El febrer ha estat, en general, fred i molt plujós a Catalunya

Transcripción

1 El febrer ha estat, en general, fred i molt plujós a Catalunya El període s ha de qualificar de fred a Catalunya i molt fred al Pirineu, punts més elevats del Prepirineu i el massís del Port El febrer s ha de qualificar de molt plujós a gairebé tot Catalunya. El mes ha estat normal o plujós als extrems nord-est i sud-oest, Altiplà Central i la zona oest del Segrià La meteorologia del mes de febrer ha estat marcada per una gran ondulació del corrent en jet als nivells mitjans de la troposfera (a uns m d altura) com a conseqüència d una relaxació de la circulació zonal (vent de l oest en altura). Aquesta configuració ha afavorit una circulació meridional amb desplaçament de les masses d aire del nord (nord-est) al sud (sud-oest). D aquesta manera, el mes ha estat fred a Catalunya (aire procedent d altes latituds), i en general plujós: les pertorbacions atlàntiques o aquelles retrògrades (procedents de l interior del continent europeu) s aprofundien quan arribaven a la Mediterrània, inestabilitzant el vessant oriental de la península Ibèrica. Precipitació 1 i 2 de febrer Un solc atlàntic a nivells mitjans de la troposfera i una baixa que es va formar a la Mediterrània occidental van provocar una baixada de la temperatura i precipitació que va afectar fonamentalment el Pirineu i Prepirineu. Aquesta va ser en forma de neu als punts més enlairats de la serralada Prelitoral. De les estacions Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) cal destacar les següents quantitats acumulades durant l episodi: els 22,0 mm de Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran; els 18,7 mm a Borgonyà (Osona); els 18,4 mm a Ciuret (Osona); o els 17,8 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà. La cota va anar baixant des de m fins a m, o fins i tot una mica per sota allà on la precipitació va ser més persistent. Cal remarcar aquests gruixos, segons dades d observadors i vigilants de la XOM: 12 cm a Ciuret (1.176 m) a Osona; 5 cm a Vielha (1.002 m) a la Val d Aran; 3 cm a la Pàg. 1 de 10

2 Llacuna - Puig Castellar (943 m), a l Anoia; i 2 cm a Sant de Segúries (867 m), al Ripollès. Pluja i neu del 4 al 6 de febrer Entre els dies 4 i 6 de febrer es va produir un episodi de pluja i neu abundant a Catalunya, amb acumulacions de precipitació de més de 50 mm a gran part del litoral, prelitoral, Pirineu i Prepirineu, així com a diversos sectors de la Catalunya Central. La nevada va caure fins a fons de vall al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos històrics de més de mig metre de neu nova a moltes poblacions entre i m d altitud, sobretot del Prepirineu i vessant sud de la serralada. Les grans acumulacions de pluja i neu al llarg de l episodi foren possibles gràcies a la gran persistència de la precipitació, ja que en molts sectors va ploure o nevar de manera continuada entre 24 i 48 hores, amb una depressió en superfície gairebé estacionària entre el País Valencià i les Balears. De les estacions XEMA i de la XOM gestionades per l SMC cal destacar les següents quantitats acumulades durant l episodi per sobre dels 125 mm: els 132,6 mm de Viladrau (Osona), 132,3 mm de Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça; els 130,7 mm a Vallirana (el Baix Llobregat). Al llarg de l episodi, només una estació de la XEMA, la de Mont-roig del Camp (Baix Camp), va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 minuts), amb 29,0 mm el dia 7 a les h. La precipitació màxima en 1 minut va ser de 2,6 mm, un registre destacable a ple hivern. D altra banda, i malgrat que l estació no va mesurar cap ratxa de vent destacat, es té constància de la formació d un petit tornado al terme de Mont-roig, a la urbanització de Miami Platja. El gruix màxim de neu acumulada va superar els 50 cm a partir de o m d'altitud a bona part del Prepirineu i vessant sud del Pirineu. D est a oest, i com a exemples, poblacions del Ripollès (Molló o Planoles, al voltant dels m), la Cerdanya (Puigcerdà o Das, a uns m), l Alt Berguedà (Vallcebre o Saldes, entre i m), l Alt Urgell (Tuixén, a m), el Pallars Jussà (coll de Comiols, a m) o l Alta Ribagorça (Viu de Llevata, a m). En general la cota de neu es va situar entre els 600 i els 900 m a bona part del país, fet que va permetre que la nevada afectés les parts altes de la serralada prelitoral. Al llarg de l episodi els col laboradors de la XOM van informar, entre molts altres gruixos, de 21 cm a Pinós (930 m, el Solsonès), Pàg. 2 de 10

