BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DE 2015

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DE 2015 El mes de febrer ha resultat termomètricament fred 1 a Catalunya, i molt fred a les parts més elevades del Pirineu i massís dels Ports. Pluviomètricament, s ha caracteritzat per una distribució irregular, si bé, en general, ha estat sec, i fins i tot, molt sec al Prepirineu, extrem sud del país i punts del litoral i prelitoral Central. En canvi, ha estat molt plujós al Pirineu, i normal o plujós a punts de la depressió de l Ebre. El febrer ha estat ventós com a conseqüència del flux del nord que ha caracteritzat la meteorologia del mes. S han d assenyalar dos episodis on es van enregistrar ratxes de vent per sobre dels 90 km/h, de l 1 al 5 de febrer i del 22 al 27 de febrer. Resum Mensual La meteorologia del mes de febrer ha vingut caracteritzada per un marcat flux del nord i per l arribada de masses d aire fred procedents d altes latituds i del centre del continent europeu, com a conseqüència d una ondulació molt marcada del corrent en jet a les capes mitjanes de la troposfera. Durant els primers nou dies del mes, Catalunya va quedar afectada per una massa d aire molt fred provinent del nord d Europa provocant un ambient de rigorós hivern arreu del país. D altra banda, l arribada de diverses pertorbacions fredes van afectar el Principat, provocant nevades en alguns sectors del país, en un primer moment al Pirineu però també en indrets on la neu no és un fenomen tan habitual. La neu va ser important al Pirineu durant els dos primers dies del mes, amb gruixos acumulats des del dia 29 de gener molt importants. A més, l arribada d una massa d aire fred va provocar una baixada de la temperatura. Una marcada advecció del nord-oest, amb aire humit del Cantàbric, va incidir directament sobre el Pirineu, provocant que entre el dia 29 de gener al vespre i el dia 2 de febrer a primera hora s acumulés més d 1 m de neu nova en zones elevades de la Val d Aran, del Pallars Sobirà i l Alta Ribagorça. Cal remarcar els següents gruixos enregistrats a les estacions de la Xarxa Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 126 cm al Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d Aran; 111 cm a Certascan (2.400 m) o 91 cm a 1 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC -3 ºC 1

2 Bonaigua (2.226 m), al Pallars Sobirà. A Vielha, la capital de l Aran, la precipitació acumulada al llarg de l episodi va ser de 85,4 mm, acumulant fins a 61 cm de gruix de neu màxim. Una segona baixa va provocar precipitacions entre els dies 3 i 7 de febrer. Aquestes van ser en forma de neu durant la primera meitat del dia 3. La precipitació va ser poc abundant (vegeu Annex 1), com a molt d entre 5 i 10 mm al litoral i prelitoral Central, mentre que la cota de neu ja va ser força baixa, d entre 600 i 800 m en un primer moment, però baixant fins als 300 o 400 m. Els gruixos més importants, de fins a 5 cm, es van mesurar a les parts més elevades del Lluçanès i el Moianès, així com del massís del Montseny i al Montnegre. Destaca molt especialment la nevada que al llarg de primera hora del matí del dia 4 va afectar a bona part del centre i sud del país, amb una cota de neu que es va acabar situant entre els 100 i els 200 m, tot i que en alguns casos es va veure nevar pràcticament fins a nivell del mar. Durant la tarda-vespre i fins a primera hora del matí del dia 5 el vent de gregal va impulsar noves precipitacions en alguns sectors del nord-est, que van afectar especialment la comarca del Maresme, el massís del Montseny i les Guilleries. Pel que fa als precedents més recents d una nevada com la del dia 4 al centre i sud del país, en alguns sectors del Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès només cal retrocedir dos hiverns enrere, fins el 22 i 23 de febrer de 2013, per trobar-ne una de comparable o més important. Ara bé, a les comarques del prelitoral Central, que és allà on el gruix de neu va ser més important durant l episodi, en general no hi nevava tant des del Segons la zona, des de la nevada del 7 i 8 de gener o bé des de la del 8 de març. Al Segrià i zones pròximes, on es va mesurar un gruix de neu al voltant dels 10 cm, feia més de 13 anys, des del 14 de desembre de 2001, que no hi nevava tant. En aquella ocasió, el gruix de neu a Lleida va ser d uns 15 cm i posteriorment el terra es va mantenir cobert de neu pràcticament durant un mes, ja que la boira i unes temperatures excepcionalment baixes van impedir-ne la fusió. El mapa següent mostra el gruix de neu màxim mesurat pels observadors i vigilants de la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics), així com per algunes estacions XEMA entre el dimecres 4 i el dijous 5 de febrer de Figura 1. Gruix de neu màxim (cm) dels dies 4 i 5 de febrer (fins les 10h) 2

