La reproducció es presenta sota dues modalitats: asexual i sexual.

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "La reproducció es presenta sota dues modalitats: asexual i sexual."

Transcripción

1 BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA Tema 1: Reproducció 1. LA FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ La reproducció pot definir-se com el procés pel qual un o dos organismes formen un de nou, assegurant, per una banda, la perpetuació i les característiques de l espècie i, per l altra banda, l augment del nombre d individus de la pròpia espècie, afavorint així la seva capacitat colonitzadora. Les funcions vitals dels éssers vius (nutrició, relació i regulació) tenen com a finalitat el manteniment de la vida de l organisme. La funció de reproducció, en canvi, tendeix a la conservació de l espècie, no de l individu. Qualsevol organisme pot viure sense òrgans reproductors, però si s aturés la funció reproductora tots els membres de l espècie estarien condemnats a l extinció. La reproducció confereix a la matèria viva una de les característiques més importants: la seva continuïtat, compensant així la desaparició dels individus produïda per malaltia o mort. 2. TIPUS DE REPRODUCCIÓ La reproducció es presenta sota dues modalitats: asexual i sexual. En la reproducció asexual es forma un nou individu a partir d un sol organisme progenitor sens la intervenció de cèl lules especialitzades i sense intercanvi de material genètic. La reproducció sexual, en canvi, es basa en la unió de dues cèl lules especialitzades, anomenades gàmetes, procedents de dos progenitors sexualment diferents, originant una cèl lula primera anomenada zigot que, per successives divisions mitòtiques, donarà lloc a un nou individu. REPRODUCCIÓ ASEXUAL Els descendents són còpies genèticament idèntiques al progenitor. Les còpies es produeixen per divisió de l organisme en dos porcions. L utilitzen generalment organismes unicel lulars. REPRODUCCIÓ SEXUAL Els descendents presenten una nova combinació de caràcters que els fa genèticament únics. Necessita de dos progenitors en la majoria dels casos. L utilitzen organismes pluricel lulars. 1

2 Tema 1: Reproducció BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA 3. REPRODUCCIÓ ASEXUAL La reproducció asexual és la forma més primitiva de reproducció i es basa essencialment en el mecanisme de la mitosi cel lular, per la qual cosa tots els descendents són genèticament iguals. La reproducció asexual ha estat adoptada per éssers vius de tots els regnes degut als seus avantatges: Es tracta d un procés relativament senzill en el qual només participa un individu. Es realitza d una manera ràpida i sota qualsevol condició ambiental amb la qual cosa s aconsegueix un increment d individus a curt termini i, per consegüent, un augment de les poblacions. El principal inconvenient de la reproducció asexual és l homogeneïtat genètica de la descendència, la qual cosa suposa un greu risc per a la supervivència de l espècie, ja que tots els individus es veurien afectats d igual manera per qualsevol canvi desfavorable de les condicions ambientals. REPRODUCCIÓ ASEXUAL D ORGANISMES UNICEL LULARS. Hi ha tres modalitats principals: Bipartició: la cèl lula mare es divideix en dues cèl lules filles iguals. És la modalitat més comuna i freqüent en bacteris. Gemmació: la cèl lula mare produeix cèl lules filles més petites o gemmes, que es desprenen o formen cèl lules semblants a la mare. És molt freqüent en llevats. Esporulació: el nucli es divideix moltes vegades, formant una cèl lula polinucleada que origina nombroses cèl lules filles. És la modalitat dels protozous esporozous. 2

