DADES OCUPACIÓ TURÍSTICA TEMPORADA ESTIU 2010* Província de Barcelona

Transcripción

1 DADES OCUPACIÓ TURÍSTICA TEMPORADA ESTIU * Província de Barcelona Oficina Tècnica de Turisme Laboratori de Turisme * Dades provisionals

2 PRESENTACIÓ 1 El present informe inclou les dades d evolució de l ocupació en els establiments d allotjament turístic de la província de Barcelona durant la recent temporada d estiu. Les dades que es presenten procedeixen, bàsicament, dels informes flaix d ocupació que s han anat publicant des del mes de juny fins el mes de setembre pel propi Laboratori de Turisme i es completen amb altres fons d informació, en especial les procedents de l enquesta d ocupació hotelera (EOH) del Institut Nacional d Estadística, del IDESCAT i d Exceltur. L objectiu d aquest treball és el d exposar amb clau interpretativa els resultats estadístics obtinguts a escala provincial però també a escala comarcal i en aquelles destinacions turístiques amb capacitat d allotjament elevades. ÍNDEX DE CONTINGUT (fes click) Les claus interpretatives de l estiu a la província de Barcelona Una visió de síntesis provincial Ocupació turística a la província de Barcelona per tipologia d establiments turístics Variació interanual de l ocupació hotelera per comarques Variació interanual de l ocupació establiments de turisme rural per comarques Evolució de l ocupació hotelera a la província de Barcelona i comparativa amb l any anterior Evolució de l ocupació d establiments turisme rural a la província de Barcelona i comparativa amb l any anterior Evolució de l ocupació turística per tipologia d establiment i comarca amb la comparativa de l any anterior Viatgers i Pernoctacions a la província de Barcelona Rànquing de l ingrés per habitació disponible (hotels) i variació interanual 1 Les dades d ocupació que es presenten són de caràcter provisional.

3 CLAUS INTERPRETATIVES ESTIU A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA La temporada turística mostra símptomes de recuperació en nombre de viatgers, especialment de procedència estrangera. Els hotels mostren una tendència global positiva, els apartaments mantenen les dades d ocupació de l any passat i els establiments de turisme rural i els càmpings continuen en una inèrcia negativa. El mal inici de temporada (primera quinzena de juny) continua amb una plena temporada de quotes màximes superiors a l any passat i amb un final de temporada (setembre) amb valors superiors als registrats durant l any 9. S observa una tendència a la reconcentració de les vacances durant la segona quinzena de juliol i la primera quinzena d agost. Cal considerar l excedent de turisme internacional cap a zones de l Adriàtic durant aquest període que es recondueix cap a les nostres costes. El pont de Sant Joan durant la segona quinzena del mes el juny i el nou inici escolar durant la primera setmana de setembre marquen els comportaments de l ocupació del turisme nacional. El primer, de forma positiva. El segon amb una clara afectació a l ocupació de la segona quinzena del mes d agost. El setembre no es veu afectat. A falta de les dades oficials d estada mitjana, pernoctacions i despesa turística que publiquen els instituts d estadística responsables, es pot avançar una tendència a la reducció de l estada mitjana per turista (tot i rebre més turistes) i una concentració de les seves vacances d estiu durant els períodes centrals de la temporada. La contracció de la temporada d estiu comporta que les ofertes de viatges de final de temporada comencin a la segona quinzena d agost i s allarguin fins el pont de la Mercè. D aquesta manera, el setembre registra bons nivells d ocupació en relació l ant passat. Caldrà veure si aquesta tendència també afecta al comportament de la despesa turística. 3

4 DADES D OCUPACIÓ TURÍSTICA EN ELS ESTABLIMENTS D ALLOTJAMENT TURÍSTIC 1. Una visió de síntesis provincial Viatgers Pernoctacions Total Total Estiu Estiu 9 Variació 9/ Estiu Estiu 9 Variació 9/ Nacional , ,99 Cataluña , ,65 Barcelona , ,3 Girona , ,98 Lleida , , Tarragona , ,39 Barcelona Ciutat , ,56 Resta província , Font: LABturisme a partir de INE ,86 El pes de la província de Barcelona en relació a Catalunya en l activitat turística d estiu és molt elevat (més del % dels viatgers). Barcelona ciutat marca les variacions màximes respecte les dades de la temporada d estiu passada. La resta de la província també té un comportament favorable augmentant en dos dígits el nombre de viatgers. 2. Mitjana d ocupació turística a la província de Barcelona per tipologia d establiments turístics* Font: LABturisme.. 4

