració de les masses arbòries. El titular es comprometrà a la conservació de les construccions i del seu entorn per tal que reuneixi unes condicions adequades de seguretat, de salubritat i d ornat públic. Capítol III: USOS, EDIFICACIONS I INSTAL.LACIONS EN SNU. Article Edificacions existents en sòl no urbanitzable Dins el sòl no urbanitzable de Sant Hipòlit de Voltregà, les construccions s agrupen, atenent al seu ús principal, de la manera següent: a) Actuacions d interès públic b) Construccions pròpies d una activitat rústica i agropecuària c) Construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària d) Construccions i instal lacions d obres públiques L Inventari d edificacions o conjunts edificats existents en sòl no urbanitzable en la data d aprovació inicial del POUM, figura a l Annex de la memòria del POUM; les edificacions s identifiquen als plànols d ordenació amb el número corresponent de l Inventari. No hi ha edificacions susceptibles de ser incloses al catàleg de Masies En cas d enderroc per ruïna d una edificació existent en sòl no urbanitzable, causarà baixa de l Inventari, a no ser que el propietari justifiqui davant l Ajuntament la voluntat de reconstruir-la en el termini de tres anys. Article Disposicions generals per a l edificació en sòl no urbanitzable

135 En el medi rural s admeten les actuacions, construccions i activitats específiques previstes a l article 47 del TRLUC, excepte les previstes al seu apartat 6.c, tal i com queden definides als articles 47.1, 48.1, 49.1, 49.2, 50.1, 50.2, 50.3, 51.1 i 55.1, del RLUC, i amb les condicions i limitacions que estableixen aquestes normes per a les diferents zones en sòl no urbanitzable, i en les mateixes condicions, les actuacions admeses a l article 56 del RLUC amb les limitacions que en puguin resultar de la mateixa normativa del POUM L autorització de les obres i els usos referents a les actuacions previstes a l apartat 1, seguirà el procediment definit als articles 47.3, 48.2, 49.3, 50.5, 51.2, 53, 57 i 58 del RLUC. En el cas de projectes de construccions pròpies d una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, la seva autorització requereix la tramitació i aprovació d un pla especial urbanístic, si superen algun dels llindars que estableix l article 68.8.d) del RLUC: ocupació en planta de 500 m², sostre total de m² o alçada màxima de 10 m Les activitats i construccions previstes a l apartat 1, incorporaran les següents mesures correctores, sens perjudici de les que siguin d aplicació per altra normativa general o sectorial: si les aigües residuals no s aboquen a la xarxa pública de sanejament, el projecte definirà el seu destí final, que haurà de donar compliment a allò que disposa el Reial Decret 849/1986, d 11 d abril, pel qual s aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, o normativa substitutòria Es consideraran les següents condicions de procediment respecte les actuacions, construccions i activitats admeses en el sòl no urbanitzable: a. Les activitats amb incidència ambiental que restin incloses en l àmbit d aplicació de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, hauran de sotmetre s a les determinacions d aquesta normativa o d aquella altra que la substitueixi. b. S instarà la inscripció de la indivisibilitat de la finca sobre la qual se sol liciti autorització o llicència. c. En el procediment administratiu, es donarà audiència als propietaris veïns o afectats. d. En els casos que el procediment previst a l article 48 del RLUC donin com a resultat l aplicació del seu apartat 2.b, amb caràcter previ a la concessió de la llicència el peticionari haurà de presentar per a la seva aprovació a l Ajuntament un avantprojecte signat per un tècnic competent on es detallin aquelles mesures d integració paisatgística que es preveuran al projecte d execució. Article Adaptació a l entorn Les construccions en el sòl no urbanitzable s adaptaran a la topografia natural del terreny, se situaran preferentment en els llocs menys exposats visualment i seran adequades a la seva condició aïllada, tot donant compliment a la directriu de protecció dels valors paisatgístics, agrícoles i, en general, mediambientals, prevista a l article 9 del TRLUC Els projectes de nova edificació o ampliació de l existent hauran d incloure el tractament de l espai a l entorn de les edificacions proposades, majoritàriament amb espècies pròpies de la zona No podran autoritzar-se els moviments de terres adreçats a permetre la ubicació de construccions sobre un sòl en el qual, sense l alteració, no serien admeses (per ser superiors al 20%). Article Construccions destinades a usos agrícoles, ramaders i forestals El POUM de Sant Hipòlit de Voltregà no contempla la possibilitat d'incorporar construccions destinades a usos agrícoles, ramaders i forestals, en coherència amb la realitat actual de les condicions físiques del SNU com per la proximitat amb el nucli urbà. Article Noves edificacions i ampliacions de les existents destinades a habitatge rural El POUM de Sant Hipòlit de Voltregà no contempla la possibilitat d'incorporar noves edificacions ni ampliacions que puguin donar lloc a habitatge rural, en coherència amb la realitat actual de les condicions físiques del SNU com per la proximitat amb el nucli urbà. Article Energies renovables

136 S admetran plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques, sempre sobre el sostre construït, o fins a un 50% d aquest, sobre el sòl. En aquest darrer supòsit, s admetran sempre i quan quedin integrades o poc visibles des dels camins que solquen l espai proper i que no superin el 5% de la superfície de la finca S admetran molinets eòlics sense que aquests computin a efectes d ocupació, sempre que tinguin com a destí l auto-abastament energètic. Article Disposicions relatives les construccions i instal lacions preexistents en sòl no urbanitzable amb ús d'habitatge i construccions en el sòl no urbanitzable associades a aquest ús En el SNU que regula el POUM de Sant Hipòlit de Voltregà no hi ha preexistències construides amb ús d'habitatge ni associades a aquest. Article Disposicions generals relatives a les edificacions preexistents destinades a altres usos diferents dels d habitatge que no siguin admeses pel POUM D acord amb la Disposició Transitòria sisena del RLUC, Les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable efectivament destinades a usos diferents de l habitatge que no siguin admesos per la Llei d urbanisme: a) Si es van implantar il legalment, i ha prescrit l acció de restauració de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d ordenació que estableixen els apartats 2 i 3 de l article 108 de la Llei d urbanisme i d aquest Reglament. b) Si no es van implantar il legalment, resten subjectes al règim de disconformitat que estableixen els articles de la Llei d urbanisme i d aquest Reglament Els canvis d ús en les esmentades edificacions s han d ajustar en qualsevol cas a les determinacions de la Llei d urbanisme, llevat que es tracti de reprendre el mateix ús concret que va ser objecte d autorització, i estan subjectes a l obtenció de llicència municipal d acord amb el procediment que regula l article 58 d aquest Reglament. Capítol IV: QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA del sòl no urbanitzable. Article Qualificacions de sòl no urbanitzable Dins del sòl no urbanitzable, aquest POUM distingeix les següents qualificacions: clau 20. Rural clau 22. Forestal de valor clau 24. Interès ecològic i paisatgístic.

137 137 Article Zona RURAL clau DEFINICIÓ Aquesta zona inclou sòls de relatiu valor, que el planejament considera que s han de protegir preventivament del seu desenvolupament urbà. No tenen una especial producció agrícola, o estan destinats a usos diferents del conreu, o be el POUM els ha volgut mantenir lliures pel fet d estar ubicats en indrets de imminent transformació o contigus al nucli, tenint en consideració les possibilitats de desenvolupament sostenible de Sant Hipòlit de Voltregà. 2. CONDICIONS D ORDENACIÓ. Les edificacions existents en aquest tipus de sòl restaran subjectes a les determinacions establertes en las diferents seccions d aquest Títol. 3. CONDICIONS D ÚS L ús global és l agrícola. S admet la continuïtat de l ús ramader i pecuari de les activitats existents en el moment de l aprovació del Pla, les quals s hauran d adaptar a la legislació sectorial vigent i a les ordenances municipals específiques en la matèria. En aquest tipus de sòl s admeten les actuacions específiques d interès públic, d acord amb les determinacions de l art. 48 de la TRLU i el seu Reglament. Excepcionalment es poden considerar compatibles condicionats, els usos, les construccions i instal lacions vinculades a les obres públiques i es prohibeixen expressament l ús d habitatge, el comercial i l industrial de nova creació.

138 138 Article Zona FORESTAL DE VALOR clau DEFINICIÓ Aquesta zona inclou les masses forestals de bosc dens i clar que d acord amb l art. 2 de la Llei 6/1988 forestal de Catalunya inclouen les cobertes de matolls i herbes així com els erms que per llurs característiques siguin adequats per a la reforestació i els prats de regeneració natural. En aquest tipus de sòl s inclouen els espais ocupats per boscos d utilitat pública que són qualificats com sòls forestals. Aquestes àrees forestals han de ser protegides com a reserves naturals a conservar i repoblar, per la importància paisatgística primordial en la configuració física i natural del territori. La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona i es prohibirà la plantació intensiva d espècies que puguin alterar l equilibri ecològic i l entitat de les vegetacions autòctones. 2. SEGREGACIONS No es permeten divisions que donin lloc a superfícies inferiors a la unitat mínima forestal que determina el Decret 35/1990 de 23 de gener sobre Unitats mínimes forestals (UMF). 3. CONDICIONS D ORDENACIÓ En consideració dels valors d aquests terrenys i de les seves característiques morfològiques, en aquest tipus de sòl només es permeten les edificacions d utilitat pública i interès social i aquelles edificacions vinculades a usos forestals, restant subjectes a les determinacions dels articles d aquestes normes urbanístiques que regulen les construccions en sòl no urbanitzable. Les edificacions existents en aquest tipus de sòl restaran subjectes a les determinacions dels articles d aquesta normativa que regulen les construccions en sòl no urbanitzable i a la legislació referent a la prevenció d incendis. 4. CONDICIONS D ÚS En general l únic us admès és el forestal, raó per la qual queda prohibida qualsevol transformació del sòl que lesioni notablement el valor específic de la vegetació arbòria. S admet com a compatible al ramader extensiu. Es consideraran compatibles exclusivament els usos establerts a l art. 23 de la Llei 6/1988, o normativa vigent. En els boscos d utilitat pública els aprofitaments dels productes forestals s han de fer segons els principis de persistència, conservació i millora de les masses forestals. Poden ser objecte d aprofitament forestal les fustes, les llenyes, les escorces, les pastures, els fruits, les resines, les plantes aromàtiques, les plantes medicinals, els bolets (incloses les tòfones), els productes apícoles i, en general, els altres productes propis dels terrenys forestals de l entorn. Per a la gestió correcta dels terrenys forestals declarats d utilitat pública o protectors s han de redactar els Projectes d Ordenació o els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals corresponents. Es prohibeix qualsevol tipus de nova edificació.

139 139 Article Zona INTERÈS ECOLÒGIC I PAISATGÍSTIC clau DEFINICIÓ Aquesta zona inclou el sòl no urbanitzable que per les seves característiques naturals, valor ecològic, mosaic de conreus o per la importància paisatgística primordial en la configuració física del territori municipal, han de mantenir-se en les seves condicions naturals actuals i rebre un correcte tractament que impedeixi la seva degradació. En aquest tipus de sòl s inclouen: a. El sòl d interès ecològic i paisatgístic de preservació, clau 24a, és el que per les seves característiques geològiques, de mosaic agrícola-forestal, o per constituir elements significatius en el paisatge, ha de ser objecte de protecció; de forma que s impedeixin les actuacions que puguin perjudicar les condicions naturals i rebin un correcte tractament que garanteixi la seva recuperació i integració en l entorn. b. El sòl d interès ecològic i paisatgístic de riberals, clau 24b correspon a l entorn immediat del curs de les rieres. Aquests queden protegits en una franja mínima que haurà d incloure delimitada per la cota d inundació de l avinguda de 50 anys de període de retorn, indicada als plànols d ordenació a fi de conservar i potenciar la riquesa de la flora i la fauna de ribera; i conformar un sistema natural de connexió biològica entre espais. c. El sòl d interès geològic i paisatgístic, clau 24c que inclou les formes de relleu fruit de l erosió de les margues eocèniques, que són alhora elements destacats i identitaris, a més de vertaders testimonis de l evolució geològica de la Plana de Vic. Les lleres dels torrents i rieres es protegiran impedint tot tipus de nova edificació en una franja de protecció urbanística de 25 m, comptada a partir del marge que delimita el llit del curs d aigua. També són d aplicació les Directrius de gestió contingudes a l ordre GOV/112/2006 de 5 de setembre. La vegetació existent haurà de respectar-se i es permetrà potenciar el seu valor paisatgístic. Es podran fer petites obres d adequació i ornat, així com plantacions d espècies autòctones si s acompanyen de l estudi que demostri la seva adequació i del plànol d ubicació corresponent; respectant, en tot cas una secció hidràulica de la llera suficient pel desguàs de fortes avingudes, no procedint a replantar dintre de la zona de Sistema Hídric. 2. CONDICIONS D ÚS Es regulen els sòls naturals protegits d acord amb l establert l article 2.7 Sòl de Protecció Especial del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Article 2.9 Sòl de protecció territorial a) En els sòls claus 24a, 24b i 24c l ús global és agrícola, forestal i pastures. La destinació d aquests terrenys no requereix necessàriament la titularitat pública. Les finques seran cuidades i conservades adequadament per garantir el seu caràcter agrícola o forestal i millorar la seguretat de la seva riquesa natural i paisatgística. Els terrenys integrants d aquest tipus de sòl no podran ser dedicats a usos, aprofitaments i utilitzacions que impliquin la seva transformació. Es prohibirà la plantació intensiva d espècies que puguin alterar l equilibri ecològic i l entitat de la vegetació. Queda prohibida l obertura de vies no grafiades per aquest POUM. S admet únicament l obertura de vies de desembosc i desbrossat prèvia autorització del departament DMAH i la corresponent llicència municipal.