3 D altra banda, entre els dies 1 i 9 Catalunya va quedar afectada per una fredorada que, si bé no va ser excepcional, a la meitat de les estacions de la XEMA es va registrar almenys un dia amb una temperatura mínima inferior al llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred (percentil 2 de la temperatura mínima dels mesos de desembre a març), 5 d aquestes 174 estacions van superar el llindar de 3 dies seguits, de manera que molt puntualment es podria parlar d onada de fred. Són les EMA d Ulldeter (2.410 m, el Ripollès), Vila-rodona (l Alt Camp), Pinós (el Solsonès), la Llacuna i la Panadella (Anoia). En general no es van registrar temperatures mínimes excepcionals, tot i que a les zones on el dia 4 va nevar més, les nits següents van ser molt fredes (entre -5 i -10 ºC a l altiplà central). A les estacions d alta muntanya, la mínima més baixa va ser de -19,2 ºC a Boí (2.535 m, l'alta Ribagorça) i en general els valors van ser molt semblants als del febrer de 2013, mentre que els de l'onada de fred del febrer de 2012 van ser clarament inferiors. Concretament, el 4 de febrer de 2012 es van mesurar -23,2 ºC a Certascan (2.400 m, el Pallars Sobirà), mínim històric de la XEMA ( ). Pel que fa a la temperatura diürna, 5 de les 126 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van registrar la temperatura màxima més baixa de la sèrie en un mes de febrer: Blancafort, l Espluga de Francolí i Santa Colona de Queralt a la comarca de la Conca de Barbera, Torroja del Priorat (el Priorat) i Cervera (la Segarra). Una nova pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 13 i 17 de febrer, caracteritzada per estar centrada a la Mediterrània i amb un flux del primer quadrant a les nostres contrades. Les precipitacions més importants es van enregistrar al vessant nord del Pirineu tal com mostren els 22,5 mm de Sasseuva (2.228 m) o els 19,4 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran, i els 19,3 mm a Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà. Aquestes precipitacions van ser en forma de neu, destacant els 19 cm de Certascan (2.400 m), 18 cm a Sasseuva (2.228 m) o 17 cm a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà. Un nou episodi de precipitació amb un marcat flux del nord va afectar Catalunya entre els dies 20 i 28 de febrer deixant quantitats importants al Pirineu. Cal destacar els 195,9 mm de Certascan (2.400 m), els 178,3 mm de Lac Redon (2.247 m) o els 153,7 mm de Sasseuva (2.228 m). Els vents del nord i nord-oest que van afectar Catalunya van provocar la nevada més important de la temporada a bona part del Pirineu. Concretament, entre el dia 23 de febrer al vespre i el 27 al migdia es va acumular més d 1 metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu vessant nord, on la nevada va ser pràcticament ininterrompuda al llarg d aquests dies. Cal remarcar els 159 cm al Lac Redon (2.247 m), els 113 cm de Bonaigua (2.266 m) o els 100 cm a Certascan (2.400 m). Assenyalar que el vent va poder provocar una sobreacumulació de neu en aquests punts. Cal destacar que la neu va afectar igualment els fons de les valls del Pirineu, destacant els 55 cm d Espot (1.300 m) - XOM, els 32 cm d Arties (1.150 m) - XOM o els 30 cm de l EMA de Vielha (la Val d Aran). Aquesta va ser la nevada més destacada de la temporada a les cotes mitjanes i altes del Pirineu occidental, especialment del vessant nord. Per bé que es tracta d una nevada molt important i que no es produeix cada any, hi ha precedents recents de nevades comparables o fins i tot superiors: - Entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015, una nevada de nord també va acumular més d 1 metre de neu nova a cotes altes de la Val d Aran i del nord del Pallars Sobirà. En aquella ocasió, la cota de neu es va mantenir baixa durant més hores, de manera que al fons de les valls els gruixos van ser més importants. Per exemple, es van acumular fins a 61 cm de neu a Vielha. - Fa dos anys, durant l hivern excepcionalment nivós del , una nevada que es va allargar durant més d una setmana (del dia 12 al 20 de gener de 2013) va deixar gruixos d entre 100 i 150 cm a les cotes altes del Pirineu occidental i de fins a 67 cm a Vielha. 3

4 Descripció sinòptica del mes De l 1 al 9 de febrer Durant els primers nou dies del mes, Catalunya va quedar afectada per una massa d aire molt fred provinent del nord d Europa provocant un ambient de rigorós hivern arreu del país. D altra banda, l arribada de diverses pertorbacions fredes van afectar el Principat, provocant nevades en alguns sectors del país, en un primer moment exclusivament al Pirineu i posteriorment també en indrets on la neu no és un fenomen tan habitual. La figura 2 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa (a uns m d altura) del dia 1 de febrer a les hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava molt ondulat com a conseqüència d una pertorbació freda ubica al nord d Europa. En superfície, la situació venia marcada per un intens flux del nord-est degut al marcat gradient bàric que es produïa entre l anticicló Atlàntic que agafava en forma de falca el nord-oest de la península Ibèrica i la baixa al nord d Europa. Figura 2. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 1 de febrer a les hores UTC La neu va ser important al Pirineu durant els dos primers dies del mes amb gruixos acumulats des del dia 29 de gener molt importants. A més, l arribada d una massa d aire fred va provocar una baixada de la temperatura. Una marcada advecció del nord-oest, amb aire humit del Cantàbric, va incidir directament sobre el Pirineu, provocant que entre el dia 29 de gener al vespre i el dia 2 de febrer a primera hora s acumulés més d 1 m de neu nova en zones elevades de la Val d Aran, del Pallars Sobirà i l Alta Ribagorça. Cal remarcar els següents gruixos enregistrats a les estacions de la Xarxa Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 126 cm al Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d Aran; 111 cm a Certascan (2.400 m) o 91 cm a Bonaigua (2.226 m), al Pallars Sobirà. A Vielha, la capital de l Aran, la precipitació acumulada al llarg de l episodi va ser de 85,4 mm, acumulant fins a 61 cm de gruix de neu màxim. Una segona baixa va provocar precipitacions entre els dies 3 i 7 de febrer. Aquestes van ser en forma de neu durant la primera meitat del dia 3. La figura 3 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa del dia 3 de febrer a les hores UTC. Una pertorbació retrògrada procedent de l interior del continent europeu va afectar Catalunya amb 4

