Cicle comptable i comptes anuals

Transcripción

1 Cicle comptable i comptes anuals Robert Candel Ayala Procés integral de l activitat comercial

2

3 Procés integral de l activitat comercial Cicle comptable i comptes anuals Índex Introducció 5 Resultats d aprenentatge 7 1 Operacions de finançament Efectes comercials a cobrar Problemàtica comptable del descompte d efectes Els efectes comercials enviats a gestió de cobrament Operacions de facturatge Passius financers: comptes de crèdit i préstecs Comptes de crèdit Préstecs Comptes relacionats amb les administracions públiques Impostos IVA Impost de Societats Les retencions Personal de l empresa Immobilitzat Immobilitzacions materials Valoració inicial (NRV: 2a i 3a) Quadre de comptes Immobilitzacions intangibles Reconeixement Valoració inicial (NRV: 5a) Quadre de comptes Amortització de l immobilitzat Deterioraments del valor de l immobilitzat Baixa dels elements d immobilitzat Operacions de tancament Operacions de regularització Regularització dels comptes patrimonials Regularització d existències Valoració a cost amortitzat dels crèdits i dèbits Reclassificació de determinats elements patrimonials Actualització dels saldos en moneda estrangera Amortitzacions Registre del deteriorament del valor de determinats actius Ajustos per periodificacions Càlcul i registre de l Impost de Societats (IS)

4 Procés integral de l activitat comercial Cicle comptable i comptes anuals 5 Comptes anuals Normes d elaboració Normes comuns al balanç, compte de pèrdues i guanys, ECPN i EFE Balanç Compte de pèrdues i guanys

5 Procés integral de l activitat comercial 5 Cicle comptable i comptes anuals Introducció En aquesta unitat tractarem diferents aspectes dels registres comptables de fets econòmics habituals de les empreses, les operacions necessàries per realitzar el tancament de l exercici comptable i el comptes anuals. En primer lloc realitzarem una primera aproximació a les operacions de finançament. Per operacions de finançament entenem els fets econòmics que tenen influència directa en la formació de l estructura financera de l empresa. L estructura financera de l empresa és la composició del capital o recursos financers que l empresa ha captat o originat. Aquests recursos són els que en el balanç de situació apareixen sota la denominació genèrica de passiu que recull, per tant, els deutes i obligacions de l empresa. L estructura financera constitueix el capital de finançament, o el que és el mateix, les fonts financeres de l empresa. Seguidament, en la segona unitat, abordarem el registre comptable de fets comptables relacionats amb les administracions públiques. Per l activitat pròpia de les empreses apareixen diferents tipus de crèdits i dèbits d aquestes amb l Administració Pública. Al subgrup 47. Administracions Públiques del PGC s inclouen els comptes i subcomptes que recullen les relacions no comercials amb l Administració. El tercer apartat el dedicarem a l estudi de l immobilitzat. Amb caràcter general podem definir l immobilitzat com aquell patrimoni empresarial que suposa drets o béns de caràcter permanent. Seran elements patrimonials que l empresa utilitzarà per al desenvolupament de la seva activitat. Al PGC PIMES trobem els comptes destinats al seu registre al Grup 2. Actiu no corrent. Dedicarem el quart apartat al registre comptable de les operacions necessàries per realitzar el tancament de l exercici comptable. Per últim en l apartat cinquè iniciarem l estudi dels comptes anuals. Els comptes anuals són d elaboració obligatòria i estan integrats pels documents següents: balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, estats de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d efectiu i la memòria.

6

7 Procés integral de l activitat comercial 7 Cicle comptable i comptes anuals Resultats d aprenentatge En finalitzar aquesta unitat, l alumne/a: 1. Supervisa i/o registra els fets comptables bàsics derivats de l activitat comercial i dins d un cicle econòmic, aplicant la metodologia comptable i els principis i normes del PGC PIME Identifica i codifica els comptes que intervenen en les operacions relacionades amb l activitat comercial conforme al PGC PIME. Aplica criteris de càrrec i abonament dels diferents fets comptables, segons el PGC PIME. Realitza els assentaments corresponents a les operacions de compres i despeses, vendes i ingressos, pagaments i cobraments, creditors i deutors habituals en l operativa de l empresa en el mercat interior i en el mercat exterior. Realitza els assentaments corresponents a les operacions representatives de despeses i ingressos financers, i de transferències i traspassos bancaris habituals en l operativa de l empresa en el mercat interior i en el mercat exterior. Comptabilitza les operacions relatives a la liquidació dels impostos. Comptabilitza les operacions relacionades amb el personal de l empresa. Comptabilitza les operacions relacionades amb l adquisició d actiu no corrent habituals en l empresa. Comptabilitza les operacions habituals relacionades amb els serveis bancaris i de finançament bàsic. Comptabilitza les operacions representatives de variació d existències. Comptabilitza les operacions representatives de depreciacions d immobilitzat. Comptabilitza les operacions de regularització i tancament de l exercici econòmic. Calcula el resultat comptable i el balanç de situació final. Gestiona la documentació, manifestant rigor i precisió. Realitza l operativa comptable amb pulcritud, rigorositat i amb especial atenció a l eliminació d errades, valorant la incidència d aquestes en els controls interns, externs i/o auditories a què està sotmesa l empresa. Aplica els principis de responsabilitat, seguretat i confidencialitat en el tractament comptable de la informació.

