PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ D UNA ESTACIÓ DE SERVEI SITUADA AL CARRER K DE LA ZONA FRANCA

Transcripción

1

2 PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I DE MILLORA URBANA PER A LA REGULACIÓ D UNA ESTACIÓ DE SERVEI SITUADA AL CARRER K DE LA ZONA FRANCA El present PEU i MU ha estat redactat per la Direcció de Serveis de Planejament de la Gerència adjunta d Urbanisme de la Gerència d Hàbitat Urbà de l Ajuntament de Barcelona Neus Aleu, arquitecta, Directora de Projectes Redacció Juan Luis Argelich, enginyer industrial col laborador Marta Sorolla, estudiant d arquitectura col laboradora

3 Índex general MEMÒRIA D_1 ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA D_2 NORMES REGULADORES D_3 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA D_4 ANNEXES D_5

4 ÍNDEX D_1. MEMÒRIA 0. Introducció 1. Objectiu 2. Iniciativa 3. Titularitat del sòl 4. Àmbit 5. Estat actual 6. Planejament vigent 7. Proposta d ordenació 8. Justificació jurídica 9. Quadres de sòl i sostre 10. Criteris de gestió i desenvolupament 11. Avaluació econòmica i financera 12. Pressupost 13. Pla d etapes 14. Informe mediambiental

5 D_1. MEMÒRIA. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca 0. OBJECTIU 2. INICIATIVA DE PLANEJAMENT Durant els últims 25 anys els terrenys inclosos en l àmbit d aquest Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana han estat destinats a donar subministrament de Gas Liquat del Petroli (GLP) principalment a taxistes, però en els últims anys s ha incrementat el subministrament a vehicles provinents de França i Itàlia on l ús d aquest carburant està molt més extens. Els vehicles destinats a taxi van substituint el GLP per gasoil o per vehicles híbrids, aquest fet juntament a la finalització de la concessió administrativa fa que es plantegi renovar aquesta estació de servei i dotar-la d altres serveis d energia per a la mobilitat, com la gasolina, el gasoil i punts de càrrega elèctrics. Actualment a la Zona Franca es realitzen moltes operacions d abastament de carburant, principalment de camions, i l oferta actual d estacions de servei a l entorn difícilment arriba a cobrir aquesta demanda. L estació de servei més propera és la de la cruïlla d entrada a Mercabarna al mateix carrer K però en sentit nord, així, doncs, aquesta nova estació de servei en el sentit sud faria que es disposes d una estació de servei en cada un dels sentits de circulació, fet que milloraria la circulació de l entron. 1. OBJECTIU L objecte del present Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana és la nova implantació d una estació de servei que substitueixi l actualment existent en els sòls situats en el mateix àmbit. La concessió de l estació de servei actual atorgada el 23 de desembre de 1986 per un període de 25 anys finalitzava el 23 de desembre de 2011, en data 19 de desembre de 2011 Repsol Butano, S.A. sol licita una prorroga d un any que la Direcció de Patrimoni d aquest Ajuntament estima parcialment prorrogant la concessió fins el 30 de juny de 2012, ja que donada la singularitat de l emplaçament tan proper a Mercabarna es considera convenient actualitzar les instal lacions per tal de donar un servei més d acord a les necessitats actuals, és per això que en paral lel a aquest Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana es tramita el Plec de clàusules reguladores de la concessió per a l'ús privatiu respecte de la finca situada al carrer K entre els carrers 40 i 11 del polígon industrial del Consorci de la Zona Franca, per a destinar-la a la construcció i explotació d'una estació de servei per al subministrament de carburant i usos complementaris, en el que s estableixen les condicions que han de regular la concessió que farà possible aquesta actuació. Així mateix, s observa que la parcel la contigua a aquests sòls, situada al carrer número 40, núm. 1-5, limita únicament per un xamfrà amb vial; atès que es tracta d una parcel la de grans dimensions, es considera convenient dotar-la d una millor accessibilitat. La iniciativa d aquest Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana és de l Ajuntament de Barcelona, formalitzada a través de la Direcció de Patrimoni. 3. TITULARITAT DEL SÒL La titularitat dels sòls inclosos en l àmbit del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana és pública, en concret de l Ajuntament de Barcelona. 4. ÀMBIT L àmbit de planejament comprèn part dels sòls qualificats actualment com a sòls de Protecció de sistemes generals (clau 9), en concret la part vinculada al sistema viari contigu del carrer K, deixant fora la part de protecció de sistemes generals vinculada al sistema ferroviari, també comprèn una part dels sòls adjacents actualment qualificats com a sistema de parcs i jardins urbans actuals i de nova creació d àmbit metropolità (clau 6c) contigus. L àmbit té una superfície total de m 2, dels quals m2 corresponen a la protecció de sistemes i 255 m2 a la zona verda. 5. ESTAT ACTUAL Actualment els sòls inclosos en l àmbit tenen una topografia gairebé planera. Estan ocupats per una estació de servei que consta d un edifici amb una superfície construïda de 58 m 2, una zona de rentat de 56 m 2 i una marquesina de 180 m 2. També queda dins l àmbit part del pou de ventilació de la línia 9 del Metro, en execució. Pel que fa a les infraestructures s ha de tenir en compte la infraestructura ferroviària existent: - Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en superfície que passa per fora de l àmbit però que condiciona l emplaçament - Línia 9 del Metro que va soterrada i afecta directament una part de l àmbit. 1

