Registre de trasplantament hepàtic de Catalunya

Transcripción

1 Registre de trasplantament hepàtic de Catalunya Informe

2 Comissió Assessora del registre de trasplantament hepàtic de Catalunya Dr. Antoni Rafecas (Hospital Universitari de Bellvitge) Dr. Juan Carlos García-Valdecasas (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona) Dra. Itxarone Bilbao (Hospital Universitari General Vall d Hebron) Sra. Nuria Trota (Organització Catalana de Trasplantaments. Servei Català de la Salut) Dr. Pere Àngel Montserrat (Organització Catalana de Trasplantaments. Servei Català de la Salut) Centres notificadors Hospital Universitari de Bellvitge Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Hospital Universitari General Vall d Hebron Hospital Universitari Maternoinfantil Vall d Hebron Responsable del registre: Organització Catalana de Trasplantaments Gestor del registre: Comissió Assessora del registre de trasplantament hepàtic de Catalunya Recollida i introducció de la informació: Raquel Lastra, David Calatayud, Santiago Sánchez, Francisco Espín, Nuria Trota Processament de les dades i elaboració de l informe: Nuria Trota Generalitat de Catalunya Departament de Salut Edició: Servei Català de la Salut Organització Catalana de Trasplantaments Barcelona, 211 2

3 Agraïments L Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), responsable del registre de trasplantament hepàtic de Catalunya, vol agrair a tots els professionals dels equips de trasplantament hepàtic dels diferents centres la seva contribució al manteniment del registre amb la recollida i notificació de les dades, com també la participació en l elaboració de l informe mitjançant les seves aportacions. Dr. Pere Àngel Montserrat Director de l OCATT Per a correspondència, adreceu-vos a: Nuria Trota Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) Servei Català de la Salut. Departament de Salut Mejía Lequerica 1, pavelló Hèlios 3, 1a planta 828 Barcelona Correu electrònic: ntrota@catsalut.cat 3

4 4

5 Índex Introducció... 7 Aspectes metodològics i definicions... 8 Evolució del trasplantament hepàtic... 9 Trasplantament hepàtic en adults Característiques del receptor Característiques del donant Característiques del trasplantament Retrasplantaments Supervivència Mortalitat Llista d espera Trasplantament hepàtic en nens Característiques del receptor Característiques del donant Característiques del trasplantament Retrasplantaments Supervivència Mortalitat... 6 Llista d espera

6 6

7 Introducció L any 1984, a l Hospital Universitari de Bellvitge es va fer el primer trasplantament hepàtic de Catalunya i de tot l Estat espanyol. El 1985, l Hospital Infantil Vall d Hebron va començar la seva activitat en aquest camp i el 1988 van ser autoritzats per practicar aquest tipus de trasplantaments l Hospital General Vall d Hebron i l Hospital Clínic. El registre de trasplantament hepàtic de Catalunya (RTHC) es va posar en funcionament l any 1994 i conté les dades dels trasplantaments fets a Catalunya des de l any Les dades dels trasplantaments practicats durant el període es van recollir de manera retrospectiva. Des de l any 1994, el registre recull les dades de manera periòdica i sistemàtica. D acord amb els seus objectius, el registre dóna resposta a les demandes d informació del Servei Català de la Salut i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per a la planificació i la gestió de recursos i la compra de serveis. El registre també és una font d informació accessible per als professionals que treballen en l àmbit de l assistència i atén les demandes que se li fan des d altres sectors. En tots els casos, el lliurament de les dades de l'rthc està sotmès a la normativa vigent pel que fa al tractament i la utilització de les dades de caràcter personal. La consecució d aquesta informació és una constatació dels resultats que es poden obtenir a partir de la col laboració entre els professionals sanitaris i l Administració per al desenvolupament i la consolidació d instruments que permetin fer efectives les polítiques de salut i de serveis. L objectiu principal d aquest document és donar a conèixer l activitat, les característiques i els resultats dels trasplantaments hepàtics portats a terme a Catalunya des de l any 1984 fins a l'any 21, tant als professionals directament implicats en aquest tractament com a l'administració sanitària. 7

8 Aspectes metodològics i definicions L informe està dividit en tres apartats: el primer, una breu anàlisi descriptiva de l evolució del trasplantament hepàtic a Catalunya mitjançant les dades globals del registre, i el segon i el tercer, un conjunt de dades específiques segons l edat del receptor, adult (pacients de 15 anys o més) o nen (pacients menors de 15 anys). En els dos darrers apartats s analitzen les característiques dels receptors, dels donants, dels trasplantaments i dels resultats obtinguts. Com a característiques del receptor s han considerat les dades del pacient en el moment del primer trasplantament, per la qual cosa en queden exclosos aquells que han rebut el primer trasplantament fora de Catalunya (també en queden exclosos aquells adults que van rebre un primer trasplantament en edat pediàtrica) i han estat retrasplantats a Catalunya. S ha seguit la mateixa classificació de les indicacions i de les causes de fracàs i mort que en els informes anteriors. A l informe 22-23, disponible al lloc web de l OCATT, es descriuen amb detall els codis de malaltia i de fracàs inclosos en cadascuna de les categories. Per al càlcul de la supervivència del pacient (temps fins a la mort) i de l empelt (temps fins al fracàs de l empelt o mort del pacient) s ha utilitzat el mètode Kaplan- Meier i s ha avaluat el nivell de significació estadística entre les diferents corbes amb el test de Log-rank. Les corbes de supervivència s han interromput quan el nombre de casos ha estat inferior a 1 i s han exclòs de l estudi els pacients als quals s'ha practicat un trasplantament, prèviament o posteriorment, en un altre centre. La probabilitat de rebre un trasplantament s ha calculat considerant un model de riscos competitius amb tres esdeveniments d interès: trasplantament, mort i sortida de la llista. Descripció dels indicadors: Taxa anual de trasplantament hepàtic a Catalunya Nombre total de trasplantaments practicats durant l any als centres autoritzats, independentment del lloc de residència del receptor i de la procedència del donant, amb relació a la població de Catalunya (padró d habitants de 1991, de 1996 i, a partir de 1997, actualitzacions anuals del padró. Institut Nacional d Estadística). S expressa per milió de població (pmp). 8