8

9 Procés integral de l activitat comercial 9 Cicle comptable i comptes anuals 1. Operacions de finançament Per operacions de finançament entenem els fets econòmics que tenen influència directa en la formació de l estructura financera de l empresa. L estructura financera de l empresa és la composició del capital o recursos financers que l empresa ha captat o originat. Aquests recursos són els que en el balanç de situació apareixen sota la denominació genèrica de passiu que recull, per tant, els deutes i obligacions de l empresa. L estructura financera constitueix el capital de finançament, o el que és el mateix, les fonts financeres de l empresa. 1.1 Efectes comercials a cobrar Els efectes comercials són documents que representen formes de pagament i/o crèdit, i que es troben regulats en la Llei Canviària i del Xec de Destaquen la lletra de canvi, document pel qual una persona (lliurador) ordena el pagament a una altra (lliurat) una quantitat (nominal) a l odre d un tercer (tenidor) en una data determinada (venciment) i en un lloc determinat. A partir d un dret de cobrament, normalment conseqüència d una operació de venda o prestació de serveis, l empresa pot pactar amb el client o deutor girar una lletra de canvi. Els comptes dels quals Pla General Comptable disposa per recollir aquest dret de cobrament són: 431. Clients, efectes comercial a cobrar 441. Deutors, efectes comercials a cobrar Per reflectir d una manera més detallada la situació en la qual es troba la lletra de canvi disposem dels subcomptes següents: Efectes comercials en cartera Efectes comercials descomptats Efectes comercials en gestió de cobrament Efectes comercials impagats Quan la lletra de canvi té el seu origen en l acceptació realitzada per un deutor els subcomptes seran:

10 Procés integral de l activitat comercial 10 Cicle comptable i comptes anuals Deutors, efectes comercials en cartera Deutors, efectes comercials descomptats Deutors, efectes comercials en gestió de cobrament Deutors, efectes comercials impagats Quan l empresa giri lletres als seus clients i aquests les acceptin s haurà de carregar el subcompte Efectes comercials a cobrar, abonat el compte 431. Clients (vegeu la taula 4.1). Taula 1.1. Acceptació de la lletra Deure Haver (4310) Efectes comercials en cartera (Nominal) (431) Clients (Nominal) Posteriorment l empresa podrà: Esperar al venciment per presenta-les al seu cobrament. Negociar-les amb una entitat financera per anticipar el seu cobrament, i per tant carregarem el compte Efectes comercials descomptats abonat el subcompte Efectes comercials en cartera (vegeu la taula 4.2). Taula 1.2. Negociació de la lletra Deure Haver (4311) Efectes comercials descomptats (Nominal) (4310) Efectes comercials en cartera (Nominal) Portar-les a gestió de cobrament, i per tant carregarem el subcompte Efectes comercials en gestió de cobrament, abonat el subcompte Efectes comercials en cartera (vegeu la taula 4.3). Taula 1.3. Gestió de cobrament de la lletra Deure Haver (4312) Efectes comercials en gestió de cobrament (Nominal) (4310) Efectes comercials en cartera (Nominal) Si al venciment el lliurat no paga la lletra, s haurà de reclassificar el crèdit carregant el subcompte Efectes comercials impagats, i abonat el subcompte 4310, 4311 o 4312 segons fos la situació en la qual es trobés la lletra (vegeu la taula 4.4).

11 Procés integral de l activitat comercial 11 Cicle comptable i comptes anuals Taula 1.4. Gestió de cobrament de la lletra Deure Haver (4315) Efectes comercials impagats (Nominal) (4310) Efectes comercials en cartera o (4311) Efectes comercials descomptats o (4312) Efectes comercials en gestió de cobrament (Nominal) Problemàtica comptable del descompte d efectes La negociació de la lletra suposarà que l empresa anticipa el seu cobrament. L entitat financera amb la qual es negocia lliurarà l efectiu de la lletra, que serà el seu nominal menys els interessos de descompte i altres despeses. Els interessos dependran de l import del nominal, el tipus d interès de l operació, i els que s anticipa el cobrament: sent: I = N i 360 n I: interessos de l operació N: nominal de la lletra i: tipus d interès de l operació n: dies que s anticipa el cobrament (diferència entre la data de venciment i la data de la negociació de la lletra) El finançament obtingut amb la negociació de la lletra s haurà de reconèixer al compte Deutes per efectes descomptats, ja que si al venciment de la lletra el client no atén el seu pagament l entitat financera exigirà el seu nominal a l empresa. Els interessos de l operació es recolliran al compte 665. Interessos per descompte d efectes i operacions de facturatge. Per a les PIMES les possibles comissions que comporti l operació es registraran al compte 669. Altres despeses financeres. El registre de l operació seria el que es mostra en la taula 4.5. Taula 1.5. Descompte de la lletra Deure Haver (572) Bancs, c/c (665) Interessos per descompte d efectes i operacions de facturatge (669) Altres despeses financeres (Efectiu) (Interessos) (Comissions) (5208) Deutes per efectes descomptats (Nominal)

12 Procés integral de l activitat comercial 12 Cicle comptable i comptes anuals Al venciment de la lletra de canvi descomptada poden produir-se dues situacions: 1. El client atén el pagament de la lletra a l entitat financera. En aquest cas l empresa haurà de saldar el deute que té reconegut amb l entitat financera i saldar també el dret de cobrament reconegut (vegeu la taula 4.6). Taula 1.6. El client atén el pagament Deure Haver (5208) Deutes per efectes descomptats (Nominal) (4311) Efectes comercials descomptats (Nominal) 2. El client no atén el pagament de la lletra de canvi descomptada. A més de reclassificar el dret de cobrament al compte Efectes comercials impagats, l entitat financera retorna la lletra, ara ja impagada, a l empresa, que haurà de pagar el nominal de la lletra més les despeses de devolució, que es registraran al compte 669. Altres despeses financeres(vegeu la taula 4.7). Taula 1.7. Impagament de la lletra de canvi Deure Haver (4315) Efectes comercials impagats (Nominal) (4311) Efectes comercials descomptats (Nominal) Devolució de la lletra de canvi Deure Haver (5208) Deutes per efectes descomptats (669) Altres despeses financeres (Nominal) (Despeses de devolució) (572) Bancs, c/c (Nominal + Despeses de devolució) El compte Efectes comercials impagats recollirà un dret de cobrament ja vençut, però que continua representant un dret de cobrament per a l empresa. Amb aquest dret poden presentar-se quatre situacions: 1. El client paga la lletra en data posterior al seu venciment. L empresa podrà repercutir-li les despeses ocasionades per l impagament en la data de venciment, registrant-les en el compte 7689 Altres ingressos financers(vegeu la taula 4.8). Taula 1.8. Impagament de la lletra de canvi Deure Haver (572) Bancs, c/c (Nominal + Despeses de devolució) (4315) Efectes comercials impagats (769) Altres ingressos financers (Nominal) (Despeses de devolució)

