Danys produïts per la fauna, una visió de futur

Transcripción

1 Danys produïts per la fauna, una visió de futur Jordi Ruiz Direcció general d Ecosistemes Forestals i Gestió del medi

2 La relació amb la fauna i caçar és quelcom habitual a l espècie humana en els seus orígens: Font d aliment principal (proteïna i d altres) Pells Ossos Budells i digestiu Activitat perillosa Activitat central culturalment Però també apareix una admiració per una part d aquests animals Respecte o por Apareixen a la cultura: pintures, figures, etc.

3 La caça esdevé: Aparició de l Agricultura i la Ramaderia Font d aliment (proteïna) complementària Pells, estómacs i cuirs Activitat defensiva de ramats i conreus Forma d evitar molèsties i disminuir densitats Activitat més ocasional Activitat menys organitzada Activitat menys central culturalment amb participació de menys individus Es manté l admiració per una part d aquests animals, i també el respecte i la por S'estén el seu ús cultural Apareix un gran coneixement de la fauna Mascotes i domesticació 3

4 La caça esdevé: Diferent segons l estatus social De lleure en les classes feudals i benestants De subsistència i de vegades ocasional en d altres Protecció del recurs per part de les classes benestants ( cotos ) L Edat Mitjana Es manté l admiració per una part d aquests animals, i també el respecte i la por Representacions, estàtues, llibres de caça, inici de l interès científic, ús en alquímia Agricultura i Ramaderia esteses Primeres decisions de conservació sostenible ( cotos ) Falconeria, mascotes, ús de cavalls i de gossos,... 4

5 Canvis importants: Armes de foc Legislació (1966, 1970 i anteriors) PROTECCIÓ DE LES ESPÈCIE DE CAÇA / PLANS TÈNCICS Organització territorial ( cotos ) Activitat socialitzada. Rics i pobres, ciutat i rural (però sobretot rural) Oci (cada cop menys utilització de l animal capturat) Sègle XX Protecció d espècies per desastre ecològic (contaminació, deforestació, destrucció d hàbitats,...). Legislació (1966, 1970 i anteriors) Canvi radical de l actitud social Xarxes socials 5

6 L actitud respectuosa determina una recuperació i un increment poblacional Reintroduccions Recolonitzacions Introduccions Recuperacions poblacionals Satisfacció social Aparició (reaparició) de conflictes Alguns són conflictes irreals o interessats Altres són conflictes reals Danys sector primari Accidents Problemes sanitaris Problemes de seguretat alimentària altres 6

7 Ens centrarem en les espècies cinegètiques: Característiques del Món cinegètic A Catalunya és fonamentalment un Mon lúdic amb influència en l àmbit socioeconòmic. A diferència del Sud de l Estat, a on l interès és sobretot empresarial i econòmic, a casa nostra l interès és sovint social i esportiu (associacions de caçadors) A Sud de l Estat les àrees de caça són grans i sovint d un únic propietari i permeten guanyar diners (caçar dona diners), a casa nostra les àrees de caça són petites, multi propietat i els titulars gasten diners (caçar costa diners) El perfil mitjà del nostres caçadors és d una persona d uns 60 anys, de procedència rural El perfil mitjà de la gestió de les àrees de caça locals o privades és de poca tecnificació i planificació (malgrat l obligatorietat dels PTGC): objectiu social, no econòmic 7

8 Situació de la caça anys desprès Espècies de caça menor (conill, llebre, perdius, tórtora, becada, tords, ànecs, fotja,...) Espècies de caça major (senglar, isard, cabra salvatge, cèrvids,...) Nombre de caçadors / Edat Molt abundants (paisatge amb més zones obertes) 4 espècies (rares, poc abundants, molt localitzats) a finals d anys 90/ Edat Mitjana amb recanvi generacional Desaparició generalitzada (excepte increment d algunes de bosc o aquàtiques: tudó o ànec coll-verd; plagues locals: conill) 7 espècies (molt abundants, ubiqües) el 2014 / Edat avançant, sense recanvi generacional Danys agraris/accidents trans. Nuls Modestos (incipients) Greus i Molt greus Impacte en salut humana i sanitat animal Baixa i esporàdica (mixomatosi, RHD, queratoconjuntivitis,...) Mig / elevat (triquina, tuberculosi, Aujeski, pestivirus isard,...) Percepció social Ciutat negativa / rural positiva Ciutat més negativa / rural menys positiva Demanda dels caçadors Caçar més (més temps, més espècies, més exemplars) Caçar menys (obligació per danys) 8

