Inspecció d Educació

Transcripción

1 Inspecció d Educació Pautes per a l assessorament dels centres en l elaboració de la Programació General Anual (PGA) i la Memòria Anual (MA) de centre Document núm. 11 Documents de les Àrees Especialitzades de la Inspecció d Educació de Catalunya Àrea d Organització (Curs ) Juny 2015 Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de la Inspecció d Educació

2

3 ÍNDEX Introducció...2 I) Interacció PEC - PDD - PGA - MA...3 II) La programació general anual (PGA)...5 III) La memòria anual (MA)...10 IV) Planificació, avaluació i retiment de comptes...12 V) Assessorament i supervisió de la inspecció...13 VI) Instruments per a l assessorament de la PGA I de la MA (Esquemes del contingut)...14 VII) Normativa de referència...16 Bibliografia...17 Annexos...18

4 Introducció El present document de l Àrea d Organització dóna resposta a l encàrrec de la Subdirecció General de la Inspecció d Educació d elaborar una pauta per a l assessorament als centres educatius en l elaboració de la programació general anual (PGA) i de la memòria anual (MA), concretant els elements a tenir en compte en aquest assessorament per part de la Inspecció d Educació i aportant models que ajudin a exemplificar la formulació dels objectius i actuacions necessaris orientats a la millora de resultats Aquest encàrrec s ha d emmarcar, d una banda, en un procés evolutiu d elaboració d eines de suport a les inspectores i inspectors per al desenvolupament de la supervisió i assessorament relacionats amb el desplegament de les eines de gestió del centre i, d altra banda, en el suport al desenvolupament de l autonomia dels centres. Així, els destinataris del present document són, en primer lloc, els propis membres de l Àrea d Organització que veuen recollit i sistematitzat el resum de la tasca realitzada al llarg dels dos darrers cursos, amb la pretensió d oferir una eina útil per a l assessorament als centres. Però fonamentalment té la finalitat essencial d oferir un instrument útil per al conjunt de les inspectores i dels inspectors d educació en la seva intervenció de suport als centres educatius. Tenint en compte les Instruccions de la Subdirecció General de la Inspecció d Educació per a l elaboració d instruments, pautes, estudis i documents de les àrees1 aquest document respondria a la tipologia de treball de la Inspecció d instruments i/o pautes de treball per a l assessorament. Els objectius dels centres educatius es van definint i concretant en els diversos documents de gestió dels centres educatius: projecte educatiu de centre, projecte de direcció, normes d organització i funcionament dels centres, programació general anual i memòria anual del curs. Els centres, en ús de la seva autonomia, poden establir altres eines i documents de gestió, així com establir acords de coresponsabilitat amb l'administració educativa. Aquestes eines donen unes relacions de jerarquia i d acció complementàries entre elles. Així, el projecte educatiu de centre (PEC) i el projecte de direcció (PdD), en el cas dels centres públics, han de tenir una concreció en les successives PGA i MA. Aquest document proposa uns continguts clau de la PGA i la MA que han de servir per atendre les necessitats de la planificació, el desenvolupament i l avaluació de les activitats del centre. En aquest sentit, es prioritza el caràcter funcional i utilitari de la PGA i de la memòria que, en el marc de l'autonomia dels centres, han de recollir els aspectes essencials de la gestió d'un centre educatiu. Desitgem que el conjunt de la proposta, que ha estat valorada positivament per part dels membres de l Àrea d Organització, pugui ser d utilitat per a la resta d inspectores i d inspectors d educació. 1 Instruccions de la Subdirecció General de la Inspecció d Educació per a l elaboració d instruments, pautes, estudis i documents de les àrees. Curs IIE 2014/021. Novembre Generalitat de Catalunya. Departament d Ensenyament. Secretaria de Polítiques Educatives. Subdirecció General de la Inspecció d educació. 2

5 I) Interacció PEC - PdD - PGA - MA La gestió dels centres educatius s articula a partir de la interacció de les seves eines de gestió com són el PEC, el PdD, les NOFC, la PGA, la MA i altres projectes específics o acords de coresponsabilitat. Tal i com recull el document de l Àrea Pautes per a supervisar i assessorar l elaboració del PEC, elaborat el curs , en els documents de gestió es diferencien, des d una perspectiva temporal, tres nivells de planificació: - La planificació a llarg termini (PEC i NOFC) recull el principis, valors, reglaments i recursos que defineixen la institució escolar. - La planificació a mig termini (projecte de direcció, PAC s, acords de coresponsabilitat i altres plans específics) estableix les intencions estratègiques per al desenvolupament del projecte educatiu en un període determinat. - La planificació a curt termini (PGA i MA) concreta el desenvolupament operatiu dels objectius en cada curs escolar i el seu seguiment. L article 10 del Decret 102/2010, d autonomia dels centres educatius, fa referència a la programació general anual (PGA) com a document per a concretar les prioritats i els aspectes relatius a les activitats i el funcionament dels centres per un curs escolar, i a la memòria anual (MA) com a document per a recollir els resultats de l avaluació de l assoliment dels objectius. La PGA haurà de planificar els mecanismes d anàlisi i recollida d informació a desenvolupar al llarg del curs, així com el marc de gestió d aquest procés i la concreció dels responsables que hauran de desenvolupar aquestes activitats. Tot el recull de dades, valoracions i propostes de millora corresponents formaran part de la memòria anual. En l elaboració de la PGA caldrà tenir en compte elements diversos: - Les prioritats definides pel Departament d Ensenyament en els seus diferents àmbits. - Les prioritats pròpies de cada centre que en el marc de la seva autonomia defineixen en els seus respectius plans i projectes específics. - Les incorporacions explicitades en la memòria anual del curs anterior en forma de propostes de millora, conclusions, noves aportacions, etc. - Tots els aspectes relacionats amb el funcionament del centre, recollint la informació dels aspectes generals i comuns dels centres que composen el servei d educació de Catalunya en funció de la seva tipologia. - La planificació i gestió de les actuacions relacionades amb l'avaluació i el retiment de comptes a la comunitat educativa i l administració educativa, recollint els criteris determinats en el PEC i el PdD. 3

6 - Altres aspectes derivats d instruccions o orientacions específiques que es recomana que es recullin en format d annexos o bé que poden estar a disposició de la Inspecció. La memòria anual es perfila com un informe de la gestió del curs escolar, amb dades, valoracions i propostes de millora en relació als resultats, processos i valors assolits en acabar el curs escolar i que s havien planificat en la PGA o altres no planificats que s'han incorporat durant el curs. Per a garantir la coherència i l eficàcia de les eines de gestió, els objectius i els indicadors seleccionats han de configurar un sistema articulat, que s'ha d'anar concretant en els diferents nivells de gestió (PEC, PdD i PGA), amb una relació de jerarquia entre elles. Així, els objectius i indicadors de progrés definits en el PEC s'aniran completant amb els del PdD, o altres documents de gestió a mig termini, i aquests posteriorment amb els de la PGA, establint-se entre ells una relació de coherència, graduació i consecutivitat lògica. Per la seva banda, el conjunt d indicadors hauria de ser una suma dels indicadors del SIC més els propis que seleccioni el centre pels seus diferents àmbits de gestió. Esquema de la interacció entre les eines de gestió (centres públics) 4

7 II) La programació general anual (PGA) Elements clau La PGA ha d explicitar les prioritats i els aspectes relatius al funcionament dels centres per al curs escolar, fent èmfasi en els següents aspectes: Prioritats del curs: concrecions d objectius, actuacions (temporització i responsabilitats) i indicadors d avaluació. Prioritats del Departament d Ensenyament Prioritats del PEC Incorporar les prioritats definides pel Departament d Ensenyament en la Resolució per la qual s aproven els documents per a l organització i la gestió dels centres per a cada curs. Atendre el desplegament dels objectius del PEC, amb actuacions coherents i que assegurin el seu progrés. Prioritats del PdD (centres públics) Prioritats derivades de la memòria anual del curs anterior Prioritats derivades de plans i projectes específics del centre Atendre els objectius i actuacions del PdD, assegurant-ne la seva aplicació i desplegament. Incorporar les propostes de millora recollides i les valoracions consensuades per l equip docent i la comunitat educativa. Recollir i planificar les prioritats pròpies definides pel centre. Funcionament i organització del curs: informacions més rellevants que conformen la planificació de l any escolar. Marc horari i calendari. Calendari de reunions i avaluacions. Organització del professorat. Càrrecs i responsabilitats. Organització dels alumnes. 5

8 Participació de la comunitat. Suports i recursos específics. Activitats dins i fora del centre. Relacions amb l entorn. Formació del professorat. Activitats extraescolars. Estratègies de comunicació. Serveis escolars. Actuacions del Pla de seguretat. Pla de treball dels Serveis Educatius... Aspectes qualitatius i tècnics Els continguts fonamentals de la PGA són els objectius, les actuacions i els indicadors d avaluació, que són els tres elements que hauran de ser seleccionats i definits de la manera més acurada possible. Els objectius Pel que fa als objectius que es prioritzen per al curs escolar, cal tenir en compte: L existència d objectius relacionats amb la millora dels resultats educatius dels alumnes i de la gestió del centre. L alineació amb les prioritats del DdE, el PEC i el PdD (centres públics). La concreció en els plans de treball de les etapes, dels equips docents, departaments, seminaris, etc. La coherència amb el context, la diagnosi del centre i les conclusions i propostes de la MA. La possibilitat d assoliment al llarg del curs escolar. Els aspectes tècnics de la formulació dels objectius: redaccions en infinitiu, descripció d accions-intencions amb finalitats concretes, amb adequació i amb precisió. 6

9 Les actuacions Pel que fa a les actuacions a dur a terme, cal tenir en compte: La coherència amb els objectius: cal que siguin pertinents i que possibilitin el seu assoliment. L eficiència: la correlació entre recursos i l equilibri de costos, entre l esforç i el benefici. La concreció de la temporització de les tasques i de les responsabilitats distribuïdes entre el conjunt de l equip. La possibilitat d assoliment en els terminis previstos. Els aspectes tècnics de la formulació de les actuacions: existència de redaccions clares, precises i unívoques. Els indicadors d avaluació Pel que fa als indicadors i al procés d anàlisi i de recollida d informació, cal tenir en compte: La coherència i la correlació amb els indicadors de progrés del PEC i els indicadors definits en el PdD (centres públics). La pertinença per a l avaluació de l assoliment dels objectius de la PGA. La referència tant als processos i als resultats, com a la incidència en els aprenentatges de l alumnat. Els aspectes tècnics de la formulació dels indicadors: la claredat, la precisió en la mesura, la consistència, la facilitat d obtenció i la durabilitat. 7

10 Procés d elaboració de la PGA. Aspectes formals L equip directiu lidera un procés d'elaboració que ha de garantir la participació extensiva i intensiva de la comunitat educativa. En línies generals, el procés d elaboració de la PGA es desenvoluparà de la manera següent: Proposta Aportacions Reformulació i Aprovació Difusió Aplicació Avaluació Partint de les prioritats generals i de les propostes de millora recollides de la MA del curs anterior, l equip directiu/el consell de direcció elabora i presenta una proposta inicial de la PGA. Es recullen les aportacions del claustre de professors, dels equips docents, dels cicles, de les comissions, de l AMPA i del consell escolar. La direcció del centre incorpora les aportacions i aprova la PGA, prèvia consulta al consell escolar. Es farà constar en acta si el projecte té el suport del consell escolar. La direcció del centre fa difusió de la PGA. El director/la directora lidera l aplicació de la PGA, amb la col laboració de l equip directiu/el consell de direcció. El claustre dóna suport a l equip directiu i al consell de direcció en el seu compliment. El consell escolar vetlla pel seu compliment i hi dóna suport. El consell escolar avalua el seu desenvolupament i els resultats. El claustre avalua el desenvolupament i els resultats de les activitats educatives. El claustre avalua tots els aspectes educatius de la PGA. La Llei d Educació de Catalunya (LEC) 2, a l art , determina que són objecte d avaluació el desenvolupament i els resultats de la PGA del centre en l àmbit docent i en l àmbit administratiu. Així mateix, el Decret d autonomia dels centres educatius 3, a l art. 58, especifica que la PGA concreta, per a cada curs, els indicadors de l autoavaluació. 2 Llei 12/2009, de 10 de juliol, d educació. 3 Decret 102/2010, de 3 d agost, d autonomia dels centres educatius. 8

11 Pel que fa a la temporització, la PGA s hauria d aprovar durant el mes d octubre. Exemple d un procés d elaboració de la PGA d un centre: Prioritats del Departament d Ensenyament PEC PdD Acords de coresponsabilitat Memòria Anual Programació General Anual Recull d evidències: - Execució - Desenvolupament d objectius - Desenvolupament d actuacions - Incidència en els resultats d aprenentatge de l alumnat. Evolució d indicadors del PEC i del PdD: - Recull de dades - Valoracions Recull de valoracions - Equips docents, departaments, claustre, AMPA, consell escolar Recull de propostes de millora - Diferents àmbits Prioritats: Objectius Actuacions Indicadors Funcionament: Horari i calendaris Organització d alumnes i de professorat Activitats i serveis. Altres-Annexos 9

12 III) La memòria anual (MA) Elements clau La memòria anual té un caràcter avaluatiu i propositiu, té la concepció d un informe valoratiu de les accions dutes a terme al llarg del curs, dels resultats obtinguts pels alumnes i dels resultats obtinguts en l aplicació de la PGA. Per tant, ha d incloure tots els elements relacionats amb l anàlisi de la correlació entre l aplicació de la PGA i les dades dels resultats obtinguts per l alumnat, l anàlisi i la interpretació de les dades i dels factors que hi han intervingut i la síntesi dels resultats, recollint les valoracions fetes i les propostes de millora acordades en base al procés participatiu de reflexió que s ha donat en el conjunt de la comunitat educativa. També ha d incloure, si s escau, la valoració de l ús dels recursos associats a la PGA, en funció de la seva aplicació i de la millora assolida. La memòria s ha de concloure amb una síntesi de les valoracions fetes i de les propostes de millora que s incorporaran a la propera PGA. Es poden incorporar, com a annexos, altres documents complementaris : reculls de dades, taules, informes, etc. Aspectes qualitatius i tècnics Els continguts fonamentals de la MA són els aspectes valoratius de l aplicació de la PGA, en tots els seus apartats, i dels resultats de l alumnat, així com les propostes de millora i les aportacions a considerar en la planificació del proper curs que seran definits i resumits de la manera més acurada possible. Les valoracions de l assoliment dels objectius de la PGA Pel que fa a les valoracions de l'assoliment dels objectius de la PGA, cal tenir en compte: La justificació, fonamentada en indicadors, del grau d assoliment dels objectius. La referència a l execució, als resultats i a la incidència en els aprenentatges de l alumnat. Les conclusions globals en relació al grau d assoliment dels objectius. Les valoracions dels resultats de l alumnat Pel que fa a les valoracions dels resultats de l alumnat, cal tenir en compte: La referència als resultats acadèmics, a les proves externes i a altres proves que realitza l alumnat. 10

13 L anàlisi valorativa de l evolució dels resultats tant en avaluacions internes com en proves externes. La correlació dels resultats amb els objectius de la PGA. Les propostes de millora Pel que fa a les propostes de millora, cal tenir en compte: La claredat, la concreció i la utilitat per a la formulació dels objectius de la PGA. La referència a la gestió del centre i a la millora dels resultats educatius de l alumnat. La coherència amb les valoracions referides a l'assoliment dels objectius de la PGA i a les valoracions dels resultats de l alumnat. Procés d elaboració. Aspectes formals L equip directiu lidera un procés d'elaboració que ha de garantir la participació extensiva i intensiva de la comunitat educativa, ha de recollir totes les valoracions, les propostes i les iniciatives i alhora caldrà seleccionar i prioritzar les principals i més rellevants. Per fonamentar les seves valoracions, és important temporitzar actuacions de seguiment i recull d'evidències al llarg del curs escolar. En línies generals, el procés d elaboració de la MA pot desenvolupar-se de la manera següent: Proposta Aportacions Reformulació i Aprovació Difusió A partir de les informacions recollides, dels resultats, de les valoracions recollides dels equips docents, dels departaments, l alumnat, els pares... l equip directiu/el consell de direcció elabora la proposta inicial de MA. Es recullen les aportacions del claustre de professors, dels equips docents, dels cicles, de les comissions, de l AMPA i el consell escolar. La direcció del centre incorpora les aportacions i aprova la PGA. La direcció fa la difusió de la MA. Pel que fa a la temporització, la memòria anual s hauria d aprovar a la finalització del curs escolar. 11

14 IV) Planificació, avaluació i retiment de comptes La gestió dels centres educatius no es pot dissociar de l'avaluació i el retiment de comptes a través dels indicadors de centre i/o altres mecanismes d avaluació. La PGA i la MA són les eines de gestió adequades i útils per al retiment de comptes als òrgans de participació del centre i a l administració educativa. També és rellevant el seguiment de l evolució dels indicadors seleccionats pel centre, de l evolució dels indicadors del PEC i del PdD (en el cas dels centres públics), i l anàlisi de la correlació entre els indicadors propis del centre i el SIC. En els processos d avaluació, és important considerar indicadors de tipologia diversa: - Indicadors de context: relatius a l entorn socioeconòmic del centre i a les característiques, les actituds i les expectatives de la població. - Indicadors de recursos: relatius als recursos formals, materials i humans disponibles i al seu ús. - Indicadors de procés: relatius a l organització, la gestió, el seguiment de resultats, la gestió de l ensenyament aprenentatge i al funcionament del centre. - Indicadors de resultats: relatius a l assoliment d objectius prefixats, ja siguin acadèmics, d assoliment de competències o de satisfacció d alumnat, famílies, professorat o l entorn social. Cal una selecció acurada dels indicadors més rellevants en cada centre i en cada intervenció, la concreció dels processos per a l avaluació i retiment de comptes, la planificació de les actuacions i l assignació distribuïda de responsabilitats per a la seva execució. 12

15 V) Assessorament i supervisió de la Inspecció La Inspecció d Educació assessora i supervisa les actuacions dels centres en aspectes relacionats amb diversos nivells de gestió: - El desenvolupament de la seva autonomia. - La identificació dels elements qualitatius de la gestió del centre. - L elaboració de la PGA: - formulació dels objectius i de les actuacions, - concreció d'objectius i d actuacions per unitats (equips docents, departaments, comissions...), - temporització de les actuacions al llarg del curs, - assignació de tasques específiques de responsabilitat en relació al desplegament dels objectius i de les actuacions. - La valoració del nivell d assoliment dels objectius i la millora dels resultats educatius de l alumnat. - La planificació de l'avaluació del centre: indicadors d'avaluació, mecanismes de recull d'evidències, proves externes, proves internes, temporització, assignació de tasques i responsabilitats en relació a la gestió dels indicadors (SIC i propis del centre). - La planificació de les actuacions de retiment de comptes a la comunitat escolar i a l administració educativa. - El procés d'elaboració, aprovació i difusió dels documents de planificació i gestió del centre. 13

16 VI) Instruments per a l assessorament de la PGA i de la MA (esquemes del contingut) Proposta d esquema de contingut de la PGA 1- PRIORITATS DEL CURS OBJECTIUS ACTUACIONS INDICADORS D AVALUACIÓ - Relacionats amb les prioritats del Departament d Ensenyament. - Relacionats amb les prioritats del PEC. - Relacionats amb les prioritats del PdD (en el cas dels centres públics). - Derivats de la Memòria Anual del curs anterior. - Derivats de plans i projectes específics del centre. - Coherència amb els objectius. - Rellevància per a l assoliment dels objectius. -Concreció de temporització i responsabilitats. -Concreció de les propostes de millora recollides i de les valoracions consensuades. - Desenvolupament i aplicació assolibles en els terminis previstos. -Coherència i correlació amb els indicadors de progrés del PEC i els indicadors definits en el PdD (en el cas dels centres públics). -Pertinença per avaluar l assoliment dels objectius. -Referència tant als processos i als resultats, com a la incidència en els aprenentatges de l alumnat. 2- FUNCIONAMENT I ORGANITZACIÓ Marc horari i calendari / Calendari de reunions i avaluacions / Organització del professorat / Càrrecs i responsabilitats / Organització dels alumnes / Participació de la comunitat / Suports i recursos específics/ Activitats dins i fora del centre / Relacions amb l entorn / Formació del professorat / Activitats extraescolars / Estratègies de comunicació / Serveis escolars / Actuacions del Pla de seguretat / Pla de treball dels Serveis Educatius... 14

17 Proposta d esquema de contingut de la MA 1. VALORACIÓ DE L ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS DE LA PGA - Justificació, fonamentada en indicadors, del grau d assoliment dels objectius. - Referència a l execució, als resultats i a la incidència en els aprenentatges de l alumnat. - Conclusions globals en relació al grau d assoliment dels objectius. 2. VALORACIÓ DELS RESULTATS DE L ALUMNAT - Referència als resultats acadèmics, a les proves externes i a altres proves que realitza l alumnat. - Anàlisi valorativa de l evolució dels resultats. - Correlació dels resultats amb els objectius de la PGA. 3. CONCLUSIONS - Síntesi de l avaluació d assoliment dels objectius. - Anàlisi i de la correlació entre l aplicació de la PGA i les dades dels resultats obtinguts per l alumnat, l anàlisi i la interpretació de les dades i dels factors que hi ha intervingut i la síntesi dels resultats. 4. PROPOSTES DE MILLORA - Referència a la gestió del centre i a la millora dels resultats educatius de l alumnat. - Coherència amb les valoracions referides a l assoliment dels objectius de la PGA i a les valoracions dels resultats de l alumnat. - Valoracions i propostes de millora acordades en base al procés participatiu de reflexió en el conjunt de la comunitat educativa. ANNEXOS - Documents complementaris: reculls de dades, valoracions, taules, informes, etc. 15

18 VII) Normativa de referència Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d educació. ( BOE 106, del ) - LOE. 4 Llei 12/2009, del 10 de juliol, d educació (DOGC del ) - LEC. Decret 102/2010, de 3 d agost, d autonomia dels centres educatius (DOGC ). Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del directiu professional docent (DOGC ). Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball. (DOGC ). Resolució de 20 de juny de 2014, per la qual s aproven els Documents per a l organització i la gestió dels centres per al curs Modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de qualitat educativa (LOMCE) 16

19 Bibliografia - Antúnez, S. i Gairín, J. La programació general del centre: el pla anual. Col lecció "Eines de gestió". Departament d'ensenyament, Borrell C., Elvira i Chavarria N., Xavier. Evaluación de centros para la mejora de la calidad. Col lecció "Cuadernos de Educación". ICE-UB. Horsori editorial. Barcelona Pautes per supervisar i assessorar l elaboració del projecte educatiu de centre (PEC). Document núm. 6. Documents de les Àrees Específiques de la Inspecció d Educació de Catalunya. Àrea d Organització (Curs ). Octubre Generalitat de Catalunya. Departament d Ensenyament. Secretaria de Polítiques Educatives. Subdirecció General de la Inspecció d Educació. - Rul, J. El projecte de gestió del centre educatiu. Col lecció "Eines de gestió". Departament d'ensenyament, Teixidó, J. i altres. El projecte de direcció. Col lecció "Eines de gestió". Departament d'ensenyament,

20 Annexos Annex 1 - Exemples de contingut de la PGA Annex 2 - Referències normatives específiques a la PGA i a la MA 18

21 Annex 1 - Exemples de contingut de la PGA Exemple 1 1. Objectius anuals del curs Objectiu 1 (Derivat de les prioritats del DdE, PEC, PdD o pròpies del centre) - Actuacions, temporització i responsables. - Indicadors i procediments. Objectiu 2 (Derivat de les prioritats del DdE, PEC, PdD o pròpies del centre) - Actuacions, temporització i responsables. - Indicadors i procediments. Objectiu 3 (Derivat de les prioritats del DdE, PEC, PdD o pròpies del centre) - Actuacions, temporització i responsables. - Indicadors i procediments. 2. Funcionament i organització de centre - Marc horari i calendari. - Calendari de reunions i avaluacions. - Organització del professorat. - Organització dels alumnes. - Participació de la comunitat. - Suports i recursos específics. - Activitats dins i fora del centre. - Relacions amb l entorn. - Formació del professorat. - Activitats extraescolars. - Estratègies de comunicació. - Serveis escolars. 3. Altres - Concrecions referides al currículum. - (...) 4. Annexos (referències a documents a disposició de la inspecció) - Pla d actuació dels Serveis Educatius al centre. - Pla de treball del personal específic. - Pla de prevenció i seguretat. 19

22 Exemple 2 1. Introducció. 2. Diagnosi de la situació del centre, identificació de necessitats i definició de prioritats del curs. Intencions prioritàries del curs. 3. Objectius del curs, línies estratègiques i pla d actuació. 4. Concrecions organitzatives. 5. Programa d activitats dins i fora del centre. 6. Mecanismes de retiment de comptes. 7. Annexos - Plans de treball de les Comissions de treball. - Pla de treball dels Serveis Educatius. - Pla de seguretat. Exemple 3 1. Introducció. 2. Dades generals (professorat, alumnat, càrrecs). 3. Objectius: - Objectius de centre. - Objectius dels equips docents, cicles, departaments i seminaris. 4. Projectes específics. 5. Aspectes d organització i funcionament: horaris, calendari, activitats dins i fora del centre, relacions amb la comunitat escolar, relacions amb l entorn, aspectes específics dels serveis escolars. 6. Mecanismes de seguiment i avaluació del desenvolupament de la PGA. 7. Annexos - Pla de formació del professorat. - Pla de treball dels Serveis Educatius. - Pla de seguretat. 20

23 Annex 2 - Referències normatives específiques a la PGA i a la MA Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació - LOE 5 CAPÍTOL II Autonomia de centres Article 125. Els centres educatius elaboraran al principi de cada curs una programació general anual que reculli tots els aspectes relatius a l organització i funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d actuació acordats i aprovats. CAPÍTOL III Òrgans col legiats de govern i de coordinació docent dels centres públics Article 127. El Consell Escolar tindrà les següents competències: b) Avaluar la programació general anual del centre, sens perjudici de les competències del claustre del professors, en relació a la planificació i organització docent. Article 129. El Claustre de Professors tindrà les següents competències: a) Formular a l equip directiu i al Consell Escolar propostes per a l elaboració els projectes del centre i de la programació general anual. b) Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual. Article 132. Competències del director Són competències del director: m) Aprovar la programació general anual del centre, sens perjudici de les competències del claustre de professors, en relació a la planificació i organització docent. Llei 12/2009, del 10 de juliol, d educació - LEC Article Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents: h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l aplicació de la programació general anual. Article El claustre de professors té les funcions següents: g) Donar suport a l equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre. Article Corresponen al consell escolar les funcions següents: b) Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. 5 Modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de qualitat educativa (LOMCE) 21

24 Decret 102/2010, de 3 d agost, d autonomia dels centres educatius Article 10 Relació amb la programació general anual 1. Els centres educatius han d elaborar la programació general anual, que és la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d actuació acordats i aprovats. 2. El projecte educatiu ha d orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l avaluació de l assoliment dels objectius previstos. El resultat d aquesta avaluació es recull en la memòria anual corresponent. 3. La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació. Article 31 Projecte de direcció i exercici de la direcció del centre 3. En aplicació del que s hagi previst en el projecte de direcció, i en exercici de les seves funcions, correspon al director o a la directora: e) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre, dirigir l aplicació de la programació general anual i vetllar perquè s aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment. Article 46 Consell escolar. Funcionament 1. Les funcions del consell escolar són les que estableix l article de la Llei d educació. A més, li correspon vetllar i donar suport a l equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció el qual, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l acció del conjunt d òrgans de govern unipersonals i col legiats d acord amb l article de la Llei d educació. Article 48 Claustre del professorat 2. Les funcions que corresponen al claustre de professorat són les que estableix l article de la Llei d educació. A més, ha de vetllar i donar suport a l equip directiu per al compliment de la programació anual del centre, i per al compliment del projecte de direcció que, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l acció del conjunt d òrgans de govern unipersonals i col legiats del centre. Article 58 Caràcter continu i cíclic de les avaluacions dels centres educatius 1. L autoavaluació dels centres té caràcter continu. La programació general anual del centre en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d avaluació corresponents. Aquesta concreció, en els centres públics, es fa a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d acord amb els indicadors del projecte educatiu. 22

25 Disposició addicional quinzena Condicions de centre únic per a les zones escolars rurals 2. Totes les escoles agrupades en una ZER comparteixen el mateix projecte educatiu, les mateixes normes d organització i funcionament i la mateixa programació general anual, que ha de respectar la singularitat de cadascuna de les escoles. 8.Correspon al consell escolar de la ZER l aprovació del projecte educatiu i de les seves modificacions, així com la de les normes d organització i funcionament i de la programació general anual, d acord amb el PE. Resolució de 20 de juny de 2014, per la qual s aproven els Documents per a l organització i la gestió dels centres per al curs ÀMBIT: PROJECTE EDUCATIU. Document Documents de gestió del centre 4. La programació general anual Els centres han d'elaborar la programació general anual d'acord amb el que estableix l'article 10 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, en la qual es recull la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre per al curs escolar corresponent, dels diferents àmbits de l'autonomia de centre, d'acord amb el projecte educatiu i, en els centres públics, d'acord amb el projecte de direcció vigent: Autonomia pedagògica: concreció anual dels objectius del PEC i del currículum, així com de tots els plans d'actuació acordats i aprovats. Autonomia organitzativa: concreció anual de totes les prioritats dels projectes i normes i la previsió de totes les activitats de l'horari escolar. Autonomia de gestió de recursos: la concreció de recursos destinats per a les diferents actuacions, els responsables i els mecanismes de seguiment, així com els indicadors i procediments per a l'avaluació dels processos i dels resultats, a partir dels indicadors definits en el projecte de direcció i dels indicadors de progrés del projecte educatiu. El director del centre públic o el titular del centre concertat aproven la programació general anual prèvia consulta al consell escolar del centre. En els centres públics, el claustre formula propostes i aprova la concreció del currículum i els aspectes educatius. Correspon al consell escolar del centre l'avaluació de la programació general anual. El director del centre públic i el titular i el director del centre privat concertat, com a responsables de dirigir i coordinar l'aplicació de la programació general anual, han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació. 2. Projecte educatiu de centre (PEC) El claustre de professors òrgan de participació dels professors en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre intervé en l'elaboració i modificació del projecte educatiu i aprova els aspectes pedagògics dels documents de gestió del centre, en especial del projecte educatiu i les seves actualitzacions. 23

26 Correspon al director del centre la competència d'aprovar la proposta de projecte educatiu, prèvia consulta preceptiva al consell escolar del centre òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre, el qual expressa el seu suport al projecte per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. L'aprovació del projecte educatiu per part del director es farà constar en acta si el projecte té el suport del consell escolar en els termes establerts. En el supòsit que la decisió del director no sigui concordant amb la del consell escolar, el director haurà de motivar la seva decisió davant d'aquest òrgan col legiat i es farà constar en acta. Per a l'aprovació de la resta de documents de gestió normes d'organització i funcionament, projecte de gestió i programació general anual se seguirà el mateix procediment, però en aquest cas el suport a la proposta corresponent per part del consell escolar podrà ser per majoria simple. 5. La memòria anual Els centres que conformen el Servei d'educació de Catalunya o que imparteixen ensenyaments postobligatoris sostinguts amb fons públics recullen en la memòria anual l'avaluació de l'assoliment dels objectius que s'han previst en la programació general anual, d'acord amb els criteris, els indicadors i els procediments d'avaluació definits en el projecte educatiu de centre i, en el cas dels centres públics, concretats en el projecte de direcció. El consell escolar supervisa i avalua el desenvolupament de la programació anual, en l'àmbit docent i en l'àmbit administratiu, i dels resultats que se n'obtenen, que seran recollits en la memòria anual. En els centres públics, correspon al claustre de professors l'avaluació del desenvolupament i dels resultats dels aspectes educatius de la programació general anual. El director ha de promoure processos participatius en l'avaluació de la programació anual, en la formulació de propostes de millora i n'ha d'informar la comunitat escolar. 6. Acords de coresponsabilitat Els equips directius dels centres educatius, que formalitzen amb el Departament d'ensenyament un acord de coresponsabilitat... apliquen, en el marc del seu projecte educatiu, d'acord amb el projecte de direcció que n'ordena el desplegament i la seva aplicació, un pla d'actuació on es defineixen els objectius, les estratègies i les activitats per aconseguir-los. La concreció anual d'aquest pla d'actuació d'acord amb el projecte de direcció és, per a l'equip directiu d'aquests centres, l'element de referència fonamental per elaborar la programació general anual i s'avaluarà el grau d'assoliment dels objectius, del qual el director haurà de retre comptes al consell escolar i a l'administració educativa mitjançant una memòria avaluadora que forma part de la memòria anual de centre, en els termes establerts en l'acord. Document Convivència i clima escolar 2. El centre acollidor La programació general anual del centre ha d incloure les actuacions d'acollida per a tots els membres de la comunitat escolar, així com aquells processos d'acollida que es facin en col laboració amb l entorn. 24

27 Document Participació de la comunitat educativa 1. La comunitat escolar El director del centre ha d impulsar estratègies per dinamitzar la participació dels diferents sectors de la comunitat escolar, adaptades a les seves característiques i particularitats. Les actuacions previstes han de formar part de la programació general anual del centre, d acord amb els mecanismes establerts en el projecte educatiu. 5. Plans educatius d entorn Els centres educatius que pertanyen a un pla educatiu d entorn han de: incloure en la programació general anual de centre les actuacions previstes en el pla educatiu d entorn. 6. Personal funcionari públic docent i/o inspector jubilat col laborador amb els centres públics i serveis educatius. Caldrà, en tots els casos, que el consell escolar aprovi l acció i s inclogui en la programació general anual. ÀMBIT: ORGANITZACIÓ DEL CENTRE. Document Organització del temps escolar 1. Calendari escolar. La concreció de la planificació de les activitats del centre al llarg del curs escolar s aprova i avalua en el marc de la programació general anual de la qual forma part. 2.1 Aspectes generals (horari del centre) La programació general del centre ha d explicitar l horari tipus de cada ensenyament i la programació de les activitats complementàries i les extraescolars Activitats no lectives Fora de l horari lectiu destinat a l ensenyament reglat, el centre pot programar activitats complementàries i extraescolars, que han de quedar recollides en la programació general anual. La realització d aquestes activitats, que seran de caràcter voluntari, no pot comportar, als alumnes que no hi participin, discriminació o modificació de l horari lectiu o del calendari escolar. En el cas de les escoles públiques, aquesta programació d activitats no ha d interferir amb el temps dedicat al suport escolar personalitzat Difusió i publicitat Els horaris dels professors, els horaris dels grups d alumnes i la resta d informació horària significativa formen part de la programació general anual i, per tant, el director ha de preveure els mecanismes adequats per a la seva difusió i publicitat entre els membres de la comunitat escolar, en el marc del pla de comunicació del centre. 6. Activitats fora del recinte escolar 6.1. Programació La programació de les activitats que s hagin de fer fora del recinte escolar o que pel seu caràcter general impliquin l alteració de l horari habitual, s ha d incloure en la programació general anual del centre o s ha de preveure amb prou antelació i ser aprovada pel consell escolar. En el marc d aquesta programació, les activitats específiques les ha d autoritzar el director del centre. 25

28 6.5. Acompanyants en les sortides. No es poden fer sortides ni altres activitats fora del centre amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser necessàriament mestre o professor, llevat d aquelles sortides en què la programació general anual en determini altres condicions que exigeixin una ràtio superior en el nombre d acompanyants, valorades les condicions de seguretat i els requeriments de protecció als alumnes Viatges escolars. En la franja d edats en què és d aplicació, les activitats que es facin fora del centre estan cobertes per l assegurança escolar obligatòria, sempre que aquestes activitats constin en la programació general anual vigent i es facin dins de l'estat. Document Personal d administració i serveis i professionals d atenció educativa 4.2. Jornada i horari de treball del personal tècnic especialista en educació infantil. Correspon al director del centre, escoltats els implicats i en funció del pla de treball, determinar la distribució horària d aquests professionals. El pla de treball dels tècnics especialistes en educació infantil ha de formar part de la programació general anual dels centres. Document Personal docent 3.3. Zones escolars rurals (ZER) Mestres especialistes itinerants Atès que una de les característiques de l escola rural és la intervenció de mestres especialistes itinerants, prevista i organitzada des del començament del curs, cal que en la programació general anual de la ZER consti l organització del temps lectiu de tots els mestres de la ZER. ÀMBIT: GESTIÓ DEL CENTRE. Document Gestió del personal docent 1. Assistència del personal docent El personal docent està obligat a complir l horari establert al document Personal docent, de l àmbit d organització del centre, i el calendari d activitats establert en la programació general anual del centre. També està obligat a assistir als claustres, a les reunions dels àmbits de coordinació que correspongui i a les altres reunions extraordinàries no previstes en la programació general anual del centre que siguin degudament convocades pel director. Document Seguretat i salut 1.9. Programa salut i escola (educació secundària) La consulta oberta s ha de fer en un espai que reuneixi condicions de funcionalitat i de confidencialitat, procurant que interfereixi al mínim en l horari de les classes. L horari de la consulta oberta s ha d incloure en la programació general anual del centre. Totes les actuacions que s han esmentat en aquest apartat cal que es prevegin en la programació anual del centre. 26

29 Document Ús social dels centres 3. Horari Les activitats escolars ordinàries, extraescolars i complementàries del centre, previstes en la programació general anual tenen sempre caràcter prioritari i el seu desenvolupament no es pot veure alterat per activitats que es facin en el marc de l ús social del centre. ÀMBIT: CURRÍCULUM Document Concreció i desenvolupament del currículum de l educació infantil i primària Acció tutorial (...) el centre ha de preveure en la seva programació general anual la planificació d entrevistes, reunions col lectives o d altres actuacions que consideri oportunes. Document Concreció i desenvolupament del currículum del batxillerat Lectures de les matèries comunes llengua catalana i literatura, i llengua castellana i literatura Les quatre o cinc lectures de cadascuna de les literatures, catalana i castellana, han de constar en la programació del centre i s han de fer públiques conjuntament amb la llista de llibres de text abans del 30 de juny anterior al començament de cada curs. Document Coordinació entre l educació primària i l ESO 2. Concreció d actuacions En el marc de la Programació general anual, els centres establiran les actuacions necessàries per garantir una correcta coordinació entre les etapes successives en els àmbits següents: (projectes educatius, transició entre etapes i incorporació a l educació secundària obligatòria) Incorporació a l educació secundària obligatòria (...) En la programació d activitats del primer trimestre del curs, els centres han de preveure la realització d entrevistes entre el tutor del darrer cicle de l educació primària i el tutor del primer curs de l educació secundària obligatòria per tal de completar la informació sobre els alumnes en relació amb els seus aprenentatges. Document Orientació i acció tutorial a l ESO 1.1. Aspectes generals de la tutoria D acord amb el projecte educatiu, el centre ha de concretar els aspectes organitzatius i funcionals de l acció tutorial, així com els procediments de seguiment i d avaluació(...). L acció tutorial, que s ha d incorporar a la programació anual de centre amb les actuacions específiques de cada curs, ha de tenir en compte el conjunt de l etapa educativa Aspectes generals de l orientació. Coordinació entre primària i secundària El conjunt d aquestes actuacions de coordinació ha de formar part de la programació general anual dels centres implicats, amb la finalitat de compartir i concretar el projecte educatiu de centre. 27

30 Document Programacions i recursos didàctics 2.2. Biblioteca escolar (...) Les funcions de la biblioteca escolar s han de preveure precisament a partir dels objectius del projecte educatiu i les activitats planificades en relació amb la biblioteca. D altra banda, també cal tenir en compte que els serveis oferts a la comunitat escolar, per part de la biblioteca, formen part de la programació general anual del centre. 28