Document de problemàtiques i anàlisi de costos
|
|
- Rosario Suárez Vargas
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Document de problemàtiques i anàlisi de costos Procés participatiu Tarragona 1 (Conques del Gaià, el Francolí i les rieres de Riudecanyes, Calafell-Torredembarra, de la Punta de la Móra, del Baix Camp, de Llaberia-Vandellós i de Calafat-Golf de Sant Jordi) acaparticipacio@gencat.cat Processos participatius per a la Revisió del PLA DE GESTIÓ DE LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 1
2 PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES A partir de les principals problemàtiques identificades al document IMPRESS i al document Esquema de Temes Importants us detallem les 15 que expliquen el risc d incompliment dels objectius de la DMA en relació a les masses d aigua de les conques internes de Catalunya: Contaminació d'origen agrari: Nitrats Contaminació d'origen agrari: Plaguicides Contaminació d'origen urbà: Nuclis sanejats i DSUs Contaminació d'origen urbà: Nuclis no sanejats Abocaments industrials Alteració hidromorfològica en aigües continentals: Alteració règim de cabals o extracció aigua Alteració hidromorfològica en aigües continentals: Alteració de lleres, morfologia i riberes Alteració hidromorfològica litoral en aigües costaneres: Estructures rígides Alteració hidromorfològica litoral en aigües costaneres: Moviments de sorres Espècies invasores Usos recreatius i professionals: Pesca recreativa Usos recreatius i professionals: Navegació / Freqüentació Activitat minera: Runams salins Activitat minera: Extraccions d'àrids i rebliments Sobreexplotació en aigües subterrànies A continuació us detallem amb una fitxa les 15 problemàtiques que afecten a les diferents masses d aigua de la vostra demarcació de TARRAGONA 1, així com un breu resum dels costos de l aigua a Catalunya. OBJECTIU Identificar si les percepcions del participants identifiquen aquestes mateixes problemàtiques, descarten alguna, consideren que cal incloure alguna problemàtica no contemplada, o modificar o detallar les existents proposades a les fitxes que es detallen a continuació. Prioritzar aquestes problemàtiques des de les perspectives d anàlisi de cada sector participants: 1. Sector de l Administració pública, 2. Sector empresarial i industrial, 3. Sector mediambiental i d investigació, 4. Sector de pagesia i ramaderia P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 2
3 A1. Contaminació per nitrats d origen agrari Descripció del problema: L activitat agrícola i ramadera, a través de la fertilització, ja sigui orgànica (dejeccions ramaderes) o inorgànica (fertilitzants minerals), pot generar un excés de nitrogen que incideix en la qualitat de les aigües. Localització del problema: Actualment, en la perspectiva dels objectius de compliment de la qualitat de les masses d aigua abans del 2015, el problema està molt localitzat a Alcover (Alt Camp) en un tram del riu Glorieta tributari del Francolí. Si ens fixem en els objectius a assolir a partir del 2015 la comprovació o la probabilitat de contaminació per nitrats sobretot a les aigües subterrànies, però també a rius, zones humides i aigües costaneres s estén per les comarques de l Alt Camp, el Baix Camp, El Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Tarragonès i d altres zones del sud i sud-oest de Catalunya. Importància problemàtica: Alta Principals àmbits que afecta: Aigües subterrànies i, amb menys mesura, rius. També aigües costaneres, però de manera probable. P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 3
4 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 4
5 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: RIUS PROBABLE Riu Glorieta des de l'edar d'alcover fins al Francolí Masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: AIGÜES SUBTERRÀNIES 21 Detrític neogen del Baix Penedès 24 Baix Francolí 25 Alt Camp 26 Baix Camp 27 Prades - alt Francolí RIUS Barranc dels Garidells Conca de la riera de la Bisbal PROBABLE Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix EMBASSAMENTS PROBABLE Gaià ZONES HUMIDES PROBABLE Desembocadura del torrent de H l'estany COSTANERES PROBABLE C24 Vilanova i la Geltrú C25 Cubelles-Altafulla C27 Tarragona-Vilaseca C29 Salou-Cambrils C30 Cambrils-Montroig del Camp P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 5
6 A2. Contaminació per plaguicides Descripció del problema: Detecció de compostos plaguicides (herbicides, insecticides, fungicides, etc.) a l aigua provinents de l activitat agrària (majoritàriament productes fitosanitaris). Localització del problema: Les masses d aigua afectades actualment per aquest tipus de contaminació es detecten a alguns trams de les aigües superficials de les anomenades Rieres Meridionals, i a rieres i rierols de les conques del Gaià i el Francolí. Els objectius de qualitat a assolir posteriorment al 2015 s amplien a algunes zones humides i a l embassament del Gaià Importància problemàtica: Moderada /alta Principals àmbit que afecta: De manera comprovada, als rius. En embassaments i estanys es detecta de manera probable en unes poques masses d aigua, i un nombre elevat de masses d aigua subterrània, estanys i zones humides i embassaments estan en risc. P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 6
7 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 7
