BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. HIVERN DEL

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. HIVERN DEL Data del document: 16 d abril de 2015 L hivern del ha estat termomètricament normal a pràcticament tot Catalunya. Només al vessant nord del Pirineu, així com a algunes àrees de l interior es pot qualificar com a fred i, contràriament, en alguns punts concrets del litoral Central, de l extrem sud i de l interior es pot qualificar de càlid. Pel que fa a la pluviometria, l hivern ha estat sec a la major part del Principat, i molt sec al Prepirineu occidental i a d altres punts del nord del país. En canvi, ha estat plujós al vessant nord del Pirineu, a cotes altes del Pirineu oriental i a punts del litoral tarragoní. Cal destacar, a més, les importants acumulacions de neu al Pirineu. Pel que fa al vent, ha estat un hivern ventós, amb nombrosos episodis de vent, els més destacats, els dels dies 9 de desembre, 25 de gener i 5 de febrer. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l hivern de Catalunya de l any , la qual cosa es realitza després d una anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera prou homogènia gran part del territori. Aquest contingut es presenta a la primera part. En una segona part, s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l hivern a partir de les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el juliol de l any 1905, i la de l Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any Finalment, es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a l hivern mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s estructura en quatre apartats: 1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l hivern del a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2 2. Episodis de l hivern del Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l hivern, segons dos observatoris 3.1 Observatori de l Ebre Temperatura Precipitació 3.2 Observatori Fabra Temperatura Precipitació 4. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a l hivern a l Estartit Al llarg de tot l informe: S expressa la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i la precipitació (PPT) en mil límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics 4, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total enregistrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica molt sec < 30% molt càlid +3 C sec normal plujós molt plujós entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190% càlid normal fred molt fred entre +3 C i +0,5 C entre +0,5 C i -0,5 C entre -0,5 C i -3 C -3 C Sempre s entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència de 30 anys (gairebé sempre el , però també el en el cas dels Observatoris Fabra i Ebre ). En el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En termes climatològics, s entén que l hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l hivern, el desembre pertany a l any anterior. L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com en l obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 4 Pel conjunt de Catalunya els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s utilitzen s extreuen de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període , mentre que per a les sèries dels observatoris de l Ebre i Fabra, s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). 2

3 1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l hivern del a tot Catalunya 1.1 Temperatura L hivern del es pot qualificar de normal a pràcticament la totalitat de Catalunya. Només a l àrea del vessant nord del Pirineu, sobretot a cotes altes, al massís del Port, així com a alguns punts de l interior l hivern ha estat fred. Per contra, en alguns indrets del litoral Central, a l extrem sud del Montsià i a punts de l Alta Ribagorça, l Alt Urgell, el Berguedà i el Bages es pot qualificar de càlid. La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l hivern del (mapa esquerre) i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 2 mostra els mapes d anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de desembre, gener i febrer. Si analitzem mes a mes, es pot veure com els mesos de desembre i gener van resultar normals en conjunt pel que fa a temperatura, amb lleugeres anomalies que s expliquen pel diferent posicionament de l anticicló atlàntic, que va provocar diversos tipus de temps. El febrer, per contra, va ser fred, ja que el mes va venir caracteritzat per una ondulació molt marcada del corrent en jet a les capes mitjanes de la troposfera que va comportar sobre Catalunya una circulació de nord, amb la conseqüent arribada de nombroses masses d aire fred procedents de latituds més altes i del centre del continent europeu. Pel que fa a les estacions de la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), més d un 75% d aquestes han estat dins de la normalitat climàtica, un 15% ha presentat anomalies negatives i la resta positives. La taula següent recull les estacions en què les anomalies positives han estat més remarcables, per sobre de 0,5 C: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Barcelona - el Raval Barcelonès +1,3 Alinyà Alt Urgell +1,3 el Pont de Suert Alta Ribagorça +1,0 Santuari de Queralt Berguedà +0,9 Mas de Barberans - Abocador Montsià +0,9 Ulldecona - els Valentins Montsià +0,8 Cabrils Maresme +0,8 Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental +0,7 Vic Osona +0,7 Viladrau Osona +0,7 Font-rubí Alt Penedès +0,6 Montserrat - Sant Dimes Bages +0,6 Pantà de Siurana Priorat +0,6 Gurb Osona +0,6 Sant Romà d'abella Pallars Jussà +0,6 Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a l hivern del

4 A continuació es mostren els valors de les anomalies negatives més importants enregistrades a les estacions que gestiona l SMC, iguals o inferiors a -1,0 ºC: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -1,4 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -1,3 Vielha e Mijaran Val d'aran -1,3 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran -1,2 PN dels Ports Baix Ebre -1,2 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya -1,1 Òdena Anoia -1,0 Taula 2: Anomalies negatives més baixes corresponents a l hivern del

5 Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de l hivern del i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. Figura 2 Mapes de l anomalia de temperatura mitjana dels mesos d hivern del Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. 5

