IA-XC MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT DE GUISSONA AMB L'EIX TRANSVERSAL, C-25. GUISSONA-PUJALT. Direcció General de Carreteres NOVEMBRE 2010

Transcripción

1 Direcció General de Carreteres Tipus d'estudi Xarxa Classe d'obra Subclasse d'obra IMPACTE AMBIENTAL LOCAL MILLORA GENERAL NOVA CARRETERA Carreteres Punts quilomètrics Localitats Comarques C-25, VI I LV-321 DE MONTCLAR A SERÓ 97+7 AL 97+7, + AL 1+ I + AL 3+ GUISSONA-PUJALT SEGARRA I ANOIA Clau IA-XC-853 Títol abreujat MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT DE GUISSONA AMB L'EIX TRANSVERSAL, C-25. GUISSONA-PUJALT Empresa consultora Autor/es Documents Exemplar Tom IDOM INGENIERÍA Y SISTEMAS SA SÒNIA MORENO OSUNA MEMÒRIA I ANNEXOS 1 I Data de redacció NOVEMBRE 21

2

3 ÍNDEX GENERAL 1 CONSIDERACIONS GENERALS INTRODUCCIÓ NORMATIVA APLICABLE RESPOSTA A L INFORME D ABAST I CONTINGUT DE L EIA ANTECEDENTS I DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA CONSULTES REALITZADES ALS ORGANISMES COMPETENTS EQUIP DE TREBALL OBJECTIUS DE L ESTUDI I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE DEFINICIÓ DE CORREDORS ESTUDI DEL MEDI CLIMATOLOGIA QUALITAT ATMOFÈRICA Introducció Estadístics anuals dels contaminats mesurats en les ZQA Estadístics anuals dels contaminats mesurats en les ZQA SOROLL HIDROLOGIA Hidrologia superficial Hidrologia subterrània GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA Geomorfologia Geologia EDAFOLOGIA FAUNA Introducció Àrees protegides per a la fauna Biòtops existents Catàleg faunístic VEGETACIÓ I FLORA Introducció Unitats de vegetació Valoració de la vegetació PAISATGE Introducció Instruments de regulació del paisatge a les Terres de Lleida Identificació de les unitats de paisatge a l àmbit del projecte Components generals del paisatge dins de l àmbit d actuació Caracterització de les diferents unitats de paisatge Anàlisi de les conques visuals Valoració del paisatge descrit PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC Introducció Resultats Conclusió USOS DEL SÒL PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L ENTORN HUMÀ ASPECTES SOCIOECONÒMICS Introducció Població Sectors econòmics Atur RISC D INCENDI FORESTAL Introducció Objectiu Legislació de prevenció d incendis Elements de risc Avaluació del risc d incendis forestals Combustibilitat Inflamabilitat Anàlisi de la continuïtat de les masses forestals Anàlisi dels incendis dels darrers 2 anys SENSIBILITAT AMBIENTAL DESCRIPCIÓ D ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES AVALUACIÓ D IMPACTES INTRODUCCIÓ IDENTIFICACIÓ I DETECCIÓ DELS IMPACTES ACCIONS DEL PROJECTE SUSCEPTIBLES DE CAUSAR IMPACTE IDENTIFICACIÓ DELS FACTORS SUSCEPTIBLES DE REBRE L IMPACTE...13 ÍNDEX GENERAL

4 7.5 IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS CARACTERITZACIÓ I AVALUACIÓ DELS IMPACTES AVALUACIÓ DELS IMPACTES SEGONS EL TIPUS DE FACTOR QUALITAT ATMOSFÈRICA SOROLL HIDROLOGIA GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA EDAFOLOGIA FAUNA VEGETACIÓ I FLORA PAISATGE ESPAIS NATURALS PROTEGITS O CATALOGATS PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC USOS DEL SÒL PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L ENTORN HUMÀ ASPECTES SOCIOECONÒMICS RISC D INCENDIS FORESTALS RESUM DELS PRINCIPALS IMPACTES MESURES CORRECTORES INTRODUCCIÓ MARCATGE PERIMETRAL I ACTUACIONS TEMPORALS DURANT L OBRA SOROLL I CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA HIDROLOGIA EDAFOLOGIA OCUPACIÓ DEL SÒL REVEGETACIÓ I RESTAURACIÓ ECOPAISATGÍSTICA FAUNA AFECCIONS SOCIOECONÒMIQUES PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC RISC D INCENDIS GESTIÓ DE RESIDUS I SÒLS CONTAMINANTS ABOCADORS I PRÉSTECS PRESSUPOST PRESSUPOST ALTERNATIVA ALTERNATIVA ANÀLISI D ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES INTRODUCCIÓ VALORACIÓ DELS IMPACTES SEGONS ALTERNATIVES Impactes sobre la qualitat atmosfèrica Impactes deguts al soroll Impactes sobre la hidrologia superficial Impactes sobre la hidrologia subterrània Impactes sobre la geologia i geomorfologia Impactes sobre l edafologia Impactes sobre la fauna Impactes sobre la vegetació Impactes sobre els espais d especial interès Impactes sobre el paisatge Impactes sobre el risc d incendis forestals Impactes sobre el patrimoni cultural Impactes sobre l ús del sòl Impactes sobre la planificació urbanística Impactes sobre els serveis i infraestructures Impactes sobre la socioeconomia RESUM DE LA VALORACIÓ DE LES ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES MATRIU D AVALUACIÓ I CARACTERITZACIÓ DELS IMPACTES I MESURES CORRECTORES PROPOSADES PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS VERIFICACIÓ DE L AVALUACIÓ INICIAL DELS IMPACTES SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL DE L OBRA SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL DE L OBRA I ELABORACIÓ DEL PLA D OBRA AMBIENTAL PRIMERA FASE: CONSTATACIÓ DE L ESTAT PREOPERACIONAL Replanteig Sistema hidrològic Edafologia Vegetació i fauna Paisatge SEGONA FASE: CONTROL D IMPACTES A LA FASE D OBRES Qualitat atmosfèrica ÍNDEX GENERAL

5 Sistema hidrològic Soroll Geologia i sòls Vegetació Fauna Paisatge Patrimoni historicoartístic Aspectes socioeconòmics Risc d incendis Residus i abocadors Retirada d obra TERCERA FASE: CONTROL D IMPACTES A LA FASE D EXPLOTACIÓ SEGUIMENT DEL PROGRAMA DE L OBRA DOCUMENT DE SÍNTESI RESUM DEL MEDI FÍSIC RESUM DELS PRINCIPALS IMPACTES RESUM DE MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES CONCLUSIONS ÍNDEX IMATGES Imatge 1 Presència d elements d interès al voltant de la zona d estudi:...17 Imatge 2. Tipus de clima:...18 Imatge 3. Caracterització de les emissions de la Zona Imatge 4. Caracterització de les emissions de la Zona Imatge 5. Ubicació de les estacions...28 Imatge 6. Esquema hidrogeològic...4 Imatge 7. Hidrologia a la zona...41 Imatge 8. Aqüífers protegits...41 Imatge 9. Esquema piezomètric i flux soterrat...42 Imatge 1. Unitat hidrogeològica Calcàres de Tàrrega i punts de control de la qualitat de les aigües subterrànies...42 Imatge 11. Esquema morfoestructural regional...44 Imatge 12. Zones d interès geològic...45 Imatge 13. Tipologia de sòls a la zona d estudi...46 Imatge 14. Nivells d erosió del sòl a Catalunya:...47 Imatge 15. Situació de l IBA, l espai XN 2 i el PEIN respecte el traçat d estudi:...48 Imatge 16. Biòtops detectats dins de l àmbit d estudi:...49 Imatge 17. Ubicació de l àrea protegida Valls del Sió-Llobregós respecte el traçat aproximat d estudi:...51 Imatge 18. Índex d abundància de les principals aus a l àmbit d estudi i el seu entorn Imatge 19. Situació de les diferents unitats de vegetació a l àrea d influència del traçat:...54 Imatge 2. Distribució dels Hàbitats d Interès Comunitari a la zona d estudi:...55 Imatge 21. Distribució de l hàbitat a Catalunya:...56 Imatge 22. Distribució de l hàbitat a Catalunya:...57 Imatge 23. Proteccions del Pla Territorial Parcial de Ponent:...58 Imatge 24. Àmbit definit del paisatge estudiat:...59 Imatge 25. Mur de pedra seca en conreu arbori de secà:...59 Imatge 26. Unitats generals del paisatge a l àmbit d actuació:...6 Imatge 27. Elements morfològics i singularitats: Tossal que estructura la trama agrícola:...6 Imatge 28. Afectació de l itinerari paisatgístic núm.11: Portal-Ivorra-Tora:...61 Imatge 29. Sender de Gran Recorregut del Llobregós:...61 Imatge 3. Unitats homogènies de paisatge dins de l àmbit d estudi:...62 Imatge 31. Presència de zones boscoses en les àrees de màxim pendent Imatge 32. Distribució humana a la zona Imatge 33. Conques visuals segons els tres horitzons...78 Imatge 34. Ubicació dels punts d observació escollits...8 Imatge 35. Espais oberts del PTPTLL...85 Imatge 36. Xarxa viària territorial prevista al POUM de Guissona...86 Imatge 37. Anell Verd Guissona i espais lliures...87 Imatge 38. Règim del sòl dels corredors de Guissona...87 Imatge 39. Anàlisi mapa de vulnerabilitat ambiental...1 ÍNDEX GRÀFICS Gràfic 1. Climograma de l estació de Guissona Florejacs:...19 Gràfic 2. Temperatures:...19 Gràfic 3. Calendari de risc de gelades:...2 Gràfic 4. Precipitacions totals mensuals mitjanes:...2 Gràfic 5. % dies precipitacions >1mm:...21 Gràfic 6. Dies de precipitacions per estacions anuals:...21 Gràfic 7. Precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de retorn:...22 ÍNDEX GENERAL

6 Gràfic 8. Distribució dies de tempesta: Gràfic 9. Distribució dies de calamarsa: Gràfic 1. Distribució dies de boira: Gràfic 11. Distribució dies de nevada: Gràfic 12. Humitat relativa mitjana: Gràfic 13. Rosa del vents i velocitat mitjana: Gràfic 14. Velocitat mitjana mensual: Gràfic 15. Probabilitat de vents superiors a 2Km/h: Gràfic 16. Promig anual de la concentració en CO ( mg/m³ ) Gràfic 17. Promig anual de la concentració en Benzé ( µg/m³ ) Gràfic 18. Promig anual de la concentració en òxids de nitrogen ( µg/m³ )... 3 Gràfic 19. Promig anual de la concentració en Ozó ( ng/m³ ) Gràfic 2. Valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils Gràfic 21. Llindar d informació a la població sobre les mitjanes horàries: 18 mg/m³ Gràfic 22. Promig anual de la concentració de PM1 ( µg/m³ ) Gràfic 23. Superació del Valor límit diari per a la protecció de la salut humana Gràfic 24. Concentració mitjana anual de SO Gràfic 25. Promig anual de la concentració en plom ( µg/m³) Gràfic 26. Promig anual de la concentració en CO ( mg/m³ ) Gràfic 27. Màxim de les mitjanes vuit-horàries mòbils ( mg/m³) Gràfic 28. Promig anual de la concentració en Benzé ( µg/m³ ) Gràfic 29. Promig anual de la concentració en òxids de nitrogen ( µg/m³ ) Gràfic 3. Promig anual de la concentració en Ozó ( ng/m³ ) Gràfic 31. Valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils Gràfic 32. Llindar d informació a la població sobre les mitjanes horàries Gràfic 33. Promig anual de la concentració de PM1 ( µg/m³ ) Gràfic 34. Superació del Valor límit diari per a la protecció de la salut humana Gràfic 35. Concentració mitjana anual de SO Gràfic 36. Promig anual de la concentració en plom ( µg/m³) Gràfic 37. Perfil topogràfic del traçat Gràfic 38. Evolució població Guissona Gràfic 39. Evolució de l atur els últims anys a les diferents poblacions Gràfic 4. Evolució de l atur a Guissona ÍNDEX TAULES Taula 1. Contaminants que han superat els llindars establerts per la legislació Taula 2. Unitats geològiques i litologia Taula 3. Tipus de protecció per als amfibis i rèptils de l àmbit:... 5 Taula 4. Tipus de protecció de les aus més abundants a la zona d estudi i el seu entorn: Taula 5 Grau de protecció dels mamífers més abundants a la zona d estudi i el seu entorn: Taula 6 Hàbitats d Interès Comunitari: Taula 7. Flora principal segons els diferents estrats vegetals: Taula 8 Flora principal segons els diferents estrats vegetals de la comunitat: Taula 9 Fitxes dels diferents observatoris... 8 Taula 1 Valoració de cada unitat en funció de la visibilitat, qualitat visual i fragilitat Taula 11. Poblacions pròximes al traçat d estudi Taula 12. Taxes de creixement per mil habitants (mitjana del període quinquennal ) Taula 13. Índex de creixement anual 27 i projeccions 25 anys Taula 14 Ocupació per sectors... 9 Taula 15 Superfície agrària Taula 16. Models estàndard Behave de combustible Taula 17. Combustibilitat Taula 18. Valoració de la inflamabilitat Taula 19. Models d inflamabilitat Taula 2. Incendis produïts entre Taula 21. Unitat de referència espacial quadriculada de 1 Km Taula 22. Dades i càlcul de l índex de freqüència Taula 23. Nombre d incendis i coeficient de perillositat Taula 24. Perillositat de les causes dels incendis Taula 25. Dades i càlcul de l índex de causalitat Taula 26. Índex freqüència- causalitat Taula 27 Resum de valoració d impactes per cada alternativa: ÍNDEX GENERAL

7 ÍNDEX PLÀNOLS Núm. Títol 1 (1 de 2) Mapa de situació 1 (2 de 2) Situació-ortofotomapa 2. Definició de corredors 3 (2 de 2) Hidrologia superficial 4 (1 de 4) Geologia 4 (2 de 4) Geologia llegenda 4 (3 de 4) Litologia 4 (4 de 4) Edafologia 5 Fauna i vegetació 6 Hàbitats a Catalunya 7 Hàbitats d interès comunitari a Catalunya 8 PEIN Xarxa Natura 2 9 Paisatge 1 Usos del sòl 11 Mapa de perill bàsic d incendi forestal 12 Mapa de combustibilitat 13 Mapa d inflamabilitat 14 Risc i inventari d incendis forestals 15 Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa (desembre 27) 16 Activitats extractives 17 Activitats extractives abandonades 18 Patrimoni cultural 19 (1 de 1) Vulnerabilitat ambiental 19 (2 de 1) Sensibilitat ambiental (1/5) 19 (3 de 1) Sensibilitat ambiental (1/5) 19 (4 de 1) Sensibilitat ambiental (1/5) 19 (5 de 1) Sensibilitat ambiental (1/5) 19 (6 de 1) Sensibilitat ambiental (1/5) 19 (7 de 1) Sensibilitat ambiental (1/5) 19 (8 de 1) Sensibilitat ambiental (1/5) 19 (9 de 1) Sensibilitat ambiental (1/5) 19 (1 de 1) Sensibilitat ambiental (1/5) 2 Mesures correctores ÍNDEX ANNEXOS ANNEX I- ANNEX II- ANNEX III- ANNEX IV- ANNEX V- ANNEX VI- ANNEX VII- ANNEX VIII- ANNEX IX- ANNEX X- Ordre d estudi Document de referència Estudi afectació Espai ZEPA Estudi patrimoni cultural Estudi d impacte acústic Reportatge fotogràfic Document ambiental previ Consultes realitzades Traçat en planta alternatives Perfils longitudinals i transversals ÍNDEX GENERAL

8

9 1 CONSIDERACIONS GENERALS 1.1 INTRODUCCIÓ Normativa europea - Directiva 97/11/CE del Consell, de 3 de març, per el qual es modifica la Directiva 85/337/CEE (DOCE núm. L-73, ). - Directiva 85/337/CE del Consell, de 27 de juny, relativa a l avaluació de les repercussions e determinats projectes públics o privats sobre el medi ambient (DOCE núm. L-175, ). Aquest treball té com a objecte la redacció de l Estudi d impacte ambiental (en endavant, EIA) del projecte informatiu Millora general. Nova carretera. Millora de l accessibilitat de Guissona amb l eix transversal, carretera C-25.Tram: Guissona-Pujalt amb la clau: IA-XC-853. Els principals objectius són els següents: Definir, descriure i analitzar les principals característiques del medi geogràfic que es pot veure afectat per la construcció d aquest traçat. Preveure i diagnosticar els possibles impactes derivats de la construcció i explotació del projecte avaluant les alternatives possibles i escollint la solució més idònia ambientalment per minimitzar els efectes negatius sobre el medi. Proposar una sèrie de mesures correctores i minimitzadores dels impactes detectats. Avaluar el cost de les mesures correctores necessàries. Establir un Pla de vigilància ambiental de les obres per tal de prevenir i corregir els impactes generats per l execució i explotació de la traça. 1.2 NORMATIVA APLICABLE Per a la realització de l Estudi d impacte ambiental s ha tingut en compte la normativa existent que pugui ésser d aplicació per aquest projecte: AVALUACIÓ D IMPACTE AMBIENTAL Normativa autonòmica - Llei 12/26, del , de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/23, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, de la Llei 4/24, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental (DOGC núm. 469, 3.8.6). - Decret 114/1988, de 7 d abril, d avaluació d impacte ambiental (DOGC núm. 1, ). Normativa estatal - Llei 6/21, de 24 de març, de modificació del text refós de la llei d Avaluació d impacte ambiental de projectes, aprovat pel Real Decret Legislatiu 1/28, d 11 de gener (BOE núm. 73, ). - Reial Decret Legislatiu 1/28, de 11 de gener, per el qual s aprova el text refós de la Llei d Avaluació d impacte ambiental de projectes (BOE núm. 4986, de ). - Reial Decret 1131/1988, de 3 de setembre, per el qual s aprova el Reglament per a l execució del Reial Decret Legislatiu 132/1986, de 28 de juny, d Avaluació d impacte ambiental (BOE núm. 239, ). ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME Normativa autonòmica - Decret Legislatiu 1/21, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme (DOGC núm. 5686, 5.8.1). - Decret 35/26, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme (DOGC núm. 4682, ). PAISATGE Normativa autonòmica - Decret 343/26, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/25, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen els estudis i informes d impacte i integració paisatgística (DOGC núm. 4723, ). - Llei 8/25, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (DOGC núm. 47, ). BIODIVERSITAT Normativa autonòmica - Decret 172/28, de 26 d agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 524, ). - Decret Legislatiu 2/28, de 15 d abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals (DOGC núm. 5113, ). - Acord GOV/112/26, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d especial protecció per a les aus (ZEPA) i s aprova la proposta de llocs d importància comunitària (LIC) (DOGC núm. 4735, 6.1.6). - Llei 12/26, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/23, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d espais naturals, de la Llei 9/1995, de l accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/24, relativa al procés d adequació de les activitats d incidència ambiental (DOGC núm. 469, 3.8.6). - Ordre MAH/534/25, d 1 de març, per la qual es fa públic l acord de govern de 8 de febrer de 25, pel qual es designen com a zones d especial protecció per a les aus (ZEPA) alguns espais proposats a la Xarxa Natura 2 com a llocs d importància comunitària (LIC) (DOGC núm. 4337, 7.3.5). - Ordre de 1 d abril de 1997, per la qual s amplia la relació d espècies protegides a Catalunya (DOGC núm. 2377, ). - Ordre , sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya (DOGC núm. 493, ). CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 1

10 Normativa estatal - Llei 42/27, de 13 de desembre, del Patrimoni natural i de la Biodiversitat (BOE núm. 299, ). - Reial Decret 435/24, de 13 de març, pel qual es regula l Inventari nacional de zones humides (BOE núm. 73, ). - Reial Decret 1421/26, d 1 de desembre, pel que es modifica el Real Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel que s estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (BOE núm. 288, ). - Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais naturals i de la flora i la fauna silvestres (BOE núm. 74, ). Normativa europea - Directiva 29/147/CE del Parlament europeu i del Consell, de 3 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres (DOUE núm. L-2, ). - Decisió de la Comissió 98/746/CE, de 21 de desembre de 1998, relativa a l aprovació de la modificació dels Annexos II i III del Conveni de Berna, relatius a la conservació de la vida silvestre i el medi natural d Europa (DOCE núm. L-358, ). - Decisió 98/145/CE del Consell, de 12 de febrer de 1998, sobre l aprovació de les esmenes als Annexos I i II del Conveni de Bonn sobre la conservació de les espècies migratòries de la fauna silvestre (DOCE núm. L-46, ). - Directiva 97/62/UE, de 27 d octubre, per la que s adapta el progrés científic i tècnic de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DOCE núm. L-35, ). - Directiva 94/24/CE del Consell, de 8 de juny de 1994, per la que es modifica l Annex II de la Directiva 74/49/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres (DOCE núm. L-164, ). - Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DOUE núm. L-26, ). - Directiva 91/244/CEE de la Comissió, de 6 de març de 1991, per la que es modifica la Directiva 79/49/CEE del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres (DOCE núm. L-155, ). - Decisió 82/461/CEE del Consell, de 24 de juny de 1982, relativa a la celebració del Conveni sobre conservació de les espècies migratòries de la fauna silvestre (Conveni de Bonn) (DOCE núm. L-21, ). - Decisió 82/72/CEE del Consell, de 3 de desembre de 1981, referent a la celebració del Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i el medi natural d Europa (Conveni de Berna) (DOCE núm. L-38, ). ESPAIS NATURALS Normativa autonòmica - Decret 213/1997, de 3 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès Natural (DOGC núm. 2448, ). - Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès Natural (DOGC núm. 1714, ). - Decret 378/1986, de 18 de desembre, sobre establiment de plans de prevenció d'incendis en els espais naturals de protecció especial (DOGC núm. 83, ). - Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (DOGC núm. 556, ). Normativa estatal - Llei 42/27, de 13 de desembre, del Patrimoni natural i de la Biodiversitat (BOE núm. 299, ). - Llei 4/1997, de 5 de novembre, sobre la reforma de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre (BOE núm. 266, ). - Llei 41/1997, de 5 de novembre, sobre la reforma de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre (BOE núm. 266, ). BOSCOS Normativa autonòmica - Decret 1/1994, de 26 de juliol, pel qual se adequa la Llei 6/1988, de 3 de març, forestal de Catalunya (DOGC núm. 1927, ). Normativa estatal - Llei 42/27, de 13 de desembre, del Patrimoni natural i de la Biodiversitat (BOE núm. 299, ). - Llei 1/26, de 28 d abril, per la qual se modifica la Llei 43/23, de 21 de novembre, de Monts (BOE núm. 12, ). - Llei 43/23, de 21 de novembre, de Monts (BOE núm. 28, ). PREVENCIÓ D INCENDIS FORESTALS Normativa autonòmica - Decret 42/27, de 2 de febrer, pel qual s estableixen mesures per a la prevenció del foc bacterià (Erwinia amylovora) (DOGC núm. 4827, ). - Decret 26/25, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals (DOGC núm. 4479, ). - Decret 13/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres (DOGC núm. 2656, ). - Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals (DOGC núm. 222, ). - Decret 378/1986, de 18 de desembre, sobre establiments de plans de prevenció d incendis en els espais naturals de protecció especial (DOGC núm. 83, ). - Ordre MAH/36/25, de 5 d agost, sobre mesures urgents per la prevenció d incendis forestals (DOGC núm. 4446, ). - Ordre MAB/62/23, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de , pel qual s'estableixen les mesures de prevenció d'incendis forestals (DOGC núm. 3829, ). - Ordre MAB/28/22, de 31 de gener, sobre mesures extraordinàries per a la prevenció d'incendis forestals (DOGC núm. 3568, 5.2.2). - Resolució de 24 d octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l Acord de 29 de setembre de 1994, del Govern de la Generalitat, pel qual s aprova el Pla de Protecció Civil d emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) (DOGC núm. 197, ). CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 2