9 El medi físic: com estan les poblacions? Recordem que en general: Baixen molt les de caça menor (però s han incrementat el conill, el tudó, la guineu o l ànec collverd) Pugen les de caça major considerablement 9

10 Uns exemples: el conill Densitat mitjana de conills caçats per superfície durant la temporada de caça Nombre de conills caçats per superfície durant la temporada de caça El conill ha tornat a ser tan abundant com abans de la mixo i la RHD a les regions metropolitanes i les planes agràries La RHD al torna a afectar de nou 10

11 Cabirol 2014

12 >

13

14 + +

15 Distribució per espècies de les autoritzacions excepcionals de captura per danys Durant el període (fins a data d avui) s han autoritzat unes operacions de captures excepcionals per danys A l voltant de El 48% per fer controls de senglar com a espècie responsable dels danys Un 16 % controls de conill Cal parar compte ja que algunes d aquestes autoritzacions ho són per a tota una comarca (Baix Llobregat, ànecs al Delta de l Ebre,...) 15

16 Nombre d autoritzacions excepcionals de captura espècies cinegètiques (danys) Autoritzacions excpecionalas de captures d'espècies cinegètiques (sense Web) Hem multiplicat per 11 les autoritzacions per danys en 16 anys (per dos en els darrers cinc anys!!) El problema segueix!! Fins setembre 16

17 Nombre d expedients per danys de conills En any tipus, anualment es reben sol licituds per realitzar captures excepcionals de conill per controlar els danys a l agricultura. L any 2004 van ser 61 (s han multiplicat per 5) 17

18 Sovint s oblida aquest aspecte en la sanitat animal (si només afecta a l espècie salvatge), pel baix impacte en la sanitat de les espècies ramaderes Però te un elevat impacte econòmic en les zones de muntanya (principal font d'ingressos de molts ajuntaments o EMD) Notori el cas de la sarna en la cabra salvatge a les Terres de l Ebre el L exemple de la cabra salvatge

19 Uns exemples de problemes només en l espècie salvatge: l isard

20 Però els ungulats salvatges també poden afectar a la ramaderia Zoonòsis Malalties compartices amb el vestiar domèstic i ramader Pla de Vigilància Sanitària de la fauna salvatge (Subdirecció general de Ramaderia i Subdirecció general d Activitats Cinegètiques i Pesca continental, DGAR i DGF). Amb suport de CRESA i de SEFAS (FV-UAB). 20

21 i a la salut humana La Triquinosi és el més preocupant a hores d ara, però no l únic És un problema de salut pública Problema de l autoconsum Es detecta més perquè s analitzen molts més senglars que arriben a escorxador Paper central de Dept. de Salut Pública, però amb participació del DARP en diversos moments (DGAR, DGF). Per exemple residus de caça o transport des d àrees de caça o tinença en captivitat o semicaptivitat 21

22 El nombre de caçadors baixa i cada cop són més grans Evolució llicències de caça Totals i tipus A (Arma de foc) Total llicències Tipus A emeses Creació de les Llicències plurianuals Jubilats % Anual de 34,6 variació 30,9 26,5 22,8 19, Jubilats 0 Tipus A vigents Un de cada tres caçadors està jubilat!! Són a prop de la meitat: 50% jubilats La capacitat de control de les espècies amb mitjans privats decreix any rere any 22

23 Molt freqüentment es creu que el problema de l increment i l expansió de les espècies cinegètiques i del senglar és només un problema a Catalunya I sovint es responsabilitza a l administració de que no ho fa tot be o a tot arreu però veurem en les següents diapositives que no és tan immediat!!!

24

25 40 20 R² = 0,3828 = = = = = = Evolució llicencies de caça

26 Tot i aquest esforç, el problema no disminueix. Que hem estat fent malament? Que hem de fer a partir d ara? 26

27 El conflicte actual Negoci (poc freqüent) Problemes (danys, accidents, caçar obligatòriament, cost) Dedicació continguda ( deixar-ne prou ) Conflicte intern Responsabilitat civil i penal Oci / cost humà i econòmic Molèsties a segones residències, cases de pagès, etc Sense veu ni vot Danys propietat Danys severs Pèrdues importants Viabilitat explotacions Sense eines Risc sanitari Crisis sectorials potencials Molèsties i limitacions per batudes Percepció negativa ( Animalisme) Accidents transit / Risc de trets Atacs potencials a persones / Por Risc salut de les persones Sanitat animal Carn de caça 27