6 1.2 Precipitació L hivern del ha resultat sec a pràcticament tot Catalunya. Fins i tot a una àmplia zona del Prepirineu occidental, així com a punts de les comarques de la Garrotxa i el Berguedà o a l extrem sud del Montsià es pot qualificar com a molt sec, amb quantitats acumulades molt inferiors a la mitjana climàtica. Per contra, l hivern ha estat plujós a la Val d Aran, a l extrem nord del Pallars Jussà i l Alta Ribagorça, a cotes altes del Pirineu Oriental i a punts del litoral tarragoní. Finalment, ha estat normal a bona part de la Ribera d Ebre, del Priorat, del Baix Camp i del Tarragonès. Cal destacar, a més, les importants acumulacions de neu al Pirineu, sobretot a cotes altes. Si analitzem els totals de precipitació de l hivern , les precipitacions més abundants s han enregistrat, com és normal en aquesta època de l any, a l alta muntanya. Les quantitats menys importants s han donat a les comarques del Pallars Jussà, la Noguera, l Alt Urgell i el Solsonès. La figura 3 il lustra la distribució dels totals de precipitació durant l hivern de (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació hivernal respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). A la figura 4 s il lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de desembre de 2014 i gener i febrer de 2015, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. Durant els tres mesos de l hivern la distribució de la precipitació ha estat molt semblant. Els tres mesos s han caracteritzat per mostrar uns valors de precipitació inferior als valors climàtics en general. Així, el desembre va ser sec en conjunt, i fins i tot molt sec al Prepirineu. El gener també va ser sec, i molt sec al Montsec i àrees pròximes, algunes zones del quadrant nord-est, Garraf, Barcelonès i punts de l Alt Penedès, Maresme, Vallès Occidental i delta de l Ebre. En el darrer mes de l estació la precipitació va tenir una distribució molt irregular; en general el febrer també va ser sec, i molt sec de nou al Prepirineu, extrem sud del país i a alguns punts del litoral i prelitoral Central. Per contra, el desembre va ser plujós a l extrem nord-occidental i àmplies zones de la Costa Brava i Daurada, i molt plujós al vessant nord del Pirineu i desembocadura del Francolí. El gener va ser plujós també al vessant nord del Pirineu i al massís dels Ports, mentre que al febrer de nou es pot qualificar de plujós al Pirineu. La distribució de les anomalies del desembre és producte de les diferents pertorbacions que van afectar el país, l una de caràcter més mediterrani va afectar la meitat est del país, i l altra, que anava acompanyada d un flux del nord, va deixar quantitats abundants a l extrem nord-occidental. En canvi, la distribució de les anomalies de precipitació del gener és producte de la persistència de l anticicló durant els primers quinze dies del mes que va inhibir l entrada de pertorbacions desplaçades cap a altes latituds, mentre que els fronts que van afectar Catalunya durant la segona quinzena van arribar molt desgastats. Al mes de febrer, la distribució de les anomalies va ser producte de les pertorbacions que van afectar Catalunya, amb un marcat flux del nord, que van deixar les quantitats més importants al Pirineu. Pel que fa a les acumulacions de neu, durant el primer mes de l hivern successives nevades van afectar el Pirineu, però degut al caràcter dels fronts que van afectar Catalunya les acumulacions no van superar les del mateix mes del 2013, tret de l EMA de Boí (2.535 m) (l Alta Ribagorça). Aquest fet es deu a que aquests fronts, de caràcter atlàntic, van arribar molt desgastats al Pirineu. Tampoc es van superar els gruixos del mateix mes de l any anterior durant el gener tot i les nombroses nevades que van caure al llarg de la segona quinzena, ja que van afectar bàsicament al vessant sud del Pirineu occidental i a les parts més elevades del Pirineu Oriental. Va ser durant el mes de febrer quan va caure la nevada més destacable de tot l hivern a bona part del Pirineu, sobretot a cotes altes del Pirineu occidental, i 6

7 especialment al seu vessant nord. Va ser també durant aquest darrer mes quan la neu es va veure a cotes baixes a molts indrets del centre i sud del país, on en algun casos feia més de 10 anys no hi nevava tant. Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 150 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) 5 gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 636,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 613,5 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 479,3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 395,8 Malniu (2.230 m) Cerdanya 375,3 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 342,2 Vielha e Mijaran Val d'aran 325,8 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 283,3 PN dels Ports Baix Ebre 194,8 Santuari de Núria (XOM) Ripollès 175,3 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant l hivern del A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 25 mm, enregistrats durant l hivern del a les estacions gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Sant Romà d'abella Pallars Jussà 13,7 Vilanova de Meià Noguera 18,2 Artesa de Segre (XOM) Noguera 19,5 Oliana Alt Urgell 19,7 Baldomar Noguera 21,4 Sant Martí de Canals - Casa Cota (XOM) Pallars Jussà 21,6 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà 22,5 Solsona Solsonès 22,7 Tremp Pallars Jussà 23,1 la Pobla de Segur Pallars Jussà 23,6 Oliola Noguera 23,6 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant l hivern del La precipitació estacional inclou les observacions de les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) quan aquestes, que es fan en base al dia pluviomètric (de 07 a 07 h UTC), són coherents amb els registres de 0 a 24 hores de les estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques. 7

