BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY DEL 2013

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY DEL 2013 El mes de juny del 2013 ha estat termomètricament fred a Catalunya, a excepció del delta del Llobregat, desembocadura del riu Francolí i les parts més elevades de la serralada del Montseny i punts de l Alt Empordà, on el mes ha estat normal. La distribució de la precipitació ha estat molt irregular. El juny ha estat sec a gran part del Catalunya i fins i tot molt sec a punts de la Catalunya Central, litoral sud i nord del cap de Creus. En canvi, ha estat molt plujós a la Val d Aran i punts de les Terres de l Ebre. El mes ha estat poc ventós. Només caldria assenyalar l episodi de vent que va afectar Catalunya el dia 18, en relació a la tempesta que va afectar la meitat occidental del país. Resum mensual L inici de l estiu climàtic (període comprès entre els mesos de juny i agost) ha vingut marcat per una notable variabilitat meteorològica. Les precipitacions van afectar molts punts de Catalunya com a conseqüència de les pertorbacions que van creuar el territori. Moltes d aquestes precipitacions van ser en forma de ruixat, i acompanyades de tempesta i de calamarsa a causa del contrast tèrmic entre els nivells més baixos de la atmosfera, afectats per les primeres intrusions càlides de la temporada, i els nivells mitjos troposfèrics, amb presència de pertorbacions desenganxades del corrent general, perfectament conformades i acompanyades d aire fred en el seu centre. Durant aquest període, cal remarcar dues pertorbacions: la primera va creuar el Principat entre els dies 6 i 11 de juny, mentre que la segona va afectar Catalunya entre els dies 17 i 19 de juny. - L episodi de precipitació que va afectar Catalunya entre els dies 6 i 11 relacionat amb una depressió freda provinent de l interior de la península Ibèrica amb una temperatura molt freda en el seu centre, de l ordre de -20 ºC a 500 hpa (a uns metres d altura). Les precipitacions van ser generals i es van concentrar el dia 8 de juny, quan la inestabilitat atmosfèrica va ser més marcada. Els xàfecs van ser especialment intensos en alguns sectors del litoral i del prelitoral, on puntualment es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts). Les precipitacions més destacades registrades durant l episodi a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser els 67,2 mm a Ulldecona-els Valentins (el Montsià), els 63,9 mm a Mas de Barberans-Abocador (el Montsià), o els 50,2 mm a Espot (2.519 m), a la comarca del Pallars Sobirà. Cal esmentar que els 63,9 mm de Mas de Barberans van caure exclusivament durant el dia 8 i que, d aquests, 32,5 mm es van enregistrar en només mitja hora. Finalment, cal remarcar que l aire fred associat a la depressió va provocar un descens important de la temperatura i va permetre que la precipitació fos en forma de neu al Pirineu fins a una cota d uns metres, o fins i tot puntualment inferior. Si bé el gruix acumulat va ser en general inferior als 10 cm, la nevada va afectar tota la serralada. - Més complicada va ser la situació meteorològica en relació a l episodi de precipitacions que va afectar Catalunya entre els dies 17 i 19 de juny com a conseqüència d una depressió freda en alçada estancada sobre la Península Ibèrica. En relació a aquest episodi cal destacar dos aspectes: 1. El marcat i persistent flux del sud present a les capes mitjanes de la troposfera va provocar precipitació molt abundants a l àrea del Pirineu, especialment a la Val d Aran i zones pròximes, on la precipitació acumulada va superar els 100 mm en 24 hores. Les quantitats més importants registrades durant els dos dies a les EMA gestionades pel SMC van ser: 125,7 mm a Vielha e Mijaran (la Val d Aran), dels quals 101,2 mm es van mesurar en tan sols 24 hores (el dia 18); 123,8 mm a Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà; o 93,0 mm a 1

2 Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà. Cal remarcar que durant la nit del dia 19 la precipitació va ser en forma de neu a les parts més elevades del Pirineu, destacant els 5 cm d Espot (2.519 m), a la comarca del Pallars Sobirà, o els 4 cm de Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça. D altra banda, esmentar que a l EMA gestionada pel SMC a Vielha e Mijaran, instal lada l any 1996, fins aquest any no s havia enregistrat mai una precipitació de més de 100 mm en un sol dia, ja que fins ara el dia més plujós de la sèrie era l 1 d agost de 1998, quan es van enregistrar 94,0 mm. Així, cal retrocedir tres dècades, fins als aiguats del novembre de 1982, per trobar un registre de pluja superior al del dia 18 a Vielha. Segons les dades meteorològiques històriques disponibles d aquesta localitat, més o menys contínues des de 1915, durant el 7 de novembre de 1982 es van enregistrar 169,5 mm, l únic registre diari de precipitació superior als 100 mm fins el juny d enguany. La conseqüència més destacada de l episodi va ser l espectacular creixement del cabal dels rius pirinencs fins al seu desbordament, molt especialment el de la Garona (la Val d Aran). Per explicar aquest augment del cabal tan important cal tenir en compte, a part de les abundants quantitats de precipitació recollides, la fusió accelerada de la neu que es va produir entre els dies 12 i 18 de juny, tant per la calor que va afectar Catalunya entre els dies 12 i 16, com per la precipitació en forma líquida que es va recollir durant els dies 17 i 18. Durant aquests dies el gruix de neu va disminuir a un ritme de 10 a 30 cm diaris. Cal recordar que a molts sectors del Pirineu occidental, sobretot al vessant nord, va estar una temporada de neu excepcional, que en alguns casos va suposar les acumulacions de neu més importants com a mínim dels últims 15 anys. Posteriorment, la primavera va estar freda, de manera que es van mantenir gruixos importants de neu fins a principis d estiu a molts sectors de la serralada situats entre els i els metres, cotes on això és un fet poc habitual. Per exemple, a l EMA de Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà), el dia 18 encara hi havia més de 160 cm de neu, mentre que una setmana abans el gruix era de 250 cm. 2. La destacada inestabilitat va afavorir la formació de potents tempestes que van afectar el terç occidental de Catalunya. La tempesta més important, fortament organitzada, va començar a afectar l extrem sud del país a partir de les 14 hores del dia 18 i es va desplaçar ràpidament cap al nord, descarregant amb una gran intensitat, deixant en molts casos calamarsa (grans de gel per sobre de 5 mm) o pedra (grans de gel per sobre de 1 cm) i fortes ratxes de vent. En només tres hores va creuar la meitat occidental del país, allunyant-se ja més afeblida pel Pirineu occidental. Cal remarcar els 5,6 mm recollits en 1 minut que es van registrar a l EMA de Falset (el Priorat), intensitat que s ha de considerar com a extremadament alta. Feia gairebé 3 anys que una EMA gestionada pel SMC no mesurava una precipitació minutal tan elevada, des dels 6,4 mm enregistrats en 1 minut el 17 de setembre de 2010 a Canaletes (l Alt Penedès). Fins a finals de mes es va imposar a Catalunya un flux del nord que va mantenir la temperatura a ratlla, amb uns valors per sota dels que serien normals per l època de l any i amb unes nits que s han de qualificar com a fredes. D aquesta manera, la matinada del dia 25 a l EMA de Das (la Cerdanya) es va enregistrar una temperatura mínima de 0,3 ºC. Durant aquest període cal remarcar un solc que va creuar el país el dia 21 de juny i que va deixar ruixats al quadrant nord-oriental de Catalunya, tal com mostren les següents quantitats registrades a les EMA gestionades pel SMC: 35,5 mm a Molló (el Ripollès); 32,3 mm a Santa Coloma de Farners (la Selva); i els 24,1 mm a Vilablareix (el Gironès). 2

