BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. DESEMBRE DEL 2017 Data del document: 19 de gener del 2017 (v.1)

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. DESEMBRE DEL 2017 Data del document: 19 de gener del 2017 (v.1) El període s ha de qualificar de termomètricament normal o fred a Catalunya, si bé ha estat càlid a punts de les terres de l Ebre i de la ciutat de Barcelona El desembre ha estat molt sec a gran part del país, sec al quadrant nord-occidental de Catalunya, i plujós o molt plujós al vessant nord del Pirineu Els valors d irradiació solar global han estat per sota dels normals al nord de Catalunya i per sobre al sud-oest El flux del nord que va afectar Catalunya els dies 1 i 2, 10 i 11 de desembre, va provocar fortes ventades, però cal destacar especialment la del dia 27, ja que en alguns sectors del litoral i prelitoral Central feia gairebé 9 anys que no es mesuraven ratxes tan fortes (superiors a 80 km/h), des de l extraordinària i tràgica ventada del 24 de gener del Mapes d anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global 1

2 Resum Mensual Coincidint amb l inici de l hivern climàtic, que comprèn els mesos de desembre, gener i febrer, Catalunya va patir el primer episodi de fred intens entre els dies 1 i 5 de desembre, amb vent i algunes nevades a cotes baixes. El causant d aquesta situació va ser el pas d una profunda depressió, amb una temperatura excepcionalment baixa a nivells mitjans de la troposfera: el radiosondatge de Barcelona del dia 2 a les 0 hores UTC va mesurar -37,1 C al nivell de referència de 500 hpa, que en aquell moment corresponia a m d altura. Es tracta d un valor molt excepcional, ja que la temperatura mitjana en aquest nivell a principis de desembre és d uns -21 C. A nivells més baixos el vent del nord també va comportar un descens important de la temperatura, però amb registres menys extraordinaris. Els dies 1 i 2 de desembre la temperatura va ser especialment baixa a les cotes més altes del Pirineu, amb valors inferiors als -15 C per sobre dels m dissabte a la tarda, quan Boí (2.535 m) i la Tosa d Alp 2500 van mesurar -16,1 C de mínima. A partir del dia 3 es va consolidar la inversió tèrmica, amb glaçades importants a les fondalades, tant de l interior com del Pirineu i del Prepirineu. Fora de l alta muntanya cal destacar els -11,3 C de mínima a Vielha (Val d Aran) del dia 3 i els -11,4 ºC de Prades (Baix Camp) el 4. Al llarg de l episodi, gairebé un terç de les estacions de la XEMA (57 de 181) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred. Malgrat que en superfície no es van registrar valors de temperatura excepcionalment baixos, hi va haver algunes estacions situades en fondalades del Segrià, el Priorat o el Vallès Occidental on feia gairebé 6 anys, des del febrer de 2012, que la temperatura no hi baixava tant. Una d elles és l estació de Falset (Priorat), que el dia 3 va registrar una mínima absoluta del dia de -6,1 ºC, la més baixa de la seva sèrie d 11 anys en un mes de desembre, superant els -5,9 ºC del 28 de desembre de Va nevar a bona part del Pirineu, de manera més continuada i abundant a l Aran i al nord del Pallars Sobirà, amb acumulacions de neu nova pròximes als 50 cm a les cotes altes. Al vessant sud de la serralada la nevada va ser molt més esporàdica, amb gruixos modestos, i pràcticament inexistent al Prepirineu. Fora del Pirineu, el dia 1 es va veure a nevar a diversos sectors de Ponent, la Catalunya Central, litoral i prelitoral, amb una cota de neu que en alguns casos se situà pròxima als 100 metres. En general les precipitacions foren febles i puntualment moderades, sobretot durant la tarda a Ponent i al prelitoral sud, on anaren acompanyades de tempesta i de neu granulada. Durant el dia 2 també es va veure nevar dèbilment en alguns sectors de la Costa Brava i litoral Central, com ara a la serra de Collserola. Durant el dia 1 i 2 de desembre el vent va bufar amb força als dos extrems del país i a les cotes altes de diverses serralades, especialment la tramuntana a l Alt Empordà i a zones exposades del Pirineu i Prepirineu. Malgrat que el dia 2 al vespre es va arribar a mesurar una ratxa de 168,1 km/h a Portbou (Alt Empordà), la ventada no va ser excepcional. Una profunda depressió que va provocar un important temporal de vent, pluja i neu a la façana atlàntica del continent europeu, va afectar també Catalunya els dies 10 i 11 de desembre, tot i que amb menor impacte que en altres indrets. El mínim de pressió atmosfèrica a Catalunya va ser durant la matinada del dia 11 de desembre, coincidint amb el pas de la depressió per Occitània, amb menys de 970 hpa al seu centre. A 2