13 Procés integral de l activitat comercial 13 Cicle comptable i comptes anuals 2. El client accepta una nova lletra. El nominal de la nova lletra serà el nominal de la impagada i les depeses ocasionades per l impagament en la data de venciment. L empresa també podrà negociar amb el client si incloure al nominal de la nova lletra interessos pel nou període de finançament atorgat. Si aquest fos el cas aquests interessos es recollirien al compte 769. Altres ingressos financers(vegeu la taula 4.9). Taula 1.9. El client accepta una nova lletra Deure Haver (4310) Efectes comercials en cartera (Nominal + Despeses de devolució + Interessos) (4315) Efectes comercials impagats (769) Altres ingressos financers (Nominal) (Despeses de devolució + Interessos) 3. L empresa considera la lletra impagada com de difícil cobrament. En aquest cas s haurà de reclassificar el crèdit al compte 436. Clients de dubtós cobrament, i segons quina sigui la política de l empresa es registrarà el corresponent deteriorament (vegeu la taula 4.10). Taula Reclassificació del crèdit Deure Haver (4315) Efectes comercials impagats (Nominal) (436) Clients de dubtós cobrament (Nominal) 4. L empresa considera la lletra impagada com a definitivament incobrable. En aquest cas se saldarà el dret de cobrament carregant el compte 650. Pèrdues de crèdits comercials incobrables(vegeu la taula 4.11). Taula Crèdit definitivament incobrable Deure Haver (4315) Efectes comercials impagats (Nominal) (650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables (Nominal) Els efectes comercials enviats a gestió de cobrament L empresa té l opció de portar a l entitat financera les lletres de canvi. En aquest cas l entitat financera no avança els diners, simplement s encarrega de realitzar la gestió per al cobrament dels efectes. Aquest servei realitzat per l entitat financera suposa una despesa per a l empresa, que es recollirà al compte 626. Serveis bancaris i similars. S ha de tenir en compte que aquest tipus de gestió esta subjecta

14 Procés integral de l activitat comercial 14 Cicle comptable i comptes anuals a l IVA, i per tant s haurà de registra la quota de l operació al compte 472. HP, IVA suportat. Quan arribi el venciment de la lletra de canvi portada a gestió de cobrament poden produir-se dues situacions: 1. El client atén el pagament de la lletra de canvi. En aquest cas s haurà de saldar el crèdit abonant el compte Efectes comercials en gestió de cobrament, i carregant els comptes corresponent a la despesa, l IVA suportat de l operació, i el compte de bancs per l efectiu rebut (vegeu la taula 2.12). Taula El client atén el pagament Deure Haver (4312) Efectes comercials en gestió de cobrament (Nominal) (626) Serveis bancaris i similars (472) HP, IVA suportat (572) Bancs, c/c (Despesa) (IVA despesa) (Efectiu) 2. El client no atén el pagament de la lletra de canvi. A més de reclassificar el dret de cobrament al compte Efectes comercials impagats, l entitat financera retornarà a l empresa la lletra carregant les despeses de devolució i l IVA corresponent (vegeu la taula 1.13). Taula Impagament de la lletra Deure Haver (4315) Efectes comercials impagats (Nominal) (4312) Efectes comercials en gestió de cobrament (Nominal) Devolució de la lletra impagada Deure Haver (626) Serveis bancaris i similars (472) HP, IVA suportat (Despesa) (IVA despesa) (572) Bancs, c/c (Despesa + IVA) El compte Efectes comercials impagats recollirà un dret de cobrament ja vençut, però que continua representant un dret de cobrament per a l empresa. A partir d aquí poden produir-se les mateixes quatres situacions que s han exposat en el descompte d efectes. 1.2 Operacions de facturatge És un contracte mitjançant el qual una empresa (empresa de facturatge) adquireix la facturació d una altra empresa, avançant-li el pagament d aquestes factures, nominal menys del descompte (interessos + despeses). L empresa de facturatge pot assumir o no el risc de morosos:

15 Procés integral de l activitat comercial 15 Cicle comptable i comptes anuals L empresa de facturatge assumeix el risc d impagament. En aquest cas, l empresa dóna de baixa el dret de cobrament. L anomenarem facturatge sense recurs (vegeu la taula 1.14). Taula Negociació del cobrament del facturatge Deure Haver (665) Interessos per descompte d efectes i operacions de facturatge (572) Bancs, c/c (Interessos + Despeses) (Efectiu) (430) Clients (Nominal L empresa de facturatge no assumeix el risc d impagament. facturatge amb recurs (vegeu la taula 1.15). L anomenarem Taula Negociació de la facturació Deure Haver (432) Clients, operacions de facturatge (Nominal) (430) Clients (Nominal) Avançament del cobrament Deure Haver (665) Interessos per descompte d efectes i operacions de facturatge (572) Bancs, c/c (Interessos + Despeses) (Efectiu) (5209) Deutes per operacions de facturatge (Nominal) Al venciment de les factures poden produir-se dues situacions: 1. El client atén el pagament de les factures. En aquest cas s haurà de saldar el deute reconegut amb l empresa de facturatge (vegeu la taula 1.16). Taula Cancel lació deute amb l empresa de facturatge Deure Haver (5209) Deutes per operacions de facturatge (Nominal) (432) Clients, operacions de facturatge (Nominal 2. El client no atén total o parcialment el pagament d eles factures. En aquest cas també s haurà de saldar el deute reconegut amb l empresa de facturatge, però per la part no atesa pels client serà l empres al que haurà d assumir el pagament. S haurà de reclassificar el crèdit al compte 436. Clients de dubtós cobrament, i segons sigui la política de l empresa es registrarà el corresponent deteriorament (vegeu la taula 1.17).

16 Procés integral de l activitat comercial 16 Cicle comptable i comptes anuals Taula Pels crèdits no atesos pels clients Deure Haver (5209) Deutes per operacions de facturatge (Nominal) (572) Bancs, c/c (Nominal Reclassificació del crèdit Deure Haver (432) Clients, operacions de facturatge (Nominal) (436) Clients de dubtós cobrament (Nominal) 1.3 Passius financers: comptes de crèdit i préstecs Segons la NRV 9a Instruments financers, un instrument financer és un contracte que dóna lloc a un actiu financer en una empresa i, simultàniament, a un passiu financer o a un instrument de patrimoni en altra empresa. Un passiu financer es defineix com una obligació contractual, directa o indirecta de lliurar efectiu o un altre actiu financer, o d intercanviar actius o passius financers amb tercers en condicions potencialment desfavorables. D entre els diferents passiu financers amb els quals poden treballar les empreses tractarem únicament la comptabilització dels comptes de crèdits i els préstecs Comptes de crèdit També anomenat pòlissa de crèdit, el compte de crèdit és un contracte de caràcter mercantil en virtut del qual es concedeix un límit de disponibilitat de crèdit en funció d una garantia i segons unes condicions determinades. La seva operativa és idèntica a la d un compte corrent, admet tot tipus de càrrecs i abonaments, i la disponibilitat de fons no pot sobrepassar el límit concedit. Es pot formalitzar sobre un compte corrent ja existent. Ofereix finançament flexible per fer front a les necessitats canviants de tresoreria generades per l activitat habitual del negoci. La diferència entre un préstec i un compte de crèdit és bàsicament que en el primer cas el banc ens ingressa en compte els diners sol licitats, carregant-nos un interès sobre el total concedit. L import del préstec s anirà retornant juntament amb els interessos mitjançant unes quotes periòdiques; mentre que a la pòlissa de crèdit, el banc posa a la nostra disposició una determinada quantitat de diners, cobrant un interès sobre la quantitat de la qual realment hem disposat, no sobre el total. Les despeses associades al compte de crèdit serien: Comissió d estudi i obertura: comissió habitual tant per als préstecs com per als crèdits.

17 Procés integral de l activitat comercial 17 Cicle comptable i comptes anuals Comissió de disponibilitat o interès sobre el saldo mitjà no disposat: percentatge sobre la quantitat total concedida a la pòlissa. Interès de disposat: tant per cent sobre el saldo mitjà disposat. Comissió d excedit: tant per cent sobre la quantitat excedida del total que ens va concedir el banc. Sol ser superior al tipus d interès de disposat. Comissió per cancel lació anticipada. El PCG disposa del compte Deutes a c/t per crèdit disposat per registrar el deute disposat en el compte de crèdit. Les despeses carregades per l entitat financera que concedeix el compte de crèdit es registraran al compte 626. Serveis bancaris i similars, aquestes despeses estan subjectes a l IVA i exemptes. Els interessos meritats pel compte de crèdit es registraran al compte 662. Interessos de deutes. El registre comptable seria el següent: Per la concessió del crèdit l entitat financera factura una sèrie de despeses de corretatge, taxació... Segons s acordi en el contracte signat aquestes despeses l entitat financera les carregarà sobre un compte corrent diferent o sobre el mateix compte de crèdit (vegeu la taula 1.18). Taula Despeses per la concessió del crèdit Deure Haver (626) Serveis bancaris i similars (Despesa) (572) Bancs, c/c o (5201) Deutes a c/t per crèdit disposat (Despesa) Per la disposició de crèdit abonarem el compte 5201 Deutes a c/t per crèdit disposat carregant el compte que correspongui segons l operació realitzada (vegeu la taula 1.19). Taula Disposició de crèdit Deure Haver (572) Bancs, c/c (Crèdit disposat) (5201) Deutes a c/t per crèdit disposat (Crèdit disposat) Per imposicions en el compte de crèdit. Per evitar l excés interessos deutors podem realitzar imposicions al compte de crèdit per cancel lar part del crèdit disposat (vegeu la taula 1.20).

18 Procés integral de l activitat comercial 18 Cicle comptable i comptes anuals Taula Imposicions al compte de crèdit Deure Haver (57) Tresoreria (Import imposat) (5201) Deutes a c/t per crèdit disposat (Import imposat) Pel pagament dels interessos i la comissió de disponibilitat, normalment trimestralment es realitza el pagament dels interessos (vegeu la taula 1.21). Taula Pel pagament dels interessos i la comissió de disponibilitat Deure Haver (662) Interessos de deutes (Interessos) (572) Bancs, c/c (Interessos) Préstecs Els préstecs són operacions mitjançant les quals una entitat financera posa a disposició de l empresa una quantitat determinada de diners, i aquesta adquireix a canvi l obligació de tornar aquest capital en un termini de temps establert, més unes comissions i interessos acordats en el contracte signat. Els elements principals del préstec són: Principal: interessos. quantitat de diners prestada, sobre la qual es computen els Tipus d interès: percentatge que s aplica sobre el capital pendent per calcular els interessos del període. Interessos: es paguen periòdicament i es calculen com un percentatge (fix o variable) del principal pendent de pagament. Mètode d amortització: forma estipulada per al pagament del principal i els interessos. Termini: durada de la vida del préstec. Despeses de transacció: comissions i altres despeses necessàries per formalitzar el contracte de préstec (comissió obertura, despeses corredor comerç o notaria i similars). Aquestes despeses estan subjectes i exemptes d IVA. Al PGC de PIMES trobem els comptes següents relacionats amb els préstecs: 170. Deutes a ll/t amb entitats de crèdit: els deutes contrets amb entitats de crèdit per préstecs rebuts i altres dèbits, amb venciment superior a un any.