11 Normativa estatal - Reial Decret 949/25, de 29 de juliol, pel qual s aproven les mesures en relació amb les adoptades en el Reial Decret Llei 11/25, de 22 de juliol, pel qual s aproven mesures urgents en matèria d incendis forestals (BOE núm. 183, 2.8.5). - Ordre TAS/2859/25, de 14 de setembre, que dicta normes per a l aplicació del disposat a l article 5 del Reial Decret Llei 11/25, de 22 de juliol, que aprova mesures urgents en matèria d incendis forestals (BOE núm. 222, ). - Reial Decret Llei 11/25, de 22 de juliol, pel qual s aproven mesures urgents en matèria d incendis forestals (BOE núm. 175, ). - Ordre de 2 d abril de 1993, per la que es publica l Acord del Consell de Ministres que aprova la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil d Emergència per Incendis Forestals (BOE núm. 9, ). - Ordre de 17 de juny de 1982, per la qual s aprova el pla de lluita contra incendis (BOE núm. 147, ). Normativa europea - Reglament 38/97/CEE del Consell, de 17 de febrer, pel que es modifica el Reglament 2158/92/CEE del Consell, relatiu a la protecció de boscos comunitaris contra incendis (DOCE núm. L-51, ). - Reglament 3529/86/CEE del Consell, de 17 de novembre, relatiu a la protecció dels boscos comunitaris contra els incendis (DOCE núm. L-217, ). AIGÜES Normativa autonòmica - Acord GOV/82/26, de 22 d agost, pel qual s aprova el Pla especial d emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT) (DOGC núm. 478, 3.8.6). - Decret 476/24, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 4292, ). - Decret Legislatiu 3/23, de 4 de novembre, pel qual s aprova el text refós de la legislació en matèria d aigües a Catalunya (DOGC núm. 415, ). - Decret 13/23, de 13 de maig, pel qual s aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament (DOGC núm. 3894, ). - Decret 119/21, de 2 de maig, pel qual s aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats (DOGC núm. 339, ). - Decret 25/2, de 13 de juny, d aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 3168, 26.6.). - Llei 6/1999, de 12 de juliol, d ordenació, gestió i tributació de l aigua (DOGC núm. 2936, ). - Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització de vessaments d aigües residuals (DOGC núm. 218, ). - Decret 328/1988, d 11 d octubre, pel qual s estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya (DOGC núm. 174, ). Normativa estatal - Reial Decret 9/28, d 11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini públic hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d 11 d abril (BOE núm. 14, ). - Reial Decret Llei 4/27, de 13 d abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei d Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/21, de 2 de juliol (BOE núm. 9, ). - Reial Decret Legislatiu 1/21, de 2 de juliol, pel qual s aprova el text refós de la Llei d Aigües (BOE núm. 176, ). Normativa europea - Directiva 27/6/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d octubre de 27, relativa a l avaluació i gestió dels riscos d inundació (DOCE núm. L-288/27, ). RESIDUS Normativa autonòmica - Decret 89/21, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció (DOGC núm. 5664, 6.7.1). - Decret 88/21, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de , sobre procediments de gestió de residus (DOGC núm. 5664, 6.7.1). - Decret Legislatiu 1/29, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus (DOGC núm. 543, ). - Decret 69/29, de 28 d abril, pel qual s'estableixen els criteris i els procediments d'admissió de residus en els dipòsits controlats (DOGC núm. 537, 3.4.9). - Ordre MAH/153/27 de 4 de maig, per la qual s'aprova el procediment de la presentació telemàtica dels informes preliminars de situació d'acord amb l'establert al Reial Decret 9/25 de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació de les activitats potencialment contaminants del sòl y els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats (DOGC núm. 4888, ). - Decret 476/24, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 4292, ). - Llei 15/23, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus (DOGC núm. 3915, 1.7.3). - Decret 219/21, d 1 d agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d abril, sobre procediments de gestió de residus (DOGC núm. 3447, 7.8.1). - Decret 161/21, de 12 de juny, de modificació del Decret 21/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (DOGC núm. 3414, ). - Decret 93/1999, de 6 d abril, sobre procediments de gestió de residus (DOGC núm. 2865, ). - Decret 92/1999, de 6 d abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s aprova el catàleg de residus de Catalunya (DOGC núm. 2865, ). - Ordre de 6 de setembre de 1998, sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels olis usats (DOGC núm. 155, ). CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 3

12 - Decret 34/1996, de 9 de gener, pel que s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya (DOGC núm. 2166, ). - Decret 21/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (DOGC núm. 1931, ). - Decret 115/1994, de 6 d abril, regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya (DOGC núm. 194, ). - Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus (DOGC núm. 1776, ). Normativa estatal - Reial Decret 15/28, d 1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició (BOE núm. 38, ). - Reial Decret 16/28, d 1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus (BOE núm. 37, ). - Reial Decret 679/26, de 2 de juny, pel qual es regula la gestió d olis industrials usats (BOE núm. 132, 3.6.6). - Reial Decret 252/26, de 3 de març, pel que es revisen els objectius de reciclatge i valorització establerts en la Llei 11/1997, de 24 d abril, d envasos i residus d envasos, i pel que es modifica el Reglament pel seu desenvolupament i execució, aprovat pel Reial Decret 782/1998, de 3 d abril (BOE núm. 8961, 4.3.6). - Reial Decret 228/26, de 24 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 1378/1999, de 27 d agost, pel qual s estableixen mesures per a l eliminació i gestió dels policlorobifenils, policloroterfenils i aparells que els continguin (BOE núm. 48, ). - Reial Decret 1619/25, de 3 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d ús (BOE núm. 2, 3.1.6). - Reial Decret 28/25, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus (BOE núm. 49, ). - Reial Decret 9/25, de 14 de gener, pel qual s estableix la relació d activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per la declaració de sòls contaminats (BOE núm. 5, ). - Llei 16/22, d 1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC) (BOE núm. 157, 2.7.2). - Ordre MAM/34/22, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE núm. 43, ). - Reial Decret 1481/21, de 27 de desembre, pel qual es regula l eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocadors (BOE núm. 25, ). - Llei 1/1998, de 21 d abril, de residus (BOE núm. 96, ). - Reial Decret 952/1997, de 2 de juny, pel que es modifica el Reglament per l execució de la Llei 2/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant el Reial Decret 833/1988 (BOE núm. 16, ). - Llei 11/1997, de 24 d abril, d envasos i residus d envasos (BOE núm. 99, ). - Resolució de 28 d abril de 1995, de la Secretaria d Estat de Medi Ambient i Vivenda, per la que es disposa la publicació de l acord del Consell de Ministres de 17 de febrer de 1995, pel que s aprova el Pla Nacional de Recuperació de Sòls contaminats (BOE núm. 144, ). - Reial Decret 258/1989, de 1 de març, sobre normativa general sobre vessaments de substàncies perilloses des de terra (BOE núm. 64, ). - Reial Decret 833/1988, de 2 de juliol, pel que s aprova el Reglament per l execució de la llei 2/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, ). Normativa europea - Directiva 26/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d abril, relativa als residus (DOCE núm. L-114/9, ). - Directiva 26/66/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de setembre, relativa a les piles i acumuladors i als residus de piles i acumuladors i per la que es deroga la Directiva 91/157/CEE (DOUE L-266, ). - Directiva 24/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d 11 de febrer, per la que es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d envasos (DOCE núm. L-47/26, ). - Directiva 23/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de desembre, per la qual es modifica la Directiva 22/96CE relativa als residus d aparells elèctrics i electrònics (DOCE L-345/16, ). - Directiva 22/96/CE de la Comissió, de 27 de gener, sobre residus d aparells elèctrics i electrònics (RAEE) (DOCE núm. L-37, ). - Decisió 21/573/CE del Consell, de 23 de juliol, per la que es modifica la Decisió 2/532/CE de la Comissió en el relatiu a la llista de residus (DOCE núm. L-23, ). - Decisió 21/118/CE de la Comissió, de 16 de gener, que modifica la Decisió 2/532/CE, i en la que es recull la nova redacció de la llista /catàleg de residus (DOCE núm. L-47/1, ). - Directiva 99/31/CE del Consell, de 26 d abril, relativa a l abocament de residus (DOCE núm. 181/1, ). - Directiva 96/59/CE del Consell, de 16 de setembre, relativa a l eliminació dels policlorobifenils i dels policloroterfenils (PCB/PCT) (DOCE núm. 243, ). - Decisió 94/31/CE del Consell, de 27 de juny, per la que es modifica la Directiva 91/689/CEE relativa als residus perillosos (DOCE núm. L-296, ). - Directiva 91/689/CEE del Consell, de 12 de desembre, relativa als residus perillosos (DOCE núm. L-377, ). - Directiva 87/11/CEE del Consell, de 22 de desembre, per la que es modifica la Directiva 75/439/CEE, relativa a la gestió d olis usats (DOCE núm. L-42, ). MOVIMENTS DE TERRA, ACTIVITATS EXTRACTIVES I ABOCADORS Normativa autonòmica - DECRET 396/26, de 17 d'octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s'efectuïn amb aportació de terres procedents d'obres de la construcció (DOGC núm. 4748, ). - Ordre de 6 de juny de 1988, de desplegament parcial del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de protecció del medi ambient d aplicació d activitats extractives (DOGC núm. 17, ). - Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de protecció del medi ambient d'aplicació a les activitats extractives (DOGC núm. 356, ). - Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives (DOGC núm. 189, ). CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 4

13 Normativa estatal - Reial Decret 975/29, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l espai afectat per les activitats mineres (BOE núm. 143, ). - Ordre de 2 de novembre de 1984, per la qual es desenvolupa el Reial Decret 2994/1982, de 15 d octubre, sobre la restauració de l espai natural afectat per activitats mineres (BOE núm. 285, ). - Reial Decret 2994/1982, de 15 de maig, sobre restauració d Espais Naturals afectats per activitats extractives (BOE núm. 274, ). Normativa europea - Directiva 26/21/CE, de 15 de març, sobre la gestió dels residus d indústries extractives i per la que es modifica la Directiva 24/35/CE (DOUE núm. L-12, ). NORMATIVA PROTECCIÓ ACÚSTICA Normativa autonòmica - Llei 16/22, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica (DOGC núm. 3675, ). - Resolució de 3 d octubre de 1995, per la qual s aprova una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions (DOGC núm. 2126, ). Normativa estatal - Reial Decret 1267/27, de 19 d octubre, pel que es desenvolupa la Llei 37/23, de 17 de novembre, del soroll, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques (BOE núm. 254, ). - Reial Decret 1513/25, de 16 de desembre, pel que es desenvolupa la Llei 37/23, de 17 de novembre, del soroll, en el referent a l avaluació i gestió del soroll ambiental (BOE núm. 31, ). - Llei 37/23, de 17 de novembre, del soroll (BOE núm. 276, ). - Real Decreto 212/22, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l entorn degudes a determinades màquines d ús a l aire lliure (BOE núm. 52, 1.3.2). Normativa europea - Directiva 22/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental (DOCE núm. L-189, ). - Directiva 2/14/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de maig, relativa a l aproximació de les legislacions dels estats membres sobre emissions sonores a l entorn degut a les màquines d ús a l aire lliure (DOCE núm. L-162, 3.7.). NORMATIVA PROTECCIÓ ATMOSFÈRICA Normativa autonòmica - Decret 152/27, de 1 de juliol, d aprovació del Pla d actuació per a la millora de la qualitat de l aire als municipis declarats zones de protecció especial de l ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/26, de 23 de maig (DOGC núm. 4924, ). - Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l ambient atmosfèric (DOGC núm. 2223, ). - Decret 199/1995, de 16 de maig, d aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica (DOGC núm. 277, ). - Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983 de 21 de novembre, de protecció de l ambient atmosfèric (DOGC núm. 919, ). Normativa estatal - Llei 34/27, de 15 de novembre, de qualitat de l aire i protecció de l atmosfera (BOE núm. 275, ). - Reial Decret 812/27, de 22 de juny, sobre l avaluació i gestió de la qualitat de l aire ambient en relació amb l arsènic, el cadmi, el mercuri, el níquel i els hidrocarburs aromàtics policíclics (BOE núm. 15, ). - Reial Decret 1796/23, de 26 de desembre, relatiu a l ozó (O 3 ) a l aire ambient. (BOE núm. 171, ). - Reial Decret 173/22, de 18 d octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l aire ambient en relació amb el diòxid de sofre (SO 2 ), diòxid de nitrogen (NO 2 ), òxids de nitrogen (NO x ), partícules (PM1), plom (Pb), benzè (C 6 H 6 ) i monòxid de carboni (CO) (BOE núm. 26, 3.1.2). - Llei 16/22, d 1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC) (BOE núm. 157, 2.7.2). - Reial Decret 212/22, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure (BOE núm. 7, 1.4.2). - Reial Decret 1321/1992, de 3 d octubre, que estableix valors de qualitat per les partícules en suspensió i el diòxid de sofre (BOE núm. 29, ). - Reial Decret 717/1987, de 27 de maig, que estableix valors de qualitat pel diòxid de nitrogen i el plom (BOE núm. 135, ). - Reial Decret 1613/1985, d 1 d agost, pel qual es modifica parcialment el Decret 833/1975, de 6 de febrer, i s estableixen noves normes de qualitat de l aire en relació amb la contaminació per diòxid de sofre i partícules (BOE núm. 219, ). - Ordre de 18 d octubre sobre prevenció i control de la contaminació (BOE núm. 29, ). - Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel que es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció del medi atmosfèric (BOE núm. 96, ). El sulfur d hidrogen (H 2 S) i el clorur d hidrogen (HCl) estan regulats per aquest decret. Normativa europea - Directiva 28/5/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa (DOUE núm. L-152/1, ). - Directiva 21/81/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d octubre, sobre els límits nacions d emissions de determinats contaminants atmosfèrics (DOCE núm. L-39, ). - Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l aire ambiental (DOCE núm. L-296, ). - Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació (DOCE núm. L-257, ). CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 5

14 NORMATIVA PROTECCIÓ LUMÍNICA Normativa autonòmica - Decret 82/25, de 3 de maig, pel qual s aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/21, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC núm. 4378, 5.5.5). - Llei 6/21, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC núm. 347, ). NORMATIVA PATRIMONI CULTURAL Normativa autonòmica - Decret 78/22, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (DOGC núm. 3594, ). - Llei 9/1993, de 3 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 187, ). Normativa estatal - Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries (BOE núm., ) - Reial Decret 111/1986, de 1 de gener, de desenvolupament parcial de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol (BOE núm. 24, ). - Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol (BOE núm. 155, ). MOBILITAT Normativa autonòmica - Llei 9/23, de 13 de juny, de la mobilitat (DOGC núm. 3913, ). LÍNIES ELÈCTRIQUES, CEM TELEFONIA MÒBIL I ALTRES SERVEIS Normativa autonòmica - Decret 281/23, de 4 de novembre, de modificació del Decret 148/21, de 29 de maig, d ordenació ambiental de les instal lacions de telefonia mòbil i altres instal lacions de radiocomunicació (DOGC 414, ). - Decret 148/21, de 29 de maig, d ordenació ambiental de les instal lacions de telefonia mòbil i altres instal lacions de radiocomunicació (DOGC núm. 344, 7.6.1). Normativa estatal - Llei 17/27, de 4 de juliol, per la que es modifica la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric, per adaptar-la al que disposa la Directiva 23/54/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 23, sobre normes comuns del mercat interior de l electricitat (BOE núm. 16, 5.7.7). - Reial Decret 1955/2, d 1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministre i procediments d autorització d instal lacions d energia elèctrica (BOE núm. 31, ). - Decret 2413/1973, de 2 de setembre, pel que s aprova el reglament electrotècnic de baixa tensió (BOE núm. 242, ). - Decret 3151/1968, de 28 de novembre, sobre el reglament de línies elèctriques d alta tensió (BOE núm. 311, ). - Decret 2619/1966, de 2 d octubre, pel que s aprova el reglament de la llei 1/1996, de 18 de març, sobre expropiació forçosa i sancions en matèria d instal lacions elèctriques (BOE núm. 254, ). - Decret 261/1966, de 2 d octubre, sobre autorització de instal lacions elèctriques (BOE núm. 254, ). Normativa europea - Recomanacions del Consell, de 12 de juliol de 1999, relativa a l exposició del públic en general a camps electromagnètics ( Hz a 3 GHz) (DOCE núm. L-199/59, ). CARRETERES Normativa estatal - Llei 6/25, de 2 de juny, de modificació de la Llei 7/1993, de 3 de setembre, de carreteres (DOGC núm. 44, 7.6.5). - Decret 293/23, de 18 de novembre, pel qual s aprova el reglament general de carreteres (DOGC núm. 427, ). - Decret 13/1998, de 12 de maig, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals en les àrees d influència de carreteres (DOGC núm. 2656, ). IIAA Normativa autonòmica - Llei 2/29, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (DOGC núm.5524, ). - Llei 12/26, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1998 i 22/23, relatives a la (IIAA) i a la protecció dels animals, de la llei 4/24, relativa al procés d adequació de les activitats d incidència ambiental (DOGC núm. 469, 3.8.6). - Resolució de 28 de novembre de 2, per la qual s aprova una ordenança municipal tipus reguladora de la intervenció administrativa de les activitats en el marc de la Llei 3/1998 (DOGC núm. 3282, ). PROTECCIÓ CIVIL Normativa autonòmica - Decret 21/1999, de 27 de juliol, pel qual s aprova l estructura del contingut per a l elaboració i l homologació dels plans de protecció civil municipals (DOGC núm. 2945, ). - Llei 4/1997, de 2 de maig, de protecció civil de Catalunya (DOGC núm. 241, ). - Resolució de 24 d octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l Acord de 29 de setembre de 1994, del Govern de la Generalitat, pel qual s aprova el Pla de Protecció Civil d emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) (DOGC núm. 197, ). CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 6