8 Figura 3 Mapes de precipitació acumulada durant l hivern del i del percentatge d aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s hi inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d un episodi significatiu. Figura 4 Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de desembre de 2014 i gener i febrer de 2015, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. 8

9 2. Episodis de l hivern A continuació s esmenten els episodis que han tingut lloc durant l hivern del , en ordre cronològic. Episodi de precipitació a la meitat est del país entre els dies 1 i 4 de desembre, especialment a la Costa Daurada, on fins i tot va caure calamarsa. Destaquen els 53,2 mm a Tarragona - Complex Educatiu (Tarragonès), els 49,9 mm a l Ametlla de Mar (el Baix Ebre) o els 44,6 mm a Falset - Los Baboixos (el Priorat). La baixada de la temperatura que va provocar l entrada de nord al retirar-se la pertorbació va provocar el dia 4 la primera nevada de la temporada al massís dels Ports, amb un gruix de 4 cm a l estació del PN dels Ports (1.055 m). Episodi de vent fort els dies 1 i 2 de desembre, sobretot al Pirineu, parts més elevades de la serralada del Montseny i els dos extrems del país. Destaquen els 123,5 km/h a Portbou (Alt Empordà), els 113,4 km/h al Puig Sesolles (1.668 m) (el Vallès Oriental), els 109,8 km/h a Boí (2.535 m) (l Alta Ribagorça) o els 107,3 km/h a Mas de Barberans Abocador (el Montsià). Episodi de precipitació al Pirineu i a punts del Prepirineu, sobretot al vessant nord de la serralada entre el 5 i 11 de desembre, amb el pas d un front fred. Destaquen els 79,7 mm de precipitació a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà), els 62,3 a Lac Redon (2.247 m) (la Val d Aran) o els 58,8 a Malniu (2.230 m) (la Cerdanya). Pel que fa a gruixos de neu nova, es van acumular 45 cm a Malniu (2.230 m) o els 39 cm a Certascan (2.400 m). Episodi general i molt destacat de vent el dia 9 de desembre. Va bufar amb ratxes màximes superiors als 100 km/h a diverses zones no habituals del Vallès i del Prepirineu, superant clarament l episodi del gener de Aquest fet es pot atribuir a un reforçament del vent del nord a sotavent de les serralades que estan orientades de manera aproximadament perpendicular a la tramuntana. Aquesta acceleració estaria provocada per la presència d una inversió tèrmica per sobre dels cims que pot ajudar a canalitzar el vent a sotavent de la muntanya. Destaquen els 175,7 km/h registrats a l estació del Santuari de Queralt (el Berguedà), els 128,2 km/h de Montserrat Sant Dimes (el Bages), els 123,8 km/h de Caldes de Montbui (el Vallès Oriental), els 101,9 km/h de l estació de Sabadell Parc Agrari (el Vallès Occidental) o els 99,4 km/h de l Observatori Fabra de Barcelona (el Barcelonès). Episodi de precipitació i neu entre els dies 14 i 18 de desembre, en relació amb una pertorbació acompanyada d un flux del sud-est. En alguns casos, les precipitacions van anar acompanyades de calamarsa, com és el cas de la tempesta que va afectar la zona del Garraf el dia 14. Destaquen els 76,6 mm a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà) o els 72,2 mm d Olesa de Bonesvalls XOM (l Alt Penedès). Pel que fa a neu destaquen 17 cm a Certascan (2.400 m), els 15 cm a Bonaigua (2.266 m) (el Pallars Sobirà), o els 10 cm a Sasseuva (2.228 m) (Val d Aran). Episodi de vent del nord fort entre els dies 14 i 18 de desembre. Es van produir ratxes fortes a les parts més elevades i als dos extrems del país. Destaquen els 137,2 km/h a Portbou (l Alt Empordà) o els 102,6 km/h a la Tosa d Alp 2500 (la Cerdanya). Episodi d inversió tèrmica entre el 19 i 26 de desembre, fruit de la persistència sobre Catalunya d un anticicló càlid. La temperatura va pujar a l alta muntanya, alhora que va baixar a les valls i fondalades de l interior, on es van formar bancs de boira, que en el cas del Pla de Lleida van ser persistents i en els cas de la Vall de l Ebre gebradores. Episodi de precipitació els dies 27 i 28 de desembre pel pas d un front fred. Les precipitacions, en molts casos en forma de neu, van afectar molt especialment l extrem nord del país. Destaquen els 9

