BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JULIOL DE 2015

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JULIOL DE 2015 Al conjunt del país ha estat un mes gairebé tan càlid 1 com el juliol de Ara bé, a diversos sectors del Pirineu i Prepirineu occidental i en alguns punts de l interior i del prelitoral no s havia mesurat mai un mes tan càlid. És el cas de l Observatori de l Ebre (el Baix Ebre), que ha enregistrat una temperatura mitjana 0,2 ºC més alta que la de l agost de l any Pluviomètricament, el juliol ha estat plujós o molt plujós a gran part de la meitat occidental de Catalunya. En canvi, ha estat sec al sud de la costa Brava, nord del cap de Creus, conurbació de Barcelona, sud del pla de Bages i la zona a cavall de les comarques de la Ribera d Ebre i la Terra Alta. Finalment, el juliol ha estat molt sec a punts de la Selva. Cal assenyalar dos episodis de vent amb ratxes de vent superiors als 90 km/h, que van afectar les parts més enlairades de Catalunya, al nord del cap de Creus i punts de la plana de Lleida: el primer el dia 18 de juliol i el segon els dies 21 i 22 de juliol. Resum Mensual El mes de juliol ha vingut marcat per una calor intensa fruit de la persistència d una dorsal anticiclònica que va afectar Catalunya del dia 1 al 21 de juliol. A partir d aquesta data es va començar a produir una normalització de la temperatura i tempestes que van afectar especialment el Pirineu i Prepirineu. El mes va començar amb una temperatura que es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l època, com a conseqüència de l arribada d una massa d aire molt càlid provinent del nord d Àfrica i la presència d una dorsal molt marcada. La subsidència provocada per l anticicló a les capes mitjanes i altes va afavorir l augment de la temperatura. D altra banda, cal tenir en compte que l episodi es va produir pocs dies després del solstici d estiu, quan la insolació és més important i el dia és encara molt llarg. A més, la nuvolositat va ser molt escassa, fet que va permetre que la temperatura diürna assolís valors extraordinaris a Catalunya. Les característiques de l episodi queden definides en els següents punts: L onada de calor va provocar temperatures extremes a la majoria de comarques, especialment entre els dies 4 i 7 de juliol, quan els valors més elevats van superar els 40 ºC. 1 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC -3 ºC 1

2 La temperatura màxima va assolir els 40 ºC a més d un terç de les estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), situades a l interior del país i a les comarques del prelitoral Nord. Al llarg de l episodi, 149 de les 175 estacions de la XEMA (85%) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com al percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d estiu (juny-agost). Només en alguns sectors del litoral i prelitoral la temperatura es va mantenir per sota d aquest llindar. Pel que fa els rècords de temperatura màxima, 49 de les 129 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie entre els dies 5 i 7 de juliol. Es tracta d un 38% del total de les estacions, un percentatge molt elevat, fet que demostra la gran magnitud d aquest episodi, com a mínim pel que fa als valors extrems. o o Els dies 5 i 6 els rècords es van concentrar a les comarques del nord-est, ja que el vent del sud-oest va fer que la temperatura es disparés al litoral i prelitoral, amb alguns valors de 40 ºC fins gairebé arran de mar a l Empordà. D altra banda, el dia 7 la temperatura va ser especialment alta a l interior del Principat, des del prelitoral fins a les comarques de ponent, així com a les valls del Pirineu. L excepcionalitat de l episodi fa que, en molts casos, les estacions de la XEMA (de fins a 26 anys de dades) tinguin sèries massa curtes com per trobar un precedent de temperatura màxima més elevada. Per això, cal recórrer a estacions manuals que formen part de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM). Analitzant totes aquestes dades, es poden assenyalar les següents conclusions: o o o o A molts indrets de la depressió Central es van assolir els valors més alts de temperatura màxima des dels anys 80 (agost de 1987 o juliol de 1982) En alguns punts de l interior i del prelitoral la temperatura màxima encara va ser lleugerament més alta el juliol de 1994 o l agost de 2003 A les cotes altes del Pirineu la temperatura màxima va ser lleugerament més alta l agost de 2012 Prop del litoral no va ser una onada de calor extraordinària, amb l excepció de la Costa Brava La persistència d aire càlid a les capes mitjanes de la troposfera, el domini d una dorsal anticiclònica en superfície i el flux de sud a sud-oest van fer que els termòmetres es mantinguessin a la zona alta entre els dies 9 i 18 de juliol. Durant els primers dies les màximes es van donar a ponent, afectant les comarques del Pallars Jussà (38,1 ºC a Sant Romà d Abella el dia 10), el Segrià (37,5 ºC Seròs el dia 11) o la Ribera d Ebre (40,0 ºC a Vinebre el dia 13). A partir del dia 16 va començar a dominar el flux de sud i sud-oest, situació que va fer mantenir o fins i tot augmentar els registres termomètrics. Els valors màxims s enregistraren a les comarques del Pallars Jussà (39,3 ºC a la Pobla de Segur i Tremp el dia 16), alguns punts del Bages (39,1 ºC a Artés el dia 18) i el Priorat (37,9 ºC a Torroja del Priorat el dia 19). Malgrat la sensació de calor i els registres força elevats de temperatura durant aquests dies, només 2 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, Bonaigua (2.266 m) i Sasseuva (2.228 m), van superar la seva temperatura màxima absoluta de juliol. Es dóna la circumstància que ambdues ja l havien 2