140 140 En consideració dels valors especials d aquests terrenys i de les característiques morfològiques, no s admet cap tipus de construcció, d instal lació, la tala d arbrat, l ús extractiu, els abocaments de qualsevol tipus i qualsevol modificació que desvirtuï les característiques de l entorn. b) En els sòls clau 24b, no es permet cap tipus d edificació ni d element fix, excepte instal lacions de captació o depuració d aigües i les obres de canalització i protecció degudament autoritzades, previ a la llicència d obra municipal i de l ACA. Qualsevol projecte constructiu tindrà en compte la previsió d avinguda a 500 anys. Per tal d evitar avingudes, les explotacions forestals autoritzades en cap cas hauran d efectuar moviments de terres, construccions o plantacions que afavoreixin l erosió dels entorns dels cursos d aigua.

141 141 títol VIII. REGULACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I NATURAL Capítol I: Capítol II: DISPOSICIONS GENERALS RÈGIM JURÍDIC APLICABLE

142 142 Títol VIII: REGULACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I NATURAL Capítol I. DISPOSICIONS GENERALS Article 8.1. Instruments de protecció de béns i/o reconeixement de determinats valors El POUM inclou els següents instruments relatius al reconeixement de valors intrínsecs a determinats béns i/o al seu grau de protecció per raó de llurs valors: a. Catàleg de béns a protegir: - És l instrument que identifica els béns objecte de protecció per raó de llurs valors culturals, paisatgístics, ambientals o d altres que pugui determinar la legislació sectorial. Conté la informació física i jurídica necessària en relació amb aquests béns i estableix el grau de protecció al qual estan subjectes i els tipus d intervencions o actuacions possibles, d acord amb les determinacions establertes en el POUM. - Aquest catàleg s haurà d actualitzar en un termini màxim del primer sexenni des de l entrada en vigor del POUM. - Formen part de la documentació del Catàleg, la memòria, les normes urbanístiques, les fitxes d identificació i d informació, els plànols d informació i els plànols d ordenació. - Formen part del cos normatiu d'aquest Catàleg les normes urbanístiques, les fitxes de condicions de protecció i els plànols d ordenació. b. Inventari de béns: - És l instrument que recull aquells béns els quals no s aplica cap mena de protecció física, ja sigui perquè tenen uns valors secundaris, per causa de fets urbanístics o altres de consideració que fan possible de pensar en la seva protecció, però que des d un punt de vista cultural podrien ésser catalogats si canviaven els criteris o les circumstàncies actuals En qualsevol cas, respecte els béns a protegir referits en l anterior apartat esdevindran d aplicació les determinacions de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, així com el Decret 78/2002, de 5 de març, del reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya; o normativa substitutòria. Article 8.2. Incorporació i exclusió d elements catalogats o inventariats A causa del caràcter obert que ha de tenir el patrimoni es preveu la possibilitat d incloure o excloure elements nous, tant al Catàleg com a l Inventari, o de canviar les condicions i/o el tipus de protecció dels elements catalogats La modificació del Catàleg es regirà pel que disposen els articles 75 i 95 del Text Refós de la Llei d Urbanisme 1/2010, del 3 d agost En qualsevol cas, qualsevol addició o supressió d un bé del Catàleg requerirà la modificació d aquest i l informe favorable del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Article 8.3. Interpretació [correspon a article 9 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Les determinacions del Catàleg del POUM, i concretament de les seves normes, s interpretaran en base als criteris establerts en el Capítol II del Títol preliminar del vigent Codi Civil. En tot cas, aquestes normes s interpretaran d acord amb el contingut i objectius expressats en la documentació del Catàleg i el que determina l article 10 de la LUC.

143 En cas de dubte o contradicció entre la regulació de les previsions del Pla en els seus diferents documents, es considerarà vàlida la interpretació que ofereixi una solució més favorable per a la millor conservació de l edificació, element o àmbit a protegir. Article 8.4. Activitats de l Ajuntament [correspon a article 12 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] L activitat municipal en ordre a la protecció i millora del patrimoni arquitectònic, històric, ambiental i urbanístic de Sant Hipòlit de Voltregà es desenvoluparà mitjançant: 1. L ampliació, modificació i revisió del Catàleg de béns a protegir. 2. La inclusió en els programes d actuació urbanística municipal de les previsions necessàries per al desenvolupament de les obres, serveis i inversions tendents al compliment de les determinacions d aquesta normativa. 3. L expropiació dels béns catalogats quan concorrin circumstàncies que la justifiquin o legitimin i l exercici dels drets de tempteig i retracte previstos legalment. 4. La col laboració amb els ens públics i privats que pels seus objectius portin a terme activitats coincidents amb l acció municipal de protecció i valoració, i amb els propietaris dels bens catalogats. 5. Establir els mecanismes de foment i cooperació i ajut econòmic i tècnic als propietaris dels edificis o ambients catalogats per la seva protecció i millora (i les mesures de compensació en cas de perjudici o limitació econòmica o patrimonial que es produeixi com a conseqüència directa de la catalogació). 6. Regular d acord amb la legislació vigent i amb allò determinat en aquest Pla, l atorgament de llicències pels elements catalogats. Article 8.5. Activitats de l Ajuntament quant a les iniciatives particulars [correspon a article 13 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Sense perjudici de la concreció i ampliació de les activitats de l Ajuntament previstes en aquesta normativa, els particulars, propietaris o usuaris legítims d edificis, elements o conjunts catalogats podran instar raonadament a l Ajuntament els següents ajuts i col laboracions: 1. Auxilis econòmics per la conservació del patrimoni quan les despeses a fer amb aquesta finalitat excedeixin de les que estaria obligat en virtut del deure general de conservació i rehabilitació que correspon a la propietat, d acord amb l Article 189 de la LU. i 21 de la LPCC. 2. La col laboració en l execució d obres d embelliment o millora dels edificis i conjunts catalogats, quan siguin degudament justificades, i en la mesura i ordre que permetin els plans municipals d inversions en aquest sector. 3. La prestació d assessorament tècnic i artístic per l elaboració i execució de projectes d obres, i urbanització tendents a la protecció i millora dels elements catalogats. 4. El reconeixement d exempcions i desgravacions tributàries pels immobles catalogats, dins els límits que permeti la legislació, i sempre que es doni les condicions previstes en aquesta normativa, adoptant, en el seu cas les corresponents ordenances fiscals. 5. Eximir pagament de taxes derivades de la sol licitud de llicències d obres de conservació i millora, sempre i quan estiguin d acord amb la legislació vigent; adoptant, en el seu cas l ordenança corresponent. 6. La instal lació de mesures especials de seguretat o serveis de protecció per a garantir la protecció dels edificis. 7. La prestació de serveis auxiliars com la vigilància, neteja, enllumenat i altres serveis públics, sempre que es tracti d edificis, entorns i conjunts oberts al públic. L esfera de drets dels particulars quedarà afectada per les limitacions establertes en la llei 16/85 de juny sobre el Patrimoni Històric Espanyol. Article 8.6. Intervenció en les actuacions dels particulars [correspon a article 14 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] L Ajuntament podrà ordenar als propietaris d edificis, entorns i conjunts catalogats, l execució d obres dirigides al manteniment de l immoble en condicions de seguretat, salubritat i ornat públic, així com aquelles obres dirigides a la consolidació, conservació i manteniment de l edifici, Igualment podrà ordenar l adaptació d una activitat que es desenvolupi a l immoble, quan aquesta activitat o ús posi en perill la permanència o integritat de l element catalogat i els valors protegits per aquest Catàleg. Les obres s executaran a costa dels propietaris.

144 També l Ajuntament podrà ordenar als propietaris d edificis catalogats o inclosos en conjunts, l execució d obres que no vinguin exigides per la seguretat, salubritat i ornat públic, ni per la consolidació, conservació o manteniment de l edifici, sinó per la seva restauració i realç L Ajuntament podrà recaptar i gestionar la col laboració econòmica de l Estat, la Generalitat, així com d altres organismes conforme a la legislació específica en la matèria. Article 8.7. Adquisicions i expropiacions [correspon a article 15 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] D acord amb les possibilitats financeres i amb la subjecció a les previsions del Programa d Actuació Municipal, l Ajuntament podrà adquirir els edificis catalogats que es cedeixin voluntàriament pels seus propietaris En els edificis catalogats, sempre que les possibilitats econòmiques ho permetin, l Ajuntament interessarà a l Estat i a la Generalitat de l exercici al seu favor dels drets establerts per l Article 31 de la Llei d Expropiació forçosa i 97 i 100 del seu Reglament, així com establir contractualment o de manera forçosa quan la Llei ho autoritzi els drets de tempteig i retracte L Ajuntament, sense perjudici d adoptar les mesures que procedeixi, podrà expropiar edificis o façanes catalogades en els següents casos: a) Quan així es previngui expressament. b) Si els propietaris no realitzessin les obres preceptives, requerides per Plans, normes o projectes en els terminis programats. c) Per reiterar incompliment del propietari de les seves obligacions o quan estiguin en perill de destrucció o deteriorament, en els termes o circumstàncies contemplats en aquesta normativa. d) També podran expropiar-se els immobles que formin part de l entorn d edificis catalogats, que representin causa de risc o perjudici, puguin destruir o minorar la bellesa o seguretat de l element catalogat. Article 8.8. Normes Disciplinàries [correspon a article 16 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Es consideren infraccions urbanístiques molt greus: a) La destrucció total o parcial d edificis catalogats i el trasllat sense autorització d elements artístics o pertanyents als esmentats edificis. b) L execució en els edificis catalogats d obres sense prèvia llicència municipal o amagant les circumstàncies que determinen la subjecció de les obres als requisits especials establerts en aquesta normativa. c) L enderroc o modificació d edificis catalogats, sense compliment de les prescripcions d aquesta normativa. d) La modificació de l ús dels immobles catalogats sense autorització municipal. e) L ampliació de les instal lacions en els immobles catalogats sense seguir el procediment establert Es consideraran infraccions urbanístiques greus: a) L execució en edificis catalogats d obres amb inobservança de les clàusules o condicions. b) La no execució en els edificis catalogats de les obres preceptives ordenades per l Ajuntament. c) L execució d obres de reparació, reforma o ampliació en edificis catalogats amb inobservança de les prescripcions establertes en aquesta normativa. d) Qualsevol altra vulneració dels preceptes d aquesta normativa o l execució d actes que directa o indirectament atemptin a la protecció i valoració dels elements catalogats Seran responsables de les infraccions assenyalades: a) En cas d obres, el propietari, el constructor i els tècnics facultatius directors de les obres. b) En el cas de defectes de conservació, el propietari de l immoble i/o usuari amb obligació de conservació. c) En la modificació d usos o ampliacions incompatibles, l usuari i el propietari de l immoble. d) En els altres casos, l agent de la infracció i el propietari de l immoble si hagués consentit l activitat prohibida.