3 Descripció sinòptica del mes La meteorologia dels dos primers dies del juny de 2013 va venir marcada per un flux del primer quadrant en superfície que va provocar precipitacions al nord del país. La configuració queda dibuixada a la figura 1, en què es mostra el mapa de pressió en superfície i l imatge del METEOSAT del dia 1 de juny a les hores UTC. Es pot observar com el flux del primer quadrant es va generar entre l anticicló atlàntic desplaçat al nord de la seva ubicació habitual i una gran àrea depresionària instal lada a la meitat oriental del continent europeu. La nuvolositat associada a aquesta configuració sinòptica queda reflectida a l imatge del METEOSAT, quedant aquesta ubicada al nord del Principat. Figura 1. Mapa de pressió en superfície i imatge del METEOSAT del dia 1 de juny a les h UTC D aquesta manera, al vessant nord del Pirineu es produïren precipitacions febles i intermitents al llarg del dia 1, les quals acumularen quantitats poc abundants a la Val d'aran, localment abundants, i minses a la resta. Les precipitacions van continuar durant el dia 2 al vessant nord del Pirineu, febles i intermitents. Les quantitats acumulades van ser minses en general i localment poc abundants (fins a 20 mm). La cota de neu es va situar entorn els metres. Independentment, durant la tarda i vespre es produïren alguns ruixats aïllats a la depressió Central. La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 10 mm els dies 1 i 2 de juny. La figura 2 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 27,5 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 24,5 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 20,9 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 20,0 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 11,2 Vielha e Mijaran la Val d'aran 10,6 3

4 Figura 2. Distribució de la precipitació acumulada els dies 1 i 2 de juny Durant els dies 4 i 5 de juny es produïren tempestes a Catalunya que van afectar fonamentalment a les zones de muntanya de la meitat nord del país. Es van generar pel contrast tèrmic que hi havia entre els nivells més baixos i mitjos de la troposfera. La figura 3 mostra aquesta situació segons les topografies de 850 hpa (a uns m d alçada) i de 500 hpa (a uns m d alçada) del dia 4 de juny a les hores UTC. Es pot observar com a la baixa troposfera la situació meteorològica venia marcada per una invasió d aire càlid subtropical mentre que a una alçada d uns m d alçada la temperatura era baixa a la vertical de Catalunya, de l ordre dels -18 ºC. La diferència de temperatura entre els dos nivells analitzats juntament amb la presència d un petit solc va afavorir la formació de tempestes. A partir de migdia i fins a darrera hora del vespre del dia 4 caigueren ruixats a punts del Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est. Acumularen quantitats minses o poc abundants, per bé que a Osona s'enregistraren quantitats localment abundants. Foren d'intensitat entre feble i moderada, i localment anaren acompanyades de tempesta i molt puntualment d'una mica de calamarsa. Al matí del dia 5 es van enregistrar ruixats dispersos a la meitat sud del territori i a d'altres punts del litoral central i a la Catalunya central, localment acompanyats de calamarsa. A migdia aparegueren xàfecs a punts del Pirineu i Prepirineu que localment foren moderats o forts, també acompanyats de calamarsa i d aparell elèctric. A banda, al final del dia arribaren ruixats a punts del terç sud del territori. 4

5 Figura 3. Topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 4 de juny a les hores UTC La figura 4 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant el dia 5 de juny, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Va ser durant aquest dia quan les precipitacions van ser esteses i intenses a Catalunya. Figura 4. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 5 de juny La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 10 mm els dies 4 i 5 de juny. La figura 5 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. 5

6 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 26,9 Molló el Ripollès 20,4 Núria (1.971 m) el Ripollès 18,4 Gisclareny el Berguedà 18,0 la Vall d'en Bas la Garrotxa 16,7 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 15,9 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 15,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 15,1 Figura 5. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 4 i 5 de juny Entre els dies 6 i 11 Catalunya va quedar afectada per un episodi de precipitació que va estar en relació amb una depressió freda provinent de l interior de la península Ibèrica amb una temperatura molt freda en el seu centre, de l ordre de -20 ºC a 500 hpa (a uns metres d altura). Les precipitacions van ser generals i es van concentrar el dia 8 de juny, quan la inestabilitat atmosfèrica va ser més marcada. Els xàfecs van ser especialment intensos en alguns sectors del litoral i del prelitoral, on puntualment es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts). La configuració sinòptica queda resumida a la figura 6, en què es presenta la topografia de 500 hpa i l imatge del METEOSAT del dia 8 de juny a les hores UTC. La configuració sinòptica en els nivells mitjans de la troposfera mostra la baixa perfectament formada i desenganxada del corrent general ubicada gairebé a la vertical de Catalunya amb una temperatura molt freda en el seu centre en aquest 6

7 nivell analitzat (5.500 m d alçada): de l ordre de -26 ºC. La nuvolositat associada a la depressió queda reflectida a l imatge del METEOSAT, la qual era abundant al país. Figura 6. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 8 de juny a les h UTC Durant el dia 6, la massa d aire càlid encara afectava Catalunya. D aquesta manera, les precipitacions van afectar el Pirineu, Prepirineu i punts del terç oest durant la tarda, sovint van anar acompanyades de tempesta i puntualment de calamarsa. Cal remarcar la forta tempesta que va afectar Ribes de Fresser (el Ripollès). La figura 7 mostra la precipitació estimada a partir de la xarxa de radars i les dades pluviomètriques de les EMA gestionades pel SMC pel dia 6 de juny. A l imatge queden evidenciades les tempestes que van afectar el Pirineu. Figura 7. Estimació de la precipitació acumulada durant el dia 6 de juny a partir de la xarxa de radars i de les dades provinents de les EMA gestionades pel SMC 7