3 superat durant l onada de calor de primers de mes. De fet, al llarg de l episodi només una estació de la XEMA va assolir els 40,0 ºC de temperatura màxima (Vinebre, a la Ribera d Ebre), concretament el dia 13 de juliol. Al llarg de l episodi, 56 de les 178 estacions de la XEMA van superar almenys un dia el llindar d SMP per calor i només una desena de les estacions de la XEMA disponibles van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, ubicades al Prepirineu i punts de l interior. Fruit d aquesta situació sinòptica, típica de calor extrema a Catalunya com a conseqüència de la presència d una zona de baixes pressions al sud-oest de les illes Britàniques, van aparèixer les primeres tempestes de tarda que des de feia força dies es resistien a fer acte de presència al Principat. Van estar en relació amb el pas d un solc que va afectar el Pirineu els dies 16 i 17, estenent-se a tota la meitat occidental de Catalunya el dia 18. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l SMC van ser els 44,0 mm a Sasseuva (2.228 m) a la Val d Aran; a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà, es van acumular 35,8 mm; i finalment, a Núria (1.971 m), al Ripollès, es van enregistrar 32,2 mm. La dorsal anticiclònica va continuar afectant la nostres contrades mantenint la calor intensa entre els dies 19 i 23 de juliol però retirant-se cap al sud, fet que va provocar un flux més zonal a les capes mitjanes de la troposfera. Aquesta configuració va provocar un manteniment de la temperatura elevada com a conseqüència de la subsidència provocada per la falca anticiclònica ubicada el sud d Europa. Durant aquest dies, 36 de les 178 estacions de la XEMA van superar almenys un dia el llindar d SMP per calor. Així mateix, només un parell de les estacions de la XEMA disponibles, Espolla (l Alt Empordà) i Viladecans (el Baix Llobregat), van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que tan sols a la serra de les Alberes i al delta del Llobregat es pot parlar d onada de calor. D altra banda, les tempestes van ser freqüents durant les tardes, moltes d elles amb intensitat forta i acompanyades de calamarsa o pedra. Cal remarcar les següents quantitats registrades a les estacions gestionades per l SMC: a Gisclareny (el Berguedà) es van enregistrar 141,4 mm; a Cardona (el Solsonès) es van recollir 119,9 mm; i a Alinyà (l Alt Urgell) es van acumular 91,6 mm. La temperatura es va anar normalitzant i un front va afectar Catalunya els dies 24 i 25 de juliol. Cal remarcar els 76,0 mm a Beget (el Ripollès) o els 58,3 mm a Maià de Montcal (la Garrotxa). Finalment, una línea frontal bastant activa va afectar el país entre els dies 29 i 31 de juliol, fet que va suavitzar una mica més la temperatura i va provocar tempestes a gran part de Catalunya. A les parts culminants del Pirineu Occidental les acumulacions de precipitació durant aquest període van superar els 100 mm i a la resta del Pirineu, al Prepirineu i punts de la plana de Lleida i de l extrem sud del país van superar el 50 mm. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l SMC van ser: 162,5 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran; 110,6 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà; i 108,0 mm a Bonaigua (2.266 mm). 3

4 Descripció sinòptica del mes De l 1 al 8 de juliol El mes va començar amb una temperatura que es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l època, com a conseqüència de l arribada d una massa d aire molt càlid provinent del nord d Àfrica i la presència d una dorsal molt marcada. La subsidència provocada per l anticicló a les capes mitjanes i altes va afavorir l augment de la temperatura. D altra banda, cal tenir en compte que l episodi es va produir pocs dies després del solstici d estiu, quan la insolació és més important i el dia és encara molt llarg. A més, la nuvolositat va ser molt escassa, fet que va permetre que la temperatura diürna assolís valors extraordinaris a Catalunya. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de la topografia de 850 hpa (a uns m d altura) del dia 7 de juliol a les hores UTC. La configuració atmosfèrica venia marcada per la presència d una zona de baixes pressions al nord de les illes Britàniques, afectant el nord del continent europeu i advectant una massa d aire molt càlid procedent de baixes latituds. Aquest fet és conseqüència del flux del sud-oest a oest que afectava la península Ibèrica, especialment a la seva façana mediterrània. Aquest nivell de 850 hpa pot ser un bon indicador de la temperatura en superfície. Es pot observar que els valors més alts (colors vermells intensos) s estenien per la meitat oriental de la península Ibèrica amb registres per sobre dels 26 ºC en aquest nivell. Cal remarcar que aquest tipus de configuració sinòptica es la típica d onada de calor a l Europa occidental. S ha d assenyalar que no només va afectar el sud d Europa, sinó que els primers dies del mes es van arribar a registrar valors excepcionals de 35 a 40 ºC a diversos sectors del continent, com ara a Alemanya, Suïssa, França, Anglaterra o Holanda. Figura 1. Topografia de 850 hpa i imatge METEOSAT del dia 7 de juliol a les hores UTC 4

5 Les dades de l estació de radiosondatge de Barcelona gestionada per l'smc permeten veure l ascens de la temperatura al llarg de l episodi. Concretament, el dia 7 va mesurar el segon valor més elevat de la seva sèrie de 17 anys de dades a 850 hpa (uns m d'altura). Aquests són els 3 valors més elevats de la sèrie: 27,6 ºC (23/07/ h) 27,4 ºC (07/07/ h) 27,4 ºC (11/08/ h) La gràfica següent (Figura 2) mostra l evolució de la temperatura a 850 hpa entre el 26 de juny i el 8 de juliol (línia vermella), els dos dies en què la temperatura era semblant a la normal en aquesta època de l any (línia blava). El valor més elevat registrat pel radiosondatge, de la matinada del 7 de juliol, era més de 10 ºC superior a la mitjana del període Figura 2. Temperatura a 850 hpa (ºC) del radiosondatge de Barcelona entre els dies 26 de juny al 8 de juliol de 2015 Les característiques de l episodi queden definides en els següents punts: L onada de calor va provocar temperatures extremes a la majoria de comarques, especialment entre els dies 4 i 7 de juliol, dies en què els valors més elevats van superar els 40 ºC. Els mapes següents (figura 3) mostren la distribució de la temperatura màxima assolida a Catalunya el diumenge 5 i el dimarts 7 de juliol, els dos dies que es van enregistrar els valors més elevats de l episodi. Ambdós s han obtingut a partir de les dades de 175 estacions de la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 5