19 Procés integral de l activitat comercial 19 Cicle comptable i comptes anuals Préstecs a c/t amb entitats de crèdit: quantitat que correspon per aquest concepte d acord amb les estipulacions del contracte Interessos de deutes: import dels interessos dels préstecs rebuts i altres deutes pendents d amortitzar, sigui quina sigui la manera en què s instrumentin aquests interessos Altres despeses financeres: despeses de naturalesa financera no recollides en altres comptes del subgrup 66, concretament en el cas del préstec recolliran els costos de transacció. L entitat financera proporcionarà a l empresa el quadre d amortització del préstec. En aquest quadre podem distingir les columnes següents (vegeu la taula 1.22). Taula Període Data Capital viu acumulat a l inici Quota d interès Quota d amortització Terme amortitzatiu Capital viu acumulat al final Sent: Període: indica cadascun dels períodes de liquidació. Aquests períodes poden ser mensuals, trimestrals, quadrimestrals, semestrals, anuals... Data: indica la data de venciment de cada període. Capital viu acumulat al principi del període: correspon a l import del principal que està pendent de liquidar al principi de cada període de liquidació. Aquest import serà sobre el qual es calculen els interessos meritats del període. Quota d interessos: correspon a l import dels interessos meritats durant cadascun dels períodes de liquidació. Quota d amortització: correspon amb l import del principal que s amortitza en cadascun dels períodes de liquidació. Terme amortitzatiu: correspon a l import a liquidar en cadascun dels períodes de liquidació, serà la suma de la quota d interès i la quota d amortització. Capital viu acumulat al final del període: correspon a l import del principal que està pendent de liquidar al final de cada període de liquidació. A partir del quadre d amortització proporcionat per l entitat financera el registre comptable de les operacions de préstecs segons el PGC de PIMES serà el següent: Per la concessió del préstec, vegeu la taula 1.23.

20 Procés integral de l activitat comercial 20 Cicle comptable i comptes anuals Taula Per la concessió del préstec Deure Haver (669) Altres despeses financeres (572) Bancs, c/c (Despeses de transacció) (Principal - Despeses de transacció) (170) Deutes a ll/t amb entitats de crèdit (5200) Préstecs a c/t amb entitats de crèdit (Principal a ll/t) (Principal a c/t) Pel pagament corresponent a cadascun del períodes de liquidació, vegeu la taula Taula Liquidació de cada període Deure Haver (662) Interessos de deutes (5200) Préstecs a c/t amb entitats de crèdit (Quota d interès) (Quota d amortització) (572) Bancs, c/c (Terme amortitzatiu) Al final de cada exercici comptable per la reclassificació del deute s haurà de carregar el compte 170. Deutes a ll/t amb entitats de crèdit per les quotes d amortització amb venciment durant el següent exercici comptable, abonat el compte Préstecs a c/t amb entitats de crèdit (vegeu la taula 1.25). Taula Per la reclassificació al final de l exercici comptable Deure Haver (170) Deutes a ll/t amb entitats de crèdit (Quota d amortització) (5200) Préstecs a c/t amb entitats de crèdit (Quota d amortització) Podem trobar-nos casos en els quals la data de venciment d un període sigui en un exercici comptable posterior al seu inici. Per aplicació del principi de meritació s hauran d imputar la quota d interès a cadascun dels exercicis comptables en funció dels interessos meritats en cadascun dels exercicis comptables. D aquesta manera el saldo del compte 662. Interessos de deutes indicarà l import dels interesso meritats durant l exercici. El registre que s haurà de fer al final de l exercici X-1 per imputar els interessos meritats serà carregant el compte 662. Interessos de deutes abonat el compte 527. Interessos a c/t per deutes amb entitats de crèdit (vegeu la taula 1.26).

21 Procés integral de l activitat comercial 21 Cicle comptable i comptes anuals Taula /12/1X-1 Imputació d interessos Deure Haver (662) Interessos de deutes (Interessos meritats 1X-1) (527) Interessos a c/t per deutes amb entitats de crèdit (Interessos meritats X-1) Al venciment en l exercici comptable X del període de liquidació corresponent registrarem el que es mostra en la taula Taula / /1X Per la liquidació del període Deure Haver (662) Interessos de deutes (527) Interessos a c/t per deutes amb entitats de crèdit (5200) Préstecs a c/t amb entitats de crèdit (Interessos meritats 1X) (Interessos meritats 1X-1) (Quota d amortització) (572) Bancs, c/c (Terme amortitzatiu)

22

23 Procés integral de l activitat comercial 23 Cicle comptable i comptes anuals 2. Comptes relacionats amb les administracions públiques Per l activitat pròpia de les empreses apareixen diferents tipus de crèdits i dèbits d aquestes amb l Administració Pública. Al subgrup 47. Administracions Públiques del PGC s inclouen els comptes i subcomptes que recullen les relacions no comercials amb l Administració. Aquests tipus de relacions no comercials són bàsicament: Els que tenen el seu origen per ser l empresa subjecte passiu d impostos (Impost de Societats, IVA, IAE, IBI...) HP, deutora per IVA HP, deutora per devolució d impostos 472. HP, IVA suportat HP, creditora per IVA HP, creditora per IS 477. HP, IVA repercutit Les retencions. La normativa legal de l IS (Impost de Societats) i de l IRPF (Impost de la Renda de les Persones Físiques) obliga a l empresa a practicar i ser objecte de retencions en determinades operacions HP, retencions i pagaments a compte HP, creditora per retencions practicades Personal de l empresa. La relació contractual amb els empleats de l empresa donarà origen a dèbits amb la Seguretat Social per la meritació del seus salaris. Sota determinades circumstàncies també es poden originar crèdits amb la Seguretat Social, per exemple quan l empresa abona un import a treballadors que es troben de baixa i que són a càrrec de la Seguretat Social Organismes de la SS deutors 476. Organismes de la SS creditors Per la recepció de subvencions. 4708, HP, deutora per subvencions concedides HP, creditora per subvencions a reintegrar

