Informe sobre les dades bàsiques de mobilitat 2015

Transcripción

1 Informe sobre les dades bàsiques de mobilitat 2015 Comissió Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Juliol 2016

2 Índex 1. Introducció Anàlisi de les dades La ciutat La seguretat viària Qualitat de l aire Els vianants La bicicleta El transport públic Els vehicles a motor Conclusions i valoració final Annex I: Dades bàsiques de Mobilitat

3 1. Introducció Anualment l Ajuntament de Barcelona fa un balanç de les principals dades i indicadors que permeten fer seguiment de l estat de la mobilitat a la ciutat i del desenvolupament de les polítiques en aquest capítol. La mobilitat és un dels principals camps en el que l ajuntament pot incidir per aconseguir una ciutat menys contaminada i millorar-ne la qualitat de vida. El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (PMU) és l instrument de planificació on es defineixen les línies d actuació que han de governar la mobilitat urbana en els propers anys, tenint com a horitzó estratègic continuar avançant cap a un model de mobilitat col lectiu més sostenible, eficient, segur, saludable i equitatiu. El PMU planteja un conjunt de mesures encaminades a donar més protagonisme als vianants i als ciclistes, a fomentar l ús del transport públic col lectiu i a reduir l ús del vehicle privat, amb l objectiu de millorar la qualitat de la ciutat, la seguretat viària i l eficiència del conjunt del sistema de mobilitat. L aplicació del PMU suposa un canvi de model de mobilitat. Aquest canvi es reflecteix en el repartiment modal objectiu per al 2018, ja que es tracta d una variable que sintetitza el comportament de la mobilitat de la ciutat

4 Font: Ajuntament de Barcelona Gràfic 1. Evolució del repartiment modal Documents de referència Per tal de poder realitzar un anàlisi de les dades sobre la mobilitat a la ciutat de Barcelona, contem amb diferents documents de referència que ajuden a emmarcar, comparar, analitzar i treure les conclusions sobre l evolució de la mobilitat. Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (PMU) L Enquesta de Mobilitat de dia Feiner (EMEF) Indicadors de les diferents administracions: o Generalitat de Catalunya (IDESCAT i ICAEN) o Autoritat del Transport Metropolità o Ajuntament de Barcelona o Agència de Salut Pública de Barcelona o Renfe o Transports Metropolitans de Barcelona o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya o Entitat Metropolitana del Taxi 3 3

5 2. Anàlisi de les dades 2.1. La ciutat Font: Ajuntament de Barcelona Pel que respecta a la mobilitat cal tenir molt presents les dades relatives a l'àmbit d'influència territorial que sobrepassen els límits estrictament administratius de la ciutat de Barcelona. Les dades de l'emef (Enquesta de Mobilitat del dia Feiner) indiquen que diàriament els desplaçament interns a la ciutat de Barcelona són aproximadament cinc milions dels que un 96,3% són realitzats per residents de la ciutat. En canvi els desplaçaments de connexió amb la resta de la Regió Metropolitana són d'aproximadament 1,83 milions dels que tant sols un 30% son realitzats per residents a la ciutat. Cal recordar que un desplaçament es correspon a un recorregut realitzat per un únic motiu (feina, lleure,...) i que pot constar d'una o més etapes realitzades amb modes de transport diferents. Si entrem en el detall de com es realitzen aquests desplaçaments, és a dir quin és el repartiment modal de les seves etapes, observem que en els desplaçaments interns hi ha un clar predomini dels modes no motoritzats, anar a peu i en bicicleta, mentre que en els desplaçaments de connexió el predomini esta en els modes motoritzats tal com s'observa en el següent quadre: 4 4

6 Taula 1. Repartiment modal a Barcelona Font. EMEF Gràfic 2. Desplaçaments interns a la ciutat de Barcelona i de connexió amb la resta de la Regió Metropolitana 5 5

7 Repartiment modal Repartiment modal del total de desplaçaments (interns i connexió, %) En el repartiment modal de l any 2015 no hi ha hagut canvis significatius. Lleugera millora dels nombre d etapes a peu, en bicicleta, i en transport públic, però també increment dels desplaçaments en vehicle privat. A nivell percentual de repartiment modal, segons l escenari de referència que estableix el PMU pel 2018, encara estem lluny de la reducció del vehicle privat que s ha fixat, i el creixement de la bicicleta és més lent del necessari per assolir objectius. Font: Ajuntament de Barcelona Gràfic 3. Repartiment modal de les etapes totals a Barcelona *Les dades estan expressades en milers Font: Ajuntament de Barcelona Taula 2. Etapes totals a Barcelona 6 6

8 2.2. La seguretat viària Font: Ajuntament de Barcelona Durant l any 2015 hi ha hagut 27 víctimes mortals per accident de trànsit, el 12,9 % menys que l any anterior. També és molt significatiu el descens en el nombre de ferits greus, que disminueixen en un 20,72% mentre que augmenten els ferits lleus en un 4,28%. Pel que fa el nombre total de ferits, aquestes han vingut augmentat any rere any de forma paral lela al creixement de la mobilitat i per tant el nombre de desplaçaments. Com va quedar palès al Balanç d accidentalitat 2015, durant la última dècada s ha reduït el nombre d accidents amb víctimes a la ciutat, així com amb el nombre de lesionats i de víctimes mortals. Les 27 víctimes mortals d aquest 2015 suposen la segona xifra més baixa des de que es tenen dades estadístiques d accidentalitat. A Barcelona cada dia tenen lloc una mitjana de 25 accidents amb víctimes