6 Figura 3. Temperatura màxima registrada a les estacions de la XEMA els dies 5 i 7 de juliol de 2015 La temperatura màxima va assolir els 40 ºC a més d un terç de les estacions de la XEMA, situades a l interior del país i a les comarques del prelitoral Nord. Al llarg de l episodi, 149 de les 175 estacions de la XEMA (85%) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com al percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d estiu (juny-agost). Només en alguns sectors del litoral i prelitoral la temperatura es va mantenir per sota d aquest llindar. La figura 4 mostra la distribució temporal i espacial de les estacions de la XEMA que van superar el llindar d SMP per calor entre els dies 26 de juny (quan realment va començar l onada calor) i el dia 8 de juliol (quan es va donar per finalitzada). 6

7 Figura 4. Distribució temporal i espacial de les estacions de la XEMA que van superar el llindar d SMP pel calor entre els dies 26 de juny i 8 de juliol de

8 La figura anterior permet veure com es van anar distribuint les superacions del llindar de calor al llarg de l episodi, amb una concentració màxima entre els dies 4 i 7. Així mateix, poc més de la meitat de les estacions de la XEMA disponibles (89 de 175) van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que a molts sectors del país es pot parlar d una autèntica onada de calor. Pel que fa els rècords de temperatura màxima, 49 de les 129 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie entre els dies 5 i 7 de juliol. Es tracta d un 38% del total de les estacions, fet que demostra la gran magnitud d aquest episodi, com a mínim pel que fa als valors extrems. La temperatura màxima va assolir els 43,0 ºC a Banyoles (el Pla de l Estany) i Artés (el Bages), valor que no s assolia a Catalunya des del juliol de o Els dies 5 i 6 els rècords es van concentrar a les comarques del nord-est, ja que el vent del sud-oest va fer que la temperatura es disparés al litoral i prelitoral, amb alguns valors de 40 ºC fins gairebé arran de mar a l Empordà. La taula següent recull tots aquests rècords (en negreta, les estacions de la XEMA que tenen més de 20 anys de dades): o o D altra banda, com ja s ha descrit en les figures anteriors, el dia 7 la temperatura va ser especialment alta a l interior del Principat, des del prelitoral fins a les comarques de ponent, així com a moltes de les valls del Pirineu. La taula següent recull les estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades que van superar la seva màxima absoluta al llarg de la jornada (en negreta, les estacions amb una sèrie de més de 20 anys de dades). A banda dels rècords de tota la sèrie, més de la meitat de les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades (68 de 129) van registrar la seva temperatura màxima absoluta del mes de juliol, mentre que 6 de les 129 van superar la màxima absoluta de juny. 8

9 L excepcionalitat de l episodi fa que, en molts casos, les estacions de la XEMA (de fins a 26 anys de dades) tinguin sèries massa curtes com per trobar un precedent de temperatura màxima més elevada. Per això, cal recórrer a estacions manuals que formen part de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) gestionada per l SMC. o A Mollerussa (el Pla d Urgell), els 41,4 ºC mesurats el dia 7 per l estació de la XEMA gairebé igualen els 41,5 ºC del 13 d agost de 1987 i queden per darrere dels 43,0 ºC del 7 de juliol de 1982 o A Lleida Torre Ribera (el Segrià), no s assolia una temperatura tan alta com els 41,4 ºC del dia 7 des dels dies 13 i 15 d agost de 1987 (42,0 ºC) o A l estació de la XEMA del Canós (la Segarra), el dia 7 es va mesurar una temperatura 9

10 màxima de 40,2 ºC, la més alta des de l agost de 1987 (41,4 ºC els dies 15 i 16 segons l estació manual situada al mateix indret) o o A Ripoll (el Ripollès), amb 40 anys de dades, els 39,2 ºC del dia 7 a l estació de la XOM (Zona Esportiva) serien el valor més alt des del 15/08/1987, quan es van mesurar 39,5ºC al Barri de l Estació A Tona (Osona), els 41,0 ºC del dia 8 serien el valor més elevat des del 5 d agost de 1990, quan la mateixa estació va mesurar 41,5 ºC o A Puigcerdà (la Cerdanya), amb dades des de l any 1989, els 36,0 ºC del dimarts 7 superen els 35,5 ºC del 18 d agost de 2012 i suposen un nou rècord d aquesta sèrie de 26 anys o o A Manresa la Culla (el Bages), els 40,3 ºC del diumenge 5 són el valor més elevat des del 4 de juliol de 1994, quan va assolir 42,5 ºC de màxima A la Vall d en Bas Can Gronxa (la Garrotxa), els 40,5 ºC del dia 7 gairebé igualen els dos valors més alts de la sèrie: 41,0 ºC el 30 de juliol de 1983 i 6 de juliol de 1982 Analitzant totes aquestes dades, es poden assenyalar les següents conclusions: o o o o A molts indrets de la depressió Central es van assolir els valors més alts de temperatura màxima des dels anys 80 (agost de 1987 o juliol de 1982) En alguns punts de l interior i del prelitoral la temperatura màxima encara va ser lleugerament més alta el juliol de 1994 o l agost de 2003 A les cotes altes del Pirineu la temperatura màxima va ser lleugerament més alta l agost de 2012 Prop del litoral no va ser una onada de calor extraordinària, amb l excepció de la costa Brava Si bé les temperatures nocturnes no van ser tan destacables com les diürnes, al llarg de l episodi es van registrar algunes temperatures mínimes de més de 25 ºC a la ciutat de Barcelona i en alguns sectors elevats de l interior i del prelitoral, amb nits tropicals (temperatura mínima superior als 20 ºC) a molts sectors del país. Cal destacar els 26,8 ºC de mínima a Barcelona el Raval la nit del 6 al 7 de juliol. A escala mensual, 29 de les 129 estacions van igualar o superar la mínima més alta de juliol i 2 estacions la de juny. Entre els dies 5 i 7 de juliol, 10 de les 129 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura mínima diària més alta de tota la seva sèrie: 10

