ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 1

Transcripción

1 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 1 OBJECTIU En el marc del Projecte Europeu sobre el tren d'alta velocitat, es pretén dur a terme un estudi de captació de possibles usuaris del TAV. Es tracta de definir els àmbits territorials o població dels municipis susceptibles de ser usuaris de l estació del TAV de Girona, així com, en conseqüència, de les seves estacions veïnes, Figueres i Barcelona, ja que es pretén tenir en compte els possibles usuaris de l estació tant amb origen a Girona i destinació a Barcelona o Figueres, com amb origen a Figueres o Barcelona i destí a Girona. Partint de criteris de temps d accés a una destinació final, i del cost de la mateixa, s intenta definir l àmbit on el TAV seria competitiu respecte els altres transports. METODOLOGIA El primer que s ha fet és definir l àmbit territorial sobre el que es realitzarà l estudi. L àmbit territorial d estudi es marca a partir dels grans àmbits de definició de mobilitat laboral obligada, que marquen una dimensió crítica de mobilitat respecte Girona, que tenint en compte com a àmbit de captació tot Catalunya, seria una zona que va del Baix Llobregat a l Alt Empordà. Un cop definit el corredor per mobilitat laboral, es parteix d una base d anàlisi com és la comarca, que és una divisió estadística que permet fer recomptes de població, entre d altres. En el cas de l estació de Girona, l àmbit territorial a estudiar és des del Baix Llobregat, el Vallès Oriental i l Occidental, el Barcelonès, el Maresme, la Selva, la Garrotxa, el Pla de l Estany i el Baix i l Alt Empordà, com a àmbit amb població susceptible de ser usuària del TAV, des de les estacions de Figueres o Barcelona amb destinació a Girona.

2 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 2 En el cas de l Estació de Barcelona, l àmbit a tenir en compte són les comarques del Baix i l Alt Empordà, el Gironès, la Garrotxa, el Pla de l Estany i la Selva, com a municipis amb població susceptible de ser usuària de les estacions de Figueres o Girona amb destinació a Barcelona. En el cas de l estació de Figueres, l àmbit d estudi va des del Vallès Oriental, el Maresme, la Selva, la Garrotxa, el Pla de l Estany, el Gironès i el Baix i Alt Empordà, com a àmbit amb població susceptible d utilitzar l estació de Girona amb destinació a Figueres. Es considera que els dos criteris bàsics per a escollir un o altre mitjà de transport són el temps que es tarda fins a la destinació desitjada i el cost del trajecte; i que els competidors del TAV podrien ser la resta de trens que operen en aquests trajectes (Catalunya Express i Delta) i el cotxe. Els autobusos de línia no es tenen en compte en l estudi per tenir un ús molt baix en les últimes dades de mobilitat laboral obligada en aquests recorreguts, i per la seva menor freqüència, en comparació amb els trens. Mobilitat Laboral Obligada Origen Destí Mitjà. Bus Total Girona Figueres Girona Barcelona Barcelona Girona Figueres Girona 3 380

3 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 3 Temps L objectiu és, doncs, conèixer l àmbit territorial de captació d usuaris de l estació TAV de Girona, i per tant, referent al temps, cal saber, quina és la opció que possibilita arribar a una destinació amb el mínim de temps. Així, es valora el temps que es tarda en anar des de qualsevol municipi de l àmbit d estudi als tres municipis on hi ha previstes les estacions de TAV, que són Girona, Barcelona i Figueres, per tant es calcula el temps que es tarda fins les estacions i el temps de recorregut en tren entre les 3 estacions en totes direccions. Per tal de poder comparar temps i modes de transport, es calcula el temps de cada un dels municipis a la seva destinació final en els diferents transports.

4 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 4 Mode de transport: COTXE El primer és el càlcul del temps que es tarda en cotxe d un municipi a cada una de les tres destinacions. A partir d una base de dades amb la informació del temps que es tarda per carretera entre tots els municipis, es representa gràficament el temps des de cada municipi a cada una de les tres destinacions estudiades, utilitzant la via més ràpida. La representació gràfica es fa amb una gradació de colors en intervals de 5 minuts. El càlcul del temps per carretera entre els diferents municipis és realitzat a partir d un grafo de carreteres amb la informació de les distàncies dels diferents trams i de les velocitats màximes permeses en cadascun. Mapa 1: Temps total d un municipi a destinació, per carretera.

5 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 5 Mode de transport: TREN + COTXE El segon és el càlcul del temps total que es tarda d un municipi a una de les tres destinacions en els tres tipus de tren que operen o operaran en aquestes trajectes, que són: el tren Delta : aquest és un tren que s atura a totes les estacions, i per tant la opció més lenta quant a trens. Els temps entre les diferents estacions es treuen de la Renfe (Red Nacional de Ferrocarriles). el tren regional o Catalunya Express : és un tren que s atura només a les estacions més importants, i per tant, fa el trajecte en menys temps que el Delta. Els temps entre les diferents destinacions es treuen de la Renfe. el Tren d Alta Velocitat (TAV), que s atura només a les estacions de Barcelona, Girona i Figueres, i agafa, a més a més, velocitats molt més grans. S estima que a una velocitat mitjana de 170 km/h 1, els temps entre les estacions són els següents: Girona-Barcelona: 35 minuts Girona-Figueres: 15 minuts Barcelona-Figueres: 50 minuts En tots els casos es considera que per arribar a la destinació final desitjada en tren, cal accedir a l estació de tren més propera en cotxe, només es considera que no l utilitzen les persones dels municipis amb estació de tren. Per tant s estima l ús combinat de cotxe i tren, considerant que el recorregut en cotxe és des de l origen a l estació de tren més propera. 1 Es considera poc probable que les velocitats mitjanes del TAV entre estacions amb caràcter regional com és el cas d aquest estudi assoleixi velocitats superiors ja que són distàncies de recorregut molt breu. Es valora l enllaç entre estacions a partir de trens regionals ràpids però no amb característiques de TAV.