24 Procés integral de l activitat comercial 24 Cicle comptable i comptes anuals 2.1 Impostos Els impostos que afecten a l activitat empresarial s estructuren dins del sistema fiscal, que està constituït pel conjunt de disposicions i institucions que tenen coma finalitat determinar, especificar i organitzar tot allò referent a la tributació de l Estat. Abordem en aquest punt la problemàtica comptable de dos dels principals impostos que afecten l activitat empresarial: Impost sobre el Valor Afegit (IVA). Impost de Societats (IS) IVA L IVA és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava: els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuades per empresaris i professionals, les adquisicions intracomunitàries i les importacions de béns. En l aplicació de l impost pels empresaris o professionals es poden distingir dos aspectes: Per les seves vendes o prestacions de serveis repercuteixen als adquirents les quotes d IVA que corresponguin, amb obligació d ingressar-les al Tresor. Per les seves adquisicions suporten quotes que tenen dret a deduir en les declaracions-liquidacions periòdiques. En cada liquidació es declara l IVA repercutit als clients, restant d aquest el suportat en les compres i adquisicions als proveïdors, i el resultat pot ser tan positiu com negatiu. Si el resultat és positiu, s ha d ingressar al Tresor. Si és negatiu i es declara trimestralment, el resultat es compensa en les declaracions-liquidacions següents; en aquest cas, si al final de l exercici en l última declaració presentada el resultat és negatiu, es pot optar per sol licitar la devolució o bé compensar el saldo negatiu en les liquidacions de l exercici següent. Si és negatiu i es declara mensualment (s ha sol licitat la inclusió en el registre de devolució mensual), la devolució s efectuarà mes a mes. A l hora de registrar les liquidacions d IVA, mensual o trimestralment, s haurà de saldar els comptes 472. HP, IVA suportat i 477. HP, IVA repercutit. Si l IVA suportat durant el període de liquidació és superior a l IVA repercutit s originarà un crèdit a favor de l empresa enfront de la Hisenda Pública que registrarem al compte HP, deutora per IVA (vegeu la taula 4.1).

25 Procés integral de l activitat comercial 25 Cicle comptable i comptes anuals Taula 2.1. Liquidació del període Deure Haver (477) HP, IVA repercutit (4700) HP, deutora per IVA (Saldo) (Diferència saldos) (472) HP, IVA suportat (Saldo) Si pel contrari durant el període de liquidació l IVA repercutit és superior al suportat s originarà una obligació de pagament que es registrarà al compte HP, creditora per IVA (vegeu la taula 4.2). Taula 2.2. Liquidació del període Deure Haver (477) HP, IVA repercutit (Saldo) (472) HP, IVA suportat (4750) HP, creditora per IVA (Saldo) (Diferència saldos) El saldo del compte HP, deutora per IVA suposarà un dret que l empresa en el cas de fer liquidacions trimestrals, únicament podrà sol licitar fer efectiu en l últim període de liquidació de l exercici corresponent. El que sí que podrà és compensar aquest crèdit en liquidacions posteriors en les quals l IVA repercutit sigui superior al suportat. Pel que fa referència al registre de l IVA en operacions amb empreses amb residencia fiscal en territori diferent al d aplicació de l IVA espanyol, s han de distingir dues situacions: les adquisicions i lliuraments intracomunitàries i les operacions amb països tercers. En les adquisicions i lliuraments intracomunitaris, quan es realitzen entre empreses, el tipus impositiu a aplicar serà el del país de destinació. En conseqüència, en el lliurament de mercaderies o prestacions de serveis que realitzem a empreses de països de la Unió Europea la factura serà sense IVA. Quan es tracti d adquisicions intracomunitàries, el nostre proveïdor ens facturarà sense IVA i haurem d aplicar el tipus del territori espanyol. També tenim les operacions realitzades amb països que no pertanyen a l àmbit d aplicació del Tractat de la Unió Europea, o sigui, les exportacions i les importacions. Les exportacions, amb caràcter general, estan exemptes d IVA. Respecte les importacions, amb caràcter general, sí que estan subjectes a l impost i, per tant, són operacions no exemptes. L IVA es liquida a la duana juntament amb els drets d importació (aranzels). Respecte del registre comptable d aquests tipus d operacions tindrem que en els lliuraments intracomunitaris i exportacions no suposa cap problema, ja que al no estar gravades no haurem de registrar cap moviment d IVA. En les adquisicions intracomunitàries és l empresa adquirent la que repercuteix i suporta l IVA, per tant haurem de carregar el compte (472) i abonar el compte (477) pel mateix import. Des de el punt de vista de la liquidació és una operació

26 Procés integral de l activitat comercial 26 Cicle comptable i comptes anuals neutra ja que suportem i repercutim la mateixa quantitat, però és necessari que quedi registrat ja que en el models de liquidació de l impost ha d aparèixer aquesta informació. Per últim, en les importacions també haurem de registrar l IVA suportat en l adquisició, carregant-lo al compte (472). El pagament de la quota d IVA s efectuarà en el moment de liquidar els drets aranzelaris, conjuntament amb aquests Impost de Societats L Impost de Societats és un impost de naturalesa personal i de caràcter directe que grava les rendes obtingudes per les societats i altres persones jurídiques no subjectes a IRPF. Les societats, llevat de les que gaudeixin d exempció total en l Impost de Societats, estan obligades a efectuar durant el transcurs de l exercici pagaments a compte com una forma anticipada de la quota líquida que pugui arribar a resultar al final de l exercici. Els pagaments a compte s efectuen durant els vint primers dies dels mesos d abril, octubre i desembre. Finalitzat l exercici i conegut l import de l IS es compensarà els pagaments a compte realitzats. Si l import dels pagaments a compte és inferior a l import de l impost s haurà de reconèixer una obligació de pagament que registrarem al compte HP, creditora per IS. Si pel contrari l import dels pagaments a compte fossin superiors a l impost s haurà de reconèixer un dret enfront de l Administració per l excés. El registre comptable dels pagaments a compte seria el que es mostra en la taula 4.3. Taula 2.3. Pels pagaments a compte Deure Haver (473) HP, retencions i pagaments a compte (Import) (572) Bancs, c/c (Import) El registre comptable de la liquidació de l Impost de Societats seria el que es mostra en la taula 4.4. Taula 2.4. Liquidació IS de l exercici Deure Haver (630) Impost sobre beneficis (impost meritat) (473) HP, retencions i pagaments a compte (4752) HP, creditora per IS (El seu saldo) (Quota diferencial)