11 Del 9 al 18 de juliol La persistència d aire càlid a les capes mitjanes de la troposfera, el domini d una dorsal anticiclònica en superfície juntament amb el flux de sud al sud-oest van fer que els termòmetres es mantinguessin a la zona alta entre els dies 9 i 18 de juliol. La figura 5 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir de les topografies de 850 hpa i 500 hpa (a uns m d altura) del dia 10 de juliol a les hores UTC. En els nivells mitjos de la troposfera la situació venia dominada per una falca anticiclònica que s estenia per gran part de l Europa occidental. La subsidència associada a la configuració va afavorir que la temperatura romangués elevada. Es tracta d una configuració d estancament típica d estiu on les precipitacions queden inhibides per la presència de les altes pressions i provocant una temperatura elevada. Entre els dies 9 i 15 de juliol de les màximes es van donar a ponent, afectant les comarques del Pallars Jussà (38,1 ºC a Sant Romà d Abella el dia 10), Segrià (37,5 ºC Seròs el dia 11) o la Ribera d Ebre (40 ºC a Vinebre el dia 13). Figura 5. Topografies de 850 hpa i 500 hpa del dia 10 de juliol a les hores UTC 11

12 La presència d una zona de baixes pressions al sud-oest de les illes Britàniques va provocar un canvi de situació: d una banda el flux del sud-oest va provocar una advecció d aire càlid a Catalunya amb la conseqüent pujada de la temperatura, quan la calor va ser més intensa al llarga de l episodi; d altra banda, van aparèixer les primeres tempestes de tarda que des de feia força dies es resistien a fer acte de presència al Principat. Van estar en relació amb el pas d un solc que va afectar el Pirineu els dies 16 i 17, estenent-se a tota la meitat occidental de Catalunya el dia 18. La figura 6 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir de les topografies de 850 i 500 hpa del dia 16 de juliol a les hores UTC. La configuració és molt semblant a la descrita a la figura 1, amb una baixa a la latitud de les illes Britàniques però aquesta es trobava desplaçada cap al sud. Figura 6. Topografies de 850 hpa i 500 hpa del dia 16 de juliol a les hores UTC El flux de sud i sud-oest va mantenir o fins i tot augmentar els registres termomètrics, tal com es pot observar a la topografia de 850 hpa amb una nova injecció d aire càlid procedent del continent africà. Les dades de l estació de radiosondatge de Barcelona gestionada per l'smc mostren valors elevats de temperatura a 850 hpa però sense arribar a les xifres assolides durant la primera setmana de juliol. Concretament, el dia 18 es va mesurar el valor més alt de tot l episodi, 22,8 ºC, quedant però uns 5 graus per sota el valor del passat dia 7. Tot i això, els valors es van mantenir persistentment per sobre de la mitjana climàtica (16,9 ºC). Els valors màxims s enregistraren a les comarques del Pallars Jussà (39,3 ºC a la Pobla de Segur i Tremp el dia 16), alguns punts del Bages (39,1 ºC a Artés el dia 18) i el Priorat (37,9 ºC a Torroja del Priorat el dia 19). Malgrat la sensació de calor i els registres força elevats de temperatura durant aquests dies, només 2 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, Bonaigua (2.266 m) i Sasseuva (2.228 m), van superar la seva temperatura màxima absoluta de juliol. Es dóna la circumstància que ambdues ja l havien superat durant l onada de calor de primers de mes. Els mapes següents (figura 7) mostren la distribució de la temperatura màxima assolida a Catalunya el dijous 16 i el dissabte 18 de juliol, els dos dies que es van enregistrar els valors més elevats a la majoria de les estacions de la XEMA. Ambdós s han obtingut a partir de les dades de 178 estacions de la XEMA: 12

13 Figura 7. Temperatura màxima registrada a les estacions de la XEMA els dies 16 i 18 de juliol de 2015 Al llarg de l episodi, 56 de les 178 estacions de la XEMA van superar almenys un dia el llindar d SMP per calor. Així mateix, només una desena de les estacions de la XEMA disponibles van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que tan sols al Prepirineu i punts de l interior es pot parlar d onada de calor durant aquest segon episodi. Aquesta calor intensa en els nivells baixos de la troposfera juntament amb el pas d un solc en alçada amb una temperatura d uns -14 ºC entorn als m d altura, va afavorir el desenvolupament de tempestes durant les tardes dels dies 16, 17 i 18 de juliol. A partir de la tarda del dia 16 es van produir xàfecs acompanyats de tempesta a l'extrem nord del Pirineu, sobretot al sector occidental. Van tenir una intensitat entre feble i moderada. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants. A banda, durant la tarda caigué algun plugim feble i minso al terç oest del país. Durant la tarda del dia 17 es van enregistrar xàfecs acompanyats de tempesta al Pirineu i a punts del Prepirineu. Foren d'intensitat entre feble i moderada, si bé localment van ser forts i anaren acompanyats de calamarsa. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants, tot i que localment foren abundants. A partir de migdia del dia 18 es van desenvolupar xàfecs acompanyats de tempesta al Pirineu que al llarg de la tarda també afectaren el terç oest del país. Van tenir una intensitat entre feble i moderada i 13