6 D_1. MEMÒRIA. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca Els serveis existents de les diferents companyies que afecten directament l àmbit són: - Xarxa de clavegueram. - Aigua. - Electricitat, amb línies soterrades i una línia aèria amb una torre dins l àmbit. - Gas. noves necessitats, per una banda s incrementa el verd fins a limitar amb el nou vial, aconseguint a la vegada mantenir més arbrat existent i per altra se substitueix el verd just en el punt en què se situa el pou de ventilació del metro i per tant de difícil urbanització com a espai lliure. Protecció de sistemes generals (clau 9), només queda amb aquesta qualificació la part que serà exclusiva d ús per a l estació de servei i per aparcament. TITULARITAT DEL SÒL 6. PLANEJAMENT VIGENT El Pla General Metropolità, aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976, donava a la totalitat dels sòls la qualificació de Protecció de sistemes generals (clau 9). Posteriorment la Modificació puntual del Pla General Metropolità a la factoria Azko Nobel de la Zona Franca, amb un Text Refós aprovat el 2 de febrer de 2009, qualificava part d aquests sòls com a sistema de parcs i jardins urbans actuals i de nova creació d àmbit metropolità (clau 6c). De tots els sòls qualificats com a Protecció de sistemes generals de l entorn, s inclouen dins l àmbit només els sòls que estan vinculats al sistema viari, deixant fora els sòls vinculats al sistema ferroviari, en aquests sòls la Normativa Urbanística del PGM en el seu article 174 permet, a través d un Pla Especial, autoritzar estacions de servei. La titularitat de tots els sòls inclosos en aquest àmbit de planejament és pública. USOS ADMESOS Sistema de xarxa viària bàsica (clau 5), en aquesta franja de sòls li són d aplicació els articles 196 a 199 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità. Sistema de parcs i jardins urbans actuals i de nova creació d àmbit metropolità (clau 6c), en aquests sòls li és d aplicació l article 203 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità. Protecció de sistemes generals (clau 9), en aquests sòls li és d aplicació l article 174 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità. ORDENACIÓ DE L ESTACIÓ DE SERVEI I LA ZONA D APARCAMENT La proposta d ordenació se centra només en els sòls qualificats com a Protecció de sistemes 7. PROPOSTA generals (clau 9). La qualificació ha quedat dividida en dos parts: una d elles dins la línia límit d edificació respecte la infraestructura ferroviària i l altra ja fora d aquest límit. QUALIFICACIÓ DEL SÒL El present Pla especial urbanístic i de millora Urbana ajusta les qualificacions urbanístiques actuals a la necessitat de destinar els sòls a emplaçar una nova benzinera amb llurs serveis, en aquest indret de la ciutat. Així mateix, es proposa una millor accessibilitat als sòls compresos dins l àmbit. Per aquest motiu, la qualificació dels sòls proposada és la següent: Sistema de xarxa viària bàsica (clau 5): es qualifica una franja de 6 metres d amplada que dóna continuïtat als accessos, tant d entrada com de sortida, i pot servir d accés a la parcel la corresponent al carrer 40, núm Sistema de parcs i jardins urbans actuals i de nova creació d àmbit metropolità (clau 6c), s ajusta aquesta qualificació de manera que s adapti millor tant a les preexistències actuals com a les Qualificació 9 dins el límit d edificació: Tots aquests sòls estan inclosos en la franja que marca la línia límit d edificació respecte la infraestructura ferroviària i per tant no són edificables. A part hi ha una franja més estreta que està també dins la zona de protecció de la mateixa infraestructura ferroviària i que per tant no s hi poden executar obres ni instal lacions fixes o permanents, però fora d aquesta zona de protecció si que s admet l ús d aparcament exclusivament. Qualificació 9 fora del límit d edificació: Aquests sòls són els que es destinaran pròpiament a estació de servei. Per una banda es regula l ocupació tant del subsòl com de l edificació sobre rasant. Per regular aquests paràmetres s ha tingut en consideració la línia límit d edificació respecte a la infraestructura ferroviària, en concret de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 2