8 Fins a primera hora del matí del dia 7 caigueren alguns ruixats al litoral i prelitoral sud i al litoral central. A partir de migdia es va registrar algun ruixat aïllat a punts del Pirineu. De matinada del dia 8 es van iniciar precipitacions a l'extrem sud del país que progressivament s'estengueren fins a mig matí a la resta del territori. A partir de llavors hi hagué una pausa però ràpidament es van formar ruixats i xàfecs que afectaren molts punts del país. Durant la tarda les precipitacions minvaren sensiblement, però encara es van enregistrar alguns ruixats a punts de la meitat oest del territori. Les precipitacions foren entre febles i moderades però puntualment fortes a diferents punts del país. A més, van anar acompanyades de descàrregues elèctriques i també localment de calamarsa. La cota de neu baixà al final del dia cap els metres. La figura 8 mostra la distribució espacial i temporal dels llamps detectats per la xarxa de detecció de descàrregues elèctriques (XDDE) gestioanda pel SMC fins a les 5 de la tarda del dia 8 (a la llegenda les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l horari oficial). Figura 8. Distribució espacio-temporal dels llamps detectats a la XDDE durant el 8 de juny Cal remarcar que moltes de les tempestes que afectaren el Principat durant el dia 8 van descarregar amb una intensitat forta, tal i com mostra la taula següent, que inclou totes les EMA gestionades pel SMC van superar el llindar de 20 mm en 30 minuts: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Mas de Barberans - Abocador el Montsià 32,5 Barcelona-el Raval el Barcelonès 24,5 Badalona-Museu el Barcelonès 22,0 Òdena l Anoia 21,5 Ulldecona - els Valentins el Montsià 20,9 Illa de Buda el Montsià 20,6 Anglés la Selva 20,5 8

9 Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, la taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC que van enregistrar més de 2,5 mm: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Badalona-Museu el Barcelonès 2,9 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 2,8 Òdena l Anoia 2,7 Barcelona-el Raval el Barcelonès 2,7 Ulldecona - els Valentins el Montsià 2,6 Anglés la Selva 2,5 el Prat del Llobregat el Baix Llobregat 2,5 Fins a primeres hores del matí del dia 9 se'n produïren de febles al Pirineu i Prepirineu Occidental i a Ponent. A partir d'aleshores aparegueren ruixats dispersos arreu, que van avançar ràpidament d'oest a est. A partir de mitja tarda els ruixats es van restringir a punts del terç nord del país i de forma més dispersa a d'altres punts del terç sud. A partir del vespre només s'observaren xàfecs a punts del quadrant nord-est i a punts del Pirineu i Prepirineu. En general van ser d'intensitat feble, puntualment moderada a la tarda i les quantitats acumulades foren minses o localment poc abundants. Durant les tardes dels dies 10 i 11 hi van haver alguns ruixats aïllats al Pirineu i Prepirineu. Van acumular quantitats minses (menys de 5 mm en 24 hores). La figura 9 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 8 i 9 de juny, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions van ser generals, especialment al llarg del dia 8. Figura 9. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 8 i 9 de juny 9

10 La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 30 mm entre els dies 6 i 11 de juny. La figura 10 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Ulldecona - els Valentins el Montsià 67,2 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 63,9 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 50,2 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 49,4 Castellbisbal el Vallès Occidental 43,5 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 42,9 el Montmell el Baix Penedès 40,2 Òdena l Anoia 39,9 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 39,4 Prades el Baix Camp 38,8 Anglès la Selva 38,7 l'espluga de Francolí la Conca de Barberà 38,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 36,8 Monells el Baix Empordà 36,8 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 36,7 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 35,7 Figura 10. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 6 i 11 de juny 10

11 Finalment, caldria fer esment que l aire fred associat a la depressió va provocar un descens important de la temperatura durant el dia 8 i va permetre que la precipitació fos en forma de neu al Pirineu fins a una cota d uns metres, o fins i tot puntualment inferior. Si bé el gruix acumulat va estar en general inferior als 10 cm, la nevada va afectar tota la serralada. La taula següent mostra els principals gruixos de neu nova mesurats a les estacions d alta muntanya gestionades pel SMC al llarg del dia 8 de juny al matí: Nom de l EMA Comarca Gruix de neu (cm) Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 8 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 7 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 6 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 4 El Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 3 Núria (1.971 m) el Ripollès 3 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 2 Entre els dies 12 i 16 de juny la situació meteorològica van venir dominada per les altes pressions i una pujada significativa de la temperatura. La figura 11 mostra la topografia de 850 hpa del dia 16 a les 12 hores UTC, on es pot observar com una massa d aire càlid procedent del continent africà afectava Catalunya. Figura 11. Topografia de 850 hpa del dia 16 de juny a les h UTC Durant aquest període caldria remarcar el pas d una cua de front que va lliscar el nord del país durant el dia 13 que va provocar ruixats i van afectar fonamentalment a la part occidental del territori. Van anar acompanyats d aparell elèctric i foren fruit de la diferència tèrmica entre els nivells mes baixos i mitjos de la troposfera. Les quantitats més importants registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 23,9 mm mesurats al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d Aran, els 20,4 mm de Vielha e Mijaran (la Val d Aran) i els 11,5 mm de Bonaigua (2.226 m) a la comarca del Pallars Sobirà. Més complicada va ser la situació meteorològica en relació a l episodi de precipitacions que va afectar Catalunya entre els dies 17 i 19 de juny com a conseqüència d una depressió freda en alçada estancada sobre la Península Ibèrica. En relació a aquest episodi cal remarcar el marcat i persistent flux del sud present a les capes mitjanes de la troposfera va provocar precipitacions molt abundants a l àrea del 11

12 Pirineu, especialment a la Val d Aran i zones pròximes, on la precipitació acumulada va superar els 100 mm en 24 hores. A més, la destacada inestabilitat va afavorir la formació de potents tempestes que van afectar el terç occidental de Catalunya. La figura 12 sintetitza la situació meteorològica a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 17 a les 12 hores UTC. En alçada la pertorbació quedava perfectament conformada, gairebé desenganxada del corrent general i una temperatura freda en el seu centre, de l ordre de -24 ºC. En superfície l àrea depressionària era molt estesa afectant la part sud-occidental del continent europeu. Amb aquesta configuració les precipitacions intenses estaven assegurades al país. Figura 12. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 17 de juny a les h UTC Al llarg del dia 17, les precipitacions van ser en forma de ruixat. A partir de mitja tarda es van fer més extensos i localment moderats i acompanyats de tempesta i calamarsa o pedra, especialment a terç oest i a la resta del Pirineu i Prepirineu. Acumularen quantitats inapreciables o minses, si bé a punts del Pirineu i Prepirineu occidental foren puntualment poc abundants. Localment van anar acompanyades de fang. Es van produir precipitacions febles o moderades al llarg de tot el dia 18 a la meitat oest, que localment van ser fortes al centre de la jornada. Al final del dia les precipitacions es van estendre a altres punts del país. Les precipitacions van anar acompanyades de tempesta, i calamarsa o pedra al terç oest. Les quantitats acumulades van ser abundants al terç oest, tot i que localment van ser extremadament abundants a la Val d'aran. A la resta van ser minses o poc abundants. La tempesta més important, fortament organitzada, va començar a afectar l extrem sud del país a partir de les 2 del migdia del dia 18 i es va desplaçar ràpidament cap al nord, descarregant amb una gran intensitat, deixant en molts casos calamarsa (grans de gel per sobre de 5 mm) o pedra (grans de gel per sobre de 1 cm) i fortes ratxes de vent. En només tres hores va creuar la meitat occidental del país, allunyant-se ja més afeblida pel Pirineu occidental. La figura 13 mostra l imatge del METEOSAT del dia 18 a les 14 hores UTC on es pot observar la tempesta (taca de color blau) a la part occidental de Catalunya. 12