8 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: RIUS Riera de Riudoms Riera de Boella i rasa del Mas de Sostres Conca del riu d'anguera Torrent de Vallmoll PROBABLE Riu de Llastres i barranc de Santa Marina Masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable : RIUS El Francolí entre el riu Sec i el riu d'anguera Torrent del Puig EMBASSAMENTS PROBABLE Gaià ZONES HUMIDES PROBABLE Codi Nom H Desembocadura del torrent de l'estany P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 8
9 B1. Contaminació d origen urbà per nuclis sanejats i descàrregues de sistemes unitaris Descripció del problema: Problemàtica causada principalment per abocaments de sistemes unitaris en temps de pluja, fuites o avaries de sistemes de col lectors i bombaments, i/o un sanejament insuficient per a l assoliment del bon estat de les masses d aigua, tot i que els sistemes de sanejament poden estar complint amb els requeriments establerts per la Directiva 91/271/CEE. Localització del problema: Les aigües superficials de les rieres meridionals i properes o subsidiàries del riu Francolí són les que presenten més risc d incompliment dels objectius de qualitat fins el Els objectius de qualitat a assolir posteriorment al 2015 s amplien en especial a les aigües subterrànies del Penedès i del Garraf, a rieres i rierols de les conques del Gaià i el Francolí i a algunes masses d aigua marina properes a la costa de Tarragona. Importància problemàtica: Alta Principals àmbit que afecta: Trams baixos de rius, aigües subterrànies i costaneres en zones densament poblades. P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 9
10 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 10
11 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada: RIUS Riera de Riudoms Riera de Boella i rasa del Mas de Sostres Masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors a 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada: AIGÜES SUBTERRÀNIES 21 Detrític neogen del Baix Penedès 22 Al luvials del Penedès i aqüífers locals 23 Garraf RIUS El Francolí entre el riu Sec i el riu d'anguera Torrent del Puig Barranc dels Garidells Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix Conca de la riera de la Bisbal AIGÜES COSTANERES C27 Tarragona-Vilaseca C29 Salou-Cambrils P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 11
12 B2. Contaminació d origen urbà per nuclis no sanejats Descripció del problema: Problemàtica vinculada a petits nuclis urbans i dispersos (la majoria amb població inferior a h-e) que no tenen encara un sistema consolidat de sanejament. Localització del problema: Les dificultats comprovades per assolir el bon estat de les masses d aigua superficials al 2015, es delimiten a les rieres meridionals i a diferents trams del riu Francolí. El problema s estén a les aigües subterrànies, a més rieres i torrents del Francolí i del Gaià, al embassament del Gaià, etc., de manera comprovable o molt probable quan parlem de les masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors al Importància problemàtica: Moderada Principals àmbit que afecta: Afecta principalment a capçaleres de rius (zones amb nuclis petits), i amb menys mesura a alguns estanys i zones humides. P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 12
13 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 13
14 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable : RIUS Riera de Riudoms Capçalera del Francolí fins a la confluència amb el riu Sec Torrent de Vallmoll Masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable : AIGÜES SUBTERRÀNIES 21 Detrític neogen del Baix Penedès Al luvials del Penedès i aqüífers 22 locals 23 Garraf RIUS El Francolí entre el riu Sec i el riu d'anguera Torrent del Puig Barranc dels Garidells Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix Conca de la riera de la Bisbal PROBABLE El Francolí entre el riu Sec i el riu d'anguera Torrent del Puig Barranc dels Garidells Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix Conca de la riera de la Bisbal EMBASSAMENTS PROBABLE Gaià ESTANYS I ZONES HUMIDES PROBABLE H Platja de Torredembarra H Sèquia Major H Desembocadura del torrent del Pi H Desembocadura del torrent de l'estany P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 14
15 C1. Contaminació d origen industrial per abocaments industrials Descripció del problema: L activitat industrial pot esdevenir un problema quan, bé sigui per una elevada incidència, o per un tractament inadequat, es manifesta amb la detecció de contaminants d origen industrial en el medi aquàtic. El problema s agreuja si els contaminants detectats estan regulats i superen els objectius establerts. Localització del problema: Està comprovada la probable incidència que té el complex petroquímic de Tarragona en la contaminació de les aigües superficials de rieres i torrents del Tarragonès, bé que hi ha indicis de contaminació química també a trams de la riera de la Selva del Camp i a d altres rieres més allunyades del complex industrial. Les masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors al 2015 bé siguin subterrànies, rius o rieres, estan afectades amb molta probabilitat en un àrea més extensa que pot arribar a l Alt Camp, al Baix Penedès i al Garraf. Importància problemàtica: Elevada Principals àmbits que afecta: Àrees amb elevada concentració urbana on paral lelament s estableixen gran part de les activitats industrials. Trams finals de les conques i àrees costaneres relacionades. P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 15
