La Lenga. Caracteristicas dau Vivaro-Aupenc dau Vivarés Naut (VAVN)
|
|
- Lorena Barbero
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 La Lenga Dins lo caire d Anonai, en Vivarés Naut se parla vivaro-aupenc, una de las fòrmas daus parlars nòrd-occitans. Sera notat VAVN (Vivaro-Aupenc Vivarés Naut) dins la seguiá Caracteristicas dau Vivaro-Aupenc dau Vivarés Naut (VAVN) Palatalizacion de CA e GA Lo trait principau coma dins tot lo caire dau nòrd-occitan es la palatalizacion de CA dau latin en «cha» [tsa]o [tsa] e e GA en «ja» [dza], [dza] o [d za] vacha (lengadocian «vaca») jalh (lengadocian «gal») Amudiment de la «d» intervocalica Un autre trait important dins tot lo caire dau vivaro-aupenc es l amudiment de la «d» intervocalica aigaas (lengadocian «aigadas»), perduaas (lengadocian «perdudas»), chaa (lengadocian «cada»), intraa (lengadocian «entrada»), Amudiment de la «s» Sola es prononciaa la s iniciala d un mot, la s finala, ela, se pronóncia pas Dins un mot, valent a dire en còda intèrna, s a tendéncia a se prononciar [j], particularament après la vocala [e], mas s se pòt amudir tanben daube de còps un alonjament de la vocala (en Vaucança o ès Anonai). escòla : [ejcolo], [e:colo], bestia: [bejtjɔ], [be :tjɔ], escondut: [ejkuŋdy], [e:kuŋdy] Amudiment de la g intervocalica La g ou -j intervocalica es amuiá entre doas vocalas. Chastiar: [tsa:tja:] (lengadocian «castigar») aost: [ao] (lengadocian «agost») Pasmens quauquas formas en [g] son conservaas pregondor : [pregundu] Aferèsi Una caracteristica dau vivaro-aupenc es la tendéncia a l aferèsi. L aferèsi es la tombaa de la debuta d une forma. La mai sovent qu es una a iniciala que tomba «quò» [ko] per «aquò», «nar» [na :] per «anar», quí [ki], [tsi], [tsji] per «aquí» Las lateralas «l» e «lh» La l finala es generalament vocalizaa mas de còps s auvís pas. Aquel: [akew] Sal: [sa] (ès Anonai) o [so] o [saw] (dins la montanha) La l palatala lh se pronóncia [j] mas pas en fin de mòt onte s auvís pas. Solelh : [sulɛ] 1
2 Amudiment de las consonantas finalas Las obstruentas finalas [p], [t], [k], [ts], coma totas las las consonantas finalas, levat «r» e «n» se pronóncian pas : fec : [fɛ], bosc : [bue] Consonantas finalas r, n - «r» finala se pronóncia pas, levat dins quauquas formas monosillabicas coma «per» [per]. Mas la vocala es alonjaa chantar [t sɑ ta:] jorn: [d zu:] - La «n» finala es pas prononciaa en finala, mas s es seguiá d una autra consonanta es nazalisaa bon :[bu] vent :[vɛ ] Las labialas [b] e [v] Lo vivaro-aupenc fa la diferéncia entre l oclusiva bi-labiala sonòra [b] e la fricativa labiodentala sonòra [v] : boc : [bu] vin : [vi] Los grops [kl] e [gl] Lo grop «cl-» es generalament prononciat [j], mas se pòt auvir mai [kl] o [kj] : esclòp : [e :kjo], clidat : [klida] Lo grop «gl-» es generalament prononciat [j] : Glaç : [ ja], gleisa : [ jezɔ] La vocala [ø] «-uei» e «-ue» son prononciats [ø] dins quauques caires dau Vivarés-Naut (Anonai, Vaucança) nueit : [nø], encuei : [ɛ kø], los uelhs : [luzjø]. I a lo problèma d escrire lo son [ø] quand es pas marcat uei o -ue. Par exemple «tust» se ditz [tø]. Se poriá benlèu escrire «tuest». Pasmens poiem auvir [tɛj] dins la montanha. Prononciacion de - a a se pronóncia [a] en posicion tonica, mas a tendéncia a se prononciar [O] en posicion atòna: parlar :[porla:], vacha :[vat so] l article definit feminin singular se pronóncia [lo], mas au plurau [la:] la femna :[lo fɛno], las femnas :[la: fɛna] 2
3 Siblantas e bronzissentas lo VAVN a tendéncia a prononciar [s] e [z] non pas coma de siblantas, mas coma de consonantas bronzissentas [S] e [Z]. dessús : [de"sy] «g» o «j» prononciats [d z] gis :[d zi], jorn: [d zu:]», jamai : [d zomae] «ch» prononciat [t s] Achabat : [Ot soba] La diftongason Lo nòrd-occitan coneis una diftongason "ò" [O] en posicion tonica. Aquela diftongason dona [oe] o [oa] tonica o [we] o [wɔ] còl ([kwa], òc : [wa] per faire pas de confusion la "ò" es pas totjorn diftongaa : còs [ko :] còr [kø] que faudriá escrire cuer pòtz [pwe] Palatalisacion de gu «dengun» [dɛ gjy], o [dɛ djy], begut [begjy], o [bedjy] La [v] d epentèsi La d intervocalica latina s es amuiá en nòrd-occitan aquí ont es passaa a [z] en lengadocian. La forma «susar» [sy"za] dau lengadocian per exemple dona «suar» [sya:]. Mas après las formas diftongaas au [aw], -eu [ew], trovem en vivaroaupenc una consonanta [v] epentetica : auvir [awvi :] ((lengadocian ausir) Diftonga [aj] o [ej] redusiá a [e] [ae] o[aej] travalh [trɔvɛ] [trɔvae] [trɔvaej] mai [mɛ] [mae] [maej] Rotacisme La l palatala coneis de còps una realizacion fonetica en [r]. Solehat/ sorelhat Nasalizacion Las vocalas seguiàs de n o de m son nasalizaas enfant [e"fã] Fau notar pasmens que n i a gis de nasalizacion dins las formas cortas coma bon [bu], 3