145 Les infraccions a aquesta normativa seran sancionades per l Alcalde, previ expedient sancionador, amb multes dins de la quantia autoritzada per la legislació vigent, a més de la l obligació de suspendre les obres iniciades, i d enderrocar, modificar o reconstruir el que s escaigui en cada cas. Dins els esmentats límits, l import de la multa serà fixat d acord amb la gravetat de la infracció, grau de responsabilitat de l autor, perjudicis ocasionats als interessos generals i demés circumstàncies concurrents i seguint l especificat als Article 72 a 75 de la llei del Patrimoni Cultural Català. Article 8.9. Consideracions sobre les instal lacions urbanes [correspon a article 17 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Les instal lacions tècniques de servei (conduccions d electricitat, aigua, gas, telèfon, enllumenat públic) que afectin les façanes dels elements o conjunts catalogats, així com els seus àmbits de protecció, hauran de respectar la seva formalització arquitectònica, tant quant al disseny com a la situació de les instal lacions En aquests casos, serà preceptiva la sol licitud de llicència municipal corresponent per part de les companyies instal ladores, amb l aportació de la documentació següent: a) Memòria tècnica de les instal lacions en justificació del compliment del punt 1) anterior. b) Croquis a escala mínima 1/50 de la façana o àmbit afectats, indicant-hi la situació de la instal lació. Article Declaració d interès cultural [correspon a article 18 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Sant Hipòlit de Voltregà compta amb elements declarats d interès nacional català (BCIN). Pels casos que es puguin declarar en un futur, els termes i condicions de la declaració prevaldran sobre aquestes Normes Els elements inclosos en el Catàleg tindran la consideració d elements culturals d interès local (BCIL) i com a tals han de quedar inclosos en el catàleg del Patrimoni Cultural Català, d acord amb les disposicions i procediments dels articles 16, 17 i 18 de la LPCC L Ajuntament exercirà la iniciativa per la declaració de bens culturals d interès local, ens els termes de la LPCC La declaració d'un bé cultural d interès local es pot deixar sense efecte pel procediment establert a la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català. Capítol II. RÈGIM JURÍDIC APLICABLE Article Drets i deures dels propietaris de béns catalogats [correspon a article 19 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Els propietaris o titulars d altres drets reals, posseïdors, siguin particulars o entitats públiques o privades, han de complir pel que fa als edificis de valor arquitectònic, històric o artístic, i de tota classe de terrenys, construccions i instal lacions, els deures d ús, conservació i rehabilitació establerts per la legislació urbanística, per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i per la legislació sectorial. Estan incloses en aquests deures la conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d habitabilitat dels habitatges.

146 Amb les finalitats de conservació del patrimoni local els propietaris tenen dret: a) A l ús de l'element protegit, amb les limitacions que deriven de la seva condició de protegit. b) A la realització d obres admeses, especialment aquelles que tenen com a finalitat mantenir la funcionalitat de l edifici o la millora de les condicions estructurals o higiènic sanitàries. c) A la transmissió dels béns catalogats, seguint els procediments legalment establerts, sens perjudici als drets que la legislació atorga a l Ajuntament o altres administracions públiques en matèria d adquisició de béns culturals. d) Participar del programes econòmics o altres ajuts financers que tinguin com a objectiu la conservació dels elements catalogats En compliment de la legislació aplicable i d aquestes Normes els propietaris d elements catalogats tenen els següents deures: a) El deure de conservació, amb l objecte preservar i mantenir la integritat dels edificis, elements o conjunts, per tal d assegurar llur valor cultural. Els propietaris estan obligats a realitzar les obres de consolidació i rehabilitació que evitin el seu deteriorament estructural en els elements visibles i no visibles i, en especial d estructura, tancaments i cobertes b) Han de permetre l examen i estudi dels bens per part dels investigadors adscrits a alguna institució científica o acadèmica. Article Tipologies i subtipus dels elements catalogats o inventariats Tant l'inventari com el Catàleg de béns a protegir defineixen la tipologia funcional i subtipus per a cada bé segons siguin: (CU) Conjunts Urbans: abasten places i trams de carrers conformats per una arquitectura tradicional o culta; urbanitzacions de caràcter unitari o de cases unifamiliars seriades i ordenades com a sectors d habitatges obrers o de ciutatjardí. (P) Parcs o elements d espai verd públic o privat, com places, jardins, turons o Camí Ral. (AP/E) Arquitectura pública o semipública / Equipaments: s inclouen edificacions públiques o privades d ús col lectiu: cementiri, casa de la vila, camps d esport, teatre, ateneu, centres escolars, sanitaris o cívics. (AR) Arquitectura Religiosa: comprèn l església parroquial i altres capelles. (ARUr/UA) Arquitectura residencial urbana / Urbana Aïllada: comprèn cases i xalets unifamiliars. (ARUr/UM) Arquitectura residencial urbana / Urbana entre Mitgeres: comprèn cases i edificis d habitatges unifamiliars o plurifamiliars que estan integrats en el teixit urbà arquitectònic. (OE) Obres d enginyeria: es refereix a elements d obra civil, com ara els ponts. (AI) Arquitectura industrial: fa referència a edificis que encara mantenen l ús industrial o que l han tingut en algun moment de la història. (S) Elements Singulars: comprèn el mobiliari urbà i altres elements de caràcter artístic, o sociocultural o etnològic: fonts, escultures públiques, capelletes religioses de façana, murs limítrofs de finques, monuments commemoratius, pedrons, obeliscs i creus votives i termenals. (AEA) Àrees d Expectativa Arqueològica: estan associades als vials del nucli antic i a les seves edificacions. Article Béns identificats segons els valors associats D acord amb els criteris determinats per la Direcció General d Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el total d elements i conjunts identificats, s agrupen segons el tipus de valors atribuïbles en els béns, la seva naturalesa i els valors associats: arquitectònics, arqueològics, socioculturals, paisatgístics o naturals.

147 El Catàleg de béns a protegir identifica: Béns arquitectònics Conjunts 19 Elements 126 Béns arqueològics i paleontològics 1 Béns socioculturals i etnològics 2 Béns naturals 1 Béns ambientals i paisatgístics 7 TOTAL [fitxes] 156 Article Categories i nivells de protecció El Catàleg de béns a protegir defineix 4 categories de protecció: Categoria 1: Béns Culturals d Interès Nacional (BCIN); Categoria 2: Béns Culturals d Interès Local (BCIL); Categoria 3: Espais de Protecció Arqueològica (EPA); Categoria 4: Béns amb Protecció Urbanística (BPU); i Entorns de Protecció Per a cada bé patrimonial determina alhora 6 nivells de protecció: Nivell de protecció 1: Integral; Nivell de protecció 2: Conservació; Nivell de protecció 3: Parcial; Nivell de protecció 4: Protecció ambiental; Nivell de protecció 5: Documental; Nivell de protecció 6: Àrees d expectativa arqueològica (AEA). Article Criteris de selecció i valoració dels elements arquitectònics, urbanístics i naturals de caràcter patrimonial identificats en el terme municipal A partir de la documentació i d uns criteris generalitzats per a la confecció del Catàleg com a figura del planejament urbanístic, l'inventari va identificar i seleccionar en prèviament un conjunt d elements que gaudeixen d uns valors reconeguts de diversa índole, que són els de referència a l'hora de determinar la seva protecció i grau de conservació: - Valor històric - Valor arqueològic, definit com a Àrea d Expectativa Arqueològica - Valor arquitectònic- Valor urbanístic - Valor simbòlic i significatiu - Valor ambiental - Interès paisatgístic - Valors sociocultural i etnològic Article Tipus de valors atribuïbles als béns. Classificació Seguint les directrius dels documents de sistematització del planejament urbanístic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i en especial en el document Directrius de contingut per als catàlegs de béns i plans especials de protecció, i atenent a la seva naturalesa i els valors associats, el Catàleg classifica els béns en: - Arquitectònic - Arqueològic - Paleontològic - Sociocultural - Etnològic - Natural - Ambiental Paisatgístic

148 148 Article Classificació de formes d actuació [correspon a article 20 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] En funció de la categoria del bé es defineixen diferents intervencions tipus: Béns arquitectònics: conjunts arquitectònics i elements arquitectònics 1._Conservació. 2._Manteniment i/o reparació. 3._Consolidació. 4._Reforma, millora, remodelació o rehabilitació. 5._Restauració. 6._Reconstrucció. 7._Reproducció. 8._Ampliació. 9._Inclusió. 10._Substitució. 11._Eliminació. 12._Desplaçament. 13. Enderroc Béns arqueològics i paleontològics Les intervencions arqueològiques i paleontològiques, segons el decret 78/2002, de 5 de març, es classifiquen en: 1._Excavacions. 2._Prospeccions. 3._Controls. 4._Mostreigs. 5._Documentació gràfica i plàstica. 6._Consolidació, restauració i adequació Béns naturals, ambientals i paisatgístics Les intervencions en béns naturals, ambientals i paisatgístics es classifiquen en: 1._Preservació del paisatge / Conservació. 2._Millora del paisatge. 3._Restauració del paisatge 4._Recuperació del paisatge. 5._Valorització del paisatge. 6._Creació de paisatge Article Preceptivitat [correspon a article 21 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Les formes d actuació de manteniment consolidació i conservació seran preceptives a tots els elements i es consideraran opcionals les formes de restauració i reforma La forma d actuació de consolidació generarà de forma immediata i continuada la posta en marxa de la conservació de l element Les formes d actuació de substitució i d enderroc quedaran prohibides expressament llevat dels casos en què quedi indicat particularment en les prescripcions del Catàleg de béns a protegir del POUM. Article Condicions mínimes de conservació [correspon a article 22 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Els mínims termes en que s entendrà la conservació: Seguretat. A més de la seguretat cap a la vida pròpia, s han de mantenir les condicions d estabilitat estructural i d accés a l immoble Salubritat. Cal complir les normes higièniques mínimes publicades sempre que l estructuració funcional de l element ho permeti Ornamentació pública. Es la conservació en la forma adequada dels elements estilístics o decoratius i funcionals de l obra original. Article Condicions de les actuacions [correspon a article 23 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Són les normes mínimes a què han d ajustar-se les diverses actuacions que es facin en els elements Podran realitzar-se obres en les immobles catalogats sempre que s observin les següents prescripcions: a) Que no es realitzin modificacions que alterin l aspecte de les parts essencials definides segons àmbits de protecció. b) Que es conservin els jardins, patis i espais lliures que formin part de l entorn de l edifici o element catalogat. c) Que s apliquin en el possible les tècniques constructives tradicionals, o en substitució les més adients a la idiosincràsia de l edifici i que respectin íntegrament el caràcter propi.

149 149 d) En els casos en que és permesa l ampliació, aquesta es realitzarà fent explícita la diferència entre la part antiga i la part nova, mitjançant recursos arquitectònics com ara la desalineació del pla de façana, el canvi de material d acabat, diferenciació cromàtica, etc En els edificis o elements catalogats podran realitzar-se obres i actuacions de rehabilitació, restauració i reforma. L Ajuntament podrà especificar condicions per a cada actuació d acord amb les recomanacions que figuren en les fitxes del Catàleg de béns a protegir que integra el POUM. Article Entorns [correspon a article 24 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Es defineix com a entorn l espai o els elements adjacents a l element principal catalogat on qualsevol acció, estigui relacionada o no amb la construcció, tindrà en compte la presència de l element i mai no en podrà malmetre els valors. Article Normativa de l entorn [correspon a article 25 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] L Ajuntament podrà establir condicions particulars, relatives al tractament de l entorn dels edificis protegits, d acord amb les condicions definides en aquesta normativa i les consideracions o recomanacions que consten a les Fitxes de cada element. Article Interpretació [correspon a article 26 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Les condicions i conceptes expressats en els àmbits s entendran globals per a tot l element sempre que de manera expressa no se n assenyali una part en concret a la Fitxa de Condicions del Catàleg. Article Activitats temporals [correspon a article 27 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] Quan per a realitzar alguna activitat molt concreta, dins dels usos permesos, calgui dotar d equips o instal lacions especials als elements es podrà fer sempre que sigui de forma temporal i la seva autonomia respecte l element en garanteixi la integritat total. Article Reconstrucció [correspon a article 28 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] En cas que un estudi tècnic justifiqués la inviabilitat de restauració d un edifici catalogat, es podrà portar a terme el seu desmuntatge i posterior reconstrucció. El projecte tècnic haurà de documentar detalladament l estat previ de l immoble i garantir i justificar el manteniment dels seus elements més característics (elements arquitectònics, textures, i altres components que figurin en la fitxa del catàleg). Article Concreció de les Normes [correspon a article 30 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] A més de les normes generals i particulars per a cada tipus d actuació, l Ajuntament podrà exigir condicions especials pels edificis, conjunts o entorns, d acord amb els continguts addicionals que consten a les fitxes o als Plans especials o Plans de millora urbana aprovats per un àmbit específic. Article Mecanismes d'intervenció [correspon a article 31 de la normativa del Catàleg de Béns a protegir del POUM] A les fitxes, que de forma particularitzada regulen les intervencions possibles sobre els béns contemplats en aquest Catàleg, i com a complement als criteris d intervenció tipus, es detalla allò que caldrà tenir en compte en cadascun dels elements que definiran la proposta de protecció de l element, i que afecta al tractament exterior i volumetria, façanes, cobertes, entorn i jardins, així com l estructura i ordenació de la distribució interior En aquesta regulació més detallada de cada bé s estableixen també els usos admissibles o compatibles tenint en compte que els usos assignats no malmetin els valors.