15 1.3 RESPOSTA A L INFORME D ABAST I CONTINGUT DE L EIA En data 3 de gener de 29 GISA fa entrada al Departament de Medi Ambient i Habitatge la memòria del Document previ ambiental (Veure Annex VII) per tal d iniciar els tràmits de l Avaluació ambiental d aquest projecte. En data 25 de maig de 29 la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat emet informe sobre l amplitud i nivell de detall de l Estudi d impacte ambiental d aquest projecte (Expedient N/R: IAC 2393/9 (OAA2922)) (Veure Annex II). Concretament, els organismes sectorials que han donat resposta han estat: la Direcció General de Qualitat Ambiental, la Direcció General de Patrimoni Cultural i el Departament d Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Acció Rural. Els aspectes més rellevants són: Pel que fa a les mesures correctores durant la construcció aquestes s han inclòs dins de l apartat de mesures correctores d aquest EIA. Hidrologia Fer una previsió dels cursos afectats durant la fase d execució i la fase d explotació. En tot cas l Estudi d impacte ambiental, així com les mesures correctores proposades hauran d estar informats per l Agència Catalana de l Aigua. A l apartat de l Estudi del medi, a l apartat 4.4, s ha fet un inventari i una anàlisi de tots els cursos fluvials pròxims al traçat. Com es va comentar al Document previ ambiental, al tractar-se d un traçat carener, no es veuen afectats cursos d aigua importants, ja que just la zona d estudi es troba entre dues divisòries d aigua (a la banda sud la conca hidrogràfica del Riu Sió i a la banda nord la conca hidrogràfica del Riu Llobregós). Tanmateix, dins de l apartat de mesures correctores s han proposat una sèrie de mesures correctores per minimitzar l impacte sobre aquest vector. Medi natural El projecte afecta de forma directa l espai inclòs dins de la proposta a Xarxa Natura 2 (ES51316) Valls del Sió Llobregós, inclosa en la zona d especial protecció per a les aus (ZEPA). El mateix espai està inclòs al Pla d Espais d Interès Natural (PEIN) Valls del Sió- Llobregós. És per aquest motiu que l Estudi d impacte ambiental haurà d incloure un estudi detallat de l afecció a l Espai protegit sota la Xarxa Natura 2 i ZEPA Valls del Sió-Llobregós i sota el Pla d Espais d Interès Natural del mateix nom. Caldrà estudiar l afecció als valors naturals destacables de l espai, de manera que s hi inclogui la relació d espècies d ocells presents en l àmbit del projecte que han motivat la seva declaració com a ZEPA. (...). Caldrà avaluar l afecció als hàbitats d interès comunitari, incloent mesures que evitin, en la mesura del possible, malmetre l hàbitat 924-Rouredes ibèriques de Quercus faginea i Quercus canariensis. Idom, S.A a complert amb aquesta prescripció annexant al present EIA l Estudi detallat d afectació a l Espai protegit sota la Xarxa natura 2 i ZEPA Valls del Sió-Llobregós. Aquest estudi ha estat realitzat pels experts Ferran Pauné i Victtorio Pedrocci, grans coneixedors de la zona d estudi i de la matèria en qüestió (Veure Annex III). Dins d aquest EIA s han tingut en compte les mesures correctores i recomanacions proposades per minimitzar l afectació a aquest espai i a la fauna d interès. Contaminació atmosfèrica i acústica Incloure els continguts requerits en l informe emès per la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica del DMAH, així com les mesures correctores i compensatòries oportunes. La valoració de la qualitat de l aire s hauria de realitzar avaluant la qualitat de l aire dels darrers 5 anys de la Zona de Qualitat de l Aire (ZQA) a la qual pertany el municipi. (...). Idom, S.A ha donat compliment a aquesta prescripció. A l apartat 4.8 Qualitat atmosfèrica de l Estudi del medi es pot comprovar les eines utilitzades per a l avaluació de la qualitat de l aire. Impacte i mesures correctores qualitat de l aire. Pel que fa al vector acústic, l EIA ha de contenir: una anàlisi acústica de les infraestructures, delimitació de les zones de soroll, receptors existents en la zona de soroll, avaluació de l impacte acústic, indicar els receptors on cal aplicar mesures atenuadores i descriure les mesures que es proposen sigui en l emissor i/o en el receptor sobre cartografia de detall i presentació dels resultats. Idom, S.A ha donat compliment a aquesta prescripció mitjançant la subcontractació de l estudi d impacte acústic al Sr. Joan Cardona, enginyer industrial especialitzat en acústica (Veure Annex V). Aquest estudi té l abast i contingut que determina aquest informe. Patrimoni cultural Estar al què inclou l informe adjunt tramès per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació al DMAH amb data de 24 d abril de 29. L Estudi d impacte ambiental haurà d incloure els continguts mínims considerats a aquest informe, amb especial atenció a l impacte sobre els dos jaciments arqueològics catalogats (Ermita de Sant Pere dels Pastors i Font del Piteu). Idom, S.A ha subcontractat la realització de l Estudi de Patrimoni cultural d aquest projecte a la Sra. Roser Pou i Calvet i al Sr. Miquel Martí, arqueòlegs (Veure Annex IV). Aquest informe té l abast i continguts exigits a l informe sectorial de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Referent a les mesures correctores específiques, l Estudi de Patrimoni cultural conclou que el traçat d aquest projecte no afecta a l Ermita de Sant Pere dels Pastors ni al seu entorn més immediat, incloent els murs que delimiten el tancament de la zona on s ubica l ermita, i que donen a la carretera (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic Fotos F1-F4). Pel que fa a les mesures correctores genèriques, la Direcció General del Patrimoni Cultural proposa realitzar un seguiment arqueològic de tots els moviments de terres per tal de controlar i documentar la possible aparició de jaciments arqueològics no observables superficialment. Aquesta mesura s ha contemplat en aquest EIA i s ha inclòs dins del pressupost una partida específica referent a aquesta mesura de seguiment (Veure apartat núm. 9 Pressupost partida XPAA1N1 Capítol 4. Patrimoni cultural). L informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural conclou que el Document previ ambiental contempla de manera satisfactòria el tractament al patrimoni cultural, i que el procediment aplicat s ajusta al procediment indicat. S ha portat a terme la consulta de cartes arqueològiques i la prospecció arqueològica superficial en els terrenys afectats pel traçat, sense localitzar-se cap evidència de restes arqueològiques en superfície a excepció d unes restes constructives. En data 12 de desembre de 28 la Direcció General del Patrimoni Cultural va emetre la Resolució d autorització de la intervenció arqueològica preventiva. CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 7

16 Residus Incloure una valoració d aquest vector en funció dels criteris establerts per l Agència Catalana dels residus (...) Idom, S.A ha incorporat aquests criteris dins de l apartat de mesures correctores i Pla de vigilància ambiental seguint les determinacions del Real Decret Legislatiu 15/28, d 1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Camins ramaders L estudi d impacte haurà d incloure la potencial afectació a la xarxa de camins ramaders. En cas d existir camins ramaders catalogats que poguessin veure s afectats per la construcció de la carretera s estarà al què disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders. En la zona d estudi no hi ha cap camí ramader classificat (Veure annex VIII. Consultes realitzades). aquest EIA 1, sempre contrastada amb treball de camp, la qual ha estat la base per a la realització del mapa de vulnerabilitat de la zona d estudi i de l avaluació ambiental de les alternatives estudiades per aquest projecte. Paral lelament s ha efectuat una recollida d informació de treball de gabinet mitjançant reunions amb tècnics i caps de diferents organismes sectorials i s ha contrastat amb dades recollides durant el treball de camp (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic). El treball de camp ha consistit en una anàlisi i avaluació dels principals vectors de caire territorial i ambiental (paisatge, vegetació, població afectada, patrimoni cultural, fauna, etc). Aquest EIA incorpora un reportatge fotogràfic dels principals elements avaluats del territori. Cartografia Aportar cartografia de detall del traçat del projecte, així com talussos i desmunts previstos, i ubicació de les mesures correctores i/o compensatòries previstes. Idom, S.A ha treballat mitjançant la tecnologia SIG (Sistemes d informació geogràfica) per tal de realitzar tota la cartografia ambiental present en aquest EIA. Els talussos i desmunts previstos s han detallat segons la cartografia de l Estudi informatiu d aquest projecte (Veure plànols núm. 2 Mesures correctores). Pla de Vigilància Ambiental D acord amb el Decret 114/1988, l estudi d impacte ambiental haurà de detallar els paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats, així com els sistemes de mesures i control d aquests paràmetres. Idom, S.A ha incorporat dins d aquest EIA un apartat específic, capítol 11, que fa referència a aquest PVA. Per altra banda, en data 7 de setembre de 29 el Departament d Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Acció Rural va emetre informe sectorial referent a aquest projecte. En aquest EIA s ha tingut en compte totes les seves prescripcions. 1.4 ANTECEDENTS I DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA Idom, S.A per tal d elaborar aquest EIA ha tingut en compte una sèrie d antecedents i documentació de referència, els quals consisteixen en la realització d un inventari i d una anàlisi dels principals condicionants geogràfics, tant físics com humans, de l àrea d estudi. Inicialment s ha tingut en compte les bases disponibles del Departament de Medi Ambient de la Generalitat referent a la cartografia de referència i temàtica de la zona d estudi. S ha utilitzat la tecnologia SIG (Sistemes d informació geogràfica) per desenvolupar la cartografia temàtica ambiental presentada en 1 Les referències de les bases consultades es poden veure a l Annex I. Cartografia ambiental del Document previ ambiental. CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 8

17 1.5 CONSULTES REALITZADES ALS ORGANISMES COMPETENTS S ha realitzat la sol licitud d informació inicial i de referència a diferents organismes sectorials (Veure Annex VIII) per tal de realitzar la descripció, anàlisi i diagnosi del medi geogràfic de la zona d estudi. A continuació es detalla el tipus de consulta i l organisme consultat: DATA CONSULTA ORGANISME SECTORIAL PERSONA DE CONTACTE 14/1/8 Dades meteorològiques 29/1/8 Dades de qualitat atmosfèrica 3/1/8 Camins ramaders Instituto Nacional de Meteorología. Centro Meteorológico Territorial en Catalunya Bústia MAH S. Control immissions. Sol licitud de dades: aire_immissions.dmah@gencat.cat DMAH. Direcció General del Medi Natural Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat Servei de Gestió Forestal Secció de Gestió de Boscos Públics Sra. Sara Satué Garrabou Cap de la Secció de Climatologia Secció d Immissions. Servei de Vigilància i Control de l Aire Sr. Pere Omedes Pérez Secció de Gestió de Boscos Públics Sr. Xavier Clopés Alemany Cap del Servei de Gestió forestal 18/12/8 Camins ramaders Consell Comarcal de l Anoia 18/12/8 Camins ramaders Consell Comarcal de la Segarra Sr. Josep Piqué i Solé Àrea de Serveis Territorials Mobilitat i Medi Natural Sr. Pere Solé Vendrell Àrea tècnica i territorial 3/1/8 Fitxes tècniques de l inventari de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic. Informe d afectació al Patrimoni cultural Departament de Cultura Direcció General de Patrimoni Cultural Sra. Elsa Ibari i Sra. Gemma Hernández Servei d Arqueologia i de Patrimoni Arquitectònic 5/11/8 Sol licitud d intervenció arqueològica o paleontològica Departament de Cultura Direcció General de Patrimoni Cultural Servei d Arqueologia 29/1/8 Activitats extractives degudament legalitzades de la zona que pugin ser utilitzades com a zona de préstec o abocador de terres netes per a la seva integració paisatgística DMAH. Direcció General de Medi Natural Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat Servei de Protecció de l Entorn Natural Sr. Esteve Serra Secció de Restauració d Activitats Extractives 2/12/8 Fitxes tècniques de l inventari de les activitats extractives abandonades DMAH. Direcció General de Medi Natural Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat Servei de Protecció de l Entorn Natural Sr. Esteve Serra Secció de Restauració d Activitats Extractives CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 9

18 DATA CONSULTA ORGANISME SECTORIAL PERSONA DE CONTACTE 3/1/8 Consulta referent a la temàtica agrària de la zona Departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural Serveis Territorials a Lleida Sr. Agustí González Servei Obres i Regadius 3/1/8 Afectació a aqüífers classificats, zones vulnerables, pous existents, inundabilitat i qualitat de les aigües subterrànies i superficials de la zona. Agència Catalana de l Aigua Departament Planificació del Medi 3/1/8 Corredors biològics, espais d interès ecològic i flora i fauna amenaçades DMAH. Direcció General de Medi Natural Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat Servei de Protecció de l Entorn Natural Sr. Salvador Grau i Tort Secció d Avaluació i Control de l Impacte Ambiental 14/1/8 Estadística d incendis forestals DMAH. Direcció General de Medi Natural Sr. Antoni Mor Servei de Prevenció d incendis CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 1

19 1.6 EQUIP DE TREBALL Aquest Estudi d impacte ambiental ha estat realitzat per l equip tècnic d IDOM, S.A, el qual es relaciona a continuació: Autora del projecte: Sònia Moreno. Llicenciada en geografia. Coordinació del projecte: Sònia Moreno. Llicenciada en geografia. Equip redactor: Thomas Cernocky (Geògraf i especialista en SIG) Gemma Pepió (Ambientòloga) Col laboradors externs: Joan Cardona (Enginyer Industrial). Estudi d impacte acústic (Veure Annex V). Miquel Martí (Arqueòleg). Informe Patrimoni cultural (Veure Annex IV). Ferran Pauné (Biòleg) i Vittorio Pedrocci (Zoòleg). Estudi Medi Natural i anàlisi afectació Xarxa Natura 2 (Veure Annex III). CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 11

20 2 OBJECTIUS DE L ESTUDI I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Tipus de xarxa: Local Aquest estudi s encarrega de l avaluació dels impactes produïts per l Estudi informatiu de Millora general. Nova carretera. Millora de l accessibilitat de Guissona amb l eix transversal, carretera C-25. Tram Guissona-Pujalt. Clau EI-XC-853. Aquesta avaluació s ha fet des de la fase inicial d elaboració per tal de poder prevenir i/o minimitzar els impactes detectats per cadascuna de les solucions i alternatives analitzades. El projecte es situa en els termes municipals de: Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Calonge de Segarra i Pujalt. Aquests municipis pertanyen a les comarques de la Segarra i l Anoia. La funcionalitat d aquesta nova via és millorar l accés que disposa la població de Guissona a l Eix Transversal, carretera C-25, a l alçada del PK 97+, concretament entre els enllaços de Sant Ramon i Calaf. Els moviments en direcció Lleida es consideren resolts mitjançant la carretera L-311 que uneix Guissona amb l enllaç de Cervera. Els objectius i característiques fonamentals d aquesta actuació queden reflectits en l Ordre d estudi (núm. 858) (Veure Annex I): Les dades generals de la carretera són les següents: Carretera: PK Inicial PK final C-25 CERVERA-GIRONA (Eix Transversal) 97,7 97,7 VI Via intermunicipal, 1, LV-321 Longitud aproximada: Municipis afectats: Comarques: DE MONTCLAR A SERÓ 13 Km, 3, Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Calonge de Segarra i Pujalt Segarra, Anoia Tipus de Via: Carretera convencional 1+1 Tipus de terreny: Velocitat del Projecte: Pla 7 Km/h Secció tipus: 7/1 Calçada: Vorals exteriors: 7, m 1,5 m Aquest projecte defineix i compara dues alternatives: La totalitat del traçat de la carretera s ha dividit en tres trams, degut a les diferents solucions que s han estudiat en diferents punts del mateix. El primer tram, o Tram 1, engloba l aprofitament de la carretera actual LV-321 des de la Rambla dels Segadors, dins del nucli urbà de Guissona, fins a la intersecció amb la carretera de Vicfred. Aquest tram presenta una única solució de traçat. El segon tram o Tram 2, tampoc disposa de diferents solucions, té una longitud total de metres aproximadament, i contempla la millora de l actual carretera de Vicfred fins arribar al nucli urbà, on s ha projectat una variant pel sud del mateix. Un cop passat aquest nucli es realitza una millora de la carretera fins a la seva intersecció amb el denominat Camí d Hostalets d Ivorra. A partir d aquest punt es condiciona aquest camí, adequant-lo per tal d assolir una carretera de dimensions 7/1m, amb una velocitat de projecte de 7 Km/h, tal com s especifica a l Ordre d Estudi del present Estudi Informatiu. El denominat Tram 3 consisteix bàsicament en la connexió de la carretera amb l Eix Transversal, o carretera C-25, mitjançant un semienllaç que permeti els moviments Guissona Manresa i Manresa Guissona. En aquest tram s han estudiat dues possibles solucions de traçat, les quals es diferencien bàsicament en l aprofitament d un pas superior existent o bé la construcció d un de nou per on discorrerà la via d enllaç. La combinació de les diferents solucions proposades per a cadascun dels tres trams estudiats dóna lloc a dos possibles traçats, que seran les alternatives de traçat que s estudiaran. A continuació s adjunta dues taules. En la primera podem veure les longituds de cadascuna de les solucions proposades per a cada tram, i en la segona es descriuen les alternatives tot indicant les solucions per a cada tram que la composen: Pel que fa als paràmetres de disseny: OBJECTIUS DE L ESTUDI PÀG. 12

21 ROTONDA INICIAL ROTONDA FINAL PK INICIAL PK FINAL LONGITUD (m) LONGITUD TOTAL (m) TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3. Solució A TRAM 3. Solució B Rotonda existent , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,75 TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3 ALTERNATIVA 1 Solució única Solució única Solució A ALTERNATIVA 2 Solució única Solució única Solució B Tenint en compte el descrit en aquestes taules, a continuació es mostren les longituds totals per a cadascuna de les alternatives estudiades. Longitud total (m) ALTERNATIVA ALTERNATIVA Tot seguit s adjunta un croquis explicatiu de les diferents alternatives proposades en l Estudi Informatiu, tenint en compte les solucions adoptades per a cada tram: OBJECTIUS DE L ESTUDI PÀG. 13

22 OBJECTIUS DE L ESTUDI PÀG. 14

23 ALTERNATIVA 1 Aquesta alternativa queda definida pel Tram1 + Tram 2+ Tram 3A: Descripció del Tram 1: El Tram 1 presenta una única solució de traçat, la qual discorre pel mateix corredor actual de la carretera LV-321, i suposa tant una millora en planta i alçat d aquesta carretera a fi de poder complir amb els paràmetres mínims establerts a la Norma de Traçat 3.1-IC per a una velocitat de projecte de 7 Km/h, com un eixamplament de la plataforma actual, la qual disposa actualment de 5, metres d amplada, insuficient per la nova carretera, la qual necessita 1, metres per poder encabir els dos carrils de 3,5 metres i els vorals exteriors de 1,5 m. L àmbit d actuació comença dins del nucli urbà de Guissona, concretament a la rotonda existent que intersecta aquesta carretera LV-321 (carretera de Guissona a Sant Guim de la Plana) amb la Rambla dels Segadors. A partir d aquest punt es realitza el condicionament i millora de la carretera existent, tenint en compte de realitzar l eixamplament de la plataforma existent a fi de minimitzar possibles afeccions. Concretament, al llarg d aquest tram, es troben dos elements de gran valor, com són la Font de Sant Pere, situada cap el PK 1+25 marge dret, i l ermita de Sant Pere dels Pastors, en el PK 1+75, també en el marge dret. La longitud total del Tram 1 és de metres, i tot el traçat discorre pel terme municipal de Guissona. Descripció del Tram 2: El Tram 2 presenta una única solució de traçat. En aquest tram s han projectat un total de 5 interseccions tipus rotonda. A continuació es realitza una descripció del traçat tot subdividint-lo en subtrams, els quals estan compresos entre les rotondes abans esmentades. Subtram 1 (entre rotonda 2.1 i rotonda 2.2) Cal indicar que en tot el tram 2, a excepció de la zona on s ha previst una variant a la zona del nucli urbà de Vicfred (subtram 2, comprès entre les rotondes 2.2 i 2.3), es realitza una millora de l actual carretera de Vicfred a la Masia d Hostalets, així com del Camí d Hostalets d Ivorra, a fi de disposar d una carretera amb una velocitat de projecte de 7 Km/h, tal com s indica a l ordre d estudi 858, concretament al punt 3.2 Definició de les obres a estudiar: Es prioritzaran els itineraris que aprofitin i condicionin les carreteres, vials municipals i camins existents a la zona. La longitud total d aquest subtram és de metres aproximadament, i es situa entre les rotondes 2.1 i 2.2. Aquesta última s ha ubicat a l actual intersecció de la carretera LV-321 amb la carretera de Vicfred a la Masia d Hostalets. El traçat discorre dins del terme municipal de Massoteres aproximadament fins al PK 3+2, on el terme que s afecta fins al final d aquest subtram és el de Sant Guim de la Plana. Subtram 2 (entre rotonda 2.2 i rotonda 2.3) Aquest és el tram de traçat on es planteja una variant de la carretera de Vicfred a la Masia d Hostalets, ja que la plataforma d aquesta té una amplada de 6, metres aproximadament, molt inferior a la necessària per a la nova carretera (1 metres). Aquesta variant es proposa que passi pel sud de la població, tot intentant minimitzar les possibles afeccions a construccions que allí s ubiquen. En ambdós costats d aquesta variant s han proposat dues interseccions tipus rotonda (denominades rotonda 2.2 i rotonda 2.3). Així mateix, i per permetre la permeabilitat entre el nucli de la població i les construccions citades anteriorment, s ha plantejat dos passos inferiors. La rotonda 2.1 s ha ubicat entre el cementiri del poble i l inici del nucli urbà. El traçat afecta a un cobert que es troba al costat dret de la carretera actual. La longitud d aquesta variant de població és de 83 metres, i discorre tota ella dins del Terme Municipal de Sant Guim de la Plana. Subtram 3 (entre rotonda 2.3 i rotonda 2.4) Aquest subtram abasta la millora de l actual carretera de Vicfred fins a la intersecció entre aquesta i la carretera LV-33, intersecció que s ha resolt mitjançant la rotonda 2.4, la ubicació de la qual bé molt condicionada per la presència tant de les Masies d Hostalets, situades als marges de la carretera LV- 33, com d un pou d aigua de gran profunditat situat entre aquesta carretera i el marge esquerre (segons PK s creixents) del camí d Hostalets d Ivorra. La longitud d aquest subtram és de metres aproximadament, i discorre pels termes municipals de Sant Guim de la Plana i d Ivorra. Subtram 4 (entre rotonda 2.4 i rotonda 2.5) La longitud d aquest subtram és de metres i es realitza bàsicament una millora del camí actual d Hostalets d Ivorra. Aquest tram es situa entre les rotondes 2.4 i 2.5. Aproximadament cap el PK 7+8 la traça de la carretera intersecta amb un camí el qual forma part d una ruta de BTT. Així mateix, cap el PK 9+15, al marge esquerre es situa una bassa la qual no s afecta. La intersecció de la carretera amb el camí de Castellfollit de Riubregós a Ferran es resolt mitjançant una rotonda a nivell, la denominada rotonda 2.5. Aquest camí a més, forma part del GR 7, sender de gran recorregut La farga de Moles - Fredes. El traçat s ha projectat per tal de no afectar la cabana del Ros, situada al marge esquerre, cap el PK 8+8. Aquest tram discorre pels termes municipals d Ivorra (dins de la comarca de la Segarra) i de Castellfollit de Riubregós (dins de la comarca de l Anoia). Descripció del Tram 3A: Aquest tram discorre pels termes municipals d Ivorra (dins de la comarca de la Segarra) i de Castellfollit de Riubregós (dins de la comarca de l Anoia). Per aquest Tram, i tal com es pot observar al croquis adjuntat es plantegen dues solucions de traçat, les quals difereixen entre elles bàsicament per l aprofitament o no del pas existent sobre la carretera C-25 per on discorrerà la via d enllaç pertanyent al semienllaç de Castellfollit. Ambdues solucions tenen dues parts ben diferenciades. Primer es realitza el condicionament del camí d Hostalets d Ivorra, amb una longitud de metres. La segona part abasta la connexió de la carretera objecte d aquest Estudi Informatiu amb l eix transversal, carretera C-25 mitjançant, en ambdues solucions, un semienllaç tipus peses. A continuació es detalla el traçat plantejat. Concretament, pel que fa a al Tram 3A, la connexió amb la carretera C-25 es realitzarà mitjançant un semienllaç que permeti els moviments Guissona Manresa i Manresa Guissona. La tipologia d aquest semienllaç és del tipus peses, (rotonda 3.1 i rotonda 3.2) amb una via d enllaç que les connectarà. Aquesta via d enllaç creua la carretera C-25 mitjançant un pas superior de nova construcció ubicat aproximadament al PK 98+. S ha projectat de manera que el creuament sigui el més ortogonal possible, per tal de disminuir al màxim la longitud de l estructura. Actualment i situat a pocs metres a l est, es troba situat un pas superior existent el qual es troba en procés de perllongament a fi de poder encabir les dues calçades de l Eix Transversal. Aquesta no disposa de l amplada necessària per poder encabir la secció de la via d enllaç, la qual precisa, comptant carrils i vorals, de 1 metres. Un cop finalitzada l obra es procedirà a l enderroc de l estructura existent. Alhora de plantejar els ramals d accés a la carretera C-25, la ubicació dels accessos a l àrea de descans (actualment es troba en procés de redacció la conversió d aquesta zona en una àrea de pesatge, mitjançant el projecte Millora local. Zones funcionals auxiliars. Àrea de pesatge a la carretera C-25, PK OBJECTIUS DE L ESTUDI PÀG. 15