9 Taula 3. Nombre de víctimes en accidents de trànsit Font: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona Font: Ajuntament de Barcelona Gràfic 4 i 5. Evolució de nombre de ferits en funció de la gravetat i vianants atropellats sobre en total de víctimes 8 8

10 2.3. Qualitat de l aire Font: Ajuntament de Barcelona La circulació rodada té una incidència directa sobre la qualitat de l'aire a la ciutat. En aquest cas les dades recollides l'any 2015 indiquen que hi ha hagut un increment dels nivells de contaminació pel que fa als PM10 i NO2. Hi ha 4 estacions d un total de 7 que superen els valors fixats per la UE. Gràfic 6. Evolució de la contaminació per NO2 i PM10 a Barcelona Font: Ajuntament de Barcelona Gràfic 7. Estacions que superen els valors marcats per la UE Font: Ajuntament de Barcelona 9 9

11 2.4. Els vianants Font: Ajuntament de Barcelona A nivell de vianants, els desplaçaments a dins la ciutat pugen un 3,27% situant-se en els diaris. D aquests, el 94,8% són interns, a dins la ciutat. A banda es recull la informació de l evolució de les zones de vianants per districte així com de tot l espai útil dedicat al vianant de tota la ciutat i també les voreres. El districte de Gràcia ha fet un increment del 125% en l indicador de zones de vianants principalment degut a un canvi de metodologia a l hora de calcular-lo. El total de ciutat ha incrementat en un 17,4%. Les voreres han incrementat un 4% i l espai total dedicat a vianants un 5% al global de la ciutat, fet que ha afavorit els desplaçaments a peu. Taula 4. Superfície destinada al vianant

12 2.5. La bicicleta Font: Ajuntament de Barcelona Pel que respecta als desplaçaments diaris en bicicleta, aquests van augmentar en un 6,3%, arribant als diaris. El 2015 també es van incrementar un 3,5% els kilòmetres de carril bici a la ciutat, passant dels 116 als 120 i el nombre d aparcaments en superfície un 4,4 % assolint les unitats. L evolució del nombre d aparcaments de bicicleta a l espai públic és positiva, amb un increment constant que permet estimar que s assoliran els objectius del 2018 establerts en el PMU. En canvi, pel que fa al nombre de km de carrils bici, els valors actuals es troben allunyats dels objectius del 2018, i per això s està treballant per fer aproximadament 80 km de carrils bici anuals en els propers dos anys per assolir l objectiu fixat de 308 km de carrils bici l any Pel que fa als desplaçaments en bicicleta, tot i incrementar-se, no ho fan a un ritme suficient per assolir els objectius del L aportació del bicing als desplaçaments en bicicleta continua decreixent mentre que l ús de la bicicleta privada continua augmentant

13 Font: Ajuntament de Barcelona Gràfic 8. Places d aparcament de bicicleta a l espai públic Font: Ajuntament de Barcelona Gràfic 9. Evolució de carrils bici Taula 5. Distribució de la superfície destinada al vianants territorialment

14 2.6. El transport públic Font: Ajuntament de Barcelona Dades de demanda En el transport públic es produeix un augment global del nombre de validacions l any, del 2,5%, que fa que el transport públic recuperi les xifres que tenia el 2011, després de 3 anys amb xifres menors. En aquest capítol, els operadors que més creixen són els autobusos metropolitans, en un 3,9%, el tramvia, en un 3,7%, els FCG, en un 3,2% i el metro, en un 2,5%. Altres dades d interès que s inclouen fan referència al nombre de desplaçaments en el bus nocturn, que han incrementat en un 5,4%, i el nombre de bitllets del bus turístic que s han venut, que han augmentat un 1,2% durant el darrer any. El taxi ha recuperat viatgers en un 1,3% després de 3 anys de pèrdues. Dades d oferta En el desplegament de la Nova Xarxa Bus s estan incorporant mesures de prioritat viària per als autobusos. En aquest sentit destaquen els 160,8km de carril bus que tenim a final de 2015 i que suposen un increment del 2,6%, respecte l any anterior. La velocitat comercial, un indicador important de l eficiència del servei, no ha millorat respecte la dada del Metro i rodalies continuen estables y FGC guanya 4 estacions i 2,7km de xarxa de la posada en marxa del perllongament de Terrassa

15 El taxi també ha vist augmentada la seva xarxa de punts de parada, en línia amb l objectiu que marca el PMU de reducció dels km en buit. Els indicadors mostren que s està en la línia per complir els objectius marcats. Taula 6. Dades totals del sistema de transport públic col lectiu (Viatges en milions/any) Font: Ajuntament de Barcelona Gràfic 10. Velocitat comercial transport públic en superfície

16 Font: Ajuntament de Barcelona Gràfic 11. Evolució de les parades i places de taxi

17 2.7. Els vehicles a motor Intensitat i velocitat de circulació Les dades mostren un augment de la intensitat mitjana de vehicles, que se situa en un 2,8% als accessos ( vehicles diaris); l 1,7% a les vies principals ( vehicles diaris), i en el 3,7% a les Rondes ( vehicles diaris). Pel que fa a la velocitat mitjana, aquesta es redueix en un 1,9% de mitjana a totes les vies de la ciutat, recuperant la velocitat mitjana que hi havia al A les rondes, el 2015 ha disminuït aquesta velocitat un 0,5%, però encara tenim una velocitat un 8,2% superior a la de Com s ha vist a l apartat de contaminació, l increment de trànsit també ha significat un repunt en els nivells de contaminació per NO2. Taula 7. Intensitat mitjana diària a la ciutat de Barcelona

18 La gestió del trànsit La regulació semafòrica és una eina important per assolir transformacions que repercuteixin en la mobilitat de la ciutat. Actualment el 89,3% de les cruïlles semaforitzades estan connectades amb el Centre de Gestió de la Mobilitat i el 65,1% estan equipades amb dispositius sonors per a invidents. Com a dades destacables en aquesta matèria, ha incrementat un 5,7% el nombre de cruïlles amb semàfor d invidents, i en un 5,2% el nombre de semàfors LED, fins els semàfors, el que significa un 64,3%. La millora de la infraestructura de gestió de la mobilitat i les programacions semafòriques permeten millorar la seguretat viària, la qualitat de l aire, i les condicions dels desplaçaments dels vianants, els ciclistes i el transport públic. Perquè el sistema semafòric sigui eficaç en aquest objectiu, cal continuar millorant les prestacions tecnològiques de les instal lacions semafòriques. Com a tecnologies en les que s ha invertit durant el 2015 per incrementar-ne el seu desplegament trobem les estacions detectores amb tecnologia Bluetooth (increment del 20%, fins les 90), les de bicicletes (increment del 87%, fines les 66) i el nombre d accessos a les rondes que es poden controlar remotament (un increment del 50%, fins les 24). Font: Ajuntament de Barcelona Taula 8. Elements de gestió del trànsit

19 Places d estacionament El criteri general d ordenament de l estacionament és alliberar espai públic passant places d aparcament en calçada a fora de calçada. En aquest sentit, des de l any 2012 s han creat places fora de calçada, que equilibren el balanç de les places en superfície suprimides. El nombre de places en calçada s ha reduït un 5,2% des de l any 2012, fins les , mentre les places fora calçada han crescut un 1,2%, fins les Cal destacar també l increment de places d aparcament de motocicletes, en un 7,9% durant el darrer any, tant en la tipologia de calçada com la de vorera. Pel que fa a les reserves i les places de càrrega i descàrrega, aquestes han disminuït en un 0,8%, fet que ens allunya dels objectius que marca el PMU. Font: Ajuntament de Barcelona Taula 9. Places d estacionament en calçada Font: Ajuntament de Barcelona Taula 10. Places d estacionament fora de calçada

20 Vehicles elèctrics Els vehicles elèctrics han registrat un increment de 13,5% en la flota municipal, que passen a ser 371. L augment més destacat es dóna en el camp de les motos elèctriques que creixen en 45 unitats (augment del 60%). Alhora, els punts de recàrrega de vehicles elèctrics també s han incrementat en un 65% i se situen en els 546 punts (subterranis i superfície). És important destacar que del total de punts de recàrrega de l any 2015, 498 són convencionals, 12 de recàrrega semi-ràpida, i 36 de recàrrega ràpida. Pel que respecte a punts que formin part de la xarxa pública de recàrrega a la ciutat de Barcelona, a finals de 2015 es van assolir els 360 punts, dels quals 16 són de recàrrega ràpida, 120 punts per a motocicletes i 16 punts per a taxis i furgonetes, en superfície i 208 punts per a cotxes i motos en els aparcaments municipals. Taula 11. Punts de recàrrega de vehicles elèctrics