150 Les actuacions permeses mantenen el caràcter general, es complementen i es detallen en els articles següents d'aquesta normativa Les actuacions permeses contemplades es resumeixen en el següent llistat resum: 1.- Actuacions s/. L exterior. El volum manteniment i conservació de la volumetria adequació del volum a la normativa de la zona demolicions parcials de volums incorporats sense valor arquitectònic demolició 2.- Actuacions s/. Les façanes manteniment i conservació de les façanes recuperació dels elements malmesos restauració dels elements millora de l element d acord amb normativa general demolició 3.- Actuacions s/. Les cobertes manteniment i conservació de la coberta recuperació dels elements malmesos (xemeneies, claraboies, porxos..) millora de ràfecs d acord amb normativa general demolició 4.- Actuacions s/.estructura interior manteniment i conservació dels sostres interiors substitució de sostres amb manteniment d alçades substitució i millora estructura interior per adequació amb condicions (manteniment obertures façanes,...) demolició i adequació. Article Intervenció sobre els elements en la situació de protecció d elements catalogats Les actuacions sobre els elements catalogats vénen regulades de manera general, per la Secció primera i segona del Capítol segon de la normativa del Catàleg de Béns a protegir; i de manera específica en cadascuna de les fitxes dels elements del mateix Catàleg Per a sol licitar la llicència d obres serà exigible, tant per als elements i els seus entorns com per a les construccions annexes de les masies, la documentació que es determina a l'article 29 de la normativa del Catàleg de béns a protegir.

151 151 títol IX. PARÀMETRES URBANÍSTICS Capítol I: Capítol II: SECCIÓ II.1: SECCIÓ II.2: SECCIÓ II.3: SECCIÓ II.4: Capítol III: SECCIÓ III.1. SECCIÓ III.2. SECCIÓ III.3. DISPOSICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES URBANÍSTICS. ELS PARÀMETRES D ORDENACIÓ PARÀMETRES REFERITS ALS SECTORS I POLÍGONS PARÀMETRES REFERITS A LA PARCEL.LA PARÀMETRES REFERITS AL CARRER PARÀMETRES REFERITS A L EDIFICI. ELS PARÀMETRES D ÚS: CLASSIFICACIÓ I DEFINICIÓ. DEFINICIÓ D ÚS, ZONIFICACIÓ DELS USOS I CLASSIFICACIÓ URBANÍSTICA DELS USOS DEFINICIÓ DELS USOS SEGONS LA FUNCIÓ PARÀMETRES REGULADORS D'USOS I ACTIVITATS

152 152 títol IX. PARÀMETRES URBANÍSTICS Capítol I: Disposicions generals dels paràmetres urbanístics. Article 9.1. Estructura dels paràmetres urbanístics Els paràmetres urbanístics tenen dues naturaleses diferents: a) Els paràmetres d ordenació són paràmetres de components físiques, formals i de mesura sobre el territori, per l ordenació urbanística d àmbits a desenvolupar, o per l ordenació del sòl, vol i subsòl associats a una qualificació urbanística. b) Els paràmetres d ús són paràmetres que regulen i relacionen les funcions de l home amb els diversos elements i àmbits del territori, i s associen a un àmbit de planejament o a una qualificació urbanística Els paràmetres d ordenació es defineixen i regulen en el següent capítol II i s estructuren en quatre seccions: _La primera són els paràmetres per a l ordenació dels sectors i la gestió dels polígons, _Les altres tres seccions són els paràmetres per a l ordenació de la qualificació urbanística, referits als tres elements bàsics que configuren els teixits urbans: la parcel.la, el carrer i l edificació. Secció II.1: Paràmetres referits als sectors i polígons. Són els paràmetres determinants per l elaboració del projecte urbanístic del planejament derivat i per l elaboració del projecte de gestió corresponent als polígons d actuació urbanística, siguin delimitats directament en el sòl urbà o a partir de l elaboració de planejament derivat. Secció II.2: Paràmetres referits a la parcel.la, segons tres subseccions: Ss 1a: paràmetres propis de la parcel.la, comuns per a totes les zones Ss 2a: paràmetres d edificació referits a la parcel.la, comuns per a totes les zones. Ss 3a: paràmetres en relació amb la parcel.la, per a les zones on l edificació es situa en relació amb la parcel.la o conjunt de parcel.les, o illa si s escau. Secció II.3: Paràmetres referits al carrer, segons dues subseccions: Ss 1a: paràmetres propis del carrer, són els paràmetres del sistema viari que es poden relacionar amb la regulació de l edificació. Ss 2a: paràmetres en relació al carrer, són els paràmetres d ordenació de l edificació per a les zones on aquesta es situa en relació amb l alineació del vial. Secció II.4: Paràmetres referits a l edifici. Són els paràmetres propis de l edifici i comuns a tots els tipus d edificació i zones. La regulació de la situació de la planta baixa i de l alçada reguladora màxima en relació amb el seu punt d aplicació, són els únics paràmetres que es regulen diferent atenent a si l edificació es situa en relació amb el carrer o en relació amb la parcel.la (o illa), i alhora també s estableixen criteris unitaris. A aquests efectes, cada zona i subzona haurà d especificar a quina secció i subsecció relativa als paràmetres generals d ordenació li són d aplicació, d acord amb el que s especifica en el següent article Els paràmetres d ús es defineixen i es regulen en el capítol III que s estructura amb les seccions següents: Secció III.1: Definició dels usos, i zonificació i classificació urbanística dels usos. Secció III.2: Usos segons la funció Secció 2a: Paràmetres reguladors d'usos i activitats Article 9.2. Relació entre els paràmetres d ordenació, el tipus d edificació i la zona urbanística Als efectes de relacionar els paràmetres d ordenació amb les zones urbanístiques s estableixen tres tipus bàsics de l edificació, basats en la morfologia bàsica urbana o pròpia de l edificació:

153 153 - L edificació situada en relació amb el vial, on l alineació de l edificació té relació amb l alineació del vial, i per tant són en general ordenacions volumètriques definides en el planejament. - L edificació situada en relació amb la parcel.la, són edificacions aïllades amb condicions de situació respecte dels límits de parcel.la, amb ordenacions volumètriques definides o flexibles segons cada planejament. - L edificació situada en relació amb l illa o part d aquesta, com una variant de l anterior amb gran parcel.la i amb un tipus d edificació singular condicionada, en algun cas, per usos específics. En aquest cas els paràmetres de l ordenació volumètrica venen regulats en detall per un planejament derivat, o directament pels paràmetres bàsics d ordenació en relació amb la gran parcel.la amb ordenació volumètrica flexible Cada zona i subzona d aquest POUM determina quin tipus bàsic d edificació li correspon, als efectes de l aplicació dels paràmetres de caràcter general, d acord amb el apartat següent. Independentment de l aplicació d aquests paràmetres, cada zona o subzona haurà de precisar els seus paràmetres específics que la identifiquen i la regulen en relació al tipus de regulació volumètrica definits en l article En relació amb els tres tipus bàsics de l edificació són d aplicació els següents paràmetres de regulació general definits i regulats en el capítol II: a) Si l edificació es situa en relació amb el vial, són d aplicació tots els paràmetres d ordenació a excepció dels regulats en els quatre articles de la subsecció 3a Paràmetres en relació amb la parcel.la de la secció 2a. b) Si l edificació es situa en relació amb la parcel.la, són d aplicació tots els paràmetres d ordenació a excepció dels regulats en els set articles de la subsecció 2a Paràmetres en relació amb el carrer de la secció 3a. c) Si l edificació es situa en relació amb l illa: - en el cas que no hi hagi planejament derivat, en general són d aplicació els de l apartat b, i en el cas que alguna edificació s alinea al vial els de l apartat a. - i en cas que hi hagi una ordenació volumètrica precisa (Vp), segons el que determina l article , el planejament derivat serà el que determinarà quins paràmetres seran d aplicació Les definicions i regulacions de caràcter general dels paràmetres d ordenació i ús que aquest POUM determina, són aplicables tant al planejament de desenvolupament, derivat o modificació del planejament general, com en els projectes sotmesos a llicència urbanística. Article 9.3. Jerarquia dels paràmetres urbanístics Als efectes del desenvolupament i de l aplicació d aquest POUM, i d una millor gestió i seguretat jurídica, d acord amb el que determina la LUC, s estableixen tres rangs en la jerarquia dels paràmetres urbanístics: a) Paràmetres bàsics, vinculats a l aprofitament urbanístic que el planejament determina en cada àmbit del territori municipal d acord amb l article 37 de la LUC, i a la posició i la dimensió dels sistemes urbanístics públics. b) Paràmetres propis de l ordenació urbanística detallada i volumètrica del planejament, vinculats a l ordenació urbanística de les zones i els seus paràmetres associats. c) Paràmetres propis de l edifici a concretar en el tràmit de la llicència urbanística a partir de la regulació definida en l articulat corresponent a aquests paràmetres. Article 9.4. Paràmetres bàsics d un POUM Els paràmetres bàsics d un POUM, són els que es relacionen directament amb l aprofitament urbanístic i el model de l ordenació urbanística vinculada als sistemes públics, d acord amb el que determina l article 37 i 70.4 de la LUC.

154 Es consideren paràmetres bàsics del POUM els següents: - El percentatge mínim global dels sistemes públics i l específic dels espais lliures dels sectors, admetent ajustos en el sistema viari i equipaments des d una projecció adequada dels interessos públics en el planejament derivat. - La posició i dimensionat dels espais lliures, equipaments i els sistemes generals de comunicacions. - El sostre edificable màxim d una parcel.la o àmbit de planejament. - La intensitat d ús associada al nombre màxim d habitatges o d establiments, d una parcel.la o àmbit de planejament. - Usos dominants i incompatibles d una parcel.la o àmbit de planejament. - Els paràmetres d una zona urbanística regulats en les normes urbanístiques del POUM. - Els paràmetres de l ordenació detallada del sòl urbà d aquest POUM corresponents a les zones dels teixits històrics i tradicionals La modificació dels paràmetres bàsics definits en aquest POUM comporten la modificació puntual d aquest. D acord amb la LUC (articles 37 i 70.4), les variacions del model urbanístic en un àmbit de planejament, d una zona bàsica de sòl urbà o el seu tipus d edificació, dels sistemes generals i de les càrregues urbanístiques d un àmbit o parcel.la, requereixen també modificació puntual del POUM. Article 9.5. Paràmetres de l ordenació urbanística detallada i volumètrica Els paràmetres de l ordenació urbanística detallada i volumètrica són els propis associats a la qualificació urbanística i a l ordenació detallada del sòl urbà d un POUM o la d un planejament derivat Es consideren paràmetres de l ordenació urbanística detallada i volumètrica els següents: - Les alineacions dels vials que no formen part de la xarxa viària bàsica del municipi, i els ajustos de les delimitacions dels altres sistemes públics sense variació de la posició i la dimensió. - Alineació de l edificació en relació al vial o regulats dins d una zona. - Ocupació màxima de la parcel.la, en % o amb perímetre dibuixat en planta. - Espai lliure de parcel.la, dibuixat o resultant segons la regulació de paràmetres. - El nombre de plantes màxim i paràmetres associats a cada tipus de planta amb la correspondència de l alçada reguladora i punt d aplicació, i si s escau, en el cas de volumetria definida precisa del planejament derivat, la posició altimètrica de cada planta en relació amb el pendent del carrer. - Fondària edificable màxima, patis d illa i patis davanter i posterior, fronts principals i secundaris. - Edificació principal i edificació auxiliar. - Envolvent màxima d un edifici, resultat d aplicar els anteriors paràmetres En general, els paràmetres de l ordenació detallada i volumètrica es poden modificar amb un planejament derivat (art LUC) si no es modifiquen els paràmetres i condicions bàsiques del POUM definits en l article 9.4., i a criteri final de l òrgan competent en matèria urbanística. Article 9.6. Tipus de regulació volumètrica en el planejament urbanístic Els paràmetres de l ordenació volumètrica d una edificació, estan vinculats a una qualificació urbanística i poden estar definits mitjançant: - les condicions d ordenació volumètrica detallades en els plànols d ordenació i completats amb la regulació dels paràmetres aplicables a cada zona, o - directament només a partir dels paràmetres alfanumèrics regulats en aquestes normes urbanístiques. Així doncs, independentment del tipus bàsic de l edificació regulat en l article 9.2 d aquest capítol, en resulten dos tipus bàsics de regulació volumètrica: - Vf: ordenació volumètrica flexible - Vd: ordenació volumètrica definida L ordenació volumètrica flexible (Vf), parteix sempre del paràmetre bàsic del sostre edificable màxim de parcel.la definit en m2, o que es dedueix de l índex d edificabilitat neta, i es regula segons:

155 155 a) llindars màxims i perímetres reguladors, amb la variant possible de definir alguna alineació o límit de l edificació fix, segons l ordenació detallada dels plànols i es complementa amb la regulació dels paràmetres definits en les normes urbanístiques o, b) directament només pels paràmetres regulats en les normes urbanístiques, amb caràcter genèric i propis d una zona. L ordenació volumètrica flexible permet diverses alternatives volumètriques en el resultat final d un projecte arquitectònic elaborat per la concessió de la llicència urbanística L ordenació volumètrica definida (Vd), parteix directament del dibuix en els plànols d ordenació amb dos nivells de concreció: a) Volumetria bàsica (Vb): pròpia de l ordenació detallada del sòl urbà del POUM i del planejament derivat, que es defineix en els plànols amb el perímetre de l ocupació de l edificació principal i el nombre de plantes, i es complementa la seva regulació amb els paràmetres aplicables a cada zona. b) Volumetria precisa (Vp): pròpia només del detall del planejament derivat que es desenvoluparà a partir del POUM, on es defineix, a més de l establert en l apartat anterior, la posició de les plantes en relació amb la topografia modificada del sòl i el sostre edificable que li correspon a cada planta i parcel.la indicativa, si s escau Cada zona i subzona del sòl urbà del POUM i del planejament derivat que es desenvolupi, ha d especificar el tipus de regulació volumètrica que se li associa, als efectes d una correcta vinculació amb els paràmetres d ordenació. Article 9.7. Paràmetres propis d un edifici Els paràmetres propis d un edifici són els que es concreten en el projecte arquitectònic en el moment de la concessió de la llicència urbanística, i es regulen en les normes urbanístiques Es consideren paràmetres propis d un edifici els següents: - Sostre d un edifici, el qual es calcula sobre un projecte per comprovar que no sobrepassi el sostre edificable màxim d una parcel.la. - La façana d un edifici, que el projecte de la llicència formalitzarà. - Els cossos sortints oberts i tancats que concreti el projecte. - El volum resultant final d un edifici, diferent de l envolvent màxima d un edifici. - Els espais oberts d un edifici que concreti el projecte. - Els patis de llum, que concreti el projecte - Els patis de ventilació. - Els elements sortints i tècnics d un edifici. I relacionats i simultanis a l edificació: - Modificacions de la topografia en una parcel.la (vinculat a la llicència d edificació). - Tanques a espai públic i entre veïns (complement de l edifici en la llicència) El planejament urbanístic general o derivat pot introduir marges de flexibilitat suficientment reglats per la concessió de la llicència urbanística, d acord amb el següent: - Condicions gràfiques de flexibilitat o d obligatorietat pel que fa a la volumetria en els plànols d ordenació, amb la corresponent llegenda en els plànols del contingut regulador. - Marges de flexibilitat regulats en les normes urbanístiques en una zona o una subzona sobre la variació d algun paràmetre de l ordenació volumètrica (art i 65.2.d de la LUC) sense alterar els paràmetres bàsics vinculats a l aprofitament de la zona o subzona. S entén com a paràmetres bàsics els elements que regula l article 36.1 del RLU, i els que es concreten amb més detall en l article 4 (C.I-T.IX).

156 156 Capítol II: Els paràmetres d ordenació Secció II.1: PARÀMETRES REFERITS ALS SECTORS I POLÍGONS Article 9.8. Superfície del sector i del polígon És la superfície de sòl de cada sector de planejament derivat o polígon d actuació urbanística que el planejament delimita en els plànols d ordenació La superfície del sector o del polígon s especifica en les normes urbanístiques o annexos normatius. La superfície del sector pot ser ajustada en la formulació del planejament derivat i, en el cas del polígon d actuació urbanística, en la formulació del projecte de reparcel.lació. Ajust de límits en els plànols d ordenació i les superfícies corresponents. Article 9.9. Superfície computable del sector i del polígon La superfície computable d un sector de planejament és la que s ha de considerar a efectes de l aplicació de l índex d edificabilitat bruta i de les intensitats dels usos S han d excloure de la superfície computable del sector, si s escau, el domini públic maritimoterrestre i l hidràulic. Els sistemes urbanístics executats que no es transformen ni s integren a la funcionalitat del projecte urbanístic del sector, tampoc formen part de la superfície computable del sector La superfície computable precisa del sector de planejament, s establirà i es justificarà en el projecte del planejament derivat corresponent, i la del polígon en el projecte de reparcel.lació. Article Índex d edificabilitat bruta del sector i del polígon És el quocient resultant entre el sostre edificable màxim d un sector o polígon d actuació urbanística i la seva superfície computable. S expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s) En els sectors de planejament derivat és un paràmetre bàsic normatiu i en els polígons d actuació urbanística és un índex de referència informatiu i no normatiu, ja que el sostre edificable màxim del polígon es determina a partir de l ordenació establerta pel planejament. Article Sostre edificable màxim del sector i del polígon És la superfície màxima de sostre edificable en un sector de planejament o polígon d actuació urbanística. S expressa en metres quadrats de sostre edificable (m²) En els sectors pendents de planejament derivat és el producte entre l índex d edificabilitat bruta i la superfície computable del sector En els polígons d actuació urbanística que no provenen d un planejament derivat, el sostre edificable màxim del polígon s ha de calcular sumant els diferents sostres edificables de cada zona, d acord amb el que es regula en l article 9.20 en relació amb el paràmetre sostre edificable màxim de la parcel.la. Article Percentatges de sòl mínim de sistemes en sectors i polígons És la relació en tant per cent entre les superfícies de sòl destinades als diferents sistemes públics i la superfície del sector En l ordenació del planejament derivat el percentatge total mínim de sòl públic és un paràmetre bàsic i invariable, mentre que entre el estàndard d equipament i vialitat es poden establir compensacions, sempre hi quan es justifiqui l interès públic de l ordenació i la seva vinculació als objectius normatius del sector.

157 En el cas dels polígons d actuació urbanística, el tant per cent entre la superfície de sòl de sistemes públics definida per l ordenació detallada en relació amb la superfície del polígon, i per tant és un paràmetre deductiu de referència. (1) El sostre edificable màxim definit en un polígon d actuació urbanística (PAU) és un paràmetre bàsic que no es pot modificar en el projecte de reparcel.lació, i en alguns casos el càlcul que s ha fet en el POUM no s ajusta al sostre edificable real que té l ordenació, ja que no s ha tingut en compte el sostre de la planta sotacoberta i les edificacions possibles en el pati d illa, regulats en les normes urbanístiques. És un dels desajustos habituals entre el sostre d una parcel.la adjudicada en un projecte de reparcel.lació i l execució final en el projecte per la llicència urbanística, creant alhora també desajustos en les càrregues urbanístiques de cada parcel.la. Així doncs, en el cas d un PAU delimitat directament en el POUM amb zones que admetin planta sotacoberta i/o edificacions en el pati d illa, és bàsic que quan es determina el sostre edificable màxim del polígon, sigui en la fitxa o en l articulat, es faci constar el concepte d aquest sostre edificable complementari d aplicació de la norma, i que s haurà de calcular en caràcter addicional en el projecte de reparcel.lació corresponent, d acord amb el que regula l article 2c (C.III-T.IV) de l annex de la part A d aquest treball. En el cas del planejament derivat amb ordenacions volumètriques precises, habitualment no es dóna aquesta problemàtica perquè ja es calcula tot el sostre edificable màxim, però també s han elaborat planejaments derivats que no s ha tingut en compte, creant desajustos en el repartiment de càrregues que s assigna a cada parcel.la. Article Densitat màxima d habitatges bruta És el nombre màxim d habitatges en relació amb la unitat de superfície d un sector o polígon. S expressa en nombre d habitatges per hectàrea de sòl (hab/ha) En els sectors de planejament derivat és un paràmetre bàsic normatiu i s aplica per deduir-ne el nombre màxim d habitatges del sector, que haurà de venir detallat i mesurat en cada zona del planejament En els polígons d actuació urbanística es dedueix del nombre màxim d habitatges resultant de l ordenació detallada, segons els paràmetres aplicats a cada zona. En el cas que la fitxa del polígon d actuació determini aquest paràmetre, s haurà de precisar com a sumatori, segons correspongui a cada parcel.la del projecte de reparcel.lació, d acord amb la regulació de cada zona. Secció II.2: PARÀMETRES REFERITS A LA PARCEL.LA Subsecció 1a: Paràmetres propis de la parcel.la Article Parcel.la i illa Parcel.la és la porció de sòl, edificable o no, que constitueix o pot constituir una unitat registral de propietat Depenent de la classe de sòl on es situa la parcel.la, pren el nomenclàtor següent: - Parcel.la urbana: parcel.la en sòl urbà - Finca inicial: parcel.la en sòl urbanitzable - Finca: parcel.la en sòl no urbanitzable S anomena illa al conjunt de parcel.les urbanes incloses en un mateix perímetre delimitat per les alineacions del vial i d espais lliures públics. Per aquest motiu la majoria de paràmetres referits a la parcel.la que aquestes normes regulen, poden ser aplicats i considerats en l àmbit d una illa o part d aquesta, si hi ha més d una qualificació urbanística o zona en una illa. Article Forma d una parcel.la urbana: front, fons, fondària i laterals d una parcel.la Front de parcel.la és el límit de la parcel.la amb el carrer.

158 Fons de parcel.la és la línia contraposada a la del front. En el cas de no haver-hi paral.lelisme entre front i fons es considerarà com a fons la línia que geomètricament sigui assimilable Fondària de parcel.la és la dimensió mitjana entre front i fons, mesurada sobre un segment perpendicular al front Laterals de parcel.la són els límits que s interseccionen amb el front Les parcel.lacions i reparcel.lacions no poden generar parcel.les que tinguin laterals que formin un angle menor de 30º amb la perpendicular al front. En el cas de dues parcel.les existents en zones d edificació situades en relació amb el vial, que tinguin entre elles un lateral amb la condició anterior, però no estiguin edificades, aquestes parcel.les no tindran la condició de parcel.la mínima regulada en l article següent 9.16, i prèviament a la llicència urbanística per edificar hauran de regularitzar els seus límits. Article Parcel.la mínima És la porció de sòl mínima i indivisible que es determina en cada zona segons els paràmetres de superfície i les dimensions lineals de les parts del seu perímetre La condició de parcel.la mínima és bàsica per poder edificar segons la regulació de cada zona. Queden excloses d aquesta condició, les parcel.les amb dimensions inferiors a les establertes com a mínimes, tant de superfície com de perímetre, que puguin justificar la seva preexistència anterior a la data d'executivitat de les Normes Subsidiàries de Planejament anteriors a aquest POUM i que constin en el padró de l'ibi, considerant-se edificables En una parcel.lació, mai es podrà generar nous volums disconformes en les parcel.les resultants, segons els paràmetres i les condicions aplicables a cada zona, i hauran de complir els paràmetres de superfície, forma i perímetre que es regulin per a cada zona. Article Terreny i pendent de la parcel.la Terreny natural d una parcel.la és l estat del terreny existent de la parcel.la segons la cartografia dels plànols de menor escala d aquest POUM. Les pendents naturals del terreny són les diferents seccions del terreny natural. En el cas que el terreny hagi estat alterat anteriorment a la cartografia de referència, aquella parcel.la no tindrà terreny natural, i s atendrà al que es regula en la definició de terreny homogeni Terreny homogeni d una parcel.la és una superfície teòrica composada per plans triangulars que es generen pel traçat de les línies entre els següents punts: - entre les cotes de cada angle del perímetre de la parcel.la i les del punt mig de cada costat que formen l angle, - entre cotes del punt mig de cada costat de parcel.la que siguin contigus, - entre cotes del punt mig de cada costat i les cotes dels punts d intersecció de les seccions del terreny entre els punts mitjos de cada costat no contigu. El terreny homogeni d un terreny que ha perdut la condició de natural és el configurat pels triangles que es composen amb les línies de cada costat de la parcel.la i la cota mitja en el punt de creuament en planta de les diagonals possibles entre aquests angles. Les pendents homogenis del terreny seran les diferents seccions del terreny homogeni resultant.