4 MORFOLOGIA La negacion Per la negacion lo vivaroaupenc empleia «pas». La doble negacion s empleia pas davant los mots negatius : «ren, dengun», mas per afortir. Veio ren (je ne vois rien), veio pas ren (je ne vois vraiment rien) Quò vau ren (ça ne vaut rien), quò vau pas ren (ça vaut moins que rien) I a dengun (il n y a personne), i a pas dengun (il n y a absolument personne) La negacion restrictiva La negacion restrictiva se bastís daube la conjoncion «mas», de còps «mas que» «bevo mas que d aiga», o «bevo mas d aiga» per «bevo solament d aiga». La «s» morfologica Lo marcatge dau pluras sus un mot de la finala vocalica mena a l alonjament de la vocala finala. Generalament aquel alonjament final empacha la realizacion en [O] de la /a/ finala. L oposicion entre [O] e [a] en vivaroaupenc permès de faire la diferéncia entre una forma nominala au singular e au plurau. la femna [lo"feno] las femnas [la:"fena :] La diferéncia sensibla entre [a] e [O] pòt servir mai a faire la diferéncia entre de formas de conjugason : amava [am'avo] amavas [am ava] Per lo masculin, l alonjament de la vocala finala marca mai lo plurau Lo chin [lut si], los chins [lu:t si:] Lo paneir [lupane], los paneirs [lu:panɛ:] Plurau daus mots en s, -sc Los mots en s, -sc son invariables : Un bòsc, dos bòsc ; un os, dos os Adjectius e pronoms demostratius e personaus masculin plurau en «is» e «os» Trovem la doas fòrmas «is» e «os» «quelis», «elis / elis», «quelos», «elos / elos» Pronom subjècte Preséncia d un pronom «l» o «òl» qu es lo mesme quna que siá la persona (o qu es benlèu un mòt eufonic) : l èra, l a (tresena persona dau singular) l eran, l an (tresena persona dau plurau) òl ai, l ai (promeira persona dau singular) l avem (promeira persona dau plurau) 4
5 Lo present Promeira persona dau singular en «o» o en «e» dins la montanha Lo verbes dau promeir grope an una segonda persona dau singular en «es» e una promeira e segonda persona dau plurau en «em», «etz». (mas zò z-es pas verai de pertot, n i a de vilatge onte auvissem «as»,«am», «atz».) chante [tsanto] chantas [tsante] chanta [tsanto] chantem [tsantɛ ] chantetz [tsante:] chantan [tsantɑ ] Lo preterit Coma lo gascon e lo lemosin lo VAVN presenta doas conjugasons dau preterit a la promeira persona e mas que a la promeira persona: una forma corta e una forma en -ero chantei o chantero Preterit de «dire» en «-iss -» «-issigu-» Trovem de còps «dissiguèt» o «dissèt» per «diguèt», e «dissiguèran» per «diguèran». Fau notar que dins lo tèxte «Le fils prodigue» de l enquesta de Coquebert de Montbret sus Anonai, lo preterit de «dire» es totjorn en «-issigu-». Lo subjonctiu I a en VAVN una tendéncia a empleiar lo subjonctiu imperfait a la plaça dau subjonctiu present de bada que lo subjonctiu imperfait marquèsse l impossibelitat. (Un trait pessimiste dau caractère daus Ardéches dau Nòrd?). Qu es sustot verai dins la Vaucança. Terminasons -s / -etz = [i] Per vocalisacion de -s o de -tz, las finalas -es o -etz son de còps prononciaas [i]. Per exemple, se pòt auvir [preni] pour «prenes» (sec. pers. sing.) dau latz de La Lauvesc e [prɛ 'gɛri] per «prenguèretz» (sec. pers. plur.) ès Anonai. Amudiment de la «v» intervocalica per «aver» e «saver» aiánt per «avián», aiá per «aviá», saiá per «saviá», deiá per «deviá», 5
6 Los caires A la finta cima dau Vivarés-Naut, que s apela mai lo País Bedòc (o Bedòç) (1), poiem destriar quatre caires de parlar: Lo caire d Anonai La valaa de la Vaucança Lo Platon au sud de Quintenàs La Montanha Fau pasmens remarcar que los parlars se mesclan dins quelos caires. D assurat, soliá, los monde poián saver d onte veniá quauqu un en l auvissant parlar, mès lo monde anavan d un caire a l autre per lo travalh de la campanha (seiaiás, meisson, manhons ) o venián travalhar quauques mes ès Anonai dins las usinas. 6
7 Lo relieu dau país a benlèu favorizat los rescontres : en quauques quilometres passètz de 500 m d altituda a 1000 m e la vegetacion pòt aver un mes de diferéncia entre lo Platon o lo caire d Anonai e la Montanha. Lo monde de la Montanha poián descendre faire las seiaiás de n bas, dau temps que vès elis n i aviá quasi encara de nèu dins los prats, e quand las meissons èran achabaas sus lo Platon, dins lo cròs davant las vendeimas, lo monde dau Platon poián montar meissonar amont onte las meissons començavan mas. Si lo país èra una granda plana, lo monde aurián pas pogut se bailar la man coma quò. Tot lo monde auriá fait la mesma veiaa au mesme moment. (1) I a tres etimologiàs coneissuàs d aqueste nom : La promeira qu aman bien es quela d aquí : la provincia dau Lengadòc, que lo Vivarés ne n fasiá partiá, fasiá un bèc au nòrd e questo bèc, «lo bèc d òc» seriá vengut lo país «bedòc». Le segonda d Auguste de Missolz ditz que lo nom vendriá dau latin «bedocius», que vòu dire «barrutlant» (landraire), perque quest endreit a sovent chamjat de proprietari, a passat mai que d un còp d un senher a un autre. La tresena qu aman pas es quela d aquí : «bedòc» vendriá d un mòt usat en Daufinat que fai referéncia aus esclòps e que vòu dire «talòs» o «lordàs». D assurat qu es pas possible que la bona etimologia sièse la tresena. 7
8 Veiquià quauquas particularitats dau parlar dau país Bedòc. Lo caire d Anonai Reduccion de la diftonga «eu» qu es prononciaa [jo] benlèu [beljo] e mai [bjo] dins benlèu ben [bjobɛ] Diftonga [aj] o [ej] redusiá a [ae] o[aej] travalh [trɔvae] [trɔvaej] mai [mae] [maej] Diftongason de «in», «en» o «um» sans gis de nasalizacion dins : [djiŋ], encuei : [iŋkø], marrum [maryŋ] Finalas en «ebre» prononciaas [jorɔ] (apercebre) [apersjorɔ] [ljorɔ] per «lebre» (que se pòt escrire «liaura»). Qu es vrai mai per quauquas finalas en «abra» : [t sjorɔ] «chabra» (que se pòt escrire «chiaura» «uei» es prononciat [ø] nueit [nø], puei[pø], deupuei [djopø] Prononciacion particulara de «ion» en [jo] attencion [atɑ sjo] Amudiment de la «s» en còda interna daube alonjament de la vocala. escòla [e:colo] La l finala s auvís pas. sal [sa] cial [sja] Conjugason : Au futur e au preterit la segonda persona dau plurau es en [i] chantaretz [tsantari], chantèretz [tsantɛri], Quauques mòts : Prononciacion particulara de iura [jørɔ] que se pòt escrire iuera en referéncia a la prononciacion de «-uei», Prononciacion particulara de sòm : [soɛ ] o [syiŋ] Un exemple dau parlar d Anonai : dins l Emission 6 dau 12/10/1982 Noel d Anonai conta l istòria dau Capucin D auvir sus 8