3 BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA Tema 1: Reproducció REPRODUCCIÓ ASEXUAL D ORGANISMES PLURICEL LULARS. En vegetals Per formació d espores S originen cèl lules en estructures especialitzades anomenades esporangis que quan es trenquen alliberen les espores que, després de dispersar-se, originaran nous individus quan l ambient sigui favorable. Aquest model de reproducció es dóna en algues, fongs, molses i falgueres. Per propàguls Consisteix en la formació de brots, gemmes i fragments que es desprenen de la planta o poden formar una de nova quan les condicions són favorables. Aquest mecanisme està àmpliament estès entre les fanerògames i troba aplicacions en horticultura i jardineria. Alguns dels tipus d aquest model de reproducció són: rizomes, tubercles, bulbs i estolons. Estoló Rizoma Tubercle Bulb En animals La capacitat de reproducció asexual en animals és proporcionalment menor com més gran és el grau evolutiu. En humans ha quedat reduïda a la bipartició del zigot, que produeix bessons idèntics. Per gemmació Consisteix en la reproducció per gemmes, individus més petits que es desprenen del cos del progenitor i formaran un individu adult. Per fragmentació 3

4 Tema 1: Reproducció BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA És la reproducció per divisió d un individu en dos o més parts, cada una de les quals es transforma en un nou individu. És comú en animals senzills com les anemones de mar i les planàries (cucs plans). Una modalitat de la fragmentació és la regeneració, que es produeix quan un individu reconstrueix un fragment que ha perdut del seu cos per un traumatisme. Aquesta capacitat varia en els diferents grups zoològics, així l estrella de mar pot, no només regenerar un braç trencat, sinó tot l individu a partir d un braç; la sargantana pot regenerar la cua; i en els mamífers la regeneració es redueix a la cicatrització de ferides, la qual cosa no constitueix una forma de reproducció sinó de reparació cel lular. 4. REPRODUCCIÓ SEXUAL Per a aquest tipus de reproducció calen dues cèl lules especialitzades en la reproducció, anomenades gàmetes. La fusió d aquestes dues cèl lules formarà el zigot, que serà la primera cèl lula de l organisme pluricel lular. Els gàmetes que s utilitzen en la reproducció sexual poden provenir d organismes diferents o d'un mateix organisme. Si cada tipus de gàmeta és produït per individus diferents, diem que aquella espècie té mascles i femelles, mentre que si són fabricats per un mateix individu es parla d'hermafroditisme. El fet de que per la reproducció sexual s hagin de trobar cèl lules diferents, així com la necessitat de desenvolupament de la nova cèl lula entranya dificultats i, per tant, la reproducció sexual és un mètode més lent i menys eficaç en quant a producció de descendència que la reproducció asexual. Els inconvenients de la reproducció sexual es veuen compensats per l enorme avantatge que suposa l intercanvi de material genètic que genera individus diferents, la qual cosa representa un avenç evolutiu molt important, ja que la diversitat augmenta la 4

5 BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA Tema 1: Reproducció possibilitat d adaptació i, per tant, la capacitat de supervivència de les espècies davant de canvis ambientals adversos. En la reproducció sexual poden destacar-se tres fases clarament definides: Formació de gàmetes Els gàmetes són cèl lules especialitzades que transporten la informació genètica dels progenitors. Els gàmetes són cèl lules haploides, tenen la meitat de cromosomes, i es formen per meiosi. Molt sovint el gàmeta masculí és mòbil i el femení és sèssil o immòbil. D'altra banda, el femení és unes 1000 vegades més gran que el masculí, ja que ha de contenir tot el vitel de l'ou. Formació del zigot Després de produir-se la unió dels gàmetes (fecundació) i la unió dels nuclis (cariogàmia), es forma una cèl lula, el zigot, amb el nombre de cromosomes característic de l espècie. La fecundació pot efectuar-se fora del cos dels animals, fecundació externa; o bé a l'interior del cos d'un d'ells, fecundació interna. Quan la fecundació es dóna entre individus diferents es parla de fecundació creuada i si es produeix entre gàmetes produïts per un mateix individu es parla d'autofecundació. Normalment, els hermafrodites tenen fecundació creuada per tal d'assegurar la variabilitat. Si no fos així i es poguessin autofecundar, els seria més còmode i molt més barat utilitzar la reproducció asexual ja que en tots dos casos els descendents serien idèntics al progenitor. Desenvolupament del zigot El zigot es divideix per mitosi d acord amb les noves instruccions genètiques per formar un organisme pluricel lular. Fins que els òrgans no estan diferenciats, l organisme que s estan reproduint rep el nom d'embrió. 5