16 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 16
17 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada: RIUS Riera de Riudoms Riera de Boella i rasa del Mas de Sostres Conca del riu d'anguera Torrent de Vallmoll Riera de la Selva Masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada: AIGÜES SUBTERRÀNIES 21 Detrític neogen del Baix Penedès 22 Al luvials del Penedès i aqüífers locals 23 Garraf 25 Alt Camp RIUS El Francolí entre el riu Sec i el riu d'anguera Torrent del Puig Barranc dels Garidells Conca de la riera de la Bisbal P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 17
18 D1. Alteració del règim hidrològic i extracció d aigües en aigües Descripció del problema: Alteració del règim de cabals circulants en els rius, i de l aportació d aigua a les zones humides originada per captacions superficials o subterrànies i derivacions d aigua per usos hidroelèctrics, de regadiu o d abastament d aigua. Àmbit del problema: En la perspectiva del compliment del bon estat de les masses d aigua a partir de 2015 cal dir que alguns trams de les conques del Foix i del Gaià poden ser els més afectats per aquesta problemàtica. També ho pot ser algun torrent subsidiari del Francolí. Importància problemàtica: Elevada Principals àmbit que afecta: Rius i de manera probable també zones humides. P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 18
19 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 19
20 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: no n hi ha Masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: RIUS Codi Nom Torrent del Puig El Foix des de la presa de Foix fins al mar PROBABLE El Gaià des de la presa del Catllar fins al mar P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 20
21 D2. Alteració de lleres, morfologia i riberes en aigües continentals Descripció del problema: Afecció a la morfologia fluvial, als ecosistemes i als processos que es desenvolupen al sistema fluvial o lacustre, tant de rius com de zones humides i estanys, per aquelles estructures de protecció de la llera, ocupacions de les riberes i els serveis i infraestructures que hi discorren. Àmbit del problema: És comprovat o molt probable a moltes masses d aigua de rius i rieres de les Conques del Gaià, del Francolí i de les Rieres Meridionals, I pot afectar també a algunes zones humides, tant abans com després de l any Importància problemàtica: Elevada Principals àmbit que afecta: De manera comprovada en un alt percentatge (63%) als rius i en menor mesura als estanys i zones humides, als que afecten sobretot de manera probable (38%). P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 21
22 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 22
23 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada: RIUS Codi Nom Riera de Riudoms Riera de Boella i rasa del Mas de Sostres Conca del riu d'anguera El Francolí entre el riu d'anguera i el Brugent Riu Brugent El Francolí entre el torrent del Puig i la riera de la Selva Torrent de Vallmoll Riu Glorieta des de l'edar d'alcover fins al Francolí Riera de la Selva El Francolí des de la confluència de la riera de la Selva fins al mar Masses d aigua que han amb objectius de bon estat posteriors al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada: RIUS Codi Nom El Francolí entre el riu Sec i el riu d'anguera Torrent del Puig Barranc dels Garidells Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix Conca de la riera de la Bisbal ESTANYS I ZONES HUMIDES H Platja de Torredembarra H Sèquia Major P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 23
24 E1. Alteració hidromorfològica litoral per estructures rígides Descripció del problema: L artificialització del litoral mitjançant estructures rígides (molls, espigons per a la creació o protecció de platges, esculleres de ports, dics de protecció del litoral..) comporten l alteració de la dinàmica del transport de sediments i dels fluxos de circulació general dels corrents marins i de les aportacions de terra a mar. A més a més, aquestes estructures artificials incrementen el grau de confinament de les aigües costaneres (aigües més arrecerades) i això dificulta la dilució i la renovació de l aigua en els sectors de costa més artificialitzats. El confinament de les aigües costaneres tendeix a fer augmentar els nivells de concentracions de nutrients dissolts a l aigua i també afavoreix les proliferacions algals nocives com a conseqüència de la pèrdua del factor de dilució i renovació que es dóna en aigües obertes. Àmbit del problema: Tres masses d aigua costaneres objectiu de bon estat posterior a l any 2015 que es troben entre Cubelles i Montroig del Camp. Importància problemàtica: Mitjana Principals àmbit que afecta: Aigües costaneres P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 24
25 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 25
26 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: no n hi ha Masses d aigua objectiu de bon estat posterior a 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: PROBABLE C25 Cubelles-Altafulla C27 Tarragona-Vilaseca C30 Cambrils-Montroig del Camp P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 26