9 Evolució del trasplantament hepàtic A Catalunya, durant el període , s han practicat 4.3 trasplantaments hepàtics a pacients (352 han estat retrasplantaments). L any 21 s han fet 158 trasplantaments (4 han estat retrasplantaments). L evolució anual del nombre de trasplantaments hepàtics mostra una tendència creixent en els primers anys, estabilitzant-se posteriorment al voltant dels 2 trasplantaments anuals (figura 1). En aquest últim any s han fet 44 trasplantaments menys que l any anterior. Figura 1. Evolució anual del nombre de trasplantaments i de la taxa de trasplantament hepàtic Nombre de trasplantaments Taxa de trasplantament (pmp) , ,8 5 5,9 35 2, , , ,1 22,1 25,1 3,7 31,4 31,4 31,4 3,3 28,1 28,7 28,7 26,9 34, , , ,6 29,4 29, Any del trasplantament Primers trasplantaments (n = 3.678) Retrasplantaments (n = 352) Taxa de trasplantament (pmp) Nombre de trasplantaments = La mateixa tendència s observa en la taxa anual de trasplantament hepàtic (figura 1), encara que una mica més pronunciada per l augment de població dels últims anys, l any 21 ha estat de 21, trasplantaments per milió de població (pmp). La taxa de trasplantament anual varia considerablement entre països i Catalunya és un dels que presenta una activitat més gran (figura 2). Aquestes dades han de ser interpretades tenint en compte els diferents factors que influeixen en l activitat de trasplantament a cada país, com ara el sistema sanitari, els criteris d indicació, l estructura de la població i aspectes culturals. El 85,% (n = 3.131) dels pacients trasplantats són residents a Catalunya, el 14,% (n = 515) a la resta de l Estat espanyol i el,7% (n = 24) són estrangers. En 12 pacients aquesta informació no consta. 9

10 Figura 2. Taxa de trasplantament hepàtic en diferents països. 21 Catalunya 21 Espanya 2,7 Alemanya Àustria 15,7 16,8 Bèlgica 22,5 França 16,9 Holanda 8,1 Itàlia 16,9 Portugal 22,9 Regne Unit 11,5 Canadà 13,2 EUA 19, Taxa de trasplantament per milió de població Font: Newsletter Transplant. International Figures on Organ Donation and Transplantation Setembre 211. Vol. 16, núm. 1 Dels 4.3 trasplantaments fets a Catalunya durant tot el període, corresponen a pacients de 15 anys o més (3.476) i 242 a nens menors de 15 anys (22). L any 21 s han practicat 151 trasplantaments en adults i 7 en nens. Figura 3. Nombre de pacients que han rebut un trasplantament hepàtic, per grups d edat i sexe Grup d'edat (anys) Homes (n = 2.425) Dones (n = 1.253) Nombre de pacients (primers trasplantaments) =

11 La mitjana d'edat dels pacients que han rebut un primer trasplantament hepàtic és de 5 anys i la mediana de 54 anys (DE = 15,4; rang = -73). La franja amb un nombre més gran de casos correspon a la de anys (figura 3), que representa un 2% de tots els pacients. L any 21, els pacients majors de 6 anys han estat el 27,9%, percentatge que va ser de l'11,6% l any Globalment, són el 24,8% dels pacients que han rebut un primer trasplantament. S observen diferències en la distribució de les indicacions en diferents àmbits del nostre entorn que poden ser degudes, d una banda, a la diferència de criteris d inclusió de pacients en llista d espera i, de l altra, a diferències en el tractament de les dades (figura 4). A tall d exemple, en el cas del registre europeu (ELTR), la categoria de tumors inclou els hepatocarcinomes i la resta de neoplàsies hepàtiques, mentre que el registre espanyol de trasplantament hepàtic (RETH) i el català (RTHC) només hi inclouen els hepatocarcinomes, amb o sense cirrosi. Figura 4. Indicacions del primer trasplantament hepàtic en pacients de totes les edats. Dades comparatives dels registres europeu (ELTR) 1, espanyol (RETH) 2 i català (RTHC) % Percentatge de pacients (primers trasplantaments) 8% 6% 4% 2% % RTHC ( ) (n = 3.678) RETH ( ) (n = ) ELTR ( ) (n = 8.311) Fracàs hepàtic agut * Mal. colestàtica * Cirrosi * Hepatocarcinoma Mal. metabòlica * Altres * * sense hepatocarcinoma La indicació més freqüent a Catalunya és la cirrosi sense hepatocarcinoma (5,3%), seguida de l'hepatocarcinoma (28,8%), tot i que hi ha diferències segons l edat del receptor (figura 5). En els menors de 15 anys, la indicació més freqüent són les malalties biliars congènites, agrupades en la categoria "altres". Ateses les diferències entre les característiques dels trasplantaments que es practiquen en adults i en la població infantil, tant des del punt de vista de les indicacions com del trasplantament mateix i de l'evolució que presenta, s analitzen separadament els resultats obtinguts en cadascuna d aquestes poblacions. 1 European Liver Transplant Registry (disponible a: 2 Registro Español de Trasplante Hepático. Memoria de resultados (disponible a: 11

12 Figura 5. Percentatge de pacients que han rebut un trasplantament hepàtic, per diagnòstic principal i grups d edat Adults (>= 15 anys) (n = 3.472) Nens (< 15 anys) (n = 26) 53,% 5,6% 61,2% 5,% 2,7% 3,3% 17,5% 3,4% 11,2% 3,9% 1,5% 4,9% Fracàs hepàtic agut * Mal. colestàtica * Cirrosi * Hepatocarcinoma Mal. metabòlica * Altres * Nombre de pacients (primers trasplantaments) = * sense hepatocarcinoma 12

13 Trasplantament hepàtic en adults Dels 4.3 trasplantaments fets a Catalunya en el període , corresponen a pacients de 15 anys o més; primers trasplantaments i 316 retrasplantaments. Aquests trasplantaments s han practicat a 3.48 pacients, atès que quatre van rebre el primer trasplantament fora de Catalunya i quatre en edat no adulta (figura 6). L any 21 s han fet 151 trasplantaments a pacients de 15 anys o més (147 primers trasplantaments i 4 retrasplantaments). Figura 6. Evolució del nombre de trasplantaments hepàtics, pacients de 15 anys o més Nombre de trasplantaments Any del trasplantament Primers trasplantaments (n = 3.472) Retrasplantaments (n = 316) Nombre de trasplantaments = Característiques del receptor Sexe i edat Dels pacients que han rebut un primer trasplantament a Catalunya durant el període , (66,7%) són homes i (33,3%) dones. La proporció de dones ha anat disminuint al llarg dels anys i ha passat del 43,8% en el període al 28,3% en el període Concretament, l any 21 la proporció de dones ha estat del 25,2%. La mitjana d edat dels pacients que han rebut un primer trasplantament hepàtic en el període és de 53 anys, la mediana de 55 anys i el rang de 15 a 73 anys. La mitjana d edat ha passat de 49,1 anys el 1992 (rang = 17-65; IC 95% = 47,-51,3) a 54,3 anys el 21 (rang = 2-73; IC 95% = 52,7-55,9) (figura 7). En els primers 13