24 97+. Tram: Castellfollit de Riubregós, amb clau XB-112) condicionaran la connexió d aquests amb el tronc de l autovia, havent-se de mantenir les distàncies mínimes marcades a la Norma de Traçat 3.1-IC, concretament a l apartat Distàncies de seguretat. En el cas en que ens trobem (entrada/entrada i sortida/sortida), les distancies entre els finals dels carrils de canvi de velocitat i els inicis del consecutiu, no seran inferiors a 1. metres. El ramal d entrada a la C-25 té una longitud de 747 metres. El fet de plantejar aquest accés implicarà redefinir el traçat plantejat, al Projecte Constructiu del desdoblament de l Eix Transversal, de les reposicions de camins 1 i 1a, afectant així també el pas inferior OF 98.1 i el mur Es proposa un mur entre aquest ramal i el tronc desdoblat de l autovia d uns 15 metres de longitud. El ramal de sortida plantejat té una longitud de 75 metres, i respecte al plantejat al projecte constructiu, s haurà d ampliar l OF 98.1, que ja resulta afectada pel ramal d entrada. ALTERNATIVA 2 Aquesta alternativa queda definida pel Tram1 + Tram 2+ Tram 3B: Descripció del Tram 3B: Com ja s ha comentat anteriorment, les dues solucions plantejades per al Tram 3 plantegen realitzar la connexió amb l Eix Transversal, carretera C-25, mitjançant un semienllaç tipus peses amb un pas superior. La diferència bàsica entre una solució i l altre és l aprofitament del pas superior existent que es troba perllongat seguint el projecte constructiu del Desdoblament de l Eix Tranversal, amb clau DC , redactat amb data juliol de 2.8. Concretament, en aquesta solució de traçat es proposa realitzar un eixamplament de l estructura existent (denominada OF 97.7 al Projecta esmentat) a fi de que disposi d una amplada lliure de 8, metres, per tal de poder disposar de dos carrils de 3,5 metres i vorals exteriors de,5 metres. Tot i que la tipologia del semienllaç és la mateixa per ambdues solucions, el fet de que es creui l Eix Transversal amb diferents azimuts implicarà un replantejament de tots els elements que s hi projecten, ja siguin rotondes, ramals d enllaç, etc... Concretament, la rotonda que es situa a la part nord de la carretera C-25 (rotonda 3.3) coincideix en planta amb la proposada en la solució A (rotonda 3.1), així com tos els eixos que hi connecten (eix del tronc, ramal de sortida, reposició de la carretera, reposició del camí). La diferència radica en l alçat d aquesta, ja que s ha projectat a una cota més alta que la rotonda 3.1. Pel que fa al tronc de la carretera la definició tant en planta com en alçat coincideix exactament amb el definit per a la Solució A fins el PK 2+979,438, punt on comença a diferir la rasant. Els elements que composen la part sud d aquest semienllaç de Castellfollit (rotonda 3.4, ramal d entrada, via d enllaç, reposicions de camins, etc..) es diferencien clarament dels projectats en l anterior solució, degut a la nova disposició en planta de la rotonda mencionada. A l igual que passava amb l anterior solució de traçat, tant les longituds dels carrils de canvi de velocitat, com les dels ramals compleixen amb els mínims exigits a la Norma de Traçat 3.1-IC. Així mateix, es compleix amb la distància mínima entre ramals d entrada/sortida consecutius que preveu la Norma de Traçat 3.1-IC en l apartat El ramal d entrada a la C-25 té una longitud de 634 metres. El fet de plantejar aquest accés implicarà redefinir el traçat plantejat al Projecte Constructiu del desdoblament de l Eix Transversal de les reposicions de camins 1 i 1a, afectant així també el pas inferior OF 98.1 i el mur 98.1 (seguint la nomenclatura del Projecte Constructiu). Es proposa un mur entre aquest ramal i el tronc desdoblat de l autovia d uns 15 metres de longitud. El ramal de sortida projectat té una longitud de 75 metres, i respecte al plantejat al projecte constructiu, s haurà d ampliar l OF 98.1, que ja resulta afectada pel ramal d entrada. OBJECTIUS DE L ESTUDI PÀG. 16

25 3 DEFINICIÓ DE CORREDORS Els paràmetres de disseny pel que fa a la secció tipus del nou traçat s han definit en 7/1 m d amplada per 13 Km de longitud. L entorn geogràfic s emplaça a l altiplà central de Catalunya. El traçat presenta dues alternatives amb dues solucions diferenciades (A i B). El primer tram comença a la zona dels voltants del nucli urbà de Guissona, el segon transcorre pels voltants del nucli de Vicfred i l últim, es el que presenta dues solucions de connexió amb l Eix transversal (C-25) a l alçada de Pujalt en sentit Manresa. Ambientalment, destaca el paisatge estèpic d aquesta àrea d estudi, amb extensos conreus de secà, bàsicament cereals i fruiters (ametllers i oliveres) alternats amb un mosaic de bosquines mediterrànies (rouredes, alzinars i pinasses), zones obertes i boscoses ideals per a l avifauna estèpica. El traçat projectat travessa una Zona d Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), anomenada Valls del Sió-Llobregós-ES51316, important per a la dispersió de joves d àguila cuabarrada (Hieraetus facsiatus), així com el sisó (Tetrax tetrax), el torlit (Burthinus eodicnemus) i el gaig blau (Coracias garrulus) entre d altres (Veure plànol núm.2. Corredors). Així doncs, l espai protegit més important del corredor d estudi és el que correspon a les Valls del Sió- Llobregós. Aquest forma part del Pla d Espais d Interès Natural (PEIN) i, a la vegada, és Xarxa Natura 2 (com a LIC, Lloc d Interès Comunitari, i com a ZEPA). L'espai resta definit a ponent pel terme municipal de Sanaüja i el terme municipal de Biosca, en què el límit embolcalla el puig Castellar i remunta en direcció nord-oest pel costaner que defineix tota la solana de la vall, fins trobar la carretera de Sanaüja a Guissona, la qual segueix fins al terme municipal de Sanaüja. També cal destacar la presencia d Hàbitats d Interès Comunitari (HIC) molt pròxims al traçat, els quals formen part de la Directiva Hàbitats relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Es troben els HICs Prioritari 953 (Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii)) i No prioritari 924 (Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis). Així com d una Àrea Important per a les Aus (IBA en anglès), que engloba part de l espai PEIN i Xarxa Natura 2 i té una superfície més extensa. D altra banda, hi ha dos recorreguts d interès paisatgístic i ecològic que travessen pel traçat projectat, a més de diverses rutes a peu i B.T.T, les quals pertanyen a les rutes d interès cultural i paisatgístic del Consell Comarcal de la Segarra (Servei Tècnic), així com diversos camins rurals que creuen el traçat en diferents direccions, tot i que aquests, actualment, no es troben classificats. El primer recorregut és el GR 7.1 Vall del Llobregós. Aquest GR passa per cinc municipis del Llobregós: Torà, Ivorra, Massoteres, Biosca i Pinós. La ruta comença i acaba a Torà i passa per l avenc d Enconills, Ivorra, mas Mundons, capella de Sant Pere del Empalous o dels Murinyols, Palouet, mas Bon Pas, Biosca, mas La Condal, mas Socarrats, mas Comabella, Clot dels Nens Xics, Santa Maria de Vallferosa, mas Clavells, torre de Vallferosa, mas Miralles, castell de Llanera, mas Soldevila, Ardèvol, mas Monconill, mas Auquers, mas Castellanes, mas Petxa, Claret, mas Figuerola, mas Can Garriga i l horta de les Merites a Torà. Aquesta ruta s engloba dins del Sender de Gran Recorregut GR 7.1 que uneix la Catalunya Central i les serralades que emmarquen el Camp de Tarragona. El segon recorregut és una ruta BTT, (bicicleta tot terreny), que discorre en paral lel al nou traçat. La ruta forma part del quart tram de la Ruta de Ponent (Cervera -Guissona) i és una travessa circular de sis etapes que discorre per les comarques occidentals aprofitant els relleus que envolten la plana del Segre. La etapa que es veu afectada pel traçat d estudi discorre per les comarques de la Segarra i l'anoia. Amb l'excepció de les ciutats de Cervera i Guissona, el paisatge de l'itinerari està dominat per l'agricultura de secà, el bosc mediterrani i les masies. Paisatgísticament, la Segarra transcendeix els seus límits administratius i s endinsa en les comarques veïnes, per exemple, l extrem nord-occidental de l'anoia rep el nom d'alta Segarra. Pel que fa a les rutes del Consell Comarcal de la Segarra, existeixen tres a prop de la zona d estudi, dues es troben molt pròximes al nucli urbà de Guissona (Ruta B.T.T. dels Castells del Doll i Ruta a peu dels Romans) i l altre domina els voltants de Vicfred i Ivorra per la part nord-est (Ruta B.T.T. dels Monestirs). La Ruta dels Castells del Doll transcorre per la part nord-oest del nucli urbà de Guissona, travessa els nuclis de Massoteres, Sant Martí de la Morana, Guarda-Sis-venes, Palou, les Sitges i Florejacs. Pel que fa a la proposta de traçat d aquest projecte aquesta ruta no es veu afectada (Tram 1). La Ruta dels Romans es troba a la part sud del nucli urbà de Guissona. És una ruta curta, a peu, d uns pocs quilòmetres. Passa per diferents indrets dominats per masos, camins de Guissona, tossals i torrents i per petits nuclis, com el de Torrefeta i Bellveí. Aquesta ruta tampoc es veu afectada pel traçat proposat (Tram 1). La Ruta dels Monestirs és una ruta circular B.T.T que passa pels pobles de la Prenyanosa, Sant Ramon, Portell, Ivorra, Vicfred, Sant Guim de la Plana i el Llor. El Tram 2, pròxim al nucli de Vicfred i a la zona dels Plans d Ivorra, passa molt pròxim a aquesta ruta. Per últim, cal destacar la protecció que se li ha donat al paisatge en aquesta comarca, mitjançant la Carta del Paisatge de les Terres de Lleida, novament pel seu caràcter estèpic. Concretament, la zona definida com PEIN i Xarxa Natura 2 es considera un sòl de valor natural i de connexió. A la imatge següent, a mode de resum, s han incorporat tots els elements comentats als paràgrafs anteriors. No obstant, com que s ha centrat la imatge al traçat projectat, no s aprecia tota la extensió de la majoria d elements (Veure plànol núm.2. Corredors) 2. Imatge 1 Presència d elements d interès al voltant de la zona d estudi: Font: elaboració pròpia. 2 Els diferents punts comentats aquí s han ampliat als apartats corresponents dins del capítol de descripció del medi DEFINICIÓ DE CORREDORS PÀG. 17

26 4 ESTUDI DEL MEDI L impacte d un projecte sobre el medi ambient pot definir-se com la diferència entre la situació del medi futur modificat, tal com hauria evolucionat després de la realització del projecte, i la situació del medi ambient futur, tal com hauria evolucionat normalment sense l actuació prevista. Per aquestes raons és necessari un coneixement acurat de la situació del medi ambient actual de l àrea on ha de produir-se l activitat impactant. A partir d aquest coneixement es podran avaluar els possibles impactes i la manera de reduir al màxim les possibles repercussions. 4.1 CLIMATOLOGIA El corredor objecte d aquest estudi es troba situat a la plana del Segre concretament, als seus altiplans. En aquestes terres predomina el clima mediterrani continental de tendència àrida. El clima en aquesta plana és relativament dur a l hivern ja que, normalment, acostumen a ser hiverns bastant freds i llargs amb temperatures mitjanes, al mes de gener, de 3,9 º C i mínimes pròximes els º C. Un fenomen característic a tota aquesta zona són les boires hivernals, resultat de la inversió tèrmica. A continuació s inclouen les dades d alguns paràmetres meteorològics de l estació més propera a la zona d estudi. Aquesta estació, la de Guissona Florejacs (codi: 9712O), té una sèrie de dades termopluviomètriques de 27 anys (sèrie: ). Pel que fa a dades de vent i humitat, com que l estació de Guissona Florejacs no en té, s ha hagut de treballar amb les dades de l estació de Tàrrega (Veure Annex VIII. Consultes realitzades Consulta al AEMET (Agència Estatal de Meteorologia ). El clima de la zona d estudi és de tipus sec subhumit (C1), segons l'índex d'humitat de Thornthwaite. Aquest índex es determina en funció de la pluviometria i del grau d humitat. Aquest tipus climàtic és molt comú a Catalunya. Imatge 2. Tipus de clima: Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, El gràfic següent resumeix el que es desenvoluparà més endavant. Trobem les màximes de temperatures al mes de juliol, i les màximes de precipitacions al maig. Tot i així, l estació més plujosa és la tardor. També es pot veure el període de dèficit hídric de la zona: de juny a agost. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 18

27 Gràfic 1. Climograma de l estació de Guissona Florejacs: Gràfic 2. Temperatures: Climograma de l'estació de Guissona Florejacs Altitut : 479 m TMA : 13,7 C P.T. : 425 mm T (en C) P (en mm) Gener Febrer Mars Abril Maig Juny Juliol Mes Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Precipitacions Temperatures Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. El valor mitjà de temperatura a l estació de Guissona és de 13,7 ºC. El valor màxim absolut registrat durant el període analitzat és de 35,7 ºC, el mes de juliol de 26. La temperatura mínima absoluta registrada durant el període és de -16, ºC, el mes de gener de Temperatures Els valors de temperatura segueixen la forma clàssica en els climes mediterranis, augmentant a la primavera i estiu i disminuint, progressivament, a la tardor i a l hivern, tal com mostra la figura següent:: Risc de gelades Tot i trobar-se en latituds mediterrànies, la continentalitat de la zona fa que a la major part de l any poden haver-hi riscs de gelades. Com és d esperar, és durant els mesos d hivern que hi ha més dies de gelades fins a arribar a un promig d 1 dia de gelada cada dos dies al mes de gener. El període lliure de gelades s estén de juny a setembre. Tanmateix es podria incloure en aquest període els mesos de maig i octubre que presenten una molt baixa probabilitat de risc de gelades. A continuació es pot veure la distribució mitjana dels dies de gelades pel període (Calendari de risc de gelades): ESTUDI DEL MEDI PÀG. 19

28 Gràfic 3. Calendari de risc de gelades: Gràfic 4. Precipitacions totals mensuals mitjanes: 6, 5, 4, P (mm) 3, 2, 1,, Gener Febrer Mars Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Mes Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Precipitacions La precipitació mitjana anual és escassa, de 425 mm, sent la tardor i la primavera les estacions amb més quantitat de pluges. El règim pluviomètric estacional és de tipus TPEH 3, caracteritzat pels màxims mensuals de maig (promig anual del període de 53,9 mm) i setembre (promig anual del període de 51,8 mm). Una dada a prendre en consideració respecte a les precipitacions és el grau de torrencialitat, el qual es pot estimar relacionant el promig de dies al mes amb pluges superiors a 1 mm amb el promig de dies de pluges apreciables de cada mes: 3 Tardor primavera estiu hivern. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 2

29 Gràfic 5. % dies precipitacions >1mm: Gràfic 6. Dies de precipitacions per estacions anuals: % de dies amb precipitació apreciable que superen els 1 mm Gener Febrer Mars Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Dies 2, 18, 16, 14, 12, 1, 8, 6, 4, 2,, Promig de dies per estacions Hivern Primavera Estiu Tardor Amb precipitació apreciable Amb precipitació > 1 mm Amb precipitació > 1 mm Amb precipitació > 3 mm Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Com es pot veure en aquest gràfic, els mesos de setembre i octubre destaquen respecte els altres. Significa que durant aquests mesos les pluges solen ser més torrencials o més agressives. Un altre gràfic que ens permet confirmar la major torrencialitat de les precipitacions de tardor a la zona, és el següent: S observa que hi ha menys dies de precipitacions a la tardor tot i que es tracta de la estació més plujosa (més volum de precipitacions). Més pluges en menys dies, significa més torrencialitat. L any 26, el Servei Meteorològic de Catalunya va publicar un estudi sobre precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de retorn. A partir d aquest estudi, s ha fet la següent taula on es pot veure la potencial quantitat màxima de pluja que pot caure per diferent període de retorn. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 21

30 Gràfic 7. Precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de retorn: Al gràfic es pot observar que hi ha dos períodes diferencials: un període amb menys d una tempesta mensual (d octubre a abril) i un període amb més de dues tempestes mensuals (de maig a setembre), amb un clar màxim al mes d agost amb més de tres tempestes anuals de promig. Segons les dades del AEMET (Agència Estatal de Meteorologia), el mes d agost de 1991 van haver-hi deu dies amb tempesta. També pot ser interessant veure la distribució al període dels dies de calamarsa a la zona. Al gràfic següent s observa uns màxims en agost i setembre, corresponents als mesos de màxima de tempestes. També s observa que no són molt freqüents els dies de calamarsa a la zona. Gràfic 9. Distribució dies de calamarsa: Font: Servei Meteorològic de Catalunya, 26. Una altra dada d interès és la distribució dels dies de tempesta al llarg de la sèrie: Gràfic 8. Distribució dies de tempesta: 4, 3,5 3, 2,5 Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Dies 2, 1,5 1, Pel que fa al promig dels dies de boira, ressalta clarament l estació hivernal, particularment els mesos de desembre i gener. Al gràfic següent es pot observar la clara tendència hivernal amb punta en novembre dels màxims dies de boira. Notar que aquest gràfic suavitza molt les dades i que molts mesos de gener i desembre tenen més de 15 dies de boira. El mes de gener de 1989 van haver-hi 22 dies de boira.,5, Gener Febrer Mars Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 22

31 Gràfic 1. Distribució dies de boira: Gràfic 11. Distribució dies de nevada: Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Finalment pel que fa els dies de neu, destacar que n hi ha pocs, i que el període potencial de nevades és de desembre a l abril amb màxims als mesos de gener i febrer: Humitat La humitat relativa mitjana anual és del 65,7%. Els dies amb més humitat es donen als mesos de desembre i gener i els menys humits al juny i juliol. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 23

32 Gràfic 12. Humitat relativa mitjana: Gràfic 13. Rosa del vents i velocitat mitjana: % 9, 85, 8, 75, 7, WNW W NW Rosa dels vents (%) N 16, NNW 14, 12, 1, 8, 6, 4, 2,, NNE NE ENE E WNW W Velocitat mitjana del vent (km/h) N NNW 8, NNE 7, NW 6, 5, 4, 3, 2, 1,, NE ENE E 65, WSW ESE WSW ESE 6, SW SE SW SE 55, SSW S SSE SSW S SSE 5, Gener Febrer Mars Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Al gràfic següent es pot observa com els mesos de maig a agost són aquells on el vent bufa més intensament: Vent Atès que l estació de Guissona Florejacs no mesura el vent, s ha utilitzat les dades de l estació més pròxima que el mesura: L estació de Tàrrega, situada a 2 km de la zona d estudi. A l estació de Tàrrega es registren les dades dels vents des de l any 22. Aquesta curta sèrie temporal de dades i el fet de trobar-se a una certa distància de la zona d estudi fa que els resultats siguin poc representatius. La rosa dels vents dóna la direcció dominant dels vents, essent aquests els vents amb direcció ONO (14,7%), NO (11,6%) i N (1,3%). Generalment, es pot dir que hi ha una predominança dels vents del Nord. Les velocitats mitjanes per a cada direcció són bastant regulars, destacant la direcció nord-oest i oest amb un valor de 3,33 km/h i 3,61 km/h, respectivament. A continuació s afegeix la taula resum i els gràfics de la rosa dels vents i de la velocitat del vent: ESTUDI DEL MEDI PÀG. 24

33 Gràfic 14. Velocitat mitjana mensual: Gràfic 15. Probabilitat de vents superiors a 2Km/h: Velocitat mitjana mensual , 2,5 Casos amb velocitat de vents superiors a 2 km/h km/h 6 5 % 2, 1,5 4 1, 3,5 2 Gener Febrer Mars Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre, Gener Febrer Mars Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Font: elaboració pròpia a partir de les dades l agència de estatal meteorologia, 28. Les dades rebudes del AEMET ens permeten també considerar els percentatges mensuals de casos de vents forts (> 21 km/h). Els mesos de juny i juliol presenten més probabilitat d haver vents forts. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 25