3 Catalunya la pressió mesurada va ser força baixa, però lluny d aquests valors, concretament entre 986 hpa al nord del país i 988 hpa a l extrem sud. Feia gairebé dos anys, des del 27 de febrer de 2016, que la pressió atmosfèrica no era tan baixa a Catalunya. En aquella ocasió la pressió mesurada va ser semblant, però la situació meteorològica era molt diferent, ja que llavors teníem una baixa centrada sobre Catalunya, amb precipitació general i neu a cotes baixes. El pas de la depressió va provocar vent de component oest a tots els nivells, de manera que la precipitació va ser minsa a la major part del país o fins i tot inexistent al nord-est, i només va ser abundant al Pirineu occidental. Al vessant sud, especialment a l Alta Ribagorça, es van arribar a recollir més de 50 mm en 24 hores entre el dia 10 a la tarda i el 11 al migdia. La massa d aire temperat impulsada pel vent del sud-oest va provocar un ràpid augment de la temperatura durant la nit de l 11 al 12. Malgrat tot, l aire fred acumulat en algunes valls del vessant sud del Pirineu va fer que la cota de neu es mantingués relativament baixa en un primer moment, amb neu fins a fons de vall al nord del Pallars Sobirà (1 cm a Esterri d Àneu). Cal destacar que a Boí (2.535 m) o al Lac Redon (2.247 m) la nevada va deixar més de 50 cm de neu nova en 24 hores. El vent de ponent (oest) i garbí o llebeig (sud-oest) va bufar amb ratxes fortes, especialment a sectors elevats del prelitoral, així com al Pirineu i Prepirineu. Destaca especialment el registre de l estació del Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny, amb 153,7 km/h. La ventada va provocar una notable alteració marítima (onades superiors als 2,5 m d altura observada al Maresme). El pas d una profunda depressió atlàntica pel canal de la Mànega del dia 27 al 29 de desembre va provocar una important ventada a Catalunya, amb ratxes superiors als 80 o 90 km/h a molts sectors del litoral i prelitoral on ventades d aquesta magnitud són poc habituals. A banda del vent, el pas d un front fred va provocar precipitació minsa a gran part del país la matinada de dimecres i posteriorment una nevada general al Pirineu, amb gruixos de més de 10 cm en alguns fons de vall (Aran, nord del Pallars Sobirà i de la Cerdanya) i de fins a més de 50 cm de neu nova en alguns sectors d alta muntanya. El vent es va començar a reforçar durant les últimes hores del dia de Sant Esteve, sobretot a cotes altes del prelitoral, amb una ratxa màxima de 108,4 km/h al Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny. De totes maneres, va ser durant el dimecres 27 que la ventada va ser més extensa i amb ratxes més fortes a bona part del país, especialment al centre i sud, així com a cotes altes del Pirineu i Prepirineu. Destaquen especialment les ratxes màximes de les comarques del litoral i prelitoral Central i Sud, aproximadament des del Vallès i el Maresme cap al sud. En aquests sectors, al llarg del dimecres 27 es van arribar a superar els 70, 80 o 90 km/h, sobretot a les hores centrals del dia. Al conjunt del país no es pot parlar de ventada excepcional, ja que hi ha un 90% d estacions que aquest mateix any havien mesurat alguna ratxa màxima superior. Ara bé, en alguns sectors del litoral i prelitoral Central feia gairebé 9 anys, des de l extraordinària i tràgica ventada del 24 de gener de 2009, que no es mesuraven ratxes tan fortes. Destaca especialment el cas de Cunit (Baix Penedès), que va registrar una ratxa màxima de 91,8 km/h a les h del dia 27, essent la més forta de tota la seva sèrie d 11 anys de dades, superant fins i tot els 87,8 km/h del 24 de gener de A partir de migdia del dia 27 la nevada va afectar tot el Pirineu fins a fons de vall i saltant molt esporàdicament a punts del Prepirineu i l Albera, en aquest darrer cas la cota de neu es va ubicar en torn dels 600 m. Entre els dies 27 i 29, els gruixos més importants es van mesurar a l Aran i al nord del Pallars Sobirà, així com al nord de la Cerdanya. En aquests sectors es van superar els 10 3

4 cm a fons de vall, destacant els 34 cm de Tavascan (1.128 m), al nord de la comarca del Pallars Sobirà. A les cotes mitjanes i altes del Pirineu axial els gruixos de neu nova van superar clarament els 20 cm, tot i que de manera molt condicionada pel vent. Entre les estacions d alta muntanya de la XEMA i la XOM destaquen especialment els 76 cm de Certascan (2.400 m), al nord del Pallars Sobirà. 4

5 ÍNDEX 1. Introducció: objectiu i metodologia Descripció sinòptica del mes Fred i neu de l 1 al 5 de desembre Precipitació i vent els dies 9 al 11 de desembre Precipitació del 15 al 18 de desembre Vent i neu del dia 27 al 29 de desembre Balanç de la temperatura de desembre del Balanç de la precipitació de desembre del Principals episodis de vent fort de desembre del Balanç de la irradiació solar global de desembre del Efemèrides meteorològiques del mes de desembre del Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l SMC ANNEX

6 1. Introducció: objectiu i metodologia Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament el mes de desembre del 2017, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. En relació amb el càlcul dels valors mensuals: Per a calcular les mitjanes mensuals de la temperatura cal disposar d un mínim del 80% de totes les dades del mes, i en el cas de precipitació s exigeix que hi siguin totes. En el cas de la variable precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d estudi, i també els corresponents al valor de l anomalia calculada en relació amb un període de referència climàtic. En relació amb el càlcul dels valors d anomalia: Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s usen per fer estudis són el , i Per al càlcul dels valors d anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s utilitza és el període Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període En el càlcul de l anomalia d irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, S entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana i precipitació) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En relació amb la representació dels mapes de Catalunya: La interpolació espacial que s utilitza és: Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents les que millor funcionen d entre l altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació Per als mapes d anomalia, el mètode de krigatge (kriging) En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l informe a mode d Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura. 6