27 E2. Alteració hidromorfològica litoral per moviments de sorres Descripció del problema: Els moviments de sediments marins suposen una problemàtica que afecta la qualitat de les aigües costaneres des de diferents vessants: pèrdua de transparència, alteracions de les comunitats bentòniques, deteriorament de la pròpia qualitat del sediment (increment en el % de fins, matèria orgànica...) i possible increment dels nivells de nutrients així com de substancies prioritàries i preferents. Aquestes alteracions es produeixen en les activitats d extracció de sorres que tenen lloc quan es fan dragatges en els fons marins i a l interior i bocana dels ports. Així mateix les activitats de deposició de sorres i sediments, ja sigui en actuacions de regeneració de platges en trams de costa amb problemes d erosió, com en fons marins de zones autoritzades, també generen el mateix tipus d afecció. Les activitats d extracció i deposició de sorres no sempre s efectuen en zones adjacents ja que sovint les sorres que es draguen per exemple en un port, s utilitzen per reomplir platges que es poden trobar a molta distància, amb la qual cosa una mateixa activitat de moviment de sorres pot afectar, simultàniament, a dos zones de costa diferents. Àmbit del problema: Les cinc masses d aigua costaneres objectiu de bon estat posterior a l any 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada probable s ubiquen en la zona litoral que va de Cubelles a Montroig del Camp. o P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 27
28 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 28
29 Masses d aigua objectiu de bon estat a 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: No n hi ha cap Masses d aigua objectiu de bon estat posterior a 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: PROBABLE C25 Cubelles-Altafulla C27 Tarragona-Vilaseca C29 Salou-Cambrils C30 Cambrils-Montroig del Camp C37 Port de Tarragona P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 29
30 F1. Espècies invasores Descripció del problema: Les espècies exòtiques invasores suposen una pressió sobre els ecosistemes fluvials i poden generar alteracions en els hàbitats i en els processos que tenen lloc a l ecosistema, així com suposar canvis en les avaluacions de la qualitat del medi a través dels indicadors biològics. Àmbit del problema: Les masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada corresponen a trams del riu Francolí i a algun dels seus afluents. La problemàtica s estén a partir de l any 2015 a la conca del Gaià i a la presa de Riudecanyes. Importància problemàtica: Elevada Principals àmbits que afecta: Rius, embassaments, estanys i zones humides i amb menor grau aigües costaneres. P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 30
31 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 31
32 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada: RIUS Codi Nom Riu Sec (Francolí) El Francolí entre el riu d'anguera i el Brugent Capçalera de la Glorieta fins a l'edar d'alcover El Francolí des de la confluència de la riera de la Selva fins al mar Masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada: RIUS Riudecanyes des de la presa de Riudecanyes fins al mar Barranc dels Garidells El Gaià des de la presa del Catllar fins al mar P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 32
33 G2. Navegació / Freqüentació Descripció del problema: Afecció de la qualitat de les masses d aigua com a conseqüència del trànsit d embarcacions o excés de freqüentació. La qualitat es pot veure afectada principalment per abocaments de combustibles i altres substàncies lligades a aquesta activitat (hidrocarburs,olis, pintures, etc), introducció involuntària d espècies exòtiques, i per excés de freqüentació (alteració física de l entorn o del fons de la massa d aigua, ancoratges, residus, etc). Localització del problema: Hi ha risc d afectació al port de Tarragona i a les seves aigües costaneres properes, és més probable a la Sèquia Major (PEIN), sempre amb la informació corresponent al període posterior al Importància problemàtica: Mitjana Principals àmbit que afecta: Aigües costaneres, embassaments, zones humides i estanys. P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 33
34 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 34
35 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada, probable o en risc: no n hi ha Masses d aigua amb objectiu de bon estat posterior a 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada, probable o en risc: PROBABLE H Sèquia Major AIGÜES COSTANERES RISC C27 Tarragona-Vilaseca C37 Port de Tarragona P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 35
36 I1. Sobreexplotació en aigües subterrànies Descripció del problema: Extraccions d aigua subterrànies per sobre dels recurs disponible. Això es tradueix amb descensos piezomètrics (regionals o locals), podent donar lloc, apart d una manca de recurs d aigua, a assecaments de surgències, afeccions a ecosistemes aquàtics dependents (rius, estanys), o bé intrusió marina en aqüífers costaners. L origen principal de les extraccions depèn de cada àmbit, tot i que en general es deuen per usos agrícoles i/o per abastament, tot i que en alguns àmbits també derivats de l extracció d aigua freàtica provinent de grans extensions de plantacions de vivers i plantes freatòfites. Àmbit del problema: Aigües subterrànies del Gaià Anoia i també de la Serra de Cardós a Vandellós. A partir de l any 2015 el problema pot arribar al massís del Garraf i la seva rodalia. Importància problemàtica: Alta Principals àmbit que afecta: Aqüífers costaners, també algun detrític i en medi carbonatat. P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 36