14 localment anaren acompanyats de calamarsa. Es van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. La figura 8 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores entre els dies 16 i 18 de juliol. Si be les precipitacions van afectar el terç occidental del país, les tempestes més importants es van donar al Pirineu. Figura 8. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres entre els dies 16 i 18 de juliol A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació per sobre dels 20 mm que es van enregistrar del dia 16 al 18 de juliol a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 9 mostra la distribució de la precipitació. 14

15 Nom de l estació Comarca PPT (mm) juliol 2015 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 44,0 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 35,8 Núria (1.971 m) el Ripollès 32,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 25,1 Vielha la Val d'aran 24,8 Planoles (XOM) el Ripollès 24,8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 23,2 Puigcerdà Poliesportiu (XOM) la Cerdanya 21,5 Figura 9. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 16 i 18 de juliol Del 19 al 23 de juliol La dorsal anticiclònica va continuar afectant la nostres contrades mantenint la calor intensa entre els dies 19 i 23 de juliol, però retirant-se cap al sud, fet que va provocar un flux més zonal a les capes mitjanes de la troposfera. Aquesta configuració va provocar un manteniment de la temperatura elevada com a conseqüència de la subsidència provocada per la falca anticiclònica ubicada el sud d Europa. D altra banda, les tempestes va ser freqüents durant les tardes, moltes d elles amb intensitat forta i acompanyades de calamarsa o pedra. 15

16 La figura 10 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir de les topografies de 850 hpa i 500 hpa del dia 20 de juliol a les hores UTC. Es tracta d una configuració poc definida. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava una mica desplaçat al nord respecte a les nostres latituds amb una lleugera ondulació indicant la presència d un solc poc definit. En les capes baixes de la troposfera la situació venia marcada per una temperatura elevada tal com mostren els colors vermells (a la topografia de 850 hpa) que predominen a gran part de la península Ibèrica. Figura 10. Topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 20 de juliol a les hores UTC Aquesta configuració va provocar un manteniment de la temperatura elevada com a conseqüència de la subsidència provocada per la falca anticiclònica retirada cap el sud d Europa. Al llarg de l episodi, 36 de les 178 estacions de la XEMA van superar almenys un dia el llindar d SMP per calor. Així mateix, només un parell de les estacions de la XEMA disponibles, Espolla (l Alt Empordà) i Viladecans (el Baix Llobregat), van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que tan sols a la serra de les Alberes i al delta del Llobregat es pot parlar d onada de calor durant aquest episodi. Respecte la temperatura mínima que es va registrar, la taula següent mostra les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la temperatura mínima més alta de la seva sèrie: Estació Comarca Data d'inici de la sèrie T mínima més alta episodi Dia T mínima més alta de la sèrie Caldes de Montbui el Vallès Oriental 23/12/ , ,4 01/08/2006 la Bisbal d'empordà el Baix Empordà 25/03/ , ,6 01/09/2009 Montesquiu Osona 02/12/ , ,0 01/08/2006 Riudoms el Baix Camp 19/10/ , ,4 16/08/2003 Vilablareix el Gironès 11/04/ , ,8 28/08/2012 Data 16

17 Les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la temperatura mínima més alta de juliol (però no de tota la sèrie) van ser: Estació Comarca Data d'inici de la sèrie T mínima més alta episodi Dia T mínima més alta de juliol Vinyols i els Arcs el Baix Camp 17/05/ , ,0 Constantí el Tarragonès 29/05/ , ,1 Aldover el Baix Ebre 01/01/ , ,0 Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 09/08/ , ,9 Monells el Baix Empordà 04/03/ , ,0 Ascó la Ribera d'ebre 15/06/ , ,4 Fornells de la Selva el Gironès 10/11/ , ,2 Vilobí d'onyar la Selva 10/11/ , ,4 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Garraf 11/05/ , ,2 Blancafort la Conca de Barberà 18/01/ , ,2 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 05/07/ , ,3 Nulles l Alt Camp 18/09/ , ,8 Das - Aeròdrom la Cerdanya 22/05/ , ,4 Al llarg d aquests dies van ser destacades les precipitacions acompanyades de tempesta i, fins i tot, de calamarsa i pedra. Durant la tarda del dia 19 van caure ruixats acompanyats de tempesta a punts de l'interior del quadrant nord-est. De manera aïllada van afectar punts de la comarca de l'anoia, així com a punts de l'extrem sud del país. Foren d'intensitat entre feble i moderada, i localment van anar acompanyats de calamarsa. S'acumularen quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. A partir de migdia del dia 20 es van observar precipitacions a punts del Pirineu, Prepirineu oriental i punts del Prelitoral. Durant la tarda, es van enregistrar a punts del nord de la depressió Central. Van tenir una intensitat entre feble i moderada. Algunes de les precipitacions van tenir, de forma puntual, una intensitat forta, a més acompanyades de tempesta i localment de calamarsa. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants, si be van ser localment abundants a punts de la Catalunya Central i al quadrant nord-est del país. De matinada del dia 21 es van produir alguns ruixats de caràcter feble i dispers al litoral i prelitoral Central. A partir de migdia, s'observaren ruixats acompanyats localment amb tempesta i calamarsa al Pirineu, Prepirineu i a punts del prelitoral Sud i de la depressió Central. Foren d'intensitat entre feble i moderada, localment fortes i van acumular quantitats entre poc abundants i abundants. Durant les primeres hores del matí del dia 22 es van registrar ruixats febles, de forma local moderats, a punts de la depressió Central, prelitoral i litoral Nord i Central. A partir de migdia, es van produir ruixats acompanyats de forma puntual amb tempesta, calamarsa i pedra al Pirineu, Prepirineu i a punts del nordest de Catalunya i la depressió Central. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, de forma molt puntual d intensitat forta i van acumular unes quantitats de precipitació que van ser entre poc abundants i abundants. 17