13 Figura 13. Imatge del METEOSAT del dia 18 de juny a les h UTC La tempesta duia associades fortes ratxes de vent que puntualment van superar els 90 km/h en alguns sectors de l oest del país. Són especialment destacables els 104,0 km/h d Ulldemolins (el Priorat), 96,5 km/h de Falset (el Priorat) o els 94,0 km/h de Castellnou de Seana (el Pla d Urgell). La tempesta va deixar intensitats de precipitació inusualment elevades en punts del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d Ebre, el Priorat i les Garrigues, tal i com mostra la taula que recull els registres de precipitació superiors a 3 mm en un minut a les EMA gestionades pel SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Falset el Priorat 5,6 la Granadella les Garrigues 4,0 Margalef el Priorat 3,5 el Masroig el Priorat 3,4 Aldover el Baix Ebre 3,2 Benissanet la Ribera d'ebre 3,2 Torroja del Priorat el Priorat 3,2 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 3,1 Cal remarcar els 5,6 mm recollits en 1 minut que es van registrar a l EMA de Falset (el Priorat), intensitat que s ha de considerar com a extremadament alta. Feia gairebé 3 anys, des dels 6,4 mm enregistrats en 1 minut el 17 de setembre de 2010 a Canaletes (l Alt Penedès), que una EMA gestionada pel SMC no mesurava una precipitació minutal tan elevada. Tot i aquesta intensitat tan excepcional, el ràpid desplaçament de la tempesta va fer que en la majoria de casos la precipitació fos de curta durada, de manera que només dues EMA van arribar a superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts): 13

14 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Mas de Barberans - Abocador el Montsià 23,7 Aldover el Baix Ebre 23,4 El Tarròs (l Urgell) Autor: Eloi Cordomí A l'inici de la matinada del dia 19 se'n van registrar precipitacions febles i disperses a punts del quadrant nord-est. A partir de migdia se'n produïren en forma de ruixats i xàfecs aïllats d'intensitat entre feble i moderada, localment amb tempesta, al Pirineu, Prepirineu, al massís dels Ports que a partir de mitja tarda arribaren a d'altres punts de l'extrem sud de Catalunya. La figura 14 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 17 i 18 de juny, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions si be van afectar tot el país, aquestes van ser més importants a la meitat oest del país. 14

15 Figura 14. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 17 i 18 de juny La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 30 mm entre els dies 17 i 19 de juny. La figura 15 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Vielha e Mijaran la Val d'aran 125,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 123,8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 93,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 78,1 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 69,0 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 66,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 61,9 Aldover el Baix Ebre 55,8 PN dels Ports el Baix Ebre 51,7 Margalef el Priorat 50,5 Batea la Terra Alta 49,9 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 49,7 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 47,2 Gandesa la Terra Alta 46,9 Ascó la Ribera d'ebre 46,8 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 45,5 Sort el Pallars Sobirà 44,0 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 43,9 Torroja del Priorat el Priorat 43,8 Ulldecona - els Valentins el Montsià 43,6 Horta de Sant Joan la Terra Alta 42,5 la Granadella les Garrigues 42,0 Falset el Priorat 40,4 15

16 Figura 15. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 17 i 19 de juny Es important esmentar que a l EMA gestionada pel SMC ubicada a Vielha e Mijaran, instal lada l any 1996, fins aquest any no s havia enregistrat mai una precipitació de més de 100 mm en un sol dia, ja que fins ara el dia més plujós de la sèrie era l 1 d agost de 1998, quan es van enregistrar 94,0 mm. Així, cal retrocedir tres dècades, fins als aiguats del novembre de 1982, per trobar un registre de pluja superior al del dia 18 a Vielha. Segons les dades meteorològiques històriques disponibles d aquesta localitat, més o menys contínues des de 1915, durant el 7 de novembre de 1982 es van enregistrar 169,5 mm, l únic registre diari de precipitació superior als 100 mm fins el juny d enguany. La conseqüència més destacada de l episodi va ser l espectacular creixement del cabal dels rius pirinencs fins al seu desbordament, molt especialment el de la Garona (la Val d Aran). Per explicar aquest augment del cabal tan important cal tenir en compte, a part de les abundants quantitats de precipitació recollides, la fusió accelerada de la neu que es va produir entre els dies 12 i 18 de juny, tant per la calor que va afectar Catalunya entre els dies 12 i 16, com per la precipitació en forma líquida que es va recollir durant els dies 17 i 18. Durant aquests dies el gruix de neu va disminuir a un ritme de 10 a 30 cm diaris. Cal recordar que a molts sectors del Pirineu occidental, sobretot al vessant nord, ha estat una temporada de neu excepcional, que en alguns casos ha suposat les acumulacions de neu més importants com a mínim dels últims 15 anys. Posteriorment, la primavera ha estat freda, de manera que s han mantingut gruixos importants de neu fins a principis d estiu a molts sectors de la serralada situats entre els i els metres, cotes on això és un fet poc habitual. Per exemple, a l EMA de Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà), el dia 18 encara hi havia més de 160 cm de neu, mentre que una setmana abans el gruix era de 250 cm. 16

17 La figura 16 mostra l evolució del gruix de neu entre l 11 i el 19 de juny a les EMA d alta muntanya gestionades pel SMC que abans de l episodi de precipitació encara conservaven un gruix de neu important. Es tracta d estacions del Pirineu occidental situades entre i m a la Val d Aran, l Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Figura 16. Evolució del gruix de neu a les EMA gestionades pel SMC del Pirineu Occidental entre els dies 11 i 19 de juny Per a acabar aquest episodi cal remarcar que durant la nit del dia 19 la precipitació va ser en forma de neu a les parts més elevades del Pirineu, destacant els 5 cm d Espot (2.519 m), a la comarca del Pallars Sobirà, o els 4 cm de Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça. Després d un dia de tranquil litat meteorològica, durant el dia 21 un solc va creuar Catalunya. La figura 17 mostra la configuració sinòptica d acord amb la topografia de 500 hpa i l imatge del METEOSAT del dia 21 de juny a les hores UTC. El solc apareix perfectament dibuixat en alçada (a uns m d alçada), provocant tempestes tal com queda evidenciat a l imatge del METEOSAT. Aquestes es van iniciar a primeres hores del matí pel terç oest i al llarg de la tarda arribaren a qualsevol punt del territori de manera dispersa i irregular, tot i que al quadrant nord-est foren més extenses. Foren ruixats localment acompanyats de tempesta i calamarsa, acumulant quantitats entre minses i poc abundants, tot i que puntualment van ser abundants al nord-est. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, tot i això a l'interior del nord-est i a punts del prelitoral les precipitacions foren puntualment fortes. 17

18 Figura 17. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 21 de juny a les h UTC La figura 18 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant el dia 21 de juny, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com aquestes van ser més intenses al quadrant nord-est del territori i al litoral i prelitoral central. Figura 18. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 21 de juny 18

