GUÍA DOCENT DE L ASSIGNATURA ENSENYAMENT DE LLENGÜES EN CONTEXTOS MULTILINGÜES

Transcripción

1 1 GUÍA DOCENT DE L ASSIGNATURA ENSENYAMENT DE LLENGÜES EN CONTEXTOS MULTILINGÜES Grau en Educació Infantil Facultat de Psicologia, Magisteri i Ciències de l Educació Universitat Catòlica de València San Vicent Màrtir

2 2 Curso 2016/17 GUIA DOCENT DE L ASSIGNATURA ECTS ASSIGNATURA: Ensenyament de llengües en contetos multilingües 6 MATÈRIA: Ús i ensenyament el valencià 18 MÒDUL: Aprenentatge de llengües i lectoescriptura 24 Tipus de Formació: Optativa Professorat: Dr. Emili Llorca Dra. Mar Paulo Noguera Dr. Josep Antoni Aguilar Àvila Dra. Anna Peirats Navarro Dra. Paula Sanchis Garcia Na Rosa Pardo Coy Na Noelia Martínez CURS: 2n Semestre: 2n Departament: LLENGUA I LITERATURA emili.llorca@ucv.es mar.paulo@ucv.es josepantoni.aguilar@ucv.es anna.peirats@ucv.es paula.sanchis@ucv.es rosa.pardo@ucv.es noelia.martinez@ucv.es ORGANITZACIÓ DEL MÒDUL APRENENTATGE DE LLENGÜES EN CONTEXTOS MULTILINGÜES 18 Matèries i Assignatures Matèria ECTS ASIGNATURA ECTS Curso/ semestre

3 3 Ús i ensenyament del valencià 18 Ensenyament de llengües en contetos multilingües 6 2n/2n Recursos per a l educació lingüística 6 3r/1r Recursos per a l educació literària 6 4t/ 2n GUIA DOCENT ASSIGNATURA ENSENYAMENT DE LLENGÜES EN CONTEXTOS MULTILINGÜES Requisits previs: L assignatura no té requisits previs OBJECTIUS GENERALS O1 Epressar-se correctament, de forma oral i escrita, en les llengües oficials de la comunitat autònoma i dominar l ús de diferents tècniques d epressió. O2 Conéier i valorar els enfocaments i els processos per a l ensenyament i l aprenentatge de l epressió i la comprensió oral i escrita. O3 Conéier els fonaments lingüístics, sociolingüístics i pragmàtics que permeten abordar amb eficàcia situacions d aprenentatge de llengües en contetos multiculturals i plurilingües. O4 Dissenyar, planificar i avaluar processos d ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col laboració amb altres docents i professionals del centre. O5 Conéier i aplicar en les aules les tecnologies de la informació i comunicació. Discernir selectivament la informació audiovisual que contribuïsca als aprenentatges, a la formació cívica i a la riquesa cultural. O6 Comprendre que l observació sistemàtica és un instrument bàsic per a poder refleionar sobre la pràctica i la realitat, i també contribuir a la innovació i a la millora en l educació. O7 Demostrar autoeigència personal i rigor en les produccions fetes dins l àmbit acadèmic i professional. O8 Ser capaç de justificar les seues decisions relatives a l aprenentatge, l avaluació i l educació de l alumnat, i ser conseqüent amb les decisions que es prenen. Ponderació de COMPETÈNCIES GENERALS la competència CG1 Epressar-se correctament, de forma oral i escrita, en les llengües oficials de la comunitat autònoma i dominar l ús de diferents tècniques d epressió X CG2 Abordar amb eficàcia situacions d aprenentatge de llengües en contetos multiculturals i plurilingües. X