21 3. Conclusions i valoració final L acció municipal vers la mobilitat ha iniciat durant l any 2015, tot un seguit de projectes que poden explicar, en part, els valors assolits dels indicadors. Aquests projectes, relatius als diferents modes, poden emmarcar-se sempre dins d algun dels grans eixos d actuació que preveu el Pla de Mobilitat Urbana en vigor, i que són la mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient. Les dades bàsiques de mobilitat de l any 2015 mostren que els desplaçaments a la ciutat es van incrementar un 2,70% per cent respecte l any anterior mostrant un increment significatiu dels mitjans de transport més sostenibles, especialment dels itineraris en bicicleta. Alhora, el vehicle privat també incrementa el seu ús. Com a conclusions principals de l anàlisi de les Dades Bàsiques de l any 2015 podem destacar que: Estem lluny d assolir el repartiment modal i la reducció del vehicle privat que el PMU fixa com a objectiu al En aquest sentit el creixement de la bicicleta és més lent del necessari. Els nivells de contaminació han augmentat i s estan superant els valors marcats per la UE, el que fa necessari accions per revertir aquesta tendència. S ha incrementat el nombre d accidents amb víctimes i de ferits lleus, tot i la reducció dels accidents més greus i les morts. El nombre de km de carrils bici es troba encara allunyat dels objectius del És necessari incrementar l oferta de transport públic metropolità per tal de millorar la quota modal dels viatges de connexió. Cal implementar les mesures que han de permetre una mobilitat metropolitana més sostenible. Cal estar atents a la ordenació dels serveis en calçada (incloent reserves i PMR) per tal d assolir els objectius del PMU. Valoració final Cal accelerar les mesures contemplades en el PMU per repercutir en el canvi modal. S ha de donar impuls a la implementació de les superilles, l increment i la millora de l oferta de transport públic, i donar major impuls a l ús de la bicicleta. En matèria de seguretat viària, és preocupant l increment del nombre d accidents amb víctimes i de ferits lleus. Cal apel lar a la convivència i el respecte als modes més vulnerables com els vianants, les bicicletes i les motos. Caldrà reforçar i intensificar les mesures correctives en els diferents punts de risc per disminuir el nombre d accidents i arribar als objectius marcats per al 2018 (reducció del 20% dels ferits greus i del 30% dels morts. Per tal de revertir la tendència en l increment dels nivell de contaminació cal destacar tota la feina que s està fent des de la Taula Contra la Contaminació,

22 amb la definició de mesures estructurals i específiques per episodis de contaminació. Anar a peu és el mode més emprat per els desplaçaments a ciutat i aquell que genera major beneficis, per tal de seguir potenciant aquest mode cal seguir generant més i millors espais per a vianants, fomentant la pacificació del trànsit i la convivència entre modes de transport. El projecte superilles serà clau en aquest aspecte. Per tal de seguir augmentant l ús de la bicicleta a la ciutat és necessari desplegar totes les actuacions que s inclouen en el PMU i la mesura de la bicicleta. També cal completar el desplegament total de la Nova Xarxa de Bus el més aviat possible perquè l increment d usuaris que està tenint el bus de TMB és inferior al que estant tenint la resta d operadors de transport públic. Cal incidir en les millores a l oferta de Rodalies, que és l operador de transport públic que creix menys i implementar les mesures del Pla Director d Infraestructures que han de permetre una mobilitat metropolitana més sostenible. Cal seguir desenvolupant i implementant el programa del vehicle elèctric com a peça fonamental per reduir la contaminació de la ciutat. Per últim, cal seguir avançant en una millora de l oferta per cobrir les necessitats d estacionament fora calçada i les operacions de càrrega i descàrrega, en línia amb el que s inclou al PMU

23 Annex I: Dades bàsiques de Mobilitat

24

25 Dades bàsiques de mobilitat Informe

26 2 Ajuntament de Barcelona Barcelona, 2016 Àrea d Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Ajuntament de Barcelona.

27 La ciutat...4 Les etapes/els desplaçaments Nombre de desplaçaments diaris segons l EMEF Nombre de desplaçaments diaris segons la DSM...9 La seguretat viària...11 La qualitat de l aire...15 Els vianants...17 La bicicleta...20 El transport públic Dades de demanda (validacions) Dades de l oferta...26 Els vehicles de motor La gestió del trànsit Places d estacionament Vehicles elèctrics

28 La ciutat

29 Municipis Superfície (km 2 ) Habitants Densitat (hab. /km 2 ) Província de Barcelona Regió Metropolitana de Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Font: IDESCAT.INE. HABITANTS %15/11 %15/14 Població censada ,7% 0,1% Font: IDESCAT. Dades del padró continu d habitants. 12,5% nens de 0-14anys / 8,7% joves de 15-24anys / 57,3% adults de anys / 21,4% gent gran >=65 anys. VEHICLes * %15/12 %15/14 Total ,7% 1,3% Turismes ,5% 1,0% Motos ,4% 3,5% Ciclomotors ,3% -3,1% Furgonetes ,4% 2,5% Camions ,3% -1,9% Altres vehicles ,2% 1,5% Font: Departament d Estadística - Ajuntament de Barcelona. * Nota: al 2013 s ha realitzat un canvi en la metodologia d inventari del parc de vehicles.

30 Les etapes/ els desplaçaments

31 2.1. Nombre de desplaçaments diaris segons l EMEF 2015 Característiques de l enquesta Enquesta telefònica a individus a l àmbit STI, de les quals a la ciutat de Barcelona. 1,83 milions 70,1% 29,9% No es tenen en compte els desplaçaments dels professionals del transport. No es tenen en compte els desplaçaments dels menors de 16 anys. 4,99 milions 3,7% 7 96,3% Un desplaçament es correspon amb un únic motiu i pot tenir una o més etapes realitzades amb mitjans de transport diferents. Residents a BCN Residents resta RMB DespLAÇAMENTS BCN-bcn % bcn-externs % TOTAL % Residents a BCN ,3% ,89% ,5% Residents resta RMB ,7% ,11% ,5% Total % % %

32 REPARTIMent MODAL bcn-bcn BCN-EXterns TOTAL No motoritzat 56% (55,6%) 2,9% (3,9%) 41,7% (41,1%) Transport públic 29,6% (29,3%) 50,0% (52,4%) 35,1% (35,7%) Transport privat 14,4% (15,0%) 47,1% (44,2%) 23,2% (23,1%) TRANSPOrt PRIVat BCN-bcn BCN-EXterns TOTAL 8 Cotxe 59,8% (56,2%) 84,8% (81,7%) 73,5% (69,6%) Moto 39,3% (42,6%) 13,4% (15,8%) 25,2% (28,5%) Altres 0,9% (1,2%) 1,8% (2,5%) 1,3% (1,9%) Font: ATM i Ajuntament de Barcelona. Entre parèntesis els percentatges de l any 2014.