19 La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 20 mm durant el dia 21 de juny. La figura 19 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Molló el Ripollès 35,5 Santa Coloma de Farners la Selva 32,3 Vilablareix el Gironès 24,1 Gurb Osona 23,7 Orís Osona 23,0 Montesquiu Osona 22,7 Figura 19. Distribució de la precipitació acumulada del dia 21 de juny Fins a finals de mes es va imposar a Catalunya un flux del nord que va mantenir la temperatura a ratlla, amb uns valors per sota dels que serien normals per l època de l any i amb unes nits que s han de qualificar com a fredes. D aquesta manera, la matinada del dia 25 a l EMA de Das (la Cerdanya) es va enregistrar una temperatura mínima de 0,3 ºC. Durant aquest període cal remarcar igualment, d una banda, els núvols baixos que es van formar al litoral i prelitoral, especialment al sector central, amb alguns plugims poc importants, i d altre, la cua de front que va fregar Catalunya els dies 23 i 24 de juny, deixant algunes precipitacions al quadrant nord-est del territori. La figura 20 dibuixa la configuració sinòptica d acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 23 de juny a les hores UTC. En superfície es mantenia el flux del nord que va caracteritzar els últims dies del mes 19

20 (mantenint a ratlla els valors termomètrics, especialment durant les nits), mentre que en alçada queda marcat el solc que va afectar l Europa Occidental i que va passar lliscant el nord de la península Ibèrica. Figura 20. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 23 de juny a les h UTC Les precipitacions van afectar Catalunya a partir de la tarda del 23 en forma de ruixat i amb quantitats acumulades entre minses i poc abundants a punts del quadrant nord-est, al Pirineu i del litoral i prelitoral central. Durant la matinada del dia 24 es van registrar alguns plugims febles i aïllats al litoral central. Acumularen quantitats inapreciables de precipitació. La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 2 mm els dies 23 i 24 de juny. La figura 21 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Molló el Ripollès 8,5 Sant Pau de Segúries el Ripollès 6,7 Fornells de la Selva el Gironès 4,3 Cabanes l Alt Empordà 3,7 Vilobí d'onyar la Selva 3,4 Vilablareix el Gironès 2,7 Olot la Garrotxa 2,3 Monells el Baix Empordà 2,0 20

21 Figura 21. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 23 i 24 de juny 21

22 Temperatura El mes de juny ha estat termomètricament fred 1 a excepció del delta del Llobregat, desembocadura del riu Francolí, les parts més elevades de la serralada del Montseny i punts de l Alt Empordà, on el mes s ha de considerar normal. Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa de l abundant nuvolositat que va caracteritzar els primers vint dies del juny i del flux del nord que va afectar Catalunya durant l ultima desena del mes. El mes de juny ha estat el més fred des de 1992, si bé amb algunes consideracions. En alguns sectors hi ha hagut altres mesos de juny més recents (sobretot els de 1995 o 1997) amb una temperatura mitjana semblant a la d enguany. Fins i tot hi ha excepcions, com la de l Observatori Fabra de Barcelona, on el juny de 2011 va ser molt semblant al de Tot i que feia 21 anys que no s enregistrava un juny tan fred a la major part del país, les anomalies respecte a la mitjana climàtica del període de referència no són especialment destacades (entre -0,5 i -2 ºC en general). És a dir, el juny de 2013 ha estat realment fred en el context de les dues últimes dècades, durant les quals els junys càlids o molt càlids han estat la norma, però no resulta excepcional respecte el període La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de juny respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de juny pel període de referència ) a les EMA gestionades pel SMC. Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Pinós el Solsonès -2,3 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -2,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran -2,2 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -2,1 Margalef el Priorat -2,0 Baldomar la Noguera -2,0 el Masroig el Priorat -2,0 Falset el Priorat -2,0 1 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics 1, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC -3 ºC 22

23 Precipitació La distribució de la precipitació ha estat molt irregular. El juny ha estat sec a gran part del Catalunya i fins i tot molt sec a punts de la Catalunya Central, litoral sud i nord del cap de Creus. En canvi, ha estat molt plujós a la Val d Aran i punts de les Terres de l Ebre. Aquesta distribució de les anomalies pluviomètriques són resposta a les dues principals pertorbacions que van afectar el Principat durant el mes. La primera entre els dies 6 i 11 de juny, que va deixar ruixats i precipitacions abundants a l extrem sud de Catalunya, mentre que la segona, entre els dies 17 i 19 va afectar l extrem més occidental del país, especialment el Pirineu. La taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de juny ha estat superior els 100 mm. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 205,0 Vielha e Mijaran la Val d'aran 181,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 173,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 157,7 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 152,3 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 131,5 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 130,3 Ulldecona - els Valentins el Montsià 113,0 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 107,5 Les precipitacions superiors a 40 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA gestionades per l SMC són les que figuren en la taula següent: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Dia Vielha e Mijaran la Val d'aran 101,2 18 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 91,2 18 Ulldecona - els Valentins el Montsià 67,0 8 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 65,0 18 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 63,9 8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 58,3 18 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 49,8 18 Margalef el Priorat 46,6 18 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 44,0 18 Aldover el Baix Ebre 43,8 18 Castellbisbal el Vallès Occidental 43,5 8 Torroja del Priorat el Priorat 41,7 18 PN dels Ports el Baix Ebre 40,8 18 Gandesa la Terra Alta 40,

24 A continuació, es detallen els gràfics d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí nord (2.143 m), Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m). Gruix de neu (cm) Dies Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa 24

25 Gruix de neu (cm) Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana Gruix de neu (cm) Dies Cadí Nord (2.143 m) Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental 25

26 La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual de juny del 2013 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC juntament amb el màxim mensual de juny del 2012 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2013 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2012 (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà Ulldeter (2.410 m) el Ripollès el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Malniu (2.230 m) la Cerdanya Núria (1.971 m) el Ripollès Dia Els gruixos durant els primers dies del mes de juny van estar remarcables. L episodi de neu més important es va registrar el dia 8 de juny, si bé els gruixos que es van acumular a les parts més elevades del Pirineu en cap cas va superar els 10 cm (vegeu la taula de la pàgina 11). Entre els dies 11 i 19 de juny la neu es va fondre molt ràpidament (vegeu la figura 14), fet que donar un augment considerable dels cabals dels rius i torrents del Pirineu i va provocar, juntament amb les precipitacions que es va registrar els dies 17 i 18, les greus inundacions a la Val d Aran. Si comparem els gruixos màxims de neu del mes de juny d enguany respecte dels gruixos de neu assolits el juny de l any passat, ens adonem que, si bé a principis del mes de juny del 2012 gairebé no quedava neu al Pirineu, aquest any els gruixos eren considerables, especialment al vessant nord i punts del Pirineu Occidental. 26