18 S'observaren ruixats al llarg del dia 23 acompanyats de tempesta a punts del Pirineu, Prepirineu i de manera més local a la comarca d'osona. Van ser entre febles i moderats i acumularen quantitats entre minses i poc abundants. La figura 11 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores entre els dies 20 i 22 de juliol. Si bé les precipitacions van afectar gran part del país, les tempestes més importants es van donar al Prepirineu. Figura 11. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres entre els dies 20 i 22 de juliol A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que han igualat o han estat per sobre dels 60 mm que es van enregistrar dels dies 19 i 23 de juliol a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 12 mostra la distribució de la precipitació. 18

19 Nom de l estació Comarca PPT (mm) juliol 2015 Gisclareny el Berguedà 141,4 Cardona (XOM) el Bages 119,5 Alinyà l Alt Urgell 91,6 El Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) el Solsonès 91,2 Busa Guilanyà (XOM) el Solsonès 79,3 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 72,3 Taradell (XOM) Osona 71,5 Molló Fabert el Ripollès 67,0 Sant Martí de Canals - Casa Cota (XOM) el Pallars Jussà 66,5 Núria (1.971 m) el Ripollès 64,7 Organyà l Alt Urgell 61,8 Figura 12. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 19 i 23 de juliol 24 i 25 de juliol La temperatura es va anar normalitzant i un nou front va afectar Catalunya els dies 24 i 25 de juliol afectant especialment el quadrant nord-est. La figura 13 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 24 de juliol a les hores UTC. En superfície s observa un centre de baixes pressions ubicat a l oest de França i afectant gran part de la Europa occidental. En els nivells mitjos de la troposfera va desaparèixer la falca anticiclònica que havia estat afectant les nostres contrades durant gran part del mes i va quedar marcat un solc a la latitud de les illes Britàniques amb aire molt fred en el seu centre. 19

20 Figura 13. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 24 de juliol a les hores UTC Al llarg del dia 24 es van enregistrar ruixats al Pirineu, Prepirineu, a punts del Prelitoral i localment a Ponent. Van tenir una intensitat entre feble i moderada. El dia 25 va venir marcat per les precipitacions que es van enregistrar fins a migdia a punts del sector central del litoral i prelitoral i a la serralada Transversal. Foren d'intensitat entre feble i moderada, localment fortes. A més, van acumular quantitats entre minses i poc abundants, i localment abundants a les comarques del Tarragonès, el Baix Penedès i el Garraf. La figura 11 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 24 i 25 de juliol. Si bé les precipitacions van afectar bona part del país, les tempestes més importants es van donar al quadrant nord-est. Figura 11. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 24 i 25 de juliol 20

21 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació iguals o superiors a 30 mm que es van enregistrar els dies 24 i 25 de juliol a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 12 mostra la distribució de la precipitació. Nom de l estació Comarca PPT (mm) juliol 2015 Beget (XOM) el Ripollès 76,0 Maià de Montcal - Can Garriga (XOM) la Garrotxa 58,3 Banyoles el Pla de l'estany 39,1 Torredembarra el Tarragonès 38,4 Canyelles el Garraf 35,9 Tamarit - Hort de la Sínia (XOM) el Tarragonès 35,0 Banyoles Mata (XOM) el Pla de l'estany 34,4 Olot - el Parc Nou (XOM) la Garrotxa 34,0 Vic (XOM) Osona 33,7 el Vendrell el Baix Penedès 33,0 Torroella de Fluvià l Alt Empordà 32,8 Molló - Fabert el Ripollès 30,5 Figura 12. Distribució de la precipitació acumulada els dies 24 i 25 de juliol 21

22 29 al 31 de juliol Després de tres dies de tranquil litat meteorològica, el mes va acabar amb el pas d una línea frontal bastant activa que va afectar el país entre els dies 29 i 31 de juliol, fet que va suavitzar una mica més la temperatura i va provocar tempestes a gran part de Catalunya. A les parts culminants del Pirineu Occidental les acumulacions de precipitació durant aquest període van superar els 100 mm i a la resta del Pirineu, al Prepirineu i a alguns punts de la plana de Lleida i de l extrem sud del país van superar el 50 mm. La figura 13 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 31 de juliol a les hores UTC, quan l activitat tempestuosa va ser més enèrgica. En superfície s observa un centre de baixes pressions abraçant gran part de la Mediterrània. En els nivells mitjans de la troposfera queda marcat un solc associat a una pertorbació ubicada a la latitud de les illes Britàniques amb aire fred en el seu centre (al voltant dels -12 ºC sobre la la vertical de Catalunya) fet que va provocar l aparició de precipitacions intenses. Figura 13. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 31 de juliol a les hores UTC A primeres hores del matí del dia 29 es van observar precipitacions febles i disperses que van afectar punts del litoral, prelitoral i Catalunya Central. A més, a partir del migdia es produïren ruixats a punts de les comarques del nord-est del país i de la resta del Pirineu, així com a l'extrem sud del Principat. Les precipitacions van tenir una intensitat entre feble i moderada i puntualment van anar acompanyades de tempesta. A més, van acumular quantitats entre minses i localment poc abundants a punts del nord-est de Catalunya. Al llarg del dia 30 es van registrar ruixats que afectaren punts del terç nord i del terç sud que puntualment van anar acompanyats de tempesta i calamarsa. Foren d'intensitat entre feble i moderada, però localment forta a l'extrem sud durant el matí. Es van donar acumulacions de precipitació entre poc abundants i abundants, si bé al Pirineu Occidental foren puntualment molt abundants. Durant de tot el dia 31 es van produir precipitacions al Pirineu i Prepirineu Occidental, més freqüents durant la segona meitat del jornada. A partir de la tarda n'aparegueren d'altres a les comarques del terç oest que s'estengueren al llarg de la tarda a la resta del territori. En general, van tenir una intensitat 22