3 cm a Sant Bartomeu del Grau (870 m, Osona), 14 cm al Tossal de la Baltasana (1.200 m a les muntanyes de Prades, Baix Camp), 10 cm a Horta de Sant Joan (488 m, Terra Alta), 6 cm a Pujalt (770 m, Anoia), 5 cm a Olot (440 m, la Garrotxa) o 3 cm a Vic (491 m, Osona). Per sobre dels o m es va arribar a mesurar fins al voltant d un metre de neu nova al Prepirineu i al vessant sud del Pirineu. Si bé al voltant dels m resulten gruixos molt excepcionals, a les cotes més altes (per sobre de m) hi ha precedents relativament recents de nevades d aquesta magnitud. Per exemple, durant un llarg episodi de l 11 al 15 de març de 2011 o bé entre el 26 i el 28 de gener de Fred i precipitació del 8 i 9 de febrer Durant el dia 8 el pas d una pertorbació va deixar precipitació a Catalunya que va afectar, especialment, les parts més elevades del Pirineu occidental, al litoral i al prelitoral. La precipitació més important es va registrar al Pirineu, destacant els 19,5 mm a Sant Joan de l Erm (1.720 m) a l Alt Urgell, els 14,8 mm a al Lac Redon (2.247 m) a la Val d Aran, o els 10,8 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà. La neu o aiguaneu va arribar fins a cota zero en alguns sectors del litoral, tant de la Costa Brava (matí) com a la Costa Daurada i delta de l Ebre (vespre). La nevada del matí va agafar al prelitoral a cotes al voltant dels 100 m del Vallès Oriental, la Selva o Gironès, amb gruixos reportats pels vigilants i col laboradors de la XOM de 3 cm a Hostalric i Breda (150 m, la Selva) o 1 cm a Maçanet de la Selva (la Selva) i Martorelles o Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental). Al Barcelonès va nevar a partir d uns 150 m. Es va mesurar 1 cm de neu a l Observatori Fabra de Barcelona (411 m) i a la Coscollada (465 m, Badalona). La temperatura va baixar després del pas de la pertorbació i la matinada del dia 9 va ser molt freda arreu del país, molt especialment a les valls del Pirineu. L estació de Das-Aeròdrom (la Cerdanya) va registrar -22,8 C de mínima, rècord d aquesta sèrie de prop de 17 anys de dades, superant els -22,6 C del 25/12/2001, els -21,6 C del 18/01/2017 i els -21,5 C del dia 08/02/ Pàg. 3 de 10

4 Es va superar un altre rècord de temperatura mínima, en aquest cas només de febrer: -11,8 C a Guardiola de Berguedà, superant els -11,7 C del 12 de febrer de Fred i precipitació els dies 12 i 13 de febrer Durant el dia 12 una nova pertorbació va afectar Catalunya provocant precipitació en moltes ocasions en forma de xàfec i acompanyada de tempesta, neu a cotes baixes i una baixada de la temperatura. Cal remarcar que els xàfecs van anar acompanyats de calamarsa o neu granulada que van afectar moltes parts del Prepirineu durant el matí i grans calamarsades a la tarda a les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Baix Penedès. La precipitació acumulada va arribar a superar els 20 mm en alguns sectors del litoral del Tarragonès (26,0 mm a Tamarit), Barcelonès (21,0 mm a Badalona Museu) i el Maresme (20,7 mm a Cabrils). La nevada va agafar a diversos sectors de la Catalunya Central, al prelitoral entre el nord de l Alt Camp i el Collsacabra i fins i tot a la serralada litoral, amb gruixos màxims superiors als 10 cm a cavall del Moianès i Osona, així com al massís del Montseny. A última hora, la neu va arribar a agafar puntualment fins a m, tot i que en general ho va fer a partir de m. Cal remarcar, segons dades dels col laboradors de la XOM, 20 cm a Muntanyola (Osona), 16 cm a Viladrau (Osona), 13 cm a Castellterçol (el Moianès), o 10 cm de Tona (Osona). La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar 196 llamps núvol-terra, dels quals 59 van caure sobre Catalunya (16 al Bages, 14 al Tarragonès i 10 al Baix Penedès). La matinada del dia 13 va ser molt freda, amb glaçades arreu llevat d alguns sectors del litoral. A banda de les mínimes inferiors als -10 C a valls del Pirineu i Prepirineu, cal destacar que 6 estacions van registrar la temperatura més baixa des de l onada de fred del febrer de 2012, ubicades al prelitoral i punts de la Catalunya Central. El radiosondatge de Barcelona va mesurar -4,3 C de temperatura a 850 hpa a les 12 h, un valor lleugerament superior als -5,1 C del dia 10 de febrer d enguany. Cal destacar que del 8 al 13 de febrer 90 de 183 estacions de la Pàg. 4 de 10

5 XEMA van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred. Però només dues estacions del Pirineu (Núria al Ripollès i Das-Aeròdrom a la Cerdanya) van superar el llindar 3 dies consecutius (onada de fred). Neu al Pirineu del 18 al 24 de febrer Després que un front càlid creués el Principat (dies 16 i 17) deixant gruixos de neu a partir els metres al Pirineu, especialment al seu vessant nord, un solc amb flux del primer quadrant en superfície va provocar un episodi de neu del 18 al 24 que va afectar sobretot el vessant nord del Pirineu, amb una baixada de la temperatura. La precipitació acumulada va arribar a superar els 100 mm en alguns sectors del Pirineu occidental com els 144,0 mm al Lac Redon (2.247 m) i els 141,5 mm a Certascan (2.400). La nevada va quedar molt restringida al vessant nord. A Sort (el Pallars Sobirà) no es va registrar precipitació i a Tírvia (el Pallars Sobirà) es van mesurar 7,7 mm (tot pluja). A les estacions de la XEMA ubicades més a prop del vessant nord es van mesurar més de 60 cm. Cal remarcar els 85 cm de Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. El fred va ser menys destacat que el dels dies 8 al 13, però entre els dies 23 i 24 hi va haver 14 de les 182 estacions disponibles que van superar almenys un dia el llindar d SMP (8%). Nevades a cotes baixes i precipitació el 26 i 27 de febrer L entrada d una massa d aire fred d origen siberià i una pertorbació procedent de l interior del continent europeu van provocar un episodi de fred intens i nevades a cotes baixes. Les quantitats de precipitació més destacades durant l episodi van ser els 31,7 mm a Casserres (el Berguedà), els 29,0 mm a les Planes d Hostoles (la Garrotxa) o els 26,6 mm a Illa de Buda (el Montsià). Al llarg de la tarda del dia 26 i fins a primeres hores de la matinada del dia 27 la nevada va anar afectant repetidament les mateixes zones, especialment la Garrotxa, Osona i Berguedà. La precipitació s anava generant al Prepirineu (primer al Ripollès-Garrotxa, després Osona-Berguedà i finalment Solsonès Pàg. 5 de 10

6 Alt Urgell) i es desplaçava de nord-oest a sud-est, però arribant molt dèbil al mar. La cota de neu va baixar ràpidament des dels m fins a nivell del mar en alguns sectors del Maresme, però a cota zero no consta que agafés enlloc. Al Baix Berguedà, Lluçanès i plana de Vic, amb gruixos superiors als 20 cm en molts casos, ha estat la nevada més important des del 8 de març de I una nevada d intensitat destacable, ja que en alguns casos aquests 20 cm es van acumular en 4 o 5 hores. Nevada del 28 de febrer L entrada d una massa d aire més càlida en relació amb una pertorbació procedent del sud de la península Ibèrica va provocar una nevada general en interaccionar amb la massa d aire molt freda que afectava Catalunya a primeres hores del dia 28. La nevada va anar escombrant de sud-oest a nord-est el territori al llarg del matí. La precipitació en forma de neu es va convertir en pluja a mesura que la massa d aire càlida guanyava terreny fins que al final del dia la cota de neu es va enfilar fins els metres, o fins i tot més amunt. Les quantitats de precipitació van ser molt abundants (>50 mm) a punts del Prepirineu i zones més elevades del vessant sud del Pirineu, i van ser abundants (>20 mm) al Prepirineu, vessant sud del Pirineu, nord del cap de Creus i punts del litoral Sud. La precipitació més destacada durant l episodi van ser els 63,5 mm a Viu de Llevata (l Alta Ribagorça), 59,4 mm al Port del Comte (2.316 m), al Solsonès, o els 59,2 mm del Pont de Suert (l Alta Ribagorça). Al llarg del matí i fins a primeres hores de la tarda la nevada va afectar gairebé tot el territori. Aquesta va ser més important a l interior, amb gruixos que van superar els 10 cm, i per sobre dels 20 cm al Prepirineu. Cal destacar: 45 cm a Viu de Llevata (1.240 m) a l Alta Ribagorça, 28 cm a Coll de Nargó (575 m) a l Alt Urgell; o 25 cm a Bagà (el Berguedà). En canvi, a la Val d Aran la nevada va ser pràcticament inexistent, ja que va precipitar-hi menys i quan la massa d aire càlid estava instal lada a Catalunya Pàg. 6 de 10

7 El febrer ha estat fred o molt fred a Catalunya El període s ha de qualificar de termomètricament fred a Catalunya i molt fred al Pirineu, punts més elevats del Prepirineu i la serra del Port (figura 1). Aquesta situació és conseqüència de la circulació meridional que ha dominat el febrer amb un desplaçament de masses d aire fred (o molt fred) del nord (nord-est) al sud (sud-oest). Figura 1: Mapes de temperatura mitjana del mes de febrer del 2018 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l SMC. No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d aquesta estació Pàg. 7 de 10

8 La taula següent mostra els valors d anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència ) que han estat iguals o inferiors a -3 C a les estacions de la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -4,4 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -4,3 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -4,2 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran -4,0 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -3,9 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -3,9 Puigcerdà Cerdanya -3,9 Vielha Val d'aran -3,8 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -3,8 Das - Aeròdrom Cerdanya -3,6 Molló - Fabert Ripollès -3,6 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya -3,6 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà -3,3 PN dels Ports Baix Ebre -3,3 Núria (1.971 m) Ripollès -3,2 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà -3,1 Malniu (2.230 m) Cerdanya -3,0 Febrer plujós o molt plujós a Catalunya El febrer s ha de qualificar, en general, com molt plujós a Catalunya. El mes ha estat normal o plujós als extrems nord-est i sud-oest, Altiplà Central i la zona a cavall entre el Segrià i Osca (figura 2). El febrer és un dels mesos més secs de l any a bona part de Catalunya, amb mitjanes climàtiques de precipitació mensual inferiors a 50 mm a gran part del país i fins i tot per sota de 30 mm a bona part de la depressió Central. Els totals mensuals de precipitació de més de 50 mm que s han enregistrat a àmplies zones del país, i fins i tot dels 200 mm a les parts més elevades del Pirineu occidental, superen amb escreix les modestes mitjanes climàtiques del mes de febrer. La taula següent mostra les estacions gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el gener ha igualat o superat els 125 mm, afectant principalment a les zones més elevades del Pirineu occidental i del litoral i prelitoral Central Pàg. 8 de 10

9 Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 351,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 295,4 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 204,1 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 203,0 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 193,2 Vielha Val d'aran 192,3 Viladrau Osona 186,6 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 182,7 Figura 2: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de febrer del 2018 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i la XOM, gestionades per l SMC. No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació Pàg. 9 de 10

10 Valors d irradiació solar inferiors a la mitjana climàtica Els valors d irradiació solar global han estat per sota dels normals a la major part del país, però especialment a punts del litoral, prelitoral i parts més elevades del Pirineu occidental. La nuvolositat associada a les diferents pertorbacions que van afectar Catalunya expliquen aquests valors negatius d anomalia (figura 3). Figura 3: Mapa d anomalia d irradiació solar global del mes de febrer del 2018 respecte de la mitjana dels últims 10 anys Mapes d anomalia d irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys ( ). Aquesta informació s ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a 1 de març del Pàg. 10 de 10