9 La Vaucança Fau notar qu en Vaucança lo parlar de Vanòsc e quelo de Sant Julian an de particularitats Reduccion de la diftonga «eu» qu es prononciaa [jo] benlèu [beljo] e mai [bjo] dins benlèu ben [bjobɛ] Diftonga [aj] o [ej] redusiá a [e] o [ɛ] travalh [trɔvɛ] mai [me] paire [perə] Lo son [ɛ ] es totjorn prononciat [ɑ ] Dins [djɑ ], pasmens [pamɑ ], plen [plɑ ] Finalas en «ebre» prononciaas [jorɔ] (apercebre) [apersjorɔ] [ljorɔ] per «lebre» ( escrit «leura» o «liaura»). Qu es vrai mai per quauquas finalas en «abra» : [t sjorɔ] ( escrit «chiaura») per «chabra» «uei» prononciat [ø] nueit [nø], puei[pø], deupuei [djopø] «ion» prononciat [ju] attencion [atɑ sju] Amudiment de la «s» en còda interna daube alonjament de la vocala. escòla [e:colo] Vocalizacion de la l finala. sal [saw] cial [sjaw] Diftongason de «ò» en [oe] còl [koe] [ɛ] prononciaa [ə] : femna [fəno] Pronom personal masculin singular : «lu» [ly] ès Vanòsc Una caracteristica importanta dau parlar de la Vaucança es quela d aquí : Lo subjonctiu present a disparegut, e zò z-es remplaçat per lo subjonctiu imperfait. Quauques mòts : Prononciacion particulara de «encara» : [ɛ kɛrɔ], «sòm» : [suɑ ], «alara» : [alerɔ] Un exemple dau parlar de la Vaucança : dins l emission 15 dau 14/12/1982 Jòrgi de Sant Julian dins la Vaucança nos conta una istòria de canard. D auvir sus 9
10 Lo Platon Diftonga «èu» prononciaa [ew], benlèu : [belew], bèu : [bew] Preséncia dau son [ø] dins Dieu [djø] Diftonga «ai» prononciaa [aj] paire [pajre] Diftongason de «in» o «en» dins [djɛ ] Finalas en «ebre», «abra» prononciaas [ewrɔ] (apercebre) [apersewrɔ] [lewrɔ] (escrit «leura») per «lebre» [t sjewrɔ] (escrit «cheura») per «chabra» «uei» prononciat [ø] nueit [nø], puei[pø], deupuei [djopø] «ion» prononciat [ju] attencion [atɑ sju] s es prononciaa [j], en còda intèrna,. escòla [ejcolo] Vocalizacion de la l finala. sal [saw] cial [sjaw] Quauques mòts : Prononciacion particulara de iura [jørɔ] que se pòt escrire iuera Un exemple dau parlar dau platon : dins l emission 56 dau 20/12/1983 Gaston d ès Ardoitz conta l istòria dau mariatge dau solelh daube la luna. D auvir sus 10
11 La Montanha Diftonga «èu» prononciaa [ew], benlèu : [belew], bèu : [bew] Diftonga «ai» prononciaa [aj] paire [pajre] Diftongason de «in» o «en» dins [djɛ ] Finalas en «ebre», «abra» prononciaas [ewrɔ] (apercebre) [apersewrɔ] [lewrɔ] (escrit «leura») per «lebre» [t sjewrɔ] (escrit «cheura») per «chabra» «uei» prononciat [u] (La Lauvesc) o [ej] (Rochapaura) nueit [nu] o [nej], encuei [ɛ ky] o [ɛ kej] «ion» prononciat [ju] attencion [atɑ sju] s es prononciaa [j], en còda intèrna,. escòla [ejcolo] Vocalizacion de la l finala. sal [saw] cial [sjaw] mas prononciat [ma] Prononciacion particulara de iura [jyrɔ] o [jarɔ] e de travalh [trovo] Article masculin singular : «le», pronom «lo» prononciat [ly] Conjugason : promeira persona dau singular en «e» a l indicatiu chante [tsantə] segonda persona dau singular en [i] chantas [tsanti] promeira persona dau preterit en «ei» chantei [tsantej] Un exemple dau parlar de la montanha : dins l emission 18 dau 12/10/1982 Regis de Rochapaura parla de l eriçaira D auvir sus 11
12 Los mòts dins los caires 12
13 13
14 14
15 15
16 16
JUGAMOS CON LAS LETRAS Y PALABRAS
JUGAMOS CON LAS LETRAS Y PALABRAS Con este material se pretende reforzar el reconocimiento de las letras trabajadas en el aula a través del método letrilandia ; este es un paso posterior al conocimiento
DENOMINACIÓ RÀPIDA Colors 1-
DENOMINACIÓ RÀPIDA Colors 1- DENOMINACIÓ RÀPIDA Colors 2 DENOMINACIÓ RÀPIDA Fonemes 1 P T M L S F A C N U V R I O D G J X Z E A B C D I O U E M N NY LL P Q I B T R S V DENOMINACIÓ RÀPIDA Fonemes 2 A B
Alófonos y Variantes de los Fonemas Vocálicos
Alófonos y Variantes de los Fonemas Vocálicos Flgo. Francisco Ortiz Vielma Cátedra de Fonética y Fonología del Español Carrera de Fonoaudiología Universidad Pedro de Valdivia, Santiago - 2014 Alófonos
780:241 Old Spanish Juan Carlos Castillo. Fonética y Fonología:
780:241 Old Spanish Juan Carlos Castillo Fonética y Fonología: a. Consonantes: Se produce un obstáculo a la salida del aire (1) el lugar de articulación: dónde se modifica el flujo de aire zonas principales
FUNDACIÓN ASMI SERVICIO DE ATENCIÓN AL DISCAPACITADO-PROGRAMA"EDUCAR PARA INTEGRAR" BA-BE-BI-BO-BU
SERVICIO DE ATENCIÓN AL DISCAPACITADO-PROGRAMA"EDUCAR PARA INTEGRAR" BA-BE-BI-BO-BU ba be bi bo SERVICIO DE ATENCIÓN AL DISCAPACITADO-PROGRAMA"EDUCAR PARA INTEGRAR" BA-BE-BI-BO-BU bu CA-QUE-QUI-CO-CU ca
6.Co li sión de nor mas de la ley con el art. 43 de la Cons ti tu - ción Na cio nal...
In di ce ge ne ral Pró lo go... 11 Ca pí tu lo I LOS PRO CE SOS UR GEN TES EN GE NE RAL 11....In tro duc ción 12.La no ción de pro ce so ur gen te. Cla si fi ca ción de los pro ce sos ju di cia les 13....Al
El comandante Franco elevóse ya en Méjico el amor a los Estados Unidos el Numancia en vuelo de pruebas enfermo grave en a la United Fruit
: :4 é : 200 : Ñ V K 3 V V K 4 J 928 3266 á ñ ñ z ó ó ú é á Wh h qó ñ ó h z 3 h ó ñ é h - á q J 3 ( ) ó ñ é z- h W 3 - h - z 3 (J) h ó é (; ) z á h q é é ; " ó h é ú ó ó! h é á q ñ V h h z h é q 25 - -
A I R P U A LO C O L E HO
.f...f.. .f.. 2 ZAHIR L O AULO COLH S.A., O Z O: í T C Bé A ó T 2005 M ó, ñ I D, f í í ñ j z A. ó, - é x, á í á, í ó í., í j,, í., S. í j L, ; í,, j j, á,., ñ é é. ó é D -., z,, :.,, jé, í Q á. z j á j.