4 4 CG3 Dominar i establir vincles entre els diferents continguts disciplinars que impartirà com a docent, desenvolupant la capacitat d anàlisi i síntesi CG4 Conéier i integrar els objectius, continguts curriculars i criteris d avaluació de l Educació Infantil, sabent dissenyar i planificar projectes d aprenentatge CG5 Conéier, interpretar i aplicar l evolució del llenguatge en la primera infància, sabent identificar possibles disfuncions i vetlant per la correcta aplicació CG6 Conéier i integrar fonaments d atenció primerenca i les bases i desenvolupaments que permeten comprendre els processos psicològics, d aprenentatge i construcció de la personalitat en la primera infància CG7 Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infància, des d una perspectiva globalitzada i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva CG8 Saber observar sistemàticament contetos d aprenentatge i convivència i saber refleionar-hi, establint-ne un balanç i emetentne judici CG9 Refleionar sobre les pràctiques d aula per a innovar i millorar la tasca docent CG10 Conéier i proposar models de millora de la qualitat amb aplicació als centres educatius COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CE46 Conéier i dominar tècniques d epressió oral i escrita CE48 Comprendre el pas de l oralitat a l escriptura i conéier els diferents registres i usos lingüístics CE50 Afrontar situacions d aprenentatge de llengües en contetos multilingües

5 5 CE51 Reconéier i valorar l ús adequat del llenguatge verbal i no verbal RESULTATS D'APRENENTATGE R1 L alumnat conei les situacions de contacte de llengües en el sistema educatiu valencià, tot identificant les dificultats i les possibilitats d una escola i d una societat amb dues llengües oficials. R2 L alumnat conei els principals models d'educació bilingüe i plurilingüe. COMPETÈNCIES CG1, CG2, CE50 CG2, CE50 R3 L alumnat conei el paper del tractament integrat de llengües en el sistema educatiu valencià. CG1, CG2, CG5, CG7, CE48, CE50 R4 L alumnat conei i comprén les diferències bàsiques entre l adquisició de la primera i d una segona llengua. CG2, CG4, CG5, CE48, CE50 R5 L alumnat demostra una competència comunicativa eficaç a l aula pròpia d una persona futura professional de la docència. R6 L alumnat valora la importància del domini de la comunicació oral en el procés d ensenyament i aprenentatge i el paper modèlic del mestre en relació amb l aprenentatge oral formal R8 L alumnat respecta i conei les diferents varietats lingüístiques i les aplica eficaçment a cada situació comunicativa. R9 L alumnat ha adquirit la capacitat de resoldre situacions d aprenentatge en contetos multilingües. CG1, CG8, CG9, CG10, CE46, CE48, CE51 CG1, CG9, CG10, CE46,CE47, CE48, CE51 CG1, CE46, CE48 CG2, CG7, CG8, CG9, CG10, CE50 R10 L alumnat valora i aplica l ús adequat del llenguatge verbal i no verbal. CG1, CG8, CG9, CE51 R11 L alumnat demostra interés per l autocorrecció i ho manifesta en totes les produccions orals i escrites. CG8, CG9, G10, CE46, CE51

6 6 ACTIVITATS FORMATIVES DE TREBALL PRESENCIAL EN CRÈDITS ECTS, METODOLOGIA D ENSENYAMENT-APRENENTATGE I RELACIÓ AMB ELS RESULTATS D APRENENTATGE QUE HA D ADQUIRIR L ESTUDIANT ACTIVITAT CLASSES TEORICOPRÀCTIQUES TUTORIA AVALUACIÓ Metodologia d'ensenyamentaprenentatge Eposició de continguts per part del professor; aplicació de competències, habilitats i coneiements a l'aula; anàlisi de casos; tallers d'aula; eposicions de treballs en grup; posades en comú. Atenció personalitzada i en petit grup. Període d'instrucció i orientació amb l'objectiu de revisar i discutir els materials i temes presentats en les classes, seminaris, lectures, realització de treballs, etc. Conjunt de proves orals i / o escrites emprades en l'avaluació inicial, formativa o additiva de l'alumne. Relació amb resultats d'aprenentatge de l'assignatura ECTS R1, R2, R3, R4, R8 1,3 R1, R2, R3, R4, R8 0,9 TOTS ELS RESULTATS D APRENENTATGE 0,1 Total 2,3 ACTIVITATS FORMATIVES DE TREBALL AUTÒNOM DE L'ALUMNE EN CRÈDITS ECTS I RELACIÓ AMB ELS RESULTATS D APRENENTATGE QUE HA D ADQUIRIR L ESTUDIANT