6 Tema 1: Reproducció BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA 5. MEIOSI La meiosi és el procés de divisió cel lular mitjançant el qual s obtenen els gàmetes, tant masculins com femenins, amb la meitat de cromosomes. La meiosi té lloc mitjançant dues divisions cel lulars que anomenem meiosi I i meiosi II, cada una de les qual presenta les quatre fases que ja coneixem de la mitosi: profase, metafase, anafase i telofase. En el cas dels homes, a partir d una cèl lula mare anomenada espermatòcit, s obtenen quatre espermatozoides; i en el cas de les dones, a partir de l ovòcit, s obté un únic òvul. Aquesta diferència es produeix perquè, en la dona, la resta de cèl lules resultants de la meiosi degeneren i moren. MEIOSI I. En aquesta primera divisió es produeix la reducció del nombre de cromosomes a la meitat. De cada parell de cromosomes homòlegs, un cromosoma anirà cap a una de les cèl lules filles i l altre cromosoma anirà cap a l altra. Recordem que cada cromosoma té dues cromàtides, és a dir, dues còpies d ell mateix. Aquest procés de duplicació es va dur a terme durant la interfase. Durant la meiosi I, les dues cromàtides de cada cromosoma romanen unides. Un fenomen molt important que es produeix durant la meiosi I és l entrecreuament dels cromosomes homòlegs i la consegüent recombinació gènica, és a dir, l intercanvi de material genètic entre ells. Al final de la primera divisió meiòtica obtenim dues cèl lules haploides, és a dir amb n cromosomes, amb dues cromàtides (les dues còpies) per cromosoma. 6

7 BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA Tema 1: Reproducció MEIOSI II. Tot just acabada la telofase I, i sense que els cromosomes s hagin descondensat per formar la cromatina, les dues cèl lules resultats de la meiosi I comencen la segona divisió meiòtica, que és idèntica a una mitosi, tot i que només hi participen la meitat dels cromosomes. En aquesta divisió se separen les dues cromàtides (les dues còpies) de cada cromosoma. Al final de la segona divisió meiòtica obtenim cèl lules haploides, és a dir, amb n cromosomes, amb una sola cromàtide a cada un. GAMETOGÈNESI. La gametogènesi és el procés de formació dels gàmetes (cèl lules sexuals) mitjançant el procés de la meiosi. En els animals la cèl lula que es divideix s anomena espermatòcit de primer ordre si origina espermatozoides i ovòcit de primer ordre si origina òvuls. Les cèl lules mare dels espermatòcits es diuen espermatogonis i les dels ovòcits, ovogònies o oogònies. 7

8 Tema 1: Reproducció BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA 6. TIPUS DE CICLES BIOLÒGICS El cicle biològic d una espècie amb reproducció sexual és el conjunt d esdeveniments que tenen lloc des que es forma un zigot fins que aquest s origina de nou. Segons en quin moment de la vida d un organisme es produeix la meiosi, els éssers vius presenten diferents cicles biològics: Cicle haplont: La meiosi s esdevé just després de formarse el zigot, que és l única fase diploide, per la qual cosa la majoria del temps els organismes són haploides. Es dóna en organismes poc evolucionats, com en algunes algues i fongs unicel lulars. Cicle diplont: La meiosi es produeix només en cèl lules que originaran gàmetes, de manera que els organismes són diploides i únicament són haploides les cèl lules encarregades de la reproducció. Es dóna en tots els animals, així com en alguns tipus d algues, fongs i en molts protozous. Cicle diplohaplont: És una combinació dels dos cicles anteriors. A partir d un organisme adult diploide, anomenat esporòfit, es formen mitjançant meiosi unes cèl lules, que no són gàmetes, anomenades meiòspores. A partir de les meiòspores es formen organismes haploides anomenats gametòfits. Aquests últims donen lloc als gàmetes que, en aquest cas, no es formen mitjançant meiosi, ja que els gametòfits són haploides. La unió dels gàmetes donaria lloc de nou a l esporòfit, amb la qual cosa començaria una altra vegada el cicle. En el cicle diplohaplont es produeix allò que s anomena alternança de generacions, donat que s alternen dos tipus d organismes adults: un de diploide, l esporòfit, que es reprodueix asexualment, i un altre d haploide, el gametòfit, que es reprodueix sexualment. Aquest cicle es dóna en els vegetals, en moltes algues i en alguns fongs. Esquemes dels diferents cicles biològics. Fixa t bé on es produeix la meiosi (fletxa groga). 8