33 2.2. Nombre de desplaçaments diaris segons la DSM Característiques de l estudi Una etapa és cadascun dels trajectes que es realitzen en un desplaçament combinant diversos mitjans de transport. Resultat de l anàlisi de dades d etapes de l ATM, de les espires de detecció de la ciutat, activitat turística, transport escolar, aforaments de composició del trànsit, aforaments de bicicletes i de vianants. 9 No es tenen en compte els desplaçaments de menys de 5 minuts. % mitjà TOtaLS (*) %15/14 %15/ Transport públic ,30% 3,84% 39,6% 39,1% Transport privat ,34% 0,20% 26,1% 26,7% A peu ,27% 1,85% 32,5% 32,7% En bicicleta ,29% 16,95% 1,8% 1,6% Total ,70% 2,43% 100% 100%

34 % mitjà interns (*) %15/14 %15/ Transport públic ,33% 3,61% 33,3% 32,9% Transport privat ,71% -0,32% 17,4% 17,8% A peu ,35% 1,73% 46,6% 46,9% En bicicleta ,29% 17,19% 2,7% 2,3% 10 Total ,80% 2,34% 100% 100% % mitjà COnneXIÓ (*) %15/14 %15/ Transport públic ,27% 4,10% 50,8% 50,0% Transport privat ,81% 0,59% 41,6% 42,5% A peu ,35% 3,31% 7,2% 7,2% En bicicleta ,29% 14,78% 0,4% 0,3% Total ,51% 2,59% 100% 100% Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona. * Dades expressades en milers.

35 La seguretat viària

36 VíctiMes %15/12 %15/14 Morts ,0% -12,9% Ferits (total) ,4% 3,7% Ferits lleus ,0% 4,3% Ferits greus ,1% -20,7% 12 Total ,3% 3,7% VíctiMes de col lectius vulnerables (vianants, ciclistes i motoristes) %15/12 %15/14 Morts ,7% -17,9% Ferits greus ,8% -22,9% Ferits lleus ,5% 8,7% Total de víctimes vulnerables ,4% 7,7% ACCIDENTS AMB VíctiMES %15/12 %15/14 Rondes ,7% 16,8% Ciutat ,2% 3,0% Total ,0% 3,8%

37 TIPUS DE VEHI- CLE ACCIDENTAT %15/12 %15/14 Turisme ,5% 4,1% Motocicleta ,3% 6,3% Ciclomotor ,7% -11,5% Furgoneta ,4% 5,0% 13 Camió ,1% 6,8% Taxi ,0% -1,0% Bicicleta ,6% 1,3% Altres ,7% 8,2% Total ,6% 3,5% TIPUS D accident %15/12 %15/14 Abast ,9% 3,3% Atropellament ,4% 5,8% Caiguda (dues rodes) Col lisió frontolateral ,9% -8,9% ,1% 1,1% Col lisió lateral ,2% 8,4% Xoc contra objecte fix ,9% 6,5%

38 CAUSES DELS accidents Canvi de carril sense precaució Desobeir altres senyals Desobeir semàfors %15/12 %15/ ,5% -2,0% ,4% -3,0% ,0% 5,0% Gir carril indegut o sense precaució ,0% 9,5% 14 Manca d'atenció en la conducció No respectar distància No respectar pas de vianants Font: Guàrdia Urbana ,2% 5,7% ,4% -2,9% ,3% 8,6%

39 La qualitat de l aire

40 CONTAMinaciÓ Valor límit Mitjana anual (VLa) %15/12 %15/14 PM 10 (μg/m 3 ) ,38% 16% NO 2 (μg/m 3 ) , ,49% 10,26% Ozó (μg/m 3 ) , ,31% 0% CO (mg/m 3 ) - 0,5 0,5 0,4 0,4 0,5 0% 25% 16 CONTAMinaciÓ Superacions VLh %15/12 %15/14 PM 10 (μg/m 3 )* NO 2 (μg/m 3 ) nre. estacions >40 µgr/m 3 anual o bé nre. estacions amb >18 vegades l any de superació del valor límit horari VLh (límit 200 µgr/m 3 ) Superacions estació més desfavorable nre. estacions >40 µgr/m 3 anual o bé nre. estacions amb >35 vegades l any de superació del valor límit diari VLd (límit 50 µgr/m 3 ) Superacions estació més desfavorable % ,17% 15,79% ,00% ,20% 7,69% Ozó (μg/m 3 ) Superac. Màxim 8-horari. Dies CO (mg/m 3 ) Superac. Màxim 8-horari. Estacions 120 μg/m % 90,91% 10 μg/m Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