7 D_1. MEMÒRIA. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca existents en superfície i respecte la línia 9 del metro soterrada, també s han considerat les infraestructures de serveis existents soterrats i la voluntat de soterrament de la línia elèctrica aèria actual. Ocupació del subsòl: ve definit en el plànol P02. Regulació del subsòl, el qual defineix el perímetre màxim d ocupació en subsòl, aquest perímetre màxim sempre està situat dins la qualificació de Protecció de sistemes generals i ve determinat, com s ha comentat anteriorment, per la distància a les infraestructures existents en superfície dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i per la distància a les infraestructures soterrades de la línia 9 del metro de Barcelona. Per altra banda s han de tenir en compte totes les infraestructures de serveis soterrades, tant existents com el traçat del futur soterrament de la línia elèctrica aèria actual. En tots els casos s han deixat 2 metres de seguretat respecte les infraestructures tant de transport com de servei existents. Ordenació de l edificació: ve definida en el plànol P03. Regulació de l edificació, l àmbit d implantació de l estació de servei estarà sempre dins la qualificació de Protecció de sistemes generals i ve determinat, com s ha comentat anteriorment, per la distància a les infraestructures existents en superfície dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i per la distància a les infraestructures soterrades de la línia 9 del metro de Barcelona. Per altra banda s han de tenir en compte totes les infraestructures de serveis soterrades, tant existents com el traçat del futur soterrament de la línia elèctrica aèria actual. En aquest cas només es considera la separació a la línia 9 de Metro ja que els elements edificats poden situar-se per sobre de les infraestructures de servei sense recolzar-se directament a sobre. L estació de servei està integrada per tres elements edificats clarament diferenciats: - Edifici: tindrà un sostre màxim de 140 m 2, amb una alçada de planta baixa que correspon a un màxim de 5,00 metres. - Marquesina: ocuparà un màxim 440 m 2, amb una alçada màxima de 9,00 metres. - Zona de rentat: ocuparà un màxim de 82 m 2, amb una alçada màxima de 5,00 metres. vegetació i a més té continuïtat amb una altra zona verda, el punt en què se substitueix coincideix amb part del pou de ventilació de la línia 9 del Metro. Es produeix un petit increment, de 5 m 2, en la superfície qualificada de Sistema de parcs i jardins urbans actuals i de nova creació d àmbit metropolità (clau 6c). No es produeix tampoc una alteració en la localització de la superfície destinada a zona verda ja que l ajust es produeix en el mateix àmbit del Pla Especial i de Millora Urbana. 8. JUSTIFICACIÓ JURÍDICA L article 174 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità disposa que als espais de protecció vinculats al sistema viari, es podran autoritzar gasolineres i estacions de serveis mitjançant la redacció d un pla especial. L'objecte del Pla especial urbanístic s'ajusta a les finalitats típiques d aquest tipus de plans, definides a l'art. 67 i 68 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, i a les previsions de l'article 92 del Reglament de la Llei d urbanisme. Així mateix, i d'acord amb el que preveu l'apartat 1 de l'article 69 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d agost, conté les determinacions pròpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades. Alhora, l objecte de la proposta s ajusta a les finalitats expressades en l article 70 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, per als plans de millora urbana en sòl urbà consolidat, d acord amb l apartat b) d aquest article. AJUST DE ZONES VERDES D acord amb el quer disposa l article 98 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme i l article 66.5 de la Carta municipal de Barcelona aquesta memòria justifica que no es produeix cap modificació de zones verdes atès que l ajust no altera la seva funcionalitat, la seva localització en el territori, ni disminueix la seva superfície. La funcionalitat no s altera atès que es produeix una millora sensible en la qualitat de l ús de l espai en quant a la formalització d aquest, ampliant-se la zona verda just en un punt que ja existeix 3

8 D_1. MEMÒRIA. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca 9. QUADRES DE SÒL I SOSTRE El quadre comparatiu, entre el planejament vigent i el proposat, dels sòls inclosos dins l àmbit d aquest Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana és el següent: construcció i explotació d'una estació de servei per al subministrament de carburant i usos complementaris, en el que s estableixen les condicions que han de regular la concessió que farà possible aquesta actuació. PLANEJAMENT VIGENT PLANEJAMENT PROPOSAT DIFERÈNCIA 12. PRESSUPOST Sistema viari (clau 5) Sistema espais lliures (clau 6c) A part de la construcció concreta de l estació de servei, l execució d aquest planejament inclou també altres despeses derivades del mateix: Protecció de sistemes (clau 9) ÀMBIT A partir d unes necessitats concretes per aquesta estació de servei i en funció de la capacitat de la mateixa s han definit tres elements edificats clarament diferenciats: - Edifici: tindrà un sostre màxim de 140 m 2, amb una alçada de planta baixa que correspon a un màxim de 5,00 metres. - Marquesina: ocuparà un màxim 440 m 2, amb una alçada màxima de 9,00 metres. - Zona de rentat: ocuparà un màxim de 82 m 2, amb una alçada màxima de 5,00 metres. Urbanització del vial: m2 x 250 /m2 = Urbanització de l espai lliure: 260 m2 x 170 /m2 = Estació de servei: El cost de construcció de l estació de servei serà aproximadament d , el valor concret vindrà determinat en el corresponent projecte d edificació. 10. CRITERIS DE GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT La titularitat dels sòl és pública, en concret de l Ajuntament de Barcelona, i per tant el present Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana no requereix de gestió urbanística prèvia a l execució de les obres. També aquest planejament derivat és finalista en sí mateix, de manera que es pot actuar directament a partir de l aprovació definitiva del present pla. 13. PLA D ETAPES Per a l execució del present Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana s estableix una sola etapa que es desenvoluparà en quatre anys a partir de la vigència del pla. 14. INFORME MEDIAMBIENTAL Introducció 11. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA La viabilitat econòmica i financera de l actuació queda garantida per l interès que té la Direcció de Patrimoni d aquest Ajuntament en tramitar en paral lel a aquest document de planejament el Plec de clàusules reguladores de la concessió per a l'ús privatiu respecte de la finca situada al carrer K entre els carrers 40 i 11 del polígon industrial del Consorci de la Zona Franca, per a destinar-la a la L informe mediambiental d un Pla s ha d entendre com un apartat clau per donar impuls a un nou model de planificació orientat a la sostenibilitat. És un instrument general de prevenció ambiental que assegura que es tenen en compte tots els paràmetres mediambientals que poden veure s afectats a l hora de definir el planejament territorial urbanístic. 4

9 D_1. MEMÒRIA. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca MARC GLOBAL L objectiu de l avaluació ambiental que es recull en el present informe és garantir el desenvolupament sostenible de la ciutat de Barcelona, mitjançant l anàlisi de tots els sectors ambientals implicats. En el marc global és a l Informe Brundtland (1987) on es va definir el concepte de desenvolupament sostenible, per primera vegada, com aquell desenvolupament capaç de satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures. Des d aleshores s han anat succeint una sèrie d esdeveniments internacionals que són referència per establir els diferents objectius ambientals a considerar: Convenció de Rio de Janeiro. Es comença a utilitzar àmpliament el concepte de desenvolupament sostenible. D aquesta convenció en surten diversos criteris: utilitzar els recursos renovables per sota de la seva taxa de regeneració; utilitzar els recursos no renovables amb taxes de consum inferiors a les taxes de desenvolupament de recursos substitutius renovables; i limitar l emissió al medi ambient de contaminants per sota de la capacitat d absorció i de regeneració del medi. Protocol de Kyoto. Té com a finalitat assolir els compromisos fixats en el Conveni sobre el canvi climàtic: l estabilització de les concentracions de gasos amb efecte hivernacle a l atmosfera a un nivell que impedeixi interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. Protocol de Montreal. El seu objectiu és eliminar els gasos que destrueixen la capa d ozó. Convenció de Ramsar. Pretén assegurar la conservació i l ús racional de les zones humides. Convenció de Berna. Té per objectiu garantir la conservació de la flora i de la fauna silvestres, i dels seus hàbitats naturals, així com la protecció de les espècies migratòries amenaçades d extinció. Convenció de Bonn. Contribueix a la conservació de les espècies terrestres, marines i aviàries d animals migratoris al llarg de la seva àrea de distribució. Convenció sobre la protecció del patrimoni cultural i natural mundial. Pretén identificar, protegir, conservar, rehabilitar i transmetre a les generacions futures el patrimoni cultural i natural situat al seu territori. Conferència de l ONU sobre el canvi climàtic de Copenhaguen. Renunciant a la unanimitat, el plenari de la conferència climàtica només va poder assumir un document de mínims que va postergar per a 2010 els deures climàtics, entre ells la fixació de la reducció d emissions contaminats per a les nacions riques. Cimera de Cancun sobre el canvi climàtic del 2010 amb l'objectiu de debatre noves mesures per aturar el canvi climàtic i el seu finançament; tot i que al final no s'hi va aconseguir cap acord de rellevància. Per altra banda, els principals criteris de sostenibilitat que impulsa la Unió Europea queden plasmats en l últim dels programes d acció per al medi ambient elaborat, així com en les directives vigents. L AGENDA 21 LOCAL DE BARCELONA L Agenda 21 Local és una resposta de la ciutat de Barcelona a la invitació que es va formular des de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de les Nacions Unides, per tal que les ciutats elaboressin plans i accions per afrontar els reptes socioambientals del segle XXI, tenint en compte que molts dels problemes ambientals del planeta tenen el seu origen en les grans àrees urbanes. Barcelona ha fet una clara aposta vers la sostenibilitat amb l aprovació de la seva Agenda 21, fruit d un llarg treball de consens entre les entitats cíviques, universitats i empreses, administracions públiques i associacions representats tots ells en el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, el 21 de maig de 2002 s aprova definitivament el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Aquest compromís inclou deu objectius pel amb les seves línies d acció: Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable. Preservar els recursos naturals i promoure l ús dels renovables. Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d equitat i participació. Potenciar l activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible. Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l educació i la comunicació ambiental. Reduir l impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació internacional. 5

10 D_1. MEMÒRIA. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca Anàlisi del context S adjunta un fotoplànol de l emplaçament: Es tracta d una actuació en sòl urbà consolidat (segons la definició del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei d Urbanisme) que es desenvolupa en terrenys que tenen les següents qualificacions: - Sistema viari (clau 5) - Sistema d espais lliures (clau 6c) - Protecció de sistemes generals (clau 9) No s han detectat elements ambientalment rellevants, ni en el seu medi físic ni biòtic, ni elements amb repercussió sobre el paisatge. RISCOS ASSOCIATS L àmbit del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana no està situat en cap zona de risc geològic, ni sísmic, ni d incendis forestals. Aquest àmbit està inclòs dins la zona de risc d inundació marcada per l Agència Catalana de l Aigua, però Barcelona disposa del Pla d Actuació d Emergència Municipal per a risc d Insuficiència Drenant Inundacions. PATRIMONI CULTURAL Pel que fa al patrimoni cultural, l àmbit del Pla Especial Urbanístic i Millora Urbana no conté cap element inclòs en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona a l àmbit del districte de Sants Montjuïc. ELEMENTS NATURALS A PRESERVAR En els sòls inclosos dins l àmbit existeixen elements vegetals que s han tingut en compte a l hora d ajustar la qualificació de l espai lliure. Principals impactes del Pla sobre el mediambient PROTECCIÓ DELS ELEMENTS VEGETALS DURANT LES OBRES Pel que fa als elements vegetals inclosos a l àmbit del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana i els propers al mateix que es mantenen, mentre durin les obres, s han de seguir les instruccions del manual de qualitat de les obres, especialment en el que fa referència a la protecció del tronc dels arbres tant públics com privats amb taulons de fusta per evitar que es malmetin. També s ha de tenir present l article 223 de les Ordenances Generals de Medi Ambient, el qual remet a l article 63 protecció de l arbrat de l Ordenança sobre obres i instal lacions i serveis en el domini públic municipal. 6