5 La mitjana d ocupació hotelera a la província ha estat del 52%, 2 punts per sobre de l any passat. En canvi, la mitjana d ocupació en càmpings (%) i establiments de turisme rural (%) decreix 2 i 6 punts respectivament. Els apartaments turístics, pràcticament, no pateixen variació respecte el 9. Els hotels són els que pateixen menys l estacionalitat durant la temporada d estiu. El final de temporada és on s observa un comportament positiu en ocupació, respecte l any anterior. 3. Variació interanual de l ocupació hotelera per comarques (var.9/) Vallès Or. 7,55 Vallès Occ. 5, Osona Maresme Garraf Berguedà Baix Llobregat Bages Anoia Alt Penedès Mitjana -4,6-2,42-1,39 -, 2,29 5,22 4,84 4,44 3, Font: LABturisme.. La mitjana d ocupació hotelera a la província creix un 2,29% respecte al 9. La zona nord est i la costa mostren dades de creixement positiu mentre que les comarques situades a l oest i sud oest decreixen. Les zones amb major concentració de places hoteleres (Maresme amb el 21% i Garraf amb el 4,5%) de la província tenen una clara tendència positiva en el global de la temporada. 4. Variació interanual de l ocupació establiments de turisme rural per comarques (var.9/) Anoia 4,53 Vallès Or. 2,72 Osona -2,63 Maresme -3,72 Berguedà -3,91 Bages -5,53 Alt Penedès -9,36 Mitjana -2, Font: LABturisme.. La mitjana d ocupació dels establiments de turisme rural de la província decreix un 2,% respecte al 9. Tant sòls Anoia i Vallès Oriental tenen mostren dades positives 2. 2 Les dades del 9 agrupen les comarques del Vallès Or. i Vallès Occ conjuntament amb l Anoia. 5

6 El descens és generalitzat i afecta a destinacions amb un nombre elevat de places de turisme rural (més del % es troben dins la tendència negativa). 5. Evolució de l ocupació hotelera a la província de Barcelona i comparativa amb l any anterior. 3 Any 9 Any Font: LABturisme.. L evolució de l ocupació hotelera durant la temporada d estiu mostra els seus punts àlgids durant la segona quinzena de juliol i la primera quinzena d agost. La segona quinzena de juliol i un bon acabament de temporada, claus per considerarla de recuperació en ocupació. 6. Evolució de l ocupació d establiments turisme rural a la província de Barcelona i comparativa amb l any anterior. 3 Any 9 Any Font: LABturisme.. (en %) L evolució de l ocupació en els establiments de turisme rural durant la temporada d estiu mostra un comportament contraposat durant els mesos de juny i juliol i un comportament similar, però a la baixa, durant els mesos d agost i setembre. El pont de sant Joan en la segona quinzena de juny marca l única variació positiva respecte l any 9. La resta es mostra per sota dels índex de l any anterior, destacant el decreixement de la primera quinzena de juliol i la darrera quinzena del mes d agost (avançament del inici del curs escolar a inicis de setembre). 6

7 7. Evolució de l ocupació turística per tipologia d establiment i comarca amb la comparativa de l any anterior. Alt Penedès 3 3 Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) En el global de la temporada és on s obté els indicadors més baixos d ocupació turística (hotels i establiments de turisme rural) L evolució de l ocupació hotelera arriba als màxims a inici i final de la temporada. La mitjana no supera el 34%. Gairabé 5 punts menys que la temporada 9. Al marge de l efecte del pont de sant Joan durant la segona quinzena del mes de juny, l ocupació en els establiments de turisme rural manté una evolució negativa respecte l any passat. Anoia 3 3 Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) L Anoia ha tingut un comportament asimètric respecte l evolució turística registrada l any 9. L hoteleria mostra millors xifres en la primera part de la temporada, curiosament, a excepció de la segona quinzena del mes de juny, on els viatgers decideixen ocupar establiments de turisme rural que no pas hotels. Els valors són similars a l any passat en la resta de la temporada per l hoteleria. Els establiments de turisme rural finalitzen la temporada amb un millor comportament que l evolució de setembre de 9. 7

8 Bages 3 3 1a juny 2a juny 1a juliol 2a julio l 1a agost 2a agost 1a setmebre 2a setembre Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) El Bages mostra un comportament de l evolució de l ocupació turística molt similar a l any passat tot i que amb lleugers percentatges inferiors als obtinguts durant la temporada d estiu de 9. En hoteleria destaca els resultats negatius de la primera setmana de setembre. En els establiments de turisme rural la tendència és negativa durant la major part de la temporada d estiu. Les excepcions tant sòls es troben durant la segona quinzena del mes de juny i la primera de setembre. Baix Llobregat 3 Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) No es disposen de dades suficients per a poder realitzar l anàlisi de l evolució de l ocupació en els establiments de turisme rural per a la comarca del Baix Llobregat. L evolució de l ocupació hotelera ha estat positiva durant la temporada d estiu amb una mitjana d ocupació propera al 68%; gairebé 7 punts per sobre de l any 9. 8

9 Berguedà 3 1a juny 2a juny 1a julio l 2a julio l 1a agost 2a ago st 1a setmebre 2a setembre 3 Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) La comarca del Berguedà és on s evidencia més clarament la marca estacionalitat de l ocupació turística (especialment en turisme rural). L activitat es concentra fonamentalment durant la segona quinzena del mes de juliol i les dues del mes d agost. El % ocupació en establiments de turisme rural de la primera quinzena del mes d agost (7 punts més que l any passat) contrasta amb el 19% d ocupació d inici i final de temporada. Hi ha una pèrdua d'ocupació acumulada del- 4% en els establiments de turisme rural i del -2,5% en els hotels de la comarca. Garraf 3 1a juny 2a juny 1a juliol 2a juliol 1a ago st 2a ago st 1a setmebre 2a setembre 3 1a juny 2a juny 1a juliol 2a juliol 1a agost 2a agost 1a setmebre 2a setembre Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) En general, per la comarca del Garraf es pot afirmar que ha estat una temporada de recuperació en l hoteleria (àmbit de més pes). En hotels, es destaca el bon inici i final de temporada així com la primera quinzena de juliol. Els màxims nivell d ocupació en els establiments de turisme rural són durant el mes d agost (turisme rural de sol i platja). No es disposen de dades d ocupació d establiments de turisme rural per l any 9. 9

10 Maresme 3 3 1a juny 2a juny 1a juliol 2a juliol 1a agost 2a agost 1a 2a setmebre setembre Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) Tot i tenir un inici de temporada amb valors d ocupació hotelera inferiors a l any 9, la comarca ha mantingut un comportament similar i fins i tot superiors a la temporada passada durant la resta de l estiu. Els valors màxims en l ocupació hotelera han estat durant la primera i la segona quinzena d agost: 87% i 85% respectivament. També destaca el bon final de temporada (+5% respecte el 9). Tot i la poca rellevància del turisme rural en aquesta comarca, el comportament dels establiments de turisme rural ha estat per sota dels valors d ocupació de l any anterior, destacant els decreixements de la primera quinzena de juliol i la segona d agost. Osona 3 3 Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) Osona ha tingut una evolució de l ocupació turística molt similar a l any 9 (hotels i establiments de turisme rural) amb una lleugera tendència positiva en el cas dels hotels. Destaquen els increments del 17% i 8% de la segona quinzena de juliol i la primera d agost en els hotels.

11 Vallès Occidental 3 Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) No es disposen de dades suficients per a poder realitzar l anàlisi de l evolució de l ocupació en els establiments de turisme rural per a la comarca del Vallès Occidental. L evolució de l ocupació hotelera resulta millor que la de la temporada d estiu de 9, amb un increment d ocupació acumulat del 5,9%. Vallès Oriental 3 3 Estiu Estiu 9 Font: LABturisme.. (en %) En general, el Vallès Oriental obté valors d ocupació hotelera significativament més alts durant bona part de la temporada d estiu. En destaca la segona part de la temporada amb variacions màximes respecte el 9 del 17%. En l ocupació dels establiments de turisme rural, sobresurten les dades positives d inici i final de temporada. 11

12 8. Viatgers i Pernoctacions a la província de Barcelona 3 Viatgers Estiu 9 Estiu var.9/ juny ,77 juliol ,41 agost ,68 Pernoctacions juny ,36 juliol , agost ,43 Zones turístiques de la província Viatgers Residents Espanya Residents extrangers Estiu 9 Estiu var. 9/ Estiu 9 Estiu var. 9/ Costa Barcelona MMP , ,65 Costa Barcelona-Maresme , ,23 Zones turístiques de la província Pernoctacions Residents Espanya Residents extrangers Estiu 9 Estiu var. 9/ Estiu 9 Estiu var. 9/ Costa Barcelona MMP , ,96 Costa Barcelona-Maresme , ,8 Font: LABturisme a partir de INE. La recuperació en nombre de viatgers i pernoctacions a la província supera en tots els casos els dos dígits de creixement, sent el mes de Juliol on es registren les millores més notables respecte la temporada 9. El mes en el que es registren més pernoctacions a la província és el mes d agost amb més de 3 milions de nits d hotel. Les zones de costa de la província tenen també una evolució positiva en relació a les procedències de viatgers. El turisme nacional creix a tota la costa mentre que el turisme estranger decreix en la zona de la Costa Barcelona- Maresme. Un dels trets més significatius és que tot i el lleu descens de turisme estranger, les pernoctacions s han incrementat un 5%. En bona part per una millora del temps d estada d aquests turistes. 3 En establiments hotelers i durant els mesos de juny, juliol i agsot. 12

13 9. Rànking RevPAR o ingrés per habitació disponible (hotels)* i variació interanual 9/ Font: LABturisme a partir de Exceltur. El rànquing RevPAR ordena les principals zones turístiques de sol i platja (hotels vacacionals) segons l ingrés per habitació disponible. En el rànquing Sitges obté el 8è lloc, mentre que en la part baixa de les destinacions de sol i platja apareixien Calella i santa Susanna. En relació a l evolució del rànquing entre l actual estiu i la temporada d estiu 9, Calella i Sitges han tingut una millora de rendibilitat de les seves habitacions mentre que Santa Susanna ha obtingut uns ingressos per habitació molt menors dels registrats durant l estiu 9 (-22%). 13

14 OFICINA TÈCNICA DE TURISME LABORATORI DE TURISME Pavelló Mestral (Recinte Maternitat) Travessera de les Corts, , 28. Barcelona 14