14 anys s observa un augment progressiu de la mitjana d edat, que s atura l any 1999 i s'estabilitza al voltant de anys. Pel que fa a la distribució per grups d edat, el percentatge de pacients trasplantats majors de 6 anys ha augmentat del 12,1% de l any 1992 al 29,3% de l any 21. Figura 7. Evolució de l edat del pacient que ha rebut un primer trasplantament hepàtic, pacients de 15 anys o més Nombre de pacients (primers trasplantaments) Mitjana d'edat (anys) Mitjana edat 15-3 anys (n = 136) Any del trasplantament 31-5 anys (n = 933) 51-6 anys (n = 1.187) >6 anys (n = 899) Nombre de pacients (primers trasplantaments) = Indicacions Les indicacions s agrupen en sis categories: fracàs hepàtic agut (FHA), malaltia colestàtica, cirrosi (sense hepatocarcinoma), hepatocarcinoma, malaltia metabòlica i altres, d acord amb el codi que consta en el diagnòstic principal. A excepció dels pacients amb hepatocarcinoma, que s'han agrupat en una sola categoria, s ha tingut en compte el diagnòstic principal i el secundari, encara que en alguns casos es pot tractar de tumors incidentals. En el període , tres quartes parts dels pacients trasplantats (amb un primer trasplantament) pertanyen a només dos d aquests sis grups: el 53,% presenta cirrosi (sense hepatocarcinoma) i el 3,4% hepatocarcinoma (figura 8). Aquests percentatges són del 52,4% i el 32,7%, respectivament, en els primers trasplantaments practicats el 21. Els hepatocarcinomes són les indicacions que més s'han incrementat al llarg dels anys i actualment representen el doble del percentatge observat l any 1992, encara que la tendència no ha estat creixent en tots aquests anys: l any 21 constituïen el 45,3% de totes les indicacions, però a partir de llavors va començar a davallar i es va estabilitzar al voltant del 3% (figura 9). 14

15 Figura 8. Diagnòstic principal del primer trasplantament hepàtic, pacients de 15 anys o més Cirrosi * 53,% Mal. colestàtica * 5,6% Fracàs hepàtic agut * 5,% Altres * 2,7% Mal. metabòlica * 3,3% Hepatocarcinoma 3,4% Nombre de pacients (primers trasplantaments) = * sense hepatocarcinoma Figura 9. Evolució del diagnòstic principal del primer trasplantament hepàtic, pacients de 15 anys o més Nombre de pacients (primers trasplantaments) Any del trasplantament Fracàs hepàtic agut * Mal. colestàtica * Cirrosi * Hepatocarcinoma Mal. metabòlica * Altres * * sense hepatocarcinoma Les cirrosis són el grup d indicacions més freqüent en els pacients majors de 3 anys. Ara bé, a mesura que avança l edat augmenta la proporció de trasplantaments en què la indicació és un hepatocarcinoma, el qual representa el 47,1% de tots els diagnòstics en els majors de 6 anys (figura 1). 15

16 Figura 1. Diagnòstic principal del primer trasplantament hepàtic per grups d edat, pacients de 15 anys o més % Percentatge de pacients (primers trasplantaments) 8% 6% 4% 2% % 15-3 anys (n = 169) 31-5 anys (n = 1.76) 51-6 anys (n = 1.314) >6 anys (n = 913) Grups d'edat Fracàs hepàtic agut * Mal. colestàtica * Cirrosi * Hepatocarcinoma Mal. metabòlica * Altres * Nombre de pacients (primers trasplantaments) = * sense hepatocarcinoma Els pacients amb fracàs hepàtic agut són els més joves, en contraposició amb els pacients amb hepatocarcinoma que són els més grans (p <,1) (taula1). Taula 1. Mitjana i interval de confiança de l edat per diagnòstic principal, pacients majors de 15 anys o més n Mitjana IC 95% Fracàs hepàtic agut ,1 35,-39,3 Mal. colestàtica , 49,5-52,5 Cirrosi ,7 52,3-53,2 Hepatocarcinoma ,2 56,7-57,7 Mal. metabòlica ,1 39,4-44,6 Altres 95 43,9 41,2-46,7 Total ,6 52,3-53, En les dones, els diagnòstics de malaltia colestàtica i de fracàs hepàtic agut són més freqüents que en els homes. En canvi, l hepatocarcinoma es dóna més en els homes, tot i que les diferències tendeixen a disminuir en els darrers períodes (figura 11). 16

17 Figura 11. Diagnòstic principal del primer trasplantament hepàtic per període i sexe del receptor, pacients de 15 anys o més % Percentatge de pacients (primers trasplantaments) 8% 6% 4% 2% % Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Any del trasplantament Fracàs hepàtic agut * Mal. colestàtica * Cirrosi * Hepatocarcinoma Mal. metabòlica * Altres * Nombre de pacients (primers trasplantaments) = * sense hepatocarcinoma Fracàs hepàtic agut Representa el 5,% (174) dels pacients trasplantats en el període En la majoria dels casos (89,1%, 155 pacients) es tracta d una hepatitis fulminant o subfulminant de causa vírica o desconeguda. L any 21, el 6,8% (1) dels pacients trasplantats presenten un fracàs hepàtic agut, vuit dels quals per hepatitis fulminant o subfulminant i dos per hepatitis subaguda. Malaltia colestàtica Les malalties colestàtiques formen un dels grups diagnòstics menys freqüents, amb 193 (5,6%) casos per al mateix període. La cirrosi biliar primària representa el 67,4% (13) de tots els casos i la colangitis esclerosant el 26,9% (52). El 1,4% (2) dels pacients trasplantats l any 21 tenen una malaltia colestàtica, un una cirrosi biliar primària i un altre una colangitis esclerosant. Cirrosi (sense hepatocarcinoma) És la indicació més freqüent, amb 1.84 pacients, el 53,% del total. La cirrosi alcohòlica i la cirrosi per virus C són les més freqüents (figura 12). La cirrosi (sense hepatocarcinoma) representa el 52,4% (77) dels pacients que han rebut un primer trasplantament hepàtic l any 21, el 48,1% (37) dels quals té una cirrosi alcohòlica, el 29,9% una cirrosi per virus C (23) i el 7,8% (6) presenta conjuntament una cirrosi alcohòlica i per virus C. En comparació amb l any anterior, ha disminuït la proporció de cirrosi per virus C i cirrosi alcohòlica-virus C i ha augmentat la cirrosi alcohòlica (figura 13). 17