5 centre a la Mediterrània occidental. La temperatura era molt freda en alçada amb un valors d uns 36º C en el seu centre. Figura 3. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 3 de febrer a les hores UTC La precipitació va ser poc abundant, com a molt d entre 5 i 10 mm al litoral i prelitoral Central, mentre que la cota de neu ja va ser força baixa, d entre 600 i 800 m en un primer moment, però baixant fins als 300 o 400 m. Els gruixos més importants, de fins a 5 cm, es van mesurar a les parts més elevades del Lluçanès i del Moianès, així com del massís del Montseny i al Montnegre. Destaca molt especialment la nevada que al llarg de primera hora del matí del dia 4 va afectar a bona part del centre i sud del país, amb una cota de neu que es va acabar situant entre els 100 i els 200 m, tot i que en alguns casos es va veure nevar pràcticament fins a nivell del mar. Durant la tarda-vespre i fins a primera hora del matí del dia 5 el vent de gregal va impulsar noves precipitacions en alguns sectors del nord-est, que van afectar especialment la comarca del Maresme, el massís del Montseny i les Guilleries. Durant la matinada del dia 6 se'n van produir de febles i aïllades a punts de la Catalunya central, sud de la plana de Vic, litoral i prelitoral central, i a partir de la tarda al quadrant nord-est. S'acumularen quantitats minses o inapreciables, amb una cota de neu al voltant dels 400 metres. Finalment, al llarg del matí i fins les primeres hores de la tarda del dia 7 es van produir algunes precipitacions febles a la meitat est. La cota de neu voltà els 500 metres al centra del dia, si bé la neu va arribar a totes les cotes al matí a l'extrem nord-est. Pel que fa als precedents més recents d una nevada com la del dia 4 al centre i sud del país, en alguns sectors del Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès només cal retrocedir dos hiverns enrere, fins el 22 i 23 de febrer de 2013, per trobar-ne una de comparable o més important. Ara bé, a les comarques del prelitoral Central, que és allà on el gruix de neu va ser més important durant l episodi, en general no hi nevava tant des del Segons la zona, des de la nevada del 7 i 8 de gener o bé des de la del 8 de març. Al Segrià i zones pròximes, on es va mesurar un gruix de neu al voltant dels 10 cm, feia més de 13 anys, des del 14 de desembre de 2001, que no hi nevava tant. En aquella ocasió, el gruix de neu a Lleida va ser d uns 15 cm i posteriorment el terra es va mantenir cobert de neu pràcticament durant un mes, ja que la boira i unes temperatures excepcionalment baixes van impedir-ne la fusió. Les dues taules següents i el mapa (figura 4) mostren el gruix de neu màxim mesurat pels observadors i vigilants de la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics), així com per algunes estacions XEMA entre el dimecres 4 i el dijous 5 de febrer de

6 Nom estació XOM Comarca Gruix de neu (cm) 4-5 febrer 2015 el Pla de Manlleu Alt Camp 35 la Llacuna Anoia 28 Rocallaura Urgell 27 la Pobla de Cérvoles Garrigues 20 Olesa de Bonesvalls Alt Penedès 18 Falset Priorat 15 Pujalt Anoia 14 Santa Margarida de Montbui Anoia 14 Collbató Baix Llobregat 12 la Torre de Claramunt Anoia 12 Lleida - Torre Ribera Segrià 12 Tivissa Ribera d'ebre 12 Mura Bages 10 Porrera Priorat 10 Abadia de Montserrat Bages 10 Calaf Anoia 9 Horta de Sant Joan Terra Alta 9 Sunyer Segrià 9 la Palma d'ebre Ribera d'ebre 7 Solivella Conca de Barberà 7 Golmés Pla d'urgell 6 Montblanc Conca de Barberà 6 Sant Pere de Riudebitlles Alt Penedès 6 Igualada Anoia 5 Ivars d'urgell Pla d'urgell 5 Manresa Bages 5 Solsona Solsonès 5 Torà Segarra 5 Vilafranca del Penedès Alt Penedès 5 Castellterçol Vallès Oriental 4 Moià Bages 4 Arties Val d'aran 4 Riba-roja d'ebre Ribera d'ebre 4 Castellar del Vallès Vallès Occidental 3 Cunit Baix Penedès 3 Pratdip Baix Camp 3 Rasquera Ribera d'ebre 3 Tàrrega Urgell 3 Móra la Nova Ribera d'ebre 2 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 2 Sabadell Vallès Occidental 1 Sant Pere de Ribes Garraf 1 Espolla Alt Empordà 1 6

7 Nom de l EMA Comarca Gruix de neu (cm) 4-5 febrer 2015 Prades Baix Camp 24 PN dels Ports Baix Ebre 19 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 9 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 6 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 5 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 5 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 2 Vielha e Mijaran Val d'aran 1 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 1 Figura 4. Gruix de neu màxim (cm) dels dies 4 i 5 de febrer (fins les 10h) Aquesta distribució del gruix de neu es pot comparar amb la imatge del satèl lit MODIS del dia 5 de febrer a les 14:30 hores UTC (vegeu la figura 5). 7

8 Figura 5. Imatge del satèl lit MODIS del dia 5 de febrer a les 14: 30 hores UTC A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació per sobre dels 25 mm que es van enregistrar entre els dies 1 al 7 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 6 mostra la distribució de la precipitació. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) 1-7 febrer 2015 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 40,7 Rocallaura l Urgell 35,1 Sant Martí Sarroca l Alt Penedès 33,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 30,5 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 30,5 Font-rubí l Alt Penedès 29,8 Illa de Buda el Montsià 28,8 Olesa de Bonesvalls l Alt Penedès 28,1 Juneda - 2 Garrigues 25,9 el Vendrell el Baix Penedès 25,7 la Granada l Alt Penedès 25,6 Vallirana el Baix Llobregat 25,6 Sant Sadurní d'anoia l Alt Penedès 25,5 8