7 2. Descripció sinòptica del mes 2.1. Fred i neu de l 1 al 5 de desembre Coincidint amb l inici de l hivern climàtic, que comprèn els mesos de desembre, gener i febrer, Catalunya va patir el primer episodi de fred intens entre els dies 1 i 5 de desembre, amb vent i algunes nevades a cotes baixes. El causant d aquesta situació va ser el pas d una profunda depressió, amb una temperatura excepcionalment baixa a nivells mitjans de la troposfera: el radiosondatge de Barcelona del dia 2 a les 0.00 hores UTC va mesurar -37,1 C al nivell de referència de 500 hpa, que en aquell moment corresponia a m d altura. Es tracta d un valor molt excepcional, ja que la temperatura mitjana en aquest nivell a principis de desembre és d uns -21 C. A nivells més baixos el vent del nord també va comportar un descens important de la temperatura, però amb registres menys extraordinaris. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir les topografies de 850 hpa (a uns m d altura) i la de 500 hpa del dia 2 de desembre del 2017 a les hores UTC. La temperatura al nivell de referència de 850 hpa resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Es pot observar com la massa d aire freda procedent de l interior del continent i impulsada pels vents del nordest afectava Catalunya. La temperatura en aquest nivell era de -4,1 ºC, un valor clarament inferior a la mitjana d aquesta època de l any, que volta els +5 ºC, però que s assoleix més habitualment. Sense anar més lluny, el 17 de gener del 2017 a les 12h el radiosondatge de Barcelona va mesurar -7,1 ºC. Figura 1 Topografies de 850 i 500 hpa del 2 de desembre a les 12:00 hores UTC L arribada d aquesta massa d aire tan fred va comportar un descens de temperatura amb glaçades que van afectar la majoria de comarques. Els dies 1 i 2 la temperatura va ser especialment baixa a les cotes més altes, amb valors inferiors als -15 ºC per sobre dels m el dia 2, quan Boí (2.535 m) i la Tosa d Alp 2500 van mesurar -16,1 ºC de mínima. Els dies 3 i 4 es va consolidar la inversió tèrmica, amb glaçades importants a les fondalades, tant de l interior com del Pirineu i del Prepirineu. Fora de l alta muntanya cal destacar els -11,3 ºC de mínima a Vielha (Val d Aran) del dia 3 i els -11,4 ºC de Prades (Baix Camp) del dia 4. 7

8 Al llarg de l episodi gairebé un terç de les estacions de la XEMA (57 de 181) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred. La matinada del dia 4 va ser quan es van produir més superacions d aquest llindar (38 estacions), ja que en absència de vent les glaçades es van intensificar a les fondalades de l interior. Malgrat que en superfície no es van registrar valors de temperatura excepcionalment baixos, hi va haver algunes estacions situades en fondalades del Segrià, el Priorat o el Vallès Occidental on feia gairebé 6 anys, des del febrer de 2012, que la temperatura no hi baixava tant. Una d elles és l estació de Falset (Priorat), que el dia 3 va registrar una mínima absoluta del dia de -6,1 ºC, la més baixa de la seva sèrie d 11 anys en un mes de desembre, superant els -5,9 ºC del 28 de desembre de El pas la pertorbació va comportar precipitació els dies 1 i 2 que van ser en forma de neu fins a cotes baixes. Durant el dia 1 es van produir nevades entre febles i moderades a l'extrem nord del Pirineu, fins a mig matí i novament a partir de la tarda, que puntualment també van afectar altres punts de la serralada. A més, també es registraren precipitacions a partir de mig matí i fins a la tarda a punts del nord-est, al litoral i prelitoral Sud, a punts de Ponent i al litoral Central, amb una cota de neu que se es va situar pròxima als 100 metres. En general foren febles i puntualment moderades, sobretot durant la tarda a Ponent i al prelitoral Sud, on van anar acompanyades de tempesta i de neu granulada. S'acumularen quantitats entre minses i poc abundants en general, si bé al vessant nord localment van ser molt abundants. Independentment, hi hagué borrufa a causa del fort vent. Fins a mig matí del dia 2 es van produir nevades al Pirineu, que a partir de llavors i fins a mitja tarda es restringiren al vessant nord de la serralada. Foren febles o localment moderades de matinada. Els gruixos de neu van ser minsos o poc abundants, tot i que a cotes elevades foren abundants o localment molt abundants al vessant nord. A més, al matí hi va haver algunes precipitacions locals, febles i inapreciables a l'empordà, que a partir de la tarda s'estengueren a d'altres punts de la meitat est, amb una cota de neu entre els 200 i 400 metres, tot i que puntualment va nevar a qualsevol cota a l'empordà. La figura 2 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 1 desembre. La precipitació va afectar Catalunya a ponent, terç nord i quadrant nord-est. Figura 2 - Precipitació estimada en 24 hores del dia 1 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 8

9 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 10 mm els dies 1 i 2 de desembre a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 3 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 42,6 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 39,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 32,3 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 22,6 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 21,6 Malniu (2.230 m) Cerdanya 19,2 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 16,9 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 14,0 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 13,9 Santuari de Núria (1.971m) - XOM Ripollès 11,0 Taula 1: Precipitació acumulada (PPT) del dia 1 i 2 de desembre a les estacions que van superar els 10 mm Figura 3 - Distribució de la precipitació acumulada dels dies 1 i 2 de desembre del 2017 Va nevar a bona part del Pirineu, de manera més continuada i abundant a l Aran i al nord del Pallars Sobirà, amb acumulacions de neu nova pròximes als 50 cm a les cotes altes. Al vessant sud de la serralada la nevada va ser molt més esporàdica, amb gruixos modestos, i pràcticament inexistent al Prepirineu. 9

10 Nom de l estació Comarca GN (cm) Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 47 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 46 Sant Joan de Toran (1.013 m) - XOM Val d'aran 40 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 26 Malniu (2.230 m) Cerdanya 25 Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 23 Vielha (980 m) - XOM Val d'aran 17 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 13 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 13 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 11 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 10 Núria (1.971 m) Ripollès 9 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 5 Esterri d'àneu (960 m) - XOM Pallars Sobirà 5 Puigcerdà (1.214 m) - XOM Cerdanya 4 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 3 la Seu d'urgell (690 m) - XOM Alt Urgell 3 Taula 2: Gruix de neu nova (GN) dels dies 1 i 2 de desembre a les estacions gestionades per l SMC. El vent va provocar sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona. Fora del Pirineu, el dia 1 es va veure a nevar a diversos sectors de Ponent, la Catalunya Central, litoral i prelitoral, amb una cota de neu que en alguns casos se situà pròxima als 100 metres. En general, les precipitacions foren febles i puntualment moderades, sobretot durant la tarda a Ponent i al prelitoral Sud, on anaren acompanyades de tempesta i de neu granulada. Durant el dia 2 també es va veure nevar dèbilment en alguns sectors de la Costa Brava i litoral Central, com ara a la serra de Collserola. Nom de l estació Comarca GN (cm) Santi Hilari Sacalm (850 m) - XOM Selva 10 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 5 PN dels Ports (1.055 m) Baix Ebre 2 Prades (928 m) Baix Camp 2 Roda de Ter (472) - XOM Osona 2 Vic (500 m) - XOM Osona 1 Arbúcies (360 m) - XOM Selva 1 Campins (339 m) - XOM Vallès Oriental 1 Sant Esteve de Palautordera (421 m) - XOM Vallès Oriental 1 Santa Pau (610 m) - XOM Garrotxa 1 Espolla (170 m) Alt Empordà 0,5 Taula 3: Gruix de neu nova (GN) dels dies 1 i 2 de desembre a les estacions gestionades pel SMC. Durant el dia 1 i 2 de desembre el vent va bufar amb força als dos extrems del país i a les cotes altes de diverses serralades, especialment la tramuntana a l Alt Empordà i a zones exposades del Pirineu i Prepirineu. Malgrat que el dia 2 al vespre es va arribar a mesurar una ratxa de 168,1 km/h a Portbou (Alt Empordà), la ventada no va ser excepcional i va afectar bàsicament els indrets típicament més ventosos. 10