27 Vent El mes de juny ha estat poc ventós. Només caldria assenyalar l episodi de vent del el dia 18, en relació a la tempesta que va afectar la meitat occidental del país causada per una profunda pertorbació que va creuar Catalunya entre els dies 17 i 19 (vegeu les figures 10 i 11). La tempesta duia associades fortes ratxes de vent que puntualment van superar els 90 km/h en alguns sectors de l oest del país i es va superar la Situació Meteorològica de Perill per vent a punts del Pla d'urgell i del Priorat. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l SMC que van superar els 90 km/h són les que es presenten en la taula següent: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima Dia (km/h) Lac Redon (2.247 m) la Val d Aran 120,2 18 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 113,4 18 Ulldemolins el Priorat 104,0 18 Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà 97,6 18 Falset el Priorat 96,5 18 Castellnou de Seana el Pla d Urgell 94,0 18 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 92,5 18 Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 27

28 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 15,4 DQ Alt Camp Vila-rodona S 11,4 9 de juny 23,5 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador NNW 2,5 1 de junny 13,8 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval SW 2,8 8 de juny 22,7 DP Cerdanya Das ENE 6,2 1 de junny 18,1 UU Montsià Amposta S 0,1 1 de junny 13,4 CY Osona Muntanyola WSW 11,3 9 de juny 27,1 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) S 18 de juny 0,6 16,0 C8 Segarra Cervera WSW 7,1 17 de juny 14,4 VK Segrià Raimat W 1,4 17 de juny V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 28

29 EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE JUNY DEL 2013 Temperatura màxima absoluta Lleida-la Bordeta (el Segrià) 35,0 ºC dia 13 Castelldans (les Garrigues) 34,9 ºC dia 13 Aitona (el Segrià) 34,7 ºC dia 12 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels m) Boí (2.535 m) - l Alta Ribagorça -3,3 ºC dia 1 Salória (2.451 m) - el Pallars Sobirà -3,0 ºC dia 1 Certascan (2.400) - el Pallars Sobirà -3,0 ºC dia 1 Resta del territori Das (la Cerdanya) 0,2 ºC dia 3 Sant Pau de Segúries (el Ripollès) 2,0 ºC dia 3 Molló (el Ripollès) 2,7 ºC dia 24 Precipitació màxima en 24 hores Vielha e Mijaran (la Val d Aran) 101,2 mm dia 18 Bonaigua (2.226 m) - el Pallars Sobirà 91,0 mm dia 18 Ulldecona-els Valentins (el Montsià) 67,0 mm dia 8 29

30 TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC JUNY 2013 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VY Alt Camp Nulles 18,9 25,6 12,4 29,4 16 8,7 4 12,0 5,1 18 DQ Alt Camp Vila-rodona 18,8 25,5 12,8 29,8 17 9,4 8 26,9 19,4 8 U1 Alt Empordà Cabanes 20,2 26,8 14,1 32,6 16 9,8 9 43,4 18,3 21 W1 Alt Empordà Castelló d'empúries 19,7 25,0 14,3 32, ,7 6 29,0 17,5 8 VZ Alt Empordà Espolla 20,0 25,9 14,1 30, ,2 5 19,9 11,0 8 D6 Alt Empordà Portbou 19,4 23,5 16,0 29, ,9 9 10,2 5,5 8 D4 Alt Empordà Roses 20,8 25,6 16,1 30, ,0 6 23,5 12,0 8 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 19,7 25,4 14,1 30,4 14 9,9 5 30,1 17,0 8 W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 19,8 25,8 13,7 31,5 14 9,3 6 35,5 21,9 8 W3 Alt Empordà Ventalló 20,1 26,6 13,7 33,4 13 9,4 6 30,6 21,2 8 WP Alt Penedès Canaletes 18,7 25,2 13,0 29,4 16 9, ,9 14,9 8 DI Alt Penedès Font-rubí 18,7 24,9 13,2 29,6 17 9, ,5 23,0 8 W4 Alt Penedès la Granada 19,3 25,8 12,8 30,2 16 8,9 6 9,8 8,0 8 U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 19,2 25,4 13,1 29,9 16 9, ,2 16,6 8 WY Alt Penedès Sant Sadurní d'anoia 19,8 27,0 12,9 32,3 16 8,8 6 23,0 19,6 8 CD Alt Urgell la Seu d'urgell 16,6 23,8 9,5 29,0 16 5, ,8 11,3 18 W5 Alt Urgell Oliana 18,6 26,6 10,6 33,3 16 5, ,5 9,3 8 CJ Alt Urgell Organyà 18,5 26,1 10,5 32,1 17 6, ,7 10,9 8 Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) 5,1 9,3 2,1 15,4 12-3, ,3 49,8 18 CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 15,7 23,9 7,5 29,9 17 3, ,7 37,1 18 CE Anoia els Hostalets de Pierola 19,8 27,0 13,9 31, ,4 8 19,5 14,4 8 XB Anoia la Llacuna 17,3 24,4 10,1 28,7 13 6,7 5 39,1 32,7 8 XA Anoia la Panadella 16,4 23,4 10,4 27,8 30 6,0 2 15,1 10,4 8 H1 Anoia Òdena 18,6 26,9 10,5 30,7 13 6,6 9 43,9 39,7 8 WW Bages Artés 19,1 27,7 11,0 31,9 17 6,3 3 20,1 11,2 8 U4 Bages Castellnou de Bages 18,7 26,5 12,1 31,1 13 8,6 9 8,8 6,3 8 R1 Bages el Pont de Vilomara 19,8 28,2 11,9 33,2 17 7,9 5 19,0 17,1 8 WN Bages Montserrat - Sant Dimes 16,2 20,9 12,3 24,8 16 7,2 8 15,1 13,3 8 CL Bages Sant Salvador de Guardiola 18,9 27,3 10,6 31,4 16 6,7 3 11,3 9,8 8 XR Baix Camp Prades 14,8 21,0 8,3 25,4 15 3,4 3 48,6 35,5 8 W6 Baix Camp Riudoms 19,9 26,4 14,3 29, ,8 8 28,0 23,9 8 U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 20,3 25,3 15,7 29, , ,5 10,5 8 U7 Baix Ebre Aldover 21,1 27,6 15,4 32, ,4 9 85,4 43,8 18 DB Baix Ebre el Perelló 19,7 25,4 15,0 29, ,8 4 22,2 9,9 18 U9 Baix Ebre l'aldea 20,7 26,0 15,7 29, ,5 8 28,0 16,2 18 UA Baix Ebre l'ametlla de Mar 20,1 25,6 15,0 28, ,6 6 28,7 18,2 18 X5 Baix Ebre PN dels Ports 14,1 20,2 8,6 25,0 15 4,6 3 76,4 40,8 18 DO Baix Empordà Castell d'aro 18,8 23,7 13,6 26, ,1 6 21,5 14,8 8 DF Baix Empordà la Bisbal d'empordà 19,9 26,5 13,1 31,4 13 9,9 6 46,1 15,4 8 UB Baix Empordà la Tallada d'empordà 20,0 26,1 14,0 31, ,7 6 23,8 15,3 8 UC Baix Empordà Monells 19,7 26,9 12,4 31,5 13 8,4 3 56,2 21,3 8 UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 19,9 25,3 14,5 29, ,9 5 18,8 9,4 8 UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 17,7 22,7 13,8 27,8 13 9,2 8 20,5 16,3 8 XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 20,3 25,5 15,0 29, ,9 5 28,7 15,5 8 D3 Baix Llobregat Vallirana 20,3 27,5 14,8 32, ,1 8 28,0 25,4 8 UG Baix Llobregat Viladecans 20,9 26,4 15,6 29, ,9 3 11,6 9,0 8 30