10 56,2 mm a Lac Redon (2.247 m) (la Val d Aran), els 55,0 mm a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà) o els 40,0 mm a Sasseuva (2.228 m) (la Val d Aran). Es van enregistrar gruixos importants de neu al Pirineu. Episodi de vent del nord fort entre els dies 28 i 30 de desembre en relació amb el flux del nord que va generar el pas d una pertorbació. Va afectar les parts més elevades i els dos extrems del país. Destaquen els 162,0 km/h a Portbou (l Alt Empordà), 132,5 km/h a Boí (2.535 m) (l Alta Ribagorça), o els 121,7 a Salòria (2.451 m) (el Pallars Sobirà). Episodi d inversió tèrmica entre l 1 i 15 de gener, amb nombroses boires a planes i depressions de l interior del país. La temperatura en aquests indrets es va mantenir baixa durant tot el dia. Fora d aquestes contrades, la temperatura era suau. Rècord de pressió atmosfèrica alta el dia 9 de gener: les estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) situades a nivell del mar van registrar valors màxims a mig matí de fins a 1040 hpa a la Costa Brava i 1043 hpa a l extrem sud, la més alta en 25 anys. Episodi de precipitació el 16 i 17 de gener que va afectar a gairebé tot el país, si bé les quantitats més importants es van concentrar al terç nord. Localment van anar acompanyades de tempesta i de calamarsa i/o calabruix. Destaquen els 30,3 mm de precipitació de Boí (2.535 m) (l Alta Ribagorça) o els 22,4 mm d Espot (2.519 m) i Salòria (2.451 m) (el Pallars Sobirà). Pel que fa als registres de neu destaquen els 31 cm de Boí (2.535 m) o els 23 cm a Sasseuva (2.228 m) (la Val d Aran). Episodi de precipitació i neu entre el 18 i el 20 de gener, quan un front va creuar Catalunya. Les precipitacions més importants van afectar el quadrant nord-est. La neu va afectar gran part del país per sobre dels m, si bé va cobrir el terra a partir dels 800 m, amb l excepció d algunes valls del Pirineu i Prepirineu. Destaquen els 27,0 mm de precipitació a Calonge (XOM), els 26,2 mm a Castell d Aro o els 24,2 mm a Palafrugell - els Ametllers (XOM), totes elles al Baix Empordà. De neu, els 18 cm a Ulldeter (2.410 m) o els 17 cm a Núria (1.971 m), totes dues al Ripollès. Episodi de precipitació entre els dies 21 i 28 de gener, sobretot al vessant nord del Pirineu. Destaquen els 31,8 mm Ulldeter (2.410 m) (el Ripollès), els 29,6 mm a Lac Redon (2.247 m) (la Val d Aran) o els 28,0 mm a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà). Episodi de vent fort entre els dies 24 i 27 de gener, però especialment a partir del dia 25, com a conseqüència del gradient de pressió provocat per la presència d un potent anticicló al Cantàbric i una àrea de baixes pressions entre Còrsega i Itàlia. El vent va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per vent (de més de 90 km/h de ratxa màxima) a molts sectors del nord del país, especialment al Pirineu, al Prepirineu, a zones altes del prelitoral (cims de Montserrat i del Montseny), Alt Empordà i àrees pròximes. En aquestes zones, puntualment es va superar el llindar de 125 km/h. En canvi, al sud del país el vent va bufar amb molta menys força. En alguns sectors del Prepirineu cal retrocedir més de 10 anys per trobar ratxes de vent més fortes. Destaquen els 153,4 km/h registrats a Puig Sesolles (1.668 m) (el Vallès Oriental), o els 149,0 km/h al Santuari de Queralt (el Berguedà). Episodi de vent fort entre els dies 29 i 30 de gener, en relació amb un front fred que va creuar Catalunya i va generar un flux del nord i del nord-oest al seu pas. El vent va ser especialment fort als dos extrems del país i a la serralada Prelitoral. Es va superar el llindar d SMP per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima) a l extrem sud del país, vessant nord del Montsant i el Prelitoral central. Destaquen els 151,2 km/h a Puig Sesolles (1.668 m) (el Vallès Oriental) o els 125,3 km/h a Portbou (l Alt Empordà). 10

11 Episodi de neu els dies 29 de gener i 2 de febrer, provocant que entre el dia 29 de gener al vespre i el dia 2 de febrer a primera hora s acumulés més d 1 m de neu nova en zones elevades de la Val d Aran, del Pallars Sobirà i l Alta Ribagorça. Destaquen el següents gruixos: 126 cm al Lac Redon (2.247 m) (la Val d Aran), 111 cm a Certascan (2.400 m) o 91 cm a Bonaigua (2.226 m), (el Pallars Sobirà). Destaca també la precipitació acumulada al llarg de tot l episodi a Vielha (la Val d Aran), de 85,4 mm i de fins a 61 cm de gruix de neu màxim. Episodi de fred entre el dia 1 i el 9 de febrer. Tot i no ser excepcional, a la meitat de les estacions de la XEMA es va registrar almenys un dia amb una temperatura mínima inferior al llindar d SMP de Perill per fred (percentil 2 de la temperatura mínima dels mesos de desembre a març). 5 d aquestes 174 estacions van superar el llindar de 3 dies seguits, de manera que molt puntualment es podria parlar d onada de fred. Són les EMA d Ulldeter (2.410 m, el Ripollès), Vila-rodona (l Alt Camp), Pinós (el Solsonès), la Llacuna i la Panadella (Anoia). Episodi de vent fort entre el dia 1 i 5 de febrer, amb mestral a l extrem sud del país que va assolir ratxes superiors als 100 km/h. Els dies 4 i 5 el vent del nord va bufar amb ratxes de més de 100 km/h al Pirineu i a l Alt Empordà. Aquesta situació va provocar que el vent superés el llindar d SMP per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima) a la vall de Cerdanya. Destaquen els 173,2 km/h a Portbou (l Alt Empordà) o els 151,6 km/h a Boí (2.535 m) (l Alta Ribagorça). Episodi de precipitació i neu a cotes baixes entre els dies 3 i 7 de febrer. Destaca molt especialment la nevada que al llarg de primeres hores del matí del dia 4 va afectar bona part del centre i sud del país, amb una cota de neu que es va acabar situant entre els 100 i els 200 m, tot i que en alguns casos es va veure nevar pràcticament fins a nivell del mar. A partir de la tarda i fins a primera hora del matí del dia 5 les precipitacions van arribar al nord-est, sobretot al Maresme, el massís del Montseny i les Guilleries. Durant la matinada del dia 6 van caure a punts de la Catalunya central, sud de la plana de Vic, litoral i prelitoral central, i a partir de la tarda al quadrant nord-est. A les comarques del prelitoral Central és allà on el gruix de neu va ser més important durant tot l episodi i no hi nevava tant des de l any Al Segrià i zones pròximes, on es van mesurar gruixos de neu al voltant dels 10 cm, feia més de 13 anys, des del 14 de desembre de 2001, que no hi nevava tant. Destaquen els 35 cm de neu al Pla de Manlleu (l Alt Camp), el 28 cm a la Llacuna (l Anoia) o els 27 cm a Rocallaura (l Urgell). Episodi de precipitació entre el 13 i el 17 de febrer. Les quantitats recollides més importants van ser: els 22,5 mm a Sasseuva (2.228 m) i els 19,4 a Lac Redon (2.247 m) (la Val d Aran). Episodi de precipitació i neu entre els dies 21 i 28 de febrer, amb un marcat flux del nord va afectar Catalunya i va deixar quantitats importants al Pirineu. Destaquen els 195,9 mm de precipitació a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà), els 178,3 mm a Lac Redon (2.247 m) o 153,7 mm a Sasseuva (2.228 m), totes dues a la Val d Aran. Episodi de vent fort entre els dies 22 i 27 de febrer, en relació amb una pertorbació que va creuar Catalunya i que va generar un flux del nord i del nord-est després del seu pas. Va afectar a gran part del país i es va superar el llindar de SMP per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima) a punts del Segrià i del Berguedà. Episodi destacat de neu entre el 23 i 27 de febrer, el més important de la temporada a bona part del Pirineu. Concretament, entre el dia 23 de febrer al vespre i el 27 al migdia es va acumular més d 1 metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu vessant nord, on la nevada va ser pràcticament ininterrompuda al llarg d aquests dies. Destaquen els gruixos màxims de neu nova de 159 cm a Lac Redon (2.247 m) (la Val d Aran) o els 113 cm a Bonaigua (2.266 m) i 100 cm a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà). 11

12 3. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l hivern a dos observatoris 3.1 Observatori de l Ebre Temperatura Cal qualificar l hivern del com a normal a l Observatori de l Ebre. La temperatura mitjana ha estat lleugerament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència 6 : Temperatura mitjana estacional ( C) Hivern 10,5 10,1 10,4 Taula 5: Comparació de la temperatura mitjana de l hivern amb la mitjana climàtica de l Observatori de l Ebre Concretament, les anomalies de la temperatura mitjana han estat de +0,4 C respecte de la mitjana de i de +0,1 C si es pren com a referència la de Cal assenyalar que la temperatura mitjana de l hivern de continua la tendència dels darrers cinc hiverns, en què aquesta ha estat superior a la mitjana climàtica. La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana mensual i les mitjanes climàtiques dels dos períodes climàtics de referència: Temperatura mitjana mensual ( C) Desembre 10,8 10,1 10,4 Gener 10,6 9,4 9,6 Febrer 10,0 10,7 11,1 Taula 6. Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d hivern amb les mitjanes climàtiques de l Observatori de l Ebre Si ens fixem en l evolució mensual de la temperatura mitjana es pot veure com aquesta mostra uns valors molt similars durant els mesos de desembre i gener, mentre que al febrer, el valor és clarament inferior. Els valors concrets de les anomalies van ser, al desembre, de +0,7 C si es compara amb el valor de i de +0,4 C si es pren com a referència el període Al gener les diferències amb el valor climàtic es van incrementar, i ha resultat ser el mes més càlid de l estació, amb anomalies de +1,2 C respecte del primer període de referència i de +1,0 C respecte del segon, tot i que climàticament el gener resulta ser el més fred. El mes de febrer, en canvi, ha resultat el més fred tot i que climàticament resulta ser el més càlid, amb anomalies de -0,7 C en referència al període i de -1,1 C en relació al Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s usen per fer estudis són el i el Els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s utilitzen s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). 12