6 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 6 Definició de l àmbit d influència de les estacions segons el tipus de tren (Delta, Catalunya Express o TAV) i el temps d accés per carretera. Per tal de saber quan es tarda d un municipi a la seva destinació en tren, cal saber primer quina estació de tren utilitzen i quan tarden a arribar-hi en cotxe (en principi la més propera en temps), i segon quant temps tarda el tren des de l estació a la destinació final. Per fer-ho es parteix de la base de dades amb la informació del temps que es tarda per carretera entre tots els municipis, i es busca el temps mínim de cada municipi a cada estació de tren. Dit d una altra manera, cada municipi té la opció de triar entre totes les estacions possibles on pot anar a buscar cada tren (el càlcul es fa per cada tipus de tren, Delta, Catalunya Express i TAV). Així s esbrina quina és l estació més propera en temps a cada municipi i s obté com a resultat un mapa amb l àrea d influència de cada estació. Mapa 2: Temps en cotxe fins a l estació amb parada Delta més propera. Mapa 3: Temps en cotxe fins a l estació amb parada Catalunya Express més propera. Mapa 4: Temps en cotxe fins a l estació amb parada TAV més propera (2 versions).

7 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 7 A aquesta base se li afegeix el temps que tarda el tren des de cada estació a la seva destinació final, i s obté com a resultat un mapa amb l àrea d influència de cada estació i el temps total que es tarda d un municipi a la seva destinació final en tren (proximitat temporal). Mapa 5: Temps total d un municipi a destinació. En cotxe fins a l estació amb parada Delta més propera, més temps del tren. Mapa 6: Temps total d un municipi a destinació. En cotxe fins a l estació amb parada Catalunya Express més propera, més temps del tren. Mapa 7: Temps total d un municipi a destinació. En cotxe fins a l estació amb parada TAV més propera, més temps del tren (2 versions). Els temps es representen gràficament en intervals de 15 minuts, i en el cas del cotxe també en una segona versió en intervals de 5 minuts, que ofereixen una visió molt més concreta del temps que es tarda d un municipi a la seva destinació final (Girona, Barcelona o Figueres).

8 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 8 També en el cas de l anàlisi del TAV es calcula una segona versió, amb diferent metodologia. S estima que en el cas de les estacions TAV, que són poques i més allunyades en el territori que la resta d estacions de tren, el criteri per escollir-ne una o l altra, més que la proximitat a l estació, és que el trajecte final sigui el més òptim en temps, és a dir, que per una persona de Banyoles, per molt que tingui l estació del TAV de Girona més a prop, no sempre hi agafarà el tren, l agafarà per anar a Barcelona, però per anar a Figueres hi va en menor temps directament en cotxe que agafant el TAV a Girona. A cada municipi, per tant, se li dóna la opció d anar a totes les estacions TAV i se ls hi suma, els temps per carretera fins a l estació i el temps de l estació TAV fins a la destinació final. En el cas que l estació TAV més propera en temps sigui també la seva destinació final, llavors s entén que només s utilitza el cotxe per fer el trajecte.

9 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 9 Un cop conegut el temps total d arribada a la destinació final en les diferents opcions, es tria el temps mínim, i es coneix així, aquest temps mínim d arribada de cada municipi a un destí si tria una estació TAV o hi va directament en cotxe, i és possible, per tant, definir nous àmbits d ús de cada estació tenint en compte el temps total de trajecte. Es representa en intervals de 5 minuts per a tenir una visió més concreta. Finalment, amb aquestes dades, es pot valorar quina és la millor opció de transport per a les persones de cada municipi per arribar a la seva destinació final en el mínim temps possible. En aquest cas es descarta el tren Delta per ser una opció molt més lenta que la resta. Tenint en compte, doncs, el temps en cotxe, en tren Catalunya Express i en TAV de cada municipi a la seva destinació, es crea una nova base de dades

10 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 10 d on s escull per cada municipi el temps mínim a la seva destinació i el tipus de transport utilitzat. El resultat és un mapa on es representa la millor opció per anar de cada municipi a les tres destinacions estudiades i el temps mínim que triga. Es pot veure, doncs, si el TAV és, per als diferents municipis, competitiu quant a temps respecte el cotxe i la resta de trens. Mapa 8: Temps total d un municipi a destinació. Temps mínim i transport utilitzat. I un últim càlcul útil a fer és el de la diferència entre el temps d utilitzar el cotxe o el TAV per arribar a una destinació, amb el que s obté com a resultat els minuts que es guanyaria al cotxe utilitzant el TAV. Mapa 9: Diferència de temps entre utilitzar el cotxe o el TAV.