31 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia WZ Baix Penedès Cunit 19,9 24,6 14,7 29,5 1 11,2 1 7,7 5,4 21 UH Baix Penedès el Montmell 18,5 25,5 12,7 30,3 17 8,9 8 49,7 35,5 8 D9 Baix Penedès el Vendrell 20,2 25,7 14,7 29, ,4 4 4,8 3,5 8 WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 19,6 25,9 12,9 31,0 17 8,6 6 29,8 26,3 8 WU Barcelonès Badalona - Museu 20,0 22,6 17,3 28,0 1 13,0 8 25,1 23,8 8 X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 21,4 25,1 18,5 30, ,6 8 26,3 24,8 8 D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 18,8 23,9 15,0 28, ,6 8 16,9 14,5 8 X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 20,3 25,4 15,8 30, ,5 8 21,1 19,5 8 X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 20,6 24,4 17,3 29,0 1 13,4 8 S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny 13,7 19,6 8,4 25,4 16 4,8 8 51,3 15,7 8 WV Berguedà Guardiola de Berguedà 16,2 23,4 8,8 29,4 17 4,1 3 38,9 12,7 21 CR Berguedà la Quar 16,6 24,3 10,3 29,8 17 5, ,3 13,8 8 WM Berguedà Santuari de Queralt 15,5 21,4 11,1 27,1 17 6,9 8 29,7 12,3 21 Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló 8,6 13,0 5,0 18,9 16 0,0 8 74,9 20,0 5 DP Cerdanya Das 13,8 22,5 5,2 28,1 17 0,2 3 38,1 12,6 18 Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) 8,0 12,4 4,3 18,4 13-0,5 1 72,9 13,9 6 W8 Conca de Barberà Blancafort 18,2 25,2 11,5 29,6 29 7,8 2 38,0 26,1 8 CW Conca de Barberà l'espluga de Francolí 18,3 25,5 11,9 30,7 13 8,5 9 52,5 34,9 8 UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 16,7 23,9 10,4 28,0 29 6, ,4 13,7 8 UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 20,0 25,9 14,9 32, , ,9 7,9 8 UL Garrigues Castelldans 20,0 27,7 12,6 34,9 13 8,9 9 51,5 25,1 18 UM Garrigues la Granadella 18,4 24,9 12,2 30,3 13 7,6 2 67,9 38,9 18 W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 17,9 24,8 11,3 31,6 13 6,4 3 43,1 15,6 4 DC Garrotxa Olot 18,8 26,6 11,6 34,1 16 6,6 3 42,5 17,3 21 UN Gironès Cassà de la Selva 18,3 25,1 11,5 29,8 13 8, ,6 12,2 8 UO Gironès Fornells de la Selva 19,0 26,5 11,6 30,9 13 6,7 3 43,2 18,5 8 XJ Gironès Girona 19,4 26,4 12,1 31,2 13 7,4 3 43,9 22,1 8 WF Gironès Vilablareix 18,8 26,3 11,2 30,6 17 6,4 3 53,5 24,0 21 UP Maresme Cabrils 19,9 23,8 15,8 29,0 1 12,3 5 18,5 16,9 8 UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 17,4 21,6 13,6 27,6 17 9,9 9 23,1 21,7 8 WT Maresme Malgrat de Mar 19,3 24,1 13,8 28,9 17 9,9 3 11,0 8,5 8 DD Maresme Vilassar de Mar 20,2 23,9 16,4 29,9 1 13,2 8 17,3 15,4 8 US Montsià Alcanar 20,0 24,1 15,3 27, , ,1 24,4 18 UU Montsià Amposta 20,2 24,5 16,2 28, ,4 8 21,0 11,0 18 UW Montsià els Alfacs 20,1 23,4 16,6 25, ,3 8 32,6 13,4 18 DL Montsià Illa de Buda 20,5 23,8 17,4 26, ,0 8 35,8 32,3 8 C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 20,0 25,3 14,9 29, , ,5 63,9 8 UX Montsià Ulldecona - els Valentins 19,4 25,2 13,4 29, , ,0 67,0 8 WB Noguera Albesa 19,8 27,5 12,3 33,5 13 6,6 2 28,3 13,9 18 WG Noguera Algerri 19,8 26,8 12,8 32,5 13 6,8 2 29,4 12,6 18 X6 Noguera Baldomar 19,0 27,3 10,4 33,6 13 5, ,2 11,2 8 WX Noguera Camarasa 18,0 24,7 11,6 30,6 13 6,4 2 48,2 20,1 8 WA Noguera Oliola 18,4 26,8 9,8 33,3 13 4, ,1 11,2 8 UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'avellanes 18,6 26,1 10,9 32,4 13 5, ,2 13,8 18 V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 20,0 27,2 12,8 32,8 13 7,4 2 35,4 12,6 8 CQ Noguera Vilanova de Meià 18,3 26,1 11,1 32,4 13 5,8 2 36,6 16,6 18 V3 Osona Gurb 17,3 25,9 9,8 31,6 16 4,1 3 60,5 23,7 21 V4 Osona Montesquiu 17,0 25,2 9,9 30,4 16 5,0 3 46,8 22,7 21 CY Osona Muntanyola 16,7 23,0 11,6 27,3 17 7, ,8 21,9 8 CC Osona Orís 17,6 25,8 10,3 31,8 16 5,1 3 54,4 22,9 21 V5 Osona Perafita 16,4 23,5 10,0 28,4 16 5,5 2 65,1 27,