11 2.2. Precipitació i vent els dies 9 al 11 de desembre La profunda depressió que va provocar un important temporal de vent, pluja i neu a la façana atlàntica del continent va afectar també Catalunya, tot i que amb menor impacte que en altres indrets. Al llarg del dia 10 de desembre la borrasca es va aprofundir ràpidament a l Atlàntic amb una pressió inferior als 970 hpa al seu centre. La figura 4 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 11 de desembre del La pertorbació ubicada en superfície al nord de l estat francès amb una pressió per sota dels 970 hpa en el seu centre i acompanyada d un marcat solc en altura. El mínim de pressió atmosfèrica a Catalunya es va mesurar durant la matinada del dilluns 11 de desembre, coincidint amb el pas de la depressió per Occitània, amb menys de 970 hpa al seu centre. A Catalunya la pressió mesurada va ser força baixa, però lluny d aquests valors, concretament entre 986 hpa al nord del país i 988 hpa a l extrem sud. Feia gairebé dos anys, des del 27 de febrer de 2016, que la pressió atmosfèrica no era tan baixa a Catalunya. En aquella ocasió la pressió mesurada va ser semblant, però la situació meteorològica era molt diferent, ja que llavors teníem una baixa centrada sobre Catalunya, amb precipitació general i neu a cotes baixes. Figura 4 - Topografia de 500 hpa del dia 11 de desembre a les 12:00 hores UTC Al vessant nord del Pirineu es va produir precipitació feble, aïllada i intermitent al llarg del dia 9. A partir del vespre hi hagué algun ruixat local a punts del nord del litoral Central i sud de la Costa Brava. La cota de neu al vessant nord voltà els 2000 metres a primera hora del matí i baixà als 1300 metres al migdia, i a totes les cotes al final del jornada. Durant la matinada del dia 10 hi hagué precipitació feble i dispersa a punts de l'extrem nord de Catalunya. A partir de migdia n'arribaren al terç oest, sobretot al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental i de manera més puntual se'n van desenvolupar al quadrant nord-est fins a mitja tarda. A partir del vespre van afectar altres punts del Pirineu i del Prepirineu i de la meitat oest. La cota de neu pujà fins als metres al llarg del matí. Es van acumular quantitats de precipitació minses, localment poc abundants, tot i que al vessant sud del Pirineu occidental foren puntualment abundants. 11

12 Es van registrar precipitacions entre febles i moderades a qualsevol punt fins a migdia del dia 11, les més continuades al vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental; a partir de llavors s'observaren de disperses al terç nord. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants en general, si bé foren entre poc abundants i abundants al Pirineu i Prepirineu. A banda, en tot l'episodi localment es van acumular quantitats de precipitació molt abundants al vessant sud del Pirineu occidental. La cota de neu se situà als metres i va baixar fins als metres. Fins a migdia del dia 12 es van registrar precipitacions febles i minses al vessant nord del Pirineu. Fins al vespre s'observaren ruixats dispersos d'intensitat entre feble i moderada al terç nord i de manera més aïllada a altres punts del quadrant nord-est. La cota de neu va voltar els 600 metres al terç nord, mentre que a la resta es va ubicar al voltant dels metres. Les precipitacions van acumular quantitats minses de forma general, si bé localment van ser poc abundants a punts del quadrant nord-est de Catalunya. La figura 5 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 10 al 12 de desembre. La precipitació va afectar gairebé a tot Catalunya a mida que la pertorbació va creuar el país d oest a est. Figura 5 - Precipitació estimada en 24 hores dels dies 10 al 12 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 12

13 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 25 mm els dies 9 al 12 de desembre a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 6 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) el Pont de Suert Alta Ribagorça 67,2 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 63,3 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 62,9 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 61,4 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 56,0 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 54,1 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 47,6 Sant Joan de l'erm (XOM) Alt Urgell 43,6 Vielha Val d'aran 36,5 Sort Pallars Sobirà 33,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 29,6 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 29,1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 28,4 la Pobla de Segur Pallars Jussà 27,1 Alinyà Alt Urgell 25,2 Taula 4: Precipitació acumulada (PPT) del dia 9 al 12 de desembre a les estacions que van superar els 25 mm Figura 6 - Distribució de la precipitació acumulada del dia 9 al 12 de desembre del