7 7 ACTIVITAT Metodologia d ensenyament-aprenetatge Relació amb resultats d aprenentatge de l assignatura ECTS TREBALL EN GRUP Preparació en grup de lectures, assajos, resolució de problemes, seminaris, treballs i memòries per eposar o lliurar en les classes teoricopràctiques i tutories de petit grup. TOTS ELS RESULTATS D APRENENTATGE 2,6 TREBALL AUTÒNOM Estudi de l'alumne: preparació individual de lectures, assajos, resolució de problemes, treballs i memòries per eposar o lliurar a les classes pràctiques i tutories de petit grup. TOTS ELS RESULTATS D APRENENTATGE 1,1 Total 3,7 SISTEMA D'AVALUACIÓ DE L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES I SISTEMA DE QUALIFICACIONS Instrument d avaluació RESULTATS D APRENENTATGE AVALUATS Percentatge atorgat Tasques de classe i refleions sobre cada tema Eposicions orals individuals i de grup TOTS ELS RESULTATS D APRENENTATGE 65% TOTS ELS RESULTATS D APRENENTATGE 15% Prova final TOTS ELS RESULTATS D APRENENTATGE 20% Informació addicional Aquesta assignatura, d una banda, possibilita la consecució del Certificat de Capacitació per a l Ensenyament en Valencià (Orde 17/2013 de 15 d abril). D altra banda, l assignatura s emmarca en el Grau de Magisteri en Educació Primària, el qual eigei un nivell C1 en les

8 8 llengües oficials de la Comunitat Autònoma (ECI/2211/2007) en acabar els estudis de Grau. Aií doncs, atenent als criteris d aptesa lingüística desenvolupats en aquestes lleis, cap alumne pot superar l assignatura si en qualsevol de les proves, orals i escrites, realitza més d un 5% d errades d ortografia, de puntuació o d epressió. En cas d aprovar el contingut teòric i pràctic en la 1a convocatòria, però no haver demostrat l aptitud lingüística esmentada, es guardarà la nota de contingut però se suspendrà la convocatòria amb un 4,9, a l espera que l alumne supere un eamen específic d ortografia i d epressió que realitzarà en la 2a convocatòria. Aquest eamen tindrà com a qualificació «apte» o «no apte»: en el primer cas, l alumne recuperarà la qualificació de la 1a convocatòria; en el segon, l alumne no superarà l assignatura i serà qualificat amb 4,5. Aií matei, si l alumne, en presentar-se a la 2a convocatòria després de suspendre la primera o no haver-se presentat, supera el 5% esmentat anteriorment, tampoc no podrà aprovar l assignatura i serà qualificat, cas que supere contingut i pràctica, en 4,5. Criteri de concessió de las Matrícules d Honor: Aquells que obtinguen els millors resultats a partir del 9. Només es podrà posar 1 Matrícula d Honor cada 20 alumnes DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS 1. Llengua i ús 1.1. Bilingüisme, diglòssia i substitució lingüística Política lingüística Normalització i normativització Variació i varietats lingüístiques Multilingüisme. 2. Educació plurilingüe: fonaments psico i neurolingüístics 2.1. Teories psico i neurolingüístiques Adquisició de llengües en contetos multilingües: immersió i submersió lingüístiques. Estratègies metodològiques dels docents. 3. Política lingüística i ensenyament 3.1. Plurilingüisme i educació: models La legislació lingüística a la Comunitat Valenciana El sistema educatiu valencià. 4. Llengua i immigració 4.1. El tractament integrat de llengües Acollida i integració a l escola: Contetos sociolingüístics i culturals dels nouvinguts Creences, representacions i sabers dels aprenents i dels mestres. COMPETÈNCIES CG1, CG2, CG9, CE46, CE48, CE51 CG1, CG2, CG5, CG8, CG9, CE46, CE50, CE51 CG1, CG2, CG10, CE46, CE50, CE5I CG1, CG2, CG4, CG7,CG8, CG19, CG10, CE46, CE47, CE50, CE51 ORGANITZACIÓ TEMPORAL DE L'APRENENTATGE: BLOC DE CONTINGUT/UNITAT DIDÀCTICA NÚM. DE