18 Figura 12. Diagnòstic principal de cirrosi en el primer trasplantament, pacients de 15 anys o més C. alcohòlica 36,1% C. alcohòlica + virusc 8,3% Altres i combinades 7,6% C. virus C 36,8% C. virus B 5,5% C. causa desconeguda 5,7% Nombre de pacients (primers trasplantaments) amb diagnòstic principal de cirrosi = 1.84 Figura 13. Evolució del diagnòstic principal de cirrosi en el primer trasplantament hepàtic, pacients de 15 anys o més Nombre de pacients (primers trasplantaments) Any del trasplantament C. alcohòlica C. alcohòlica + virus C C. virus C C. virus B C. causa desconeguda Altres i combinades Hepatocarcinoma Representa el 3,4% (1.55) dels pacients trasplantats en el període , la segona indicació més freqüent. El 97,4% s acompanya d una cirrosi, en la majoria 18

19 dels casos una cirrosi per virus C (figures 14 i 15). En relació als pacients trasplantats l any 21, el 32,7% (48) tenen un hepatocarcinoma. Figura 14. Diagnòstic principal d'hepatocarcinoma (HC) en el primer trasplantament hepàtic, pacients de 15 anys o més HC + virus B 4,8% HC + C. alcohòlica 17,7% HC + virus C 63,4% HC sense cirrosi 2,6% HC + altres malalties 11,5% Nombre de pacients (primers trasplantaments) amb diagnòstic principal d'hepatocarcinoma = 1.55 Figura 15. Evolució del diagnòstic principal d'hepatocarcinoma (HC) en el primer trasplantament hepàtic, pacients de 15 anys o més Nombre de pacients (primers trasplantaments) Any del trasplantament HC + C. alcohòlica HC + virus B HC + virus C HC + altres malalties HC sense cirrosi De fet, el 46,% dels pacients trasplantats en el període presenten una cirrosi per virus C ja sigui aïllada (42,4%), combinada amb altres cirrosis (11,6%) o combinada amb hepatocarcinoma (41,9%). 19

20 Malaltia metabòlica Entre els pacients que van rebre un trasplantament durant aquest període, en 115 casos (3,3%) constava una malaltia metabòlica. En la majoria dels casos (73,9%, 85 pacients) es tracta d una polineuropatia amiloidòtica familiar. Dels 147 pacients trasplantats l any 21, 5 (3,4%) tenen una malaltia metabòlica, concretament tres una polineuropatia amiloidòtica familiar, un una malaltia de Wilson i un amb una deficiència de alfa-1-antitripsina. Altres Formen el grup d indicacions menys freqüent amb 95 pacients (2,7%) en el període Entre les altres causes de trasplantament cal destacar que 35 presenten algun tipus de tumor maligne, 19 una malaltia hepàtica congènita, 17 un tumor benigne o poliquistosi, 16 la malaltia de Budd-Chiari, i 8 un altre tipus de patologia hepàtica. 5 pacients (3,4%) trasplantats l any 21 tenien una indicació pertanyent a aquest grup: 3 amb un diagnòstic de malaltia biliar congènita (malaltia de Caroli) i 2 amb tumor maligne. Infecció per virus de les hepatitis B i C La proporció de pacients adults amb HB S Ag positiu en el període és del 8,%, xifra que s ha mantingut relativament estable durant els darrers anys (figura 16). El 48,6% dels pacients que han rebut un trasplantament durant el període són positius per al virus de l hepatitis C. Figura 16. Evolució anual del percentatge de pacients de 15 anys o més amb serologia positiva per al VHB i per al VHC Percentatge de pacients positius ,8 52,4 43,1 55,8 53,8 55,1 58,9 53,2 47,8 54,7 49, ,7 5,7 48,6 46,4 47,4 47,2 42, ,9 6,3 1,9 7,1 9,8 7,7 4,9 2,9 6,2 8,9 6,7 6,1 12,7 9,4 7,7 7,3 8,2 5,1 7, Any del trasplantament HBsAg Anti VHC Manca informació = 4 (HBsAg) / 2 (Anti VHC) 2

21 Infecció per VIH L any 22 es van practicar els quatre primers trasplantaments hepàtics en pacients infectats pel VIH. Des de llavors s han portat a terme 68 trasplantaments (65 pacients), 8 dels quals l any 21. El 61,5% (4) d aquests pacients tenen com a indicació una cirrosi, principalment pel virus C i el 33,8% (22) un hepatocarcinoma. 21

22 Característiques del donant Edat i sexe La mitjana d edat del donant hepàtic és de 47 anys en el període , valor que ha anat augmentant progressivament al llarg dels anys i ha passat de 32 anys (IC 95% = 29,8-35,2; edat màxima = 65 anys) el 1992 a 53 anys (IC 95% = 5,5-55,9; edat màxima = 86 anys) el 21 (figura 17). Aquest increment es produeix a expenses dels donants d edat més avançada, atès que l any 21 el 18,5% (28) tenien 7 anys o més, mentre que el 1992 aquest grup d edat era inexistent. Contràriament, els donants menors de 4 anys, que l any 1992 representaven el 66,1% (84) de tots els casos, han disminuït fins al 17,9% (27) l any 21. Figura 17. Evolució de l edat del donant en trasplantaments a pacients de 15 anys o més Nombre de donants Mitjana d'edat (anys) Mitjana edat <4 anys (n = 1.21) Any del trasplantament 4-49 anys (n = 53) 5-59 anys (n = 691) 6-69 anys (n = 581) >= 7 anys (n = 417) Nombre de trasplantaments = En el període , el 63,1% (2.163) dels donants han estat homes i el 36,9% (1.266) dones, percentatges que es mantenen estables al llarg dels anys. L any 21, el 58,9% (89) han estat homes i el 41,1% (62) dones. La mitjana d edat dels donants homes en el període és de 45 anys (DE = ± 18,6; IC 95% = 44,5-46,1; edat màxima = 87 anys) i la de les dones de 5 anys (DE = ± 17,8; IC 95% = 48,8-5,8; edat màxima = 86 anys). Tipus El 95,% dels trasplantaments en adults, des de l any 1984 fins al 21, s han fet amb òrgans procedents de donant cadàver per mort encefàlica (94,5% per al període ). 22