34 4.2 QUALITAT ATMOFÈRICA Imatge 3. Caracterització de les emissions de la Zona Introducció L objectiu d aquest apartat és avaluar l estat actual preoperacional de la qualitat de l aire de la zona d estudi. La contaminació de l aire implica, per una banda, la presència de focus emissors, responsables de l emissió a l atmosfera d un o varis contaminants, i, per l altra, la mesura dels nivells d immissió que determinen l efecte d un contaminant, sobre la salut o el medi ambient. S ha realitzat la consulta a la Direcció General de Qualitat Ambiental Subdirecció General de Qualitat de l Aire (Servei de Vigilància i Control de l Aire) pel que fa a l àrea d estudi. Aquesta queda emmarcada dins de les ZQA 5, Catalunya Central, i 14, Terres de Ponent i són, per tant, les dades que s han utilitzat per avaluar la qualitat de l aire dels darrers 5 anys, tal com determina el Servei de Vigilància i Control de l Aire, de la Generalitat de Catalunya, (Veure Annex VIII. Consultes realitzades). Característiques de la ZQA 5 La ZQA 5 ha estat delimitada a partir de les condicions de dispersió. Les àrees rurals representen la major part del seu territori. Presenta nuclis urbans de grandària mitjana. Només una quarta part dels municipis poden presentar àrees urbanes (24%). És una plana interior que es veu afectada per la brisa canalitzada per la vall del Llobregat i els seus afluents. Pel que fa a les emissions, els nivells mitjans de les difuses provenen de les activitats domèstiques i del trànsit urbà. Respecte a la IMD de les vies interurbanes, hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Hi ha focus industrials aïllats distribuïts en un 3% dels municipis de la zona. Finalment, hi ha una presència important de la indústria de la pell. Les estacions actuals per calcular els nivells d immissió estan orientades bàsicament al trànsit urbà i suburbà i a les indústries. Font: Delimitació de zones de qualitat de l aire. Generalitat de Catalunya. Característiques de la ZQA 14 La ZQA 14 s ha delimitat a partir de les condicions de dispersió. Les àrees rurals representen gran part del seu territori. És una plana interior amb poca influència del mar. Donada la seva gran extensió, els municipis amb àrees urbanes representen un petit percentatge de la zona (9%). Tot i això, hi ha nuclis urbans de grandària mitjana amb una important població. Les condicions de dispersió dels contaminants estan condicionades pel fet que la zona és una plana interior i que es veu poc afectada per la brisa. A l hivern s hi formen inversions tèrmiques per refredament nocturn. Els nivells mitjans d emissions difuses estan provocats per les activitats domèstiques i el trànsit urbà. Respecte a la IMD de les vies interurbanes hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Hi ha focus industrials aïllats amb un clar predomini de les activitats de tipus B del Catàleg d Activitats Potencialment Contaminadores de l Atmosfera (CAPCA), especialment agroindustrials. La majoria dels municipis de la zona, al voltant d un 8%, no presenten àrees industrials. Les estacions que calculen els nivells d immissió estan orientades al trànsit urbà i a l ozó de fons. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 26

35 Imatge 4. Caracterització de les emissions de la Zona 14 Taula 1. Contaminants que han superat els llindars establerts per la legislació. ANY ZQA 5 ZQA O 3 : valors superiors als objectius a llarg termini per al 22 PM 1 : superacions del VL anual en dos punts de Manresa i 177 superacions del VL diari H 2 S: 35 superacions semihoràries a Igualada HCl: 2 superacions diàries en un entorn industrial d Igualada O 3 : valors superiors als objectius a llarg termini per al 21 i 22 PM 1 : superacions del VL anual i 4 superacions del VL diari a Lleida. 26 O 3 : nivells superiors als valors objectiu a llarg termini d aplicació l any 22 PM 1 : superat el valor límit anual i 218 superacions del VL diari O 3 : VL superiors als valors objectiu d aplicació l any 21 PM 1 : superacions del VL anual i 54 superacions del VL diari a Lleida Font: Delimitació de zones de qualitat de l aire. Generalitat de Catalunya. H 2 S: 72 superacions semihoràries En primer lloc, s ha realitzat una breu introducció respecte quins han estat els principals contaminants d aquestes dues zones en superar els Valors Límits (VL) establerts per la legislació en els últims 5 anys. Els contaminants analitzats són: - Arsènic (As) - Diòxid de sofre (SO 2 ) 25 HCl: 11 superacions diàries PM 1 : 73 superacions del VL diari O 3 : superacions del llindar d informació 7 hores al llarg de la campanya del 25 PM 1 : superacions del VL anual i 61 superacions del VL diari - Benzè (C 6 H 6 ) - Sulfur d'hidrogen (H 2 S) - Monòxid de carboni - Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 1 micres (PM 1 ) 24 PM 1 : 18 superacions del VL diari PM 1 : 31 superacions del VL diari PM 1 : 3 superacions del VL diari PM 1 : 49 superacions del VL diari Font: elaboració pròpia en base als Informes sobre la qualitat de l aire del DMAH de la Generalitat de Catalunya. - Cadmi (Cd) - Plom (Pb) - Clor (Cl 2 ) - Monòxid de carboni (CO) - Clorur d'hidrogen (HCl) - Níquel (Ni) - Òxids de nitrogen (NOx) - Ozó (O 3 ) Alguns dels contaminants enumerats a la taula anterior s analitzen de forma més detallada als subapartats següents. No obstant això, cal tenir en compte, alhora d interpretar els resultats, que l àrea del traçat és majoritàriament agrícola, en canvi, gran part de les estacions de mesura de contaminants estan ubicades dins de nuclis urbans. A continuació es presenten les dades recollides per diferents estacions de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA), que representen la qualitat de l'aire de l'àmbit d estudi. Les estacions han estat les següents: ESTUDI DEL MEDI PÀG. 27

36 MUNICIPI UBICACIÓ Z.Q.A. IGUALADA Igualada (Pl. Masuca) 5 Imatge 5. Ubicació de les estacions IGUALADA Igualada (Pol. Industrial) Industrial) 5 MANRESA Manresa (Pl. Espanya) 5 MANRESA Manresa (Ajuntament) 5 MANRESA Manresa (La font) 5 MANRESA Manresa (escola) 5 PONT DE VILAMORA Pont de Vilomara i Rocafort 5 SÚRIA Súria (escola) 5 VILANOVA DEL CAMÍ Vilanova del Camí 5 ELS TORMS Els Torms 14 JUNEDA Juneda (Ctra. Lleida- Tarragona) 14 Font: Plànol elaborat a partir de dades extretes del Departament de Medi Ambient LLEIDA Lleida Estadístics anuals dels contaminats mesurats en les ZQA Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Font: Veure consulta al Servei de Vigilància i Control de l Aire a l Annex VIII. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 28

37 Monòxid de carbó (CO) Objectius de qualitat de l aire per al CO d acord amb el Reial decret 173/22: Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 Valor límit per a la protecció de la salut humana. Període 8-horària màxima en un dia Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Valor límit 1 mg/m³ Benzè (C 6 H 6 ) Valor límit per al Benzè El valor límit s expressarà en µg/m³ referit a una temperatura de 293 K y a una pressió de 113 hpa 5 µg/m³, a la entrada en vigor del 5 µg/m³ Període de promig Valor límit Marge de tolerància Valor límit para la protecció de la salut humana present Real Decret, reduint el 1 de Any civil gener de 26 y posteriorment cada dotze mesos 1 µg/m³ fins assolir el valor límit el 1 de gener de 21 * Excepte a les zones i aglomeracions en les quals s'hagi concebut una prorroga Data de compliment del valor límit 1 de gener de 21* Gràfic 16. Promig anual de la concentració en CO ( mg/m³ ) Gràfic 17. Promig anual de la concentració en Benzé ( µg/m³ ),8 2,5,7,6 2 mg/m³,5,4,3 Manresa (Ajuntament) Igualada (Pl. Masuca) µg/m³ 1,5 1 Manresa (Ajuntament),2,5, Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental A partir de l inventari d emissions i les condicions de dispersió de la zona s estima que els nivells de monòxid de carboni són inferiors als valors límit. En el període analitzat, mai s ha superat el valor límit per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils (1 mg/m 3 ). Els nivells de benzè són inferiors als valors límit legislats aplicables l any 27. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 29

38 Dades de NO 2, NOx Gràfic 18. Promig anual de la concentració en òxids de nitrogen ( µg/m³ ) Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 35 Període Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit µg/m³ de NO 2 1 µg/m³ µg/m³ 2 15 Igualada (Pl. Masuca) Manresa (Pl. Espanya) Valor límit horari per a la protecció de la salut humana 1 hora No podrà superar-se en més de 18 ocasions per any civil (5% del valor límit) 1/1/ An y a partir del 19/7/ µg/m³ Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 4 µg/m³ de NO 2 (5% del valor límit) 1/1/21 Dades de O 3 Els objectius de qualitat de l aire per a l O 3 d acord amb el Reial decret 1796/23 són els següents: Valor límit per a la protecció de la vegetació (1) a partir del 19/7/ any civil 3 µg/m³ de NO x Cap 19/7/21 Llindar d alerta (2) 1 hora 4 µg/m³ Cap Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental (1) Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives de la vegetació que cal protegir. (2) Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 1 km2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent entre aquests dos casos la superfície que sigui menor. Valor objectiu per a la protecció de la salut humana Valor objectiu per a la protecció de la vegetació Valors de referència d acord amb el Reial Decret 1796/23 Paràmetre màxim de les mitjanes 8-horàries del dia AOT4 (1), calculat a partir dels valors horaris de maig a juliol 12 µg/m³ Valor que no s'ha de seuperar més de 25 dies de mitjana per cada any civil en un període de 3 anys 18 µg/h m 3 Els nivells de qualitat de l aire mesurats pel diòxid de nitrogen són inferiors als valors límit legislats aplicables l any 27. Objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut humana Objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació màxim de les mitjanes 8-horàries del dia en un any AOT4, calculat a partir dels valors horaris de maig a juliol de mitjana en un període de 5 anys 12 µg/m³ 6 µg/h m 3 Llindar d'alerta mitjana horària 24 µg/m³ Llindar d'informació a la població mitjana horària 18 µg/m³ Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental ESTUDI DEL MEDI PÀG. 3

39 Els nivells d ozó són inferiors als objectius per a la protecció de la salut humana i la vegetació d aplicació l any 21 i superiors als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de la vegetació d aplicació l any 22 (veure gràfic. 21). S han detectat diverses superacions del llindar d informació a la població (veure gràfic. 22) i cap del llindar d alerta. Gràfic 21. Llindar d informació a la població sobre les mitjanes horàries: 18 mg/m³ Gràfic 19. Promig anual de la concentració en Ozó ( ng/m³ ) 2, Nº superacions 1,5 1 Manresa (Pl. Espanya) Igualada (Pl. Masuca) ng/m³ Manresa (Pl. Espanya) Igualada (Pl. Masuca), Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Dades de PM1 Gràfic 2. Valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils Objectius de qualitat de l aire per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 1 micròmetres d acord amb el Reial decret 173/22: Nº superacions Manresa (Pl. Espanya) Igualada (Pl. Masuca) Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 Fase 1 Període Valor límit Valor límit diari per a la protecció de la salut humana Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 24 hores 5 µg/m³ 1 any civil 4 µg/m³ Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental No podrà superar-se en més de 35 ocasions per any civil Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental ESTUDI DEL MEDI PÀG. 31

40 Gràfic 22. Promig anual de la concentració de PM1 ( µg/m³ ) 6 Pel que fa al valor límit diari per a la protecció de la salut humana (5 µg/m³), a Lleida, a l any 26 es va superar el numero de vegades de ocurrències fixat en 35 màxim a Manresa, Igualada i Súria. L any 27 també van haver-hi superacions, però tan sol a Manresa. µg/m³ Any Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Igualada (Pl. Masuca) Manresa (Ajuntament) Manresa (La font) Manresa (escola) Pont de Vilomara i Rocafort Súria (escola) Vilanova del Camí Durant el període estudiat, el valor límit anual (4 mg/m 3 ) es va superar a Manresa els anys així com a Igualada i Súria l any 26. Gràfic 23. Superació del Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 8 7 Diòxid de sofre (SO 2 ) Objectius de qualitat de l aire per al SO 2 d acord amb el Reial decret 173/22: Valor límit horari per a la protecció de la salut humana Valor límit diari per a la protecció de la salut humana Valor límit per a la protecció dels ecosistemes (1) Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 1 hora 24 hores Període 35 µg/m³ Valor límit No podrà superar-se en més de 24 ocasions per any civil 125 µg/m³ 1 any civil i període hivernal 2 µg/m³ Llindar d alerta (2) 1 hora 5 µg/m³ Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental No podrà superar-se en més de 3 ocasions per any civil 1. Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives dels ecosistemes que cal protegir. 2. Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 1 km 2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent d'entre aquests dos casos la superfície que sigui menor Nº de superacions Igualada (Pl. Masuca) Manresa (Ajuntament) Manresa (La font) Manresa (escola) Pont de Vilomara i Rocafort Súria (escola) Vilanova del Camí En cap anys que disposen de dades es van superar ni el valor límit horari per a la protecció de la salut humana (35 µg/m³), ni el valor límit diari per a la protecció de la salut humana (125 mg/m 3 ) Any Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental ESTUDI DEL MEDI PÀG. 32

41 Gràfic 24. Concentració mitjana anual de SO 2 Gràfic 25. Promig anual de la concentració en plom ( µg/m³) ,35,3,25 µg/m³ Igualada (Pl. Masuca) Manresa (Pl. Espanya) µg/m³,2,15,1,5, Súria (escola) Igualada (Pl. Masuca) Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Dades de Pb Conclusions Objectius de qualitat de l aire per al plom d acord amb el Reial decret 173/22: Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 Valor límit anual per a la protecció de la salut humana (1) Període 1 any civil.5 µg/m³ Valor límit Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental 1. En les rodalies de fonts industrials específiques, situades en llocs contaminats durant decennis d'activitat industrial el valor límit és diferent A partir de les dades dels darrers 5 anys, es pot realitzar la valoració de la qualitat de l aire corresponent a la zona de qualitat de l aire 5, tal com es determina a l informe emès per la Direcció General de Qualitat Ambiental: Els nivells de qualitat de l aire pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el diòxid de nitrogen, el plom, l arsènic, el cadmi, el níquel, i el benzè són inferiors als valors límit legislats per la normativa vigent. En relació als nivells mesurats de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 1 micres s ha superat el valor límit anual i s ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit diari. Aquests nivells estan associats al transport i localment a determinades indústries. S han detectat superacions semihoràries pel contaminant sulfur d hidrogen en un únic punt de mesurament. Es tracta de superacions esporàdiques i puntuals. Pel que fa a les mesures de clorur d hidrogen s han detectat algunes superacions diàries. Es tracta de superacions esporàdiques i localitzades en un entorn industrial. Respecte les mesures d ozó troposfèric, els nivells són inferiors als objectius per a la protecció de la salut humana i la vegetació d aplicació l any 21 i superiors als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de la vegetació d aplicació l any 22. S han detectat diverses superacions del llindar d informació a la població i cap del llindar d alerta. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 33

42 4.2.3 Estadístics anuals dels contaminats mesurats en les ZQA A partir del inventari d emissions i les condicions de dispersió de la zona s estima que els nivells de monòxid de carboni són inferiors als valors límit. En el període analitzat, mai s ha superat el valor límit per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils (1 mg/m 3 ). Gràfic 27. Màxim de les mitjanes vuit-horàries mòbils ( mg/m³) 3 Font: Veure consulta al Servei de Vigilància i Control de l Aire a l Annex VIII 2,5 Monòxid de carbó (CO) Objectius de qualitat de l aire per al CO d acord amb el Reial decret 173/22: mg/m³ 2 1,5 1 Lleida,5 Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 Valor límit per a la protecció de la salut humana Període 8-horària màxima en un dia 1 mg/m³ Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Valor límit Benzè (C 6 H 6 ) Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Gràfic 26. Promig anual de la concentració en CO ( mg/m³ ) mg/m³,6,5,4,3 Lleida Valor límit per al Benzè El valor límit s expressarà en µg/m³ referit a una temperatura de 293 K y a una pressió de 113 hpa Període de promig Valor límit Valor límit para la protecció de la salut humana Any civil 5 µg/m³ Marge de tolerància 5 µg/m³, a la entrada en vigor del present Real Decret, reduint el 1 de gener de 26 y posteriorment cada dotze mesos 1 µg/m³ fins alcançar el valor límit el 1 de gener de 21 * Excepte a les zones i aglomeracions en les quals s'hagi concebut una prorroga Data de compliment del valor límit 1 de gener de 21*,2, Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental ESTUDI DEL MEDI PÀG. 34

43 Gràfic 28. Promig anual de la concentració en Benzé ( µg/m³ ) 1,8 1,6 Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental (1) Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives de la vegetació que cal protegir. (2) Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 1 km2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent d'entre aquests dos casos la superfície que sigui menor. 1,4 1,2 µg/m³ 1,8 Lleida Gràfic 29. Promig anual de la concentració en òxids de nitrogen ( µg/m³ ),6,4 3, µg/m³ 2 15 Els Torms Lleida Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental 1 5 Els nivells de benzè són inferiors als valors límit legislats aplicables l any 27. Dades de NO 2, NOx Any Objectius de qualitat de l aire per al NO 2, NO x d acord amb el Reial decret 173/22 Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 Període Valor límit Marge de tolerància 2 µg/m³ de NO 2 1 µg/m³ Data de compliment del valor límit Els nivells de qualitat de l aire mesurats pel diòxid de nitrogen són inferiors als valors límit legislats aplicables l any 27. Valor límit horari per a la protecció de la salut humana 1 hora No podrà superar-se en més de 18 ocasions per any civil (5% del valor límit) 1/1/21 Dades de O 3 Valors límit: Els objectius de qualitat de l aire per a l O 3 d acord amb el Reial decret 1796/23 són els següents: a partir del 19/7/ µg/m³ Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 4 µg/m³ de NO 2 (5% del valor límit) 1/1/21 Valor límit per a la protecció de la vegetació (1) a partir del 19/7/ any civil 3 µg/m³ de NO x Cap 19/7/21 Llindar d alerta (2) 1 hora 4 µg/m³ Cap ESTUDI DEL MEDI PÀG. 35

44 Valor objectiu per a la protecció de la salut humana Valors de referència d acord amb el Reial Decret 1796/23 Paràmetre màxim de les mitjanes 8-horàries del dia Valor 12 µg/m³ que no s'ha de superar més de 25 dies de mitjana per cada any civil en un període de 3 anys Respecte les mesures d ozó troposfèric, els nivells són superiors al valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils (12 mg/m 3 ) d aplicació l any 21. Aquest valor no es pot superar més de 25 ocasions per any de mitjana en un període de 3 anys. Tan sol a Lleida els valors són inferiors (veure gràfic núm.32). Gràfic 31. Valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils Valor objectiu per a la protecció de la vegetació AOT4 (1), calculat a partir dels valors horaris de maig a juliol 18 µg/h m Objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut humana Objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació màxim de les mitjanes 8-horàries del dia en un any AOT4, calculat a partir dels valors horaris de maig a juliol de mitjana en un període de 5 anys 12 µg/m³ 6 µg/h m 3 Nº de superacions Lleida Juneda (Ctra. Lleida- Tarragona) Els Torms Llindar d'alerta mitjana horària 24 µg/m³ Llindar d'informació a la població mitjana horària 18 µg/m³ Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Gràfic 3. Promig anual de la concentració en Ozó ( ng/m³ ) Durant el període estudiat s han detectat superacions del llindar d informació (18 mg/m 3 ) a la població. L any 24 s ha observat un màxim a Juneda. A partir del 25, és a Els Torms que es registren màxims. No s han detectat cap superacions del llindar d alerta ng/m³ Lleida Juneda (Ctra. Lleida- Tarragona) Els Torms Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental ESTUDI DEL MEDI PÀG. 36

45 Gràfic 32. Llindar d informació a la població sobre les mitjanes horàries Gràfic 33. Promig anual de la concentració de PM1 ( µg/m³ ) Nº de superacions Lleida Juneda (Ctra. Lleida- Tarragona) Els Torms µg/m³ Els Torms Lleida Any Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Dades de PM1 Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Objectius de qualitat de l aire per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 1 micròmetres d acord amb el Reial decret 173/22: Durant el període estudiat, el valor límit anual (4 mg/m 3 ) es va superar tots els anys a l estació de Lleida. Gràfic 34. Superació del Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 7 Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 Fase 1 Període Valor límit Valor límit diari per a la protecció de la salut humana Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 24 hores 5 µg/m³ 1 any civil 4 µg/m³ Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental No podrà superar-se en més de 35 ocasions per any civil Nº de superacions Els Torms Lleida Any Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental ESTUDI DEL MEDI PÀG. 37

46 Pel que fa al valor límit diari per a la protecció de la salut humana (5 µg/m³), a Lleida, als anys 21, 25, 26, 27 es va superar el numero de vegades de ocurrències fixat en 35 màxim. Des de l any 25 es pot observar una tendència a la disminució del numero de superacions anuals. Diòxid de sofre (SO 2 ) Objectius de qualitat de l aire per al SO 2 d acord amb el Reial decret 173/22 Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 Gràfic 35. Concentració mitjana anual de SO 2 µg/m³ 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1,5 Els Torms Lleida Període 35 µg/m³ Valor límit Valor límit horari per a la protecció de la salut humana 1 hora No podrà superar-se en més de 24 ocasions per any civil Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 24 hores 125 µg/m³ No podrà superar-se en més de 3 ocasions per any civil En cap anys que disposen de dades (24, 25, 26, 27) es van superar ni el valor límit horari per a la protecció de la salut humana (35 µg/m³), ni el valor límit diari per a la protecció de la salut humana (125 mg/m 3 ). Valor límit per a la protecció dels ecosistemes (1) 1 any civil i període hivernal 2 µg/m³ Dades de Pb Llindar d alerta (2) 1 hora 5 µg/m³ Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental 1. Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives dels ecosistemes que cal protegir. 2. Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 1 km 2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent d'entre aquests dos casos la superfície que sigui menor Objectius de qualitat de l aire per al plom d acord amb el Reial decret 173/22 Valors de referència d acord amb el Reial Decret 173/22 Valor límit anual per a la protecció de la salut humana (1) Període 1 any civil.5 µg/m³ Valor límit 1. En les rodalies de fonts industrials específiques, situades en llocs contaminats durant decennis d'activitat industrial el valor límit és diferent ESTUDI DEL MEDI PÀG. 38