41 Els vianants

42 DespLAÇA- Ments DIARIS A PEU 2012 % 2013 % 2014 % 2015 (*) % %15/12 %15/14 A peu ,66% ,57% ,57% ,60% 1,87% 3,27% Font: D.S.de Mobilitat i DOyMO. % sobre total desplaçaments diaris a Barcelona. * El 94,8% són desplaçaments interns. ZOnes DE VIANANTS Superfície topogràfica (ha) %15/12 %15/14 18 ciutat VELLA 23,52 24,11 27,59 28,12 19,5% 1,9% L'eiX AMPLE 6,72 6,72 7,19 7,76 15,5% 7,9% SANTS-MOntjuÏC 4,02 4,02 12,55 13,47 234,8% 7,3% Les COrts 2,19 2,19 2,51 2,63 20,2% 4,9% SARRIÀ - sant GERVasi 3,81 3,81 7,64 9,02 137,0% 18,0% GRÀCIA 5,44 5,44 6,13 13,82 153,9% 125,5% HORTA-GuinarDÓ 4,13 4,13 4,78 7,47 80,7% 56,1% NOU BARRIS 6,75 6,75 6,90 10,13 50,1% 46,9% SANT ANDREU 8,07 8,32 14,29 14,97 85,5% 4,8% SANT MARTÍ 10,63 10,73 13,50 13,59 27,8% 0,7% Total 75,29 76,23 103,08 120,98 60,7% 17,4% Font: Departament del Pla de la ciutat (IMI). Al 2015 hi ha un canvi en la metodologia de l inventari de les zones de vianants.

43 Horta- Guinardó 6,2% Sant Andreu 12,4% Nou Barris 8,4% Sant Martí 11,2% Gràcia 11,4% Sarrià- Sant Gervasi 7,5% Ciutat Vella 23,2% Eixample 6,4% Sants- Montjuïc 11,1% Les Corts 2,2% 19 SUPERFÍCIE DestinaDA AL VIANANT Superfície útil (km 2 ) Superfície (km 2 ) voreres %15/12 %15/14 15,81 15,85 16,18 16,83 6,5% 4,0% 9,279 9,285 9,342 9,81 5,7% 5,0% Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona i Anuari Estadístic. PUNTS DE CONTROL/piLONS Nre. zones controlades Nre. punts de control entrades %15/12 %15/ ,5% 4,5% ,0% -3,1% Sortides ,4% -50,0% Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona.

44 La bicicleta

45 DespLAÇAMENTS DIARIS EN BICICLeta %15/12 %15/14 Bicicleta ,6% 6,3% % sobre total dels desplaçaments 1,51% 1,61% 1,65% 1,77% 1,78% 10,6% 0,6% Desplaçaments en Bicing ,5% -15,8% Desplaçaments en e_bicing * % Bicing sobre total bicicleta 37,42% 39,64% 34,49% 29,84% 23,62% -40,4% -20,8% Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona i DOyMO. * L e_bicing es posa en servei al gener del ViaLS CONDICIONATS per A CIRCULaciÓ DE BICICLetes %15/12 %15/14 Km de carril bici * 93, ,9 116,0 120,0 23,7% 3,5% Km de zona ,2% 0,1% Total ,7% 0,8% Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona i DOyMO. * Des del 2011 es comptabilitzen els km en un sol sentit. APARCAMent PER A BICICLetes Aparcaments en superfície Aparcaments subterranis %15/12 %15/ ,5% 4,4% ,8% 1,2% Font: BSM, BAMSA, SABA i Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona.

46 BICING %15/12 %15/14 Nre. abonats Bicing ,4% -1,1% Nre. abonats e_bicing Nre. viatges Bicing ,7% -6,3% Nre. viatges e_bicing Font: BSM. * L e_bicing es posa en servei al gener del ACCIDents AMB bici IMPLicaDA %15/12 %15/14 Bicicleta ,59% 1,34% Font: GUB.

47 Plànol carrils bici i zones 30 23

48 El transport públic

49 7.1. Dades de demanda (validacions) Dades totals del sistema de transport públic col lectiu (viatges en milions/any) OPERADOR %15/12 %15/14 Bus TMB 188,4 179, ,3 187,8 4,4% 1,9% Metro 389,0 373,5 369,9 375,7 385,0 3,1% 2,5% 25 FGC 80,5 75,0 75,5 77,2 79,7 6,3% 3,2% Rodalies RENFE 106,2 105,9 105,1 105,2 106,4 0,5% 1,1% Altres bus 147,2 141,5 142,6 148,6 154,4 9,1% 3,9% Tramvia 24,2 23,7 23,8 24,5 25,4 7,2% 3,7% Total 935,5 899,5 899,9 915,5 938,7 4,4% 2,5% Font: TMB, FGC, RENFE i ATM. 23,2 milions de nous viatgers al ZOna BUS %15/12 %15/14 Nombre d operacions estacionaments* ,7% 0,6% * Inclou les operacions de la zona blava de bus i aparcaments de zona bus. BUS TURÍSTICbitLLETS %15/12 %15/14 Bitllets ,9% 1,2% Font: TMB i EMT.