27 Procés integral de l activitat comercial 27 Cicle comptable i comptes anuals I en el cas que els pagaments a compte fossin superiors a l import de l impost seria el que mostra en la taula 4.5. Taula 2.5. Liquidació IS de l exercici Deure Haver (630) Impost sobre beneficis (4709) HP, deutora per devolució d impostos (Impost meritat) (Quota diferencial) (473) HP, retencions i pagaments a compte (El seu saldo) 2.2 Les retencions Les retencions són quantitats que es detreuen al contribuent pel pagador de determinades rendes, per estar així establert en la llei, per ingressar en l Administració tributària com a avançament de la quota de l impost que el contribuent ha de pagar. L empresa serà objecte d operacions en les qual tingui l obligació de practicar retencions, i operacions en les quals li seran retinguts part dels seus ingressos. Quan l empresa realitza pagaments que estan subjectes a retenció es generarà una obligació per a l empresa, que haurà de registrar al compte HP, creditora per retencions practicades, els imports retinguts. És una pràctica habitual que les empreses desenvolupin aquest compte dins del seu propi quadre de comptes, tenint diferents subcomptes destinats per a les retencions en funció del tipus d ingrés que les origina (sous, lloguers, serveis professionals, dividends...). El registre comptable seria el que es mostra en la taula 4.6. Taula 2.6. Per la meritació de la despesa Deure Haver (6XX) Compte de despesa (472) HP, IVA suportat (si l operació està subjecta i no exempta) (Despesa) (Quota d IVA) (4751) HP, creditora per retencions practicades (4XX) Compte creditor (Retenció) (Deute pendent) Pel pagament de les retencions Deure Haver (4751) HP, creditora per retencions practicades (Retenció) (572) Bancs, c/c (Retenció) Amb caràcter general, l obligació de retenir neix en el moment en què se satisfacin o abonin les rendes corresponents. En els rendiments de capital mobiliari l obligació de retenir i ingressar a compte naixerà en el moment de l exigibilitat dels rendiments o en el del seu pagament o

28 Procés integral de l activitat comercial 28 Cicle comptable i comptes anuals lliurament si és anterior; en el cas de rendiments de capital mobiliari derivats de la transmissió, amortització o reemborsament d actius financers, l obligació naixerà en el moment de la transmissió, amortització o reemborsament. En els guanys patrimonials derivats de la transmissió o reemborsament d accions o participacions d institucions d inversió col lectiva, quan es formalitzi la transmissió o reemborsament de les accions o participacions. Per consultar els percentatges de retenció vigent podeu visitar la pàgina web de l Agència tributària, concretament: _Segmentos_/Ciudadanos/Retenciones_a_cuenta_del_IRPF/_Que_ rentas_estan_sometidas_a_retencion_o_ingreso_a_cuenta_.shtml 2.3 Personal de l empresa Els principals comptes del PGC PIMES que afecten les relacions de caràcter laboral són les següents: 460. Bestretes de remuneracions. Lliuraments a compte de remuneracions al personal de l empresa Remuneracions pendents de pagament. Dèbits de l empresa al personal pels sous i salaris, i indemnitzacions Organismes de la Seguretat Social, deutors. Crèdits a favor de l empresa, dels diversos organismes de la Seguretat Social, relacionats amb les prestacions socials que ells efectuen Hisenda Pública, creditora per retencions practicades. Import de les retencions tributàries efectuades pendents de pagament a la Hisenda Pública Organismes de la Seguretat Social, creditors. Deutes pendents amb Organismes de la Seguretat Social com a conseqüència de les prestacions que aquests realitzen Sous i salaris. Remuneracions, fixes i eventuals, al personal de l empresa Indemnitzacions. Quantitats que es lliuren al personal de l empresa per rescabalar-lo d un dany o perjudici. S hi inclouen específicament en aquest compte les indemnitzacions per acomiadament i jubilacions anticipades Seguretat Social a càrrec de l empresa. Quotes de l empresa a favor dels organismes de la Seguretat Social per les diverses prestacions que aquests realitzen. Bàsicament el suport documental que s utilitzarà per registrar les retribucions al personals seran:

29 Procés integral de l activitat comercial 29 Cicle comptable i comptes anuals El rebut de salari. Aquí hi constarà el detall de la remuneració especificant els diferents tipus de percepcions (salari base, variables, en espècie, indemnitzacions, complements...). També es detallaran les diferents retencions a càrrec del treballador a favor de la Seguretat Social, i a la Hisenda Pública (IRPF). El butlletí de cotització de l entitat (TC1). És el document amb el qual l entitat pagarà les cotitzacions dels treballadors que té afiliats. El TC1 s ha de pagar abans de l últim dia del mes següent al qual corresponen les cotitzacions. La relació nominal de treballadors amb les seves bases de cotització (TC2). Model 111 de retencions i ingressos a compte. Rendiments del treball i d activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda. Per a les PIMES, que no tinguin obligació d efectuar mensualment l autoliquidació, es presentarà en els vint primers dies naturals següents al trimestre natural. La cronologia dels registres comptables serien els següents: 1. Per les quantitats lliurades, si n hi ha, al treballadors abans de la finalització del període de meritació (vegeu la taula 4.7). Taula 2.7. Per l acompte als treballadors Deure Haver (460) Bestretes de remuneracions (Import anticipat) (572) Bancs, c/c (Import anticipat) 2. Per la meritació dels sous al final del període de liquidació (normalment mensual) (vegeu la taula 4.8). Taula 2.8. Meritació del sou Deure Haver (640) Sous i salaris (641) Indemnitzacions (Si n hi ha) (471) Org de la SS, deutors (Si n hi ha) (Sou brut) (Import) (Import) (476) Org de la SS, creditors (4751) HP, creditora per retencions practicades (460) Bestretes de remuneracions (Si n hi ha) (465) Remuneracions pendents de pagament (Quota obrera) (Retenció practicada) (Import anticipat) (Líquid a percebre) 3. Per la meritació de la quota patronal a final de mes (vegeu la taula 4.9).