9 BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA Tema 1: Reproducció 7. DIFERÈNCIES ENTRE REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT La reproducció és la generació de nous individus, mentre que la sexualitat, en el seu estricte sentit biològic, és la donació i recepció de material genètic (ADN). Per tant, pot haver reproducció sense sexualitat i sexualitat sense reproducció. La reproducció sense sexualitat és l anomenada reproducció asexual, per exemple: un fragment d alga que es fixa a un substrat i origina un nou individu algal, un tros de tija (esqueix) que queda soterrat i genera una nova planta, la gemmació d una hidra d aigua dolça, etc. La sexualitat sense reproducció té lloc quan un individu dóna un fragment d ADN a un altre, o tots dos donen i reben fragments d ADN, i després continuen la seva vida sense generar nous individus. En són exemples: la conjugació en protozous i els fenòmens de parasexualitat en bacteris (conjugació, transformació i transducció). En els organismes pluricel lulars la sexualitat ve lligada a la reproducció ja que les seves cèl lules somàtiques no tenen la capacitat d acceptar ADN extern de manera natural (sí ho fan mitjançant tècniques d enginyeria genètica). Només els gàmetes ho fan, i quan succeeix és per produir un nou individu. La sexualitat en un sentit més ampli també inclou les activitats dirigides a la reproducció, com ara el festeig, la preparació del niu o cau, etc. En els humans la reproducció sexual no és un mer acte fisiològic, sinó que precisa d'un context d'afectivitat i compromís entre les dues persones perquè psíquicament sigui satisfactori per a ambdós. Això és una de les característiques de la sexualitat humana. 9

10 Tema 1: Reproducció BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA 1. Indica en l esquema següent on es produeix: a) Separació de cromosomes. b) Duplicació de l ADN. c) Separació de cromàtides. d) Aparellament de cromosomes homòlegs. e) Recombinació gènica. f) Formació de gàmetes haploides. 2. En quina fase de quin procés es troba la següent cèl lula? Justifica la resposta. 3. Indica les conseqüències principals de la meiosi. 10

11 BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA Tema 1: Reproducció 4. El dibuix representa una cèl lula a punt de reproduir-se: a) Quin és el nombre diploide de la cèl lula? b) Quants parells de cromosomes homòlegs conté? c) Quantes cromàtides hi ha? d) Dibuixa les cèl lules filles que s'obtindran si es divideix per mitosi. e) Dibuixa les cèl lules filles que s'obtindran si es divideix per meiosi. 5. Ordena cronològicament les següents etapes de la meiosi: 11

12 Tema 1: Reproducció BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA 6. Quin avantatge biològic aporta la reproducció sexual respecte de l asexual? 7. Omple els espais buits amb una de les següents paraules: espermatogonis meiosi espermatogènesi espermatozoides haploide espermatòcits L aaaaaaaaa aaaaa a és la formació de gamets masculins o aaaaaaa aaa aaa a partir d unes cèl lules anomenades aaaaaaaaaaaaaaaaaa que es transformen en unes altres cèl lules més grans anomenades aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Pel procés de aaaaaaaaaaaaaaaaaaa, aquests produiran espermatozoides, que tenen un nombre aaaaaaaaaaaaaaaaa de cromosomes. 8. Cert individu poseeix 0,8 pg d ADN en les seves cèl lules somàtiques en interfase. Raona quina serà la quantitat d ADN existent en les següents cèl lules d aquest individu: a) Espermatozoides. b) Una cèl lula a l inici de la mitosi (profase). c) Una cèl lula a l inici de la meiosi (profase de la meiosi I). d) Una cèl lula al final de la meiosi. 9. Cerca informació sobre la partenogènesi i explica en què consisteix. 12