9 Figura 6. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 1 i 7 de febrer D altra banda, entre els dies 1 i 9 Catalunya va quedar afectada per una fredorada que, si bé no va ser excepcional, a la meitat de les estacions de la XEMA es va registrar almenys un dia amb una temperatura mínima inferior al llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred (percentil 2 de la temperatura mínima dels mesos de desembre a març), 5 d aquestes 174 estacions van superar el llindar de 3 dies seguits, de manera que molt puntualment es podria parlar d onada de fred. Són les EMA d Ulldeter (2.410 m, el Ripollès), Vila-rodona (l Alt Camp), Pinós (el Solsonès), la Llacuna i la Panadella (Anoia). La figura 7 mostra el mapa de les topografies de 850 hpa (a uns m d altura) dels dies 4 i 5 de febrer a les hores UTC. Aquest nivell resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Es pot observar com una massa d aire molt fred (colors blaus i liles) procedent de l interior del continent europeu. Vegeu també les figures 2 i 3 per a valorar la situació en els nivells mitjans de la troposfera. En general no es van registrar temperatures mínimes excepcionals, tot i que a les zones on el dia 4 va nevar més, les nits següents van ser molt fredes (entre -5 i -10 ºC a l altiplà central). A les estacions d alta muntanya, la mínima més baixa va ser de -19,2 ºC a Boí (2.535 m, l'alta Ribagorça) i en general els valors van ser molt semblants als del febrer de 2013, mentre que els de l'onada de fred del febrer de 2012 van ser clarament inferiors. Concretament, el 4 de febrer de 2012 es van mesurar -23,2 ºC a Certascan (2.400 m, el Pallars Sobirà), mínim històric de la XEMA ( ). Pel que fa a la temperatura diürna, 5 de les 126 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van registrar la temperatura màxima més baixa de la sèrie en un mes de febrer: Blancafort, l Espluga de Francolí i Santa Colona de Queralt a la comarca de la Conca de Barbera, Torroja del Priorat (el Priorat) i Cervera (la Segarra). 9

10 Figura 7. Topografies de 850 hpa dels dies 4 i 5 de febrer a les hores UTC Del 13 al 17 de febrer Entre els dies 10 i 12 Catalunya va quedar afectada per un front molt desgastat que va deixar alguna precipitació feble. Una nova pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 13 i 17 de febrer, caracteritzada perquè es va aprofundir a la Mediterrània occidental provocant un flux del primer quadrant a les nostres contrades. La configuració sinòptica queda resumida a la figura 8 a partir del mapa de pressió en superfície i de la imatge del METEOSAT del dia 15 de febrer a les 12 hores UTC. La configuració meteorològica venia dominada per una àmplia àrea de baixes pressions que comprenia gran part de l Europa occidental amb un centre secundari a la Mediterrània occidental. Figura 8. Mapa de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT del dia 15 de febrer a les hores UTC 10

11 A partir del vespre del dia 13 van caure algunes precipitacions febles i aïllades al Pirineu occidental, amb una cota de neu entorn els metres. A primera hora de la tarda del dia 14 se'n produïren de disperses al Pirineu, i a partir del vespre al terç oest. La cota de neu voltà els metres. Van ser febles en general, si bé puntualment van ser moderades al nord de l'alt Empordà. Es van acumular quantitats minses en conjunt i puntualment poc abundants a l'alt Empordà. Durant tota la jornada del dia 15 se'n van produir al vessant nord del Pirineu. De matinada també n'hi hagué de disperses a ponent i l'extrem sud. A partir del matí se'n van enregistrar de disperses al terç nord i resta del quadrant nord-est, i a partir del vespre es van restringir a l'extrem nord del Pirineu. Foren febles i minses en conjunt, tret del vessant nord del Pirineu on van estar poc abundants. A partir de mitja tarda del dia 16 se n'observaren algunes de febles i inapreciables a punts del litoral central i nord. A més, al final del dia també n'arribaren a punts del terç oest. Al llarg de la matinada del dia 17 es van produir algunes febles precipitacions a punts de l'extrem sud, així com al vessant nord del Pirineu. Al llarg del matí també es van observar precipitacions a punts del Litoral i Prelitoral que a la tarda van quedar restringides al sud d'aquest sector. Es van acumular quantitats minses de precipitació amb una intensitat feble, puntualment poc abundants a les cotes més altes del vessant nord del Pirineu. La cota de neu al vessant nord del Pirineu es va situar al matí entorn dels metres. A les taules següents es detallen les quantitats de precipitació per sobre dels 10 mm i gruixos de neu nova que es van enregistrar dels dies 13 al 17 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 9 mostra la distribució de la precipitació. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) febrer 2015 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 22,5 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 19,4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 19,3 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 12,4 PN dels Ports el Baix Ebre 11,4 Vielha e Mijaran la Val d'aran 10,6 Portbou l Alt Empordà 10,1 Nom de l EMA Comarca Gruix de neu (cm) febrer 2015 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 19 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 18 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 17 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 13 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 6 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 5 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 3 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 2 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 2 11

12 Figura 9. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 13 i 17 de febrer Del 21 al 28 de febrer Després de tres dies de moderada tranquil litat meteorològica, un nou episodi de precipitació amb un marcat flux del nord va afectar Catalunya entre els dies 21 i 28 de febrer deixant quantitats importants al Pirineu. La figura 10 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa (a uns m d altura) del dia 23 de febrer a les hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava molt ondulat com a conseqüència de la presència d una dorsal anticiclònica ubicada a l Atlàntic oriental i estenent-se fins a altes latituds i un solc fred sobre Europa occidental. Entre els dos centres d acció es va generar un flux del nord que va ser el causant de l entrada de la massa d aire molt freda a Catalunya i precipitacions importants especialment al vessant nord del Pirineu. 12