13 A continuació es mostra el gràfic amb l evolució de la temperatura mitjana de l hivern (figura 5), en què s observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%. La figura 6 mostra el gràfic d anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica. Figura 5 Evolució de la temperatura mitjana de l hivern a l Observatori de l Ebre ( ) L evolució de la temperatura mitjana de l hivern s expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d 11 anys. Figura 6 Anomalia de la temperatura mitjana de l hivern a l Observatori de l Ebre ( ) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l hivern calculada segons el període

14 Pel que fa a la temperatura màxima mitjana, ha estat també molt semblant o lleugerament superior a la mitjana dels dos períodes climàtics de referència; concretament, les anomalies han estat de +0,5 C i +0,2 C. Temperatura màxima mitjana estacional ( C) Hivern 15,2 14,7 15,0 Taula 7. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l hivern i la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre Els valors de temperatura màxima mitjana detallats per mesos han estat els següents: Temperatura màxima mitjana mensual ( C) Desembre 14,8 14,4 14,7 Gener 16,0 13,9 14,1 Febrer 14,2 15,7 16,2 Taula 8. Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d hivern i les mitjanes climàtiques a l Observatori de l Ebre El comportament mensual de la temperatura màxima mitjana no ha seguit tampoc la tendència climàtica. Així, el desembre ha estat normal si el comparem amb els dos períodes de referència, amb anomalies de +0,4 C i +0,1 C, en canvi al mes de gener, el mes climàticament més fred, les anomalies han estat clarament positives, de +2,1 C i +1,9 C respecte dels dos períodes de referència, resultant així el mes més càlid de l estació. El darrer mes de l hivern ha estat el més fred, amb la màxima mitjana més baixa de tot l hivern i anomalies clarament negatives, de -1,5 C i -2,0 C. La temperatura mínima mitjana de l hivern ha igualat la mitjana del període , i ha estat lleugerament superior a la mitjana del període , amb una anomalia de +0,3 C. Temperatura mínima mitjana estacional ( C) Hivern 5,7 5,4 5,7 Taula 9. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l hivern i la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre A continuació es mostren els valors de temperatura mínima mitjana de cada mes de l hivern i les seves corresponents mitjanes climàtiques: Temperatura mínima mitjana mensual ( C) Desembre 6,7 5,8 6,1 Gener 5,2 4,8 5,1 Febrer 5,3 5,6 6,0 Taula 10. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d hivern i les mitjanes climàtiques a l Observatori de l Ebre El comportament de la temperatura mínima ha estat molt semblant al de la temperatura màxima, si bé els valors de les anomalies han estat molt lleugeres. Al mes de desembre l anomalia va ser de +0,9 C si es pren com a referència el període , i de +0,6 C si es compara amb el període Al mes de gener les anomalies van ser de +0,4 C i +0,1 C, respectivament, en comparació amb les mitjanes de tots dos períodes de referència. Al mes de febrer, les anomalies van ser negatives, de -0,3 C i -0,7 C, respectivament. 14

15 El gràfic següent il lustra l evolució de la temperatura extrema de l hivern des del començament dels registres. Totes les variables, menys la temperatura màxima absoluta, presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 7). Figura 7 Evolució de les temperatures extremes de l hivern a l Observatori de l Ebre ( ) Els gràfics següents mostren l evolució de la T màxima absoluta de l hivern (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. 15

16 3.1.2 Precipitació L hivern del ha estat sec a l Observatori de l Ebre; la precipitació recollida ha estat inferior als valors mitjans climàtics de referència: Precipitació estacional acumulada (mm) Hivern 80,8 112,5 108,8 Taula 11. Comparació entre els valors de precipitació de l hivern i els valors mitjans corresponents al mateix període a l Observatori de l Ebre Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant l hivern ha estat: 31,7 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (per tant, ha plogut un 71,8% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període). 28 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (que representa un 74,3% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat). Tot seguit es mostren els valors de precipitació de l hivern desglossada per mesos: Precipitació mensual acumulada (mm) Desembre 34,4 45,9 47,2 Gener 37,2 33,6 35,3 Febrer 9,2 33,0 26,4 Taula 12. Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos d hivern i les mitjanes corresponents a l Observatori de l Ebre Si analitzem mes a mes, es pot veure com el gener va ser l únic mes de l hivern on la precipitació recollida va estar dins els valors mitjans climàtics dels dos períodes de referència, amb percentatges de 110,7% i de 105,4% respecte de de la mitjana climàtica del i de la del , respectivament. En canvi, els mesos de desembre, i sobretot el mes de febrer, van mostrar valors clarament per sota de les mitjanes climàtiques. Així, es pot considerar el desembre com a un mes sec, i febrer com a un mes molt sec. Les anomalies concretes van ser de 74,9% respecte de la mitjana climàtica del i el 72,9% respecte de la del al mes de desembre, i de 27,9% i 34,8%, respectivament, al mes de febrer. Tot i el caràcter sec del mes de desembre, cal anar fins al desembre del 2008 per a trobar quantitats més elevades de precipitació. Aquesta precipitació és producte, en bona mesura, de la pertorbació de caràcter mediterrani que van afectar el país. 16