13 BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA Tema 1: Reproducció 10. Observa la il lustració, que mostra el cicle biològic d un briòfit (molsa), i completa la taula que tens a continuació. Definició Individu que produeix gàmetes. Individu que produeix espores. Individu haploide. Individu diploide. Tipus de cicle. Nom 11. Explica en la taula les característiques de cada cicle representat en els esquemes següents: Tipus de cicle Moment en què es produeix la meiosi Moment en que es produeix la mitosi i el creixement de l individu A B 13

14 Tema 1: Reproducció BLOC III: REPRODUCCIÓ I GENÈTICA Indica la resposta correcta. 1.. Les cromàtides germanes se separen durant la Les cèl lules especialitzades en la reproducció s anomenen: a Meiosi I. b Meiosi II. c Mitosi. d Els apartats b i c són correctes. e Els apartats a i b són correctes. 2.. Després de la telofase I de la meiosi cada cèl lula és... a b c d Diploide i cada cromosoma té una cromàtida. Diploide i cada cromosoma té dues cromàtides. Haploide i cada cromosoma té una cromàtida. Haploide i cada cromosoma té dues cromàtides. 3.. Un esdeveniment de la profase de la meiosi que la distingeix de la mitosi és: a b c d Pèrdua de la membrana nuclear. Entrecreuament i recombinació gènica. Desplaçament dels cromosomes cap a la placa equatorial. Aparellament dels cromosomes homòlegs. 4.. La conjugació d alguns protozous és un exemple de: a b c d Reproducció sexual. Reproducció asexual. Reproducció sense sexualitat. Sexualitat sense reproducció. a b c d Somàtiques. Gàmetes. Cromàtides. Cromosomes. 6.. La cèl lula que posseeix una doble dotació cromosòmica s anomena: a b c d Cromàtida. Gàmeta. Haploide. Diploide. 7.. Després de la meiosi es produeixen: a b c d e Dues cèl lules idèntiques. Cèl lules filles amb la meitat de cromosomes que la cèl lula mare. Organismes diploides. Cromosomes homòlegs formats per quatre cromàtides. 8.. El cicle biològic propi de les plantes és el cicle... a b c d e f Haplont. Diplont. Diplohaplont. Haplodiplont. Els apartats c i d són correctes i signifiquen el mateix. Els apartats c i d són correctes, encara que no signifiquen el mateix. 14

La reproducció de la cèl lula eucariota (2)

La reproducció de la cèl lula eucariota (2) La reproducció de la cèl lula eucariota (2) La reproducció de la cèl lula eucariota La divisió cel lular. Tipus. El cicle cel lular. La interfase. El cicle cel lular. La divisió cel lular o fase M Formes

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

Tema 3: Les plantes i els fongs

Tema 3: Les plantes i els fongs En aquest tema aprendràs que de plantes n hi ha de molts tipus. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els fongs s alimenten de substàncies que fabriquen altres éssers vius, pero també aprendràs

Más detalles

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:

Más detalles

EL NUCLI. ESTRUCTURA D INFORMACIÓ EL NÚCLEO. ESTRUCTURA DE INFORMACIÓN

EL NUCLI. ESTRUCTURA D INFORMACIÓ EL NÚCLEO. ESTRUCTURA DE INFORMACIÓN EL NUCLI. ESTRUCTURA D INFORMACIÓ EL NÚCLEO. ESTRUCTURA DE INFORMACIÓN JUNIO 2002 SEPTIEMBRE 2002 JUNIO 2003 1) Explica breument els nivells d'organització de la cromatina. Explica brevemente los niveles

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

Escherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.

Escherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome. 2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les

Más detalles

Conjunt d!òrgans que realitzen una mateixa funció. Conjunt de cèl lules que realitzen una mateixa funció.