13 Figura 10. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 23 de febrer a les hores UTC Tot i que l advecció del nord i nord-oest va estar constant al llarg de l episodi, les característiques tèrmiques de la massa d aire que incidia sobre el Pirineu van anar variant notablement, fet que va comportar oscil lacions importants de la temperatura i, conseqüentment, de la cota de neu. Fins al vespre del dia 21 es van enregistrar precipitacions disperses arreu del país, si bé a la tarda quedaren al marge de les precipitacions les terres de l'ebre i l'alt Empordà. Al final del dia es restringiren al sector central del litoral i prelitoral i al Pirineu i Prepirineu occidental. Les precipitacions al matí van ser febles, mentre a la tarda foren d intensitat entre feble i moderada i anaren acompanyades de tempesta i, localment, de calamara i/o neu granulada. La cota de neu es va situar al matí entre els 1000 i 1200 metres, mentre que al final dia baixà cap als 800 metres en conjunt però a totes les cotes al Pirineu i Prepirineu. De matinada i fins a mig matí del dia 22 se'n produïren al Pirineu i al Prepirineu. Van ser generals, d'intensitat feble, i acumularen quantitats entre minses i poc abundants. Foren de neu a totes les cotes. Dilluns 23 de febrer al vespre un front fred va creuar Catalunya d oest a est, provocant precipitacions a la majoria de comarques. En general van ser dèbils i poc abundants, tot i que en alguns sectors de ponent van ser puntualment intenses (malgrat que breus) i acompanyades de tempesta i ratxes fortes de vent. El pas del front fred va obrir les portes al vent del nord, que va reforçar la nevada al Pirineu al llarg del dimarts 24. La neu va caure pràcticament a totes les cotes de la serralada fins dimecres al matí, amb gruixos de fins a 30 cm de neu nova a Vielha (1.000 m, la Val d Aran) i 55 cm a Espot (1.300 m, el Pallars Sobirà). El pas d un front càlid al llarg del dimecres 25 de febrer va provocar una pujada important de la temperatura (d uns 8 ºC a l alta muntanya), de manera que la neu es va anar convertint en pluja a les cotes més baixes i fins a uns m. Això va provocar que al fons de les valls el gruix de neu disminuís, mentre que a les cotes més altes va continuar augmentant. El pas d un nou front fred al llarg de la nit de dels dies 26 i 27 va provocar una nova baixada de la temperatura i que la cota de neu es tornes a situar al voltant dels m al vessant nord del Pirineu. 13

14 Finalment, a partir del final del matí del dia 28 es van registrar precipitacions febles al vessant nord del Pirineu que al llarg de la tarda arribaren a d'altres punts de la meitat nord del territori, de manera molt feble i dispersa. En general, van acumular quantitats minses de precipitació, i poc abundants al Pirineu. La cota de neu va voltar els metres. La imatge d alta resolució del canal visible del satèl lit METEOSAT (figura 11) corresponent a la 1 del migdia del dimarts 24 de febrer mostra nuvolositat compacta retinguda al vessant nord del Pirineu i afectant estricament la serralada, mentre que a la resta del Principat el cel era serè, amb alguns núvols baixos (en groc) al prelitoral i a la depressió Central. Figura 11. Imatge del METEOSAT del dia 24 de febrer a les 12 hores UTC La figura 12 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 23 i 24 de febrer on es pot observar com aquesta finalment va quedar restringida al vessant nord del Pirineu. Figura 12. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 23 i 24 de febrer 14

15 A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 21 i 28 de febrer a les estacions gestionades per l SMC per sobre dels 30 mm, mentre que la figura 13 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) febrer 2015 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 195,9 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 178,3 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 153,7 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 153,4 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 148,1 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 114,6 Vielha e Mijaran la Val d'aran 108,8 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 96,0 Setcases-Hostal Pastuira el Ripollès 49,5 Núria (1.971 m) el Ripollès 48,6 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 33,6 Figura 13. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 21 i 28 de febrer El vent del nord i nord-oest que va afectar Catalunya va provocar la nevada més important de la temporada a bona part del Pirineu. Concretament, entre el dia 23 de febrer al vespre i el 27 al migdia es va acumular més d 1 metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu 15