23 entre feble i moderada i puntualment forta, sobretot al Pirineu, Prepirineu i comarques del terç oest. Foren acompanyades de tempesta, i localment de calamarsa o pedra a partir de la tarda. Es van acumular quantitats de precipitació entre poc abundants i abundants, si bé foren molt abundants a punts del Pirineu i del Prepirineu. La figura 14 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 29 al 31 de juliol. Si bé les precipitacions van afectar bona part del país, les tempestes més importants es van donar al Pirineu, Prepirineu i Catalunya Central. Figura 14. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 29 al 31 de juliol 23

24 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació iguals o superiors a 20 mm que es van enregistrar el dia 31 de juliol a les estacions gestionades per l SMC. Nom de l estació Comarca PPT (mm) 31 juliol 2015 Mollerussa el Pla d'urgell 36,9 Tivissa la Ribera d'ebre 36,6 els Alamús el Segrià 34,1 Lleida - la Bordeta el Segrià 32,1 Alcarràs el Segrià 31,8 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 29,9 Golmés el Pla d'urgell 29,1 el Canós la Segarra 28,3 Vic Osona 26,3 el Poal el Pla d'urgell 26,3 Castellnou de Seana el Pla d'urgell 26,2 Das - Aeròdrom la Cerdanya 25,9 Tornabous l Urgell 24,6 Torroja del Priorat el Priorat 24,2 Sant Martí de Riucorb l Urgell 24,2 Castellnou de Bages el Bages 23,8 Pantà de Siurana el Priorat 23,0 Vallirana el Baix Llobregat 21,6 l'ametlla de Mar el Baix Ebre 21,5 Torres de Segre el Segrià 21,4 Castelldans les Garrigues 20,9 Cunit el Baix Penedès 20,8 La taula següent mostra el valors de precipitació màxima en 1 minut iguals o superiors a 3 mm a les estacions de la XEMA: Estació Comarca PPT (mm) 31 juliol 2015 Sant Martí de Riucorb l Urgell 4,9 Alcarràs el Segrià 4,7 els Alamús el Segrià 4,6 Lleida - la Bordeta el Segrià 4,5 Cervera la Segarra 4,0 Tivissa la Ribera d'ebre 3,9 el Canós la Segarra 3,6 Montesquiu Osona 3,6 Golmés el Pla d'urgell 3,5 Mollerussa el Pla d'urgell 3,3 Tàrrega l Urgell 3,3 Alinyà l Alt Urgell 3,2 Pantà de Siurana el Priorat 3,2 Castelldans les Garrigues 3,0 Das - Aeròdrom la Cerdanya 3,0 24

25 A continuació es detallen les quantitats de precipitació iguals o superiors a 60 mm que es van enregistrar entre els dies 29 i 31 juliol a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 15 mostra la distribució de la precipitació. Nom de l estació Comarca PPT (mm) juliol 2015 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 162,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 110,6 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 108,0 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 94,6 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 81,3 Organyà l Alt Urgell 80,3 Vielha la Val d'aran 71,9 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 71,8 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 71,3 Montesquiu Osona 69,6 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 69,6 Tremp el Pallars Jussà 69,1 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 68,8 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 67,1 Alinyà l Alt Urgell 66,3 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 66,1 Tivissa la Ribera d'ebre 63,6 Das - Aeròdrom la Cerdanya 61,6 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 61,0 els Alfacs el Montsià 60,6 Figura 15. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 29 i 31 de juliol 25

26 Temperatura Pel que fa a la temperatura mitjana mensual, el mes de juliol ha resultat molt càlid a 64 de les 174 estacions de la XEMA ubicades fonamentalment al Pirineu, Prepirineu, Prelitoral, Catalunya Central, el delta del Llobregat i la conurbació de Barcelona. A la resta del país el mes ha estat càlid, amb anomalies per sobre dels +2,0 ºC a la major part de les estacions. Han estat per sota d aquest llindar el delta de l Ebre, el Garraf i punts de la plana de Lleida (Figura 16). Aquestes anomalies positives són conseqüència de dos factors: La presència d una massa d aire molt càlid procedent del continent africà com a conseqüència d una baixa ubicada al sud-oest de les illes Britàniques i els fluxos del sud i del sud-oest associats a ella. La subsidència en relació amb la dorsal que va afectar les capes mitjanes i altes de la troposfera gran part del mes de juliol, afavorint l augment de la temperatura. Figura 16: Mapes de temperatura mitjana del mes de juliol de 2015 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa, al menys, del 80% de totes les dades d aquesta estació. 26