Índice General. Disposiciones iniciales y definiciones generales
Índice General Int r o d u c c i ó n... xxvii CAPÍTULO I Disposiciones iniciales y definiciones generales Dis p o s i c i o n e s iniciales y de f i n i c i o n e s ge n e r a l e s... 1 Capítulo II Trato
,,, z z Y,, é Y E Y é ; Y ; Y á T; x Y ; Y;,, Y, ó,, E, L Y ú Nz, E j Aí, ó,,,, ó z? Y é P Y? é P é, x? zó Y N j í, á Y, á, x, x ú Y E ó zó,, ó, E, Y,
O TRE ENDERO DE PERFECCION L ROLOGO P Tó, I ó Có x C é, N G ó z, ú í x, K, á k, J, G, á A C é, M ñ, ; x ñ já L; á NNIE EANT A O TRE ENDERO L ARMA MARGA K ó, z Ví L, L á,, é, A á x, A ú, Y E - í, M -, K
LA ACENTUACIÓN - REPASO DE ESPAÑOL 1-
LA ACENTUACIÓN - REPASO DE ESPAÑOL 1- LA SÍLABA Una sílaba está formada por una o varias letras que se pronuncian en un solo golpe de voz. Por ejemplo: co-che or-de-na-dor NÚMERO DE SÍLABAS Palabras monosílabas,
Morfologia dels pronoms febles
1 de 5 29/11/2009 16:44... > continguts i activitats > mòdul 4 > morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Els pronoms febles són sintagmes nominals.
, z. Y U z, ú, T A Y. Ú j éb á, é U, é E j. ó, Lg ó á D I, kó z gí í ú x E b. g ó,, S g Mú D, Lg, Aí. í gb, z, á í E. P O T gb. j b é g O, b é b, é ó,
L SENDERO DEL DISCIPULADO E RIMEROS PASOS P ARMA K - N PURIFICACIO OGA. Y ó x, z bé ñ, C, j, K é, ó í, b, Y ó é ñ E ó., ó, K, Y ó ñá x Y, í Y K,, b, P. Y ú bj, " Qé é: g g,, b ú bí é, ó, é D? ú k bg b
F ^ R E N S UNICO D IA RIO ESPA Ñ O L E HISPAN O A M ERICAN O E N N U EV A YO RK. N U EVA Y O R K, M A R TES 5 DE N O VIEM BRE DE 1929.
G q G ú á! á ñ 2 ü j é ó q ó ó? jj Y 5 2 ó ó j á ú é q jó 2 2 5 % & jó j 8 5 % zó ó q 2 % q $ á jó ñ é j á x q já ó q á ú ú ó q q ó jó q ó z á á z j ó é q ó q á ó ó : 25 w Yk é : 2 Ñ Y X 85 X Í j q ó ó
EL CUARTO DE LOS VALLES
A/551323 D I P U T A C I Ó N DE O V I E D O INSTITUTO DE ESTUDIOS ASTURIANOS DEL PATRONATO JOSÉ M. QUADRADO (C. S. I. C.) MANUEL MENENDEZ GARCÍA EL CUARTO DE LOS VALLES (UN HABLA DEL OCCIDENTE ASTURIANO}
cra cla bla bra cre cle bre ble cri bli bli bri cro clo bro blo cru clu bru blu
ba be bi bo bu bra bre bri bro bru bla ble bli blo blu ca ce ci co cu cra cre cri cro cru qui cla cle bli clo clu que da dra dla fa fra fla de dre dle fe fre fle di dri dli fi fri fli do dro dlo fo fro
Estándares de Lectura Destrezas Fundamentales (LDF)
Estándares de lectura: Destrezas fundamentales en HM Lectura: 1er Grado_Español Nota importante: La presentación de fonemas, letras y sílabas, que se encuentra en HM sigue la fonología de inglés. La secuencia
gra gre gri gro gru Nombre:... Curso:...
gre gru Nombre:... Curso:... Rodea el sonido que tenga el dibujo: gir gor gre gru gor gar gru gur gur gru gar gre gir gru gur gor gre 2 Rodea el sonido que tenga el dibujo: ger gir gre gre gir gor gor
GRA GRE GRI GRO GRU NOMBRE:... CURSO:...
GRE GRU NOMBRE:... CURSO:... RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: GIR GOR GRE GRU GOR GAR GRU GUR GUR GRU GAR GRE GIR GRU GUR GOR GRE 2 RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: GER GIR GRE GRE GIR GOR GOR
Programación lineal. m a x i mizar o m i n im i z ar f u n c i o n e s q ue s e e nc u e ntran s u j e ta s a d e terminad as
Programación lineal L a p r o g r a m ac i ó n l i ne al d a r e s pu e s t a a s i t u aciones e n l as q ue s e e xi g e m a x i mizar o m i n im i z ar f u n c i o n e s q ue s e e nc u e ntran s u
COMPENSACION, ACREDITAMIENTO Y DEVOLUCION DE IMPUESTOS
COMPENSACION, ACREDITAMIENTO Y DEVOLUCION DE IMPUESTOS Pérez Chávez Campero Fol La presente obra permitirá al lector conocer la diferencia entre compensación, acreditamiento y devolución de impuestos.
z é P? T g A z? é í,, A. ó ó á á N í. g g, í g g Aí. á z A. í g L. g g é - í é g ; í é xñ zó, í A. í ó E. Ex R é g ó, g g z z ñ, g j, ñ z g A. zó g Ex
ACIA EL TEMPLO H E ANNIE BESANT D RIMERA CONFERENCIA P URIFICACIÓN P é Sí ó, é, í, g, g í, z V j., g ñ g g. 1 E gí g, í ñ é. z g z í, á T, T E g á é ó, í ú, ó ó T S. í, á S S Sí Lg í é T á R, A, R, A g
DESPIDO JUSTIFICADO Y ACTAS LABORALES
DESPIDO JUSTIFICADO Y ACTAS LABORALES Lic. Jorge Del Rivero Medina En esta obra se analizan las causas por las que termina una relación laboral así como las de despido justificado y los procedimientos
RED PREFERENTE Anexo #1
RED PREFERENTE Anexo #1 Red preferente seguro de gastos médicos del INS Tiene como objetivo contar con proveedores de servicios médicos completos y centros de servicios médicos especializados en las 7
Ejercicios de Caligrafía. ba be bi bo bu ba be bi bo bu ba be bi bo bu ba be bi bo bu ba be bi bo bu ba be bi bo bu. Sílabas
1. bla ble bli blo blu bla ble bli blo blu bla ble bli blo blu bla ble bli blo blu bla ble bli blo blu bla ble bli blo blu.. 2. bra bre bri bro bru bra bre bri bro bru bra bre bri bro bru bra bre bri bro
EENCARNACION R E ANNIE BESANT D el con armonía en más ponerse y más aclararse puede reencarnación, la de concepto Nuestro prin un como consideramos la
EENCARNACION R E ANNIE BESANT D í ó, N, b, ó, A. -,,, ; ó x í, ó ó L. ó, ó L M.. zó H 1 x, b D O. í ó C : ó,,, z, á ; ó, z L. í í ñ, ú í - í,, Q. ; í j z ; b í b ; ó í ó ; b ó b,, D í. é z á Tí, í ó ;
8 ÍNDICE Oclusiva dental ante vocal i, u Oclusiva ante oclusiva Oclusiva ante silbante Oclusiva
1. ABREVIATURAS... 15 1.1. Forma de citar las inscripciones... 15 1.2. Tipos de inscripciones y materiales... 15 1.3. Datación... 16 1.4. Procedencia... 16 1.5. Otras abreviaturas... 18 2. INTRODUCCIÓN...