159 Terreny modificat d una parcel.la és el terreny que resulta d aplicar els paràmetres definits en l article 9.25 per a l adaptació topogràfica d una parcel.la per ser edificada, a partir dels pendents del terreny natural o terreny homogeni, segons a quin correspongui les cotes més baixes. Les seccions del terreny modificat en relació amb l edificació, en el tràmit de la llicència, són documents essencials per la determinació de la posició de la planta baixa i el punt d aplicació de l alçada reguladora màxima, i pel còmput del sostre edificable urbanístic d un projecte arquitectònic, d acord amb el que es regula en els articles i En el cas de parcel.les, conjunt de parcel.les o illa, regulades amb edificació en relació amb el vial, el terreny a modificar partirà de la definició i la regulació del terreny homogeni resultant a partir dels pendents en els límits de l illa i parcel.les veïnes. Article Solar És la parcel.la urbana apta per a l edificació, perquè compleix els paràmetres de superfície mínima i de perímetre regulats en la zona, i que limita amb un vial amb alineacions i rasants, pavimentat íntegrament, amb enllumenat públic i amb els serveis bàsics definits en l article 27.1 de la LUC, i no està inclosa en un pla de millora urbana ni en un polígon d actuació urbanística Una parcel.la pot esdevenir solar, en el procés del tràmit establert per la llicència urbanística, al finalitzar les obres d urbanització que s han de completar per assolir la condició de solar, simultàniament a la construcció de l edificació.

160 160 Subsecció 2a: Paràmetres d edificació referits a la parcel.la. Article Índex d edificabilitat neta de parcel.la És el quocient entre el sostre edificable màxim d una parcel.la i la seva superfície. S expressa amb m2st/m2s En la regulació urbanística d aquest POUM aquest índex s usa per a les zones que es regulen amb condicions de volumetria flexible i en tipus d edificacions situades en relació amb la parcel.la o en relació amb la illa. Article Sostre edificable màxim de la parcel.la El sostre edificable màxim de la parcel.la és la superfície de sostre que pot assolir l edificació d una parcel.la, com a resultat d aplicar els paràmetres urbanístics segons la regulació de cada zona. S expressa en metres quadrats de sostre (m2st) El sostre edificable màxim d una parcel.la es determina en les diferents zones del planejament de dues maneres: [a] Directament amb les unitats de m2 de sostre edificable màxim adjudicats en una parcel.la, o deduït de l índex d edificabilitat neta, que es calcularà multiplicant la superfície de la parcel.la per aquest índex. [b] A partir de l ordenació detallada del planejament que es regula segons volumetria definida, sigui una edificació situada en relació amb el vial o una edificació situada en relació amb la parcel.la o illa. En aquest cas, el sostre edificable màxim de la parcel.la es calcularà a partir de la planta geomètrica definida i el nombre de plantes. El sostre corresponent a les plantes sotacoberta i edificacions auxiliars en el pati d illa o espais lliures de la parcel.la, en cas que les normes de la zona definida en el planejament els admeti, computaran com a sostre edificable de la parcel.la, però no als efectes del càlcul del nombre màxim d habitatges o d establiments d una parcel.la En relació amb els usos, el planejament pot regular percentatges màxims o mínims del sostre edificable o directament amb unitats de m2, per destinar-lo a diferents usos. El planejament que admeti o prevegi usos principals de caràcter col.lectiu i d accessibilitat pública en planta soterrani, aquesta haurà de computar com a sostre edificable El sostre edificable màxim de parcel.la, és el paràmetre que cal aplicar en els documents d ordenació, gestió i execució següents del planejament urbanístic: [a] En el càlcul d un planejament derivat per la comprovació de no sobrepassar el sostre edificable màxim del sector, a partir del sostre edificable de la parcel.la en cada àmbit de zona, i segons els usos principals admesos en cada cas. [b] En el càlcul del sostre edificable màxim d un àmbit amb ordenació detallada en sòl urbà, en el cas que s opti per la seva reordenació mitjançant un pla de millora urbana o una modificació del planejament general, tenint en compte els usos inicials i la seva intensitat. Pel que fa al sostre corresponent a la planta sotacoberta i al pati d illa inicials, aquests no computen per deduir-ne el nombre màxim d habitatges ni per resituar-lo amb més aprofitament. [c] En el càlcul del sostre edificable màxim d un polígon d actuació urbanística que resulta de l ordenació detallada del planejament, tenint en compte els usos definits o admesos pel planejament, i amb els mateixos criteris que l apartat anterior. [d] En l adjudicació del sostre edificable màxim d una parcel.la en un projecte de reparcel.lació d acord amb el planejament que li correspongui, tenint en compte els usos i l aprofitament del subsòl, per a la seva correcte inscripció registral. [e] En el tràmit de la concreció de volums en la llicència urbanística, d acord amb l article 252 del RLU, en cas que s estableixin o es regulin marges de flexibilitat volumètrica. [f] En el tràmit d una llicència quan hi ha volums disconformes, i s ha de calcular el sostre de l edificació existent en tota la parcel.la i el sostre màxim de la parcel.la que li adjudica el planejament d aplicació, per tal de no sobrepassar-lo. Article 9.21.Nombre màxim d habitatges per parcel.la.

161 És el nombre màxim d habitatges que es permet construir en una parcel.la El nombre màxim d habitatges per parcel.la, segons la tipologia edificatòria de cada zona, es pot determinar de les maneres següents: [a] Dividint el sostre edificable màxim de parcel.la, per la ràtio de la superfície de sostre per habitatge. [b] Establint en la zona corresponent el nombre absolut màxim d habitatges en cada parcel.la, bé sigui directament, o bé en funció de les condicions d ordenació o tipologia de l edificació En el cas que el nombre màxim d habitatges d una parcel.la es dedueix a partir del sostre edificable màxim d una parcel.la, s han excloure la corresponent a usos no residencials, l admesa en el pati d illa i la de la planta sotacoberta, si s escauen, i el sostre resultant es divideix pels mòduls de metres quadrats construïts establerts per habitatge, depenent del tipus del règim d habitatge públic protegit, concertat o lliure. Amb aquesta finalitat es regula de forma genèrica en aquest POUM aquests mòduls segons tipus de règim d habitatge, pel cas que no estigui regulat expressament en la fitxa d un sector o polígon d actuació: - Habitatge lliure i de règim públic concertat: 90 m2c/ habitatge - Habitatge de règim públic protegit i especial: 70 m2c/habitatge Article 9.22.Ocupació màxima de la parcel.la L ocupació màxima d una parcel.la és la superfície màxima que pot ocupar l edificació, incloenthi la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal, de tot el volum de l'edificació, inclosos els soterranis i els cossos sortints En les zones sense ordenació volumètrica precisa, es regula directament pel percentatge que relaciona la superfície màxima que pot ocupar l'edificació amb la superfície de la parcel.la En les zones amb ordenació volumètrica definida, l ocupació màxima de parcel.la es calcula a partir de l ocupació en planta de l ordenació detallada proposada, i per calcular el percentatge en relació amb la parcel.la, es divideix aquesta superfície ocupada per l edificació entre la superfície de la parcel.la Depenent de la naturalesa de la zona, es pot regular independentment l ocupació de l edificació en vol i el de la de la planta soterrani, admetent variacions en el còmput d aquest paràmetre, segons es reguli en cada zona. No es comptabilitza a efectes d'ocupació, els accessos des de l'espai lliure d'edificació al soterrani, en el cas que la zona ho permeti. Subsecció 3a: Paràmetres en relació amb la parcel.la. Article Espai lliure de la parcel.la L espai lliure de la parcel.la és l espai no ocupat per l edificació resultant, principal i auxiliar regulades en l article 9.37, a partir d aplicar els paràmetres corresponents a cada zona Els moviments de terres i instal.lacions de l espai lliure de parcel.la venen regulats en caràcter general en els articles 9.25 i respectivament, independentment que zones o subzones regulin aspectes específics o complementaris En el tipus d edificació situada en relació amb el vial, els espais lliures de parcel.la s anomenen patis, i es regulen en els articles 9.34 i Article Separacions mínimes i fixes als límits de la parcel.la i entre edificacions Les separacions mínimes als límits de parcel.la són les distàncies mínimes a què poden situarse les façanes de les edificacions, inclosos els cossos sortints, respecte dels límits del front, laterals i fons de la parcel.la.

162 La separació mínima entre edificacions dins d una mateixa parcel.la, són les distàncies mínimes entre façanes, inclosos els cossos sortints i les plantes soterrani, de les diferents edificacions possibles en una parcel.la. No es comptabilitza a efectes de separació mínima, els accessos des de l'espai lliure d'edificació al soterrani, en el cas que la zona ho permeti La separació fixa als límits de la parcel.la i entre edificacions és la que es regula de forma precisa, en concepte d alineació de l edificació, en els plànols d ordenació detallada del planejament El perímetre regulador màxim d edificació és el polígon configurat per les separacions mínimes o fixes, i regula l àmbit on es poden situar les noves edificacions Les separacions mínimes aplicables s estableixen en la normativa pròpia de cada zona. No obstant l anterior, en determinats casos, es defineixen en el plànols d ordenació del sòl urbà i del planejament derivat, condicions d ordenació volumètrica amb línies de separacions mínimes o fixes, amb marge de flexibilitat o no, en relació amb el carrer, a la zona o a la parcel.la. Article 9.25.Modificacions de la topografia del terreny d una parcel.la per edificar Són les modificacions de la topografia del terreny admeses, vinculades amb el projecte d obres per una llicència urbanística d edificació En els límits amb l alineació amb el carrer o altres espais públics, les parcel.les que presentin desnivells superiors a 1,5 metres, hauran d anivellar el terreny de la parcel.la a fi que no se superi aquesta diferència En els límits amb les parcel.les no es podran superar en cap cas el nivell natural del terreny. En tot cas, en la franja de separació obligatòria es podrà modificar el terreny amb un talús segons el perfil transversal amb un màxim de proporció 2/3, sent 2 la dimensió vertical i 3 l horitzontal. En terrenys singulars i per motius de millora paisatgística de l entorn, es podrà flexibilitzar aquesta norma, sempre que existeixi un acord exprés amb el veí En l interior de la parcel.la podran disposar-se plataformes d anivellament amb una diferència màxima de cotes d 1,5 metres per sobre respecte de les rasants dels pendents naturals o homogenis del terreny, segons es defineixen en l article 9.17 terreny i pendent d una parcel.la. Es prendrà de referència les rasants més baixes del terreny natural o homogeni, segons correspongui a aquesta condició. En el cas que les rasants dels pendents homogeni estiguin a més de l 1,5 m per sota respecte de les del terreny natural, la plataforma d anivellament s enrasarà a la part més baixa del terreny natural Les plataformes d anivellament en l espai lliure de la parcel.la, vinculades a la relació d accessibilitat i continuïtat d espais entre l exterior i l interior de l edificació no podran generar murs de més de 3 metres, i les altres plataformes d anivellament en l espai lliure o jardí de la parcel.la els murs no seran superiors a 1,5 metres.

163 A més de la regulació dels marges i paràmetres establerts en els apartats anteriors, les adaptacions topogràfiques del terreny per a noves edificacions, no podran donar lloc a alçats frontals sobre el pendent, on el conjunt de les façanes de cada edificació superi el nombre de plantes màxim definit pel planejament En el cas d un terreny complex i singular, i d acord amb les directrius de paisatge del planejament territorial que regulen aspectes en relació amb les edificacions aïllades, es podrien flexibilitzar els paràmetres definits en aquest article, sempre que estigui justificat en un estudi d impacte i integració paisatgística, informat favorablement per l òrgan competent La topografia del terreny natural, la resultant del terreny homogeni, i les adaptacions topogràfiques del terreny d una parcel.la per a ser edificada, ha de presentar-se conjuntament amb la llicència d edificació i en relació amb la totalitat de la parcel.la. S ha de demostrar mitjançant la documentació adequada, el compliment dels articles i referents al còmput del sostre d un projecte arquitectònic, la determinació de la posició de la planta baixa i el punt d aplicació per la mesura de l alçada reguladora màxima. Article Tanques a espai públic i entre veïns Són els paraments verticals, amb obra o altres materials, situats sobre els límits de la parcel.la entre espais públics o privats, que tenen la funció d evitar l accés lliure a la parcel.la Cada zona i subzona regula el tipus i condicions de les tanques, tenint en compte que en els espais oberts li és d aplicació l article 6.6 de les directrius del paisatge del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. Secció II.3: PARÀMETRES REFERITS AL CARRER Subsecció1a: Paràmetres propis del carrer Article Alineació del vial L alineació del vial és el límit entre la qualificació de sistema viari i qualsevol altra qualificació urbanística En sòl urbà, als efectes de la regulació dels paràmetres urbanístics, el vial s anomena carrer, i l alineació del carrer és el límit en planta entre aquest i les parcel.les urbanes o espais lliures públics. Article Amplada del vial o carrer L amplada del vial o carrer és la distància mínima entre les alineacions enfrontades del vial o carrer L amplada de vial és la que resulta de l afectació real del sistema viari en el planejament urbanístic, als efectes d aplicar els paràmetres relacionats amb l edificació. En cas d algun desajust de precisió entre el planejament i una alineació consolidada, l edificació que tinguin a veure amb l alineació, es situaran en relació o en l alineació consolidada existent En el cas d alineacions de carrer enfrontades no paral.leles, l amplada del vial teòrica és la mitjana de les amplades en un tram de carrer entre travessies. Als efectes d aplicació de paràmetres que s hi relacionin normativament, l amplada de vial serà la distància més petita entre fronts del tram. Article Rasants del vial i de l alineació del vial La rasant del vial és la línia que fixa l altimetria de l eix del vial.

164 La rasant de l alineació del vial o carrer és la línia que fixa l altimetria de l alineació sobre el pla de la vorera definitivament urbanitzada. Subsecció 2a. Paràmetres d edificació en relació amb el carrer. Article Alineació de l edificació respecte del carrer És la posició de la línia en planta de la façana de l edificació que se situa en relació amb el carrer, coincident amb l alineació del vial o en situació reculada i paral.lela respecte d aquesta. (1) Les alineacions de les edificacions que se situen en relació amb el carrer, estan totes definides en els plànols d ordenació detallada de sòl urbà o del planejament derivat. En el cas que un edifici es projecti respecte de l alineació d un vial, a partir d una zona de regulació de volumetria flexible, en la llicència urbanística se li aplicaran els paràmetres corresponents a l edificació en relació amb el vial. Article Front principal i front secundari Quan una edificació té més fronts donant a diferents carrers, poden ser fronts principals o fronts secundaris, depenent de la determinació de la fondària edificable respecte d aquests carrers: a) El front principal d edificació, coincidint o retirat de la línia del front de la parcel.la, correspon a aquell que se li aplica la fondària edificable, i també els paràmetres relacionats amb el carrer, com el punt d aplicació de l alçada reguladora màxima i la situació de la planta baixa. b) El front secundari d edificació, en el cas de carrers en cantonada, és quan pren caràcter de tester en la seva façana respecte de la façana del front principal. Amb caràcter general, en el cas de coberta inclinada, l envolvent màxima es caracteritza perquè en el front secundari, la part del volum de sotacoberta es visualitza admetent obertures sobre el front secundari. En el cas que el carrer del front secundari tingui un fort pendent, la façana i el volum de l edificació s adaptaran al que es regula en els articles i En el cas que la fondària edificable es reguli doblement i continua respecte dels dos carrers en cantonada, els dos fronts de carrers seran principals i l envolvent màxima de l edifici, en cas de coberta inclinada, tindrà en compte l arrencada de la coberta en tot el perímetre de la parcel.la que dóna a carrer.

165 165 Article Fondària edificable La fondària edificable és la mesura perpendicular a l alineació de l edificació que se situa en relació amb el vial, i que fixa l alineació posterior d aquesta edificació. També s utilitza aquest concepte de mesura, per blocs d edificis amb fondàries uniformes en l àmbit d una illa oberta Els dos plans de façana de l edificació definits pels dos extrems de la fondària edificable, només poden sobrepassar-se per sobre de la planta baixa amb cossos i elements sortints regulats en cada zona, independentment de la regulació de l edificació en planta baixa en els patis d illa resultants La fondària edificable màxima es determina en els plànols d ordenació detallada de sòl urbà i en el planejament derivat corresponent En relació amb la superposició dels límits de les parcel.les amb els espais edificables definits per les fondàries edificables, es troben les casuístiques següents que cal regular en aquestes normes amb caràcter jeràrquic superior, respecte de l ordenació detallada dels plànols: a) La distància entre el fons de parcel.la i l alineació posterior de l edificació, ha de ser com a mínim de 3 metres, malgrat la profunditat edificable màxima es situï a una distància inferior a aquests 3 metres respecte del fons. b) En cas que les mitgeres no siguin ortogonals a l alineació interior del pati d illa, aquesta es podrà redreçar ortogonal sense cap escreix de sostre edificable, i sempre que no es produeixi una diferència superior a 1 m sobre la mitgera veïna, entre la nova façana posterior redreçada i la que defineix el planejament. c) Les parcel.les no poden obtenir més sostre edificable, per aplicació d una fondària edificable aplicada des del front d un vial corresponent a la parcel.la veïna.

166 166 Article Paret mitgera És la paret que se situa en els laterals i límits entre parcel.les, i que s eleva des dels fonaments a la coberta, encara que el seu pla s interrompi per celoberts i patis de ventilació Totes les mitgeres vistes hauran de ser tractades amb materials i colors de façana, sigui en el moment de la seva construcció, o a resultes d una actuació d edificació d una parcel.la veïna El tractament de les mitgeres que quedin vistes haurà de ser com a mínim l'arrebossat i pintat, i s'admetrà justificadament la protecció provisional mitjançant envans pluvials. En cap cas es permeten els aïllaments tèrmics vistos La paret mitgera obeeix a servituds de mitjaneria, ús mancomunat i impediment d'obertures. Article Pati d illa És l espai delimitat entre les alineacions posteriors de l edificació definides per les diferents fondàries edificables màximes, i també entre els límits de l illa en els costats on no es preveu edificació En els plànols d ordenació detallada s ordenen els patis d illa, depenent de la zona i de la naturalesa de cada pati i segons les preexistències, en els tipus següents: a) Pati lliure d edificació: 0 b) Pati només ocupable en planta soterrani: 0s c) Pati edificat en planta baixa: 1 d) Pati edificat en un % segons reguli cada zona: % En relació amb la configuració d un nou pati d illa, quan no hi hagi planejament derivat de detall que justifiqui altres solucions, s aplicaran amb caràcter general els mateixos paràmetres regulats en els articles Terreny i pendent d una parcel.la i Modificacions de la topografia del terreny, sobre l àmbit de l illa o part d aquesta i en relació amb els seus límits, prenent de referència d aplicació el terreny homogeni definit en l article D acord amb l article els murs que es poden generar en l interior de l illa entre patis posteriors de parcel.les confrontants, poden ser fins a 3 metres i més diferència de cotes entre patis, es resoldrà amb solucions diverses segons cada cas, sobre plans inclinats no superiors a 45º, respecte del fons de la parcel.la confrontant En qualsevol cas, l edificació principal i la façana posterior vinculada a la cota del pati d illa o al pati posterior d una parcel.la s atendrà al regulat en els articles següents i paràmetres de l edificació amb el relació al vial: a) S aplicarà el que regula l article i , en relació amb possibles aprofitaments diferents provinents de la diferència de cotes entre la planta baixa i el pati posterior d illa, el nombre de plantes i la seva alçada reguladora màxima. b) L article que regula el sostre urbanístic d un edifici en edificis en fort pendent.

167 Les edificacions permeses en els patis d illa venen regulades en l article 9.36 en el paràmetre Edificacions en el pati d illa. Article Pati davanter i pati posterior de la parcel.la Pati davanter de parcel.la és l espai definit entre l alineació de vial i la línia d edificació, quan aquesta última està reculada respecte de l alineació de vial. La regulació de la situació de la planta baixa i del punt d aplicació de l alçada reguladora màxima de l edificació reculada, serà la mateixa regulació altimètrica de l article i , com si la façana estigués alineada al vial, però traslladant les cotes al pla de la façana reculada Pati posterior de parcel.la és l espai definit entre l alineació posterior, definida per la fondària edificable i el fons de parcel.la. El pati posterior de parcel.la, forma part del pati d illa i les condicions d ocupació i edificació estan regulades en els plànols d ordenació detallada i en els paràmetres per a cada zona en aquestes normes urbanístiques, i en caràcter general li és d aplicació directa el que es regula en l article 9.34 Pati d illa. Article Edificacions en els patis d illa Quan l edificació admesa en el pati d illa està adossada a la del cos principal: [a] Tindrà la mateixa alçada i rasant del forjat de planta baixa de l edificació principal. [b] En cas que la zona admeti l ús residencial en planta baixa, també s admetrà aquest ús en la part d ampliació situada en el pati, sense constituir un habitatge independent i amb la condició de mantenir les condicions d habitabilitat Les edificacions auxiliars adossades o separades de les parets veïnes, no tindran un alçada superior a 3 metres, tant en relació amb la cota del pati on s ubica com en relació amb el pati veí en cas de situar-se al límit lateral o fons de la parcel.la. En cas que el pati del veí estigui situat a una cota més baixa, l edificació auxiliar s haurà de projectar de manera que no sobrepassi l envolvent teòrica formada pel pla vertical situat en el límit de la parcel.la fins a 3 metres respecte a la cota del veí, i a partir d aquesta alçada un pla inclinat a 30º. En cap cas del casos la coberta no serà transitable Els patis d'illa resultants de la l'ocupació permesa en planta baixa, es consideren lliures d'edificació, i es destinaran a jardins La regulació de les tanques dels patis d illa es remeten, a la regulació general i específica de cada zona concreta. Secció II.4: PARÀMETRES REFERITS A L EDIFICI. Article Edificació principal, edificació auxiliar i instal.lacions Les edificacions principals són aquelles que acullen els usos principals definits per la zona, i constitueixen el volum principal edificat de la parcel.la Les edificacions auxiliars són les construccions amb sostre edificable computable, independents o adossades a l edificació principal, i que acullen usos complementaris al principal. Com per exemple, garatges, casetes de serveis, porxos independents, coberts per usos diversos, i altres similars. Les edificacions auxiliars permeses han de venir expressament indicades en el plànol d'ordenació alhora que la seva concreció vindrà indicada per cadascuna de les zones Les instal.lacions i altres elements, són les construccions de servei a les edificacions principals sense sostre d aixopluc, i per tant sense sostre edificable que computi. Com per exemple, piscines, pistes de tennis, frontons, barbacoes, casetes de maquinària sense accessibilitat, i altres similars. Al

168 168 marge del POUM, l'ajuntament podrà regular mitjançant ordenances específiques, els aspectes concrets per aquest tipus d instal.lacions Les condicions de les edificacions principals i auxiliars venen regulades en cada zona, i computen com a sostre edificable màxim de la parcel.la d acord amb article 9.20, com a sostre d un edifici regulat en el pròxim article, i la seva projecció en planta com a ocupació d una parcel.la. Article Sostre d un edifici El sostre d un edifici és la suma en m2 de les superfícies construïdes amb sostre de les plantes d una edificació, sigui principal o auxiliar, d acord amb els paràmetres referits a l edifici regulats en aquestes normes El sostre d un edifici en el tràmit de la llicència, mai podrà superar el sostre edificable màxim d una parcel.la provinent d un paràmetre absolut o deduït de l índex d edificabilitat neta de la parcel.la. [En el cas d una ordenació volumètrica definida en el planejament, on el sostre edificable màxim es computa d acord amb l article 9.20, el sostre d un edifici pot superar el sostre edificable màxim de la parcel.la en el cas que el projecte proposi cossos sortints tancats que li siguin d aplicació segons la zona, o al contrari, resultar inferior, ja que el projecte de la llicència conté porxos d ús públic o espais oberts que no computen.] El sostre d un edifici situat en relació amb un carrer o terreny de fort pendent, mai superarà el que resultaria d edificar en un terreny pla en el tràmit de la llicència urbanística. Per tant, s ha de justificar amb detall el sostre computable d acord amb el que estableix l article 9.43 referent a la posició de la planta baixa, en relació amb el carrer, al pati d illa o a l espai lliure de parcel.la. Article Envolvent màxima d un edifici i volum d un edifici L envolvent màxima d un edifici en volumetries definides en el planejament és l espai volumètric màxim format pels plans intersectats següents: [a] els de posició vertical situats sobre els límits del perímetre de l ocupació màxima o definida en planta, limitats per l alçada reguladora màxima de les façanes i les mitgeres, segons es determini en els paràmetres de cada zona, [b] i els plans de les cobertes definides i admissibles en cada zona El volum d un edifici és el que configura el projecte arquitectònic a partir d aplicar els paràmetres vinculats a l ordenació volumètrica corresponent: [a] En el cas de volumetries definides en els plànols d ordenació, el volum d un edifici no sobrepassarà l envolvent màxima resultant. [b] En el cas de volumetries flexibles, els paràmetres principals que condicionen el volum d un edifici, són el sostre edificable màxim de la parcel.la, el nombre màxim de plantes, l ocupació màxima de la parcel.la, i les distàncies mínimes de separació de l edificació als límits de la parcel.la. Article Façanes d un edifici Les façanes d un edifici són els plans verticals de l edifici, incloses les parets mitgeres, resultant d aplicar els paràmetres urbanístics de posició en planta de l edificació i l alçada reguladora corresponent, segons si l edifici se situa en relació amb el vial o amb la parcel.la La façana mínima d un edifici és el paràmetre que regula la mesura mínima en planta de la línia de façana que se situa en relació amb el front de parcel.la Les zones poden regular aspectes vinculats a la composició formal de les façanes, relacionats amb la posició dels forjats, obertures, materials i colors, l incompliment dels quals pot ser motiu de denegació d una llicència urbanística. Article 9.41.Nombre màxim de plantes El nombre màxim de plantes és el que comptabilitza conjuntament la planta baixa i les plantes pisos admeses en una parcel.la.

169 El nombre màxim de plantes es determina en cada zona o subzona i en els plànols d ordenació detallada, si així es remet des de la regulació de la zona. En casos concrets d un planejament derivat o en relació amb la protecció d un subsòl, es pot concretar també un nombre màxim de plantes soterrani o prohibir-les Quant al còmput del nombre de plantes en el desenvolupament del planejament derivat i en la concessió de llicències, són determinants els articles que regulen la posició de planta baixa en un tram de façana d un edifici segons els articles , i En la regulació específica de cadascuna de les zones es determina el nombre de plantes màxim per edificacions situades en relació amb el vial i la seva amplada, o en relació a distàncies entre edificacions. Article Alçària reguladora màxima d un edifici (h) i el seu punt d aplicació (p) L alçària reguladora màxima d un edifici és la mesura vertical sobre el pla exterior de la façana del front principal, des del seu punt d aplicació fins a la intersecció del pla superior del darrer forjat, tant si és pla com inclinat La mesura de l alçària reguladora màxima es defineix a partir del nombre de plantes màxim regulat en l article anterior. El nombre de plantes màxim es determina en els plànols d'ordenació i els seus gàlibs corresponents es regulen per cadascuna de les zones El punt d aplicació de l alçària reguladora màxima es regula per a cada tipus bàsic d edificació, en relació amb el vial i amb la parcel.la, segons dos apartats: 1. Una norma general dins d uns marges de desnivells en terrenys o carrers. 2. Una norma específica per a carrers o terrenys amb fort pendent on s estableixen condicions relacionades amb les cotes de les alineacions de les edificacions i la situació de la planta baixa. Així, es permet adaptar projectes arquitectònics a una topografia complexa, flexibilitzant la norma general sense sobrepassar l aprofitament que el planejament li adjudica en l ordenació volumètrica definida, d acord amb el que determina l article Punt d aplicació de l alçària reguladora màxima en edificis situats en relació amb el carrer Norma general. a) El punt d aplicació de l alçària reguladora màxima se situarà sobre la vorera en el punt mig de la façana del front principal. Si la parcel.la fa cantonada i té més fronts principals, el punt mig se situarà respecte dels fronts desplegats. b) Quan el desnivell de cotes entre els extrems de l alineació de la façana o façanes desplegades sigui superior a 1,20 metres i inferior a 1,80 m, el punt d aplicació de l alçària reguladora se situarà sobre l alineació de la façana en la cota +0,60 m per sobre la cota de l extrem més baix. c) Quan el desnivell entre els extrems de l alineació de la façana del front o fronts principals, sigui superior a 1,80 metres, s haurà d escalonar l edifici en diferents trams, sempre que la mesura en planta del tram no sigui inferior a la façana mínima. El punt d aplicació de l alçària reguladora en cada tram resultant se situarà d acord amb la regulació dels apartats anteriors a i b.

170 Norma específica per parcel.les situades en carrers de fort pendent. a) En carrers amb fort pendent o amb parcel.les amb fronts a carrers més amples no caldrà escalonar l edifici d acord amb la norma general de l apartat , si la planta baixa se situa entremig de les cotes dels extrems de l alineació de l edificació d acord amb el que determina l article b, i la diferència de cotes entre els extrems de l alineació no sigui superior a 3 m. En aquest cas, el punt d aplicació de l alçària reguladora màxima seguirà situant-se a 0,60 metres per sobre de la cota de l extrem inferior de l alineació de l edificació. b) En el cas que la planta baixa se situés a més de 1,5 m de la cota inferior de l alineació de l edificació, d acord amb el que preveu l article c, el punt d aplicació de l alçària reguladora màxima se situarà a una distància màxima d 1 m per sota de la cota del paviment de la planta baixa, encara que la distància d aquest punt d aplicació a la cota més baixa de l alineació sigui superior a 0,60 m Parcel.les que tinguin fronts principals en carrers oposats. En parcel.les que tinguin fronts principals en carrers oposats, cada front tindrà el seu punt d aplicació de l alçària reguladora màxima. En aquest cas, si l edificació és compacta entre els dos carrers i els plànols d ordenació detallada no determinen la línia divisòria del canvi d alçada, aquesta es produirà en el punt mig de la parcel.la.

171 Punt d aplicació de l alçària reguladora màxima per a edificacions situades en relació amb la parcel.la Norma general. El punt d aplicació de l alçària reguladora màxima per a edificacions situades en relació amb la parcel.la, se situarà en el punt més baix de la rasant definitiva del terreny en la línia de contacte amb la façana de l edifici que li correspon el nombre de plantes màxim admès. D haver-hi diverses façanes amb la condició anterior, es referirà a la façana que tingui l alineació sobre el terreny en la cota més baixa Condicions en terrenys amb fort pendent. En el cas que el paviment de part d una planta baixa es trobés situat a més d 1 m per sobre del terreny modificat de la parcel.la, d acord amb el que es regula en l article , el punt d aplicació de l alçària reguladora màxima se situarà en aquesta cota -1 m respecte del paviment de la planta baixa. En aquest cas però, part de la planta de la baixa se situarà per sota de la cota més alta de l alineació de la façana sobre el terreny, a una distància igual o de més, a la diferència entre la cota més baixa de l alineació i el punt d aplicació.

172 Les rasants i les plataformes del terreny modificat per a ser edificat, venen regulades segons els moviments de terres admesos en el paràmetre Modificacions de la topografia del terreny d una parcel.la en l article 9.25, i la regulació de la posició de la planta baixa en relació al terreny i el còmput de sostre de la planta baixa i planta soterrani es regula en l article (C.II-T.IX) Aquesta diferència (b) no podrà ser superior a 1 m, ja que sinó es perd la condició de planta baixa (a+b </= 2m), d acord amb el que es regula l article c, i en cas que aquesta diferència (b) fos superior a 0,5 m (a+b </= 1,5 m), part de la planta soterrrani haurà de computar d acord amb l article a.b. Article Planta baixa La planta baixa d un edifici és la planta relacionada directament amb l accés principal de l edifici, situada a la cota més pròxima a la rasant del carrer o a les rasants del terreny de la parcel.la, amb les condicions i marges altimètrics regulats en cada tipus d edificació La planta baixa d un edifici es regula per a cada tipus bàsic d edificació, en relació amb el vial i amb la parcel.la, segons dos apartats: 1. Una norma general dins d uns marges de desnivells en carrers o terrenys. 2. Una norma específica per a carrers o terrenys amb fort pendent en la qual s estableixen condicions relacionades amb les cotes de les alineacions de les edificacions, la condició de planta baixa i el còmput de sostre edificable de la planta baixa i de la planta soterrani. Aquesta norma específica permet adaptar projectes arquitectònics a una topografia complexa, flexibilitzant la norma general amb l objectiu de no sobrepassar l aprofitament que el planejament li adjudica en l ordenació volumètrica definida, d acord amb el que determina l article Situació de la planta baixa en les edificacions situades en relació amb el carrer Norma general. En el cas que la diferència entre les cotes dels extrems de l alineació de l edificació sigui igual o de menys d 1,20* metres, el paviment de la planta baixa es pot situar en qualsevol cota dins del marge definit entre 0,60* m per sobre i per sota del punt mitjà altimètric de les rasants de la vorera en els extrems de l alineació de l edificació, sigui en un front principal o en dos fronts principals desplegats fent cantonada. En el cas que la diferència de cotes dels extrems de l alineació sigui superior a 1,20* metres, s haurà de retranquejar la planta baixa.

173 Norma específica en carrers de forts pendents. En carrers de forts pendents o en parcel.les amb fronts més amples, no caldrà retranquejar la planta baixa quan la diferència entre les cotes dels extrems de l alineació superi els 1,20 metres, en els supòsits, condicions i límits següents: a) Que quedi justificat als efectes tècnics, constructius i compositius de l edifici, i d acord amb els apartats següents b i c. b) En el cas que la diferència entre les cotes dels extrems de les alineacions no superi els 3 metres, la cota del paviment de la planta baixa s ha de situar en un marge comprès entre 1,5* m per sobre de la cota més baixa i 1,5* m per sota de la cota més alta de l alineació. El punt d aplicació de l alçada reguladora màxima es situarà en tots el cassos a 0,60 m per sobre de la cota inferior de l alineació de l edificació, d acord amb el que regula l article (* si el desnivell està entre 1,20 m i 1,50 m aquest número coincidirà amb el desnivell) c) En el cas que el projecte arquitectònic proposi sobrepassar el límit d 1,5 m regulat en l apartat anterior, les condicions en relació amb l aprofitament seran les següents: [1] La part de la planta soterrani situada sota d aquest tram de la planta baixa que sobrepassa la distància 1,5 m respecte a la cota més baixa de l alineació de l edificació, computarà a efectes de sostre i s haurà de compensar en altres parts de l edifici. [2] Si aquesta diferència és superior a 2 metres, el tram de la planta baixa amb aquesta condició respecte de la rasant de l alineació tindrà la consideració de planta pis.

174 Normes de la planta baixa en relació amb la cota del pati d illa. a) En cas que la cota del paviment de la planta baixa tingui una alçada superior a 1,5 metres respecte de la cota del pati d illa o pati posterior de parcel.la, la part de la planta soterrani que sobresurti haurà de computar en concepte de sostre edificable i aquest s haurà de compensar en una altre part de l edifici, d acord amb el que regula l apartat c següent. b) A partir de que la cota del paviment de planta baixa superi els 2 m respecte de la cota del pati, aquesta tindrà la consideració de planta pis i el darrer pis de l edifici s haurà de retirar d aquesta façana posterior com a mínim 3 metres, condició que s haurà de tenir en compte i integrar en la compensació de sostre regulada en l apartat anterior.