23 A partir de l any 1998, s amplien els tipus de donant: donant cadàver en asistòlia, dominó i viu (figura 18). Conjuntament, els donants en asistòlia, dominó i vius han representat el 12,6% de tots els donants de l any 21 (taula 2). Figura 18. Evolució del nombre de trasplantaments de donant viu, dominó i cadàver en asistòlia, trasplantaments a pacients de 15 anys o més Nombre de donants Any del trasplantament Cor aturat (n = 36) Dominó (n = 75) Viu (n = 77) Taula 2. Evolució del tipus de donant, trasplantaments a pacients de 15 anys o més Cadàver ME Asistòlia Dominó Viu n % n % n % n % Total ,5 1, ,4-3 1, ,2-5 2,8 7 4, ,3-9 4,6 1 5, ,4 1,5 1 5,3 13 6, , 2,9 9 4,1 9 4, ,4 3 1,5 4 2,1 4 2, ,2 4 1,8 6 2,8 7 3, ,3 2 1, 3 1,5 6 3, ,7 7 3,4 9 4,4 5 2, ,7 4 2, 9 4,4 6 2, ,2 4 2,1 5 2,6 2 1, ,4 8 5,3 3 2, 8 5,

24 A la taula 3 es descriuen les principals característiques d aquests donants. Taula 3. Característiques dels donants, trasplantaments a pacients de 15 anys o més Sexe Asistòlia Dominó Viu Home 31 (86,1%) 48 (64,%) 51 (66,2%) Dona 5 (13,9%) 27 (36,%) 26 (33,8%) Edat (anys) Mitjana IC 95% 36,7 47,4 37,8 43,6 32,2 36,3 Rang Causa de mort Pel que fa als donants cadàver per mort encefàlica, paral lelament a l augment de l edat dels donants, al llarg dels anys també ha augmentat la proporció de morts a causa d un accident vascular cerebral (AVC), en detriment dels morts per traumatisme cranioencefàlic (TCE). Figura 19. Evolució de la causa de mort del donant, trasplantaments en pacients de 15 anys o més % Percentatge de donants 8% 6% 4% 2% % Any del trasplantament Nombre de donants cadàver (mort encefàlica) = TCE trànsit TCE no-trànsit AVC Anòxia Altres L any 1995, per exemple, el 41,7% del total de donants havien mort per TCE i el 5,% per AVC, mentre que l any 21 aquestes xifres van ser del 18,2% i del 72,%, respectivament (figura 19). 24

25 El 64,7% dels donants morts per TCE durant el període eren homes; el 69,1% en el cas dels morts per AVC. Durant aquest període, la mitjana d edat del donant va ser de 32 anys (IC 95% = 31,-33,8; rang = 5-87) en els morts a causa de TCE per accident de trànsit, de 43 anys (IC 95% = 4,6-44,6; rang = 3-85) en els morts per TCE no causat per un accident de trànsit i de 55 anys (IC 95% = 54,3-55,6; rang = 7-86) en els morts per AVC. La mitjana d edat dels donants morts per TCE va ser de 28 anys (25 anys en TCE a causa d'un accident de trànsit i 33 anys en TCE no causat per un accident de trànsit) el 1992 i de 38 anys (36 anys TCE causat per un accident de trànsit i 41 anys no causat per un accident de trànsit) el 21. Pel que fa als donants morts per AVC, la mitjana d edat va ser de 41 anys el 1992 i de 59 anys el 21. Procedència Si es comparen els trasplantaments en els diferents períodes, hi ha un augment de la proporció d òrgans generats pel centre trasplantador i una disminució dels òrgans procedents de la resta de l Estat o de l estranger. La proporció d òrgans procedents de l Estat ha augmentat en el dos últims períodes en comparació amb el període anterior a causa del progressiu augment dels òrgans procedents de la comunitat autònoma de les illes Balears inclosos en aquesta categoria ja que ens corresponen en concepte de zona (figura 2). Figura 2. Evolució de la procedència del donant, trasplantaments en pacients de 15 anys o més % Percentatge de trasplantaments 8% 6% 4% 2% % Any del trasplantament Propi centre Centre de Catalunya Centre de l'estat Centre de l'estranger Nombre de trasplantaments = Durant el període , el 22,8% dels fetges trasplantats procedien del mateix centre i el 35,4% d altres centres de Catalunya, proporcions que han augmentat fins al 4,2% i 41,3% respectivament en el darrer període. 25

26 L any 21, el 41,1% (62) dels fetges procedien del mateix centre, el 41,1% (62) d altres centres de Catalunya i el 17,9% (27) d altres centres de l Estat. 26

27 Característiques del trasplantament Urgència Dels trasplantaments hepàtics practicats en adults durant el període , 285 (7,5%) van ser urgents. D aquests, el 62,8% (179) corresponen a primers trasplantaments, el 35,4% (11) a segons trasplantaments i l'1,8% (5) restant a tercers i quarts trasplantaments. L any 21 es van fer deu trasplantaments urgents (6,6%), tots ells primers trasplantaments. Els trasplantaments urgents han anat disminuint al llarg dels anys tant en els primers trasplantaments com en els retrasplantaments (figura 21). Figura 21. Evolució dels trasplantaments per urgència i nombre de trasplantament, pacients de 15 anys o més % Percentatge de trasplantaments 8% 6% 4% 2% % 1r tx Re-tx r tx Re-tx r tx Re-tx r tx Re-tx r tx Re-tx Any del trasplantament Electiu (n = 3.53) Urgent (n = 285) Nombre de trasplantaments = Compatibilitat de sexe En el període , la proporció de trasplantaments amb òrgans de donant del mateix sexe que el receptor és del 57,5%; els trasplantaments practicats a homes amb un fetge de dona representen el 23,4% i els de receptor dona i donant home el 19,%. Compatibilitat de grup sanguini En el 94,7% dels trasplantaments, el grup sanguini del receptor i del donant són idèntics, en el 4,3% compatibles i en l'1,% incompatibles. Al llarg dels anys 27