á í í ó; í,, ñ z, ñ ñ,, z á gú Eí, E j,, T. O S, é,, -,, g, - ; j, ó g zó; á ó, ó z,, H. á,, g á,,, j T Y Nz. g x, g,, Nz L. ú, z, L., L, j Nz L Nz E.
L HOMBRE EN EL MUNDO: E US PRIMEROS PASOS S ó,, ó H g g ; ó, é á ó ñz Pé. g - g, g; ó, :, ó, é, L. ó, Sí,, I, í L V. L V L C, E j ú é, g, O,, á E. j j g g, gí,, g ó gó á, P,. ó já é á; x ; ; x ; g ñ, E.
U N IC O D IA R IO E S P A Ñ O L E H IS P A N O A M E R IC A N O E N N U E V A. ~ Ñ U E V A Y O R K, SA B A D O 25 D e I s NERO DE 1930.
: : k é : 0 0 U P Ñ H P U ~ Ñ U 0 X X - -U 7 ú é Qz z x á U U H G () H ó ó é U é x ó ú ó U x ó é 0 z ú U U H P X QU U P U UP Z () U á ó ñ ó () x ó ó ú á ú x HU G U U á U J P Ñ X P " U G á ñ ó G z ñ á (
Pagos provisionales de Yy pagos definitivos de ISR, IETU IVA. Personas Morales. Pérez Chávez Campero Fol
Pagos provisionales de Yy pagos definitivos de Pérez Chávez Campero Fol ISR, IETU IVA Personas Morales SEXTA EDICION 2008 Tax Edi to res Uni dos, SA de CV. Igua la 28, Col. Ro ma Sur. Mé xi co, 06760,
u íu Su., u b uz, ó ó u u h uz í u uz, u ñ b u g b. u u u, u uz ué V, g águ ó u bb u b u u é, b bb 1 u é u g uó, u ó, z U á. j gu á z í, ó, águ é uz u
OS CNTROS D FURZA FUGO SRPNTINO Y ( F - S Th C - F ) 1910, b.w. C OS CNTROS D FURZA á, h híu u u N á hk g u g, u S. S híu. u uz u xó ó é, b á Su. í; óg b u u, á é á S,. í u b é, g á á u u: gu u 3º bg;
b z b á ó b b b b b ñ b ñ bí í b ñ x ñ bé b b bí í bí ñ ñ? é é z ñ x b b í ñ á x z b Y ñ á í í b x á ú í á b z b b b ó í b ñ b ñ; í b á b x b z b í í
O UÑO A GÚ A FIOOFÍ OTÉICA b á ñ b C B H í ó Bk T T b á A 889 ú T á é Fí HB b Bk H O UÑO GÚ A FIOOFÍA OTÉICA 890 D 7 A Bk H GUTA Cá? ñ á UTA ñ b í ñ ñ K 2 ó M? M Qé ( ; G b) Kb M ñ bé 3 á b K b ó ñ D á
ó. 7 ó. 8 f gé bó. 9 ú 0. 1 f 1. 1 íg é g, 2. 1 b á D 3. 1 b 4. 1 é 5. 1 ORORD.. Vé, í, ó á b: b b, x f ó,." éx,, f, bá á O, b fó f ó g á. g O g, j b
M I MIO MIO D UB B O HO M, b B í Og: M W. W f W Ó 1978, O I F. ó: V ú D gz: @ (U, g. ) - 03 22/08/03 IDI I ó 1. b b 2. 3. fz x? 4. z f 5. b 6. ú g? ó. 7 ó. 8 f gé bó. 9 ú 0. 1 f 1. 1 íg é g, 2. 1 b á D
Activitats Esportives Municipals Sol licituds rebudes
PROGRAMA MAJORS DE 60 ANYS Aiguagim A- Piscina coberta - dilluns 11:00 a 12:00 Activitats Esportives Municipals 35 28432906 AE2-2016-130-XX 25 004514758L AE2-2016-93-PX 10 009995973N AE2-2016-55-JA 16
RUGAMA CONDENADO A MUERTE POR EL JURADO AYER TARDE E L J U R A D O R E C O M IE N D A C L E M E N C IA P A R A EL
: 4 w : 6- X - F P P 5 93 P Ü X 49Ó6 P Ñ Í Á P G P P Á! \ á Gñ ó / ü w ñ ó Gá áz ó á é G ó ó ó ñ é # -! ó G P 4 /P z P á?- [ P ó ó F 93 é á ó 63 ó P F - ] x ó / G G á ñ á -) 4 Fó - ó á x : é w -\) é ú
Talleres de lectura para no olvidar. colegiopascal.com
Talleres de lectura para no olvidar colegiopascal.com Fantabulario Introducción E l a r t e d e c o n t a r h a e x i s t i d o e n t o d a s l a s é p o c a s, e n c a d a p a r t e d e l m u n d o.
Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu GLA, GLE, GLI, GLO, GLU GLA GLE GLI GLO GLU NOMBRE:... CURSO:...
GLA GLE GLI GLO GLU NOMBRE:... CURSO:... RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: GAL BAL GLA GLO GLO BLA GLA GAL GLI BLI GIL BLE GOL BLO BLU GLO GEL GLE GLO GAL BLE GLE GLI GEL BLI GLO GIL GLI GLA GAL BLU
Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu GLA, GLE, GLI, GLO, GLU. gla gle gli glo glu. Nombre:... Curso:...
gla gle gli glo glu Nombre:... Curso:... Rodea el sonido que tenga el dibujo: gal bal gla glo glo bla gla gal gli bli gil ble gol blo blu glo gel gle glo gal bli glo gil gli gla gal blu glo ble gle gli
APÍTULO C A DOCTRINA D AQUL QU VIN L ñz O A DOCTRINA D LOS AVATARS L O ñz ( í, é, g b ), ó x z z S, Ag g x é,, zó í g g b b, Aq A, L C, ó, é, á C x ó
C Ró L : U ww w C: N L b "S " Y, g j ó P " q ó Y L, b, " 8 7 A IV, Lb G g B APÍTULO C A DOCTRINA D AQUL QU VIN L ñz O A DOCTRINA D LOS AVATARS L O ñz ( í, é, g b ), ó x z z S, Ag g x é,, zó í g g b b,
- S o b r e los m o d e l o s de ge s t i ó n y pri v a t i z a c i o n e s.
ACTO DE SALUD EN VILADECA N S, 4 DE MARZO DE 2010. B u e n a s tar d e s : E s t a m o s aq u í p a r a h a b l a r de sal u d y d e at e n c i ó n sa n i t a r i a pú b l i c a en el B a i x Ll o b r
ESCUELA INTERNACIONAL DE IDIOMAS Avenida Pedro de Heredia, Calle 49a #31-45, barrio el Libano 6600671
Página: Pág: 1 HORARIOS DE CLASES IDIOMAS Jornada: M Sem:01 Curso:01 A.1.1 AA A.1.1 AA A.1.1 AA 11:00AM-12:00PM VIONIS VIONIS Jornada: M Sem:01 Curso:02 A.1.1 AB A.1.1 AB A.1.1 AB VIONIS VIONIS Jornada:
Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu AL, EL, IL, OL, UL AL EL IL OL UL NOMBRE:... CURSO:...