37 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 37
38 Masses d aigua que han d assolir els objectius de bon estat al 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: COMPROVADA PROBABLE 19 Gaià - Anoia 29 Cardó - Vandellòs Masses d aigua amb objectius de bon estat posteriors a 2015 vinculades a aquesta problemàtica de manera comprovada o probable: PROBABLE 23 Garraf P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 38
39 P R O B L E M À T I Q U E S T A R R A G O N A 1 Pàgina 39
Document de problemàtiques i anàlisi de costos
Document de problemàtiques i anàlisi de costos Procés participatiu Barcelona 1 (La Tordera, El Besòs, Rieres del Pla de Barcelona i Rieres del Maresme) acaparticipacio@gencat.cat Processos participatius
Más detallesDocument de problemàtiques i anàlisi de costos
Document de problemàtiques i anàlisi de costos Procés participatiu Barcelona 2 (El Foix, El Llobregat, Rieres del Pla de Llobregat i Rieres del Garraf) www.aca-web.gencat.cat acaparticipacio@gencat.cat
Más detallesAPLICACIONES ON-LINE DE CONSULTA DE DATOS SOBRE AGUA Y MEDIO FLUVIAL WORKSHOP GT3-PROYECTO SUD EAU 2. Museu de Ciències Naturals Granollers
APLICACIONES ON-LINE DE CONSULTA DE DATOS SOBRE AGUA Y MEDIO FLUVIAL WORKSHOP GT3-PROYECTO SUD EAU 2 Museu de Ciències Naturals Granollers 26 de septiembre 2013 evelyn.garcia@gencat.cat 1 Qué es la Agencia
Más detallesMasses d Aigua Subterrànies (MAS)
Masses d Aigua Subterrànies (MAS) Afeccions piezomètriques associades a l episodi de sequera de 2016 (agost 2016) Agost de 2016 Índex 1 Objecte... 5 2 Afeccions piezometriques recents estiu 2016... 5
Más detallesCARACTERITZACIÓ DE MASSES D'AIGUA I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA (2000/60/CE) A CATALUNYA
CARACTERITZACIÓ DE MASSES D'AIGUA I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA (2000/60/CE) A CATALUNYA (conques intra i intercomunitàries) Sinopsi (document resum)
Más detallesMetodologia del procés participatiu
Metodologia del procés participatiu El procés de participació vinculat a la Revisió del Pla de Gestió de les conques internes de Catalunya s estructurarà de la següent forma: TERRITORIALITZACIO Establiment
Más detallesLa nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals
La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC
Más detallesCONSORCI BESÒS TORDERA (GRANOLLERS) PROJECTE CODI: VOR. 3
PRESENTACIÓ: consorci de municipis que inclou tots els que formen part de la conca del riu Besòs. Porta a terme activitats de restauració i conservació de l ecosistema fluvial, sanejament i tractament
Más detallesBUTLLETÍ INFORMATIU N. 5
BUTLLETÍ INFORMATIU N. 5 Període de control: del 5 l 11 de juliol de 2006 METEOROLOGIA Durant aquest període de control els dies han estat calorosos amb cels poc ennuvolats, amb excepció de les pluges
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesResultats del Programa de Seguiment i Control. Dades Octubre de 2011
Estatt de les mas sses d aigua a Catalunya Resultats del Programa de Dades 2007-2010 Seguiment i Control. Octubre de 20111 Índex Introducció 1 Estat de les masses d aigua 3 Estat de les aigües subterrànies
Más detallesELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA DADES Juny 2014
ELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA Juny 2014 INTRODUCCIÓ A través de les Declaracions anuals de residus industrials (DARI) s obté la informació sobre la producció
Más detallesTREBALLS D'EXPLOTACIÓ I GESTIÓ REALITZATS PER HQA S.L.
TREBALLS D'EXPLOTACIÓ I GESTIÓ REALITZATS PER HQA S.L. TÍTOL CLIENT IMPORT DATA "Paquet núm 3. Tasques de suport i seguiment de les xarxes de control d'aigües subterrànies. Xarxa de nivells piezomètrics".
Más detallesELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA. Octubre 2015
ELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA Octubre 2015 INTRODUCCIÓ A través de les Declaracions anuals de residus industrials (DARI) s obté la informació sobre la
Más detallesJUGATEQUESAMBIENTALS DE SANT ADRIÀ DE BESÒS (PARC DEL LITORAL I PARC DEL BESÒS) EQUIPAMENT * CODI: BAR.1
JUGATEQUESAMBIENTALS DE SANT ADRIÀ DE BESÒS (PARC DEL LITORAL I PARC DEL BESÒS) EQUIPAMENT * CODI: BAR.1 PRESENTACIÓ: La Jugatecambiental es tracta d'un espai lúdic i educatiu obert tots els diumenges
Más detallesQUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Más detallesQualitat de l'ocupació
Qualitat de l'ocupació Gabinet Tècnic Data d'actualització: 2/7/211 Sinistralitat laboral Dades de juny de 211 Qualitat de l'ocupació Sinistralitat laboral Nota L estadística de sinistralitat laboral s
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesServei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges
Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges Temporada d estiu de 2011 ÍNDEX Pàgina 1. Presentació...1 2. Programació i objectius del Servei de vigilància aèria...1 3. Publicació
Más detalles3. Les mancances detectades al PHIB
Antecedents 1. Espanya va incomplir el calendari del primer cicle de planificació (2009-2015) aprovant els plans entre 2013 i 2014 2. Per evitar una sanció es varen adoptar els següents compromisos: i.