28 s observa una disminució dels trasplantaments compatibles o incompatibles, sobretot en els trasplantaments no urgents (figura 22). Figura 22. Evolució de la compatibilitat AB, trasplantaments en pacients de 15 anys o més % Percentatge de trasplantaments 8% 6% 4% 2% % Tots els trasplantaments Trasplantaments no urgents Idèntic Compatible Incompatible Nombre de trasplantaments = Tipus d empelt En el 95,2% dels trasplantaments hepàtics que consten al registre s ha utilitzat un òrgan de donant cadàver (mort encefàlica i mort en asistòlia) sencer, mentre que el,6% eren split (partició). Si a més tenim en compte els òrgans de donant dominó, aquests percentatges són de 97,2% i el,7%, respectivament. Els empelts reduïts de donant viu representen el 2,%. Tant els trasplantaments split com els d òrgans de donant viu han anat oscil lant en el darrer període (taula 4). Usualment, els trasplantaments split es fan entre un adult i un nen, només en un cas s han trasplantat dos adults. Globalment, s han fet 24 trasplantaments amb empelt split, dels quals se n'han beneficiat 23 adults ( 15 anys) i 24 nens (< 15 anys) 3. Trasplantaments simultanis L any 1988 es va practicar el primer trasplantament combinat de fetge i ronyó, i des d aleshores se n han fet 118. Aquest darrer any se n han fet sis, dos menys que l any anterior. L any 28 es va fer el primer trasplantament combinat de fetge i cor, i l any 29 el segon (figura 23). 3 D un trasplantament amb empelt split es va trasplantar un adult i un nen d un centre d una altra comunitat autònoma 28

29 Taula 4. Evolució del tipus d empelt, trasplantaments en pacients de 15 anys o més Sencer Reduït - Viu Split n % n % n % Total , , , , , ,3 7 4, 3 1, ,3 1 5,2 1, ,1 13 6,8 2 1, ,6 9 4,1 3 1, ,9 4 2, ,8 7 3,3 2, ,9 6 3,1 2 1, ,1 5 2,5 1, ,6 6 2,9 1, , 2 1, , 8 5,3 1,7 151 Total ,4 77 2,9 2, Figura 23. Evolució del nombre de trasplantaments simultanis (fetge-ronyó i fetge-cor), trasplantaments en pacients de 15 anys o més Nombre de trasplantaments simultanis Any del trasplantament Fetge-ronyó (n = 118) Fetge-cor (n = 2) Nombre de trasplantaments simultanis = 12 (3,2% del total) 29

30 Tècnica utilitzada en la fase anhepàtica En el 92,9% dels trasplantaments practicats en el període la tècnica utilitzada correspon a un piggy back (amb o sense anastomosi portocava). El nombre de trasplantaments amb la tècnica clàssica ha anat disminuint al llarg dels anys; era la tècnica utilitzada en els primers anys, però avui dia pràcticament no es fa servir. Líquid de preservació La solució University Wisconsin és el líquid de preservació més utilitzat (88,5% de tots els trasplantaments del període ) (figura 24), encara que en el darrer període s observa un increment en l ús de la solució Celsior. Figura 24. Evolució del tipus de líquid de preservació utilitzat, trasplantaments en pacients de 15 anys o més % Percentatge de trasplantaments 8% 6% 4% 2% % Any del trasplantament Collins Wisconsin Bretschneider Celsior Altres Nombre de trasplantaments = Manca informació = 9 Temps d isquèmia La mitjana del temps d isquèmia ha anat disminuint al llarg dels anys (figura 25). Per a tot el període, la mitjana del temps d isquèmia és de 7 hores (mediana = 6,5 hores; rang =,5-2,83 hores). Des de l any 1992 fins al 21, el temps d isquèmia s ha reduït de manera significativa (p <,1) i ha passat d una mitjana de 8,1 hores (IC 95% = 7,6-8,6; rang = 3,2-15,7) a 6,7 hores (IC 95% = 6,3-7,; rang =,7-15,6). 3

31 Figura 25. Evolució de la mitjana del temps d isquèmia, trasplantaments en pacients de 15 anys o més Any del trasplantament Nombre de trasplantaments = 3.49 Manca informació = 2 Temps d'isquèmia (hores) IC 95% Mitjana de l'any Mitjana Situació del malalt abans del trasplantament El 85,2% dels pacients que han rebut un trasplantament durant el període es trobaven al seu domicili fent vida normal i/o rebien atenció mèdica continuada abans del trasplantament, el 7,1% requerien atenció hospitalària convencional i el 7,7% estaven ingressats en una UCI. Figura 26. Evolució de la situació dels pacients abans del trasplantament, trasplantaments electius en pacients de 15 anys o més Nombre de trasplantaments Any del trasplantament UCI Hospitalització continuada Atenció mèdica continuada i domicili funció normal Nombre de trasplantaments = 3.2 Manca informació = 2 31

32 Tenint en compte només els pacients que han rebut un trasplantament electiu, excloent-ne els trasplantaments urgents, la proporció de pacients que abans del trasplantament feien vida normal i/o rebien atenció mèdica continuada es manté estable al llarg dels anys (figura 26). Factors de risc pretrasplantament A la figura 27 s observa que l obesitat, l encefalopatia hepàtica, la diabetis i la cirurgia prèvia d abdomen superior són els riscos pretrasplantament més freqüents en els pacients trasplantats (primer trasplantament) en el període Figura 27. Factors de risc pretrasplantament, pacients de 15 anys o més (primers trasplantaments) Riscs pretrasplantament Encefalopatia hepàtica 2,1 Cirurgia prèvia abdomen superior 15,9 Síndrome hepatorenal 5,9 Obesitat 18,1 Trombosi portal 12,2 TIPS 3,5 DM insulinodependent 16,9 Nombre de trasplantaments = Percentatge de pacients Immunosupressors L estudi dels immunosupressors s ha portat a terme amb les dades recollides de 1992 i de 21 per als trasplantaments amb informació de tots els fàrmacs. A la figura 28 s observa la distribució dels fàrmacs utilitzats en el primer mes posterior al trasplantament els anys 1992 i

33 Figura 28. Fàrmacs immunosupressors utilitzats durant el primer mes del trasplantament, pacients de 15 anys o més. Trasplantaments 1992 i 21 1 Percentatge de trasplantaments Esteroides ALS ATG Basiliximab Ciclosporina Tacròlimus Micofenolat mofetil Immunosupressors 1992 (n = 95) 21 (n = 147) Azatioprina OKT3 Altres Només s'han tingut en compte aquells trasplantaments en què es disposava d'informació de totes les variables. 33