16 vessant nord, on la nevada va ser pràcticament ininterrompuda al llarg d aquests dies. La taula següent mostra els gruixos màxims de neu nova mesurats entre el dilluns 23 i el divendres 27 de febrer de 2015 per les estacions d alta muntanya la XEMA i pels observadors de la XOM en indrets on la precipitació ha estat en forma de neu al llarg de tot l episodi. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu (cm) febrer 2015 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 159 (*) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 113 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 100 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 96 (*) Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 69 (**) Malniu (2.230 m) la Cerdanya 66 Núria (1.971 m) el Ripollès 46 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM l Alt Urgell 43 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 38 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 8 (*) El vent pot haver provocat una sobreacumulació de la neu (**) El vent ha impedit l'acumulació d'un gruix de neu major D altra banda, a les cotes inferiors als metres la precipitació va ser en forma de pluja o aiguaneu entre el dia 24 al migdia i el 25, de manera que la neu acumulada fins aleshores es va anar fonent i el gruix de neu màxim es va assolir dimecres. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu (cm) febrer 2015 Espot (1.300 m) - XOM el Pallars Sobirà 55 Arties (1.150 m ) - XOM la Val d'aran 32 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'aran 30 Esterri d'àneu (960 m) - XOM el Pallars Sobirà 20 Puigcerdà (1.214 m) - XOM la Cerdanya 12 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM l Alta Ribagorça 6 Planoles (1.151 m) - XOM el Ripollès 6 Das (1.200 m) - XOM la Cerdanya 6 el Pont de Suert (830 m) - XOM l Alta Ribagorça 4 Per bé que es tracta d una nevada molt important (figura 14) i que no es produeix cada any, hi ha precedents recents de nevades comparables o fins i tot superiors: - Entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015, una nevada de nord també va acumular més d 1 metre de neu nova a cotes altes de la Val d Aran i del nord del Pallars Sobirà. En aquella ocasió, la cota de neu es va mantenir baixa durant més hores, de manera que al fons de les valls els gruixos van ser més importants. Per exemple, es van acumular fins a 61 cm de neu a Vielha. - Fa dos anys, durant l hivern excepcionalment nivós del , una nevada que es va allargar durant més d una setmana (del dia 12 al 20 de gener de 2013) va deixar gruixos d entre 100 i 150 cm a les cotes altes del Pirineu occidental i de fins a 67 cm a Vielha. 16

17 Figura 14. Espot (1.300 m), el Pallars Sobirà. Autor: Màrius Tomé 17

18 Temperatura Termomètricament el mes de febrer ha estat fred a Catalunya, i molt fred a les parts més elevades del Pirineu i massís dels Ports (figura 15). Aquesta distribució de les anomalies tèrmiques són conseqüència d una banda de la fredorada que va patir Catalunya entre els dies 1 i 9 de febrer, i d altra, pel caràcter fred de les pertorbacions que van visitar Catalunya durant la segona quinzena del mes, caracteritzades per un marcat flux del nord que impulsava aire fred procedent de les altes latituds. Figura 15: Mapes de temperatura mitjana del mes de febrer de 2015 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa, al menys, del 80% de totes les dades d aquesta estació. 18

19 La taula següent mostra els valors d anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència ) per sota dels -3,0 ºC registrats a les estacions de la XEMA. En aquests indrets el mes de febrer s ha qualificar com a molt fred (anomalies de temperatura per sota dels -3 ºC). Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran -3,7 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -3,3 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran -3,3 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -3,2 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -3,2 PN dels Ports el Baix Ebre -3,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -3,1 la Tosa d'alp 2500 la Cerdanya -3,1 19

20 Precipitació Pluviomètricament, el febrer s ha caracteritzat per una distribució molt irregular, si bé, en general, el mes s ha de qualificar de sec i, fins i tot, de molt sec al Prepirineu, extrem sud del país i punts del litoral i prelitoral central. En canvi, ha estat molt plujós al Pirineu i normal o plujós a punts de la depressió de l Ebre (figura 16). Aquesta distribució de les anomalies és producte de les pertorbacions que van afectar Catalunya amb un marcat flux del nord que van deixar les quantitats més importants al Pirineu. Figura 16: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de febrer de 2015 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. 20

21 A continuació es mostren les estacions gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el febrer ha estat superior als 100 mm. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 246,0 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 239,9 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 206,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 183,7 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 182,0 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 150,5 Vielha e Mijaran la Val d'aran 136,3 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 115,6 Les precipitacions iguals o superiors a 30 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA són les que figuren a la taula següent, afectant al Pirineu i el massís del Port. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Dia Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 72,0 25 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 67,2 25 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 56,2 25 Vielha e Mijaran la Val d'aran 50,4 25 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 48,9 25 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 38,3 25 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 34,3 25 Sant Martí Sarroca l Alt Penedès 31,9 4 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 31,7 25 A continuació, es presenta el gràfic d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m). 21

22 Gruix de neu (cm) Dies Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa Gruix de neu (cm) Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana 22

23 Gruix de neu (cm) Dies Cadí Nord (2.143 m) Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del febrer del 2015 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC, juntament amb el màxim mensual del febrer del 2014 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2015 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2014 (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Malniu (2.230 m) la Cerdanya Ulldeter (2.410 m) el Ripollès Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya Núria (1.971 m) el Ripollès Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Dia 23

24 Les successives pertorbacions que van afectar Catalunya al llarg del mes de febrer amb un marcat flux del nord van deixar quantitats importants al Pirineu tant en la seva banda més occidental com al seu vessant nord. D aquesta manera en aquests indrets ela gruixos acumulats han estat superiors al registrats durant el febrer de Cal remarcar la nevada que es va produir el dia 4 al centre i sud del país on cal remuntar-se fins el 22 i 23 de febrer de 2013, per trobar-ne una de comparable o més important. A les comarques del prelitoral Central en general no hi nevava tant des del 2010 i al Segrià i zones pròximes feia més de 13 anys, des del 14 de desembre de 2001, que no hi nevava tant. Finalment entre el dia 23 de febrer al vespre i el 27 al migdia es va produir la nevada més important de la temporada fins al mes de febrer a bona part del Pirineu on es va acumular més d 1 metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu vessant nord, on la nevada va ser pràcticament ininterrompuda al llarg d aquests dies. Cal remarcar els 159 cm al Lac Redon (2.247 m), els 113 cm de Bonaigua (2.266 m) o els 100 cm a Certascan (2.400 m). Assenyalar que el vent va poder provocar una sobreacumulació de neu en aquests punts. Cal destacar que la neu va afectar igualment els fons de les valls del Pirineu, destacant els 55 cm d Espot (1.300 m) - XOM, els 32 cm d Arties (1.150 m) - XOM o els 30 cm de l EMA de Vielha (la Val d Aran). 24

25 Vent El febrer ha estat ventós com a conseqüència del flux del nord que ha caracteritzat la meteorologia del mes. S han d assenyalar dos episodis on es van enregistrar ratxes de vent per sobre dels 90 km/h, de l 1 al 5 de febrer i del 22 al 28 de febrer. Entre els dies 1 i 5 es va produir un primer episodi de vent (vegeu les figures 2 i 3). Durant el dia 1 el mestral va bufar amb ratxes superiors als 90 km/h a l extrem sud del país. El dia 3 de febrer el mestral va tornar a bufar fort a l extrem sud, amb ratxes superiors als 100 km/h. Finalment, entre el dia 4 a última hora i el 5 de febrer el vent del nord va bufat amb ratxes superiors a 100 km/h en punts del Pirineu i de l Alt Empordà. Aquesta situació va provocar que el vent superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima) a la vall de Cerdanya. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa, i la figura 17 mostra la ratxa màxima de vent mesurada entre els dies 1 i 5 de febrer de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava. Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Direcció Dia 1-5 febrer 2015 (graus) Portbou l'alt Empordà 173, Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça 151, la Tosa d'alp 2500 la Cerdanya 134, el Perelló el Baix Ebre 122, Santuari de Queralt el Berguedà 114, Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 114, Das - Aeròdrom la Cerdanya 112, Mas de Barberans - Abocador el Montsià 110, Navata l'alt Empordà 106, Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 104, Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 101, PN dels Ports el Baix Ebre 100, Amposta el Montsià 96, el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 96, Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 96, Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 94, Sant Pere Pescador l'alt Empordà 92, El segon episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 22 i 27 de febrer en relació amb una pertorbació que va creuar Catalunya i que es va generar un flux del nord i del nord-est després del seu pas (vegeu figura 10), afectant a gran part del país. Aquesta situació va provocar que el vent superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima) a punts del Segrià i del Berguedà. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h. 25

26 Figura 17. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA entre els dies 1 i 5 de febrer Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Direcció Dia febrer 2015 (graus) Portbou l'alt Empordà 161, Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 139, Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça 127, Santuari de Queralt el Berguedà 126, la Tosa d'alp 2500 la Cerdanya 120, Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà 119, Mas de Barberans - Abocador el Montsià 119, Navata l'alt Empordà 109, el Perelló el Baix Ebre 109, Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 108, Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 107, Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 106, Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 105, el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 103, Amposta el Montsià 101, Montserrat - Sant Dimes el Bages 101, Alguaire el Segrià 100, PN dels Ports el Baix Ebre 100, Guardiola de Berguedà el Berguedà 99, Pantà de Siurana el Priorat 95, Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 94, Das - Aeròdrom la Cerdanya 90,

27 La figura 18 mostra la ratxa màxima de vent mesurada els dies 29 i 30 de gener de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava. Figura 18. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA entre els dies 22 i 27 de febrer Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 27

28 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 20.6 DQ Alt Camp Vila-rodona NNW de febrer 25.7 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador NNW de febrer 19.9 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval WNW 1 de febrer DP Cerdanya Das-Aeròdrom E de febrer 28.2 UU Montsià Amposta NW de febrer 20.3 CY Osona Muntanyola WSW de febrer 33.1 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) NNW de febrer 18.6 C8 Segarra Cervera WSW de febrer 20.4 VK Segrià Raimat WNW de febrer V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 28

29 Irradiació solar La irradiació solar del mes de febrer de 2015 s ha caracteritzat per un valors normals a excepció del Pirineu i al massís dels Ports on han estat per sota dels valors normals. D altra banda, al litoral sud i àmplies zones del pla de Lleida i del Penedès els valors han estat una mica per sobre de la mitjana climàtica. Aquesta distribució de les anomalies són conseqüència, d una banda, de les pertorbacions que van creuar Catalunya afectant al Pirineu i més puntualment als Ports, i de l altra banda, del flux del nord que ha caracteritzat el febrer i que ha impedit la formació de boires en els llocs habituals per a aquesta època de l any. Figura 18: Mapa d anomalia d irradiació solar global del mes de febrer de 2015 respecte de la mitjana dels últims 10 anys Mapes d anomalia d irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys ( ). 29

30 EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE FEBRER DE 2015 Temperatura màxima absoluta Tarragona - Complex Educatiu (el Tarragonès) 21,9 ºC dia 23 Alcanar (el Montsià) 21,9 ºC dia 23 Aldover (el Baix Ebre) 21,7 ºC dia 23 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels m) Boí (2.535 m) - l Alta Ribagorça -19,2 ºC dia 6 Espot (2.519 m) - el Pallars Sobirà -18,5 ºC dia 5 la Tosa d Alp la Cerdanya -18,4 ºC dia 6 Precipitació màxima en 24 hores Resta del territori Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -12,7 ºC dia 6 Prades (el Baix Camp) -11,6 ºC dia 6 Vielha e Mijaran (la Val d Aran) -10,4 ºC dia 7 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà 72,0 mm dia 25 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 67,2 mm dia 25 Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà 56,2 mm dia 20 Vent* el Perelló (el Baix Ebre) 122,0 km/h dia 3 Mas de Barberans - Abocador (el Montsià) 119,4 km/h dia 27 Das - Aeròdrom (la Cerdanya) 112,7 km/h dia 5 Navata (l Alt Empordà) 109,8 km/h dia 27 Amposta (el Montsià) 101,5 km/h dia 24 Alguaire (el Segrià) 100,1 km/h dia 27 Guardiola de Berguedà (el Berguedà) 99,7 km/h dia 22 Pantà de Siurana (el Priorat) 95,8 km/h dia 24 Sant Pere Pescador (l Alt Empordà) 92,5 km/h dia 5 * Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya. 30