17 Les figures 8 i 9 mostren l evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l hivern. No s hi observa cap tendència estadísticament significativa. Figura 8 Evolució de la precipitació de l hivern a l Observatori de l Ebre ( ) L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents a l hivern del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant l hivern d aquell any. Figura 9 Percentatge de la precipitació de l hivern respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre ( ) Els valors s expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l hivern del període Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, hiverns més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen hiverns més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents a l hivern del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant l hivern d aquell any. 17

18 3.1 Observatori Fabra Temperatura L hivern de s ha de qualificar de normal. La temperatura mitjana de l hivern del a l Observatori Fabra ha estat similar o lleugerament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència. Temperatura mitjana estacional ( C) Hivern 8,8 8,5 8,8 Taula 13. Comparació entre la temperatura mitjana de l hivern i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra Aquest valor de temperatura coincideix amb la temperatura mitjana estacional per al període , i suposa una anomalia només de +0,3 C respecte de la del període de referència L hivern de ha estat igual que el passat pel que fa a la temperatura mitjana. Tot seguit es mostra la taula amb els valors de temperatura mitjana mensual i les mitjanes climàtiques corresponents dels dos períodes de referència: Temperatura mitjana mensual ( C) Desembre 9,1 8,7 9,1 Gener 9,0 8,1 8,2 Febrer 8,2 8,7 9,2 Taula 14. Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos d hivern i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra El comportament de la temperatura mitjana mensual durant el conjunt de l estació ha estat molt diferent al comportament climàtic. En aquest darrer la temperatura mitjana és molt similar els mesos de desembre i febrer, i baixa clarament al mes de gener, que resultat ser el més fred. En canvi, aquest mes de desembre ha estat en aquest cas, normal, amb una temperatura mitjana mensual de 9,1 ºC, igual a la del període de referència i amb una anomalia de +0,4 C respecte del període Al mes de gener les anomalies han estat de +0,9 C respecte del període i +0,8 C si prenem com a referència el període Al darrer mes de l estació, les anomalies han estat de -0,5 C i de -1,0 C, respectivament. Tot seguit es mostren els gràfics que mostren l evolució de la temperatura mitjana de l hivern i l anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 10 i 11). S hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%. 18

19 Figura 10 Evolució de la temperatura mitjana de l hivern a l Observatori Fabra ( ) L evolució de la temperatura mitjana de l hivern s expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d 11 anys. Figura 11 Anomalia de la temperatura mitjana de l hivern a l Observatori Fabra ( ) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l hivern calculada segons el període

20 La temperatura màxima mitjana de l hivern ha estat superior als valors mitjans climàtics; les anomalies han estat de +0,8 C i +0,5 C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència: Temperatura màxima mitjana estacional ( C) Hivern 12,2 11,4 11,7 Taula 15. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l hivern i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra Els valors de temperatura màxima mitjana mensual dels tres mesos de l hivern han estat els següents: Temperatura màxima mitjana mensual ( C) Desembre 11,9 11,5 11,7 Gener 12,6 10,8 11,0 Febrer 12,1 11,9 12,4 Taula 16. Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos d hivern i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra L evolució mensual mostra com durant el mes de gener el valor de la temperatura màxima mitjana va estar per sobre de la mitjana, mentre que durant els mesos de desembre i febrer, les anomalies, majoritàriament positives van ser molt més discretes. Pel que fa a les anomalies concretes, al desembre van ser de +0,4 C si es compara amb el període i de +0,2 C respecte de la mitjana del període , al gener de +1,8 C i +1,6 C respectivament i, finalment, al febrer, de +0,2 C i de -0,3 C. La temperatura mínima mitjana de l hivern ha estat lleugerament inferior a les dues mitjanes climàtiques: Temperatura mínima mitjana estacional ( C) Hivern 5,3 5,6 5,9 Taula 17. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l hivern i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra Aquest valor de temperatura mínima mitjana és el més baix des de l hivern de La temperatura mínima mitjana de cada mes de l hivern de i les seves corresponents mitjanes climàtiques han estat les que mostra la següent taula: Temperatura mínima mitjana mensual ( C) Desembre 6,2 6,0 6,4 Gener 5,4 5,3 5,5 Febrer 4,3 5,5 5,9 Taula 18. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d hivern i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra La temperatura mínima mitjana mensual ha estat molt semblant en general a l estacional durant els dos primers mesos de l estació, mentre que ha estat clarament inferior durant el fred mes de febrer. Els valors concrets de les anomalies són al desembre, de +0,2 C i -0,2 C respecte de cada període de referència; al gener de +0,2 C respecte el primer període i de -0,1 C respecte el segon i al febrer de -1,2 C i -1,6 C. L evolució de la temperatura de l hivern es mostra al següent gràfic. S hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima mitjana, temperatura mínima mitjana i temperatura mínima absoluta. 20

21 Figura 12 Evolució de les temperatures extremes de l hivern a l Observatori Fabra ( ) Els gràfics següents mostren l evolució de la T màxima absoluta de l hivern (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. 21