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesDisseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs
2. Les dejeccions ramaderes són els excrements i residus excretats pel bestiar, sols o barrejats amb jaç o restes d alimentació, encara que s hagin transformat. Normalment es distingeixen diferents tipus
Más detallesDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4818 9.2.2007 4991 EDICTE de 24 de gener de 2007, sobre una resolució adoptada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques en matèria d urbanisme
Más detallesAbsentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006
NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria
Más detallesCatalunya té ciutadans que resideixen a l estranger habitualment. França, Argentina i Andorra són els països amb més residents
23 de juliol del 2009 Padró d habitants residents a l estranger 2009 Catalunya té 144.002 ciutadans que resideixen a l estranger habitualment França, Argentina i Andorra són els països amb més residents
Más detallesQuantitat i qualitat de l aigua. Jordi Sala
Quantitat i qualitat de l aigua Jordi Sala Jornada del Ridaura: present i futur d un riu emblemàtic Santa Cristina d Aro,, 28 de gener de 2006 I. Balanç dels recursos d aigua en el riu Ridaura II. Qualitat
Más detalles01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES
II. ANNEXES 01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES II.01. REPORTATGE FOTOGRÀFIC. II.01.01. GUIA PLÀNOL IDENTIFICATIU. S adjunta a continuació un plànol del sector de Sòl no urbanitzable de Santa Ceclina
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesBreu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%
Grafitinet C/Orient,78084planta1 08172SantCugatdelVallés Tel:935830437 Fax:935879739 Email:info@grafitinet.net Páginaweb:www.grafitinet.net Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns% Què són les
Más detallesPadró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya
3 de març de 2016 Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any 2015 La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya L Alt Empordà i la Segarra són les comarques amb
Más detallesLa normativa i la regulació dels abocaments. Jornada tècnica sobre els aspectes mediambientals de les almàsseres
La normativa i la regulació dels abocaments Jornada tècnica sobre els aspectes mediambientals de les almàsseres Departament d Autoritzacions d Abocaments Dimecres, 14 d abril de 2010 1 Què és un abocament
Más detallesMOLÍ DEL FOIX. CENTRE D INTERPRETACIÓ HISTÒRICA I NATURAL (SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS) EQUIPAMENT CODI: APE.1
PRESENTACIÓ: El Molí del Foix és un equipament municipal que es dedica a l educació ambiental i a promoure la preservació i coneixement de l entorn natural. Com que està ubicat en un antic molí fariner
Más detallesINUNDABILITAT I ESPAIS FLUVIALS. Jornada Confluència d usos al bosc de ribera 19 d octubre de 2016
INUNDABILITAT I ESPAIS FLUVIALS Llobregat d Empordà a La Jonquera (a dia d avui) Llobregat d Empordà a La Jonquera (abril 2002) Jornada Confluència d usos al bosc de ribera 19 d octubre de 2016 ÍNDEX DE
Más detallesTot el que ens envolta és matèria, però...
Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula
Más detallesÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Más detallesCicle de planificació hidrológica Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears
Cicle de planificació hidrológica 2015-2021 Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears Objectius de la DMA Assolir el bon estat de les masses d aigua i prevenir el deteriorament addicional de les mateixes
Más detallesUN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA
UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA CÀNCER DE MAMA: LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL El 19 d'octubre el dia internacional contra la malaltia, que suposa la primera
Más detallesLa DMA: aspectes econòmics del cicle de l aigua
El preu de l aigua Barcelona, octubre de 28 1 El preu de l aigua DMA: aspectes econòmics del cicle de l aigua L aigua a Catalunya El rebut de l aigua Les tarifes i l observatori dels preus El cànon de
Más detallesESTACIÓN DEPURADORA DE AGUAS RESIDUALES Y COLECTORES EN ALTA DE SANT JAUME D ENVEJA (TARRAGONA)
Obras del Programa de Saneamiento de Aguas Residuales (PSARU 2002) en la Cuenca del Ebro. ESTACIÓN DEPURADORA DE AGUAS RESIDUALES Y COLECTORES EN ALTA DE SANT JAUME D ENVEJA (TARRAGONA) Obres del Programa
Más detallesANNEX 1. LLISTAT DE MASSES D AIGUA AMB OBJECTIU DE BON ESTAT L ANY 2015 I QUE ACTUALMENT L ESTAN COMPLINT AIGÜES SUBTERRÀNIES
Document IMPRESS 2013 ANNEX 1. LLISTAT DE MASSES D AIGUA AMB OBJECTIU DE BON ESTAT L ANY 2015 I QUE ACTUALMENT L ESTAN COMPLINT AIGÜES SUBTERRÀNIES Codi Massa d'aigua 1 Conca alta dels Freser i el Ter
Más detallesÚs de la plataforma de formació online Manual Alumne
Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne Què és una plataforma virtual de formació? És un espai de trobada entre alumnes i professors a través d Internet. Pot incloure activitats per als estudiants,
Más detallesUNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
Más detallesPLA DE REGADIUS DE CATALUNYA Ignasi Grau Roca. Enginyer agrònom
PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA 2008-2020 Ignasi Grau Roca. Enginyer agrònom La SAU representa el 35 % del territori català. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS REGADIUS A CATALUNYA La superfície de reg representa
Más detallesEstimacions de població. Dades definitives. 2017
28 de desembre de 2017 Estimacions de població. Dades definitives. 2017 La població de Catalunya ha augmentat en 47.944 habitants l any 2016 i consolida la tendència iniciada l any anterior La població
Más detallesÉs d orígen desconegut i encara no té cura.