34 Retrasplantaments Un total de 316 dels trasplantaments hepàtics practicats des de l any 1984 fins al 21 a pacients de 15 anys o més (8,3%) han estat retrasplantaments (294 primers retrasplantaments, 2 segons i dos tercers). Vuit d aquests pacients han rebut el primer trasplantament fora de Catalunya o en edat no adulta. El 91,6% (3.186) d aquests pacients han rebut un únic trasplantament, el 7,9% (274) n han rebut dos, el,5% (18) tres i el,1% (2) quatre. El 24,7% dels retrasplantaments s han produït abans de la primera setmana d haver rebut el trasplantament anterior, si bé el 38,6% són a partir del primer any (figura 29). Figura 29. Percentatge de retrasplantaments segons el temps transcorregut des del trasplantament anterior, pacients de 15 anys o més Percentatge de retrasplantaments 1 88,3 8 76,9 6 5,3 61,4 4 33,4 24,7 2 8,8 16, ,6 11,4 11,7 < 1a setm. 1a setm. 1r mes Nombre de retrasplantaments vàlids = 38 1r mes 6è mes 6è mes 1r any 1r any 3r any Temps des del trasplantament anterior 3r any 5è any > 5è any S'han exclòs vuit retrasplantaments perquè el primer trasplantament s'ha fet fora de Catalunya o en edat no adulta. Les complicacions de la tècnica han estat la causa principal de fracàs de l empelt (per exemple, trombosi arterial), seguides del rebuig, majoritàriament crònic (figura 3). La recurrència de la malaltia de base representa la principal causa de fracàs a llarg termini (figura 31). Pel que fa a la malaltia de base dels pacients que han rebut un retrasplantament, els tres grups de patologies més freqüents són la cirrosi (52,4%), l'hepatocarcinoma (21,6%) i el fracàs hepàtic agut (1,2%). En el 15,8% restant es tracta d algun tipus de malaltia metabòlica o d altres malalties hepàtiques menys freqüents. 34

35 Figura 3. Causes de fracàs de l empelt, pacients de 15 anys o més Causes de fracàs Infecció,3 Recurrència malaltia 18,2 Comp. extrahepàtiques 9,1 Comp. tècnica 26,6 Rebuig 19,5 Mal funcionament primari 16,2 Disfunció primària Hepatitis de novo Altres causes 3,6 3,2 3,2 Nombre de retrasplantaments vàlids = Percentatge de retrasplantaments S'han exclòs vuit retrasplantaments perquè el primer trasplantament s'ha fet fora de Catalunya o en edat no adulta. Figura 31. Percentatge de retrasplantaments per causa de fracàs d empelt i temps transcorregut des del trasplantament anterior, pacients de 15 anys o més Causes de fracàs Infecció Recurrència malaltia Comp. extrahepàtiques Comp. tècnica Rebuig Mal funcionament primari Disfunció primària Hepatitis de novo Altres causes % 2% 4% 6% 8% 1% Percentatge de retrasplantaments < 1a setm. 1a setm. 1r mes 1r mes 6è mes 6è mes 1r any 1r any 3r any 3r any 5è any > 5è any Nombre de retrasplantaments vàlids = 38 S'han exclòs vuit retrasplantaments perquè el primer trasplantament s'ha fet fora de Catalunya o en edat no adulta. 35

36 Supervivència La supervivència global dels pacients adults que han rebut un primer trasplantament hepàtic en el període és del 85% el primer any, 76% el tercer any, 7% el cinquè any i 58% el desè any. Pel que fa a la supervivència de l empelt, aquestes probabilitats es redueixen al 8%, 71%, 64% i 52%, respectivament (figura 32). Cal tenir en compte que la supervivència global està condicionada per les característiques dels trasplantaments practicats durant els primers anys, atès que el nombre de casos era reduït i es tractava d una tècnica nova, i per factors propis dels trasplantaments fets posteriorment, com ara inclusió de pacients amb patologies de pronòstic més greu i de més edat, canvis en la utilització d immunosupressors, avenços en les tècniques quirúrgiques i de preservació, etcètera. Figura 32. Supervivència del pacient i de l'empelt, trasplantaments en pacients de 15 anys o més Probabilitat,8,6,4, Anys 3r mes 1r any 3r any 5è any 1è any 15è any 2è any Pacient (n = 3.465) Empelt (n = 3.777),91,85,76,7,58,48,4,88,8,71,64,52,43,36 La supervivència del pacient presenta diferències estadísticament significatives (p =,6) si es té en compte el nombre de trasplantaments rebuts, si bé la probabilitat de supervivència durant els primers anys no difereix gaire entre els que han rebut un únic trasplantament i els que n han rebut més d un. El cinquè i el desè anys les diferències són del,6 i del,8, respectivament (figura 33). Període en què s ha fet el trasplantament Per tal que els resultats s ajustin al màxim al context de cada etapa s han definit cinc períodes per analitzar la supervivència: , , , i

37 Figura 33. Supervivència del pacient segons que hagi rebut un o més trasplantaments, pacients de 15 anys o més Probabilitat,8,6,4, p =,6 Nombre de pacients = Anys Tx rebuts = 1 (n = 3.179) Tx rebuts > 1 (n = 286) 1r any,85,82 3r any,76,72 5è any,7,64 1è any,58,5 S observen diferències estadísticament significatives tant en la supervivència del pacient com en la de l empelt entre els cinc períodes (p <,1) (figures 34 i 35), si bé no ho són entre els darrers períodes. Figura 34. Supervivència del pacient pel període en què ha rebut el primer trasplantament hepàtic, pacients de 15 anys o més Probabilitat,8,6,4, p <,1 Nombre de pacients = Anys (n = 314) (n = 663) (n = 831) (n = 944) (n = 713) 1r any,66,82,87,88,88 3r any,58,73,78,79,81 5è any,52,67,7,74 * 1è any,41,53,61 * * 37

38 Figura 35. Supervivència de l empelt per període, trasplantaments en pacients de 15 anys o més Probabilitat,8,6,4, p <,1 Nombre de trasplantaments = Anys (n = 356) (n = 744) (n = 912) (n = 1.15) (n = 75) 1r any,58,76,82,84,85 3r any,5,65,73,75,78 5è any,44,59,65,69 * 1è any,34,46,55 * * Les anàlisis de supervivència següents s han elaborat amb les dades dels trasplantaments portats a terme a partir de l any 1997, atès que el comportament actual dels trasplantaments hepàtics s ajusta més al patró de supervivència observat en els tres darrers períodes. La supervivència del pacient en el període és del 88% al primer any, 79% al tercer any, 72% al cinquè any i 63% al desè any. Per a aquests mateixos anys, la supervivència de l empelt és del 84%, 75%, 68% i 58%. Grup d edat del receptor A llarg termini, els pacients més grans són els que presenten una supervivència més reduïda. Concretament, en els majors de 6 anys la supervivència als set anys és del 61%, un,7 menys que en els de 51 a 6 anys (figura 36). Les diferències en la supervivència segons l edat del receptor són estadísticament significatives quan es comparen globalment els quatre grups (p <,1). En les comparacions entre dos grups d edat, no hi ha diferències entre els de 15 i 3 anys i els de 31 a 5 anys (p =,528) i entre els de 15 i 3 anys i els de 51 a 6 anys (p =,66), les diferències entre els altres grups d edat són estadísticament significatives. 38