AL EL IL OL UL NOMBRE:... CURSO:... RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: AL EN LA AR LI IS AN IL OS OR AL OL EL EN US ES AN AL AR OL OS IN UL OL OL LU AN UL LI UN UL ER RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO:
Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu AL, EL, IL, OL, UL. al el il ol ul NOMBRE:... CURSO:...
al el il ol ul NOMBRE:... CURSO:... Rodea el sonido que tenga el dibujo: al en la ar os or al ol el en us es li is an il an al ar ol os in ul ol ol lu an ul li un ul er Rodea el sonido que tenga el dibujo:
Prefaci Lo cant d'una prima etèrna
Prefaci Lo cant d'una prima etèrna Max Roqueta es totjorn estat interessat per l ensenhament de l occitan, plan conscient que la lenga transmesa als joves es una lenga que viu. Las questions que nos pausava,
2 RÓLOGO P í, ó R xó ó g, b é g H. b,, ; g, ; í, b, P., b b á z, g í z b. b ó bj, z A g b bj g T. b x, -. é,,, b j, z g, ó ó L., j, x zb,, á á : ;. ó,
A NNI BSANT L H OMBR Y SUS C URPOS 1 2 RÓLOGO P í, ó R xó ó g, b é g H. b,, ; g, ; í, b, P., b b á z, g í z b. b ó bj, z A g b bj g T. b x, -. é,,, b j, z g, ó ó L., j, x zb,, á á : ;. ó,, í x ó,, b ñ,
Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu BRA,BRE,BRI,BRO,BRU. bra bre bri bro bru. Nombre:... Curso:...
bra bre bri bro bru Nombre:... Curso:... Rodea el sonido que tenga el dibujo: bra tra cra bar ma bra tra bar fre bre be pre bre be fre tre bra bre gra fra be bre gre cre bre bri pri bi gri bri bi tri Rodea
Marta Parra Lubary Ester Rebollo Ferrer Margalida Tortella Mateu BRA,BRE,BRI,BRO,BRU BRA BRE BRI BRO BRU NOMBRE:... CURSO:...
BRA BRE BRI BRO BRU NOMBRE:... CURSO:... RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: BRA TRA CRA BAR MA BRA TRA BAR FRE BRE BE PRE BRE BE FRE TRE BRA BRE GRA FRA BE BRE GRE CRE BRE BRI PRI BI GRI BRI BI TRI RODEA
Passejada de prima al musèu.
Passejada de prima al musèu. Promenade de printemps au musée Los pintres, mercé a son talent, nos permeton de veire çò polit dins las causas de cada jorn. Vas descubrir cinc tablèus qu an un punt comun!
DE LI TOS CON TRA LA IN TE GRI DAD SE XUAL. ANTECEDENTES. EVOLUCION
In di ce ge ne ral Palabras previas... 9 Ca pí tu lo I DE LI TOS CON TRA LA IN TE GRI DAD SE XUAL. ANTECEDENTES. EVOLUCION 11. El Có di go de 1921 y sus pos te rio res re for mas... 12. La ley 25.087 de
Parlar de se : emplec de la primièra persona
UTILIZACION DE L'ALBOM PER L'APROPRIACION DE LA LENGA (mesa en òbra pedagogica del referencial de saber far en occitan - escòla mairala) Parlar de se : emplec de la primièra persona PUNTS DE LENGA A TRABALHAR
PREFACIO. CAPÍTULO PRELIMINAR II: Las interferencias lingüísticas: los anglicismos 9 Ejercicios 10. y consonánticos La sílaba 15
ÍNDICE PREFACIO PREFACE xv xix CAPÍTULO PRELIMINAR IS LOS signos de entonación y de puntuación- Empleo de mayúsculas y minúsculas 1 Los signos de entonación 1 Los signos de puntuación 1 Otros signos de
EL ORIGEN EN LOS TLC S DE AMERICA LATINA CON LOS EE.UU. Y OTROS TEMAS RELACIONADOS
EL ORIGEN EN LOS TLC S DE AMERICA LATINA CON LOS EE.UU. Y OTROS TEMAS RELACIONADOS Carlos F. Aguirre Cárdenas A partir de 2000, los EE.UU. han cambiado la normatividad sobre la cual basan los acuerdos
cvída NUEVA? LA ILUSIÓN DEL NUEVO AÑO E l ansia d e conocer lo por venir, que es uno de los más vanos
M V M M J [ ú j ó ñ Xú 2 :: : é j M j 2 KKJMJ!! X QM á á á óx «ó q V ú ó q ñ ó - F ó j k ú ú! ú ñ á x q q ñ q q ú x ó F q j é q ó é q ó á ó q F M q q F é /ó - q x q F q j á j ó Y q á - V V? [ ú q q F Y
2 Aá M A ó b N - b hb - - E. é á b - óg,, b - x Ex. x - í ; L x.. b h q q q b ó z j Ag b, ó E. b E hú. - O g h O g -, í z q, b E b. xó, E Rhk. k h - g
w ww... w ww... L V Dé D L M Y g Rhk 2 Aá M A ó b N - b hb - - E. é á b - óg,, b - x Ex. x - í ; L x.. b h q q q b ó z j Ag b, ó E. b E hú. - O g h O g -, í z q, b E b. xó, E Rhk. k h - g, í; x, á h á,
RE SOL VER CA SOS, «QUID» DE LA LA BOR
In di ce ge ne ral Ca pí tu lo I RE SOL VER CA SOS, «QUID» DE LA LA BOR FO REN SE DEL ABO GA DO Eduardo A. Díaz 11. No ción de «ca so»... 12. Re so lu ción men tal y ac tua da... 13. Ca so sus tan cial
IN TRO DUC CIÓN AL DE RE CHO PE NAL
Ín di ce ge ne ral Prólogo a la primera edición... Pró lo go a la segunda edición... Pró lo go a la tercera edición... 9 11 15 Pri me ra Par te IN TRO DUC CIÓN AL DE RE CHO PE NAL Pro le gó me nos... 01.
O f ic in a s : T i e m p o p r o b a b le ; C a n a l S t., N e w T o r K. T e le fo n o : C a n a! 1200.