31 TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L SMC FEBRER 2015 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VY Alt Camp Nulles 6,9 12,7 2,0 19,5 23-2,8 6 15,1 12,4 4 DQ Alt Camp Vila-rodona 6,5 12,5 2,2 18,6 26-2,9 6 16,4 11,8 4 U1 Alt Empordà Cabanes 7,4 12,9 2,1 17,5 13-3, ,6 5,3 23 W1 Alt Empordà Castelló d'empúries 7,7 12,5 2,6 16,7 13-3, ,5 4,8 27 VZ Alt Empordà Espolla 7,4 12,3 2,6 16,4 23-3, ,1 9,4 26 Y5 Alt Empordà Navata 7,1 12,6 1,8 17,2 23-3,9 6 15,7 9,3 23 D6 Alt Empordà Portbou 7,3 10,3 4,8 17,3 23 0,1 6 36,0 10,1 27 D4 Alt Empordà Roses 8,3 12,6 3,8 16,8 16-1, ,0 6,9 27 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 7,3 12,9 1,9 17,0 13-4,0 2 18,5 5,2 27 XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 7,3 12,7 1,9 17,4 13-3, ,7 5,3 27 WP Alt Penedès Canaletes 6,4 11,7 1,8 17,7 23-3,8 6 18,7 15,6 4 DI Alt Penedès Font-rubí 6,8 12,0 2,5 18,3 23-1,9 7 33,1 26,9 4 W4 Alt Penedès la Granada 6,7 12,9 1,6 19,6 23-3,0 6 26,0 23,7 4 U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 6,4 12,2 1,4 18,6 23-3, ,3 31,9 4 WY Alt Penedès Sant Sadurní d'anoia 6,6 13,3 0,8 19,6 23-2,7 6 25,5 23,1 4 Y4 Alt Urgell Alinyà 2,2 7,0-1,4 12,4 23-6,8 6 10,7 7,9 23 CD Alt Urgell la Seu d'urgell 2,7 9,8-2,7 15,6 10-7,7 6 16,8 7,7 25 W5 Alt Urgell Oliana 4,0 10,8-2,4 17,6 26-7,0 9 4,0 2,2 23 CJ Alt Urgell Organyà 3,9 11,5-1,8 17,9 23-6,7 9 11,0 9,8 23 Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -7,5-3,3-10,9 4, ,2 6 33,9 9,9 25 CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 2,1 9,9-3,8 16,1 23-8,9 7 20,4 7,5 25 CE Anoia els Hostalets de Pierola 6,9 13,5 2,0 19,1 23-2,9 6 16,4 14,3 4 XB Anoia la Llacuna 4,2 9,8-0,8 16,6 26-9,1 6 24,9 19,3 4 XA Anoia la Panadella 2,7 6,9-0,8 14,8 26-8,2 6 12,9 7,9 4 H1 Anoia Òdena 4,8 12,1-1,7 17,9 26-7,2 6 16,7 13,1 4 WW Bages Artés 4,6 12,3-1,6 18,1 23-6,3 6 12,4 6,2 3 U4 Bages Castellnou de Bages 5,1 11,6 0,1 17,0 23-4,8 6 14,3 6,5 4 R1 Bages el Pont de Vilomara 5,2 13,5-1,1 19,5 23-6,1 6 14,8 9,4 4 WN Bages Montserrat - Sant Dimes 4,1 7,3 1,0 12,4 10-4,6 7 14,4 10,1 4 CL Bages Sant Salvador de Guardiola 4,7 12,4-1,4 17,8 23-7,4 6 13,9 10,8 4 XR Baix Camp Prades 1,2 6,5-3,5 12, ,6 6 19,2 13,1 4 W6 Baix Camp Riudoms 8,3 14,0 3,7 20,3 26-1, ,5 11,8 4 U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 9,2 14,2 4,9 21,0 26-1, ,7 11,3 4 U7 Baix Ebre Aldover 9,2 14,3 5,1 21,7 23 0,2 7 8,6 3,2 23 DB Baix Ebre el Perelló 7,9 12,5 4,3 19,5 23-0,6 6 18,4 14,9 4 U9 Baix Ebre l'aldea 9,0 13,7 5,1 21,1 23-0, ,1 10,9 4 UA Baix Ebre l'ametlla de Mar 8,4 13,7 4,2 20,8 23-0,3 6 23,0 18,5 4 X5 Baix Ebre PN dels Ports 0,7 4,7-2,3 11,9 23-8,7 6 41,1 10,0 4 DO Baix Empordà Castell d'aro 7,0 12,9 1,5 16,3 18-3,7 2 22,8 11,7 23 DF Baix Empordà la Bisbal d'empordà 6,8 13,2 0,6 17,3 23-4,8 2 19,4 11,1 23 UB Baix Empordà la Tallada d'empordà 6,9 12,8 0,9 17,2 13-5,4 2 18,7 9,5 23 UC Baix Empordà Monells 6,3 12,9-0,8 17,8 23-5,7 2 20,4 11,7 23 UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 7,3 12,3 1,9 16,9 13-3,3 2 20,5 11,2 23 UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 5,7 9,9 2,8 16,5 23-3,0 6 19,0 16,0 4 XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 8,3 14,2 3,7 19,7 25 0,5 6 10,6 8,8 4 D3 Baix Llobregat Vallirana 7,9 13,8 3,5 19,7 23-0,9 7 25,8 19,1 4 31