11 D_2. MOBILITAT. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA ÍNDEX DE L ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA 1 Antecedents 2 Objectius 3 Àmbit de l estudi 4 Metodologia de treball 5 Situació actual de la mobilitat 5.1 El transport públic 5.2 La mobilitat a peu 5.3 El transport privat 6 Prognosi de la demanda generada 7 Capacitat de servei 8 Efecte sobre el trànsit actual de la mobilitat generada 9 Contaminació acústica 10 Contaminació atmosfèrica 1

12 D_2. MOBILITAT. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca 1. ANTECEDENTS 2. OBJECTIUS De l acompliment de les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible resulta aquest estudi de mobilitat vinculat al Pla Especial de la benzinera de la Zona Franca, on l àmbit d estudi de la mateixa queda grafiat al següent plànol: El present estudi té com a principals objectius: 1. Mesurar la intensitat de trànsit de la situació actual a les vies que envolten l àmbit d estudi i les seves connexions immediates amb la resta del polígon industrial de la Zona Franca. 2. Analitzar la capacitat actual de les vies de circulació i calcular els nivells de servei actuals. 3. Calcular la generació de viatges de persones que provocarà la implantació de les noves activitats del Pla Especial d Estació de Servei Benzinera, en base a un possible escenari futur. 4. Proposar actuacions que millorin tant la situació actual com la futura pel que fa a la mobilitat dels desplaçaments en vehicle privat, que potenciïn la interconnexió de l àmbit amb la resta l entorn més pròxim i de la ciutat. Així, al present Pla Especial relaciona el sistema viari existent i la incidència que comporta la localització de la benzinera sobre la parcel la objecte d estudi. La mobilitat s ha convertit avui en dia, en un dels més apreciats béns i també en un dels més importants problemes ambientals dels nostres dies. Si bé no són discutibles els beneficis que reporta per l economia; el desenvolupament i el benestar social per tal de poder desplaçar se amb facilitat, comoditat i rapidesa, son esmentables les importants conseqüències ambientals que això comporta, com la contaminació atmosfèrica, la contaminació acústica, l ocupació i la partició del territori que afecta sobre la flora i la fauna, etc. Per això, si la mobilitat no és objecte d una planificació acurada, amb visió tant global com local, i si no gaudeix del consens dels diferents agents que hi participen, pot esdevenir un factor amb efectes negatius en diversos àmbits. Així mateix cal tenir present els principis inspiradors que marca la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat, i que han de regir la planificació de la mobilitat en qualsevol municipi. La Llei 9/2003 de mobilitat de Catalunya defineix la mobilitat sostenible com: la mobilitat que es satisfà en un temps i un cost raonables i minimitza els efectes negatius sobre l entorn i la qualitat de vida de les persones. Així mateix, són de compliment el Decret 344/2006 de regulació dels estudis d avaluació de mobilitat generada i el Decret362/2006 pel qual s aproven les Directrius Nacionals de Mobilitat. 5. Garantir la connexió entre els diferents sectors del territori i garantir un nivell d accessibilitat i mobilitat adequats al districte i a la resta de la ciutat. 6. Fomentar i donar preferència als mitjans de transport més sostenibles des del punt de vista ambiental i social, garantint els espais adequats per als vianants seguint les directrius actuals de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. 3. ÀMBIT DE L ESTUDI L àmbit d actuació del present Pla Especial queda definit per l illa delimitada per el lateral de la via de FGC, el carrer de la lletra K i els sectors de sòls qualificats de 6c en l àmbit. Les superfícies actuals de l àmbit queden desglossades de la següent manera: Superfície de l àmbit del Pla Especial: m² Superfície de vialitat: m² 2

13 D_2. MOBILITAT. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca S han pres les mesures de trànsit actuals i s han recollit els aforaments realitzats amb anterioritat en altres estudis de mobilitat de la zona estudiada per tal d obtindre finalment dades més feafents. A partir de les dades de trànsit s ha efectuat el càlcul de la demanda generada per aquestes activitats i s ha avaluat la capacitat de la activitat per no afectar el trànsit de la zona. 5. SITUACIÓ ACTUAL DE LA MOBILITAT Atès que el Pla Especial només consisteix en la instal lació d una estació de servei, és a dir, vinculat només a La proposta d ordenació contempla la ubicació d una benzinera a l alçada de l accés a la Zona Franca per la B 250, C 31, C 32, A 2 i B 10 i els corresponent itineraris de sortida. Les instal lacions previstes per a emplaçar se en l àmbit del Pla Especial són: - Estació de Servei benzinera. - Zona d aprcament. una activitat en que el vehicle privat és l únic i principal protagonista (ja sigui turisme o bé camió comercial), no s ha recollit la informació necessària per conèixer l oferta de línies de transport públic de la zona, ja que només serà utilitzat pels possibles treballadors de l àmbit, una mínima part front tots els usuaris del servei, que per la seva singularitat només accedirà en vehicle TRANSPORT PÚBLIC Atenent a les característiques específiques i els usos que contempla el Pla Especial, no s ha tingut en compte La ordenació proposada pel Pla Especial, estableix un àmbit en el qual s inclou: la mobilitat en transport públic que afectarà a una ínfima part dels treballadors de la estació de servei. - Estació de Servei Benzinera: Donant front al carrer de la lletra K, es preveu la localització d una Estació de Servei amb els corresponents carrils d accés i sortida, que es construirà sobre una llosa. - Zona de rentat de vehícles: Zona de rentat de vehícles amb les instal lacions pertinents. No obstant, cal assenyalar que la estació de metro més propera és la de Hospital de Bellvitge de la L1 i que s ubica a 1,6 quilòmetres de l emplaçament de la benzinera i que en tot l entorn hi circulen vàries línies d autobús, nº PR 4, N1, L78, L10, 21, METODOLOGIA DE TREBALL Així mateix, s està duent a terme la construcció de la L9 de metro, considerat un dels projectes més importants que té en marxa el Govern de la Generalitat de Catalunya, encara en construcció LA MOBILITAT A PEU Per a l execució de l estudi de mobilitat s ha realitzat una campanya de recollida de dades sobre el terreny. Per això, s ha realitzat un anàlisi de càrrega de la xarxa viaria actual. El lateral del carrer de la lletra K està dotat de voreres per millorar l accessibilitat a peu i elidir les barreres arquitectòniques. Així mateix s ha efectuat un inventari de tota la xarxa viària propera a l àmbit d estudi respecte els tipus de vies, sentits de circulació, nombre de carrils, funcionament de les interseccions i dels girs, estat de les voreres i altres paràmetres útils per a l obtenció de possibles punts conflictius a la xarxa viària EL TRANSPORT PRIVAT Tant l accés com la sortida de la Estació de Servei es duran a terme únicament pel carrer de la lletra K, de forma que la benzinera pugui prestar servei els veh/dia que hi circulen per aquest tram en els seus 2 carrils. 3