L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA
Más detallesExemples de documents i registres del Pla d APPCC
Exemples de documents i registres del Tot seguit es desenvolupen alguns models de documents del i de registres derivats de la seva execució a títol d exemple per facilitar la comprensió del principi 7
Más detallesmagnituds socioeconòmiques
Principals magnituds 1.619 llocs de treball més respecte del mateix període de l any anterior Societats R. general 1.545 35,0 12 0,8 7 0,5 R. autònoms 2.865 65,0-1 0,0 55 2,0 TOTAL 4.410 100,0 11 0,4 62
Más detallesIntroducció a l energia
Temaris de CCNN i CCSS adaptats a Lectura Fàcil https://sites.google.com/a/xtec.cat/manuals-lf/ Energia 1: Introducció a l energia Autoria: Cristina Montoya Amb la col laboració del CEE Escola Vida Montserrat
Más detallesELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA
ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA I CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA Josep Alabern Valentí Gerent Aigües de Manresa Barcelona, 19 de març de 2015 EL SERVEI D AIGUA
Más detallesEstudi de volums d aigua subministrats i captats a Catalunya
Estudi de volums d aigua subministrats i captats a Catalunya - 2016 Juliol 2017 Índex de continguts 1. OBJECTIU I CONTINGUT DE L ESTUDI... 3 2. S S/S DOMÈSTIC I INDUSTRIAL... 4 2.1. S facturats per àmbits
Más detallesS hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Más detallesAVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.
AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA Agència de Salut Pública de Barcelona. Octubre 2016 Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Servei de Qualitat
Más detallesmagnituds socioeconòmiques
Principals magnituds 1.913 llocs de treball més respecte del mateix període de l any anterior Societats R. general 1.503 36,4 4 0,3-31 -2,0 R. autòn oms 2.629 63,6-10 -0,4 107 3,4 TOTAL 4.132 100-6 -0,2
Más detallesResultats PlatgesCat. Temporada de bany 2015 (1 juny 24 setembre)
Resultats PlatgesCat Temporada de bany 2015 (1 juny 24 setembre) 4 de novembre de 2015 VALORACIÓ DELS USUARIS EN ELS MARKETS 2 3a reunió de la Comissió de seguiment de la Qualitat de les platges, 4 de
Más detallesBorsa de treball Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Borsa de treball Fundació Escola Cristiana de Catalunya Tutorial per als gestors de la borsa als centres v.01 El nou aplicatiu de la borsa de treball té com a objectiu facilitar als titulars i directors
Más detallesMés de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral
Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral Dimecres les tempestes van deixar pluja molt intensa i fortes ventades a diversos sectors del litoral i prelitoral Feia
Más detallesTema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
Más detallesAL LUVIALS DEL PENEDÈS I AQÜÍFERS LOCALS
MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA AL LUVIALS DEL PENEDÈS I AQÜÍFERS LOCALS 22 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT Figura 1. Situació geogràfica
Más detallesPacificació del trànsit al barri de Bonavista
Pacificació del trànsit al barri de Bonavista Pla del Penedès (Alt Penedès) Instal lació a les entrades del barri i als punts amb més risc d'accident de trànsit d'elements per a reduir la velocitat dels
Más detallesDades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques
Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques INTRODUCCIÓ La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) enregistra l activitat
Más detallesPla per a la Inclusió Social
Seguiment i avaluació del Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 I Informe de seguiment 2013 SÍNTESI EXECUTIVA Abril 2014 Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 Síntesi executiva I Informe de seguiment
Más detallesI CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA
I CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA La planificació hidrològica com a garantia de la quantitat i qualitat dels usos futurs de l aigua Josep Dolz Institut Flumen UPC-CIMNE Barcelona, 18 de març 2015 1 PERQUE
Más detallesSistemes costaners Moltes zones costaneres, a més de ser subjectes a factors intrínsecs que les fan ser sistemes molt fràgils (menor fondària, circulació d aigua limitada, aports de materials des de terra),
Más detallesMANTENIMENT I POSADA A PUNT. Sempre tenim solucions!
MANTENIMENT I POSADA A PUNT Sempre tenim solucions! ANÀLISI PRÈVIA Els espais urbans són entorns vius on hi passen moltes coses i els seus equipaments se n ressenten. Instal lar-los avui no significa oblidar-nos-en
Más detallesEXPERIÈNCIA D UNA EMPRESA EN PROJECTES EUROPEUS
www.catalanadeperforacions.com Jornada Oportunitats de Programa Horitzó 2020 per a les PIMES i els serveis de la Xarxa EEN per l R+D EXPERIÈNCIA D UNA EMPRESA EN PROJECTES EUROPEUS ACCIÓ, 16 de febrer
Más detallesACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys.
ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys. I no tots els països van començar en el mateix moment a recollir-les.