14 La massa d aire temperat impulsada pel vent del sud-oest va provocar un ràpid augment de la temperatura durant la nit de 9 al 10 de desembre. Malgrat tot, l aire fred acumulat en algunes valls del vessant sud del Pirineu va fer que la cota de neu es mantingués relativament baixa en un primer moment, amb neu fins a fons de vall al nord del Pallars Sobirà (1 cm a Esterri d Àneu). Al llarg del dia 10 i fins el dia 11 al matí la cota de neu es va situar al voltant dels m. Després, al llarg del dia 11 va anar baixant progressivament, però quan bona part de la precipitació ja s havia aturat, de manera que la nevada només va ser destacada a l alta muntanya. Al matí del dia 12 van quedar algunes nevades dèbils al vessant nord del Pirineu i fins i tot a la serra de l Albera (Alt Empordà), amb una cota de neu al voltant dels 900 m. La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels observadors i vigilants de la XOM. Nom de l estació Comarca GN (cm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 57 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 51 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 31 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 16 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 11 Malniu (2.230 m) Cerdanya 10 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 10 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 9 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 6 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 5 Vielha (980 m) - XOM Val d'aran 1 Taula 5: Gruix de neu nova (GN) dels dies 9 al 12 de desembre a les estacions gestionades per l SMC. El vent va provocar sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona. El vent de ponent (oest) i garbí o llebeig (sud-oest) va bufar amb ratxes fortes, especialment a sectors elevats del prelitoral, així com al Pirineu i Prepirineu. Destaca especialment el registre de l estació del Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny, amb 153,7 km/h. La ventada va provocar una notable alteració marítima, sobretot al litoral Central, amb maregassa (onades superiors als 2,5 m d altura) al Maresme Precipitació del 15 al 18 de desembre El pas d una depressió i el posterior flux del nord va deixar precipitació al quadrant nord-est que va ser abundant al Pirineu. La figura 7 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 15 de desembre del La pertorbació en superfície es trobava ubicada al nord-est del continent europeu mentre que l anticicló atlàntic es situava al nord de la seva posició habitual. Entre els dos centres d acció es generava un flux del nord a Catalunya impulsant una massa d aire fred provocant un descens tèrmic i neu a qualsevol cota el Pirineu. En els nivells mitjans de la troposfera s observa la ondulació del corrent en jet afectant a l Europa occidental i un embossament d aire fred despenjat del corrent general situat al nord del continent africà. 14

15 Figura 7 - Topografia de 500 hpa del dia 15 de desembre a les 12:00 hores UTC Es van produir precipitacions al vessant nord del Pirineu, sobretot al matí i a partir de mitja tarda del dia 15. Van ser d'intensitat feble o moderada i van acumular quantitats minses o poc abundants, tot i que localment foren abundants. La cota de neu va baixar de metres de matinada a totes les cotes al final del dia. A banda, de matinada es van produir algunes precipitacions febles al matí que es van restringir al terç nord. A la tarda van quedar alguns ruixats aïllats a punts del quadrant nord-est i del Prepirineu, localment de tempesta. Durant la matinada i a partir de mitja tarda del dia 16 hi hagué alguna precipitació feble, dispersa i minsa al Pirineu, sobretot al vessant nord on localment foren poc abundants, mentre que al llarg del dia 17 es produí alguna nevada feble i minsa al vessant nord del Pirineu, especialment de matinada i a partir del migdia. El dia 19 es va caracteritzar per precipitacions que es produïren de febles o puntualment moderades al terç nord. Van acumular quantitats minses o inapreciables en general i poc abundants al Pirineu, Prepirineu i l'alt Empordà. La cota de neu s'inicià al voltant dels 900 metres, pujà per damunt dels metres al llarg de la tarda i tornà a baixar al final del dia al vessant nord del Pirineu. La figura 8 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 15 i 18 de desembre. La precipitació va afectar especialment el terç nord i el quadrant nord-est del país. Les acumulacions de precipitació van ser menys importants al llarg del dia 15 (part esquerra de la figura 8) quan la precipitació va afectar el quadrant nord-est i la depressió Central. Durant el dia 18 (part dreta de la figura 8), amb el flux del nord instal lat afectant el Principat, la precipitació es va fer abundant al Pirineu i a l Empordà, on la neu va fer acta de presència a cotes relativament baixes. 15

16 Figura 8 - Precipitació estimada en 24 hores dels dies 15 i 18 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 20 mm els dies 15 al 18 de desembre a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 9 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 57,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 56,9 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 53,3 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 36,1 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 31,8 Malniu (2.230 m) Cerdanya 24,2 Vielha Val d'aran 22,3 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 21,9 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 20,8 Taula 6: Precipitació acumulada (PPT) del dia 15 al 18 de desembre a les estacions que van superar els 20 mm La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels observadors i vigilants de la XOM al llarg del dia 18, quan la nevada ha estat més abundant. Nom de l estació Comarca GN (cm) Malniu (2.230 m) Cerdanya 18 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 13 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 10 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 9 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 8 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 6 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 5 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 4 Puigcerdà (1.150 m) - XOM Cerdanya 3 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 3 Vielha (980 m) - XOM Val d'aran 3 Sant Joan de Toran (1.013 m) - XOM Val d'aran 1 Taula 7: Gruix de neu nova (GN) del dia 18 de desembre a les estacions gestionades per l SMC. El vent va provocar sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona. 16

17 Figura 9 - Distribució de la precipitació acumulada del dia 15 al 18 de desembre del Vent i neu del dia 27 al 29 de desembre El pas d una profunda depressió atlàntica pel canal de la Mànega va provocar una important ventada a Catalunya, amb ratxes superiors als 80 o 90 km/h a molts sectors del litoral i prelitoral on ventades d aquesta magnitud són poc habituals. A banda del vent, el pas d un front fred va provocar precipitació minsa a gran part del país la matinada de dimecres i posteriorment una nevada general al Pirineu, amb gruixos de més de 10 cm en alguns fons de vall (Aran, nord del Pallars Sobirà i de la Cerdanya) i de fins a més de 50 cm de neu nova en alguns sectors d alta muntanya. La figura 10 mostra la configuració sinòptica a partir del mapa de pressió en superfície del dia 27 de desembre del 2017 a les 12h UTC. El mapa de pressió en superfície mostra la baixa, amb menys de 980 hpa al seu centre, i un anticicló a les Canàries. Entre aquests dos centres d acció, el vent de ponent (oest) i mestral (nord-oest) bufava amb força a bona part del país. Fins a primera hora del matí del dia 27 es va produir precipitació aïllada a punts del terç oest. Al final del dia en va arribar per l'oest. Foren d'intensitat feble i acumularan quantitats minses de precipitació. La cota de neu voltà els 1200 metres i baixà fins a 700 metres al final del dia al Pirineu i al Prepirineu occidental. Durant la matinada del dia 28 hi hagué alguna precipitació al vessant nord del Pirineu. A partir del matí va començar a precipitar a la resta del Pirineu occidental i central i no parà fins a la nit, mentre que a partir de la tarda també ho feu al Pirineu oriental i al massís del Port, i a la nit a l'empordà, sobretot al nord. Per altra banda, durant el matí també hi hagué precipitacions a altres punts de la meitat oest. En general les precipitacions van ser febles i minses, tret del vessant nord del Pirineu on foren a estones 17

18 moderades i poc abundants. La neu es presentà cap als metres al vessant sud del Pirineu i a totes les cotes al vessant nord de la serralada. Fins a mig matí del dia 29 una banda de precipitació va creuar de nord-oest a sud-est i va afectar tot el territori menys al quadrant nord-est. Posteriorment, dues noves bandes van afectar fins a primera hora de la tarda al Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est. Les precipitacions acumularen quantitats entre inapreciables i minses arreu del país, excepte a la Val d'aran i resta de l'extrem nord del Pirineu on foren poc abundants. La cota de neu va rondar els 900 metres de matinada, a totes les cotes al vessant nord del Pirineu, i fins i tot hi va haver pluja engelant al matí. Figura 10 - Mapa de pressió en superfície del dia 27 de desembre a les 12:00 hores UTC La figura 11 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 27 al 29 de desembre. La precipitació va afectar a gran part de Catalunya, especialment durant el dia 27 quan la precipitació va ser més general. Figura 11 - Precipitació estimada en 24 hores dels dies 27 al 29 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 18

19 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 20 mm del dia 27 al 29 de desembre a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 12 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 82,1 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 65,6 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 53,0 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 47,0 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 42,1 Vielha Val d'aran 41,3 Malniu (2.230 m) Cerdanya 40,2 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 33,9 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 27,3 Taula 8: Precipitació acumulada (PPT) del dia 27 al 29 de desembre a les estacions que van superar els 20 mm El pas del front fred durant la matinada del dia 27 va provocar precipitació a gran part de Catalunya, amb l excepció de les comarques del nord-est. Fora del Pirineu, les quantitats acumulades van ser minses en general (inferiors als 5 mm). Al nord del país, la cota de neu es va situar entre els 600 i els 800 m, de manera que la neu va emblanquinar lleugerament moltes valls del Pirineu i del Prepirineu (amb gruixos inferiors als 5 cm), així com alguns sectors elevats de la Catalunya Central. A partir de migdia la nevada es va reactivar al Pirineu, afectant tota la serralada fins a fons de vall i saltant molt esporàdicament a punts del Prepirineu i l Albera, en aquest darrer cas a partir d uns 600 m de cota. Fins el dia 28 al matí, els gruixos més importants es van mesurar a l Aran i al nord del Pallars Sobirà, així com al nord de la Cerdanya. En aquests sectors es van superar els 10 cm a fons de vall, destacant els 30 cm de Tavascan (1.128 m), al Pallars Sobirà. A les cotes mitjanes i altes del Pirineu axial els gruixos de neu nova han superat en general els 20 cm, però de manera molt condicionada pel vent. Entre les estacions d alta muntanya de la XEMA i la XOM destaquen especialment els 76 cm de Certascan (2.400 m), a l extrem nord del Pallars Sobirà. Aquest és el llistat de gruixos mesurats entre el 27 i el 28 de desembre a les 10 del matí. 19

20 Nom de l estació Comarca GN (cm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 76 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 61 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 44 Malniu (2.230 m) Cerdanya 38 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 28 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 24 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 19 Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 13 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 7 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 2 Taula 9: Gruix de neu nova (GN) dels dies 27 i 28 de desembre a les estacions gestionades per l SMC. El vent va provocar sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona. La taula recull els gruixos mesurats pels observadors i vigilants de la XOM de localitats situades entre els 600 m i els m entre el 27 i el 28 a les 10 del matí. Nom de l estació Comarca GN (cm) Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 34 Vielha (1.002 m) Val d'aran 29 Esterri d'àneu (960 m) - XOM Pallars Sobirà 19 Escaló (850 m) - XOM Pallars Sobirà 16 Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 16 el Pont de Suert (840 m) - XOM Alta Ribagorça 5 Gombrèn (917 m) - XOM Ripollès 4 Busa - Guilanyà (1.219 m) - XOM Solsonès 4 Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 3 la Seu d'urgell (690 m) - XOM Alt Urgell 2 Sort (679 m) Pallars Sobirà 2 Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 2 Ciuret (1.176 m) - XOM Osona 2 Sant Martí de Canals (650 m) - XOM Pallars Jussà 1 Bagà (860 m) - XOM Berguedà 1 Muntanyola (944 m) - XOM Osona 1 Campdevànol (734 m) - XOM Ripollès 1 Albanyà (730) - XOM Alt Empordà 0,5 Taula 10: Gruix de neu nova (GN) dels dies 27 i 28 de desembre a les estacions gestionades per l SMC. El vent es va començar a reforçar durant les últimes hores del dia 26, sobretot a cotes altes del prelitoral, amb una ratxa màxima de 108,4 km/h al Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny. De totes maneres, va ser durant el dimecres 27 que la ventada va ser més extensa i amb ratxes més fortes a bona part del país, especialment al centre i sud, així com a cotes altes del Pirineu i Prepirineu. Destaquen especialment les ratxes màximes de les comarques del litoral i prelitoral central i sud, aproximadament des del Vallès i el Maresme cap al sud. En aquests sectors, al llarg del dia 27 es van arribar a superar els 70, 80 o 90 km/h, sobretot a les hores centrals del dia. 20