9 9 SESSIONS 1 Llengua i ús 3 2 Educació plurilingüe: principis psicolingüístics 8 3 Política lingüística i ensenyament 5 4 Llengua i immigració 11 TOTAL 27 BIBLIOGRAFIA Bibliografia bàsica AUTORS DIVERSOS (1999): Ensenyament de llengües i plurilingüisme. València: Universitat de València. ARTIGAL, J. M. i al. (1985): Com fer descobrir una nova llengua. Vic; Barcelona: Eumo; Graó. BAKER, C. (1997): Fundamentos de educación bilingüe y bilingüismo. Madrid: Cátedra. BRUNER, J. (1990): La parla dels infants. Com s aprén a fer servir el llenguatge. Barcelona: Eumo. CASSANY, D.; LUNA, M.; SANZ, G. (1993): Ensenyar llengua. Barcelona. Graó. GARCÍA, M. (ed.). (1999): Ensenyament de llengües i plurilingüisme: 1r Congrés Internacional de Didàctica de la Llengua i la Literatura. València: Universitat de València. GUASCH, O. (coord.) (2010): El tractament integrat de les llengües. Barcelona: Graó. MONTÓN, M. J. (2003): La integració de l alumnat immigrant al centre escolar. Orientacions, propostes i eperiències. Barcelona: Graó. PASCUAL, Vicent (2006): El tractament de les llengües en un model d educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Conselleria de Cultura, Educació i Esport (Suport a l'ensenyament en valencià; 15)..

10 1 0 (2011): Un model d educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià. València: Conselleria d Educació, Generalitat Valenciana. (2014): Educació plurilingüe: educació en valencià. València VILA, I.; SIGUAN, M. (1998): Bilingüisme i educació. Barcelona: Proa. Bibliografia complementària AUTORS DIVERSOS (2004): «Multiculturalisme i plurilingüisme escolar. La formació inicial del professorat de l ensenyament obligatori.» Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 34. Noves necessitats de formació lingüística en els adults. Barcelona: Graó. AUTORS DIVERSOS (2004): «Multiculturalisme i plurilingüisme escolar. La formació inicial del professorat de l ensenyament obligatori.» Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 34. Barcelona: Graó, p ALLER, C. (1995): Juegos y actividades de lenguaje oral. Alcoi: Marfil. CAMBRA M. (1996): «Llengües primera, segona i estrangera: una terminologia provisional.» Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 8. Barcelona: Graó. CAMPS, A.; GUASH, O. (2006): «Diversitat de llengües a l aula.» Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 38. Barcelona: Graó. COLECTIVO AMANI (2006): Educación intercultural: análisis y resolución de conflictos, ed. Popular. DEL RÍO, M. J. (1993): Psicopedagogía del lenguaje oral: un enfoque comunicativo. Barcelona: ICE; Horsori. GUASCH, O. (2001): «El plurilingüisme i la renovació de l ensenyament a Catalunya.» Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 23. Barcelona: Graó, p LÓPEZ, J. (2000): «Ensenyament en valencià. La formació lingüística del professorat: un repte necessari.» Edetania: Estudios i Propuestas de Educación 19, p RECASENS, M. (1998): Cómo estimular la epresión oral en clase. Madrid: CEAC. Adreces d'internet / cibergrafia...

11 Constitució Espanyola: CUSC (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació). Decret 79/1984: Diccionari de l Enciclopèdia Catalana: Diccionari de l Institut d Estudis Catalans: