[INFORME ANUAL D ACTIVITAT TURÍSTICA DE LA PROVINCIA DE BARCELONA 2010]

Transcripción

1 INFORME DEL LABORATORI DE TURISME Barcelona, Maig de 2011 [INFORME ANUAL D ACTIVITAT TURÍSTICA DE LA PROVINCIA DE BARCELONA 2010] L estudi presenta el resultat dels principals indicadors turístics pel 2010 i la seva evolució respecte als anys anteriors.

2 2 ÍNDEX 1.INTRODUCCIÓ OFERTA TURÍSTICA Nombre d'establiments turístics i places a la província de Barcelona, segons el tipus d'establiment. Desembre Evolució de les places d'allotjament turístic a la província de Barcelona Evolució de les places d'allotjament turístic a la província de Barcelona (gràfic lineal) Evolució de les places d'allotjament hoteler a la província de Barcelona amb/sense el Barcelonès OCUPACIÓ TURÍSTICA Viatgers als establiments turístics de la província de Barcelona durant el Nombre de viatgers i pernoctacions en els establiments hotelers de la província de Barcelona 2010 segons comarques de destinació (en milers) Variació interanual del nombre de viatgers en els establiments hotelers de la província de Barcelona, per comarques Variació interanual del nombre de pernoctacions en els establiments hotelers de la província de Barcelona, per comarques Variació Interanual de la Ocupació Hotelera per comarques Mapa de la concentració dels turistes en els hotels Evolució de l'ocupació en els establiments hotelers durant la temporada d'estiu 2010 per comarques Nombre de viatgers i pernoctacions en els establiments de turisme rural de la província de Barcelona 2010 segons marques turístiques de destinació (en milers) Variació interanual del nombre de turistes en els establiments de turisme rural de la província de Barcelona, per marques (en milers) Variació interanual del nombre de pernoctacions en els establiments de turisme rural de la província de Barcelona, per marques Evolució de l'ocupació en els establiments de turisme rural durant la temporada d'estiu 2010 per comarques

3 Nombre de viatgers i pernoctacions en els càmpings de la província de Barcelona 2010 segons marques turístiques de destinació Evolució de l'ocupació en els càmpings durant la temporada d'estiu 2010 per marques Evolució de l'ocupació en els apartaments turístics durant la temporada d'estiu 2010 per marques LA DEMANDA DEL TURISME ESTRANGER Turistes estrangers a la província de Barcelona de primera i segona destinació, segons les marques turístiques de destinació. Gener-Desembre DESPESA I IMPACTE ECONÒMIC DEL TURISME Despesa i retirada d'efectiu amb targetes de crèdit realitzades pels turistes estrangers a Catalunya segons província. Gener - Desembre del Despesa generada pel turista en els principals punts turístics de la província de Barcelona durant els períodes d'estiu 2009 i Volum de facturació anual de les empreses relacionades amb el Turisme en les comarques de la província de Barcelona (2008) Evolució del pes econòmic de l'activitat turística en les comarques de la província de Barcelona* El pes del PIB turístic a les comarques de Barcelona Evolució de la relació del pes econòmic del turisme en relació al total del pes econòmic a les comarques de la província de Barcelona* DADES ESTADÍSTIQUES DE PRODUCTES TURÍSTICS A LA PROVÍNCIA Evolució del nombre de visitants a les Rutes Modernistes de la província de Barcelona Resum estadístic de (2010) Evolució dels principals indicadors d activitat de RECULL DE TENDÈNCIES ANNEX. Els indicadors generals de l activitat turística a la província de Barcelona per comarques

4 4 1.INTRODUCCIÓ La present publicació compleix l objectiu del Laboratori de Turisme de disposar d un document de referència sobre l evolució de l activitat turística a la província de Barcelona amb periodicitat anual. Aquesta publicació contempla els principals indicadors que fins el moment són disponibles per a poder analitzar-les a escala de marca turística i comarcal. L informe Anual s ordena en vuit temàtiques: oferta, ocupació turística, demanda, despesa turística, impacte econòmic, evolució dels productes turístics, indicadors de la web i tendències pel 2011 on es detallen els principals resultats turístics anuals de la província de Barcelona (gener- desembre). Al primer apartat s analitza l oferta turística de la província de Barcelona des de les diferents modalitats d establiments d allotjament turístic: hotels, establiments de turisme rural, càmpings i apartaments turístics, des del punt de vista del nombre d establiments i places disponibles a tancament de desembre També es realitza una evolució del nombre de places pels darrers cinc anys. Al segon apartat, s analitza el volum d ocupació de les diferents modalitats d establiments d allotjament turístic. Es realitza una aproximació al nombre de viatgers en funció de la tipologia d establiment d allotjament turístic segons la seva procedència (nacional o estranger). Al tercer apartat, es recullen les dades relacionades amb la demanda de turisme estranger a la província. Es recull el nombre de turistes i pernoctacions repartits per marques turístiques. Al quart apartat, s analitzen els principals indicadors disponibles de despesa turística a la província de Barcelona (despesa amb targeta o retirada d efectiu) així com la despesa generada pel turista en els principals punts d afluència turística de la província. Al cinquè apartat, s introdueixen els principals resultats del darrer estudi sobre l evolució de l impacte econòmic del turisme, a nivell comarcal durant el període Al sisè apartat s analitzen els principals indicadors de dos dels principals productes turístics a la província: turisme de reunions i les rutes modernistes. Al setè apartat es recull les variables de referència de la web de promoció turística de la província de Barcelona ( i l evolució mensual dels principals indicadors (visites, pàgines vistes, descàrregues, recomptes i pv+d+r) pel En el darrer apartat s exposen les opinions emeses per les principals fonts d informació i comercialització turística internacionals, nacionals i d àmbit regional sobre les principals tendències de l activitat turística pel 2011 (turisme nacional, estranger, despesa, hàbits i comportaments i nous productes). 1 Observatori de Turisme de Catalunya. 4

5 5 2.OFERTA TURÍSTICA Al tancament de l any 2010, la província de Barcelona disposava d un total de establiments d allotjament turístic, amb places 2. La oferta es distribueix de la següent manera: - els establiments hotelers representen el 65% de l oferta d allotjament de la província ( places). - Els càmpings representen menys del 5% del total de l oferta turística d allotjament però en canvi, representen el 21,13% de les places d allotjament turístic de tota la província de Barcelona. - A la província, es troben 523 establiments de turisme rural que representen el 30,21% de l oferta d establiments de turisme i tant sòls el 2,52% de l oferta de places. 2.1.Nombre d'establiments turístics i places a la província de Barcelona, segons el tipus d'establiment. Desembre Hotels Càmpings Turisme Rural Total Establiments Places Hotels Càmpings Turisme Rural Total Establiments 65,51 4,27 30,21 100,00 Places 76,34 21,13 2,52 100,00 Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT El parc de places d allotjament turístic a la província de Barcelona ha anat augmentat en els darrers 5 anys. Des del 2005 ( places) s ha tingut un creixement sostingut fins el 2010 ( ). De forma interanual, l evolució de places d allotjament turístic ha estat positiva a excepció de la interanual 2006/07 on es van perdre Per marques, Barcelona és la que ha tingut un augment de places més significatiu, per contra, Costa de Barcelona- Maresme ha estat la que ha registrat una tendència decreixent. 2.2.Evolució de les places d'allotjament turístic a la província de Barcelona Places Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT 2 Sense incloure les dades d apartaments turístics. 5

6 6 2.3.Evolució de les places d'allotjament turístic a la província de Barcelona (gràfic lineal) Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT L oferta hotelera de la província de Barcelona sense comptar amb el Barcelonès és a tancament de l any 2010 de places hoteleres; això representa el 52% del total de l oferta hotelera de la província. Des del 2005 ( places), les places de la resta de la província han augmentat de forma continuada fins el 2010 ( places). Tot i el creixement, el pes del Barcelonès respecte al total de l oferta de places hoteleres de la província és cada any més significatiu: del 43% al 2005 fins al 48% actual. 6

7 7 2.4.Evolució de les places d'allotjament hoteler a la província de Barcelona amb/sense el Barcelonès Total Places Places Barcelonès Places Resta Província % 75% 50% Places Resta Província Places Barcelonès 25% 0% Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT 7

8 8 3.OCUPACIÓ TURÍSTICA Al tancament de l any 2010, la província de Barcelona havia rebut un total de turistes allotjats en les diferents tipologies d allotjament turístic (Hotels, establiments de turisme rural, càmpings i apartaments turístics). Del total de turistes arribats a la província de Barcelona, el 54% van ser de procedència nacional mentre que el 46% restant van ser de procedència estrangera. En percentatges, els turistes allotjats en els hotels de la província representen el 75,8% del total. La resta dels turistes s allotgen en Càmpings (17,8%), en Apartaments Turístics (4%) i en establiments de turisme rural (2,2%). 3.1.Viatgers als establiments turístics de la província de Barcelona durant el 2010 Mercat d'origen Hotels Turisme Rural Càmpings Apartaments Total Nacional Estranger Total % 0,50 80% 83,92 10,31 5,26 60% 40% 3,77 24,13 Estranger Nacional 20% 69,05 3,06 0% Hotels Turisme Rural Càmpings Apartaments Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT 8

9 3.2.Nombre de viatgers i pernoctacions en els establiments hotelers de la província de Barcelona 2010 segons comarques de destinació (en milers) Viatgers Pernoctacions % var % var. Catalunya , ,72 12, , ,29 11,64 Província Barcelona* , ,20 2, , ,70 6,64 Alt Penedès 21,10 23,90 13,27 46,20 36,50-21,00 Anoia 24,30 27,20 11,93 56,70 47,40-16,40 Bages 76,90 69,10-10,14 136,00 127,20-6,47 Baix Llobregat 618,20 713,00 15, , ,50 14,23 Barcelonès 5.616, ,20 18, , ,70 25,23 Berguedà 22,80 27,70 21,49 49,90 52,50 5,21 Garraf 236,00 266,40 12,88 625,50 701,90 12,21 Maresme 990,80 938,60-5, , ,20 6,26 Osona 78,80 81,90 3,93 154,70 149,60-3,30 Vallès Occidental 282,80 261,30-7,60 508,60 498,80-1,93 Vallès Oriental 208,80 213,10 2,06 422,10 449,10 6,40 1% 1% Alt Penedès 3% 10% 8% 3% 27% Anoia Bages Baix Llobregat Berguedà Garraf Maresme 36% 10% 1% Osona Vallès Occidental Vallès Oriental Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT 3 Sense considerar el Barcelonès.

10 3.3.Variació interanual del nombre de viatgers en els establiments hotelers de la província de Barcelona, per comarques Vallès Oriental Vallès Occidental Osona Maresme Garraf Berguedà Barcelonès Baix Llobregat Bages Anoia Alt Penedès Província Barcelona* Catalunya -10,14-7,60-5,27 2,06 3,93 2,41 12,88 21,49 18,67 15,33 11,93 13,27 12,46 Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT La variació en nombre de viatgers allotjats en els establiments hotelers ha estat favorable en el conjunt de la província (2,41% de mitjana intercomarcal sense considerar el pes del Barcelonès). En tendència positiva destaquen les comarques del Berguedà (21%) i Baix Llobregat (15%). En tendència regressiva es troben les comarques del Bages (-10%), Vallès Occidental (-7%) i el Maresme (-5%). 3.4.Variació interanual del nombre de pernoctacions en els establiments hotelers de la província de Barcelona, per comarques Vallès Oriental Vallès Occidental Osona Maresme Garraf Berguedà Barcelonès Baix Llobregat Bages Anoia Alt Penedès Província Barcelona* Catalunya -21,00-16,40-6,47-1,93-3,30 6,40 6,26 12,21 5,21 14,23 6,64 11,64 25,23 Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT

11 Variació Interanual de la Ocupació Hotelera per comarques % var. Catalunya 56 57,6 1,6 Alt Penedès 21,3 17,2-4,1 Anoia 28,2 21,3-6,9 Bages 39,1 36,3-2,8 Baix Llobregat 50,4 51,1 0,7 Barcelonès 67,4 69,2 1,8 Berguedà 14 15,1 1,1 Garraf 42 51,3 9,3 Maresme 66,7 67,2 0,5 Osona 22,5 26,7 4,2 Vallès Occidental 44,1 40,9-3,2 Vallès Oriental 47,2 47,3 0,1 Vallès Oriental Vallès Occidental Osona Maresme Garraf Berguedà Barcelonès Baix Llobregat Bages Anoia Alt Penedès Catalunya Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT El 2010 ha estat un any de lleu recuperació en l ocupació dels establiments hotelers a la província de Barcelona. Les comarques amb un pes més significatiu en nombre de places turístiques han mostrat signes positius (Garraf 9,3%, Maresme 0,5%, Baix Llobregat 0,7%). Les mitjanes d ocupació són molt variables. Les ocupacions més elevades es troben en el litoral (Maresme 67,2%, Garraf 51,3% i Baix Llobregat 51,1%) i les més baixes en les zones de l interior (Berguedà 15% i Alt Penedès 17%). A excepció del Maresme i el Barcelonès, la mitjana d ocupació en els Hotels de les comarques de la província de Barcelona es troba per sota de la catalana (57,6%). 11

12 3.6.Mapa de la concentració dels turistes en els hotels a la província 3.7.Mapa de l ocupació mitjana dels establiments hotelers de Barcelona per comarques en el 2010 per comarques en el 2010 Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT

13 Evolució de l'ocupació en els establiments hotelers durant la temporada d'estiu 2010 per comarques Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental 1a juny 38,40 44,14 33,76 56,81 30,78 61,97 61,28 35,79 51,01 52,33 2a juny 33,71 28,55 36,31 60,73 34,61 65,73 70,85 38,32 57,75 55,03 1a juliol 29,03 42,27 39,48 70,91 18,48 79,18 75,18 39,94 60,49 55,15 2a juliol 25,65 50,41 50,79 75,32 29,34 78,27 80,76 51,88 61,22 58,32 1a agost 36,87 26,41 48,31 72,56 39,63 90,12 87,42 49,99 56,06 62,37 2a agost 31,72 26,40 41,64 71,20 50,74 82,56 85,28 42,52 48,57 57,31 1a setembre 29,71 30,00 34,53 69,08 34,60 72,96 80,68 41,18 48,31 60,80 2a setembre 45,67 35,00 41,36 70,98 37,77 75,27 74,64 35,03 56,23 54,08 100,00 90,00 80,00 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 1a juny 2a juny 1a juliol 2a juliol 1a agost 2a agost 1a setembre 2a setembre Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental Font: Laboratori Turisme DIBA (enquestes flaix) 13

14 3.9.Nombre de viatgers i pernoctacions en els establiments de turisme rural de la província de Barcelona 2010 segons marques turístiques de destinació (en milers) Turistes Pernoctacions % var. 09/ % var. 09/10 Catalunya 330,8 298,9-9, ,2 901,8-11,69 Província Barcelona 84,5 82,0-2,87 252,7 243,7-3,53 Barcelona :: :: :: :: :: :: Catalunya Central 44,2 40,6-8,14 128,2 115,7-9,75 Costa Barcelona MMP 11,8 11,6-1,69 39,3 35,5-9,67 Costa de Barcelona- Maresme 2,6 :: :: 4,6 :: :: Pirineus 151,2 130,3-13,82 464,9 397,7-14,45 Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de l Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Catalunya s ha erigit com la segona destinació estatal receptora de viatgers i de pernoctacions als establiments de turisme rural del conjunt de l estat, per darrera de Castella i Lleó. Els establiments de turisme rural de la província de Barcelona han rebut viatgers (27,4% del total de Catalunya) que han generat pernoctacions (27,0% del total de Catalunya). S han registrat decreixements respecte a l any passat per aquestes dates, tant de l afluència de viatgers com del nombre de pernoctacions (-2,87% i -3,53%, respectivament). La tendència decreixent, però, de la província ha estat menys accentuada que la mitjana catalana (-9,64% i -11,69%, respectivament) Variació interanual del nombre de turistes en els establiments de turisme rural de la província de Barcelona, per marques (en milers) 160,0 140,0 120,0 100,0 80,0 60,0 40, ,0 0,0 Catalunya Central Costa Barcelona MMP Costa de Barcelona- Maresme Pirineus Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de l Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya. La concentració dels viatgers en els establiments de turisme rural a la província de Barcelona es centra en les marques turístiques d interior (Pirineus 130,3 mil viatgers i Catalunya Central 40,6 mil viatgers).

15 Variació interanual del nombre de pernoctacions en els establiments de turisme rural de la província de Barcelona, per marques 500,0 450,0 400,0 350,0 300,0 250,0 200,0 150,0 100,0 50,0 0,0 Catalunya Central Costa Barcelona MMP Costa de Barcelona- Maresme Pirineus Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de l Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya. La concentració de les pernoctacions en els establiments de turisme rural a la província de Barcelona es centren, també, en les marques turístiques d interior (Pirineus 397,7 mil viatgers i Catalunya Central 115,7 mil viatgers). Durant la temporada d estiu 2010, l ocupació dels establiments de turisme rural a la província va tenir el seu màxim durant la primera quinzena del mes d agost i un segon punt durant la segona quinzena del mes de juny (pont de sant Joan). La comarca que va assolir nivells d ocupació en establiments rurals més elevats va ser el Berguedà, especialment durant la segona quinzena de juliol (67%) i la primera d agost (90%). Es destaca el fet que la mitjana d ocupació en els establiments de turisme rural és molt similar en els períodes de segona quinzena d agost i la primera quinzena de setembre. Al marge del període màxima ocupació (primera quinzena d agost), en general l ocupació tendeix a ser més elevada durant el primer període de vacances d estiu (segona quinzena de juny i juliol) i menys durant el segon període (segona quinzena d agost i setembre). 15

16 3.12.Evolució de l'ocupació en els establiments de turisme rural durant la temporada d'estiu 2010 per comarques Alt Penedès Anoia Bages Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Oriental 1a juny 24,78 38,45 19,53 19,35 42,00 26,24 29,91 32,08 2a juny 41,64 32,89 31,96 37,69 34,60 47,48 33,96 46,85 1a juliol 47,06 43,44 35,15 47,98 38,75 34,36 34,32 43,16 2a juliol 56,03 57,34 45,10 67,34 33,75 48,37 41,76 50,84 1a agost 73,13 72,68 57,78 90,78 57,50 66,34 59,85 63,34 2a agost 35,29 33,63 33,35 31,79 39,09 41,28 30,27 31,13 1a setembre 35,29 33,63 33,35 31,79 39,09 41,28 30,27 31,13 2a setembre 27,21 27,65 27,30 19,64 33,64 33,94 28,77 29,90 100,00 90,00 80,00 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 1a juny 2a juny 1a juliol 2a juliol 1a agost 2a agost 1a setembre 2a setembre Alt Penedès Anoia Bages Berguedà Garraf Maresme Font: Laboratori Turisme DIBA (enquestes flaix)

17 3.13.Nombre de viatgers i pernoctacions en els càmpings de la província de Barcelona 2010 segons marques turístiques de destinació Turistes Pernoctacions % var % var. Catalunya 2.453, ,20 0, , ,20 1,65 Província Barcelona 709,97 660,40-6, , ,87 2,98 Barcelona :: :: :: :: :: :: Catalunya Central 85,40 92,50 8,31 252,60 284,00 12,43 Costa Barcelona MMP 259,30 219,80-15,23 859,20 952,60 10,87 Costa de Barcelona- Maresme 273,90 250, , ,90-0,8 Pirineus 343,80 353,40 2, , ,60 2,64 10% Catalunya Central 8% Catalunya Central 39% 27% 24% Costa Barcelona MMP Costa de Barcelona- Maresme Pirineus 33% 31% 28% Costa Barcelona MMP Costa de Barcelona- Maresme Pirineus Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de l Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

18 3.14.Evolució de l'ocupació en els càmpings durant la temporada d'estiu 2010 per marques Catalunya Central Garraf Maresme Pirineu 1a juny 41,99 37,82 32,94 28,05 2a juny 50,83 68,34 52,51 38,69 1a juliol 48,80 69,33 53,93 35,93 2a juliol 57,45 78,47 68,48 44,28 1a agost 72,69 91,88 79,12 72,20 2a agost 80,05 74,31 56,47 63,59 1a setembre 36,17 44,87 47,45 36,80 2a setembre 26,73 37,97 38,00 32, a juny 2a juny 1a juliol 2a juliol 1a agost 2a agost 1a setembre 2a setembre Catalunya Central Garraf Maresme Pirineu Font: Laboratori Turisme DIBA (enquestes flaix) Durant el 2010, Catalunya s ha erigit com la primera destinació estatal receptora de viatgers i pernoctacions als càmpings del conjunt de l estat. Els càmpings de la província de Barcelona han rebut viatgers (26,7% del total de viatgers a càmpings de Catalunya) que han generat pernoctacions (19% del total de les pernoctacions a càmpings de Catalunya). S ha registrat un decreixement del 6,9% de l afluència de viatgers respecte a l any passat per aquestes dates, però un increment interanual del nombre de pernoctacions (2,98%). Els millors registres d ocupació en els càmpings de la província durant la temporada d estiu de 2010 van tenir lloc durant la primera quinzena d agost. Les marques turístiques del litoral són les que van mantenir uns registres d ocupació més alts i de forma sostinguda durant bona part de la temporada. El pont de sant Joan, durant la segona quinzena de juny, va marcar l inici de temporada de càmping a la província. Catalunya Central i Pirineu mostren una concentració dels seus viatgers durant el mes d agost.

19 Evolució de l'ocupació en els apartaments turístics durant la temporada d'estiu 2010 per marques Catalunya Central Garraf Maresme Pirineu 1a juny 39,00 60,78 23,75 19,50 2a juny 43,96 74,53 26,00 18,96 1a juliol 47,13 78,81 47,50 26,24 2a juliol 46,55 81,69 73,00 37,18 1a agost 61,95 71,72 66,34 72,05 2a agost 54,62 57,35 51,59 60,17 1a setembre 42,85 66,73 62,50 24,27 2a setembre 38,46 71,13 63,75 25, Catalunya Central Garraf Maresme Pirineu 1a juny 2a juny 1a juliol 2a juliol 1a agost 2a agost 1a setembre 2a setembre Font: Laboratori Turisme DIBA (enquestes flaix) Durant el 2010, Catalunya es va erigir com la cinquena destinació de l Estat receptora de viatgers i pernoctacions als apartaments turístics del conjunt de l Estat. Durant la temporada d estiu 2010, els apartaments turístics de la província de Barcelona van registrar una mitjana d ocupació del 51%. La primera quinzena d agost va ser la més favorable (68%) i la primera de juny la més desafavorida (35%). Les marques turístiques de costa són les que registren nivells d ocupació més alts i sostinguts al llarg de la temporada d estiu. 19

20 4.LA DEMANDA DEL TURISME ESTRANGER 4.1.Turistes estrangers a la província de Barcelona de primera i segona destinació, segons les marques turístiques de destinació. Gener-Desembre 2010 Marca Turística Turistes % vertical Pernoctacions % vertical Estades mitjanes Barcelona , ,91 5,7 Catalunya Central , ,58 4,5 Costa Barcelona MMP , ,32 6,3 Costa Barcelona-Maresme , ,12 12,8 Pirineus , ,07 5,1 Barcelona Catalunya Central Costa Barcelona MMP Costa Barcelona- Maresme Pirineus Barcelona Catalunya Central Costa Barcelona MMP Costa Barcelona- Maresme Pirineus Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT

21 Durant el 2010 les marques de la província de Barcelona han rebut a turistes estrangers; més que l any passat en aquestes dates. Barcelona ha registrat un increment de turistes respecte l any passat. El nombre de turistes estrangers en el conjunt de les marques turístiques de la província (sense Barcelona) és de turistes, concentrats especialment en les marques de costa: Costa de Barcelona- Maresme ( turistes) i Costa Barcelona MMP ( turistes). Ambdós amb sensibles creixements positius respecte l any passat. Les marques Catalunya Central i Pirineus tenen una tendència regressiva respecte l any L estada mitjana del turisme estranger a la província de Barcelona és de 6,88 dies. Costa de Barcelona Maresme té l índex d estada mitjana més alta amb 12,8 dies. Catalunya Central continua amb l indicador més baix: 4,5 dies d estada mitjana.

22 22 5.DESPESA I IMPACTE ECONÒMIC DEL TURISME 5.1.Despesa i retirada d'efectiu amb targetes de crèdit realitzades pels turistes estrangers a Catalunya segons província. Gener - Desembre del 2010 Despesa amb targetes (milions euros) % var. Interanual Retirada efectiu (milions euros) % var. Interanual. Província % vertical % vertical Barcelona ,4 14, ,7 4,6 Girona ,4 10, ,2-5 Lleida 138 5,4 1,1 12 1,3-0,9 Tarragona 150 5,8 15, ,8-1,5 Catalunya , ,7 Barcelona Barcelona 5% 6% Girona 1% 11% Girona 26% Lleida 21% Lleida 63% Tarragona 67% Tarragona Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de IDESCAT La despesa generada amb targetes de crèdit pels turistes estrangers a la província és de milions d euros. Això representa el 62,4% del total de les operacions amb targetes realitzades pel turisme estranger a Catalunya i un increment del 14,5% respecte l any passat. El volum total de retirada de diners en efectiu a partir dels caixers automàtics a la província de Barcelona durant el 2010 ha estat de 607 milions d euros. Això representa el 66,7% del total de retirades d efectiu realitzades pel turisme estranger a Catalunya i un increment del 4,6% respecte l any passat. *operacions de visa i mastercard. 22

23 Despesa generada pel turista en els principals punts turístics de la província de Barcelona durant els períodes d'estiu 2009 i 2010 Punt Turístic Despesa per turista/dia Estada mitjana Calella 36 13,5 Castelldefels 32,1 13,7 Malgrat de Mar 27,7 10,3 Manresa 27,5 1 Pineda de Mar 29,1 13,3 Santa Susanna 29,4 10 Sitges 53,8 9,7 Vic 39,3 1 Mitjana 34,4 9,1 Despesa per turista/dia ,1 27,7 27,5 29,1 29,4 53,8 39,3 34, Calella Castelldefels Malgrat de Mar Manresa Pineda de Mar Santa Susanna Sitges Vic Mitjana Estada mitjana 15 13,5 13,7 13, ,3 10 9,7 9,1 5 0 Calella Castelldefels Malgrat de Mar 1 Manresa Pineda de Mar Santa Susanna Sitges Vic 1 Mitjana Font: Laboratori Turisme DIBA 23

24 Volum de facturació anual de les empreses relacionades amb el Turisme en les comarques de la província de Barcelona (2008) % total volum venta comarcal Alt Penedès ,17 Anoia ,88 Bages ,23 Baix Llobregat.... Barcelonès.... Berguedà ,39 Garraf ,14 Maresme ,69 Osona ,65 Vallès Occidental.... Vallès Oriental ,04 Font: Laboratori Turisme DIBA a partir del Registre Mercantil 5.4.Evolució del pes econòmic de l'activitat turística en les comarques de la província de Barcelona* (Aproximació al PIB turístic comarcal en sèrie ) Alt Penedès 7,9 7,4 7,8 8 Anoia 7,6 7,4 8,1 8,2 Bages 8,3 8,1 8 8,1 Baix Llobregat 7,8 7,9 8,2 8,3 Barcelonès 11,2 11,2 11,3 11,2 Berguedà 9 8,9 9,1 10,1 Garraf 14,4 13,8 14,8 15,2 Maresme 12,8 12,9 13,6 13,9 Osona 7,1 7,8 8,1 8,2 Vallès Occidental 7,3 7,2 7,5 7,8 Vallès Oriental 8 8 8,2 8, Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelonès Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de l Observatori de Turisme de GENCAT 24

25 25 Les comarques del litoral de la província de Barcelona són les que tenen un PIB turístic més elevat: Garraf (15,2%), Maresme (13,9%). La destinació urbana de referència internacional com és la ciutat de Barcelona fa que el PIB turístic del Barcelonès sigui d un 11,2%. El Berguedà (10,1%) destaca per sobre de la resta de comarques d interior de la província, fet que reafirma la dependència del turisme i serveis de la comarca. La resta de comarques tenen un PIB turístic inferior al 10%. En el gràfic següent es pot visualitzar l evolució del PIB turístic comarcal des del 2005 fins el El pes del PIB turístic a les comarques de Barcelona Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de Observatori Turisme GENCAT En les comarques amb major pes turístic s observa un canvi de tendència en l evolució del PIB turístic especialment durant l any 2006, on el Turisme comença a agafar el relleu d altres sector productius que entren en crisis (industrial, automoció i la construcció). Des d aleshores i fins el 2008 aquest creixement va ser per la província tendencialment positiu. Berguedà, Maresme i Garraf són les tres comarques que resten per sobre la mitjana del PIB turístic català. La resta, i durant aquest període d estudi, estaven clarament per sota. En la taula que es mostra en la següent pàgina, es presenta la correlació que existeix entre el PIB per càpita i el PIB turístic entre els anys L estudi destaca el fet que les regions menys desenvolupades (PIB menor per càpita) tendeixen a presentar majors creixements del PIB turístic i que comarques amb menor pes turístic presenten majors creixements relatius del PIB turístic. 25

26 Evolució de la relació del pes econòmic del turisme en relació al total del pes econòmic a les comarques de la província de Barcelona* (Aproximació al PIB turístic comarcal en sèrie ) Var. Anual PIB turistic Var. Anual PIB Gap PIB turístic - PIB Alt Penedès 2,3 2,2 0,1 Anoia 3,8 1,1 2,7 Bages 1,3 1,9-0,6 Baix Llobregat 4,5 2,5 2,0 Barcelonès 3,0 2,8 0,2 Berguedà 6,0 2,0 4,0 Garraf 3,7 1,9 1,8 Maresme 4,9 2,1 2,8 Osona 8,1 3,0 5,1 Vallès Occidental 4,4 2,0 2,4 Vallès Oriental 3,5 2,0 1,5 Provincia Barcelona 4,1 2,1 2,0 Catalunya 3,6 2,6 1,0 Diferencial de l aproximació al PIB turístic del PIB total comarcal Catalunya Provincia Barcelona Vallès Oriental Vallès Occidental Osona 1,0 1,5 2,0 2,4 5,1 Maresme 2,8 Garraf 1,8 Berguedà 4,0 Barcelonès 0,2 Baix Llobregat 2,0 Bages -0,6 Anoia 2,7 Alt Penedès 0,1-1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 Font: Laboratori Turisme DIBA a partir de Observatori Turisme GENCAT 26

27 27 6.DADES ESTADÍSTIQUES DE PRODUCTES TURÍSTICS A LA PROVÍNCIA 6.1.Evolució del nombre de visitants a les Rutes Modernistes de la província de Barcelona ( ) Període Nombre de visitants 1er. Sem on. Sem er. Sem on. Sem er. Sem on. Sem er. Sem on. Sem er. Sem on. Sem er. Sem on. Sem er. Sem on. Sem Total er. Sem 04 2on. Sem 04 1er. Sem 05 2on. Sem 05 1er. Sem 06 2on. Sem 06 1er. Sem 07 2on. Sem 07 1er. Sem 08 Font: Oficina de Promoció Turística 2on. Sem 08 1er. Sem 09 2on. Sem 09 1er. Sem 10 2on. Sem 10 27

28 28 Des del 2004 s han registrat visitants a les visites guiades de les Rutes Modernistes de la província de Barcelona. Durant el darrer 2010 es van registrar visites. La principal procedències dels visitants a les rutes és de la mateixa província (53%) seguida dels visitants del mateix municipi o pobles veïns (22%), els de la mateixa CCAA (13%), estrangers (8%) i de la resta de l estat (4%). Per tipologia de visita, més de la meitat dels visitants ho han fet de forma individual (51%) seguit dels grups de la tercera edat i estudiants (ambdós amb un 18%) i la resta (empreses, associacions, etc.) el 13% restant. Les rutes modernistes més visitades durant el 2010 han estat Gaudí i la Colònia Güell ( visitants) o els Jardins Artigas ( visitants). 6.2.Resum estadístic de (2010) visites pàgines vistes arxius descarregats pàgines generades amb paràmetres TOTAL IMPACTES mitjana mensual de visites mitjana mensual de pàgines vistes mitjana mensual d'arxius descarregats mitjana mensual de PGP mitjana mensual d'impactes Font: Delegació de Turisme DIBA El portal de turisme de la província de Barcelona, dinamitzat per la Diputació de Barcelona ( ha tingut durant el 2010, impactes entre les pàgines visitades, les descàrregues i els recomptes (pàgines generades amb paràmetres). Els usuaris del portal s han descarregat arxius (fulleteria digital i materials de promoció, entre d altres). La mitjana mensual durant el 2010 del nombre de vistes ha estat de visites, que han suposat de mitjana pàgines vistes i descàrregues d arxius. En total han estat impactes generats de mitjana mensual. En el gràfic següent s identifiquen, clarament, les dues puntes de visites a la web que corresponen a l impacte de les campanyes promocionals impulsades des de la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona. 6.3.Evolució dels principals indicadors d activitat de visites pàgines visitades descàrregues recomptes PV + D + R gener ' febrer ' març ' abril '

29 29 juny ' juliol ' agost ' setembre ' octubre ' novembre ' desembre ' visites pàgines visitades descàrregues recomptes PV + D + R gener '10 febrer '10 març '10 abril '10 maig '10 juny '10 juliol '10 agost '10 setembre '10 octubre '10 novembre '10 desembre '10 Font: Delegació de Turisme DIBA 29

30 7.RECULL DE TENDÈNCIES 2011 Taula de Valoració de les principals magnituds turístiques per l'any 2011 Evolució d'hàbits i Font Turisme Estranger Turisme Nacional Despesa comportaments Nous Productes Organització Mundial del Turisme Creixement dels viatges internacionals d'un 5%. Espanya en situació similar a 2010 n.d n.d Es contempla aquesta dècada que entrem com la que generarà el nombre de viatges més gran de la història. Les economies emergents representen el 2011 la meitat de les arribades de turistes internacionals.recuperació desequilibraada Influència TIC. Condicionament del preu petroli i augment de la conscienciació sobre Sostenibilitat European Travel Comission La economia de la UE pot condicionar l'augment d'aquests desplaçaments n.d La economia de la UE pot condicionar l'augment de la despesa Augment de la incertesa pel canvi d'hàbits en el moment de fer les reserves. Última hora. El preu segueix tenint un pes siginificatiu en la decisió del viatge. n.d. ITB Informe de Tendències Creixement generalitzat (3 a 5%) amb menors expectatives per Espanya n.d estabilització. Ídem 2010 Creixement de dos dígits en l'activitat turística dels països asiàtics. n.d. Trip Advisor n.d Els espanyols tenen pensat fer més viatges a l'extranger i menys de domèstics Un 27% dels viatgers espanyols disposaran de més de 2000 euros per viatjar durant el 2011 A l'estat espanyol, l'atractiu de quedar-se a Casa és el més fort de tots els països de la UE. El 46% dels espanyols afirmen que utilitzaran dispositius electrònics i de mòbil durant les seves vacances.

31 31 Exceltur recuperació mercat alemany i destinació refugi idem 2010 n.d Creixement de la facturació hotelera del 1%. Gran volatilitat. Els empresaris no pensen en recuperar els resultats del 2007 fins el La patronal demana un apce d'estat sobre turisme n.d. Informe Deloitte pendent publicació pendent publicació pendent publicació pendent publicació pendent publicació Hosteltur En sol i platja, la crisis dels països àrabs beneficia les nostres destinacions com a "destinacions refugi" Estancament. Tòica similar al 2010 ïdem 2010 o menor per la reducció dies estada Des de l'oferta, concentració empresarial i internacionalització. Des de la demanda, major exigència en la ratio qualitat/preu i presència TIC. n.d. 31

32 8.Annex. Els indicadors generals de l activitat turística a la província de Barcelona per comarques

33 33 INDICADORS DE L ACTIVITAT TURÍSTICA L ALT PENEDÈS Històricament, l Alt Penedès ha estat una comarca econòmicament orientada cap a la indústria vitivinícola, on des del punt de vista turístic s hi ha configurat una oferta escassa en places d allotjament hoteler i amb una incipient oferta d establiments de turisme rural. En l actualitat, però, la comarca mostra signes clars d orientació cap als serveis on el turisme s hi presenta com un dels eixos estratègics de major projecció. L Alt Penedès forma part de la marca turística Costa de Barcelona, Mar, Modernisme i Penedès. El quadre que es presenta a continuació descriu l activitat turística a la comarca de l Alt Penedès (situació actual comparada amb relació a la província de Barcelona i evolució recent), a partir del valor que presenten els set indicadors seleccionats i que mostren les característiques de l oferta turística comarcal (places d allotjament turístic) i les característiques de la demanda (viatgers, pernoctacions i l ocupació). L estructura de l oferta turística de la comarca és de les més reduïdes de la província de Barcelona. Tot i això, les dades obtingudes durant el 2010 confirmen una tendència creixent en el nombre de places d allotjament, sent especialment significatiu els establiments de turisme rural (4,81%). En l àmbit de la demanda el fet més significatiu durant el 2010 és el descens en el grau d ocupació hotelera (-4,10%). El grau d ocupació hotelera pel 2010 ha estat del 17,20%, vint punts per sota de la mitjana d ocupació hotelera a la província. L Alt Penedès ha rebut durant el 2010, turistes que s han allotjat en hotels, un 13,27% més que l any anterior. L ocupació en el Turisme Rural durant el darrer estiu va ser del 45%. Una dada positiva per estar lleugerament per sobre de la mitjana de la província però amb un 9% menys d ocupació si hom ho compara amb el grau d ocupació del Alt Penedès Prov. Barcelona* ALT PENEDÈS * var.09/10 (%) var.09/10 (%) Places en establiments hotelers (en milers) 0,79 0,80 0,76 61,00 63,16 3,53 Places en càmpings (en milers) n.d n.d n.d 33,50 35,20 5,05 Places en establiments de Turisme Rural (en milers) 0,48 0,50 4,81 3,97 4,20 5,72 Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) 21,10 23,90 13, , ,20 2,41 Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) 46,20 36,50-21, , ,70 6,64 Grau d'ocupació Turisme Rural (en%)** 54,51 45,15-9,36 45,93 43,33-2,60 Grau d'ocupació hotelera (en%) 21,30 17,20-4,10 37,60 37,40-0,20 *sense el Barcelonès **durant el període d'estiu 33

34 34 INDICADORS DE L ACTIVITAT TURÍSTICA A L ANOIA L Anoia és una comarca amb poca tradició turística. Tot i que la seva oferta d allotjament és reduïda, la comarca ha augmentat el nombre de places d allotjament en els darrers anys i ha desenvolupat nous productes turístics orientats, bàsicament, al turisme rural. Aquesta comarca forma part de la marca turística Catalunya Central. La taula que es presenta a continuació descriu l activitat turística a la comarca de l Anoia (situació actual comparada amb relació a la província de Barcelona i evolució recent), a partir del valor que presenten els set indicadors disponibles seleccionats i que mostren les característiques de l oferta turística comarcal (places d allotjament turístic) i les característiques de la demanda (viatgers, pernoctacions i l ocupació). L oferta turística principal de la comarca es situa fonamentalment a l Alta Anoia. Durant el 2010 s aprecia un augment en el nombre de places d allotjament; s han registrat una vintena de noves places hoteleres (representa un increment del 3,53% respecte al 2009), i una desena de noves places en els establiments de turisme rural (representa un increment del 1,38% respecte al 2009). Són dades de poca magnitud però representatives del creixement del sector turístic a la comarca. Tot i que no es disposen de dades dels viatgers de turisme rural a nivell comarcal, l ocupació i el nombre de pernoctacions hoteleres es troba en fase regressiva (-6,90% i -16,40% respectivament), una tendència negativa molt més pronunciada que a la resta de la província. L Anoia ha registrat una disminució de les estades mitjanes, atenent a més viatgers (11,93%) però reduint el nombre de pernoctacions. En canvi, la dada positiva l obté l ocupació del turisme rural (46%); un grau que resulta un 4,5% superior al 2009 i contraposat al valor negatiu de l ocupació del turisme rural a la província (- 2.60). Anoia Prov. Barcelona* ANOIA * var.09/10 (%) var.09/10 (%) Places en establiments hotelers (en milers) 0,68 0,70 3,53 61,00 63,16 3,53 Places en càmpings (en milers) 0,08 0,08 0,00 33,50 35,20 5,05 Places en establiments de Turisme Rural (en milers) 0,36 0,37 1,38 3,97 4,20 5,72 Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) 24,30 27,20 11, , ,20 2,41 Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) 56,70 47,40-16, , ,70 6,64 Grau d'ocupació Turisme Rural (en%)** 41,57 46,10 4,53 45,93 43,33-2,60 Grau d'ocupació hotelera (en%) 28,20 21,30-6,90 37,60 37,40-0,20 *sense el Barcelonès **durant el període d'estiu 34

35 35 INDICADORS DE L ACTIVITAT TURÍSTICA AL BAGES La conjuntura turística del Bages no és aliena a la situació econòmica general. Les dades de l activitat turística a la comarca pel 2010 dibuixen valors negatius en els principals indicadors d activitat. Tant sòls l augment del nombre de places d establiments de turisme rural permeten valorar l aposta pel Turisme que es realitza des d aquesta comarca. El Bages forma part de la marca turística Catalunya Central. La taula que es presenta a continuació descriu l activitat turística a la comarca del Bages (situació actual comparada amb relació a la província de Barcelona i evolució recent), a partir del valor que presenten els set indicadors disponibles seleccionats i que mostren les característiques de l oferta turística comarcal (places d allotjament turístic) i les característiques de la demanda (viatgers, pernoctacions i l ocupació). El Bages registra una planta d allotjament de 1200 places hoteleres, 420 places de càmping i 600 places de turisme rural. El tancament d alguns hotels ha provocat el descens d un 4,48% de l oferta de places d allotjament hoteler. En contra, l aparició de 60 noves places en els establiments de turisme rural significa un increment del 10% sobre l oferta del Aquest darrer indicador és sensiblement superior a la mitjana dels establiments de turisme rural de la província de Barcelona (5%). L afluència de viatgers allotjats en els hotels de la comarca ha disminuït significativament durant el 2010 (-10%). La contracció de les places hoteleres també ha perjudicat el nombre de pernoctacions a la comarca respecte l any anterior (-6,47%) i el grau d ocupació hotelera (-2,80%). Tot i això, el grau d ocupació (36,30 pel 2010) del Bages segueix sent superior a altres comarques veïnes com l Anoia i l Alt Penedès. El grau d ocupació en turisme rural durant l estiu del 2010 ha estat del 37%, inferir a la mitjana de la província i pitjor que l ocupació obtinguda durant l estiu anterior (43%). Cal destacar que aquesta comarca disposa de millor indicador d ocupació en establiments de turisme rural que no pas en el d establiments hotelers. Bages Prov. Barcelona* BAGES * var.09/10 (%) var.09/10 (%) Places en establiments hotelers (en milers) 1,25 1,20-4,48 61,00 63,16 3,53 Places en càmpings (en milers) 0,42 0,42 0,00 33,50 35,20 5,05 Places en establiments de Turisme Rural (en milers) 0,54 0,60 10,31 3,97 4,20 5,72 Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) 76,90 69,10-10, , ,20 2,41 Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) 136,00 127,20-6, , ,70 6,64 Grau d'ocupació Turisme Rural (en%)** 43,14 37,60-5,53 45,93 43,33-2,60 Grau d'ocupació hotelera (en%) 39,10 36,30-2,80 37,60 37,40-0,20 *sense el Barcelonès **durant el període d'estiu 35

36 36 INDICADORS DE L ACTIVITAT TURÍSTICA AL BAIX LLOBREGAT La comarca del Baix Llobregat mostra una tendència positiva en la majoria d indicadors turístics durant el En els darrers anys el sector serveis ha anat guanyant un pes significatiu dins l estructura productiva de la comarca i el turisme ha esdevingut una de les activitats amb major creixement econòmic. Bona part d aquest desenvolupament és gràcies a la localització estratègica de la comarca, propera a la ciutat de Barcelona, i la presència de l aeroport internacional del Prat, que ha permès al Baix Llobregat consolidar una estructura hotelera periurbana molt significativa. La taula que es presenta a continuació descriu l activitat turística a la comarca del Baix Llobregat (situació actual comparada amb relació a la província de Barcelona i evolució recent), a partir del valor que presenten els set indicadors disponibles seleccionats i que mostren les característiques de l oferta turística comarcal (places d allotjament turístic) i les característiques de la demanda hotelera (viatgers, pernoctacions i l ocupació). El 80% de l oferta d allotjament de la comarca és hotelera. L activitat de càmpings és la segona tipologia més rellevant (18% de les places d allotjament) i els establiments de turisme rural resulten inapreciables en el còmput general de la comarca. L ampliació de l oferta ha estat especialment significativa durant el 2010; així s han creat 570 noves places hoteleres (6,43% més que l any 2009) i s ha incrementat el nombre de places de càmping. El creixement d ambdues variables ha estat sensiblement superior a la mitjana de la província de Barcelona. El creixement en la demanda s aproxima a la mitjana de la província. El nombre de viatgers i pernoctacions s incrementa en dos dígits respecte el D aquesta manera, el Baix Llobregat, durant el 2010, va rebre un 15,33% més de turistes que l any anterior, els quals van generar un volum de 1,3 milions de pernoctacions (14,23% més que l any anterior) consolidant-se com una de les principals comarques receptives de turisme i amb uns valors de creixement molt superiors a la mitjana de la província de Barcelona. Baix Llobregat Prov. Barcelona* BAIX LLOBREGAT * var.09/10 (%) var.09/10 (%) Places en establiments hotelers (en milers) 8,93 9,51 6,43 61,00 63,16 3,53 Places en càmpings (en milers) 1,02 2,54 149,02 33,50 35,20 5,05 Places en establiments de Turisme Rural (en milers) n.d n.d n.d 3,97 4,20 5,72 Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) 618,20 713,00 15, , ,20 2,41 Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) 1147, ,50 14, , ,70 6,64 Grau d'ocupació Turisme Rural (en%)** n.d n.d n.d 45,93 43,33-2,60 Grau d'ocupació hotelera (en%) 50,40 51,10 0,70 37,60 37,40-0,20 *sense el Barcelonès **durant el període d'estiu 36

37 37 INDICADORS DE L ACTIVITAT TURÍSTICA AL BARCELONÈS La ciutat de Barcelona configura el pol d atracció turística més important de la província de Barcelona i de Catalunya. Les dades sobre l activitat turística al Barcelonès estan plenament condicionades per l evolució de la ciutat de Barcelona. Tot i l indubtable pes de la ciutat respecte a la resta de municipis que integren la comarca, cal destacar l esforç que en matèria turística han realitzat integrant nous recursos turístics i serveis complementaris a l oferta creixent d una gran Barcelona turística. La taula que es presenta a continuació descriu l activitat turística a la comarca del Barcelonès (situació actual comparada amb relació a la resta de la província de Barcelona i evolució recent), a partir del valor que presenten els set indicadors disponibles seleccionats i que mostren les característiques de l oferta turística comarcal (places d allotjament turístic) i les característiques de la demanda (viatgers, pernoctacions i l ocupació). El Barcelonès registra una planta d allotjament de més de places hoteleres; gairebé la meitat de les places en establiments hotelers a la província de Barcelona. Durant el 2010 s han augmentat el nombre de places en un 6,43%; el doble de creixement que la resta de la província. El Barcelonès va rebre més de 6,5 milions de turistes. Fet que suposa un creixement interanual del 18%. La variació de creixement respecte el 2009 encara resulta més accentuada en el cas del nombre de pernoctacions hoteleres durant el 2010: 15,5 milions. Un 25% més que l any anterior. Les xifres de creixement de la demanda del turisme a Barcelona i comarca són molt superiors a la resta de la província de Barcelona, que tot i mantindre valors positius interanuals, són àmpliament inferiors al Barcelonès. Barcelonès Prov. Barcelona* BARCELONÈS * var.09/10 (%) var.09/10 (%) Places en establiments hotelers (en milers) 61,21 64,00 6,43 61,00 63,16 3,53 Places en càmpings (en milers) n.d n.d n.d 33,50 35,20 5,05 Places en establiments de Turisme Rural (en milers) n.d n.d n.d 3,97 4,20 5,72 Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) 5616, ,20 18, , ,20 2,41 Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) 12535, ,70 25, , ,70 6,64 Grau d'ocupació Turisme Rural (en%)** n.d n.d n.d 45,93 43,33-2,60 Grau d'ocupació hotelera (en%) 67,40 69,20 1,80 37,60 37,40-0,20 *sense el Barcelonès **durant el període d'estiu 37