47 Gràfic 36. Promig anual de la concentració en plom ( µg/m³) 4.3 SOROLL µg/m³ Conclusions,25,2,15,1,5, Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental A partir de les dades dels darrers 5 anys (23-27), es pot realitzar la valoració de la qualitat de l aire corresponent a la zona de qualitat de l aire 14, tal com es determina a l informe emès per la Direcció General de Qualitat Ambiental: Els nivells de qualitat de l aire pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el benzè, el plom, l arsènic, el cadmi, el níquel i el diòxid de nitrogen estan per sota dels valors límit. Pel que fa als nivells d ozó troposfèric mesurats, són superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d aplicació l any 21 i als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació que no s han de superar a partir de l any 22. S ha superat en algun cas el llindar d informació a la població i no s ha excedit en cap ocasió el llindar d alerta. A partir de les mesures de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 1 micres, s han detectat superacions del valor límit anual i del nombre de superacions del valor límit diari en un punt de mesurament ubicat a Lleida en una àrea de trànsit. Lleida A l annex V d aquest EIA s ha inclòs un estudi d impacte acústic detallat, tal com determina el document d abast i contingut d aquest EIA emès per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del DMAH. La finalitat d aquest estudi és realitzar una anàlisi de la situació acústica actual, on s identifiquen els potencials receptors afectats per la nova infraestructura i se n determina el seu nivell sonor actual, abans de la construcció de la nova carretera, mitjançant mesures in situ. Posteriorment, es determina l impacte acústic que provocarà l entrada en funcionament de la infraestructura per a diferents horitzons temporals, els quals consideren diferents IMD. Seguint el mateix criteri que l estudi de trànsit, es determina l impacte acústic dels anys 213, per ser l any previst d entrada en funcionament de la infraestructura, any 223, per ser l any intermedi entre la posada en funcionament de la infraestructura i l any horitzó, i l any 233, per se l any horitzó. Respecte la taxa de creixement mig anual del trànsit, l estudi de trànsit considera les taxes de 1,5 %, el 2,5 % i el 3,5 %. Per a l estudi d impacte acústic es considera una taxa de creixement del 3,5 % per se el cas més desfavorable. Com s ha comentat anteriorment, l àrea d estudi està dominada per un paisatge antròpic de camps de conreu, fet que fa que acústicament sigui un terreny absorbent. Tanmateix, aquesta zona no està zonificada acústicament, és per aquest motiu que a l estudi d impacte acústic s ha considerat tot el territori comprès entre la carretera i la isòfona corresponent a la zona de sensibilitat acústica alta. Per tant, tenint en compte que la major part de la carretera transcorre per zones rurals, els valors límits d immissió vindran donats per la zona A3, ja que els receptors seran habitatges ubicats en medi rural, per la qual cosa el nivell d immissió sonora exterior límit se situa en els 57 dba durant el període diürn i els 47 dba durant el període nocturn. Els receptors habitats de la zona d estudi són els següents: R1: Conjunt de cases unifamiliars ubicades a l entrada de Guissona per la LV-321 R2: Església de St. Pere dels Pastors. R11: Cal Solé (Vicfred) R17: sense topònim (Vicfred) R23: Cal Millars i Cal Quec Per veure l inventari de receptors i fitxes descriptives es recomana consultar aquest annex núm. 5. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 39

48 4.4 HIDROLOGIA Imatge 6. Esquema hidrogeològic Hidrologia superficial A prop de la zona d estudi es troba la divisòria de la conca hidrogràfica de l Ebre (Riu Segre) i Pirineu Oriental (Riu Llobregat). Els dos cursos fluvials més importants propers al nou traçat són el Riu Llobregós que transcorre per la part N i el Riu Sió que transcorre per la part SW. Per la part NE de la zona d estudi comença una xarxa de barrancs que drenen el Torrent Magrà, afluent del Riu Llobregós. Per la part SE el territori està drenat per una xarxa de torrents, afluents del Sió, dels quals el més important és el Torrent de Valls. Aquests cursos pertanyen a la conca del Riu Ebre mitjançant l afluent del Riu Segre. També existeixen una xarxa de barrancs importants a la part SE de la zona d estudi que finalitzen directament al mar mediterrani, el curs més important és el Torrent de Veciana (Veure Plànol núm. 3. Hidrologia). Tanmateix, el traçat no talla cap curs fluvial. La xarxa més pròxima de barrancs, afluents del Torrent Magrà, es troba a la part E-SE quasi arribant a l Eix Transversal Coincidint amb els punts més elevats del traçat 4 (Zona de la Plana del Senyoret i Plana i Serra del Nillo) (Veure Plànol núm. 3. Hidrologia, Plànol núm. 19. Sensibilitat ambiental i Annex VI. Reportatge fotogràfic). Endemés, cal assenyalar la presència de basses o punts d aigua a prop de la zona d estudi, com són: la Bassa dels Rentadors, la Bassa del Camí d Ivorra, la Bassa de l Aguilar, el Pou de Madern, la Font de l Estany, entre altres. Com s indicarà més endavant, aquests punts d aigua són importants per algunes espècies d amfibis però no pas per a la reproducció d ocells. Font: Insituto Tecnológico GeoMinero de España. Guissona 361 (34-14) Escala:1:2 Cal assenyalar, que a la zona d estudi les lleres dels torrents estan ben definides en les parts baixes de les conques i es desdibuixen en les parts centrals dels camps de conreu fins a desaparèixer en les parts altes de les vessants. Atès aquest fet a la zona d estudi no es troba cap curs fluvials que pugui ser afectat transversalment pel nou traçat. Tanmateix a continuació es descriu alguns dels cursos més importants pròxims al traçat 5 : 4 Es pot comprovar com l acció excavadora dels petits cursos fluvials, juntament amb la litologia de la zona, ha donat relleus una mica més pronunciats. Altiplà i relleu tabular Veure següent apartat: 4.5. Geologia i geomorfologia. 5 Font: Informe de sosteniblitat ambiental preliminar del POUM de Guissona, 29. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 4

49 Conca del torrent Passerell. La conca central, corresponent al torrent Passerell i tots els seus torrents afluents, s estén per gran part del terme municipal de Guissona i les aigües discorren d est a sud-oest seguint l orientació de les vessants predominants en tot el terme municipal. Les vessants orientals, inclinades cap a ponent, són més suaus i llargues que les vessants de ponent, amb pendents més accentuades, i amb tossals i fondalades més visibles. Les vessants orientals es distribueixen en tres torrents, el torrent de Rubiol en l extrem nord, el torrent Passerell en el límit nord del nucli urbà i el torrent Ventserà en el límit sud del nucli urbà. Al sud oest del nucli urbà, després de la confluència del torrent Ventserà en el torrent Passerell, aquest discorre per la fondalada de La Morana en direcció sud-oest fins al nord de Concabella, on s uneix al riu Sió. Conca del torrent de Torrauba o de Torrefeta. Correspon als terrenys del sud del terme municipal de Guissona, en la part alta de la vessant que s inclina cap al sud. Les aigües baixen cap al sud-oest fins al torrent de Torrauba o de Torrefeta que discorre d est a oest fins a Concabella, on s uneix al riu Sió. ( Hidrologia subterrània Dins de la zona d estudi no existeix cap aqüífer protegit ni tampoc consta cap zona humida rellevant. Tanmateix, localment existeixen diverses unitats amb interès hidrogeològic. Es poden dividir en tres conjunts (Veure Imatge 9. Esquema piezomètric): Al luvials dels riu Sió i Llobregós Aqüífer carbonat de Vicfred Aqüífer evaporític de l anticlinal del Llogregós Imatge 7. Hidrologia a la zona Imatge 8. Aqüífers protegits Font: Bases disponibles. Miramon. DMHA. Font: Bases disponibles. Miramon. DMHA. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 41

50 Imatge 9. Esquema piezomètric i flux soterrat La zona d estudi es trobà per sobre de la massa d aigua anomenada Calcàries de Tàrrega. Aquesta massa d aigua té una superfície de 793 km 2, i compren els aqüífers següents: Aqüífer de les calcàries de Tàrrega, Aqüífers dels al luvials i terrasses del riu Llobregós, Aqüífers dels al luvials i terrasses del riu Ondara, Aqüífer de les calcàries micrítiques de l oligocè de Tàrrega, Aqüífers dels al luvials i terrasses del riu Corb i Aqüífers dels al luvials i terrasses del riu Sió. La tipologia litològica dominant d aquesta massa és de tipus carbonatat. La part sud està formada per calcàries micrítiques de l oligocè mitjà-inferior intercalades al conjunt margós i la part nord es troben roques de tipus al luvials i terrasses dels rius Corp, Sió, Ondara i Llobregós. Imatge 1. Unitat hidrogeològica Calcàres de Tàrrega i punts de control de la qualitat de les aigües subterrànies Font: Bases disponibles. Miramon. DMHA; Confederació hidrogràfica de l Ebre Font: Insituto Tecnológico GeoMinero de España. Guissona 361 (34-14) Aquesta massa d aigua es recarrega majoritàriament mitjançant la infiltració procedent de les precipitacions. La principal zona de recarrega es localitza a la denominada costa d Ivorra, sector on afloren els nivells calcaris, que a escassos metres s enfonsen sota els materials lutítics. La descarrega es fa cap els rius Sió i Cervera i en menor mesura cap el riu Corb, existeixen algunes surgències que només apareixen en èpoques. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 42

51 Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predominant és de tipus Fissurat. Pel que fa a la piezometria, la direcció de flux general és de SE a NO. La massa d aigua de Calcàries de Tàrrega alimenta els rius Sió i Corb a la part alta de les seves conques mitjançant drenatge difós. Pràcticament la totalitat de l extensió de la massa d aigua està dins de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats. A la zona d estudi, tota la massa és vulnerable a la contaminació per nitrats. Gràfic 37. Perfil topogràfic del traçat 4.5 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA Geomorfologia El relleu de la zona d estudi és poc accentuat i les quotes topogràfiques més elevades es situen a la part E-SE arribant als 72 m d altitud, a prop de l enllaç amb l eix transversal. La zona topogràficament més deprimida es troba en les immediacions de la conca del riu Sió (al SW del nou traçat). Els altiplans segarrencs tenen pendents suaus no superiors al 1%, a excepció dels marges de les fondalades de petits torrents o rierols i tossals sobresortints característics del relleu tabular. Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia 1/5. del ICC Aquesta zona és una subunitat que pertany a la unitat de la Depressió de l Ebre (Part Oriental) en l àrea de contacte entre la Depressió Central Catalana i els Prepirineus. Segons el Mapa Geológico de España, escala 1:5, full 361, els materials que afloren són divers i la majoria pertanyen a l edat terciària (Eoceno superior-oligoceno inferior) i quaternària. Els dipòsits quaternaris, consisteixen principalment en dipòsits de terrasses dels rius Llobregós i Sió, en dipòsits de glacis i en dipòsits de fons de vall. La morfologia del relleu s entén per l acció climàtica i la diversitat i distribució de la litologia de la zona. La part septentrional de la zona d estudi està dominada per materials d origen al luvial que pertanyen a les formacions de: Fm. molasa de Solsona i a la Fm. molasa de Artes les quals originen un relleu monoclinal o dissimètric en costa. En canvi, la part meridional té materials d origen margo-carbonàtics (carbonats) d origen lacustre-palustre que corresponen a la Fm. calizas de Tàrrega, les quals originen un relleu aclinal o tabular. Juntament amb aquests factors es troben els materials quaternaris ( Fm. De Guixos de Barbastro), de litologia tova, que fan que l encaixament del Riu Llobregós sigui més pronunciat (Veure Imatge 11. Esquema morfoestructural regional i Annex VI. Reportatge fotogràfic). ESTUDI DEL MEDI PÀG. 43

52 Imatge 11. Esquema morfoestructural regional Els sediments de les capes inferiors, formats per sals i guixos, suporten en profunditat fortes pressions, i en aquestes condicions esdevenen materials molt plàstics i deformables. Amb aquesta inestabilitat desplacen i trenquen les roques dels estrats superiors que els recobrien, esventrant el territori per arribar a aflorar a la superfície, formant les guixeres presents al llarg de tota la vall del riu Llobregós. Concretament, al llarg de la zona d estudi, la geologia dominant és sobretot margues, calcàries grises i lutites, i en menor mesura, margues i calcàries margoses i còdols angulosos heteromètrics amb matriu llimosa-argilosa, situat al nord de l àmbit i en la zona de més pendent. 6 Geològicament, aquest quadrant està dominat per l alternança de fàcies al luvials i fàcies lacustres carbonatades, en una conca sedimentaria en la que es desenvolupen tres grups principals de fàcies: Al luvials Carbonatades lacustres someres Carbonatades lacustres evaporítiques Els materials que afloren pertanyen a quatre unitats seqüencials successives: Fàcies margo-evaporítiques conegudes com Guixos de Sanaüja (Fm. Guixos de Barbastro) Fàcies al luvials i lacustres carbatades (Fm.molasa de Solsona i Fm. molasa de Artes) Aquestes unitats geològiques s han denominat: Font: Insituto Tecnológico GeoMinero de España. Guissona 361 (34-14) Escala:1:1 Paisatgísticament, cal assenyalar la importància dels dipòsits al luvials en terrasses lligats a la dinàmica del Riu Llobregós i afluents. Històricament, aquestes terrasses han estat llocs idonis per al cultiu de cereals i arbres de secà. Tot aquest conjunt de factors físics i humans han caracteritzat el paisatge de la zona (la Segarra i l Anoia) (Veure apartat 4.9. Paisatge i Annex VI. Reportatge fotogràfic). Seqüència de Sanaüja Seqüència d Ivorra Seqüència de Sant Ramón Seqüència de Tàrrega. Concretament, la zona d estudi pertany principalment a la unitat de Sant Ramón on dominen la presencia de materials com les calcàries, margues, pelites lutites i sorres del Terciari (Veure Plànol núm. 4C. Litologia). Finalment, a la zona d estudi no existeix cap zona d interès geològic (Veure Imatge 12): Geologia La comarca de la Segarra s assenta damunt d un altiplà, solcat per les xarxes dels rius que el travessen de llevant a ponent. Aquesta plataforma, relativament elevada (fins 8 m), és formada per un paquet de roques sedimentàries (argiles, gresos i calcàries) en una disposició bàsicament horitzontal. En gran part, aquestes roques són el resultat de l acumulació de sediments en les àrees lacustres i palustres que durant el període Oligocè i finals de l Eocè ocupaven aquesta zona. 6 Informació obtinguda de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 44

53 Taula 2. Unitats geològiques i litologia Imatge 12. Zones d interès geològic UNITAT DE SANAÜJA 1. Guixos massius, anhidrites, marges i lutites 2. Margas, arenisques, margocalizes i calcàries UNITAT TORA 3. Sorres, lutites vermelles i margues 4. Calcàries micrítiques i margues 5. Margues, lutites, sorres i calcàries 6. Sorres i argiles UNITAT IVORRA 7. Lutitas, sorres i llims carbonatats 8. Calcàries i margues 9. Sorres i argiles Font: Insituto Tecnológico GeoMinero de España. Guissona 361 (34-14) Escala:1:1 Cada seqüència té la següent litologia: UNITAT SANT RAMÓN 1. Lutites i sorres 11. Calcàries i margues 12. Guixos, margues i calcàries 13. Sorres i argiles UNITAT TÀRREGA 14. Argiles, sorres, margues i margocalcàries 15. Calcàries i magues Font: Insituto Tecnológico GeoMinero de España. Guissona 361 (34-14) Finalment, segons l Estudi de riscos geològics a Guissona, document que forma part del POUM, redactat pel Sr. Jaume Casonavas, geòleg, a les zones estudiades del municipi de Guissona no s ha ESTUDI DEL MEDI PÀG. 45

54 detectat cap indici de processos geomorfològics potencialment actius 7 situació de risc. que puguin comportar una 4.6 EDAFOLOGIA Imatge 13. Tipologia de sòls a la zona d estudi La formació dels sòls es deu a la interacció de diferents factors: el clima, la litologia, la geomorfologia, l edat dels diferents materials geològics i la vegetació. A la comarca de la Segarra, el sòl té un interès productiu mol elevat pel que fa a la producció agrícola i, segons el sistema de classificació de la Soil Taxonomy System (1975), els grans grups dominants a la comarca són els Xerochrept, Xerorthent i Camborthid. Els sòls de la zona d actuació formen part de l associació Xerochrept-Xerorthent, que es corresponen al Subordre dels Ochrepts, de color clar i ben drenats. Tant els Xerorthents, poc profunds i pedregosos (92E), com els Xerochrepts, més profunds i ocupats per boscos d'alzines o roures (92R), pertanyen a l ordre dels Inceptisòls segons la Soil Taxonomy. Aquests estan caracteritzats per ser sòls poc desenvolupats (poc meteoritzats com a conseqüència de l aridesa del clima) amb horitzons edafogènics d alteració o concentració, però sense acumulacions o materials translocats que no siguin de carbonats o sílice, es presenten sovint sota un règim d humitat xèric. Tenen doncs una formació insipient del sòl subsuperficial. Els inceptisòls equivalen als cambisòls de la FAO, sòls amb un horitzó càmbic (d alteració). Aquests sòls es troben en llocs de topografia suau, i per tant, de vocació agrícola, són un bon terreny per a l agricultura i estan usats intensivament. Els que tenen la base amb elevada saturació en zones temperades estan entre els sòls més productius de la Terra. Segons la denominació clàssica francesa, es corresponen amb els Sòls Bruns. Font: Ministerio de Medio Ambiente. El risc d erosió d aquests sòls està entre elevat i baix, tal com es pot veure al mapa de risc d erosió del sòl elaborat per l Institut Geogràfic Nacional (Veure Imatge 14). El risc elevat és conseqüència principalment de l aridesa del clima, del baix recobriment del sòl, de les pluges torrencials típiques del clima mediterrani i de les textures sorrenques pròpies de sòls poc estructurats. En canvi, amb pendents que no són elevades, com és el cas dels camps de conreu cerealístics situats en relleus planers en la zona d actuació, es minimitza aquest risc. 7 Per processos potencials o perillositat geològica d origen natural s entén: Moviments de terreny (moviments de vessant i esfondraments) Torrentades i processos associats (processos erosius i cons de dejecció o altres dipòsits al luvials) Inundabilitat. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 46

55 4.7 FAUNA Imatge 14. Nivells d erosió del sòl a Catalunya: Introducció Cal assenyalar que s ha fet un estudi detallat d afecció a l espai protegit Valls del Sió-Llobregós, tal com es va demanar preceptivament a l informe de Medi Ambient (Veure Annex III). A continuació es fa un resum d aquest estudi indicant els aspectes més rellevants: A grans trets, a la zona d estudi hi dominen tres biòtops faunístics diferents, els ambients agrícoles, corresponents al sector de camps de conreu de secà (cerealístics i d arbres de fruits secs), que poden acollir avifauna estèpica, l ambient forestal, tant de pineda com de roureda i l ambient aquàtic corresponent a les basses o punts d aigua. Paisatgísticament, tots tres ambients formen un mosaic agroforestal on es poden observar àguiles cuabarrades joves en dispersió, fet que depèn més aviat de l atzar, doncs el sector utilitzat durant la dispersió és molt ampli i ocupa bona part de la plana de Lleida Àrees protegides per a la fauna Font: Institut Geogràfic Nacional Pel que fa a la capacitat regenerativa del sòl, aquesta està lligada a la seva estructura. Sòls amb una bona estructura es regeneren més fàcilment que sòls sense estructura. En aquest sentit, ens trobem davant de sòls poc estructurats. La textura lleugera pot originar problemes de compactació, i l agricultura, amb les labors de cultiu intensives, desestructura els sòls. Es pot parlar d una capacitat regenerativa mitjana d aquests sòls. La capacitat productiva dels sòls es relaciona amb la capacitat agrològica dels mateixos. Les classificacions agrològiques defineixen el grau d'adaptació dels sòls als diferents tipus d'usos. En aquesta classificació hi intervenen factors com el pendent o el tipus de sòl. Es podria parlar de Classes de Capacitat Agrològica compreses entre II i IV. A la classe II hi pertany gran part de la superfície d actuació, amb pendents suaus, inferiors al 5%, són terrenys aptes per als conreus però puntualment, on la pendent s aproxima més al 5%, s hi pot utilitzar lleugeres mesures protectores contra l erosió (marges, conreus segons les corbes de nivell, etc.). La classe III seria els terrenys conreats amb pendents entre el 5 i el 1%, amb fortes mesures de protecció com l abancalament amb marges de pedra seca. La classe IV pertany als sòls situats a les zones de més pendent, majors del 1%, són terrenys aptes per als conreus de forma ocasional, però de vocació principalment forestal, en aquest cas, amb presència de pinedes i rouredes. Tot seguit es realitza un breu resum sobre les principals àrees protegides per a la fauna, al voltant de l àmbit d actuació: Xarxa Natura 2 Aproximadament la primera meitat del traçat proposat (en sentit Guissona-Pujalt) es troba inclosa dins l àrea Xarxa Natura 2 Valls del Sió-Llobregós, designada també com a ZEPA (Zona d Especial Protecció per a les Aus). En aquest sector, hi crien regularment espècies estèpiques com el sisó i el torlit. El 23 va estar nidificant també l esparver cendrós, espècies a les quals s hauria de sumar l arpella pàl lida i l esparver d espatlles negres, ocells extremadament rars a Catalunya. En el present cas, val a dir que la ZEPA ha estat declarada principalment per a protegir les àrees de dispersió de l àguila cuabarrada. Aquest tipus d espècies, pels seus requeriments i les condicions de baixa productivitat dels ambients pseudoestèpics i de secà, requereixen elevades superfícies per tal de garantir poblacions viables, condicions que no es compleixen amb les reduïdes i fragmentades superfícies actualment protegides. Així doncs, les principals amenaces a Catalunya són la intensificació de l agricultura i la desaparició dels erms i guarets, als quals s haurien de sumar els diversos projectes per transformar en regadiu la totalitat dels darrers secans de caire estèpic. El 4% d aquest espai està inclòs al Pla d Espais d Interès Natural (PEIN), en concret a l espai Valls del Sió-Llobregós. Espai PEIN Aproximadament la meitat del traçat (coincidint amb l espai Xarxa Natura 2) està dins de l'espai d'interès Natural de les Valls del Sió-Llobregós. Es troba situat al nord de la comarca de la Segarra, entre el triangle que formen les poblacions de Sanaüja, Biosca i Massoteres, on configura un espai verd al costat de la Vall del riu Llobregós. La zona inclosa en el PEIN és un espai de característiques singulars, tant pel que fa a la seva formació geològica com pel poblament vegetal que apareix en aquests terrenys formats per un conjunt molt fràgil i vulnerable. Aquest sector representa una bona part de la flora i la fauna d afinitat estèpica present en la depressió de l Ebre, incloent endemismes vegetals ibèrics associats a hàbitats guixencs. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 47