27 La taula següent mostra els valors d anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de juliol respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de juliol pel període de referència ) més destacats registrats a les estacions de la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Gisclareny el Berguedà +4,6 la Quar el Berguedà +4,4 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya +4,0 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +4,0 Montesquiu Osona +3,9 Santuari de Queralt el Berguedà +3,9 Viladrau Osona +3,8 Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà +3,8 Malniu (2.230 m) la Cerdanya +3,8 Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental +3,8 Com a resum, el juliol de 2015 ha estat gairebé tan càlid com el del La gràfica següent (figura 17) mostra l anomalia de la temperatura mitjana mensual de juliol a Catalunya a partir de 15 sèries (de les 23 del Butlletí Anual d Indicadors Climàtics - BAIC) en el període En general, al sud del país i a ponent ha estat el juliol més càlid, però al quadrant nord-est i a punts del litoral Central el 2006 va ser-ho encara més. Si ens centrem en les dues sèries més llargues de Catalunya, amb dades des de principis del segle passat, ha estat el tercer juliol més càlid a l observatori Fabra (el Barcelonès), després dels de 2006 i En canvi, a l observatori de l Ebre (el Baix Ebre) ha estat el mes més càlid de tota la sèrie, superant per 0,2 ºC l agost de A diversos sectors del Pirineu i Prepirineu occidental i en alguns punts de l interior, com ara del pla de Bages, també ha estat el mes més càlid que s ha mesurat mai. Figura 17. Anomalia de la temperatura mitjana mensual de juliol a Catalunya a partir de 15 sèries (de les 23 del Butlletí Anual d Indicadors Climàtics - BAIC) en el període

28 Precipitació Pluviomètricament, el juliol ha estat plujós o molt plujós a gran part de la meitat occidental de Catalunya. En canvi ha estat sec al sud de la Costa Brava, al nord del cap de Creus, conurbació de Barcelona, sud de la plana de Bages i la zona a cavall entre les comarques de la Ribera d Ebre i la Terra Alta. Finalment, el juliol ha estat molt sec a punts de la Selva (Figura 18). De totes les maneres, a la major part de les estacions, a excepció de les ubicades al Pirineu i Prepirineu, la precipitació es va enregistrar durant el front que va creuar el país els tres últims dies del mes i, especialment, el dia 31. Aquest fet indica la forta irregularitat del clima mediterrani durant l estiu. La distribució de les anomalies és producte fonamentalment de les tempestes que van afectar Catalunya durant la segona quinzena del mes, especialment entre els dies 29 i 31. Figura 18: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de juliol de 2015 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. 28

29 A continuació es mostren les estacions gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de juliol ha superat els 100 mm, la qual s han concentrat bàsicament al Pirineu i Prepirineu, assenyalant una distribució de la precipitació típica durant l estiu. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 213,0 Gisclareny el Berguedà 194,9 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 187,5 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 169,0 Núria (1.971 m) el Ripollès 163,5 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 160,4 Alinyà l Alt Urgell 157,9 Organyà l Alt Urgell 142,1 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 140,5 Vic Osona 140,3 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 139,4 Molló - Fabert el Ripollès 131,2 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 122,4 Das - Aeròdrom la Cerdanya 117,7 Vielha la Val d'aran 116,1 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 112,1 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 110,9 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 110,8 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 109,7 Tremp el Pallars Jussà 105,8 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 104,6 Castellar de n Hug el Clot del Moro el Berguedà 100,1 Les precipitacions iguals o superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA són les que figuren a la taula següent. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Dia Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 98,0 30 Gisclareny el Berguedà 79,2 22 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 66,0 30 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 63,6 31 Tivissa la Ribera d'ebre 58,1 31 Lleida - la Bordeta el Segrià 57,2 31 Organyà l Alt Urgell 53,5 21 Molló - Fabert el Ripollès 52,4 22 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 52,3 31 Vielha la Val d'aran 51,8 31 Vic Osona 50,8 20 Alcarràs el Segrià 50,

30 Vent Cal assenyalar dos episodis de vent amb ratxes de vent superiors als 90 km/h, que van afectar les parts més enlairades de Catalunya, al nord del cap de Creus i punts de la plana de Lleida: el primer el dia 18 de juliol i el segon els dies 21 i 22 de juliol. Les ventades del dia 18 de juliol es van produir fruit de les tempestes que van afectar la plana de Lleida, al Prepirineu i a les parts més elevades del massís del Montseny, zones on es va superar el llindar baix d SMP per vent. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa. Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Direcció Dia 18 de juliol 2015 (graus) Alguaire el Segrià 103, Sant Romà d'abella el Pallars Jussà 103, Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 98, Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà 97, Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 95, Raimat el Segrià 95, La figura 19 mostra la ratxa màxima de vent mesurada el dia 18 de juliol de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava. Figura 19. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA el dia 18 de juliol 30

31 El segon episodi de vent va afectar Catalunya els dies 21 i 22 de juliol i va afectar la plana de Lleida (es va superar el nivell baix d SMP per vent), el Prepirineu i nord del cap de Creus. Va estar relacionat amb les tempestes i el flux de nord que es va generar a Catalunya després del pas de la pertorbació. La taula següent mostra les estacions de la XEMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h. Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Direcció Dia de juliol 2015 (graus) Alguaire el Segrià 111, Santuari de Queralt el Berguedà 95, Portbou l Alt Empordà 91, La figura 20 mostra la ratxa màxima de vent mesurada entre els dies 21 i 22 de juliol de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre que la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava. Figura 20. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA els dies 21 i 22 de juliol Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 31

32 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 12,4 DQ Alt Camp Vila-rodona S 10,6 22 de juliol 20,4 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador SE 4,2 24 de juliol 14,2 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval WSW 22 de juliol 3,0 23,1 DP Cerdanya Das-Aeròdrom ENE 11,6 31 de juliol 11,9 UU Montsià Amposta S 4,2 26 de juliol 16,0 CY Osona Muntanyola SW 19,4 18 de juliol 27,2 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) S 0,5 18 de juliol 20,9 C8 Segarra Cervera SE 4,8 18 de juliol 26,4 VK Segrià Raimat E 1,2 18 de juliol Ve loci tat m it jana del ven t ( m /s) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 32