Conjunt d!òrgans que realitzen una mateixa funció. Conjunt de cèl lules que realitzen una mateixa funció. 7.1. Concepte d animal (pàgina 189) 1. Digues què estudia la zoologia. 2. Completa el següent paràgraf, amb les següents paraules: animal, cel lular, òrgans, relació, reproducció, eucariotes, nutrició,

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

Biologia Sèrie 1. Instruccions

Biologia Sèrie 1. Instruccions Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Biologia Sèrie 1 SOLUCIONS, CRITERIS DE

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: 2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

GENÈTICA MOLECULAR GENÉTICA MOLECULAR

GENÈTICA MOLECULAR GENÉTICA MOLECULAR GENÈTICA MOLECULAR GENÉTICA MOLECULAR JUNIO 2002 Este esquema representa les diferents étapes d'un procés cellular. Observeu~lo i responeu: Este esquema representa las diferentes etapas de un proceso celular.

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

TEMA 2: FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

TEMA 2: FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ TEMA 2: FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ 1- INTRODUCCIÓ 1.1 Funció de reproducció 1.2 Diferència entre reproducció i sexualitat 1.3 Tipus de reproducció 1.4 Dimorfisme sexual 6 1.4.1 Caràcters sexuals 1.4.1.1 Caràcters

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

Què és regne? Així per la seua complexitat i evolució tenim els cinc regnes: Moneres. Protists. Animal. Vegetal. Fongs

Què és regne? Així per la seua complexitat i evolució tenim els cinc regnes: Moneres. Protists. Animal. Vegetal. Fongs ELS ESSERS VIUS Què és regne? Per a poder definir un esser viu des del més senzill fins als més complexos cal entendre què els esses vius presenten una gran diversitat de formes i grandàries, i la taxonomia

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d LA NARRACIÓ DEFINICIÓ Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d codi literari i que l emissor situa en un context fictici. Cal diferenciar entre HISTÒRIA i DISCURS Història

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

MICROORGANISMES II. Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A.

MICROORGANISMES II. Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A. MICROORGANISMES II Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A. Com tots els éssers vius els bacteris fan totes les funcions vitals.

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació

Más detalles

Un pare i una mare heterozigots per al color dels ulls tenen quatre fills.

Un pare i una mare heterozigots per al color dels ulls tenen quatre fills. Exercici 1 (Monohibridisme) Un pare i una mare heterozigots per al color dels ulls tenen quatre fills. a.escriu el genotip i el fenotip d aquests pares. b.escriu el genotip dels gàmets que poden formar.

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t

Más detalles

avaluació educació primària

avaluació educació primària avaluació educació primària ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI curs 2015-2016 competència matemàtica instruccions Per fer la prova utilitza un bolígraf. Aquesta prova té diferents tipus

Más detalles

GENÈTICA MOLECULAR. Proteïnes DNA. Conceptes a recordar

GENÈTICA MOLECULAR. Proteïnes DNA. Conceptes a recordar GENÈTICA MOLECULAR Conceptes a recordar Proteïnes Són macromolècules formades per aminoàcids, l ordre dels aminoàcids ve donat per les instruccions del DNA en el procés de l expressió genètica (transcripció,

Más detalles

L APARELL CIRCULATORI

L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI NOM... CURS... L'aparell circulatori està format pel cor i els vasos sanguinis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos. La funció principal de la circulació

Más detalles

REPRODUCCIÓ I RELACIÓ CEL.LULAR

REPRODUCCIÓ I RELACIÓ CEL.LULAR 11 REPRODUCCIÓ I RELACIÓ CEL.LULAR 1. Les cèl lules es reprodueixen 2. El cicle cel.lular 3. La mitosi 4. La meiosi. 5. Reproducció sexual asexual. 6. La gametogènesi 7. Els cicles biològics. 1 1 LES CÈL.LULES

Más detalles

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Activitats de repàs DIVISIBILITAT Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

L HORA DE LA GRAMÀTICA

L HORA DE LA GRAMÀTICA L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!