21 Figura 12 - Distribució de la precipitació acumulada del dia 27 al 29 de desembre del 2017 El mes va acabar amb una pujada tèrmica important en relació amb un flux de ponent que va afectar Catalunya com a conseqüència del desplaçament del corrent en jet cap al sud. La figura 13 mostra la configuració sinòptica a partir de les topografies de 850 hpa i 500 hpa del dia 31 desembre del 2017 a les 12h UTC. Els dos nivells analitzats mostren aquesta situació de vents de l oest que van rescalfar la massa d aire dels nivells més baixos de l atmosfera al creuar la península Ibèrica, amb una temperatura elevada a tot el vessant mediterrani, tal com mostren el colors groguencs i taronges a la topografia de 850 hpa (part esquerra de la figura 13). Figura 13 Topografies de 850 hpa i 500 hpa del dia 31 de desembre a les 12:00 hores UTC 21

22 2. Balanç de la temperatura de desembre del 2017 El període s ha de qualificar de termomètricament normal o fred a Catalunya, si bé ha estat càlid a punts de les terres de l Ebre i de la ciutat de Barcelona (figura 14). El flux del primer i quart quadrant a Catalunya va afavorir que masses d aire fred procedents d altes latituds afectessin el Principat, que explicarien les anomalies negatives mesurades a gran part del país. A més, la boira, en algunes ocasions gebradora, que va afectar la depressió Central va mantenir la temperatura baixa durant dies, especialment a la plana de Lleida. De totes les maneres, el mestral que va afectar el sector central i sud del litoral i del prelitoral durant els episodis freds del desembre, va frenar el descens tèrmic amb una anomalia positiva en aquestes zones, superant els +1 C a les terres de l Ebre i conurbació de Barcelona. Figura 14 - Mapes de temperatura mitjana del mes de desembre del 2017 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l SMC. No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d aquesta estació. 22

23 La taula següent mostra els valors d anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de desembre respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de desembre pel període de referència ) que han estat iguals o inferiors a -2 C a les estacions de la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Seròs Segrià -2,1 Baldomar Noguera -2,0 Aitona Segrià -2,0 Taula 11: Valors d anomalia positiva que han estat iguals o inferiors a -2 C a les estacions de la XEMA D altra banda, els valors d anomalia positiva que han estat iguals o superiors a +1 C a les estacions de la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Mas de Barberans Montsià +1,5 Barcelona - el Raval Barcelonès +1,1 Ulldecona - els Valentins Montsià +1,0 Taula 12: Valors d anomalia positiva que han estat iguals o superiors a +1 C a les estacions de la XEMA De la caracterització dels darrers 10 desembres ( ) segons l anomalia registrada a mode general, destaca que al conjunt del país el desembre del 2017 ha estat normal, semblant als del 2008 i 2010, que van ser els més freds dels darrers 10 anys. En canvi, cal remarcar els desembres del 2011, 2012 i 2015, que van ser càlids. Figura 15 - Mapes d anomalia de temperatura respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 desembres ( ) 23

24 3. Balanç de la precipitació de desembre del 2017 El desembre ha estat molt sec a gran part del país, sec al quadrant nord-occidental de Catalunya, i plujós o molt plujós al vessant nord del Pirineu (figura 16). L anticicló Atlàntic desplaçat al nord de la seva ubicació habitual ha provocat una situació de bloqueig del flux atlàntic afavorint el pas de fronts amb direcció nord-oest a sud-est amb aire fred en el seu centre. Aquesta situació afavoreix la precipitació al Pirineu, arribant molt desgastada a la resta del país. Figura 16: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de desembre del 2017 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l SMC. No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. La taula següent es mostren les estacions gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el novembre ha igualat o superat els 100 mm. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 264,3 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 210,9 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 182,0 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 164,9 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 123,0 Vielha Val d'aran 122,0 Taula 13: Precipitació acumulada (PPT) durant el desembre a les estacions gestionades per l SMC que han superat els 100 mm 24

25 Les precipitacions superiors a 30 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les següents. Nom de l EMA Comarca PPT en 24h (mm) Desembre 2017 dia Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 51,9 11 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 49,2 11 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 44,3 11 el Pont de Suert Alta Ribagorça 43,0 11 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 37,4 27 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 37,0 11 Vielha Val d'aran 31,1 11 Taula 14: Precipitació màxima en 24 hores (PPT en 24h) a les estacions de la XEMA que han superat els 30 mm De la caracterització dels darrers 10 desembres ( ) segons l anomalia registrada a mode general, destaquen els desembres molts secs dels anys 2011, 2012 i 2015, o l any 2013 que va ser sec. La resta dels anys mostren una alta variabilitat espacial de la precipitació. Com a exemple, la distribució de la precipitació del desembre d enguany és totalment oposada a la distribució del desembre del Figura 17 - Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 novembres ( ) 25

26 Gruix de neu (cm) A continuació, es presenta el gràfic d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m) Dies Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa 26

27 Gruix de neu (cm) Gruix de neu (cm) Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana Dies Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental 27