14 D_2. MOBILITAT. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca 6. PROGNOSI DE LA DEMANDA GENERADA Mitjançant un estudi de trànsit efectuat a la zona franca a partir d aforaments automàtics i manuals es pot detectar el trànsit potencial que circula per la zona de captació de vehicles del terreny objecte d estudi on s implantarà la nova benzinera. En el següent plànol es pot apreciar la intensitat mitjana diària (IMD) de vehicles a la zona propera d estudi. D acord amb estudis sectorials de la Zona Franca, la demanda de carburant en aquest punt serà de 1,26 litres per vehicle, lo qual representa litres/any. A una mitja de 30 litres/vehicle, la demanada prescrita serà de 383 vehicles/dia, per 16 hores de funcionament, representa 24 vehicles/hora (1 vehicle cada 2,5 minuts). Cada aparell sortidor té capacitat per a 12 vehicles/hora, per tant la dotació mínima serà de 2 aparells sortidors. D aquesta manera es garanteix que no es saturarà la benzinera generant aglomeracions que impedeixin la correcta mobilitat del carrer K. L anàlisi dels vehicles que han realitzat una parada a la benzinera s ha portat a terme mitjançant observacions durant 10 hores diàries. Segons estudi de l evolució horària del volum de vehicles a la zona Franca, aquesta franja horària suposa aproximadament un 68% del trànsit de pas total, un percentatge de circulació lleugerament superior al del global de la ciutat de Barcelona que volta el 59% en aquesta franja horària., tal com es veu a continuació: S ha calculat la demanda possible de la Estació de Servei. Atès que es tracta d una activitat singular vinculada a serveis pel vehicle, no s utilitzen les taules de l annex nº1 del Decret de Mobilitat Generada. Franja Horària Zona Franca Com es pot veure al el tram del carrer K on es troba emplaçat el terreny existeix un aforament automàtic efectuat aquest any en sentit entrada zona franca que ens indica una intensitat de circulació de vehicles/dia. 7h 13h 44,00% 14h 18h 24,00% Total (10 h) 68,00% 4

15 D_2. MOBILITAT. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca Donat que es tracta d un percentatge suficientment elevat, permet l extrapolació d aquestes dades per conèixer el total de vehicles que han realitzat una parada a la zona durant el període d obertura de la benzinera. Aquesta situació fa que no es detectin IMD generats que impliquin modificacions dels índexs de saturació que es consideren del tot acceptables. 7. CAPACITAT DE SERVEI 9. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA La benzinera estarà dissenyada de tal forma que tingui 8 posicions d abastament independents que per 1 vehicle cada 5 minuts dóna una capacitat màxima de 96 vehicles/hora, d efecte menyspreable sobre la capacitat de 759 veh/hora del carrer de la lletra K en aquest punt. Així mateix la configuració de la benzinera preveu 4 AA.SS. en paral lel en una capacitat de 16 vehicles de cues en cas de saturació puntual, més que suficient per evitar que s afecti la circulació del carrer de la lletra K. La posició dels dipòsits i de les boques queda prevista amb accés des del carrer de la lletra K, factor que permetrà que un camió cisterna pugui repostar sense cap inconvenient. Hi ha una relació estreta entre la intensitat mitjana diària de circulació de vehicles per un vial (IMD) i el nivell de soroll equivalent (Leq), que es mesura en decibels (dba). L experiència real en els carrers de Barcelona, relacionant IMD i Leq per al període diürn, permet determinar els següents intervals: a vehicles/dia 76 a 79 dba a vehicles/dia 70 a 75 dba a vehicles/dia 64 a 68 dba menys de vehicles/dia 62 a 68 dba Així les coses la demanda prevista consisteix en vehicles/dia. En aquest sentit assenyalar que la benzinera només comptarà amb accés rodat des de la C31, B10 i carrers principals de la Zona Franca. A aquest fet s ha de tenir en compte que la oferta de benzineres a l entorn (dues pràcticament annexes i dues més perifèriques), fa que no esdevinguin viatges d agitació de vehicles de la zona que es desplacin expressament a la benzinera i tornin cap a la ciutat. És a dir, només captarà trànsit de la sortida de les principals carreteres confrontants i treballadors de la zona. Aquest percentatge de captació de trànsit es concorden en diferents estudis de captació de trànsit urbà realitzats en benzineres. De la mateixa manera, l experiència mostra també que en general, el Leq nocturn resulta ser de 6 a 7 dba inferior al diürn. En els carrers de la xarxa primària de l entorn de l àmbit del Pla Especial de la Zona Franca, tal com mostra el plànol de IMD, presenta una IMD d uns veh/dia al carrer de la lletra K, la qual cosa situaria la zona en l interval màxim, dels 70 als 75 db, corresponent a les zones de sensibilitat acústica tipus IV, de l Ordenança General de Medi Ambient Urbà de Barcelona. 8. EFECTE SOBRE EL TRÀNSIT ACTUAL DE LA MOBILITAT GENERADA L activitat no generarà un efecte significatiu sobre el trànsit actual atès que la demanda generada de la benzinera és el mateix trànsit que circula actualment a la zona. 5

