Arquitectura a Catalunya Segle XVI. Lenta penetració de les formes del Renaixement
|
|
- Luis Miguel Correa Quintero
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Arquitectura a Catalunya Segle XVI Lenta penetració de les formes del Renaixement
2 CATALUNYA AL SEGLE XVI forma part del conjunt de països europeus on el gòtic persisteix, com en el cas de Gran Bretanya, Països Baixos, Alemanya... Tot i la seva situació entre dos regnes, França i Castella, que mostren un major seguiment de les pautes renaixentistes marcades per Itàlia
3 Introducció de les formes del renaixement - no serà definitiva fins a les darreries del segle XVI [Itàlia: manierisme, inici del barroc] - la producció artística es manté en el sistema tradicional [activitat gremial] - els canvis provenen d iniciatives d artistes i clients 1 er terç segle XVI suggestió italiana en ple domini del substrat gòtic de 1530 a 1666 lenta difusió de les formes renaixentistes 1666 i ss. no desapareixen del tot les maneres gòtiques, si bé hi ha una clara assimilació dels nous principis estètics
4 Creixement demogràfic activitat constructiva continuació models gòtics - planta - alçat - tipologies (tipus o models) - morfologies (formes o elements decoratius) per raons econòmiques es tendeix a simplificar - en lloc de pedra tallada: paredat amb rajola i arrebossats (cobriment amb argamassa) - falsificació de materials - pedra només a motllures i elements decoratius arcs de mig punt: precedents autòctons al gòtic català - dos centres de curvatura molt pròxims o bé coincidents es prescindeix de la recerca formal i de l originalitat dels dissenys el valor de les obres es posa en funció de la seva realització material - valoració dels contractes
5 EDIFICIS DE CULTE O ARQUITECTURA RELIGIOSA Els més conservadors, malgrat que també seran els primers en aplicar les innovacions estructurals - amplia nau única - absis poligonal de cinc o set panys - cobriment amb trams de creueria - capelles allotjades entre els contraforts Úniques intervencions a la romana : solució d accés al cor (s acabà el 1601) i portada. Benet Otger. Prioral de Sant Pere Reus,
6 Represa de grans obres inacabades segons les traces dels segles XII al XIV - seus de Tortosa, Girona... - esglésies de Sants Just i Pastor, Sant Agustí Vell... Bernat Dalguaire et alter Seu, volta de la nau major des del segon tram Tortosa,
7 Bartomeu Roig. Església del convent dels Àngels i del Peu de la Creu, Barcelona, 1562/63-66 Capella del Peu de la Creu,
8 Planta de l església parroquial de Gavà, Barcelona, (AHPB) Pere Pomés, Mestre Magí, Antoni Mateu et alter Església del Sant Esperit, Terrassa (Vallès Oriental), Església de Santa Eulàlia. Esparreguera (Baix Llobregat),
9 René Ducloux (escultor), Gabriel Pellicer i Pau Mateu (mestres d obres) Barcelona, Portal de l església de Sant Miquel, 1516 Reconstruït l any 1872 a la façana lateral de l església de la Mercè
10 Primer terç del segle XVI: el grup més important d esglésies de nova planta es bastí al Maresme (Vilassar de Mar, Argentona...) traces de mestres d origen francès i barcelonins fàbriques gòtiques construïdes amb modèstia la façana encara no es planteja, però es dona un tractament especial al portal major substitució decoració i motlluratges gòtics per altres anomenats a la romana al romano Cada cop més sovint es van aplicant les morfologies romanes columnes o pilastres adossades frontó als portals arc de mig punt... Joan de Tours. Església de Sta. Maria, Pineda (Maresme), ca. 1550
11 Manca de síntesi unificadora [característica humanista i renaixentista] Instruccions donades pels Cardona als intendents i encarregats de la construcció d una de les seves residències nobiliàries, el palau de Bellpuig d Urgell: «el patio ha de ser de canto de rajola con los pisos de piedra como la plaça de Verona las crestas de arriba de los tejados han de ser verdes como la Lonja de Barcelona, y las chimeneas comno las lleva mestre Juan que son como las de Ferrara los pilares redondos y la base de la manera que está aquí, y el capitel como los que el ha visto en Pozo Real [Poggioreale]» Text transcrit per Joan Ainaud de Lasarte, sense citar-ne la font, a «Arte. El Renacimiento, el Barroco, el Neoclásico»,Tierras de España, II, Madrid-Barcelona, 1978, pp Cf. «Documents de Nàpols I Bellpuig sobre el Renaixement I Catalunya», D Art (1994), núm. 20, pp
12 MECENATGE PRIVAT EN OBRES RELIGIOSES Monestir de Jesús o convent dels franciscans observants de Sant Bartomeu Bellpuig d Urgell, fundat el 1507 per Ramon III Folc de Cardona-Anglesola i de Requesens ( ), baró de Bellpuig, virrei de Sicília (1507), i de Nàpols (1509) i capità general de la Santa Lliga (1511)
13 Claustre de la cisterna Quatre arcades d ogiva amb trams de creueria contrafortats al pati Galeria sense precedents a Catalunya (possibles influències castellanes, portugueses o italianes) Tercer cos d ordre toscà, afegit el 1614
14 Bibliografia: Marià CARBONELL Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig Barcelona: Curial, 1994
15 INSTALACIONS HOSPITALARIES Hospital de la Santa Creu De la fusió, l any 1401, dels hospitals barcelonins 1. restes de l hospital d en Colom (1219) 2. pati del segle XV (inici, 1401) 3. Escales monumentals (1575) del sector de ponent, sota el Quarto de la Comtessa (ca. 1630) 4. façana del segle XVI (portal, 1518) 5. creu barroca (Bernat Vilar, 1691) 6. Capella (1444), reconstruïda al segle XVIII 7. grup escultòric de la Caritat 8. entrada des del carrer del Carme
16 Llibre que conté tot lo principi del Hospital General de Sancta i de la Convalescentia... de l any 1674, dipositat a l arxiu de l hospital de Sant Pau. Conté set imatges d antics hospitals de Barcelona el d en Marcus, al carrer de Montcada el del canonge Colom, al carrer de l Hospital el de Santa Marguerita, Messells o de Sant Llatzer el de Pere Desvilar el de Sta. Marta o de l Almoina el de Santa Eulàlia del Camp, dels Peregrins o de Sta. Anna el de la Santa Creu
17 HOSPITAL DE LA SANTA CREU Antoni Cuberta contractista) Antoni Papiol (mestre de cases). Portal principal,1518 Sembla ser que es van aprofitar elements d alguna porta anterior. Sector sud del recinte, al carrer de l antic hospital d en Colom Pere Costa La Caritat meitat del segle XVIII
18 Escala de ponent a la nau dels homes, coneguda com la Quadra de Sant Roc 1575 Escala de llevant per a la nau de les dones i representació de la Caritat 1575
19 Hospital General de la Santa Creu (s. XV-XVIII) 2. Casa de Convalescència ( ) 3. Col legi de Cirurgia (s. XVIII) 4. Convent dels Àngels ( , ) 5. Casa dels Infants Orfes (s. XVI , capella 1785, reforma de la capella) 6. Col legi de Sant Guillem d Aquitània (1587, frares agustins, avui, seu de l Institut del Teatre) 7. Convent del Bonsuccés ( , servites -1690, façana) 8. Casa de la Misericòrdia (1583) 9. Casa de la Caritat (1256, concent de Nostra Senyora de Montealegre, agustinianes 1598, seminari de Montealegre , claustre 1803, hospici) 10. Dispensari Antituberculós (1935) Casa dels Infants Orfes (1680)
20 RESIDÈNCIES SENYORIALS I PALAUS A principis del s. XVI moltes cases barcelonines foren remodelades. Moltes han desaparegut. Les que s han conservat segueixen el model de la típica casa senyorial catalana, o palau mediterrani: dependències a l entorn d un pati (amb arbres i vegetació) escala d accés descoberta, normalment de dos trams, per a accedir a la planta noble part baixa dedicada als serveis l obra sol ser de pedra de Montjuïc portal adovellat de mig punt torres als extrems galeria a la part superior... Casa Clariana Padellàs Reformada entre 1497 i En motiu de l obertura de la Via Laietana (1925) fou traslladada del carrer Mercaders a la plaça del Rei. Seu del Museu d Història de la Ciutat,
21 Domènech i Montaner Bustia ca Casa de l Ardiaca Lluís Desplà, ca Pont de les torres romanes, 1614 Barcelona, plaça Nova (destruït al s. XIX). Gravat
22 Lluís Desplà i d Oms ( ) Ardiaca major de la Seu Bartolomé Bermejo. Pietat Barcelona, Sala Capitular de la Seu Lauda sepulcral, 1539
23 Casal de Lluís de Centelles remodelat ca. 1514
24 Pati del Casal de Lluís de Centelles Remodelat ca. 1514
25 Pati del Casal de Lluís de Centelles Remodelat ca. 1514
26 Barcelona, Palau de Cervelló, al carrer Montcada (fotografiat a finals del s. XIX) Construït al s. XV i adaptat al s. XVI, te l estructura típica dels patis aristocràtics catalans
ART MEDIEVAL A LES BALEARS
ART MEDIEVAL A LES BALEARS PERIODITZACIÓ Primera etapa (c. 1231-1276) - Els conqueridors introdueixen el gòtic a Mallorca - Destacat paper dels ordes mendicants - Arquitectura esglésies conventuals i de
Más detallesLa Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesEl Modernisme va rebre a cada país un nom
Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre
Más detallesSanta Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
Más detallesLa arquitectura del segle XVI Del plateresc al classicisme herrerià. 1a part
La arquitectura del segle XVI Del plateresc al classicisme herrerià 1a part Introducció de les formes del renaixement - no serà definitiva fins a les darreries del segle XVI [Itàlia: manierisme, inici
Más detallesLA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia
Más detallesSanta Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesORIGEN DEL TERME. Renaixement (Vasari) per referir-se a l art dels bàrbars ( godos ) Finals S. XVIII gòtic comença a ser valorat
ARQUITECTURA GÒTICA ORIGEN DEL TERME Renaixement (Vasari) per referir-se a l art dels bàrbars ( godos ) sentit pejoratiu Finals S. XVIII gòtic comença a ser valorat S. XIX diferenciació entre romànic i
Más detallesMonestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Història de l Abadia del Comtat d Urgell 1166-2017 AULES D EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE LLEIDA 15 i 16 de febrer de 2017 INTRODUCCIÓ Situació geogràfica
Más detallesTel.:
GUIA TURÍSTICA Tel.: 902 102 365 www.visitpalma.com Una manera diferent de visitar la ciutat és a través de les seves esglésies. Palma és una ciutat rica en arquitectura religiosa, amb el gòtic i el
Más detallesL estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.
L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detallesIMATGERIA DESPRÉS DE LA CONQUESTA I LA PERPETUACIÓ DE MODELS
ESCULTURA IMATGERIA DESPRÉS DE LA CONQUESTA I LA PERPETUACIÓ DE MODELS La primera escultura va arribar després de la Conquesta, durant el procés de repoblament Les primeres peces arriben per via catalana
Más detalleswww.valls.cat Troba'ns a VisitaValls
www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una
Más detallesfotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:
fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius
Más detalles95a EDICIÓ DE LA VOLTA CICLISTA CATALUNYA
95a EDICIÓ DE LA VOLTA CICLISTA CATALUNYA El dimecres 25 de març tindrà lloc la 3a etapa de la 95a edició de la Volta Ciclista Catalunya. L etapa tindrà sortida i arribada a Girona i un pas intermedi per
Más detallesL ART ISLÀMIC. Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà
L ART ISLÀMIC Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà Què és el sincretisme? El sincretisme és la tendència a fondre influències heterogènies i fer-se-les pròpies. Alguns exemples de sincretisme
Más detallesASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA,
Ajuntament de Tarragona Conselleria d Ensenyament Institut Municipal d Educació Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA
Más detallesLa medicina de guerra
La medicina de guerra Presentació La medicina de guerra s especialitzà en tècniques mèdiques iniciades, en part, a partir d experiències anteriors. La conjuntura bèl lica va fer que cirurgians i metges
Más detallesESPAIS PER A LA GENT GRAN MANRESA
ESPAIS PER A LA GENT GRAN MANRESA PRESENTACIÓ Des de la Regidoria de Participació ciutadana, Joventut i Gent gran s ha treballat amb l artista Ferran Costa i Duran per poder disposar d unes imatges de
Más detallesINFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT
INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT 1. SITUACIÓ DE LES LLARS D INFANTS A LA COMARCA 2. PLACES A LES LLARS D INFANTS COMISSIÓ DE CONCILIACIÓ PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL Data: Baix Llobregat,
Más detallesPacte de la Mobilitat. Grup de treball de la Bicicleta
Pacte de la Mobilitat Grup de treball de la Bicicleta 16 de gener de 2013 01 Sagrada Família Actuacions Reordenació de l accés d autocars turístics a la basílica de la Sagrada Família Abril 2012 Carril
Más detallesSANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA FITXA DIDÀCTICA /
Más detallesEL PARC GÜELL Història del Parc Güell
EL PARC GÜELL Història del Parc Güell Antoni Gaudí va construir el Parc Güell a la Muntanya Pelada cap a l any 1900 (principis del segle XX). La Muntanya Pelada és al nord del barri de Gràcia. A l any
Más detallesPADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ
Informació anual PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ Any 2014 Observatori de Desenvolupament Local del Maresme Àrea de Promoció Econòmica 13 de Gener del 2015 Amb el suport de: PADRÓ CONTINU XIFRA
Más detallesLES FONTS DE LA HISTÒRIA Les fonts primàries i les fonts secundàries
LES FONTS DE LA HISTÒRIA Les fonts primàries i les fonts secundàries Aquesta imatge pot tenir drets reservats Foto: Òscar Martínez. ANC Arxiu de Gestió Nom alumne/a: Grup: Data: 1. INTRODUCCIÓ Les fonts
Más detallesFITXA NÚM. 59 1/10 LOCALITZACIÓ TOPOGRÀFICA
FITXA NÚM. 59 1/10 LOCALITZACIÓ TOPOGRÀFICA ADREÇA PRINCIPAL: Mig, Ctra. del, s/n FITXA NÚM. 59 2/10 DADES DE BASE ADREÇA PRINCIPAL: Mig, Ctra. del, s/n DENOMINACIÓ: Ca l'esquerrer CRONOLOGIA I AUTOR/S:
Más detallesConvento de Sant Bartomeu de Bellpuig. Visitar
Convento de Sant Bartomeu de Bellpuig Visitar Síntesis histórica El convento de Sant Bartomeu, situado en las afueras del núcleo urbano de Bellpuig, es una interesante muestra de la transición del gótico
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura
Más detallesHistòria de l art. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 2. Fase específica. Convocatòria 2015
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2015 Història de l art Sèrie 2 Fase específica Qualificació 1 Exercici 1 2 3 4 1 Exercici 2 2 3 4 1 Exercici 3 2 3 4 Suma de notes
Más detalles1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
Más detallesHistòria de l art. Proves d accés a la universitat. Sèrie 3. Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) Convocatòria 2016
Proves d accés a la universitat Convocatòria 2016 Història de l art Sèrie 3 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació Exercici 1 1 2 a b Exercici 2 c d e Suma de
Más detallesJORNADES. anys TARRACO. patrimoni mundial un passat ple de futur
JORNADES anys TARRACO patrimoni mundial un passat ple de futur del 27 de novembre al 3 de desembre de 2017 dilluns 27 de novembre presentació de les actes del iii congrés internacional d arqueologia i
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesMAQUETA PER AL MURAL DEL SOL
MAQUETA PER AL MURAL DEL SOL Joan Miró, 1956 Gouache, carbonet damunt paper 212,8 x 121,5 cm El 1955, la UNESCO va sol licitar la participació de Joan Miró en la decoració de l edifici de la seva nova
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesArquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX D escola a Acadèmia - 1775: fundació de l Escola Gratuïta de Dibuix. - 1778: Escola de Nobles Arts. - 1817: s inaugura la secció d arquitectura. - 1849: Reial Decret d Isabel
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Más detallesArquitectura a Espanya. Segles XVII Classicisme arquitectònic versus Barroc
Arquitectura a Espanya Segles XVII Classicisme arquitectònic versus Barroc Evolució arquitectònica a Espanya durant el segle XVII Centre peninsular (Lerma i Madrid) Francisco de Mora Juan Gómez de Mora
Más detallesCan Boet - Centre de patrimoni arqueològic i natural
Centre d estudis d Arqueologia i Història de Mataró Foto: Sergio Ruiz Situació i història Can Boet. C. de Pablo Iglesias, 83-08302 Mataró Vil la romana de Torre Llauder Font: Google Earth Situació i història
Más detallesLa Barcelona de La catedral del mar (visita guiada)
LA BARCELONA DE LA CATEDRAL DEL MAR (visita guiada) Comencem a l'exterior de les muralles medievals. La Porta de l'àngel (1) era una de les portes d'entrada a la ciutat de les muralles medievals del S
Más detallesCastell de Claramunt. Visitar
Castell de Claramunt Visitar Síntesi històrica El castell està documentat des de l any 978. Com a castell de frontera, formava part de la marca del comtat de Barcelona i servia per fer front als atacs
Más detallesCatalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les
Más detallesInforme continu sobre el sector de l habitatge a Catalunya
Informe continu sobre el sector de l habitatge a Catalunya Actualització: Juliol - agost 29 1. Indicadors macroeconòmics anual 27 28 29 PIB Catalunya 3,6%,7% -4,5% Aturats registrats (2) 265.789 423.232
Más detalles1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA
L ARQUITECTURA RACIONALISTA A GIRONA. 1 1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA Cap als anys 30 es produeix una ruptura amb les tendències arquitectòniques del moment. La nova arquitectura s'acosta a la proporcionalitat
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesAl Treball en Transport Públic
Al Treball en Transport Públic El Cas de l Aeroport de Barcelona 19 d octubre, 2004 Transport Públic per a tothom 1 . Plantejament L Aeroport del Prat, ha estat, és i serà una de les àrees amb major nombre
Más detallesDistribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2014)
Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2014) 21 de desembre del 2015 ÍNDEX I. Introducció: l Índex de Renda Familiar Disponible II. Evolució de la renda III. Renda
Más detallesUbicació de les capelles a la nau de la Catedral de Girona Guia didàctica
Ubicació de les capelles a la nau de la Catedral de Girona Guia didàctica Presentació: Aquesta petita activitat té com a objectiu presentar la totalitat de les capelles laterals de la Catedral de Girona
Más detallesJoan Vernet i Borràs. L'ermita de Paret Delgada de la Selva del Camp: un incendi de l'any 1765 cremà la imatge de la Mare de Déu i el retaule
Joan Vernet i Borràs L'ermita de Paret Delgada de la Selva del Camp: un incendi de l'any 1765 cremà la imatge de la Mare de Déu i el retaule Des de la fundació del Santuari, a finals del segle XII, fins
Más detallesDEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesBUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT
BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI Atur registrat Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT CONTINGUTS Taxa d atur registrat. Resum de dades... 3 La taxa d'atur es redueix al març i se situa en el 13,4% de la població
Más detallesBREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesII Cicle de Conferències del Palau Güell Gaudí i els seus impulsors
II Cicle de Conferències del Palau Güell Gaudí i els seus impulsors Del 6 al 27 d octubre de 2014 Els López i els Güell, figures clau del Modernisme PRESENTACIÓ Els cicles de conferències del Palau Güell
Más detallesARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG
1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ
Más detalles37ª PEONADA POPULAR DE SANTA TECLA
37ª PEONADA POPULAR DE SANTA TECLA Recorregut Peonada: Vidal i Barraquer, Pere Martell, Moll de Costa, Gravina, Passeig de la Independència, Prat de la Riba, Rambla Nova, Colom, Cervantes, Lleida, Mallorca,
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
Barem: / Baremo: L alumne triarà entre l exercici A o B. Exercici B: les quatre preguntes tindràn una valoració màxima de 2 5 punts cadascuna. EXERCICI A: Imatge 1: El Discòbol. Mirón. Còpia romana d un
Más detallesFoto: Albert Oliveras ANYS DEL TREN DE SARRIÀ. calendari 2014
Foto: Albert Oliveras a a calendari 2014 Foto: Albert Oliveras gener 2014 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Estació de la Molina el 1925, poc després que
Más detallesLa governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord
La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord Mariona Tomàs Col lecció_estudis Sèrie_Govern Local 13 La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord La governabilitat metropolitana
Más detallesÍndex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 3 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesL índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa
Más detallesMITJA MARATÓ + 10 KM CIUTAT DE TARRAGONA
MITJA MARATÓ + 10 KM CIUTAT DE TARRAGONA Diumenge, 26 de Novembre 2017 Recorregut: L 3,6,34,54 (dir. Centre). Recorregut: L 3,6,34,54 (dir. Barris). Recorregut: L 8,11,12 (dir. Llevant). Recorregut: L
Más detallesCalendari d activitats
Calendari d activitats GENER Dijous, 18 Roda de Premsa/Mitjans de comunicació Presentació del CD del Concert La Principal de La Bisbal en directe MARÇ Divendres, 16 Biblioteca Pere Caner Taula rodona La
Más detallesEDDETUR Informe anual de perfil del turista i visitant. Badalona. Oficina Tècnica de Turisme Gerència de Serveis de Turisme
EDDETUR 215 Informe anual de perfil del turista i visitant Badalona Oficina Tècnica de Turisme Gerència de Serveis de Turisme Eddetur 215. Badalona DADES BADALONA 215 (198 ENTREVISTES) I 214 (333 ENTREVISTES),
Más detallesESTADÍSTIQUES PAU 2014
ESTADÍSTIQUES PAU 24 INDEX. Mapa distribució tribunals PAU juny 24 2. Mapa resultats PAU juny 24 de Catalunya per demarcacions 3. Mapa resultats PAU setembre 24 de Catalunya per demarcacions 4. Resultats
Más detallesBIBLIOGRAFIA DIBUIXOS PREMIS YNGLADA-GUILLOT
BIBLIOGRAFIA DIBUIXOS PREMIS YNGLADA-GUILLOT GENERAL Rafael BENET, Cròniques d art a La Veu de Catalunya 1934-36, Fundació Rafael Benet, Barcelona, 2006. Catàleg de l Exposición de dibujos de Pedro Ynglada,
Más detallesParades de flors a la Rambla barcelonina. Al fons, l església barroca de Betlem. El 1853 s instal laren per primera vegada a
LA VIDA AL CARRER Parades de flors a la Rambla barcelonina. Al fons, l església barroca de Betlem. El 1853 s instal laren per primera vegada a la Rambla de les Flors les parades de flors i plantes, regentades
Más detallesRENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL
Informació anual RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL Anys 2011 i 2012. Base 2010 Observatori de Desenvolupament Local del Agost 2015 Amb el suport de: L ANY 2012 LA RENDA DISMINUEIX AL
Más detallesOficinas de la Seguridad Social CATALUÑA
BARCELONA ARENYS DE MAR ISM Port, s/n 937 923 603 BARCELONA BADALONA INSS C/ Margarida Xirgu, 33-39 933 841 311 933 841 715 Preferente con cita BARCELONA BADALONA Avda. President Companys 106-110 933 847
Más detalles- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials.
PRIMER D E.S.O. ESFORÇOS I ESTRUCTURES TECNOLOGIA IES SOLLANA - ESTRUCTURES - Què és un estructura? Definició És un conjunt d elements que: És estable. Suporta el seu propi pes. És resistent als esforços
Más detallesBARCELONA (àmbit municipal)
Llistat d'eaias Barcelona (àmbit municipal) Barcelona (àmbit comarcal) Girona Lleida Tarragona Terres de l'ebre BARCELONA (àmbit municipal) EAIA CENTRAL BARCELONA c/valencia, 344, 3ª planta 08009 Barcelona
Más detallesFira. ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal
ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal La Bisbal d Empordà, vinculada principalment a l artesania de la ceràmica, és un dels centres capdavanters de Catalunya. Per aquest motiu, la Bisbal és
Más detalles3. Endorsements Identidade OREY Kit de Normas 3.1 Junho 2006 Endorsements Os endorsements da marca Orey apenas possuem versões horisontais, que devem ser utilizadas em todas as situações gráficas. OREY
Más detallesÉs d orígen desconegut i encara no té cura.
L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA
Más detallesART DE L EDAT MODERNA
Diploma d especialització en Història de l Art ART DE L EDAT MODERNA El Renaixement a les Illes Balears UOM Curs 2011/2012 Magdalena Cerdà Garriga ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. ARQUITECTURA 3. ARTS PLÀSTIQUES
Más detallesEstat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons
Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons Realitzat amb l assistència Amb el suport de: 1 2 Índex
Más detallesFITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè
Más detallesPla local de seguretat viària
Pla local de seguretat viària 1 2006 1er any 19 municipis 931.307 habitants 12,35% població TERRASSA TARRAGONA LLEIDA GIRONA VILANOVA I LA GELTRÚ GAVÀ SANT FELIU DE LOBREGAT FIGUERES TORTOSA OLOT AMPOSTA
Más detallesAquest és un fragment de l'entrada Porta Pintada, plaça de la del llibre Els carrers de Palma de Gabriel Bibiloni (en procés de publicació)
Aquest és un fragment de l'entrada Porta Pintada, plaça de la del llibre Els carrers de Palma de Gabriel Bibiloni (en procés de publicació) Porta Pintada, plaça de la En aquesta entrada entenem per plaça
Más detallesPadró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya
3 de març de 2016 Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any 2015 La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya L Alt Empordà i la Segarra són les comarques amb
Más detallesLA FACULTAT ANTONI GAUDÍ
FACULTAT ANTONI GAUDÍ LA FACULTAT ANTONI GAUDÍ La Facultat Antoni Gaudí és un centre universitari que pertany a l Ateneu Universitari Sant Pacià. A partir dels estudis de grau, màsters i postgrau, busca
Más detallesDes de 1864 endolcint la vida dels barcelonins.
Des de 1864 endolcint la vida dels barcelonins www.pastisserialacolmena.com La Colmena dins la Història de la ciutat Si ens remuntem a l època de Barcino, ens trobem que l emplaçament actual de La Colmena
Más detallesRECULL DE PREMSA. Mort Creu Casas, primera dona membre numerària de l Institut d Estudis Catalans
comunicació RECULL DE PREMSA Mort Creu Casas, primera dona membre numerària de l Institut d Estudis Catalans 20 de maig del 2007 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans Comunicació Carrer
Más detallesESTADÍSTIQUES PAU 2017
ESTADÍSTIQUES PAU 2017 INDEX 1. Mapa distribució tribunals PAU juny 2017 2. Mapa resultats PAU juny 2017 de Catalunya per demarcacions 3. Mapa resultats PAU setembre 2017 de Catalunya per demarcacions
Más detallesAssociació Consell de Cent
1 Avui dia, anar amunt i avall del passeig de Gràcia, passejar pel parc de la Ciutadella, o moure s pels distints barris [...] forma part de la nostra activitat quotidiana. Costa d assumir que tot això
Más detallesCURS ACADÈMIC:
LLICENCIATURA: història CURS:Segon cicle CURS ACADÈMIC: 2006-2007 Codi: 28838 Assignatura: Història de l escriptura i del llibre. Codicologia. Tipus d assignatura: teòrico-pràctica Nº de crèdits: 5 crèdits
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesMODIFICACIÓ DELS REQUISITS PER L APLICACIÓ DE REGLES D INVERSIÓ DEL SUBJECTE PASSIU
Per Reial Decret 828/2013, de 25 d octubre s han modificat diversos articles del Reglament de l IVA, que afecten a la justificació documental de l aplicació de les regles d inversió del subjecte passiu
Más detallesEncara no tens el llibre! De regal un CD de música.
Encara no tens el llibre! De regal un CD de música. L any 2015 vam presentar l edició d un llibre excepcional 150 anys del ferrocarril de Tarragona Martorell (1865-2015, colofó dels diversos actes commemoratius
Más detallesArquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
Más detallesLa Nazionale centrale Vittorio Emanuele II: una gran biblioteca romana
La Nazionale centrale Vittorio Emanuele II: una gran biblioteca romana Biblioteca Angelica, sala de lectura Biblioteca Casanatense, saló monumental El 1849 es proclama la segona república romana El 1870
Más detallesMapa penitenciari per a la Barcelona de 2017
Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017 La capital de Catalunya es compromet amb un Pla que alliberarà els terrenys de la Model i Trinitat Vella i contribuirà a desenvolupar una política penitenciària
Más detallesDilluns 27 de novembre a les 19 h.
TARRAGONA PATRIMONI MUNDIAL-2017 PROGRAMA D ACTES Dilluns 27 de novembre a les 19 h. PRESENTACIÓ DE LES ACTES DEL III CONGRÉS INTERNACIONAL D ARQUEOLOGIA I MÓN ANTIC: LA GLÒRIA DEL CIRC: CURSES DE CARROS
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesHABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI
HABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE L'any 2004, l'obra Social "la Caixa" va posar en
Más detalles