Más detalles

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0? ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,

Más detalles

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA No és el mateix estar infectat amb el VIH que tenir la sida VIH són les sigles de "Virus de la Immunodeficiència Humana". El VIH afecta les cèl lules immunitàries,

Más detalles

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n, POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2014 Biologia Sèrie 1 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Qualificació a

Más detalles

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció. 2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del

Más detalles

Cicle Superior Petits textos de comprensió lectora

Cicle Superior Petits textos de comprensió lectora Aquí tens la publicitat d una botiga. A partir de tot el que pots llegir, contesta les següents preguntes: 1. Quin és el nom de la botiga? 2. Quina és la oferta? 3. Quines són les característiques del

Más detalles

PIMES I MULTINACIONALS

PIMES I MULTINACIONALS PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència

Más detalles

GENÈTICA I REPRODUCCIÓ. BIOTECNOLOGIA

GENÈTICA I REPRODUCCIÓ. BIOTECNOLOGIA GENÈTICA I REPRODUCCIÓ. BIOTECNOLOGIA 1 Observa aquest pedigrí. Els homes es representen per un quadrat i les dones per una rodona. Els individus normals per símbols blancs i els afectats per la malaltia

Más detalles

BIOLOGIA CEL LULAR I VIRUS. 1 L'esquema següent representa un cicle biològic. 1a En quin punt es dóna la meiosi? A) entre el zigot i els adults.

BIOLOGIA CEL LULAR I VIRUS. 1 L'esquema següent representa un cicle biològic. 1a En quin punt es dóna la meiosi? A) entre el zigot i els adults. BIOLOGIA CEL LULAR I VIRUS 1 L'esquema següent representa un cicle biològic. 1a En quin punt es dóna la meiosi? A) entre el zigot i els adults. B) en els adults a l'hora de formar gàmetes. C) en la fase

Más detalles

Biologia Sèrie 1. Instruccions

Biologia Sèrie 1. Instruccions Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2012 Biologia Sèrie 1 SOLUCIONS, CRITERIS DE

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

Fitxes de repàs UNITAT 4

Fitxes de repàs UNITAT 4 CEIP Lucentum Curs 2013-2014 Fitxes de repàs UNITAT 4 Nom Data: 1) Roques, rierol, pluja, arena, núvols, aire 2) Roure, aranyes, herba, esquirols, mosques, ocell, raboses, ratolins, bolets, bacteris Perque

Más detalles

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2 1. ANÀLISI. Caldrà repassar alguns temes de cursos anteriors, com el tema de Funcions polinòmiques i, els de Funcions reals i Límits de funcions, caldrà recordar també els gràfics i propietats més importants

Más detalles

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D 1/8 Es disposen en grups de tres o quatre i se ls fa lliurament del dossier. Potser és bona idea anar donant per parts, segons l

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l! PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l! SABIES QUÈ...? El programari lliure és un conjunt de programes d ordinador que pot ser estudiat, usat i modificat sense restriccions. O sigui que tothom se l pot copiar

Más detalles

Dossier de recuperació

Dossier de recuperació Dossier de recuperació Tecnologia 3r ESO A 2n trimestre Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 Tema 3: Màquines simples 1. Què és una màquina? 2. Què és una màquina eina? 3. Quines parts es distingeixen

Más detalles

Els àcids nucleics 1er Batxillerat

Els àcids nucleics 1er Batxillerat Els àcids nucleics 1er Batxillerat Àcids nucleics 3 Composició química L'àcid desoxiribonucleic (DNA) L'àcid ribonucleic (RNA) L àcid ribonucleic. (RNA). Polímer de nucleòtids amb ribosa i bases d A,U,G,C.