30 Procés integral de l activitat comercial 30 Cicle comptable i comptes anuals Taula 2.9. Meritació de la quota patronal Deure Haver (642) SS a càrrec de l empresa (Quota patronal) (476) Org de la SS, creditors (Quota patronal) 4. Pel pagament als treballadors del salari (vegeu la taula 4.10). Taula Liquidació nòmina als treballadors Deure Haver (465) Remuneracions pendents de pagament (Líquid a percebre) (572) Bancs, c/c (Líquid a percebre) 5. Pel pagament de la Seguretat Social de les quotes obreres i patronal (TC1) (vegeu la taula 4.11). Taula Liquidació de la quota obrera i patronal Deure Haver (476) Org de la SS, creditors (Import TC1) (572) Bancs, c/c (Import TC1) 6. Pel pagament a Hisenda de les retencions d IRPF, model 111 (vegeu la taula 2.12). Taula Liquidació de les retencions d IRPF Deure Haver (4751) HP, creditora per retencions practicades (Import model 111) (572) Bancs, c/c (Import model 111)

31 Procés integral de l activitat comercial 31 Cicle comptable i comptes anuals 3. Immobilitzat Amb caràcter general podem definir l immobilitzat com aquell patrimoni empresarial que suposa drets o béns de caràcter permanent. Seran elements patrimonials que l empresa utilitzarà per al desenvolupament de la seva activitat. Al PGC PIMES trobem els comptes destinats al seu registre al Grup 2. Actiu no corrent. Atenent al PGC bàsicament podem distingir entre: Immobilitzacions intangibles (subgrup 20) Immobilitzacions materials (subgrup 21) 3.1 Immobilitzacions materials Segons el PCG són elements de l actiu tangibles, representats per béns mobles o immobles, excepte els que han de ser classificats com a inversions immobiliàries. Formen part de l actiu no corrent del balanç, i per tant són béns que tenen una durada superior a un any Valoració inicial (NRV: 2a i 3a) Els criteris generals indiquen que es valoraran pel preu d adquisició o cost de producció. Es permet la inclusió d impostos indirectes només si no són recuperables. El preu d adquisició és la suma de l import facturat pel venedor (un cop deduïts els descomptes i rebaixes de tota mena) més les despeses addicionals fins a la posada en condicions de funcionament (explanació, enderroc, transport, assegurances, instal lació, etc.). Els deutes originats per l adquisició d elements d immobilitzat material es recolliran en els comptes següents: 173. Proveïdors d immobilitzat a llarg termini 175. Efectes a pagar a llarg termini 523. Proveïdors d immobilitzat a curt termini 525. Efectes a pagar a curt termini El registre comptable de l adquisició de l immobilitzat serà el que es mostra en la taula 4.1.

32 Procés integral de l activitat comercial 32 Cicle comptable i comptes anuals Taula 3.1. Per l adquisició Deure Haver (21X) Immobilitzat (472) HP, IVA suportat (Preu d adquisició o cost de producció) (Quota) (173) Proveïdors d immobilitzat a ll/t (175) Efectes a pagar a ll/t (523) Proveïdors d immobilitzat a c/t (525) Efectes a pagar a c/t El comptes a abonar i els seus imports dependran de les condicions pactades en l adquisició. Totes les despeses destinades al sosteniment (reparació, conservació i renovació) de l immobilitzat seran considerades com a despeses de l exercici, i únicament s incorporaran a l actiu com a major valor del bé, sempre que suposin un augment de la seva capacitat, productivitat o allargament de la seva vida útil i sempre que sigui possible conèixer o estimar raonablement el valor comptable dels elements reemplaçats, si hi ha substitució. El registre comptable d aquest tipus de despeses serà el que es mostra en la taula 4.2. Taula 3.2. Per les despeses de sosteniment de l immobilitzat Deure Haver (622) Reparacions i conservació (472) HP, IVA suportat (Despesa) (Quota) (410) Creditors per prestació de servei (Deute pendent) Quadre de comptes El PGC PIMES recull l immobilitzat material al subgrup 21, amb els comptes següents: 210. Terrenys i béns naturals 211. Construccions 212. Instal lacions tècniques 213. Maquinària 214. Utillatge 215. Altres instal lacions 216. Mobiliari

33 Procés integral de l activitat comercial 33 Cicle comptable i comptes anuals 217. Equips per a processos d informació 218. Elements de transport 219. Altre immobilitzat material 3.2 Immobilitzacions intangibles Són actius no monetaris susceptibles de valoració econòmica. Es diferencia de l immobilitzat material fonamentalment per no tenir substància física, encara que estan representats per documents o inscripcions en registres públics, com és el cas de les patents. Aquest tipus d immobilitzat es materialitza en un dret derivat d un document legal, per exemple una marca, una patent, etc. En altres casos, s originen com a conseqüència d inversions que realitza l empresa i que es poden materialitzar si tenen èxit en una propietat industrial. I finalment, pot haver un altre tipus d intangibles, que es generin per l empresa però que davant la dificultat de valorar de manera fiable no podran ser donats d alta en el balanç, com és el cas d una clientela Reconeixement D acord amb les normes de registre i valoració del PGC, per ser reconeguts inicialment, a més de complir la definició d actiu, és a dir, recursos controlats econòmicament per l empresa, resultants de successos passats, dels quals s espera que l empresa obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur, i els criteris de registre i reconeixement del marc conceptual, compleixi el criteri d identificabilitat. Complir el criteri d identificabilitat implica que un actiu intangible compleixi algun dels dos requisits següents, per no tenir aparença física: Sigui separable de l empresa (que es pugui vendre, cedir o lliurar per a la seva explotació, arrendament o intercanvi) Que sorgeixi de drets legals o contractuals Valoració inicial (NRV: 5a) S utilitzaran els mateixos criteris de valoració que per a l immobilitzat material, és a dir, s aplicarà el preu d adquisició o cost de producció. Els deutes originats