32 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia XO Osona Vic 17,8 25,3 10,9 30,5 13 5,4 3 50,7 17,7 21 WS Osona Viladrau 15,0 21,9 8,8 27,5 13 4, ,4 14,6 8 CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 19,0 26,9 11,1 34,0 17 6, ,5 26,9 18 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) 12,6 16,8 8,6 22,1 15 2,7 8 71,5 23,2 18 CP Pallars Jussà Sant Romà d'abella 18,7 26,0 11,8 30,9 13 7, ,4 22,4 18 XQ Pallars Jussà Tremp 19,1 26,8 10,9 32,6 17 5,7 3 60,4 30,5 18 Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) 6,1 10,8 2,4 18,1 16-2, ,0 91,2 18 Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) 5,5 8,9 * 14,4 16-3, ,7 65,0 18 Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) 5,7 8,9 2,9 14,2 12-1, ,2 58,3 18 ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) 5,6 9,2 2,4 15,3 30-3, ,5 31,6 18 XH Pallars Sobirà Sort 16,8 24,5 9,3 31,2 16 5, ,5 37,5 18 DJ Pla de l'estany Banyoles 19,7 26,3 13,5 31, , ,5 15,7 9 C6 Pla d'urgell Castellnou de Seana 19,6 27,3 11,9 32,3 13 8, ,3 21,3 8 V8 Pla d'urgell el Poal 19,3 27,1 11,7 33,0 13 6,9 2 40,2 18,1 18 WC Pla d'urgell Golmés 19,2 26,9 11,7 32,7 13 8, ,5 18,7 8 XI Pla d'urgell Mollerussa 19,8 27,6 12,2 34,2 13 8, ,2 16,6 18 WJ Priorat el Masroig 20,0 27,4 12,7 31,8 29 7,4 2 50,5 31,4 18 X1 Priorat Falset 19,2 25,8 13,3 31,4 12 8,6 3 61,0 38,8 18 D1 Priorat Margalef 19,1 25,9 12,7 31,3 13 8,2 1 66,2 46,6 18 WR Priorat Torroja del Priorat 19,8 27,4 13,1 32,9 12 9, ,8 41,7 18 XD Priorat Ulldemolins 17,5 23,9 11,5 29,1 12 6,1 2 35,8 16,2 18 VA Ribera d'ebre Ascó 20,0 26,6 14,2 31,9 12 9,8 9 63,3 36,3 18 VB Ribera d'ebre Benissanet 20,8 27,7 13,8 32,3 11 9,6 6 44,6 26,5 18 VC Ribera d'ebre Riba-roja d'ebre 20,7 26,9 15,3 33, ,0 9 39,7 23,1 18 D7 Ribera d'ebre Vinebre 21,3 28,5 14,3 33, ,1 2 47,0 28,6 18 CG Ripollès Molló 12,5 17,7 7,6 24,4 16 2, ,3 35,3 21 DG Ripollès Núria (1.971 m) 9,2 13,4 4,5 19,7 16 0,3 8 77,0 17,9 8 CI Ripollès Sant Pau de Segúries 14,4 20,9 7,8 27,6 16 2,0 3 38,3 11,3 21 ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) 6,3 9,4 3,6 14,4 17-1,8 1 86,7 19,4 8 C8 Segarra Cervera 18,0 25,1 11,3 29,9 30 7,0 9 25,2 18,0 8 VD Segarra el Canós 18,7 26,0 11,6 31,3 13 6,6 2 16,6 9,4 8 VE Segrià Aitona 20,3 28,4 12,2 34,7 12 8,4 2 57,6 28,2 18 VF Segrià Alcarràs 20,3 28,9 12,4 34,1 13 8,3 2 62,6 26,9 8 WK Segrià Alfarràs 19,6 27,7 11,2 34,3 13 5,1 2 36,3 17,4 18 X3 Segrià Alguaire 19,2 27,1 12,2 33,4 13 7,0 2 37,1 22,6 18 XM Segrià els Alamús 19,4 26,9 12,0 32,9 13 8,7 9 42,0 21,8 18 VH Segrià Gimenells 19,6 27,2 12,4 33,5 13 7,7 2 48,9 30,9 18 VJ Segrià Lleida - la Bordeta 20,4 28,1 13,1 35,0 13 9,6 2 41,4 22,4 18 WI Segrià Maials 18,8 26,0 12,4 31,5 12 8,1 9 58,7 27,1 18 VK Segrià Raimat 19,3 26,5 12,5 32,5 13 6,9 2 38,1 23,3 18 XN Segrià Seròs - Depuradora 20,4 28,5 12,0 34,2 13 7,2 4 57,0 29,7 18 X7 Segrià Torres de Segre 20,3 27,8 13,5 34,0 13 9,4 2 50,4 24,6 18 VM Segrià Vilanova de Segrià 19,8 28,0 11,4 34,0 13 4,8 2 35,2 18,6 18 DN Selva Anglès 19,1 26,9 11,5 33,1 14 6,7 3 51,2 38,3 8 XS Selva Santa Coloma de Farners 19,4 26,5 12,9 32,5 13 9, ,5 32,3 21 VN Selva Vilobí d'onyar 18,4 26,1 10,6 30,4 13 5,5 3 38,5 18,2 21 Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) 6,8 10,2 3,7 15,8 16-1,6 1 46,8 15,9 8 VO Solsonès Lladurs 17,4 25,0 10,5 31,6 16 4, ,7 10,7 8 VP Solsonès Pinós 16,8 24,2 9,9 29,0 17 6, ,9 11,8 8 XT Solsonès Solsona 17,5 25,6 10,0 30,8 16 5, ,3 7,4 8 VQ Tarragonès Constantí 19,8 25,5 13,7 28,9 16 9,4 2 16,2 12,3 8 32

33 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 20,6 25,5 15,8 29, ,6 8 8,6 7,2 8 DK Tarragonès Torredembarra 20,6 24,5 16,4 28,9 1 12,6 8 7,3 6,8 8 WD Terra Alta Batea 19,0 25,4 13,3 31,8 12 9, ,3 37,7 18 XP Terra Alta Gandesa 18,9 25,5 12,8 30,4 12 9,0 9 57,6 40,4 18 D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 18,3 25,2 12,0 32,0 13 7,9 3 56,3 34,4 18 WL Urgell Sant Martí de Riucorb 19,0 25,9 12,3 30,7 16 6,5 3 38,6 20,0 8 C7 Urgell Tàrrega 19,4 27,0 12,6 31,7 30 7,3 2 24,5 16,0 8 VR Urgell Tornabous 19,6 28,1 11,8 33,4 15 6,1 2 29,0 14,0 8 VS Val d'aran Lac Redon (2.247 m) 5,7 9,3 2,5 15,6 16-2, ,3 44,0 18 Z6 Val d'aran Sasseuva (2.228 m) 6,4 9,9 3,1 17,7 16-1,8 1 94,9 34,8 18 CU Val d'aran Vielha e Mijaran 13,5 20,2 8,2 29,0 16 4, ,5 101,2 18 XC Vallès Occidental Castellbisbal 20,3 26,8 14,2 32, ,8 9 44,6 43,5 8 VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 19,9 26,1 13,5 31,5 13 9,4 3 18,9 17,6 8 VU Vallès Occidental Rellinars 18,7 25,6 12,2 29,8 13 8,5 5 26,4 25,5 8 XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 19,3 25,9 12,7 30,6 13 8,3 3 31,8 29,3 8 VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 16,9 24,2 9,8 29,0 13 6,2 5 22,3 15,7 8 D2 Vallès Occidental Vacarisses 18,7 25,8 11,7 30,0 13 8,0 6 24,5 23,4 8 X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 19,4 26,3 12,7 31,4 13 7,5 3 13,4 10,8 8 XG Vallès Oriental Parets del Vallès 20,4 26,1 14,9 31, ,8 9 27,7 26,6 8 XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 11,0 15,2 7,8 22,7 17 3,8 8 23,6 9,8 8 VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 15,1 19,4 11,4 25,0 17 6,5 8 23,0 13,5 8 WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 18,8 25,5 12,1 29,9 13 7,6 3 30,0 28,8 8 ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/07/13. Tampoc s inclouen els valors de precipitació si s ha perdut almenys un episodi significatiu. 33

34 34

35 35

36 36

37 37