2.COMPONENTS ELECTRÒNICS PASSIUS

Transcripción

1 2 COMPONENTS ELECTRÒNICS PASSIUS 1.EL RESISTOR 2. EL CONDENSADOR 3.LA BOBINA 4.1 CODI DE COLORS 2.1 CAPACITAT ELÈCTRICA 3.1 AUTOINDUCCIÓ 4.2 CLASSIFICACIÓ 4.3 ASSOCIACIÓ 2.2 ASSOCIACIÓ SÈRIE PARAL.LEL 3.2 COEFICIENT D AUTOINDUCCIÓ 3.3 ASSOCIACIÓ SÈRIE PARAL.LEL MIXTA 2.3 CÀRREGA I DESCÀRREGA 2.4 EL CONDENSADOR EN CC I CA 2.5 TIPUS I APLICACIONS 2.COMPONENTS ELECTRÒNICS PASSIUS 1.EL RESISTOR SÈRIE PARAL.LEL 3.4 COMPORTAMENT EN UN CIRCUIT Els resisors són elemens especialmen dissenyas per a oferir una deerminada resisència al pas del corren elècric. S'anomena valor Nominal d'un resisor, al valor que marca el fabrican en el cos del resisor. La olerància d'un resisor és un percenage, en més o en menys, sobre el valor nominal que el fabrican es comprome a respecar en la fabricació del resisor. Segons la poència que els resisors poden dissipar en calor, els fabricans comercializen resisors d'1/4 W, 1/2 W, 1W, 2W, 4W. 1 F.C.M

2 1.1CODI DE COLORS 1.2 CLASSIFICACIÓ Exixeixen dos crieris de classificació: a) Segons la linealia: Lineals, no lineals b) Segons la capacia de variar el seu valor òhmic: fixos, variables, ajusables. Lineals fixos Variables Ajusables Resisor bobina Resisor no bobina poenciòmeres reòsas No lineals Sensibles a la llum Sensibles a la Temperaura LDR NTC PTC Sensibles a la ensió VDR 2 F.C.M

3 Resisors Bobinas: Són resisors que enen una resposa lineal Volage (segueixen la Llei d'ohm). Inensia. Resisors No Bobinas: Resisors de gran valor òhmic. Poenciòmere: És un Resisor al qual es po canviar el seu valor òhmic dins d'un rang deermina. Serveix per a regulació de volum, velocia... Poenciòmere R de Càrrega Reòsa: Reòsa R de Càrrega LDR (Ligh Dependen Resisor): Varia la seva resisència segons la llum inciden en ell. Sense llum é una resisència de MΏ. Quan incideix la llum baixa la seva resisència a pocs Ώ R Llum 3 F.C.M

4 PTC (Posiive Temperaure Coefficien): Varia la seva resisència segons la Temperaura. Quan puja la Temperaura ambé puja el valor de la Resisència. R T NTC (Negaive Temperaure Coefficien): Varia la seva resisència segons la Temperaura. Quan puja la Temperaura baixa el valor de la Resisència. R T T T VDR ( Volage dependen resisor)varisor. La resisència varia amb el als seus exrems Volage aplica V 1.3 ASSOCIACIÓ SÈRIE: V P =V R1 V R2 V R3 I T =I R1 =I R2 =I R3 R T =R1 R2 R3 4 F.C.M

5 PARAL.LEL V P =V R1 =V R2 =V R3 MIXTA I T =I R1 I R2 I R3 1 RT = 1 R1 1 R2 1 R3 2.EL CONDENSADOR El condensador és un componen que serveix per emmagazemar una càrrega elècrica considerable sobre una superfície peia 2.1 CAPACITAT C La Capacia d'un condensador és la relació consan enre la càrrega elècrica que rep i el poencial que adquireix. C = Q/V La unia de mesura de la capacia és el FARAD microfarad (μf) = 10 6 F nanofarad (ηf) = 10 9 F picofarad (ρf) = F 2.2 ASSOCIACIÓ SÈRIE: C1 C2 C3 1 CT = 1 C1 1 C2 1 C3 5 F.C.M

6 PARAL.LEL: C1 C2 CT =C1 C2 C3 C3 2.3 CÀRREGA I DESCÀRREGA CÀRREGA: 1 2 VA VB VR VCond Vp = VR VCond VC Posició 1 del commuador: Inicialmen el Condensador esà descarrega: Vcond = 0V per an VB = VC =0V, i el circui equivalen seria: 1 VA Vp=20V IT VB VR Vcond = 0V VC IT = VR / R = 20/2 = 10 A 6 F.C.M

7 A mesura que passa el emps, el Condensador es va carregan, i per an, augmena el seu Volage: Vcond. Al augmenar Vcond necessàriamen disminueix VR, i per an s'ha de veure que la Inensia va disminuin. q Q=C.(VBVC) 63% de Q = R.C IT Vcond Imax = 10 A Vp =20v Temps de càrrega: Tcàrrega= 3. R.C 7 F.C.M

8 DESCÀRREGA Posició 2 del commuador: El condensador esà carrega inicialmen i é un Volage de 20 V, per an la I inicial serà de 10A. Però el condensador es va descarregan, i va perden Volage, per an la I va disminuin fins que desapareix del o. Al final Vcond= 0v, I=0A 2 VA VB VC VR Vcond = 20V Vcond Vp =20v Imax = 10 A IT 2.4 EL CONDENSADOR EN CC I EN CA CC: El Condensador es compora, una vegada s'ha carrega (règim permanen), com un circui ober. CA: El condensador es carrega i descarrega a cada cicle de corren alern. 8 F.C.M

9 2.5 TIPUS I APLICACIONS Podem clasificar els condensadors: Fixos: segons el dielècric que usen: Paper Plàsic Polieser Mica Ceràmics Elecrolíics Variables i Ajusables: Per a sinonizadors de freqüència (ràdio) 3.LA BOBINA Si enrollem un fil de coure envernissa sobre una forma cilíndrica, formarem una inducància o bobina. L 3.1 AUTOINDUCCIÓ En passar corren elècric per un conducor, es crea un camp magnèic al seu volan. Si el corren que circula és CC (corren circulan sempre en el maeix seni), llavors el camp magnèic ambé é sempre el maeix seni, en canvi si el corren elècric varia(ca), el camp magnèic ambé varia (canvia el seu seni) i apareix (s'indueix) en el conducor un Volage o fcem. I I I N S 9 F.C.M

10 CAMP MAGNÈIC D'UN IMANT BOBINA CORRENT ELÈCTRIC PASSANT PER UNA BOBINA N N S L Quan passa corren elècric per una bobina, aquesa es convereix en un iman. Quan més longiud(l) ocupa la bobina, i més voles (n) ingui més inens serà el seu camp magnèic. 3.2 COEFICIENT D'AUTOINDUCCIÓ El coeficien d'auoinducció, és la caracerísica de la bobina quan per a ella passa corren alern. I dóna informació sobre la rapidesa en que la bobina crea camp magnèic quan varia el corren. El seu símbol és L, i es mesura en Henrys (H). 3.3 ASSOCIACIÓ. Sèrie paral.lel L1 L1 L2 L2 LT=L1L2 1 = 1 1 LT L1 L2 3.4 COMPORTAMENT EN UN CIRCUIT En CC: Es compora, passa el règim ransiori, en una Resisència de valor mol baix. En CA: A cada cicle de corren va provocan l'exisència d'un camp magnèic variable, i per an apareix una força conraelecromoriu (volage) elevada. S 10 F.C.M