16 D_2. MOBILITAT. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca D igual manera, tal i com es mostra al següent quadre, d acord amb el plànol de zonificació acústica de Barcelona, es tracta d una Zona C2, és a dir, zones de sensibilitat acústica amb límits de 70 a 75 db. La següent taula recull els límits fixats per a la Zona II: Zona Definició Dia ( h) Nit ( h) C2 Predomini de sòl d ús industrial 70 dba 60 dba Per últim cal remarcar que l Annex II.3. Nivells sonors guia en l ambient exterior de l Ordenança de Medi Ambient Urbà de Barcelona indica: A les vies de les zones C1 i C2, els nivells sonors guia s incrementen en 5 db(a), tant en el període diürn com nocturn. En conseqüència, es pot considerar que els nivells màxims permesos serien de 75 db(a) en horari diürn i 65 db(a) en horari nocturn que, tal i com s ha mostrat a anteriorment, actualment es respecten els límits estipulats. Tal i com indica el següent mapa estratègic de soroll, on es determina l Índex de soroll diürn que compren des de les 7 h. fins les 22 h, s estableix un promig de 65 a 70 db. 10. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA La qualitat mediambiental de l àmbit estarà íntimament relacionada amb el volum de desplaçaments de vehicles a les instal lacions que configuraran l àmbit del Pla Especial de la Zona Franca. La caracterització de les emissions dels vehicles s ha de fer a partir de dades d intensitats mitjanes de trànsit (IMD) i aplicant uns factors d emissió per quilòmetre recorregut. En cas de no disposar de dades d IMD ni de poder fer ne una aproximació, se solen utilitzar les dades estimades de consum de gasoils i gasolines, i s hi apliquen uns Mentre que, en el cas del mapa l Índex de soroll nocturn on queden paleses des de les 22 h fins les 7 h, s estableix un promig de 55 a 60 db. factors d emissió per litre consumit. En vies locals es poden considerar els quilòmetres recorreguts de mitjana per cada vehicle i prendre tot el parc mòbil de referència, obtenint de nou els quilòmetres recorreguts per cada tipus de vehicle. S utilitzen els factors d emissió del CORINAIR 1990 (Core Inventory of Air Emissions Methodology). Consum urbà normal Tipus de vehicle Cotxe gasoil Cotxe benzina Xarxa local (velocitat 5 km/h) 4,8 l/100 km 9,6 l/100 km Emissió de contaminants atmosfèrics per tipus de vehicle 6

17 D_2. MOBILITAT. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca Tipus de vehicle CO g/km NOx g/km PST gr/km CH 4 gr/km Cotxe gasoil 3,8 1,6 0,25 0,005 Cotxe benzina ,15 Per a calcular els consums de combustibles i les emissions de nova generació a l àrea d estudi es tipifiquen alguns dels paràmetres que intervindran en aquest càlcul. Les emissions a l atmosfera es xifren en 1.076,37 kg/any de gasos contaminants. Cal tenir en compte però que per les característiques de les instal lacions que ocuparan l àmbit del Pla Especial de la Zona Franca, no es tracta de mobilitat generada en la seva totalitat pel desenvolupament d aquest Pla Especial. En aquest sentit, es pot considerar que l afluència dels vehicles que s aturaran a la benzinera prové del trànsit actual del carrer. És a dir, només captarà trànsit de la sortida de les principals carreteres confrontants i treballadors de la zona. Aquest percentatge de captació de trànsit es concorden en diferents estudis de captació de trànsit urbà realitzats en benzineres. Per als desplaçaments fins a les instal lacions de la benzinera, la distància mitjana recorreguda s estima en 0,5 km, amb velocitats mitjanes de 5 km/h a la xarxa local propera a la zona d estudi. El nombre de desplaçaments, tal com es calculava en l apartat anterior, es detalla a continuació: Desplaçaments a l entorn del Pla Especial Desplaçaments Benzinera veh/any Barcelona, 02 de Gener del 2012 Juan Luis Argelich Casals, Enginyer Industrial D acord amb el supòsits anteriors podem determinar que el total de vehicles es reparteix de la següent forma: Desplaçaments i km recorreguts per tipus de vehicle Tipus de vehicle Vehicles/any Km/any Gasoil (46%) veh/any km/any Benzina (54%) veh/any km/any Total desplaçaments veh/any km/any Finalment, aplicant els factors d emissió extrets del CORINAIR 1990 (Core Inventory of Air Emissions Methodology), s obtenen els següents consums de combustibles i les següents emissions: Consum de combustible i emissions contaminants Vehicle Km recorreguts Consum comb.(l) CO (g/km) NOx (g/km) PST (gr/km) CH 4 (gr/km) Gasoil Km l ,5 120,75 Benzina Km l l ,5 Total anual per contaminant , ,25 Total emissions anuals 1.076,37 kg/any 7

18 ÍNDEX D_3. NORMES REGULADORES CAPÍTOL 1. Disposicions de caràcter general Article 1. Àmbit Article 2. Objecte Article 3. Contingut Article 4. Interpretació i aplicació normativa Article 5. Titularitat CAPÍTOL 2. Regulació del sistema viari (clau 5) Article 6. Qualificació del sòl CAPÍTOL 3. Regulació del sistema d espais lliures (clau 6c) Article 7. Qualificació del sòl CAPÍTOL 4. Regulació de la protecció de sistemes generals (clau 9) Article 8. Qualificació del sòl Article 9. Titularitat dels sòls Article 10. Usos admesos Article 11. Paràmetres reguladors del subsòl Article 12. Paràmetres reguladors de l edificació

19 D_3. NORMES REGULADORES. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL CAPÍTOL 2. REGULACIÓ DEL SISTEMA VIARI (CLAU 5) Article 1. Àmbit Article 6. Qualificació del sòl L àmbit del present Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana comprèn els sòls qualificats com a Protecció de sistemes generals (clau 9) i que estan vinculats al sistema viari, també comprèn part dels sòls contigus qualificats com a Sistema de parcs i jardins urbans actuals i de nova creació d àmbit metropolità (clau 6c) La superfície total de l àmbit és de m 2. Article 2. Objecte El Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana té per objecte regular la implantació d una estació de servei en l àmbit del present pla, a la vegada també tracta de millorar l accessibilitat a la parcel la del costat. Article 3. Contingut El Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana està integrat pels documents següents: 1. Memòria 2. Normes reguladores 3. Documentació gràfica 4. Annexes Els cos regulador del present document està constituït per les normes reguladores i els plànols de planejament proposat. Article 4. Interpretació i aplicació normativa Les normes del present PEU i MU s han d interpretar atenent al seu contingut i d acord amb l objectiu i finalitat del present instrument de planejament. Són d aplicació els criteris d interpretació establerts a l article 10 (Regles d interpretació del planejament urbanístic) del Text Refós de la Llei d Urbanisme. En tos aquells aspectes no determinats per les presents normes reguladores, seran d aplicació les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, així com les Ordenances Metropolitanes d Edificació. Article 5. Titularitat La titularitat dels sòls inclosos en l àmbit del present pla és pública, en concret de l Ajuntament de Barcelona. Els sòls destinats a sistema viari bàsic (clau 5), es regulen d acord amb el que disposa l article 198 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità. La qualificació de part de l àmbit com a Xarxa viària bàsica (Clau 5), queda reflectit en el plànol P01.Planejament proposat. Qualificacions. La superfície dels sòls destinats a sistema viari bàsic (clau 5) és de m². CAPÍTOL 3. REGULACIÓ DEL SISTEMA D ESPAIS LLIURES (CLAU 6c) Article 7. Qualificació del sòl Els sòls destinats a sistema d espais lliures, parcs urbans i jardins urbans actuals i de nova creació de caràcter metropolità (clau 6c), es regulen d acord amb el que disposa l article 203 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità. La qualificació de part de l àmbit com a Parcs i jardins urbans actuals i de nova creació de caràcter Metropolità (clau 6c), queda reflectit en el plànol P01.Planejament proposat. Qualificacions. La superfície dels sòls destinats a sistema d espais lliures, jardins i parcs urbans actuals i de nova creació de caràcter Metropolità (clau 6c) és de 260 m². CAPÍTOL 4. REGULACIÓ DE LA PROTECCIÓ DE SISTEMES GENERALS (CLAU 9) Article 8. Qualificació del sòl Els sòls destinats a protecció de sistemes generals vinculats a sistema viari (clau9), es regulen d acord amb el que disposa l article 174 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità. La qualificació de part de l àmbit com a Protecció de sistemes generals (clau 9), queda reflectit en el plànol P01.Planejament proposat. Qualificacions. La superfície dels sòls destinats a protecció de sistemes generals (clau 9) és de m². Article 9. Titularitat dels sòls La titularitat dels sòls inclosos en aquest àmbit de planejament és pública. Article 10. Usos admesos Els usos admesos són els propis d una estació de servei que poden incloure també instal lacions de rentat. 1

20 D_3. NORMES REGULADORES. PEU i MU Estació de Servei Zona Franca Article 11. Paràmetres reguladors del subsòl Els paràmetres reguladors del subsòl venen definit en el plànol P02. Regulació del subsòl, aquest plànol defineix el perímetre màxim d ocupació en subsòl. Article 12. Paràmetres reguladors de l edificació Els paràmetres reguladors de l edificació venen definits en el plànol P03. Regulació de l edificació, aquest plànol defineix el perímetre màxim d ocupació en planta i defineix una sostres màxims i unes alçades màximes per a cada element edificat: - Edifici: tindrà un sostre màxim de 140 m 2, amb una alçada de planta baixa que correspon a un màxim de 5,00 metres. - Marquesina: ocuparà un màxim 440 m2, amb una alçada màxima de 9,00 metres. - Zona de rentat: ocuparà un màxim de 82 m2, amb una alçada màxima de 5,00 metres. La zona d aparcament ve definida en el mateix plànol P03. Regulació de l edificació. 2