6 Í 200 Ü Ñ 03 6 929 á 3000 - [ 20 ó ó ú á á - - ú ó ó á ú ú - / ó á á á á á Q Q ó ó ó ó á á ó á á ó ó ó á ó ó 2 0 0 á / Z - - ó ú - ó ó ú á ó á 000 ó á ó - ó ó ú - á - ó 3 ú ó - á á - ó ó á á ó ú ú -
á fz é v ó - v í v bj ó S f. vg v á b vv - Rb Bó x f g ó v b (Vé A. Mg E f D b' g 251 ág T ) g í v v ú) ( ó gzó x Rb Bó E gv. «á z v gv b v á ó
L AURA HUMANA E Y OS ANALES AKASHICOS L LEADBEATER.W. C ROLOGO P f g í E zá - - g S vz g z fz í g bg E f. f á fó v á g U ó. f bv v bvó g v v g b ó ó v v; f bg H z. á á ñ z bz f v bgz b ; vv j ; gó b v
CAPÍTULO 4. /b/ /d/ /g/ [ ] [ ] [ ] FONÉTICA Y FONOLOGÍA ESPAÑOLAS. Claves
CAPÍTULO 4 /b/ /d/ /g/ [ ] [ ] [ ] FONÉTICA Y FONOLOGÍA ESPAÑOLAS s Capítulo 4 CLAVES 2 4.1. [ ] y [ w ] (yod y wau) Silabeo Transcripción 1. rellenar re lle nar re [ e] nar 2. mayonesa ma yo ne sa ma
ÍNDICE. 26. Vocales iguales Creer, leer, reemplazar Págs. I. VOCALES. L í m i t e s y p r o p ó s i t o d e e s t e t r a b a j o
ÍNDICE L í m i t e s y p r o p ó s i t o d e e s t e t r a b a j o 3 I. VOCALES V o c a l e s in a c e n t u a d a s 3 1. Trueques de i por e... 2. Conjunción y... 3. Diabetes... 4. Trueque de en- por
ese tránsito desde la pequeña a la gran ciudad, que la situó demográficamente urbano se encauzó a partir de la
uu: C L QUINTRO uu C ub v hh b: f f hó qu u b h bñ A f bó ú qu u gú ó ó Y gu ó qu x ó gu ú h í f uó u é u ub L f vó C bñ uzó fv ñ u u u b vé uv v uó ú ub R Pg CMQ R Hb Má ñ u vé u x u v gu u qu fv g b
Método de enseñanza de castellano para chinos - Alumno/a
Método de enseñanza de castellano para chinos - Alumno/a Amb el suport de La Formiga Associació sociocultural Regomir, 3 Tel. 932 684 700 www.laformiga.org info@laformiga.org Índice - Alumno/a Unidad 1
CLA CLE CLI CLO CLU NOMBRE:... CURSO:...
CLE CLO CLU NOMBRE:... CURSO:... RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: CLE CLO CLE CLO CLU CAL CIL COL CAL CLO CAL CLO COL CLO CIL CLE CLO CIL CAL 2 RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: CLE CLO CEL CIL
Página núm. 78 BOJA núm. 82 Sevilla, 28 de abril 2011
Página núm. 78 BOJA núm. 82 Sevilla, 28 de abril 2011 DEVENGO 03 AÑO IMPOSITIVO 01 (A) SUJETO PASIVO N.I.F. 05 06 SEXO HOMBRE 28 MUJER 29 A LOS EFECTOS DE NOTIFICACIÓN DOMICILIO FISCAL 24 OTRO DOMICILIO
Índice general. a) La pro hi bi ción de au toin cri mi na ción
Índice general Prólogo - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 11 1 Introducción - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
LA SÍLABA NOCIONES BÁSICAS DE ACENTUACIÓN Y PUNTUACIÓN
LA SÍLABA NOCIONES BÁSICAS DE ACENTUACIÓN Y PUNTUACIÓN I. Fonética y fonología Cuando una persona habla en un idioma con el fin de comunicarse, el código comunicativo más básico que utiliza es el sonoro,
ÍNDICE. Miguel Angel Quesada Pacheco. Mauricio Andrés Cardona Ramírez PRÓLOGO 13
ÍNDICE Miguel Angel Quesada Pacheco PRÓLOGO 13 Mauricio Andrés Cardona Ramírez LA FONÉTICA DEL ESPAÑOL EN BELICE 21 1. Introducción 21 1.1. Contexto histórico 21 1.2. Datos generales 23 1.3. El español
Capítulo 15 CLAVES pág Articulación de [s] 1. cine [ si-ne ] 9. feliz [ fe- lis ] 2. cazador [ ka-sa- o ] 10. cicatriz [si-ka- t is ]
Capítulo 15 CLAVES pág. 2 15.1. Articulación de [s] 1. cine [ si-ne ] 9. feliz [ fe- lis ] 2. cazador [ ka-sa- o ] 10. cicatriz [si-ka- t is ] 3. cazuela [ ka- su e-la] 11. susurro [ su- su-ro ] 4. Pérez
tra tre tri tro tru NOMBRE:... CURSO:...
tra tre tri tro tru NOMBRE:... CURSO:... Rodea el sonido que tenga el dibujo: tri tar tra tor tra tir tru tri tru tro tra tre tre ter tri tir tri tro tir tra tra ter tar tre tru tro tar tor tar tru tur
tra tre tri tro tru NOMBRE:... CURSO:...
tra tre tri tro tru NOMBRE:... CURSO:... Rodea el sonido que tenga el dibujo: tri tar tra tor tra tir tru tri tru tro tra tre tre ter tri tir tri tro tir tra tra ter tar tre tru tro tar tor tar tru tur
TRA TRE TRI TRO TRU NOMBRE:... CURSO:...
TRA TRE TRI TRO TRU NOMBRE:... CURSO:... RODEA EL SONIDO QUE TENGA EL DIBUJO: TRI TAR TRA TOR TRA TIR TRU TRI TRU TRO TRA TRE TRE TER TRI TIR TRI TRO TIR TRA TRA TER TAR TRE TRU TRO TAR TOR TAR TRU TUR
ANALISIS JURIDICO DE LAS PRESUNCIONES Y FICCIONES Y SU APLICACION EN MATERIA FISCAL A LA OBTENCION DE DIVIDENDOS Lic. Jesús Arturo Jiménez Morales
ANALISIS JURIDICO DE LAS PRESUNCIONES Y FICCIONES Y SU APLICACION EN MATERIA FISCAL A LA OBTENCION DE DIVIDENDOS Lic. Jesús Arturo Jiménez Morales La obra Análisis jurídico de las presunciones y ficciones
ORIGEN Y EVOLUCIÓN DEL SISTEMA DE COMISIONES DEL CONGRESO DE LA UNIÓN
ORIGEN Y EVOLUCIÓN DEL SISTEMA DE COMISIONES DEL CONGRESO DE LA UNIÓN INSTITUTO DE INVESTIGACIONES JURÍDICAS Serie DOCTRINA JURÍDICA, Núm. 286 Edición: Evelyn Téllez Carvajal Formación en computadora:
2. Indica los dos aspectos fundamentales del lenguaje planteados por Saussure
Tema 5: Ejercicios de Fonética y Fonología 1. Define el signo lingüístico Unidad formada por un conjunto de fonemas (significante) que se asocia a un objeto, una idea o un concepto (significado). 2. Indica
- SITUACION DEMOGRAFICA Y S X IA L. camente a c t iv a por Se c to r es 39
N ú m e r o I RECURSOS NATURALES PARA EL DESARROLLO ECONOMICO Y SOCIAL 1 9 10 S i tuacuón Ge o g r á f ic a y To p o g r á f ic a 1 Cl im a 3 Recursos d el Su elo y Uso de la T ie r r a 5 A g r ic u l
Francés - 1º ESO. Contenidos de repaso para recuperación de septiembre de 2015
Francés - 1º ESO Los alumnos de 1º ESO con la materia de Francés pendiente para septiembre deben disponer del material de clase con que se ha trabajado a lo largo de todo el curso: Pluriel 1, Méthode de
b í bj b b b í bé z b; ; b í ó á b á í xí í já é ; b í b í í á x í z x x Tó ñz b b á R á í é á I á ó N b z é ó é b j á ; j b ó bé I " " I b í ú z b bj
Hb í G B RFIO P ó Tí z á xó á Qzá b á " ; z ñz b í z á í x b í B P H jó b í b í b z b í b z j b ó b b b b ó í b x j x b b Fá j b b j b b P x í B P H í b bj ñ b zá Q b bá b b P b ó á j x P b b ñ b ñ á z
ELEMENTOS DE FONÉTICA Y MORFOSINTAXIS BENASQUESAS
A 379337 JOSÉ ANTONIO SAURA RAMI ELEMENTOS DE FONÉTICA Y MORFOSINTAXIS BENASQUESAS GARA D'EDIZIONS INSTITUCIÓN «FERNANDO EL CATÓLICO» (C. S. I. C.) Exenta. Diputación de Zaragoza Zaragoza, 2003 ÍNDICE
CAPÍTULO 8. /b/ /d/ /g/ [ ] [ ] [ ] FONÉTICA Y FONOLOGÍA ESPAÑOLAS. Ejercicios
CAPÍTULO 8 /b/ /d/ /g/ [ ] [ ] [ ] FONÉTICA Y FONOLOGÍA ESPAÑOLAS Ejercicios Ejercicios capítulo 8 2 EJERCICIO 8.1. Con clave Repaso: encuentre el acento fonético! En los ejemplos que aparecen a continuación,
PRESENTARSE. Para hablar de la identidad, usamos los verbos «être» y «s appeler». Al encontrarse por primera vez con alguien, puede que nos pregunte:
I. Identidad PRESENTARSE 1. Formulación de preguntas Para hablar de la identidad, usamos los verbos «être» y «s appeler». Al encontrarse por primera vez con alguien, puede que nos pregunte: - «Qui es-tu?»