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesEls objectius ambientals
Presentació L elaboració per part de l Agència Catalana de l Aigua d un nou Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, en compliment de les determinacions normatives i del calendari previst
Más detallesCreació i dinamització de la Xarxa per a la promoció del Turisme Esportiu de la demarcació de Tarragona
Creació i dinamització de la Xarxa per a la promoció del Turisme Esportiu de la Desembre 2016 Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d Ocupació de Catalunya en el marc del Programa de projectes
Más detallesPREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014
PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES Barcelona, 7 de novembre de 2014 Concepte de MTD LA FASE MÉS EFICAÇ I AVANÇADA DE DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS I DE LES SEVES
Más detallesCAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011
FITXES LOCALS 1 CAS: FLIX DADES BÀSIQUES Superfície: 116,9 km 2 Població: 4.61 habitants (21) Nombre d empreses: 296 (21) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 2 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Evolució 425 42 428 Comparativa
Más detallesBona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú
Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú Barcelona, 18 de juny de 2013 Vilanova i la Geltrú Capital comarca Garraf 66.591 habitants Cens 2012: 837 establiments
Más detallesBalanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals
Balanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals Sant Llorenç de Morunys, 7 de novembre de 2013 Jordi ROCA JUSMET Catedràtic d Economia, Universitat de Barcelona
Más detallesLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
Más detallesPLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET
PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET NOU PACTE INTEGRAT D ALCALDES I ALCALDESSES PEL CLIMA I L ENERGIA (NEW INTEGRATED COVENANT OF MAYORS ON CLIMATE & ENERGY) 1.Reducció d
Más detallesEs va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS
LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D LES FONTS ENERGÈTIQUES NO RENOVABLES Recursos energètics minerals > MATERIALS COMBUSTIBLES: PETROLI: Element més important en la PRODUCCIÓ ENERGÈTICA Es va GENERALITZAR gràcies
Más detallesANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida
ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida 4 d octubre de 2011 CCOO TERRES DE LLEIDA 1 L OCUPACIÓ A LLEIDA. SETEMBRE DEL 2011
Más detallesTema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Más detallesManual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Más detallesContinguts bàsics i estat de tramitació de la planificació de l Agència Catalana de l Aigua. 15 de setembre de 2015
Continguts bàsics i estat de tramitació de la planificació de l Agència Catalana de l Aigua 15 de setembre de 2015 Revisió del segon cicle del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
Más detallesTaules de Contingut automàtiques
Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els
Más detallesResultats de la Xarxa Telemàtica d informació diària de les platges Estiu 2013 Participació dels municipis litorals
Resultats de la Xarxa Telemàtica d informació diària de les platges Estiu 2013 Participació dels municipis litorals Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics 4a reunió de la Comissió de
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesRecursos humans i responsabilitat social corporativa
Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat
Más detallesL estat del litoral a Catalunya, Balears i Andalusia
L estat del litoral a Catalunya, Balears i Andalusia Anàlisi comparativa de tres Autonomies de la costa mediterrània Lluís-Xavier Toldrà La conca mediterrània (i) La conca mediterrània (ii) Elements comuns
Más detallesPROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ
PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ Per a la futura fusió de la XCT i la XVAC s està duent a terme un procés participatiu que recull les opinions dels membres i socis d
Más detallesDOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA
DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA A l EVIA s ha creat dins el mòdul de matrícula un apartat nou que tracta de la cita prèvia d automatrícula: Dins aquesta carpeta podem trobar dos eines:
Más detallesL OFERTA D HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA TARRAGONA. Associació de Promotors de Catalunya
L OFERTA D HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA. 2016 TARRAGONA 1 L habitatge a Catalunya L oferta d habitatges de nova construcció a Catalunya. 2016 El cens de l estudi de l oferta d habitatges
Más detallesTraçabilitat GPS en aplicacions de dejeccions a llarga distancia
Traçabilitat GPS en aplicacions de dejeccions a llarga distancia Mario Carrillo Servei de sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària Lleida, 29 de setembre de 2018 Traçabilitat GPS en temps real
Más detallesINDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor
VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesRENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL
Informació anual RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL Anys 2011 i 2012. Base 2010 Observatori de Desenvolupament Local del Agost 2015 Amb el suport de: L ANY 2012 LA RENDA DISMINUEIX AL
Más detallesDESCOBRIM LA FAUNA DELS NOSTRES RIUS
Pàg. DESCOBRIM LA FAUNA DELS NOSTRES RIUS DOSSIER DIDÀCTIC DE LA VISITA EXPOSICIÓ LIFE POTAMO FAUNA PLAFÓ GENERAL LIFE POTAMO FAUNA.. Posa els noms dels animals representats i relaciona cada un d'ells
Más detallesPrograma de vigilància i informació de l estat de les platges i zones de bany interior
Programa de vigilància i informació de l estat de les platges i zones de bany interior Temporada de Bany 2018 Índex de continguts 1 Presentació... 3 2 Temporada de bany... 3 3 Objectius... 3 4 Programa
Más detallesCiències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010
ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.
Más detallesPROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS
PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE
Más detallesTema 8: Les forces i les màquines
En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina
Más detallesOcupació per sectors d'activitat I
Ocupació per sectors d'activitat I Evolució de l'ocupació per sectors d'activitat (RG) 1 1000 800 600 Primari Secundari Construcció Serveis 0 06/08 09/08 12/08 03/09 06/09 09/09 12/09 03/10 06/10 09/10
Más detallesLa Geologia aplicada a la gestió Municipal
La Geologia aplicada a la gestió Municipal Hidrogeologia i gestió de l aigua en el context municipal Mireia Iglesias Unitat Singular de Coordinació d Aigües Subterrànies 17 de setembre de 2010 1 Índex/Contingut
Más detalles