11 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 11 Cost L objectiu és, igualment, conèixer l àmbit territorial de captació d usuaris de l estació TAV de Girona, i per tant, referent al cost del trajecte, cal saber quina és la opció que possibilita anar a una de les tres destinacions amb el mínim cost possible. Per tal de poder comparar els costos i els modes de transport, es calcula el cost de cada un dels municipis de l àmbit d estudi a la seva destinació en els diferents tipus de transport: cotxe, tren Catalunya Express i en TAV. En aquest cas es descarta el tren Delta per ser una opció massa semblant al Catalunya Express i més lent, i per tant no se l considera competidor directe del TAV.

12 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 12 En primer lloc es calcula el cost en cotxe, per carretera, des de cada un dels municipis a cada una de les tres destinacions estudiades. A partir de la base de dades amb les distàncies entre els diferents municipis, es calcula el cost a 0,17 el quilòmetre l any 2005, i a aquest se li suma un cost que anomenem d accés a la ciutat, estimat a partir del temps d accés a l estació, el que seria un cost de congestió de la ciutat i de l estimació del cost de l aparcament, comptant un percentatge d aparcament de pagament a la setmana (calculat a partir del temps estimat d accés a l estació des de l entrada de les ciutats i del preu dels pàrkings a cadascuna de les ciutat amb estació). Aquest cost es suma a les ciutats amb estació de tren, ja sigui regional o TAV, ja que es considera que a aquestes ciutats és on s anirà en cotxe, ja sigui perquè és la destinació final de l usuari o perquè es va a l estació de tren per agafar aquest transport fins a la seva destinació final, i són les següents: Figueres: 4,15 Flaçà: 0,46 Girona: 6,3 Caldes de Malavella: 0,46 Sils: 0,46 Sant Celoni: 0,69 Barcelona: 2,95 - En el cas de Barcelona, es considera, com a opció possible i més utilitzada, que els usuaris accedeixen a l estació en transport públic, per tant aquest preu és una estimació del cost d aquest transport. En el cas que hi accedeixin en cotxe, el cost estimat és de 8,6. Finalment, al cost en cotxe a la destinació final s hi suma el preu de l autopista, ja que, per les distàncies llargues és inviable per temps no agafar l autopista, i per tant que és un cost fix que cal tenir en compte. Segons les tarifes d autopista del 2005, es suma a cada municipi la quantitat que li pertoca estimant que a agafa l autopista a l entrada més propera, segons si

13 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 13 tenen per destí Girona, Barcelona o Figueres, considerant que els municipis més propers a la destinació final no accedeixen a l autopista (tarifes annexes). Mapa 10: Cost d accés en cotxe d un municipi a destinació, amb cost addicional de congestió de la ciutat. Per tant, el cost d accés origen-destí (Barcelona-Figueres-Girona) en cotxe combina el cost per quilòmetre, més el cost d accés a la ciutat, més el cost de l aparcament, més el cost de l autopista). En segon lloc es calcula el cost des de cada municipi a les tres destinacions finals en tren Catalunya Express. A partir de la base de dades on es prioritzava el temps per triar l estació amb parada Catalunya Express més propera, i on per tant, ja se sap cada municipi quina estació tria, es calcula el cost en cotxe (cost per quilòmetre més cost d accés a la ciutat) d anar a aquesta estació i se li suma el cost del

14 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 14 bitllet de tren de l estació a la destinació final (segons les tarifes de Renfe del 2005), que són les següents, en euros: Nom municipi amb estació Cost del tren a Girona Cost del tren a Figueres Cost del tren a Barcelona Figueres 2,55 0 8,65 Flaçà 1,45 2 7,2 Girona 0 2,55 6 Caldes de Malavella 1,45 3,2 5,65 Sils 1,45 3,2 5,15 Sant Celoni 3,2 5,15 3,9 Barcelona 6 8,65 0 Es considera que, per anar a agafar el tren regional, la prioritat per als usuaris és la proximitat a l estació, més que el cost per arribar-hi. El resultat és un mapa amb l àrea d influència de cada estació i el cost total d un municipi a la seva destinació final en tren Catalunya Express. Mapa 11: Cost d accés d un municipi a destinació. Cost en cotxe fins a l estació més propera, més cost addicional d accés a la ciutat, més cost del trajecte en tren Catalunya Express.

15 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 15 A partir d aquest dos mapes inicials, es pot aconseguir saber quina diferència de preu hi ha entre accedir a Girona, Figueres o Barcelona en cotxe o fer-ho en tren Catalunya Express. A partir de les bases de dades amb els costos de cada opció per cada municipi, es fa el càlcul de la diferència de preu entre un transport i l altre, i en resulta un mapa amb la diferència de cost entre els dos transports per cada municipi. Mapa 12: Diferència de costos: Cotxe/tren Catalunya Express, d un municipi a destinació. En tercer lloc es calcula el cost des de cada municipi a les tres destinacions finals en TAV (en cotxe fins a l estació TAV més propera i en TAV fins a la destinació final).

16 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 16 Es calcula el cost total d un municipi a cada una de les destinacions estudiades per carretera (cost per carretera, més cost d accés a la ciutat més cost d autopista). A partir d aquí es busca quina és l estació més propera en cost a cada municipi, i es pot crear doncs, l àrea d influència de cada estació TAV segons el cost d accés a la mateixa. Un cop ja cada municipi ha triat una estació TAV com a més propera en cost a la que anar per fer el seu trajecte en tren, se li suma el preu del bitllet del TAV, que és següent estimat a partir dels preus per quilòmetre a d altres trajectes que ja funcionen a Espanya, en euros 2 : Nom municipi amb estació Cost del tren a Girona Cost del tren a Figueres Cost del tren a Barcelona Figueres 5, ,92 Girona 0 5,16 12 Barcelona 12 16,92 0 El resultat que s obté és un mapa amb l àrea d influència de cada estació TAV segons el cost, i amb la representació del cost en euros que li suposa a la població de cada municipi l accés a cada una de les tres destinacions en TAV (comptant l accés a l estació TAV en cotxe i les despeses addicionals). Mapa 13: Cost d accés d un municipi a destinació, prioritzant estació segons cost més baix (inclou possible autopista), més cost d accés a la ciutat, més cost del trajecte en TAV. 2 A partir dels preus dels bitlltets de l AVE Madrid-Sevilla i Madrid-Ciudad Real, s estima un preu mitjà per quilòmetre de 0,12 l any 2005.

17 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 17 A partir d aquest mapa de cost d un municipi a un altre en TAV, i del mapa inicial del cost per carretera, es pot aconseguir saber quina diferència de preu hi ha entre accedir a Girona, Figueres o Barcelona en cotxe o fer-ho en TAV. A partir de les bases de dades amb els costos de cada opció per cada municipi, es fa el càlcul de la diferència de preu entre un transport i l altre, i en resulta un mapa amb la diferència de cost entre els dos transports per cada municipi. Mapa 14: Diferència de costos: Cotxe/tren TAV, d un municipi a destinació.

18 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 18 Finalment, amb aquestes dades, es pot valorar quina és la millor opció de transport per a les persones de cada municipi per arribar a la seva destinació final amb el mínim cost possible. Tenint en compte, doncs, el cost del cotxe, el del tren Catalunya Express i el del TAV de cada municipi a la seva destinació, es crea una nova base de dades d on s escull per cada municipi el cost mínim a la seva destinació i el tipus de transport utilitzat. El resultat és un mapa on es representa la millor opció per anar de cada municipi a les tres destinacions estudiades amb el mínim cost possible. Es pot veure, doncs, si el TAV és, per als diferents municipis, competitiu quant a preu respecte el cotxe i la resta de trens. Mapa 15: Cost mínim d un municipi a destinació i transport utilitzat.

19 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 19

20 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 20 RESULTATS L Àmbit d anàlisi: L àmbit d anàlisi abraça uns 150 km nord-sud i uns 75 d ample a la zona oest de Catalunya, més concretament inclou les comarques de l Alt i Baix Empordà, El Pla de l Estany, la Garrotxa, el Gironès, la Selva, el Maresme el Vallès Oriental i Occidental, el Barcelonès i el Baix Llobregat. La xarxa de carreteres: Existeix una xarxa de connexió que enllaça les tres ciutats (Barcelona, Girona i Figueres) per autopista. Morfologia de les connexions:

21 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 21 Accessos a la ciutat de Girona

22 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 22 Accessos a la ciutat de Figueres Girona es situa 70 km del nord (Figueres) i a 100 km de Barcelona. Les distàncies màximes d accés a Girona són de 85 minuts en cotxe. Des de Barcelona el temps és d entre 60 i 65 minuts i des de Figueres de 36 a 40, són, doncs, recorreguts curts. La Mobilitat Laboral Obligada (MLO): Del total de població que es desplaça per mobilitat obligada a Barcelona, un 0,57% prové de l àmbit d influència. Girona és el municipi més emissor de

23 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 23 població a Barcelona (626 persones), seguit per Blanes (367), Lloret (190) i Figueres (170). Per comarques, la Selva (1379), el Baix Empordà (977) i Gironès (919) són les més destacades. L àmbit de mobilitat més compacta, que abasta més territori, és el litoral, des de Blanes a Begur, amb continuïtat amb el sector sud, enllaçant amb Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna, ja al Maresme. Existeix doncs, una franja de costa que si que és significativa quant a mobilitat respecte Barcelona. Els casos de Figueres i Girona són aïllats, només destaquen Banyoles (111 persones) i Salt (50). Tret de Figueres i Banyoles, la resta es troba entre 45 i 60 minuts de Barcelona en cotxe. Quant a la mobilitat laboral obligada respecte Figueres, aquesta s origina bàsicament als municipis de l Alt Empordà (un 97,7% dels 14310), sobretot als municipis més propers i als costaners (Roses i Castelló d Empúries). Del 8,3% restant, extern a la comarca, 277 persones (un 12%) venen de Girona ciutat, i la resta de Barcelona, Olot, Banyoles i Salt. La dinàmica d atracció de MLO és mínima i majoritàriament es troba a la franja d entre 10 i 20 minuts de recorregut en cotxe per accedir-hi. Girona com a emissora de mobilitat a Figueres i Barcelona. La ciutat de Girona envia 277 persones a Figueres i 626 a Barcelona, 903 en total. El Gironès envia 919 persones a Barcelona i 443 a Figueres, 1462 en total. L àrea de cohesió de Girona envia 455 persones a Figueres i 935 a Barcelona, 1390 en total. Girona és el centre emissor més rellevant. En el millor dels casos, entenent que l àrea de cohesió és ciutat, es passaria a tenir 500 viatgers diaris més per mobilitat laboral obligada. Per mobilitat laboral obligada es generen desplaçats.

24 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 24 Girona com a receptora de mobilitat de Figueres i Barcelona. El 2001 Girona rep persones per mobilitat laboral obligada. Per comarques, el Gironès és la comarca que hi envia més persones, 8240, seguida per La Selva (2414), el Baix Empordà (1691), El Pla de l Estany (1211) i l Alt Empordà (1114). Per ciutats, les emissions més importants venen de Salt (3464 persones), Banyoles (677), Sarrià de Ter (669), Sant Gregori (504), Vilablareix (474), Quart (460), Bescanó (427), Cassà de la Selva (381), Figueres (380), Santa Coloma de Farners (343), Barcelona (337), Sant Feliu de Guíxols (336) i Caldes de Malavella (316). La ciutat de Figueres genera una mobilitat laboral obligada de 657 persones, respecte Girona, sumant les entrades i les sortides. La ciutat de Barcelona, en genera més, 963. Mobilitat generada per estudis. A Girona hi venen a estudiar 215 persones de Barcelona i 412 de Figueres, i de Girona van a estudiar 748 persones a Barcelona i 1 a Figueres. Això fa un total de mobilitat de 963 persones Girona <-> Barcelona i de 413 Girona <-> Figueres. Així, el total de mobilitat a Girona, obligada per treball i estudis, és de 1926 persones respecte Barcelona i de 1070 respecte Figueres. Accés a l estació de tren més propera. Les possibilitats d accés ràpid a una estació amb parada del tren Delta són molt elevades, perquè la major part dels municipis per on transcorre el tren tenen parada de Delta. La freqüència amb que passen és de 9 trens al dia

25 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 25 d anada de Figueres a Barcelona i de 8 trens al dia de tornada de Barcelona a Figueres. Les estacions amb un àmbit d influència més gran són les de Flaçà, que abasta la Costa Brava des de Palamós a Torroella de Montgrí, i la de Caldes, que abasta des de Platja d Aro a Santa Cristina. Girona abasta només la part oest, amb poca població : Salt, Sant Gregori, Canet d Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres. Quant a l àmbit de captació de les estacions amb parada de tren Catalunya Express, es mantenen Flaçà i Caldes com les estacions amb un àmbit més gran de captació. Aquestes dues, juntament amb Sils, es reparteixen la costa fins a l Escala. Girona només abraça pel sud fins a Quart, Fornells i Aiguaviva, i s estira fins el nord-oest fins la Garrotxa-Banyoles. Besalú i la resta del nord van ja a buscar el tren a Figueres. El nombre de persones amb què compta cada estació Catalunya Express és el següent (segons les dades de població del 2005). Estació Població Població del municipi amb Índex de captació àmbit(a) estació (b) (a/b) Figueres ,06 Flaçà ,7 Girona ,9 Sant Celoni ,3 Sils ,2 Caldes ,4 L últim en pes territorial correspon a Girona: per tant, és la ciutat que té un àmbit de captació més reduït.

26 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 26 L àmbit de les estacions Delta, es troba molt disgregat entre les diferents estacions. Estació Població àmbit Població del municipi amb estació Índex de captació Figueres ,4 Girona ,3 Tant Girona com Figueres, com a estació Delta, tenen molt poc àmbit d influència, i per tant no es pot competir. Aquest és un tren que no té una lògica regional (molt local). Àmbit de les estacions TAV Estació Població àmbit Població del municipi amb estació Índex de captació Figueres ,84 Barcelona ,8 Girona ,4 Càlcul de població per intervals de temps a Girona: % de població respecte el total de l àrea excloent Girona ( persones): Temps Població àmbit % població , , , , ,73 El temps màxim de recorregut entre estacions és de 35 minuts (Girona- Barcelona), per tant, considerant com a molt el fet d invertir el mateix temps per anar a l estació que el temps del tren, surt que les quotes de captació són baixes. A més, 35 minuts de tren i 30 per arribar a l estació, fan 65 minuts, que és el que es tarda en anar en cotxe a Barcelona des de Girona, per tant,

27 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 27 aquest temps és el màxim que es pot tenir en compte perquè el TAV sigui competitiu. Del 2001 al 2005, la població de l àrea ha passat de a persones. Aplicant el mateix creixement a la mobilitat, es pot obtenir que el 2006, la mobilitat obligada per estudis i treball serà de 3834 persones (2050 sortides i 1784 entrades), respecte Barcelona i Figueres. Temps de recorregut a destí en tren+cotxe. Des de Girona, a l àmbit reduït d accessibilitat (6 municipis comptant Girona) se li afegeix la lentitud del tren. Des de Girona, el temps de recorregut amb tren és de 1h i 35 per 100 km, amb una mitjana de 70 km/hora. La resta de municipis d accés estan per sota dels 75 minuts. Respecte el cotxe (60 ) resta molt lluny de ser competitiu. Amb destí a Girona, el Delta es mostra útil en municipis propers a la ciutat, que compten amb estació. Té funcions de tramvia urbà entre Maçanet i Sant Jordi Desvalls (30 ). El temps de tren Catalunya Express i cotxe es troba encara per sobre del recorregut en cotxe (90km/h), però més ajustat. El tren Catalunya Express és qui té la relació d accés estació-temps de tren més equilibrada. És a dir, el recorregut total de temps en cotxe i tren, al ser similar, fa que l àmbit de l estació Catalunya Express sigui més ampli, sobretot pel nord-oest, on no hi ha tren a prop. Amb tot, el temps des dels municipis dins l àmbit de captació del tren Catalunya Express de Girona, tarden entre 75 i 100 a arribar a Barcelona, i entre 31 i 45 (els més propers) i entre 44 i 70 (els més allunyats al nord) per anar a Figueres. Per temps, el tren Catalunya Express no és encara competitiu. Només és vàlid per als municipis amb estació de tren o per als molt propers.

28 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 28 En TAV, l accés a Girona des de Barcelona es redueix a la ciutat si tenim en compte que la millora del TAV ha de ser clarament per temps, per tant, inferior als 45 totals d accés (31-35 ). En el cas de Figueres, l àmbit de captació cap a Girona es redueix a Figueres i el conjunt de municipis perimetral, al voltant d una franja de 10 km: això són 17 municipis i persones. Amb tot, 13 dels 17 municipis es troben a una distància d entre 26 i 30 de Girona, temps molt igual al del cotxe. De Girona a Figueres i Barcelona. A Figueres, la franja competitiva, inferior als 30, està formada per Girona i 9 municipis més, en total persones. A Barcelona, aquesta franja, considerada a partir de menys de 60, s eixampla al nord i al sud, però el guany real de temps important (<45 ) es redueix a Girona, Sarrià i Vilablareix (92897 persones). En la franja de 45-50, s hi troben els anteriors municipis i 7 més (38408 persones més). Entre els 50 i 55 s hi troben 10 municipis més, tant del nord com del sud (27934). El tram vàlid, sense comparar costos, i on el temps de recorregut és un xic inferior al cotxe, aplega persones. A Figueres, la franja inferior als 25, abraça persones i 11 municipis. Cal però, posar en relació el temps i el cost del trajecte, ja que per ser compatible, els costos han de ser iguals o inferiors, i la freqüència molt elevada. Comparació de temps i transport utilitzat. Per criteris estrictes de temps (accés estació en cotxe més TAV), el TAV és una bona opció pels municipis que es troben més allunyats del municipi de destí i que, per tant, l accés a l estació més propera al TAV, condiciona

29 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 29 l àmbit d influència. Així, amb destí a Barcelona des de Girona, els municipis més atractius, pel TAV, són els compresos entre el Gironès, el Baix Empordà, el Pla de l Estany i la Garrotxa sud. La reducció de temps de 60 a 35 des de Girona a Barcelona, permet fer útil el desplaçament a l estació de Girona, amb tot, si prenem com a referència un guany temporal mínim de 10 minuts respecte el cotxe en el desplaçament, (per tant, els municipis que estan a màxim 50 minuts de recorregut combinat a Barcelona des de Girona), es redueixen a 12. Els municipis en què la diferència entre cotxe i TAV superen els 10 de guany són Sant Julià del Llor i Bonmatí, Vilobí d Onyar, Riudellots de la Selva, Campllong, Quart, Fornells de la Selva, Cassà de la Selva, Forallac, Palau-Sator, Fontanilles, Torrent i Pals. I els que tenen un guany de fins a 15 minuts són pel sud Bescanó, Aiguaviva, Vilablareix i Llambilles i pel nord des de La Bisbal d Empordà, fins al límit de l àmbit de captació de l estació de Girona. Girona-Barcelona: els guanys temporals superiors a 15 minuts més en cotxe es centren en 8 municipis: Girona, Sant Gregori, Canet d Adri, Sant Martí de Llémena, Sant Aniol de Finestres, Salt, Sarrià i Cruïlles (123531). La franja de municipis que guanyen entre 10 i 15 en el desplaçament en TAV respecte Barcelona es situen al nord de Girona, des de Sarrià a Bàscara (S-N) i de Sales de Llierca a Torroella de Montgrí (O-E), amb les excepcions de Llambilles, Vilablareix, Aiguaviva i Bescanó. De Girona a Figueres, per amb un guany de més de 15 minuts, s hi troben Girona, Salt i els municipis de la Vall del Llémana, i l eix Girona-Amer, i pel sud fins a Vilobí. A Sarrià de Ter i la resta de municipis del sud, des de Quart fins al Maresme, el guany és d entre 6 i 10 minuts, accedint a Girona, a l estació TAV. El cost és, per tant, important per condicionar els 6-10 de guany. Accés a Girona: l àmbit d accés en cotxe (on el guany temporal no existeix en TAV), abraça pràcticament des de Figueres a Barcelona. Per tant, són les dues ciutats, les emissores bàsiques de TAV en comparació amb el cotxe.

30 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 30 Cost d accés (en euros): Accedir de Girona a Barcelona en TAV o en Catalunya Express multiplica el cost per 2,2 (duplica). Aquest increment de 6-7 euros per trajecte és, el que augmenta el cost, per tant, als viatgers que accedeixen a Girona. Per tant, la relació de temps-cost de guany ve marcada per la diferència de 6. El cost del TAV és el que determinarà el guany possible en temps. Per tant el que cal qüestionar-se és, per aquest preu, quin temps val la pena estalviar-se, o dit d altra manera, quant s està disposat a pagar per l estalvi de temps? Els grans perjudicats són els municipis que perden estació de tren Catalunya Express o que hi accedeixen i que ara es veuen obligats a accedir a l estació TAV, cosa que suposa un increment important de cost tant de tren (6 ) com d accés a l estació, per exemple: Municipi Cost en Catalunya Express Cost en TAV L Escala Flaçà Cassà de la Selva Caldes de Malavella Palamós Santa Coloma de Farners El cost del TAV és molt elevat en comparació al Catalunya Express (el duplica) i, a més, obliga al desplaçament a estacions TAV, encarint l accés en cotxe. La pèrdua d estacions i l augment del preu del bitllet no ofereix atractiu, que només es pot basar en temps de millora. Cal veure doncs, aquests municipis, quina millora obtenen. Diferència de costos cotxe-catalunya Express. El tren Catalunya Express es mostra clarament rendible per costos respecte el cotxe. Aquesta és una opció clara per la mobilitat, inqüestionable en llocs de

31 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 31 fàcil accés a l estació (sense cost i congestió). Solament una franja de municipis del Pla de l Estany i propers a Girona, que no tenen accés a Girona amb el tren Catalunya Express perquè estan obligats a agafar el cotxe per arribar-hi, queden fora. En la relació entre estacions de Girona i Figueres, la franja de municipis del Pla de l estany i Garrotxa sud, opten clarament pel cotxe, per la dificultat d accés a l estació. Les diferències de cost estimat arriben, com a màxim, a 22. El cost mitjà en el conjunt del sector suposa un guany d entre 5 i 10. El guany més important en cost és de Girona (i Figueres) respecte Barcelona, per l augment de distància. El guany des de Girona a Barcelona és de 26. Considerant el cost d accés en cotxe a l estació de Girona, els municipis de l àmbit d aquesta ciutat tenen guanys d entre 18 i 20. Les estacions de Sils i Caldes són especialment rellevants, pel nombre de municipis que hi accedeixen, que tot i ser més propers a Barcelona, el guany és d entre 20 i 22. Diferència de costos cotxe-tav. Respecte el TAV, el cotxe és encara més barat, encara que les diferències de cost baixen notablement. De Girona a Figueres, de ciutat a ciutat, el cost en TAV és de 8 inferior. Als municipis més immediats, però, el guany és molt poc (3-4 més car en cotxe a Salt). El guany en TAV és molt poc, i augmenta a mesura que ens allunyem del destí. És molt rellevant la distància entre origen i destí i l accés a l estació. Si s ha d accedir a una estació en cotxe i la distància entre estacions és inferior a 100 km, el guany del TAV és molt baix. Per tant, de Girona a Figueres, l estació TAV no té sentit excepte pels Gironins.

32 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 32 De Girona a Barcelona: té sentit pels de Girona sobretot (20 més car en cotxe), i pels municipis més allunyats de Girona pel nord, entre les estacions de Figueres i Girona. Una àmplia franja de municipis del Baix Empordà, l Alt Empordà, el Pla de l Estany i la Garrotxa es troben en la zona de de guany en TAV. La comoditat del cotxe, representa un cost d entre 5 i 10 e per una àmplia franja de municipis entre Begur i Sant Feliu de Guíxols, a la costa, i de Llagostera a Santa Coloma de Farners i Amer. Per tant, l atractiu del TAV és molt poc, ja que tot i que el desplaçament en cotxe és car, el TAV no és prou econòmic com per ser atractiu respecte aquesta opció ni representa un guany de temps molt elevat. Per accedir a Girona, des de Figueres i Barcelona, és rendible en euros fer-ho des de les ciutats de Figureres i Barcelona o del sud de Barcelona-Baix Llobregat. Entre Barcelona i Girona, i entre Figueres i Girona, és més barat el cotxe. Per tant, els accessos a Girona no solucionen res amb el TAV. Comparació del cost mínim respecte el tipus de transport. Per anar de Girona a Barcelona, el tren Catalunya Express és la opció clarament més barata. De Girona a Figueres, l àmbit d influència de l estació acaba a Sant Julià de Ramis Palol de Revardit. Des d aquí, el cotxe és més barat. Flaçà, Caldes i Sils, recullen la població de la costa. Per accedir a Girona, la franja de municipis propers, amb exclusió de Celrà- Juià, és millor accedir-hi en cotxe perquè no disposen d estació. Tret d aquesta franja immediata, el Pla de l Estany o i la Garrotxa sud, només tenen opció en cotxe. La relació cost temps en TAV

33 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 33 Girona - BCN Pel conjunt de l àmbit, l accés a Barcelona és més assequible, econòmicament, amb el tren Catalunya Express. L increment de cost que suposa el TAV respecte el Catalunya Express és elevat (es duplica) i, en molts casos, l accés a l estació TAV suposa un augment de cost afegit, tant per l ampliació del recorregut en cotxe fins l estació com el cost d accés o possible aparcament. La valoració tant en cost com en temps que suposa el TAV respecte el cotxe és, sobretot, a la ciutat de Girona i, seguidament, als municipis situats al nord de la ciutat, en el conjunt de l àmbit d accés (franja de L Escala a Sales de Llierca i de Pontós a Girona). D aquesta àmplia franja en destaca, per guany temporal, els municipis de la Vall del Llémena. L estalvi de temps oscilla entre minuts de Girona als minuts de la major part dels municipis del nord, més allunyats de l estació. Respecte el cost, el major benefici comparat cotxe-tav l obté la ciutat de Girona (25 de diferència) i amb un guany mitjà de 10 per la resta. La relació cost-temps permet definir tres franges d afectació amb major capacitat de captació de l estació TAV. (veure mapa). La població total és de ( a Girona, primer àmbit; 8 municipis , segon àmbit; 63 municipis , tercer àmbit) Girona Figueres La poca distància entre Girona i Figueres provoca que els municipis situats en aquesta franja optin pel cotxe, tant per temps com per cost. Els municipis que milloren en accessibilitat a través del TAV són el situats al sud de la ciutat de Girona i, lògicament i sobretot, la ciutat de Girona. La millora és però baixa en cost i temps. Solament a partir del municipi de Sils i en direcció sud el TAV es mostra avantatjós. L efecte de proximitat entre estacions resta

34 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 34 atractiu al TAV i només és vàlid en desplaçaments simples, on no es combini cotxe (accés a l estació) i TAV. La gradació d accessibilitat segons cost i temps determina un punt central d origen (Girona) i un grup de municipis al sud, distanciats, situats al sud de l àmbit d influència de l estació TAV a Girona (15 municipis persones). BCN/Figueres Girona El cotxe predomina com a opció més ràpida d accés a la ciutat pràcticament en tot l àmbit comprès entre Figueres i Girona. La dificultat d accés a Barcelona en cotxe per accedir a l estació TAV i la proximitat de Figueres respecte Girona provoquen que l atractiu del TAV es redueixi a la ciutat de Barcelona (això sí, amb un nombre potencial de població molt important) i Figueres. Mapa 16: Àmbit de captació TAV Girona (Direcció Barcelona i Figueres).

35 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 35 Mobilitat obligada per treball i estudi en els àmbits de captació. Segons les dades de mobilitat obligada del 2001, de l àmbit de captació d usuaris, hi ha un total de 1286 persones que van a treballar a Barcelona. D aquestes, 626 són de la zona 1 (Girona), 137 de la zona 2 i 523 de la zona 3. A Figueres, de l àmbit de captació hi anaven, el 2001, 305 persones. A aquestes xifres, si els apliquem el mateix índex de creixement que a la població (entorn el 25%), obtenim l estimació de mobilitat de l any 2005, que seria de 1607 persones que van cap a Barcelona i 381 que van cap a Figueres.

36 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 36 ÍNDEX DE MAPES Mapa 1: Temps total d un municipi a destinació, per carretera. Mapa 2: Temps en cotxe fins a l estació amb parada Delta més propera. Mapa 3: Temps en cotxe fins a l estació amb parada Catalunya Express més propera. Mapa 4: Temps en cotxe fins a l estació amb parada TAV més propera (2 versions). Mapa 5: Temps total d un municipi a destinació. En cotxe fins a l estació amb parada Delta més propera, més temps del tren. Mapa 6: Temps total d un municipi a destinació. En cotxe fins a l estació amb parada Catalunya Express més propera, més temps del tren. Mapa 7: Temps total d un municipi a destinació. En cotxe fins a l estació amb parada TAV més propera, més temps del tren (2 versions). Mapa 8: Temps total d un municipi a destinació. Temps mínim i transport utilitzat. Mapa 9: Diferència de temps entre utilitzar el cotxe o el TAV. Mapa 10: Cost d accés en cotxe d un municipi a destinació, amb cost addicional d accés a la ciutat. Mapa 11: Cost d accés d un municipi a destinació. Cost en cotxe fins a l estació més propera, més cost addicional d accés a la ciutat, més cost del trajecte en tren Catalunya Express. Mapa 12: Diferència de costos: Cotxe/tren Catalunya Express, d un municipi a destinació. Mapa 13: Cost d accés d un municipi a destinació, prioritzant estació segons cost més baix (inclou possible autopista), més cost d accés a la ciutat, més cost del trajecte en TAV. Mapa 14: Diferència de costos: Cotxe/tren TAV, d un municipi a destinació. Mapa 15: Cost mínim d un municipi a destinació i transport utilitzat. Mapa 16: Àmbit de captació TAV Girona (Direcció Barcelona i Figueres).

37 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 37 ANNEXES

38 ÀMBIT TERRITORIAL DE CAPTACIÓ D USUARIS DE L ESTACIÓ TAV A LA CIUTAT DE GIRONA 38 Tarifes de l Autopista: - Amb destinació a Girona, les tarifes són les següents per les diferents entrades de l autopista: La Jonquera: 4,95 Figueres: 3,25 Sant Celoni: 3,75 Cardedeu: 4,65 Granollers: 5,2 Alella: 3,45 Premià: 3,05 Mataró: 2,40 Calella: 0,63 - Amb destinació a Figueres, les tarifes són les següents per les diferents entrades de l autopista: Girona: 3,25 Cassà de la Selva: 3,65 Maçanet de la Selva: 4,65 Hostalric: 5,45 Sant Celoni: 6,5 Cardedeu: 7,4 Granollers: 8 - Amb destinació a Barcelona, les tarifes són les següents per les diferents entrades de l autopista: Figueres: 10,91 L Escala: 8,16 Girona: 6,5 Cassà de la Selva: 5,66 Maçanet de la Selva: 4,56 Hostalric: 3,86