28 El model cinegètic del 1970 Caçador Pagès Drets i deures Objectiu no professional (=cost) / Oci Poca capacitat de resposta i disminuint Objectiu professional / Sense paper reconegut Dret a indemnització rara vegada Sense eines de prevenció Propietari Terra Cedeix el terreny i perd drets En alguns llocs cobren Cap altre paper reconegut

29 Seguiment del Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica. Pla de Treball El Pla s articula en 19 actuacions estratègiques, que formen part de 3 eixos: (a) Millores del marc legal, (b) Coordinació i participació de l administració i els agents implicats, i (c) Accions de millora de la gestió i de la prevenció. Eix 1. Marc legal Elaboració i tramitació d una Llei de caça de Catalunya i del Decret de carn de caça. Evolució de la funció medioambiental dels caçadors. Eix 2. Coordinació i participació Creació d una Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscos i Danys Creació d òrgans de coordinació per a la prevenció de danys en zones de seguretat, on la gestió és compartida amb els seus promotors, fonamentalment ajuntaments. Desenvolupament de plans pilot de prevenció i mitigació dels danys a territoris amb problemàtiques específiques i Pla especial de control del senglar Eix 3. Accions i mesures de gestió i prevenció Millores en l estructura i dotació de mitjans de la Generalitat de Catalunya, i també millores i simplificació en la comunicació i la tramitació dels expedients per danys. Estudi i diagnosi de les causes del problema i dels efectes econòmics dels danys envers el parc automobilístic, l agricultura i la ramaderia: conèixer per prevenir. Desenvolupament, implantació, professionalització i transferència tecnològica en matèria de prevenció de riscos i de danys, i gestió agrària preventiva. Ampliació del Pla de vigilància sanitària de la fauna salvatge i creació del Banc de Dades Úniques de Zoonosis i Malalties produïdes per Espècies Cinegètiques. Desenvolupament de noves figures i eines, com ara la del caçador habilitat i de les actuacions professionals per empreses de control. 29

30 Hem intentat moltes coses Implementació de noves mesures: innovació 30

31 Actuació 2: Implementació d un servei de recollida Mapa de densitat de captures de senglar a Catalunya 31

32 Proposta de decret pel qual es regula la recollida, el transport, el condicionament, la comercialització i el consum de la caça silvestre. Estat de tramitació La proposta de decret es publica a informació pública el dia 4 d agost de Durant el tràmit d informació pública i audiència al que s ha sotmès el referit projecte de Decret El 19 de juny de 2018 passa el tràmit del Consell Tècnic Tràmits següents per a la publicació: Finals d agost finalitza el termini de les al legacions de la UE Informe del Gabinet Jurídic Assessor Aprovació del Govern Publicació al DOGC 32

33 Proposta de decret pel qual es regula la recollida, el transport, el condicionament, la comercialització i el consum de la caça silvestre. Esquema de procediment 33

34 Proposta de decret pel qual es regula la recollida, el transport, el condicionament, la comercialització i el consum de la caça silvestre. Punts de recollida de residus 34

35 Proposta de Decret de comercialització -RD 50/2018, de 2 de febrer, per la qual es desenvolupen les normes de control de subproductes animals no destinats al consum humà i de sanitat animal, en la pràctica de l activitat cinegètica de caça major 35

36 Comissió Interdepartamental. Comissió Tècnica Estudi efectes econòmics. Elaboració de la diagnosi sobre la valoració del cost privat i públic de la sobrepoblació de les espècies. Possibilitats de finançament d accions amb Fons europeus 3/2017 Accidents de trànsit. Grup de treball d incidències amb animals a la via de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària. La Generalitat i els ajuntaments estaran eximits de pagar taxes pel que fa les batudes excepcionals que afectin a vies públiques. Es farà arribar una resolució al respecte als Mossos d Esquadra. Seguiment de les actuacions del Pla de danys i riscs originats per la fauna cinegètica Actuacions 1 i 2, Estat de tramitació de la normativa i recollida de residus de carn de caça Actuació 13, Pla de vigilància sanitària Actuacions 4, 5 i 6, Aplicació del control de danys Actuació 12, Millora del procediment de tramitació dels expedients de danys Actuació 16, Assegurances 36

37 Creació d organs de coordinació per a la prevenció dels danys en les zones de Seguretat Pla de prevenció dels danys i dels riscos produïts per la fauna cinegètica identifica, en l actuació 4, les zones de seguretat següents: Per a la coordinació i discussió de les actuacions previstes per a la prevenció i mitigació dels danys, cal crear òrgans de coordinació que apleguin tots els sectors implicats, a més del promotor de la zona de seguretat, els municipis (quan no en siguin els promotors), les organitzacions agràries, els representants dels caçadors, i el DARP (mitjançant els seus serveis territorials i les respectives oficines comarcals) per tal de seure tots en una taula i resoldre els problemes Zones de seguretat del Parc Agrari i altres zones agràries del Baix Llobregat. Constitució òrgan de coordinació Observacions Acció liderada pel Consorci del Parc Agrari Zones de Seguretat Zona de seguretat del municipi de Lleida capital. Zones de seguretat del Camp de Tarragona. Danys produïts pel tudó, conill i senglar a la Zona de Seguretat de Cambrils i Montroig del Camp Danys de la fauna cinegètica en les Zones de Seguretat de Vila-seca, Salou i la Canonja 6 març de 2018 Danys de la fauna cinegètica en la Zona de Seguretat de Reus 17 maig de 2018 Zona de seguretat de Palamós (es retira de les accions) Promotor Ajuntament de Lleida 37

38 Plans pilot de prevenció i mitigació dels danys a comarques amb problemàtiques específiques Situació dels plans pilots i proposta d actuació Situació dels plans pilots i proposta d actuació. Danys produïts pel porc senglar a Osona i municipis limítrofs Situació dels plans pilots i proposta d actuació. Danys produïts pel porc senglar a la demarcació de Girona Situació dels plans pilots i proposta d actuació. Danys produïts pels conills a la comarca del Segrià Situació dels plans pilots i proposta d actuació. Danys produïts pels conills als cítrics a Terres de l Ebre 38

39 Plans pilots de prevenció i mitigació dels danys a comarques amb problemàtiques específiques Per la seva tipologia conflictivitat i urgència el Pla de prevenció dels danys i dels riscos produïts per la fauna cinegètica , proposa en l Actuació 5 els següents Plans Pilots El pilotatge d aquests plans, el farà el DARP, establint uns òrgans de coordinació amb els actors territorials en cada Pla pilot, la Comissió tècnica de seguiment del Pla Pilot. En aquests òrgans, a més dels representants dels caçadors i de les organitzacions agràries, els ajuntaments han de tenir el seu paper reconegut i important com a Administració local, competent en part en matèria de seguretat ciutadana, i a més, en determinats casos, com a propietaris de terrenys Danys produïts per senglar a la demarcació de Girona Constitució òrgan de coordinació Previsió tardor Observacions Danys produïts pel senglar a Osona i municipis limítrofs 14 desembre de 2017 Plans Pilots Danys produïts per cèrvids i senglar al Pallars Sobirà i RNC de Boumort Danys produïts pel conill a les comarques de la plana de Lleida Previsió setembre 6 maig de 2018 Realització jornada PATT i Juntes consultives per valorar accions Danys produïts pels conills als cítrics a Terres de l Ebre 28 de juny de 2018 Collserola, zona de Seguretat, ZCC i terrenys de gestió pública Document en fase d elaboració 39

40 Situació dels Plans pilots i proposta d actuacions. Danys produïts pel senglar a Osona i municipis limítrofs L àmbit d aplicació del Pla es correspon principalment amb els límits de la comarca d Osona per ser una de les zones de la Catalunya Central, on les queixes per danys de senglar als conreus constitueixen una de les zones on els conflictes són més nombrosos. Aquest àmbit queda ampliat a zones limítrofes de coherència de gestió poblacional i geogràfiques. Segons això es preveu aplicar el Pla en una superfície aprox. de 187 mil Ha 40

41 Situació dels Plans pilots i proposta d actuacions. Danys produïts pel conill a la comarca del Segrià-Lleida L àmbit d actuació del pla cobreix una superfície de ha que limita al nord amb el terme municipal d Alguaire, al sud amb l autovia A-2 i A-22, a l est amb els termes municipals de Vilanova, Benavent i Torreserona i a l oest amb l Autovia A-22 i el canal de Catalunya i Aragó. A la zona objecte del Pla, hi conflueix una elevada densitat d infraestructures viàries, com ara les autovies A-2, A- 22 i A-14, les carreteres nacionals N-230 i N-240. Així com el Canal d Aragó i Catalunya, el Canal de Pinyana i la xarxa de sèquies i embassaments de reg que se n deriva. Amb una densitat de 78m/ha Aquest Pla té com a objectiu reduir els danys que el conill de bosc produeix a l agricultura. Actuacions cinegètiques que permetin reduir de forma significativa les poblacions de conill de bosc: Durant la temporada hàbil, actuacions de caça amb totes les modalitats i dies de la setmana previstos al PTGC. Durant l època de veda, autoritzacions excepcionals de caça per danys a l agricultura. Ampliar i sistematitzar les actuacions de caça nocturna amb vehicle, focus i arma de foc, que està duent a terme el CAR amb la participació de caçadors i propietaris afectats pels danys. En zones de seguretat de les autovies, estudiar altres mesures de caire cinegètic com ara la implementació de la caça de conill amb gàbia trampa. Foment de les espècies depredadores, com ara la prohibició de caçar la guineu en aquestes zones. 41

42 Situació dels Plans pilots i proposta d actuacions. Danys produïts pels conills als cítrics a Terres de l Ebre L àmbit d actuació del pla són diverses àrees privades de caça (APC) i zones d aprofitament comú (ZAC) i zones de seguretat de les comarques de Montsià i Baix Ebre, que formen dues zones d actuació, amb una superfície total de hectàrees La majoria de l àmbit d actuació són conreus de cítrics, encara que també hi ha conreus olivera y altres fruiters de secà, conreus d horta i cereals Els objectius específics del pla són: Millorar els sistemes de captura actuals, establint-ne sis s escau de nous. Establir procediments nous per fer les actuacions i aplicació dels mecanismes previstos en la declaració d emergència cinegètica. Estudiar l aplicació de mesures agronòmiques per reduir els danys. Fer actuacions de gestió de l hàbitat per facilitar el seu control. 42

43 Pla especial de control del senglar. Emergència cinegètica a Girona 2018 RESOLUCIÓ de 11 de maig de 2018, per la qual es declaren diverses zones d emergència cinegètica en la demarcació de Girona Danys de porc senglar a l àmbit de les APC: G Sant Grau G10176 Vall de Llémena G Rocacorba Als termes municipis de Sant Gregori, Sant Martí de Llémena, Sant Aniol de Finestres, Mieres i Canet d Adri 43

44 Pla especial de control del senglar. Emergència cinegètica a Lleida 2018 RESOLUCIÓ de 27 de febrer de 2018, per la qual es declaren diverses zones d emergència cinegètica en la demarcació de Lleida Danys de conill a les zones agràries dels municipis que es relacionen, incloses tant les zones declarades Zones de seguretat a efectes de la Llei de caça, com les àrees privades de caça i altres tipus de terreny cinegètic Municipis d Alpicat, Rosselló i Torrefarrera 44

45 Implementació d un sistema mixt de control dels danys entre l administració, els caçadors i els pagesos. Implementació del sistema mixt a Lleida Els Serveis Territorials autoritzen les sol licituds de cacera per danys provocats per la fauna cinegètica, d acord amb les inspeccions dels agents rurals. El Cos d Agents Rurals planifica i controla les actuacions a fer, donant la màxima prioritat, sota el principi de la màxima eficiència i seguretat: Gestió amb batuda diürna (senglar, conill, tudo, cotorreta,porcs vietnamites,... ) Agents Rurals i els caçadors que designa el Titular amb la col laboració si cal de caçadors de la Federació de caça de Lleida. Gestió amb aguaits i rutes nocturnes amb vehicles i focus ( senglars, conills, Guineus... ) Agents Rurals i els caçadors que designa el Titular amb la participació obligatòria com a guies dels pagesos/ propietaris afectats. En el cas de les zones de seguretat les actuacions les realitzen els Agents Rurals amb la col laboració dels pagesos i propietaris de les finques afectades. 45

46 Implementació d un sistema mixt de control dels danys entre l administració, els caçadors i els pagesos. Implementació del sistema mixt a Lleida Zones i paratges on s actua amb més freqüència : Zona Seguretat de Lleida capital ( ha, horta... ) APCs del Segrià Sud, Alpicat, Rosselló, Malpartit, Torres de Segre, Alcoletge...) Canals de Balaguer, Térmens, Urgell, Pinyana... Embasaments d UTXESA, Ibars Vilasana, Sant Llorenç... ZEPAS. ( Alfes, Mas de Melons,... ) Resultats de les captures : Des de l any 2003 fins aquest any, la mitjana de captures de porc senglar ha estat per sobre els 65 exemplars amb un màxim l any 2016 que va arribar als 101 exemplars. Les captures de conills en els tres últims anys han superat els 3000 exemplars per any. En els darrers 3 anys s han capturat 21 porcs vietnamites. 46

47 Millora i simplificació de la tramitació dels expedients per danys El procés de tramitació de les sol licituds d autoritzacions excepcionals de caça per danys causats per espècies cinegètiques en àrees privades de caça en època de veda i hàbil de caça és el que es mostra en l esquema següent. En aquest procés intervenen diferents unitats que han de realitzar o emetre informes. 47

48 Millora i simplificació de la tramitació dels expedients per danys Amb coordinació del Servei d Organització del DARP, s ha preparat per un nou procediment per a que la tramitació de les autoritzacions excepcionals puguin fer-se mitjançant el Tramitador Genèric, així donar agilitat. Aquest tràmit va iniciar-se l 1 de maig de Aquest mateix tràmit i per al ajuntaments quan figuren com a gestors de l aprofitament cinegètic s ha preparat mitjançant l EACAT, que està en funcionament des del 18 de juny 48

49 Pla de vigilància sanitària de la fauna salvatge a Catalunya. Objecte El Pla de vigilància de la fauna salvatge a Catalunya té com objectiu conèixer la situació sanitària de la fauna salvatge a Catalunya, prevenir la disseminació de les malalties entre la fauna salvatge i la domèstica i protegir la salut pública Qui intervé: Direcció General d Agricultura i Ramaderia (DARP): SPSA, LASAC Direcció General d Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi (DARP): Servei d Activitats Cinegètiques. Direcció General dels Agents Rurals (DARP) Direcció General de Polítiques Ambientals (DTiS): Biodiversitat Departament de Miei Ambient e Pagesia Agència de Protecció de la Salut CReSA SEFaS (Servei d Ecopatologia de Fauna Salvatge) Federació de caça 49

50 Pla de vigilància sanitària de la fauna salvatge a Catalunya. 50

51 Pla de vigilància sanitària de la fauna salvatge a Catalunya. La Direcció General d Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi encarrega anualment i d acord amb el Pla de vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya, el seguiment de les actuacions següents: Vigilància Sanitària Passiva de les Reserves Nacionals de Caça (RNC), Zones de Caça Controlada (ZCC), Refugis de caça, Zones de seguretat i Àrees privades de caça (APC). En APC només en casos de mortalitat massiva: aproximadament 4-6 exemplars cinegètics trobats morts concentrades en una zona. Vigilància Sanitària Activa de las RNC i ZCC, i als Refugis de caça i a les zones de seguretat, en el cas d autoritzacions excepcionals de caça (ja que la caça està prohibida). Tramitació de mostres i anàlisi. Assessorament en qüestions tècniques i sanitàries de la fauna salvatge 51

52 Pla de vigilància sanitària de la fauna salvatge a Catalunya. Protocol de recollida i tramesa de mostres dins del Pla de vigilància de Fauna Salvatge. Incorporació dels punts logístics Punts Logístics Recollida de mostres: DGEFGM Pla de Vigilància sanitària 400 senglars (1069) 55 cabirols (97) 27 cérvols (74) 6 daines (36) 16 isards (210) 10 cabres salvatges (81) 8 muflons (36) TOTAL = 522 (1603) 52

53 Recerca per a la prevenció. Àmbits: prevenció, reproducció, altres mètodes de captura. Eficàcia de la caça i de les autoritzacions excepcionals com a forma de control 53

54 Recerca per a la prevenció. Àmbits: prevenció, reproducció, altres mètodes de captura. Eficàcia de la caça i de les autoritzacions excepcionals com a forma de control Nombre d expedients de danys durant el període Porc senglar Conill Garsa Tudó 54

55 Seguirem amb problemes... No tants, però n existiran. Hem de fer encara més coses noves: Creació d unitats específiques a l Administració (vegetals, forestals, ramaderes,...) amb assessorament territoirialitzat Autorgantizació del sector Més recerca i noves tecnologies Reorientació pressupostària i reorientació de les polítiques de la UE, a nivell legal, financer i operatiu Implicació general de la societat, també a nivell privat 55