56 Zona IBA Molt pròxima a l àmbit d estudi, hi ha una Àrea Important per a les Aus (IBA en les sigles en anglès), delimitada per la SEO/BirdLife l any 1998 i anomenada Secans de Lleida (codi 142), amb una extensió de 62. ha. Els criteris que es mostren per a l elecció d aquesta àrea com a IBA són: A1, B1iii, B2, C1, C2 i C6, explicats a continuació. Imatge 15. Situació de l IBA, l espai XN 2 i el PEIN respecte el traçat d estudi: - A1: Presència d espècies mundialment amenaçades. - B1: Concentracions d importància europea. iii: l àrea acull regularment l 1% o més d una població biogeogràfica diferenciable d altres espècies gregàries. - B2: Espècies amb un estat desfavorable de conservació a Europa. - C1: L àrea acull xifres significatives d una espècie mundialment amenaçada o alguna altra la conservació de la qual és d interès mundial. - C2: L àrea acull de forma regular al menys l 1 % d una població migratòria diferenciable o del total de la població a la UE d una espècie de l Annex I. - C6: L àrea és una de les cinc més importants en cada regió europea per a una espècie o subespècie de l Annex I de la Directiva Aus. Aquestes àrees han d acollir xifres apreciables d aquestes espècies o subespècies a la UE.. Traçat PEIN i XN 2 IBA Aquesta IBA comprèn les estepes millor conservades de la zona oriental de la vall de l Ebre. Hi predominen els camps de cereals i, localment, oliveres i ametllers. En les zones més elevades, tal com succeeix a la zona d estudi, apareixen pinars i rouredes. Existeixen també dins d aquesta IBA alguns rius i rierols amb vegetació ripària i alguns hàbitats urbans d interès. Aquesta àrea és important per a les aus estepàries ja anomenades en aquest apartat (sisó, ganga, etc.) i, concretament en l àrea d estudi, per a l Aster (Accipiter gentilis). Les principals amenaces a les que està sotmesa són l activitat cinegètica i les derivades d aquesta. Els nous plans de regadiu afectaran greument l hàbitat de les aus estèpiques. L àguila cuabarrada està afectada també en aquesta zona per la caça furtiva i les línies elèctriques. Aquesta IBA és una zona d importància per a la dispersió d uns 7 joves del primer al segon any d àguila cuabarrada, que aprofiten entre agost i setembre les altes densitats locals de conills i perdius, en canvi, individus de segon i tercer any es mantenen al llarg de tot l any fins que es traslladen a les serres prelitorals per a incorporar-se a la població reproductora. Font: elaboració pròpia en base a la cartografia dels IBA (Ministerio de Medio Ambiente) i els PEIN (DMAH de la Generalitat de Catalunya) Biòtops existents Tal com s ha esmentat anteriorment, a la zona d estudi hi dominen tres ambients faunístics força diferents, per una banda els ambients estèpics, corresponent al sector de camps oberts de cereal i arbres fruiters de secà, per l altra l ambient forestal i els ambients aquàtics corresponents a basses o punts d aigua. Més detalladament a la zona d estudi es poden trobar cinc biòtops faunístics diferencials, els quals són els següents: Biòtop estèpic (el qual inclou els corresponents als camps de cereals i fruiters de secà) Biòtop forestal Biòtop urbà Biòtop estèpic Aquest ambient és el més abundant a la zona d estudi, consistent en una matriu agrícola amb grans extensions de camps de cereals. Aproximadament la meitat oest de l àmbit és el que forma part de la Xarxa Natura 2 i l espai PEIN, comentats en l apartat anterior. Per tant, s hi poden trobar la majoria d espècies d ocells de caire estèpic. Els ocells estèpics són el grup faunístic amb l estat de conservació més desfavorable de tota Catalunya, trobant-se en una situació dramàtica i necessitats d urgents mesures de protecció. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 48

57 Tal com mostra la Memòria ambiental del Pla Territorial de les Terres de Ponent, als secans de les Terres de Lleida es troben 14 espècies d ocells estèpics nidificants, vuit de les quals tenen una alta necessitat de protecció segons la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). Seguint els criteris de la UICN a Catalunya, l estat de conservació dels principals ocells estèpics presents a l àrea d estudi, o a les seves proximitats, és el següent: Imatge 16. Biòtops detectats dins de l àmbit d estudi: - En perill crític: xurra (Pterocles orientalis), ganga (Pterocles alchata), alosa becuda (Chersophilus duponti) i trenca (Lanius minor). - En perill: esparver cendrós (Circus pygargus), xoriguer petit (Falco naumanni), sisó (Tetrax tetrax) i terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla). - Vulnerable: torlit (Burhinus oedicnemus) i gaig blau (Coracias garrulus). L esparver cendrós, el xoriguer petit, la xurra, la ganga, l alosa becuda i la trenca estan considerades en perill d extinció segons Resolució del Director General del Medi Natural de 31 d agost de 1992 i requereixen de l elaboració de plans de recuperació específic. El sisó, la xurra, la ganga, l alosa becuda i la trenca tenen en aquest àmbit de les Terres de Lleida la totalitat de les seves poblacions catalanes. Entre els ocells cinegètics, en els camps de cereal es va detectar a la guatlla (Coturnix coturnix) i la perdiu (Alectoris rufa), font d aliment de l àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Biòtop forestal Aquest biòtop fa referència a les formacions forestals distribuïdes intermitentment al nord del traçat proposat, la majoria formades per roureda i pinassa. En aquest ambient es poden observar ocells forestals de caire mediterrani, com el gaig (Garrulus glandarius), el tudó (Columba palumbus), el picot verd (Picus viridis) i la puput (Upupa epops). Entre els ocells de mida més petita es pot trobar la mallerenga carbonera (Parus major), el raspinell (Certhia brachydactila), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el pit-roig (Erithacus rubecula), el pinsà vulgar (Fringilla coelebs), la merla (Turdus merula), la griva (Turdus viscivorus), el tord (Turdus philomelos), el picot garser gros (Dendrocopos major), la mallerenga blava (Parus caeruleus), el mosquiter pàl lid (Phylloscopus bonelli). Biòtop aquàtic (basses) És el corresponent a ambients amb presència d aigua com són les basses o punts d aigua que es poden trobar al llarg de la part NE de la zona d estudi (Zona Vicfred-Ivorra). Tanmateix, tres de les basses inventariades corresponen a basses de purins i la quasi bé totes no presenten vegetació associada, fet que fa molt inviable la presència i/o reproducció d espècies d ocells. Algunes d aquestes basses poden ser important per a la reproducció d alguns amfibis com poden ser: el gripau corredor (Bufo calamita), gripau comí (Bufo bufo), la granota verda (Rana perezi) i la possible presència del tòtil (Alytes obstetricans) i la reineta (Hyla merdionalis). Biòtop urbà Aquest ambient es correspon amb els sector més antropitzats i urbanitzats, com són els nuclis de Guissona i Vicfred. En aquests indrets es pot observar ocells que estan ben adaptats a suportar la presència humana, com el pardal comú (Passer domesticus), l estornell negre (Sturnus unicolor), la cuereta blanca (Motacilla alba), el verdum (Carduelis chloris), el colom domèstic (Columba livia) i la garsa (Pica pica). Tot seguit es presenta un plànol amb la ubicació i l extensió dels diferents biòtops descrits, dins de l àmbit d influència del traçat (Veure núm. 5. Fauna i vegetació). Font: Elaboració pròpia en base a cartografia diversa i treball de camp. 1: Catàleg faunístic S ha elaborat una taula de probabilitat amb totes les espècies que poden estar dins de l àmbit d estudi i els seus voltants. S inclouen espècies que segons la seva distribució i requeriments ecològics probablement són presents a la zona d estudi. Codis emprats: EC (Estat de Conservació a Espanya segons el Libro Rojo de los Vertebrados de España (Blanco & González 1992). Les caselles en blanc correspon a espècies no incloses en el llibre o bé a espècies al lòctones introduïdes: Ex. Extingida E. En perill V. Vulnerable R. Rara Indeterminada K. Insuficientment coneguda O. Fora de perill NA. No amenaçada UICN (Estat de Conservació a Espanya segons les noves categories de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa): EX. Extingit. EW. Extingit en estat silvestre ESTUDI DEL MEDI PÀG. 49

58 CR. En perill crític EN. En perill VU. Vulnerable NT. Quasi amenaçada DD. Dades insuficients LC. Preocupació menor (no amenaçat). NE. No avaluada. Sensibilitat (Sensibilitat de l espècie, a partir de la categorització de la llei de protecció dels animals (Llei 3/1988, de 4 de març), i l Ordre de 23 de novembre de 1994 per la qual s amplia la llista d animals protegits. [Sensi] A - Espècie molt sensible B - Espècie sensible C - Espècie poc sensible D - Espècies declarades anualment en funció de la normativa de caça i pesca Llei 3/1988: Espècie protegida a Catalunya segons la llei de protecció dels animals (Llei 3/1988, de 4 de març), i l Ordre de 23 de novembre de 1994 per la qual s amplia la llista d animals protegits. Annex II. Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. R.D. 439/199: Espècie protegida a l Estat Espanyol (Real Decret 439/199, de 3 de març). Annex I. Espècies i subespècies catalogades en perill d extinció. Annex II. Especies i subespècies catalogades d interès especial. D.H.: Espècie protegida a Europa, segons la Directiva Hàbitat 92/43 aprovada per la CE el 21 de maig de 1992, i ampliada per la Directiva 97/62/CEE de 27 d octubre, que ha de ser objecte de mesures especials per conservar el seu hàbitat (Annex II, amb * es designen les espècies prioritàries) o bé està estrictament protegida (Annex IV). Si l espècie pot ser objecte de mesures de gestió (pesca o caça) aleshores figura a l Annex V. En el cas dels ocells es regeix segons la Directiva d Aus 79/49/CE, ampliada per la Directiva 91/294/CE, on a l Annex I surten les espècies que han de ser objecte de mesures de conservació de l hàbitat, a l Annex II les espècies caçables i a l Annex III les espècies comercialitzables. Berna: Espècie inclosa en el Conveni de Berna 82/72, relatiu a la Conservació de la Vida Silvestre i el Medi Natural a Europa. Annex II. Espècies estrictament protegides Annex III. Espècies protegides, que la seva explotació es regularà de tal forma que les poblacions es mantinguin fora de perill. Taula 3. Tipus de protecció per als amfibis i rèptils de l àmbit: Nom Vulgar Nom Científic EC UICN Sensi Bufonidae: Llei 3/1988 R.D. 439/199 Gripau corredor Bufo calamita NA LC D II II IV II Ranidae: Granota verda Rana perezi NA LC V III Rèptils (REPTILIA): Gekkonidae: Dragó comú Lacertidae: Llargandaix comú o ocel lat Sargantana ibèrica Sargantaner gros Colubridae: Tarentola mauretanica D.H Berna NA LC D II II III Lacerta lepida NA LC C II III Podarcis hispanica Psammodromu s algirus NA LC C II II III NA LC D II II III Serp blanca Elaphe scalaris NA LC D II II III Font: elaboració pròpia en base a l Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya. Pel que fa als ocells, la informació està basada en les dades de distribució i abundància publicades per l Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya, centrada en l àrea Valls del Sió-Llobregós, de la qual la zona d estudi en forma part. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 5

59 Imatge 17. Ubicació de l àrea protegida Valls del Sió-Llobregós respecte el traçat aproximat d estudi: Font: Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya, Taula 4. Tipus de protecció de les aus més abundants a la zona d estudi i el seu entorn: Nom Vulgar Falconidae: Xoriguer comú Phasianidae : Nom Científic EC UICN Sensi Falco tinnunculus Llei 3/1988 R.D. 439/199 D.H. Berna NA LC C II II II Perdiu roja Alectoris rufa NA DD II III III Columbidae : Xixella Tudó Tórtora turca Tórtora Columba oenas Columba palumbus Streptopelia decaocto Streptopelia turtur I DD II III NA LC II III NA LC D II II III V VU II III Strigidae: Xot Otus scops NA LC C II II II Caprimulgid ae: Enganyapas tors Apodidae: Falciot negre Meropidae: Abellerol Upupidae: Caprimulgus europaeus K LC C II II I II Apus apus NA LC D II II III Merops apiaster NA LC C II II II Puput Upupa epops NA LC C II II II Picidae: Picot verd Picus viridis NA LC C II II II Alaudidae: Cogullada vulgar Cogullada fusca Cotoliu Hirundinida e: Oreneta vulgar Turdidae: Rossinyol Galerida cristata Galerida theklae Lullula arborea Hirundo rustica Luscinia megarhyncho s NA LC D II II III NA LC D II II I II NA LC D II II I III NA LC D II II II NA LC D II II II Merla Turdus merula NA LC II III Sylviidae: Tallarol de Sylvia NA LC D II II II garriga cantillans Mosquiter pàl lid Paridae: Mallerenga blava Phylloscopus bonelli Parus caeruleus NA LC D II II II NA LC D II II II Mallerenga Parus major NA LC D II II II ESTUDI DEL MEDI PÀG. 51

60 carbonera Oriolidae: Oriol Oriolus oriolus NA LC D II II II Corvidae: Gaig Garrulus glandarius NA LC Garsa Pica pica NA LC Sturnidae: Estornell vulgar Passeridae: Pardal comú Fringillidae: Gafarró Verdum Emberizidae : Gratapalles Sturnus vulgaris Passer domesticus Serinus serinus Carduelis chloris Emberiza cirlus NA LC NA LC Font: elaboració pròpia en base a l Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya. NA LC III NA LC III NA LC D II II II S ha elaborat també un gràfic segons la probabilitat d abundància dels ocells presents. No obstant, cal remarcar que els mapes d índex d abundància reflecteixen la probabilitat (de a 1%) de detectar l espècie durant el període reproductor en cada quadrat UTM 1x1 km, amb un esforç de mostreig de dues hores de cens, la primera al març-abril i la segona al maig-juny. Atès que les anàlisis realitzades demostren que aquesta probabilitat d aparició està relacionada positivament amb la densitat real de les espècies, es parla de mapes d índex d abundància. Tot i que aquests mapes mostren la probabilitat de detectar l espècie en el període reproductor, cal tenir present que no sempre indiquen les zones de nidificació, ja que s hi inclouen les àrees de campeig dels reproductors i les localitats on es troben els individus no reproductors. Imatge 18. Índex d abundància de les principals aus a l àmbit d estudi i el seu entorn. % d'abundància Abellerol Cogullada vulgar Font: elaboració pròpia en base a l Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya. Cotoliu Enganyapastors Estornell vulgar Falciot negre Gafarró Gaig Garsa Gratapalles Mallerenga blava Mallerenga carbonera Merla Mosquiter pàl lid Oreneta vulgar Oriol Pardal comú Perdiu roja Picot verd Puput Rossinyol Tallarol de garriga Tórtora Tudó Xot Així mateix, es resumeix a continuació els resultats de l estudi detallat d afecció a l espai protegit Valls del Sió-Llobregós (Veure Annex III) : Durant el transsecte que es va realitzar, es van observar 759 exemplars d ocells corresponents a 39 espècies, en un recorregut total de 6,6km. L espècie més abundant a la zona d estudi va ser l estornell vulgar, si bé es concentrava en grans estols molt gregaris (es va observar un estol de 1 exemplars i un altre de 5 exemplars) i en relació a granges properes o nuclis rurals. Els falciots negres eren habituals sobrevolant tot el sector. Als camps de secà l espècie més habitual va ser l alosa vulgar, que ja començava a anar agregada en petits estols (el més gran de 6 exemplars). Altres ocells abundants als camps eren l oreneta vulgar, el cruixidells i finalment la cogullada vulgar. És remarcable l observació de 23 exemplars de capsigrany, si bé inclou tant adults com joves. Així mateix, també es va observar un mascle adult d Esparver cendrós entre Vicfred i la Masia d'hostalets, que seria l espècie més significativa per protecció i singularitat. La seva possible afecció dependrà de si durant el període d obres nia alguna parella en els camps de la rodalia. Aquest fet caldrà comprovar-lo en la temporada de cria de l any en qüestió. Grups d uns 17 exemplars de xoriguers petits es va poder observar varies vegades, en el petit tram que hi ha entre Millars i l'eix transversal. El dia es van observar uns 6 exemplars, utilitzant torres elèctriques, conductors, pals de telèfon i els seus cables com a posadors. En aquest sentit, al llarg del tram entre Millars i l'eix transversal hi ha una escomesa telefònica molt propera al traçat on s hi aturen i es llencen als camps a caçar des dels cables i pals, pel que són atrets molt a prop del traçat. Així, cal destacar l ús que en fan de les planes de cereals com a indret d alimentació durant la fase postreproductora. També es va poder observar un exemplar juvenil d astor i 3 d aligot comú en diferents indrets i dates dintre del transsecte. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 52

61 Taula 5 Grau de protecció dels mamífers més abundants a la zona d estudi i el seu entorn: Nom Vulgar Nom Científic EC UICN Sensi Llei 3/1988 R.D. 439/199 D.H. Berna Nom Vulgar Nom Científic EC UICN Sensi Gos domèstic Canis familiaris Llei 3/1988 R.D. 439/199 D.H. Berna Erinaceidae: Mustelidae: Eriçó fosc Erinaceus europaeus NA DD IV III Mostela Mustela nivalis NA DD III Fagina Martes foina NA LC III Soricidae: Toixó Meles meles K LC III Musaranya comuna Crocidura russula NA LC III Viverridae: Gat mesquer Genetta genetta NA LC V III Musaranya nana Suncus etruscus NA LC III Leporidae: Llebre europea Lepus europaeus NA NT III Felidae: Gat domèstic Felis catus Font: elaboració pròpia en base a l Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya. Conill Oryctolagus cuniculus NA LC 4.8 VEGETACIÓ I FLORA Gliridae: Introducció Rata cellarda Elyomis quercinus NA LC III Muridae: Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus NA LC Rata comuna Rattus norvegicus NA NE Ratolí domèstic Mus domesticus NA LC Ratolí mediterrani Mus spretus NA LC Arvicolidae: Segons la Memòria ambiental consultada del Pla Territorial de les Terres de Ponent, en el context català, un dels trets més rellevants de l àmbit territorial de les Terres de Lleida és la presència de terrenys suaument ondulats de caràcter semiàrid, corresponent a zones de la cubeta de la Depressió de l Ebre. Aquestes superfícies han estat compatibles amb el manteniment d unes comunitats faunístiques i botàniques pseudoestèpiques i de secà d alt valor natural. La zona d estudi es troba en un ambient típicament mediterrani, on la vegetació esperada seria la de terra baixa mediterrània. Tot i això, i degut al relleu suau, s ha configurat una transformació del paisatge antròpica, de manera que, gairebé tota la superfície, està ocupada per conreus de secà bàsicament cerealístics, i de forma més puntual, d oliveres i ametllers. Per tant, la vegetació natural es redueix a espècies ruderals i de bosquines situades als marges dels camins. La presència de formacions boscoses, tant de pinassa com de rouredes submediterrànies de roure valencià, es limita a les zones de més pendent i elevació, on el conreu del terreny no ha estat tan fàcil. Talpó comú Microtus duodecimcostatus NA LC Unitats de vegetació Canidae: Guineu Vulpes vulpes NA LC Les unitats de vegetació que s han trobat a la zona d estudi han estat: Camps de conreu de secà Pineda de pinassa ESTUDI DEL MEDI PÀG. 53

62 Roureda de roure de fulla petita Bosquina de garrigues i bardisses Bosquina A continuació es descriuen breument aquestes unitats vegetals. Camps de conreu de secà: Gran part de la superfície de la zona d estudi està coberta per camps de conreu de secà, on el cultiu predominant és el cerealístic. També, de forma puntual (principalment als marges de l inici del traçat actual LV-321), s ha trobat alguna parcel la de conreu arbori d oliveres (Olea europaea). Als marges de les diferents parcel les conreades s ha observat el cultiu d algun fruiter de secà, principalment l ametller (Prunus amygdalus) (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic). enfiladisses com la vidiella (Clematis flammula), la rogeta (Rubia peregrina ssp. peregrina), l'arítjol (Smilax aspera) i l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). Creixent enmig de la garriga s'hi pot trobar algun pi blanc, el romaní i altres plantes de la brolla i herbes dels Prats secs. Les garrigues ocupen vessants solells i relleus rocosos, en extensions normalment petites, allà on el bosc té dificultat per establir-se. Cal destacar que puntualment s ha observat, al llarg del traçat previst, zones amb abundància d espècies arbòries. Les espècies observades eren sobretot el roure martinenc (Quercus humilis) i l alzina (Quercus ilex). (Veure plànol núm. 5. Vegetació i fauna). Imatge 19. Situació de les diferents unitats de vegetació a l àrea d influència del traçat: Pineda de pinassa: Pinedes de pinassa, de densitat variable, que duen un estrat arbustiu integrat sobretot per plantes comunes també a les rouredes seques, i un d herbaci poc o molt clar en què no hi falten elements mediterranis. Roureda de roure de fulla petita: Boscos dominats pel roure valencià o per algun dels híbrids que hi estan emparentats, de fullatge poc dens, de manera que l estrat arbustiu és important, constituït sobretot per plantes adaptades a viure a mitja ombra. Al sotabosc s hi fan un bon nombre d espècies mediterrànies 8. Bosquina de bardissa i garriga: Les bardisses són conjunts vegetals amb una alçària entre 1 i 2,5 m, caracteritzats, sobretot, pel caràcter espinós de la majoria dels arbustos i de les lianes que els integren. Les bardisses no ocupen grans extensions, però poden formar llargues franges a banda i banda dels torrents, a les vores de camps de conreu o de camins i als talussos de les carreteres. En el cas de la zona d estudi, es forma la comunitat de bardissa als marges del traçat estudiat en algunes zones puntuals, amb arbustos amb punxes. La comunitat de bardissa trobada estava dominada per l esbarzer (Rubus ulmifolius), l aranyoner (Prunus spinosa), el garric (Quercus coccifera), la gatosa (Ulex parviflorus) i rosers silvestres (Rosa canina). Altres plantes presents serien l arítjol (Smilax aspera), com a planta enfiladissa i punxosa que acompanya a la bardissa, i de tant en tant apareix algun arbre entre la bardissa, com l ametller (Prunus amygdalus) o l olivera (Olea europaea). Per la seva banda, les garrigues són comunitats vegetals més baixes que les bardisses (d'entre,5 i 1,5 m), en què hi predominen els arbustos de fulla persistent i endurida (esclerofil les). L'arbust dominant acostuma a ser el garric (Quercus coccifera) el qual dóna nom a la comunitat. D'altres arbustos freqüents són l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), l'aladern (Rhamnus alaternus), el càdec (Juniperus oxycedrus) i el matapoll (Daphne gnidium). També hi viuen plantes Font: elaboració pròpia Valoració de la vegetació Directiva hàbitats Les unitats de vegetació Pineda de pinassa i Roureda de roure de fulla petita, segons l adaptació de la Directiva 92/43/CEE, estan considerades Hàbitats d Interès Comunitari (HIC). A continuació, s indica l hàbitat, amb el seu nom oficial que apareix a la Directiva en versió catalana, la seva presència a les Terres de Lleida respecte el territori català i, si és o no, prioritari. 8 Durant el treball de camp realitzat també s ha trobat dins d aquestes unitats individus de roure martinenc (Quercus humilis). ESTUDI DEL MEDI PÀG. 54