28 La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del novembre del 2017 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC, juntament amb el màxim mensual del novembre del 2016 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2017 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2016 (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Malniu (2.230 m) la Cerdanya Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Núria (1.971 m) el Ripollès el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà Ulldeter (2.410 m) el Ripollès Taula 15: Gruix màxim de neu mensual i dia en què es va enregistrar per a les estacions de les XEMA dels desembres del 2017 i 2016 El primer episodi del mes de desembre es va registrar del dia 1 al 5 de desembre quan va nevar a bona part del Pirineu, de manera més continuada i abundant a l Aran i al nord del Pallars Sobirà, amb acumulacions de neu nova pròximes als 50 cm a les cotes altes. Al vessant sud de la serralada la nevada va ser molt més esporàdica, amb gruixos modestos, i pràcticament inexistent al Prepirineu. Fora del Pirineu, els dies 1 i 2 es va veure a nevar a diversos sectors de Ponent, la Catalunya Central, litoral i prelitoral, amb una cota de neu que en alguns casos se situà pròxima als 100 metres. Entre els dies 27 i 29 de desembre la nevada va afectar tot el Pirineu fins a fons de vall i saltant molt esporàdicament a punts del Prepirineu i l Albera. Els gruixos més importants es van mesurar a l Aran i al nord del Pallars Sobirà, així com al nord de la Cerdanya. Els episodis de neu relacionats amb el flux del nord que va predominar el novembre d enguany han provocat que els gruixos màxims (per sobre dels 100 cm) s enregistressin al vessant nord o zones properes com es el cas de Malniu. Si es compara amb la temporada anterior s observa que va ser el vessant sud del Pirineu on es van enregistrar el gruix màxim, quan les pertorbacions amb flux del sudoest van deixar acumulacions importants per sobre dels 50 cm i, fins i tot, per sobre dels 100 cm a Boí. Una altra dada important és el gruix de neu per sota dels 20 cm al Pirineu oriental i vessant sud de la serralada, molt per sota del enregistrat el novembre del 2016, en relació amb la diferent trajectòria de les pertorbacions. Dia 28

29 4. Principals episodis de vent fort de desembre del 2017 Entre els dies 1 i 2 de desembre el vent va bufar amb força als dos extrems del país i a les cotes altes de diverses serralades, especialment la tramuntana a l Alt Empordà i a zones exposades del Pirineu i Prepirineu. Malgrat que es va arribar a mesurar una ratxa de 168,1 km/h a Portbou (Alt Empordà), la ventada no va ser excepcional i va afectar bàsicament els indrets típicament més ventosos del Principat (figura 18). Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx 1-2 desembre 2017 (graus) Dia Portbou Alt Empordà 168, Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 117, Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 110, Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà 107, Núria (1.971 m) Ripollès 107, Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 105, la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 100, Santuari de Queralt Berguedà 100, Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 100, Molló - Fabert Ripollès 95, Das - Aeròdrom Cerdanya 9, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 95, el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 94, Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 93, Roses Alt Empordà 93, Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 90, Taula 16: EMA gestionades per l SMC on es van superar els dies 1 i 2 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa Figura 18 - Distribució de la ratxa màxima de vent dels dies 1 i 2 de desembre 29

30 Entre els dies 10 i el 11 de desembre el vent de ponent (oest) i garbí o llebeig (sud-oest) va bufar amb ratxes fortes, especialment a sectors elevats del prelitoral, així com al Pirineu i Prepirineu. Destaca especialment el registre de l estació del Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny, amb 153,7 km/h. L estació de Viladrau (Osona), amb una ratxa de 84,6 km/h, feia 4 anys que no mesurava una ratxa de vent tan forta, d ençà dels 88,2 km/h del 24 de desembre de A la depressió prelitoral, l estació de Santa Coloma de Farners (la Selva), instal lada fa poc menys de 5 anys, no havia registrat una ratxa tan forta com els 91,1 km/h (figura 19). Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx desembre 2017 (graus) Dia Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 153, Portbou Alt Empordà 134, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 125, Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 100, la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 92, Santa Coloma de Farners Selva 91, Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 90, Taula 17: EMA gestionades per l SMC on es van superar els dies 10 i 11 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa Figura 19 - Distribució de la ratxa màxima de vent dels dies 10 i 11 de desembre 30

31 El pas d una profunda depressió atlàntica pel canal de la Mànega va provocar una important ventada a Catalunya, amb ratxes superiors als 80 o 90 km/h a molts sectors del litoral i prelitoral, on ventades d aquesta magnitud són poc habituals. Va ser durant el dimecres 27 que la ventada va ser més extensa i amb ratxes més fortes a bona part del país, especialment al centre i sud, així com a cotes altes del Pirineu i Prepirineu. Destaquen especialment les ratxes màximes de les comarques del litoral i prelitoral central i sud, aproximadament des del Vallès i el Maresme cap al sud. Al conjunt del país no es pot parlar de ventada excepcional, ja que hi ha un 90% d estacions que durant el 2017 havien mesurat alguna ratxa màxima superior. Ara bé, en alguns sectors del litoral i prelitoral Central feia gairebé 9 anys, des de l extraordinària i tràgica ventada del 24 de gener de 2009, que no es mesuraven ratxes tan fortes. Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx desembre 2017 (graus) Dia Portbou Alt Empordà 141, Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 112, Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 111, Montserrat - Sant Dimes Bages 110, Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 108, Vila-rodona Alt Camp 101, el Perelló Baix Ebre 98, Mas de Barberans Montsià 98, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 96, els Hostalets de Pierola Anoia 96, el Vendrell Baix Penedès 96, Font-rubí Alt Penedès 95, Alguaire Segrià 95, Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 94, Amposta Montsià 94, Constantí Tarragonès 92, Canyelles Garraf 92, Cunit Baix Penedès 91, Òdena Anoia 90, Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 90, Taula 18: EMA gestionades per l SMC on es van superar entre els dies 26 i 28 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa 31

32 Figura 20 - Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 27 de desembre Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 32

33 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 28,2 DQ Alt Camp Vila-rodona NNW 14,7 27 de desembre 23,2 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador NNW 1,0 2 de desembre 22,0 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval WNW 7,2 27 de desembre 26,4 DP Cerdanya Das-Aeròdrom ENE 14,7 2 de desembre 26,1 UU Montsià Amposta WNW 1,1 27 de desembre 20,4 CY Osona Muntanyola WSW 12,9 11 de desembre 29,9 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) WNW 3,7 2 de desembre 18,4 C8 Segarra Cervera WSW 18,3 27 de desembre 23,5 VK Segrià Raimat WNW 14,8 27 de desembre V elo ci ta t m i t j a na del vent (m /s ) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 33