50 BUS NOcturn %15/12 %15/14 Viatgers ,0% 5,4% Font: ATM. TAXI %15/12 %15/14 Passatgers (milions)* ,8 93,2 91,3 92,5-3,4% 1,3% 26 Font: BSM Dades de l oferta BUS TMB %15/12 %15/14 Longitud línies TMB (km) 936,0 890,03 878,98 870,77 873,18-1,9% 0,3% Nombre de línies TMB 106,0 102,0 102,0 100,0 100,0-2,0% 0,0% Parades TMB ,7% 0,2% Km de carril bus 132,0 141,9 151,4 156,7 160,8 13,3% 2,6% Velocitat comercial mitjana Nombre d'autobusos TMB 11,9 12,1 12,6 12,2 12,1 0,3% -0,4% ,1% -0,9% Font: TMB i Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona. El 100% dels autobusos són accessibles. Existeixen 47 busos de barri.

51 METRO %15/12 %15/14 Longitud línies MetrO (km) Nombre de línies METRO 102,59 102,59 102,59 102,59 102,59 0,0% 0,0% ,0% 0,0% Estacions MetrO ,0% 0,0% Vehicles per quilòmetre (milions) 90,59 85,23 84,30 83,16 82,30-3,4% -1,0% 27 Font: TMB. El 85,8% de les estaciones de metro són accessibles. RODALies RENFE %15/12 %15/14 Longitud línies (km)* 552,0 552,0 552,0 552,0 535,0-3,1% -3,1% Nombre de línies ,0% 0,0% Estacions ,0% 0,0% Trens per quilòmetre (milions) 17,64 17,53 17,70 17,80 17,89 2,1% 0,5% Font: RENFE. * Al 2015 RENFE actualitza les dades del seu inventari.

52 XARXA FGC %15/12 %15/14 Longitud línies (km) 143,3 143,3 143,3 143,3 146,0 1,9% 1,9% Nombre de serveis ,0% 0,0% Estacions ,0% 4,0% Vehicles per quilòmetre (milions) 33,27 31,38 30,00 31,44 32,32 3,0% 2,8% 28 Font: FGC. El 97,4% de les estacions de FGC són accessibles. TRAMVIA %14/11 %14/13 Longitud (km) * 29,1 29,1 29,1 29,1 29,1 0,0% 0,0% Nombre de parades ,8% 1,8% Nombre de línies ,0% 0,0% Font: ATM. * Longitud de la línia en els dos sentits. BUS NOcturn %15/12 %15/14 Línies ,0% 0,0% Nombre de vehicles ,0% 0,0% Font: ATM. * Al 2015 RENFE actualitza les dades del seu inventari.

53 TAXI %15/12 %15/14 Nombre de taxis ,0% 0,0% Nombre de parades ,0% 5,8% Conductors ,0% 0,1% Font: Institut Metropolità del Taxi. 29 ZOna BUS %15/12 %15/14 Nombre de places d estacionament Nombre de places de parada ,8% 4,8% ,9% -7,0% Font: BSM.

54 Xarxa ferroviària de transports públics 30

55 Els vehicles de motor

56 8.1. La gestió del trànsit Intensitat mitjana diària de vehicles IMD veh/dia %15/12 %15/14 Accessos ,9% 2,8% Vies mar-muntanya ,4% 2,1% 32 Vies transversals ,6% 1,0% Total vies principals ,9% 1,7% Ronda de Dalt ,4% 4,6% Ronda del Litoral ,5% 2,4% Total rondes ,4% 3,7% Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona. * Al 2015 RENFE actualitza les dades del seu inventari. Evolució de la intensitat de trànsit als accessos i vies bàsiques i contaminants PM 10 i NO Intensitats mitjanes diàries de vehicles Micrograms/m 3 NO 2 i PM Intensitat vehicles a les vies bàsiques Intensitat vehicles als accessos PM 10 NO 2

57 Velocitats VELOcitat (km/h) %14/11 %14/13 Vies connectivitat externa 24,0 23,6 23,5 22,9-4,6% -2,6% Vies mar-muntanya 16,4 16,8 17,1 17,0 3,7% -0,6% Vies transversals 22,5 23,3 23,3 22,8 1,3% -2,1% 33 Mitjana de ciutat 20,6 20,9 21,0 20,6 0,0% -1,9% Rondes 54,7 59,9 59,5 59,2 8,2% -0,5% Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona. Durant el 2015 s ha desplegat un nou sistema de control de velocitats, les dades no són comparables a les dels darrers anys, per això a partir del 2016 s iniciarà una nova sèrie de dades comparables entre si.