Más detalles

EQUACIONS DE PRIMER GRAU

EQUACIONS DE PRIMER GRAU 1.- Resol les equacions següents: a) x 6x + 10 b) 6x + 1 + 4x c) 5x + -10 d) 6(x 1) 4(x ) e) 1-4x + 6x f) 5(x ) + 4 (5x 1) + 1 g) 8( 10 x ) -6 h) 11 (x + 7) x (5x 6) i) 6( 7 x ) 8( 6 x ) j) ( 1) + 5x 1

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

TREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS. 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs

TREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS. 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs TREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs 3. Què és la exfoliació i la fractura? Posa exemples 4. Digues quins

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament. 10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors

Más detalles

EL REGNE DE LES PLANTES. INTRODUCCIÓ

EL REGNE DE LES PLANTES. INTRODUCCIÓ EL REGNE DE LES PLANTES. INTRODUCCIÓ El regne de les plantes és l únic regne que es pot veure des de la Lluna. Les grans extensions de boscos i selves donen el color verd a determinades regions de la Terra.

Más detalles

Las funciones de reproducción

Las funciones de reproducción Las funciones de reproducción Reproducción celular Reproducción de los organismos Reproducción celular Teoría celular: Toda célula procede de otra célula. En los organismos unicelulares la reproducción

Más detalles

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius: UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11 Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya valuació contínua Qualificació prova TOTL Cognoms una lletra majúscula a cada casella: Nom: Centre: Trimestre: Tardor 11 M4

Más detalles

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres Guia docent 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres 1 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl

Más detalles

Dossier de recuperació Ciències Socials

Dossier de recuperació Ciències Socials Dossier de recuperació Ciències Socials 1er ESO Curs: 2011-2012 El dossier s ha d entregar en un quadern ben presentat escrit a ordinador o a mà el dia de l examen de recuperació de Setembre. El dossier

Más detalles

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

EL PORTAL DE CONCILIACIONS EL PORTAL DE CONCILIACIONS http://conciliacions.gencat.cat El Departament de Treball ha posat en funcionament el portal de conciliacions per fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l Administració

Más detalles

Les cèl lules i el microscopi

Les cèl lules i el microscopi Generalitat de Catalunya Escola Mare de Déu de Montserrat Castellbisbal Les cèl lules i el microscopi Nom i cognoms.. Curs.. La cèl lula (del llatí cellulae: petit compartiment o cel la) és la unitat estructural

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat METABOLISME 2n Batxillerat Concepte de metabolisme El metabolisme és el conjunt de totes les reaccions químiques i per tant transformacions d energia que succeeixen en l'interior de les cèl lules. L esquema

Más detalles

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..

Más detalles

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord. MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG

Más detalles

Conceptes bàsics En un cromosoma hi ha molts gens o unitats hereditàries que regulen la manifestació dels caràcters S'anomena

Conceptes bàsics En un cromosoma hi ha molts gens o unitats hereditàries que regulen la manifestació dels caràcters S'anomena LES LLEIS DE L HERÈNCIA Conceptes bàsics En un cromosoma hi ha molts gens o unitats hereditàries que regulen la manifestació dels caràcters S'anomena genotip al conjunt de gens d'un organisme; s'ha heretat

Más detalles

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu 4. Distribuïdores Versió beta Barcelona, agost de 2015 DISTRIBUÏDORES 1. QUÈ SÓN... 3 2. COM ES MOSTREN... 4 3. ELEMENTS...

Más detalles

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas Si ja tens un NIU, no has de tornar-te a registrar. Pots accedir a la inscripció directament. Només has de validar el teu NIU i la teva paraula de pas al requadre que hi ha a la dreta de la pantalla: Si

Más detalles

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU?

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? MICROSCOPI I CÈL LULES Què és la vida? Al llarg de la seva història, la humanitat s ha plantejat moltes preguntes. Algunes, com la següent,

Más detalles

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA DEFINICIÓ: La capacitat física que coneixem com a força permet a la persona crear una tensió muscular a fi de vèncer una oposició o una sobrecàrrega (aixecar objectes, empènyer,

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 2 SOMIADORS I VISIONARIS Cicle inicial d educació primària 1. UN DIA FANTÀSTIC La noia protagonista compra

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE

Más detalles

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA 1. Fes els següents canvis d'unitats amb factors de conversió (a) 40 km a m (b) 2500 cm a hm (c) 7,85 dam a cm (d) 8,5 h a segons (e) 7900 s a h (f) 35 min

Más detalles