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
FACULTADES DE COMPROBACION, PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO EN MATERIA ADUANERA Y MEDIOS DE IMPUGNACION
FACULTADES DE COMPROBACION, PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO EN MATERIA ADUANERA Y MEDIOS DE IMPUGNACION Mario Becerril Hernández Esta publicación tiene como objetivo ofrecer las bases tanto legales como operativas
TRES MENSAJES BÁSICOS DE LOS DOCENTES VETERANOS
TRES MENSAJES BÁSICOS DE LOS DOCENTES VETERANOS www.educacion.gob.es/cee.html Francisco López Rupérez VIII Edición HOMENAJE AO DOCENTE ANPE Orense, 20 de octubre de 2012 INTRODUCCIÓN En este contexto de
La síl laba els dígrafs l hiat
La síl laba els dígrafs l hiat La síl laba La síl laba és un so o grup de sons que pronunciem en un sol cop de veu. La síl laba que es pronuncia amb més intensitat s anomena tònica. car pe ta ca di ra
La sonrisa de nuestros niños y niñas son el mejor regalo en todos estos años de trabajo, el reconocimiento
ó Nº 002 J - Sb 2013 BOLTÍN INORMATIVO bó T Mv Aí ITORIAL Sb q ó v q UCAORAS á ú v M ó h ; q á á ñ LOS NIÑOS/AS Y LOS JÓVNS QU VNRÁN h b Jqí Gí R b v H í (2011): hb b; b v; h áf j h qí ó v Aí; qí v ó v
VIURE SUL MARATGE UEI MAI DE 50% DE LA POPULACION MONDIALA VIU A MENS DE 100 KM DE LAS COSTAS. D AIÇI 2035, AQUEL PERCENTATGE PASSARA A 75%
VIURE SUL MARATGE UEI MAI DE 50% DE LA POPULACION MONDIALA VIU A MENS DE 100 KM DE LAS COSTAS. D AIÇI 2035, AQUEL PERCENTATGE PASSARA A 75%. AQUELA CONCENTRACION DE GENTS A LA BROA DE LAS MARS E DELS OCEANS
DPTO. DE FRANCÉS JUNIO 2017
CONTENIDOS Y RECOMENDACIONES PARA LOS EXÁMENES DE SEPTIEMBRE Recomendaciones: 1. Volver a consultar el libro de texto y los ejercicios del mismo hechos a lo largo del curso, así como las fotocopias, si
vé g b h Uv,. íqu H v Eu I b ú Uv v. x g V. fb N v fu vzó, éx uv b F u V ñ. v z ñó í, A íf Ió ó. Uv f, u, gú g íg, ó í, vgz ó:, gé, u, b Eñó hu. bí b
A Hb Mu, E, E ( h k Y Bg D h ) 1892 Ph,, [ íu A Bvk P.. H ] ú gú [ Bvk, P. H. x v v, bí g Bhgv x f - G M 8 fub, P A. uz ug Yk Nuv, A, Nuv E. j á Yk, ué ó, Kgh Cb J. ñ ó, x gu uv, u f f A v u,, gu. ub gú
(PASAR A LA SIGUIENTE LÁMINA) (PASSER À LA PAGE SUIVANTE)
El zorro llamó a la primera casa del pueblo, en la que vivía una gallina. - Hola señora Gallina, Le importaría dejarme entrar a su casa? Tengo frío y mucha hambre - dijo el zorro - Por supuesto, pero no
FACULTADES DE COMPROBACION, PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO EN MATERIA ADUANERA Y MEDIOS DE IMPUGNACION
FACULTADES DE COMPROBACION, PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO EN MATERIA ADUANERA Y MEDIOS DE IMPUGNACION Mario Becerril Hernández Esta publicación tiene como objetivo ofrecer las bases tanto legales como operativas
cla cle cli clo clu Nombre:... Curso:...
cle clo clu Nombre:... Curso:... Rodea el sonido que tenga el dibujo: cle clo cle clo clu cal cil col cal clo cal clo col clo cil cle clo cil cal 2 Rodea el sonido que tenga el dibujo: cle clo cel cil
2 J,, M L (M M), M, í L j g g í ñ gé ó ó:? Q g H g Y g g, j ó, é í é ó í gó í g, í g, j í,,, í g P j g g,, á? g g Pí gz T j gó ó g é M x j M ó é D U C
U : w ww L ZO D MOR B RIN WI P RÓLOGO g V, é, G OTH 2 J,, M L (M M), M, í L j g g í ñ gé ó ó:? Q g H g Y g g, j ó, é í é ó í gó í g, í g, j í,,, í g P j g g,, á? g g Pí gz T j gó ó g é M x j M ó é D U
DICTAMEN LLISTAT 27 Aplec gg. 2. Casos concrets analitzats a partir del llistat BaDaTran
1. Consideracions inicials DICTAMEN LLISTAT 27 Aplec gg A l hora d analitzar les realitzacions fonètiques del grup ortogràfic gg és necessari distingir les paraules que contenen aquest grup seguit de les
Completar la declinación de los pronombres relativo, interrogativo y del anafórico is. Declinar los pronombres hic/ ille/ ipse.
LATÍN I - 1º BACHILLERATO 1ª EVALUACIÓN (Capítulos VIII-IX) CRITERIOS DE EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE CC MORFOLOGÍA: Pronominal: Relativo Interrogativo is/ hic/ ille/ ipse Nominal: Concepto de
VISITA AL MERCAT D IGUALADA
VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però