58 Elements de gestió del trànsit %15/12 %15/14 Centrals de regulació (**) % -100% Cruïlles semaforitzades ,2% 0,7% Cruïlles centralitzades ,8% 2,2% Cruïlles LED equipades amb SAI Cruïlles amb semàfor per a invidents ,6% 4,3% ,9% 5,7% 34 Semàfors totals * ,5% 1,4% Semàfors LED * ,7% 5,2% Punts de control de pas de semàfor en vermell Càmeres de supervisió del trànsit Senyals variables de carrils reversibles Senyals variables de codi Panells informatius d'aparcaments Panells informatius d'estat del trànsit ,0% 0,0% ,6% -1,7% ,0% 0,0% ,4% 42,4% ,0% 0,0% ,8% 4,8% Carril multiús (km) 5,5 5,5 6,8 6,8 6,8 6,8 7,7 14,1% 14,1% Carrils reversibles (km) 3,5 3,5 3,5 3,5 3,5 3,5 3,5 0,0% 0,0%

59 %15/12 %15/14 Estacions detectores amb espires Estacions detectores amb detectors infraroigs Estacions detectores amb visió artificial Estacions detectores amb tecnologia Bluetooth Estacions detectores amb tecnologia TAG Estacions detectores de bicicletes Accessos rondes controlats remotament ,5% 0,5% ,9% -6,9% ,0% 0,0% ,7% 20,0% ,7% 0,0% ,6% ,9% 50,0% 35 Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona. (*) Al 2011 es comença a no comptabilitzar els dispositius per a invidents com a semàfors. (**) Al 2014 s inicia un procés d eliminació de centrals de regulació. La xarxa bàsica aprovada en el Decret d Alcaldia de 16 de novembre de 2005

60 8.2. Places d estacionament En calçada COTXes %15/12 %15/14 Àrea Blava ,9% -3,2% Àrea Verda preferent resident ,4% 1,6% 36 Àrea Verda exclusiva resident ,1% -2,5% No regulat ,0% -1,4% Altres reserves (inclòs PMR) ,5% 2,5% En calçada ,2% -0,5% Font: BSM. MOTOCICLetes %15/12 %15/14 Places ,3% 7,9% Calçada ,0% Vorera ,1% Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona. DistribuciÓ MercaDERIES %15/12 %15/14 Càrrega i descàrrega ,3% -0,8% Font: Direcció de Serveis de Mobilitat - Ajuntament de Barcelona.

61 Fora de calçada COTXes %15/12 %15/14 Veïns ,8% 0,3% Públics ,8% 0,1% Reservats ,6% 0,4% Solars ,8% 0,0% 37 Fora calçada ,1% 0,3% Font: BSM. FOra DE CALÇADA (sense solars) %15/12 %15/14 Per a ús públic ,8% 0,2% Per a ús privat (incloent els reservats) ,3% 0,3% Total ,2% 0,3% Font: BSM. Places d estacionament (sense incloure solars) Per a veïns EN SÒL PRIVAT Reservats Aparcament d oficines, hospitals, etc. FORA DE LA CALÇADA D ús públic EN SÒL PÚBLIC Residents Mixtos Font: BSM.

62 8.3. Vehicles elèctrics Flota pública de vehicles elèctrics %15/12 %15/14 Motos elèctriques ,2% 60,7% Escombradora o fregadora ,0% 0,0% 38 Turismes ,9% 12,5% Furgonetes ,1% 8,8% Total ,2% 13,5% Font: Plataforma Live. Punts de recàrrega de vehicles elèctrics %15/12 %15/14 Subterranis ,4% 86,7% Superfície ,0% 30,5% Total ,2% 65,0% Font: ICAEN. L any 2015, el total de punts de recàrrega es distribueix: 498 de recàrrega convencional 12 recàrrega semiràpida 36 recàrrega ràpida

63 Punts de recàrrega a Catalunya Cada uicació pot contenir més d un endoll. El mapa només reflecteix les estacions de recàrrega ràpida i semiràpida per a vehicles elèctrics i els assortidors de GLP i GNV. Endolls de vehicle elèctric Càrrega superràpida (120kW) (6) Tesla Vehicles Tesla Càrrega ràpida (44kW-50kW) CHAdeMO-DC (19) Nissan, Mitsubishi, Peugeot, Citroën, Kia Endolls a Catalunya Mennekes-AC (19) Renault, Volkswagen, BMW, BYD, Tesla, Volvo, Audi, Mercedes, Porsche CCS Combo2-DC (19) BMW, Volkswagen, Audi, Mercedes, Porsche Càrrega semiràpida (>3,7kW-22kW) (40) Mennekes Renault, Volkswagen, BMW, BYD, Tesla, Volvo, Audi, Mercedes, Porsche Càrrega normal (<3,7kW) SAE J1772 (6) Compatible amb gairebé totes les marques Schuko (717) Compatible amb gairebé totes les marques Mennekes (236) Renault, Volkswagen, BMW, BYD, Tesla, Volvo, Audi, Mercedes, Porsche GLP 77 GNV 13 VE 291 Gas liquat de petroli. Se subministra a vehicles turismes. Conegut també com a autogàs. Gas Natural Vehicular. Se subministra en estat gasós (GNC) per a vehicles turismes, i en estat liquat (GNL) per a vehicles industrials. Vehicles propulsats per electricitat. Càrrega lenta: 100% en 8 h Càrrega semiràpida: 100% en 3 h Càrrega ràpida: 80% en 20 min Font: Institut Català d Energia.

64 40

65 Informe sobre les dades bàsiques de mobilitat 2015 Comissió Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Juliol