39 Figura 36. Supervivència del pacient per grup d edat en què ha rebut un primer trasplantament hepàtic, pacients de 15 anys o més Probabilitat,8,6,4, p <,1 p 15-3 vs 31-5 =,528; p 15-3 vs 51-6 =,66 altres comp. p <,5 Nombre de pacients = Anys 15-3 (n = 87) 31-5 (n = 71) 51-6 (n = 923) > 6 (n = 768) 1r any,86,91,89,83 3r any,82,83,8,74 5è any,8,79,72,67 7è any,8,76,68,61 Indicació Pel que fa a la indicació del trasplantament, els pacients amb una supervivència més elevada a llarg termini són els que presenten com a indicació una malaltia metabòlica o una malaltia colestàtica. Les diferències entre les diverses indicacions són estadísticament significatives (p =,1) (figura 37). Els pacients amb hepatocarcinoma i cirrosi presenten unes supervivències molt semblants (p =,237); a partir del primer any els pacients amb cirrosi presenten una supervivència lleugerament superior a la dels pacients amb hepatocarcinoma, de manera que als cinc anys han sobreviscut el 72% dels pacients amb cirrosi i el 7% dels que tenien un tumor. La supervivència de l empelt presenta el mateix patró, si bé s observa una davallada més pronunciada durant els primers dos anys en el cas dels trasplantaments en què la indicació és una malaltia colestàtica (figura 38). Si es compara la supervivència dels pacients que presenten una cirrosi alcohòlica, una cirrosi vírica o un hepatocarcinoma sense cap altra malaltia acompanyant, les diferències són estadísticament significatives (p =,9). Les diferències entre la cirrosi vírica i l hepatocarcinoma no presenten significació estadística (p =,417) (figura 39). 39

40 Figura 37. Supervivència del pacient per indicació, pacients de 15 anys o més Probabilitat,8,6,4, Anys p =,1 Nombre de pacients = FHA (n = 14) M. colestàtica (n = 91) Cirrosi (n = 1.28) HC (n = 848) M. metabòlica (n = 12) Altres (n = 63) 1r any,77,92,88,88,94,82 3r any,74,9,79,78,91,7 5è any,72,88,72,7,87,67 7è any,72,86,68,65,85,67 Figura 38. Supervivència de l empelt per indicació, trasplantaments en pacients de 15 anys o més Probabilitat,8,6,4, Anys p =,6 Nombre de trasplantaments = FHA (n = 118) M. colestàtica (n = 13) Cirrosi (n = 1.382) HC (n = 898) M. metabòlica (n = 18) Altres (n = 68) 1r any,73,86,84,85,91,78 3r any,7,83,75,74,88,66 5è any,67,79,68,66,82,64 7è any,67,77,64,61,79,64 Els pacients amb diagnòstic de cirrosi (amb i sense hepatocarcinoma) i serologia positiva del virus C tenen una supervivència inferior que els pacients que només presenten cirrosis (p <,1) (figura 4). 4

41 Figura 39. Supervivència del pacient per indicació (tres grups), pacients de 15 anys o més amb el primer trasplantament electiu Probabilitat,8,6,4, p =,9 p C.vírica vs Hepatocar. =,417 altres comp. p <,5 Nombre de pacients = 1.87 Anys C. alcohòlica (n = 461) C. vírica (n = 561) Hepatocarcinoma (n = 848) 1r any,9,85,88 3r any,84,75,78 5è any,79,67,7 7è any,73,63,65 Figura 4. Supervivència del pacient per serologia VHC del receptor, pacients amb diagnòstic de cirrosi (amb i sense hepatocarcinoma) de 15 anys o més amb el primer trasplantament electiu Probabilitat,8,6,4, p <,1 Nombre de pacients = Anys VHC positiu (n = 63) VHC negatiu (n = 646) 1r any,84,91 3r any,73,85 5è any,64,81 7è any,6,77 Edat del donant La supervivència del pacient segons el grup d edat del donant del primer trasplantament presenta diferències estadísticament significatives en la comparació 41

42 global (p =,1) (figura 41), així com entre els diferents grups excepte el de 56 a 65 anys i el de majors de 65 anys (p =,76). Figura 41. Supervivència del pacient per grup d edat del donant, pacients de 15 anys o més amb el primer trasplantament electiu Probabilitat,8,6,4, p =,1 p vs >65 =,76 altres comp. p <,5 Nombre de pacients = Anys <= 55 (n = 1.393) (n = 456) > 65 (n = 533) 1r any,89,88,87 3r any,81,78,76 5è any,75,7,69 7è any,72,66,62 Figura 42. Supervivència de l empelt per grup d edat del donant, trasplantaments electius en pacients de 15 anys o més Probabilitat,8,6,4, Anys p <,1 p vs >65 =,67 altres comp. p <,5 Nombre de trasplantaments = 2.51 <= 55 (n = 1.478) (n = 477) > 65 (n = 555) 1r any,86,84,83 3r any,78,73,71 5è any,72,65,63 7è any,68,6,56 42

43 Pel que fa a la supervivència de l empelt, es troben diferències estadísticament significatives (p <,1) en la comparació global i entre tots els grups, excepte entre el de 56 a 65 anys i el de majors de 65 anys (p =,67) (figura 42). Tipus de donant No s observen diferències estadísticament significatives en la supervivència de l empelt segons el tipus de donant (cadàver, viu o dominó), si bé els trasplantaments de donant dominó presenten una supervivència lleugerament superior (figura 43). Figura 43. Supervivència de l empelt per tipus de donant, trasplantaments electius en pacients de 15 anys o més Probabilitat,8,6,4, p =,448 Nombre de trasplantaments = Anys Cadàver ME (n = 1.994) Viu (n = 76) Dominó (n = 75) 1r any,85,88,92 3r any,76,74,81 5è any,7,72,73 7è any,65,65,71 Causa de mort del donant Les diferències no són significatives (p =,561) en la supervivència del pacient tenint en compte la causa de mort del donant del primer trasplantament (figura 44). Com tampoc ho són en la supervivència de l empelt segons la causa de mort del donant (p =,136) (figura 45). 43