22 3.2.2 Precipitació L hivern del a l Observatori Fabra ha estat sec, amb una precipitació acumulada molt inferior als valors mitjans climàtics: Precipitació estacional acumulada (mm) Hivern 47,4 138,3 147,9 Taula 19. Comparació entre els valors de precipitació de l hivern i els valors mitjans corresponents al mateix període a l Observatori Fabra La precipitació total recollida durant l hivern ha estat de 47,4 mm: 90,9 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (per tant, ha plogut un 34,3% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període de ). 100,5 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (que representa un 32,1% de la precipitació mitjana climàtica de ). Els valors de precipitació a nivell mensual han estat els següents: Precipitació mensual acumulada (mm) Desembre 22,6 52,5 61,6 Gener 13,5 46,6 52,7 Febrer 11,3 39,2 33,6 Taula 20. Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos d hivern i les mitjanes corresponents a l Observatori Fabra Al llarg de tots tres mesos de l hivern va haver-hi dèficit de precipitació, amb valors recollits molt inferiors als valors mitjans climàtics. El desembre va ser sec, ja que va ploure un 43,1% respecte de la precipitació mitjana climàtica del període , i un 36,7% si es pren com a referència la del Tota la precipitació recollida va caure durant els primers 15 dies del mes. El mes de gener va resultar especialment sec, amb una precipitació recollida que va suposar només un 29% de la precipitació mitjana climàtica del període , i un 25,7% si es compara amb la del període Aquest fet s explica per la presència persistent de l anticicló durant els primers quinze dies del mes que va inhibir l entrada de pertorbacions desplaçades cap a altes latituds, mentre que els fronts que van afectar Catalunya durant la segona quinzena van arribar molt desgastats al sector central del litoral. Al febrer va ploure un 28,8% respecte de la mitjana del període de referència i un 33,6% si es compara amb la del Aquests valors de les anomalies van ser producte de les pertorbacions que van afectar Catalunya, acompanyades d un marcat flux del nord. Els gràfics següents (figures 13 i 14) mostren l evolució de la precipitació durant l hivern i del percentatge d aquesta respecte de les mitjanes climàtiques. No s hi observa cap tendència estadísticament significativa. 22

23 Figura 13 Evolució de la precipitació de l hivern a l Observatori Fabra ( ) Figura 14 Percentatge de la precipitació de l hivern respecte de la mitjana climàtica a l Observatori Fabra ( ) Els valors s expressen respecte de la mitjana climàtica de l hivern dels anys Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, hiverns més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen hiverns més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. 23

24 4. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant l hivern a l Estartit L evolució dels valors de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit (latitud ; longitud ) durant l hivern del a diferents fondàries ha estat la següent: Hivern del Desembre Gener Febrer T mitjana de T ( C) T ( C) T ( C) l hivern ( C) En superfície 16,0 14,4 13,0 14,5 20 m de fondària 16,3 14,4 12,9 14,5 50 m de fondària 16,4 14,3 12,8 14,5 80 m de fondària 16,0 14,1 12,6 14,2 Taula 21. Temperatura mitjana de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries durant l hivern del La taula 22 mostra la temperatura mitjana dels mesos de desembre, gener i febrer, així com la temperatura mitjana de l hivern enregistrada a les diverses fondàries, calculada segons la mitjana climàtica del trentenni : Hivern, mitjana del Desembre T ( C) Gener T ( C) Febrer T ( C) T mitjana de l hivern ( C) En superfície 14,2 13,0 12,5 13,2 20 m de fondària 14,3 13,1 12,6 13,4 50 m de fondària 14,4 13,2 12,6 13,4 80 m de fondària 14,3 13,1 12,6 13,3 Taula 22. Temperatura mitjana climàtica de l hivern de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d aquest hivern respecte de les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries: Anomalies de l hivern Desembre T ( C) Gener T ( C) Febrer T ( C) Hivern del ( C) En superfície +1,8 +1,4 +0,5 +1,2 20 m de fondària +2,0 +1,3 +0,3 +1,2 50 m de fondària +2,0 +1,1 +0,2 +1,1 80 m de fondària +1,7 +1,0 0,0 +0,9 Taula 23: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries durant els mesos d hivern La temperatura mitjana de l aigua del mar ha presentat anomalies clarament positives a totes les fondàries durant els mesos de desembre i gener, mentre que durant el darrer mes de l estació les anomalies, tot i ser també positives, han estat molt més lleugeres i han anat disminuint a mesura que ens allunyàvem de la superfície fins arribar al nivell de 80 m, en què el valor de temperatura mitjana ha coincidit amb el valor climàtic. Tot i aquestes modestes anomalies positives a tots els nivells del fred mes de febrer, les clares anomalies positives del dos primers mesos de l hivern han pesat prou com per a que els totals de l hivern fossin clarament positius a totes les fondàries, amb anomalies superiors a un grau a tots els nivells tret dels 80 m, on l anomalia ha estat de Tot seguit es mostren els gràfics amb l evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant l hivern (figura 15), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries. 24

25 Figura 15 Evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant l hivern El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de l hivern a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il lustren les anomalies tèrmiques de l aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie. 25