63 Taula 6 Hàbitats d Interès Comunitari: Imatge 2. Distribució dels Hàbitats d Interès Comunitari a la zona d estudi: HIC Codi Presència a les Terres de Lleida Prioritari Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) 924 > 2/3 del total català No prioritari Pinedes mediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) 953 No majoritària Prioritari Font: Cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge i Memòria ambiental del Pla Territorial Parcial de Terres de Lleida. L HIC Pinedes mediterrànies de pinassa es correspon amb l hàbitat de Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus, el territori ausosegàrric i les muntanyes mediterrànies septentrionals, a la llegenda de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya (escala 1:5). L HIC Rouredes ibèriques de roure valencià i roure africà es correspon amb Boscos de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa). Es mostra a continuació la situació d aquests dos hàbitats a la zona d estudi i posteriorment es realitza un breu resum així com la seva situació al conjunt català (Veure Plànol núm. 7 HICs). Font: elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH. Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) Tal com destaca la seva fitxa descriptiva al DMAH de la Generalitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge), aquests boscos han estat aprofitats intensament al llarg de segles, i molts han desaparegut substituïts per conreus o per pinedes de pinassa o, més rarament, de pi roig. A conseqüència de l abandonament de les explotacions forestals, poc rendibles, i a causa, també, dels grans incendis de les dècades passades, que han destruït moltes hectàrees de pineda, s està produint un lent procés de regeneració de la roureda potencial. La seva flora principal es detalla tot seguit, classificada segons si és dominant, abundant, significativa o secundària dins del conjunt de la comunitat vegetal. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 55

64 Taula 7. Flora principal segons els diferents estrats vegetals: Imatge 21. Distribució de l hàbitat a Catalunya: Font: DMAH de la Generalitat de Catalunya. Els indicadors d interès per a la seva conservació es detallen tot seguit: Font: Fitxes descriptives dels HIC del DMAH. La seva distribució dins del territori català es centra als Prepirineus centrals i territoris ausosegàrric i catalanídic central i meridional, tal com es pot observar a la imatge següent, amb una superfície total cartografiada de ha. Pinedes mediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) Aquest hàbitat ha estat sotmès a l aprofitament forestal. No es regenera fàcilment després d un incendi, ja que hi ha àrees cremades de fa temps no mostren cap indici de regeneració de la pinassa. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 56

65 Taula 8 Flora principal segons els diferents estrats vegetals de la comunitat: Els indicadors d interès per a la seva conservació es detallen tot seguit: Font: Fitxes descriptives dels HIC del DMAH. Es distribueix als Prepirineus i als territoris ausosegàrric i catalanídic central, fins a l alt Gaià. Arriba a l alta Garrotxa, i penetra un xic als Pirineus centrals i al territori catalanídic septentrional. Imatge 22. Distribució de l hàbitat a Catalunya: Espai d Interès Natural Aproximadament la meitat oest de la unitat de vegetació Camps de conreu, i part de la unitat Roureda de roure de fulla petita, pertanyen a l'espai de la vall del riu Llobregós inclòs en el P.E.I.N. Està situat al peu dels altiplans segarrencs, inclou una de les zones guixenques més característiques de la Depressió Central catalana. En sí mateix, pels afloraments de guixos constitueix un espai de notable singularitat geològica i botànica. Aquest espai forma part d'una unitat major de protecció, anomenada Valls del Sió-Llobregós que s'inclou dins de la xarxa europea Natura 2. Aquesta zona de guixos es el resultat del tancament de l'antiga mar eocènica que cobria la Depressió Central i que donà inici a la sedimentació oligocena. En aquesta cubeta interior es dipositaren grans masses de guixos que afloren el nucli erosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts. La zona guixenca considerada queda compresa pel territori delimitat al nord entre Sanaüja i Selvanera, i al sud entre Biosca i Talteüll. La vegetació pròpia d'aquests sòls guixencs són les timonedes gipsícoles continentals que actuen com a comunitats permanents sobre els afloraments de guix. Aquestes comunitats vegetals son florísticament molt interessants, riques en plantes ibèriques algunes d'elles molt rares a la flora catalana. A les zones assolellades on desapareixen els guixos, son freqüents les brolles calcícoles de romaní o petits fragments de carrascars. Els vessants obacs, de fort pendent, serven boscos de gran interès. Cal destacar la presencia de rouredes de fulla petita amb boix. Com a conclusió, cal dir que les àrees de major vulnerabilitat es concentren a la part nord i nord-est del traçat, ja que és on estan els dos tipus d hàbitats inclosos a la Directiva Hàbitats, principalment les Pinedes de pinassa que són prioritàries. (Veure plànol núm. 7 HIC). Sòl de valor natural i de connexió Al Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida) es protegeix la meitat oest del traçat, considerat sòl de valor natural i de connexió, que coincideix amb la part del territori que és PEIN i XN 2, tal com es pot observar a la següent imatge. Font: DMAH de la Generalitat de Catalunya. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 57

66 Estudi d impacte ambiental: Millora general. Nova carretera. Millora de l accessibilitat de Guissona amb l eix transversal, carretera C-25. Tram: 4.9 PAISATGE Imatge 23. Proteccions del Pla Territorial Parcial de Ponent: Introducció Segons la Llei 8/25 de 8 de juny de protecció, gestió i ordenació del paisatge, s entén com paisatge una àrea tal com la percep la col lectivitat, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció de factors geogràfics, naturals i humans. Aquesta llei té per objectiu fer compatible el desenvolupament econòmic i urbanístic amb la qualitat de l entorn, atenent als valors patrimonials, culturals i econòmics. El Decret 343/26 té per objecte el desenvolupament dels instruments que crea la Llei i, en particular, regular els procediments d aprovació dels Catàlegs del paisatge i d aprovació de les directrius de paisatge, per mitjà de les quals s integren en el planejament territorial i urbanístic les determinacions necessàries per executar les polítiques que l afecten. Consta de tres capítols. El capítol 1 tracta els Catàlegs del paisatge; el capítol 2 del reglament incorpora la regulació de l Estudi d Impacte, l Informe d Impacte i la integració paisatgística; finalment, el capítol 3 és el destinat al Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge. La zona d estudi de la nova carretera connecta el nucli de Guissona amb l eix transversal (C-25), a l altura de Pujalt. Està situada en gran part a la comarca de la Segarra i una petita àrea al límit amb la comarca de l Anoia. El paisatge de la zona es pot classificar segons dos tipologies diferents. Un medi típicament Solsonès, amb obagues de bosc de pi i roure, que s alterna amb camps de conreu, la part més humida; i la plana del riu Llobregós, zona de conreu de blat i ordi, que dóna pas a les guixeres dels altiplans d Ivorra, Palouet i Massoteres. La comarca de la Segarra presenta un paisatge obert, amb pocs obstacles visuals i de relleu molt suau, amb petits turons caracteritzats geomorfològicament, per un relleu tabular. El model humà ha portat a l aspecte actual del paisatge amb vastes àrees cultivades on predomina el conreu de cereals i fruiterar de secà amb l abancalament dels vessants. Font: Pla Territorial Parcial de Ponent ESTUDI DEL MEDI L àrea d estudi és una zona agrícola, amb els camps de conreu ocupant la major part de la superfície del terreny i constituint una matriu que engloba la resta d elements del paisatge. La presència d alguns boscos que formen clapes aïllades en els indrets menys aptes pel conreu trenquen aquesta continuïtat de cultius, formant globalment un mosaic agroforestal d interès ecològic. PÀG. 58

67 Imatge 24. Àmbit definit del paisatge estudiat: Imatge 25. Mur de pedra seca en conreu arbori de secà: Font: elaboració pròpia. Les feixes de conreu tenen els corresponents marges de pedra seca, que juntament amb les cabanes de volta, localment són elements històrics importants en l arquitectura rural (Veure apartat 4.1. Patrimoni historicoartístic). Els conreus de l àmbit d estudi són de cereals de secà i també d oliveres i ametllers (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic). Les construccions de pedra seca són un referent identitari a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l'olivera, la vinya, l'ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima. El procés d'aterrassament o en feixes dels terrenys en pendent per a habilitar-los per al conreu ha donat lloc a l'aparició del marge, estructura construïda per subjectar les terres i, a la vegada, "magatzem" de la pedra sobrera d'arrabassar els camps. La zona es caracteritza per ser, en major part, un terreny pedregós i calcari, cosa que ha propiciat la construcció de gran quantitat de feixes en els vessants de les muntanyes. En els terrenys planers s han construït parets seques amb l objectiu de delimitar propietats o impedir l entrada de bestiar. No tots els marges estan obrats seguint els mateixos criteris. La qualitat de la pedra a l'abast, l'alçada del marge i l'estil personal són factors que propicien l'aparició de variants estètiques i constructives. Cal destacar que els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel les, constitueixen també rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). Aquests murs s han fet amb les pedres naturals del lloc, en conseqüència les característiques paisatgístiques, formes, colors i textures, varien d un indret a un altre. D aquesta manera s ha aconseguit tradicionalment una perfecta integració en el paisatge del qual formen part de manera significativa. Font: elaboració pròpia El paisatge de la zona d estudi s ha caracteritzat seguint la metodologia proposada per la Direcció General d Arquitectura i Paisatge. En primer lloc, s han identificat i descrit unes unitats de paisatge irregulars i percentualment homogènies. Posteriorment, s han caracteritzat les qualitats paisatgístiques d aquestes unitats, per tal de poder valorar finalment el paisatge descrit en l àmbit d actuació Instruments de regulació del paisatge a les Terres de Lleida El juliol de 25 l Observatori del Paisatge va rebre l encàrrec per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques d elaborar el Catàleg de paisatge de Terres de Lleida. S ha consultat aquest Catàleg per tal de poder conèixer elements d interès pròxims a l àmbit d estudi. Així mateix, s han identificat les unitats de paisatge que s inclouen dins de l àrea d estudi. Aquest s emmarca dins de tres unitats diferents: la Vall del Llobregós, l Alt Sió i els Costers de la Segarra. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 59

68 Imatge 26. Unitats generals del paisatge a l àmbit d actuació: Imatge 27. Elements morfològics i singularitats: Tossal que estructura la trama agrícola: Font: Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida. Font: Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida. La unitat de la Vall del Llobregós està situada al nord-oest de l àmbit d estudi, caracteritzada per la presència del el PEIN Vall del riu Llobregós i l espai Xarxa Natura 2 Valls del Sió-Llobregós, així com per una ocupació densa de conreus de secà. L ocupació d aquests conreus es veu limitada per les zones on el guix és massiu i els conreus donen pas a la vegetació natural, integrada per timonedes i brolles gipsícoles, així com per un fort pendent. Cal destacar que tres quartes parts d aquesta unitat estan considerades com a corredor biològic. Finalment, convé destacar la fragilitat visual d alguns relleus com la serra Blanca, la serra de Els Comes i la serra del Montclar, així com la elevada fragilitat dins de l àmbit de la vall de Llobregós, per la importància que pren el primer pla visible amb certa continuïtat. La unitat de l Alt Sió es situa a la meitat oest de la zona d actuació, és un corredor biològic en bona part de la seva superfície i en l àrea nord es correspon amb l espai inclòs a la Xarxa Natura 2 Valls de Sió-Llobregós. Forma part del planell cerealístic de la Segarra, amb altiplans on predominen els cultius herbacis de secà, sobretot ordi i blat (89,2% de la seva extensió) i, per tant, té un grau de fragmentació i riquesa relativa molt baix. Aquest caràcter cerealista és l hàbitat idoni per a les espècies estèpiques de sisó i esparver cendrós, que viuen en espais oberts, amb vegetació baixa i dispersa. Hi ha doncs un domini agrícola, ondulat, vermellós i puntejat per peus llenyosos aïllats baixos. Com a valor natural es destaca les fonts del terme de Guissona, que fan que es conegui la vila com el doll de la Segarra, quedant dins de l àmbit d estudi la Font de l Estany. La part sud és la zona amb més fragilitat visual de la unitat, quedant fora de l àmbit d estudi. Com a element morfològic rellevant en destaca els tossals; i com a fons escènic de qualitat, el de la serra d Horta (Guissona) i el de Vicfred. Finalment, la unitat Costers de la Segarra es situa en un petit àmbit al sud de la zona d estudi. La parcel lació present conforma patrons característics amb fons de vall (parcel les abancalades) i planes elevades (amb parcel les més àmplies). L alternança de textures vegetals fines i granulades en harmonia amb la suau topografia conforma patrons de línies corbades. Tot i tenir un 78% de la superfície amb una bona o moderada aptitud agrícola, hi ha àrees amb risc d erosió, fet que històricament ha comportat la construcció de bancals amb pedra seca. La fragilitat visual d aquesta unitat és molt variada, sent elevada a les carenes amb una exposició elevada, sobretot al sud, i el primer nivell de les terrasses, ocupades per conreus. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 6

69 Imatge 28. Afectació de l itinerari paisatgístic núm.11: Portal-Ivorra-Tora: Imatge 29. Sender de Gran Recorregut del Llobregós: Font: Font: Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida Identificació de les unitats de paisatge a l àmbit del projecte Finalment, els principals impactes paisatgístics a l àmbit d estudi, descrits pel Catàleg de les Terres de Lleida, venen definits per la fragilitat visual, per ser una zona amb una alta exposició visual, així com per les propostes de parc eòlic i noves infraestructures i serveis en forma de zona industrial que hi ha per les tres unitats paisatgístiques del seu entorn. D altra banda, cal destacar la proximitat de l àmbit d estudi al GR Vall del Llobregós, amb 65 km de longitud. Té el punt de partida i arribada a la població de Torà. És un sender on s alternen boscos, rieres i camps de conreu, així com una gran quantitat de patrimoni arquitectònic. S hi diferencien dues zones delimitades per les serres de l Aguda i Pinós. Al nord, amb un medi típicament Solsonès, hi predominen les obagues de bosc de pi i roure alternats amb camps de conreu i s hi concentra també la major part de masies, camins i fonts. En canvi, al sud el paisatge és típicament segarrenc. La plana del riu Llobregós, zona de conreu de blat i ordi, dóna pas a les guixeres dels altiplans d Ivorra, Palouet i Biosca. Tot i això, la ruta encara no està homologada per la FEEC (Federació d Entitats Excursionistes de Catalunya). S ha zonificat el paisatge actual en unitats segons la importància relativa de les cobertes del sòl, les zones de més pendent i la distribució humana a la zona. Els conreus herbacis de secà ocupen aproximadament el 8% de la superfície. La distribució d algunes tessel les marginals (les bosquines i matollars), amb una superfície molt poc extensa, genera un cert patró de diversitat i fragmentació pel que fa als usos del sòl. Els fruiters de secà, cultiu molt menys abundant que el cerealístic, i les pinedes i rouredes intercalades en aquesta matriu, aporten un valor afegit al paisatge (matriu agroforestal comentada anteriorment). Així mateix, hi ha els nuclis urbans de Guissona i Vicfred, que s han diferenciat alhora de definir unes unitats de paisatge. Les unitats de paisatge identificades dins de l àmbit es corresponen amb les següents tipologies: - Altiplà agrícola de secà, amb les subunitats arbori i cerealístic, amb edificacions aïllades. - Zones boscoses denses de pinedes i rouredes (zona nord de l àmbit, en àrees de més pendent). - Conreus cerealístics en feixes, situats a la zona nord de l àmbit, amb pendent. - Àrea urbana i industrial (nuclis de Guissona i Vicfred). ESTUDI DEL MEDI PÀG. 61

70 Imatge 3. Unitats homogènies de paisatge dins de l àmbit d estudi: Imatge 32. Distribució humana a la zona. Font: elaboració pròpia en base a cartografia 1:5 i treball de camp. Font: elaboració pròpia en base a cartografia 1:5 i treball de camp. Imatge 31. Presència de zones boscoses en les àrees de màxim pendent. Font: elaboració pròpia en base a cartografia 1:5 i treball de camp. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 62

71 4.9.4 Components generals del paisatge dins de l àmbit d actuació COMPONENTS DEL PAISATGE Component Identificació en el paisatge 9 Descripció Factors físics o abiòtics GEOMORFOLOGIA Estructura bàsica del paisatge: Formes de relleu tabular. Aquest tipus de relleu és el principal configurador del paisatge de la zona d estudi, atorgant-li la seva estructura bàsica, juntament amb els bancals i feixes de pedra seca en zones amb més pendent per poder conrear la terra. Les línies de canvi de relleu, en forma de lleugers canvis de pendent, juguen un paper important en la geometria de l estructuració de l activitat agrícola i en la configuració de la imatge i el grau de capacitat visual que se n pot apreciar. GEOLOGIA Al llarg de la zona d estudi, la geologia dominant és sobretot margues, calcàries grises i lutites, i en menor mesura, margues i calcàries margoses i còdols angulosos heteromètrics amb matriu llimosa-argilosa, situat al nord de l àmbit i en la zona de més pendent. 1 9 S ha realitzat treball de camp (veure Annex VI. Reportatge fotogràfic) 1 Informació obtinguda de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 63

72 Component Identificació en el paisatge 11 Descripció Curs fluvial proper: el Llobregós (límit N), afluent del Segre. CURSOS HÍDRICS Hi ha diferents afluents d aquest riu que neixen molt pròxims a l àmbit d estudi. Aquests són, d oest a est, els torrents Massoteres, Palou la Rasa, Ivorra i Magrà, aquest últim és el que neix més pròxim a l àmbit d estudi (NE). Els hàbitats que dominen en aquests cursos fluvials són les rouredes, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. Factors biòtics Hàbitats d Interès Comunitari: - Roures ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis). No prioritari. - Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii): Prioritari MASSES DE VEGETACIÓ Camps dedicats al cultiu de cereals i d oliveres. Vegetació ruderal i bosquines al marge dels camins rurals. D altra banda, a la Vall del riu Llobregós, PEIN proper a l àmbit d estudi, s hi troba la vegetació pròpia d ambients guixencs, timonedes gipsícoles continentals, unes formacions baixes i esclarissades. A les zones més deprimides, on la capa del sòl és més fonda, s hi troba carrascars als solells i rouredes amb boix a les obagues més fresques. A la vora del riu s hi conserva retalls del bosc de ribera S ha realitzat treball de camp (veure Annex VI. Reportatge fotogràfic) 12 Informació obtinguda dels panells informatius de l EIN Vall del Riu Llobregós. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 64

73 Component Identificació en el paisatge 13 Descripció La fauna de la zona d estudi es basa en les espècies típiques d ambients de camps de cultiu i masses arbòries de rouredes i pinedes (petits mamífers, rosegadors, petits ocells, amfibis i rèptils). FAUNA Cal destacar que els hàbitats agrícoles de cereals tenen una gran diversitat de fauna, destacant sobretot el cas dels ocells. Aquest fet és degut tant per l alimentació, abundància d aliment en forma de gra i insectes, com per cria i per l hivernada 14. Factors socioculturals o antròpics Matriu agrícola de secà, tant de cereals com d oliveres i ametllers, amb clapes de bosc aïllat i no molt extenses. Presència de feixes de conreus, amb estructura parcel lària i delimitades per murs de pedra seca, que amb les cabanes de volta, són un element històric i paisatgístic molt important en l arquitectura rural. TRAMA AGRÍCOLA El caràcter agroforestal és degut bàsicament a la morfologia particular del relleu, organitzada en estructures lineals. Als punts més baixos, al llit de la vall, se situa l ús agrícola que s estructura a través de suaus abancalaments de murs de pedra seca. L ús agrícola intentà colonitzar també els pendents de la vall de manera que es van realitzar terrasses. En últim terme, les zones més elevades estan ocupades per masses lineals de vegetació arbòria, majoritàriament pinedes i rouredes. 13 S ha realitzat treball de camp (veure Annex VI. Reportatge fotogràfic) 14 Informació i fotos obtingudes dels panells informatius de l EIN Vall del Riu Llobregós. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 65

74 Component Identificació en el paisatge 15 Descripció IMPLANTACIONS URBANES Nuclis urbans i poblament dispers. Un model urbà molt disseminat en el territori, amb construccions d ús agrícola aïllades i masos. Nuclis de població dins de l àmbit d influència de la zona d estudi: Guissona i Vicfred. Infraestructures i serveis existents: infraestructures viàries i línies elèctriques. INFRAESTRUCTURES Els pòsters de telefonia són importants per a la fauna. 15 S ha realitzat treball de camp (veure Annex VI. Reportatge fotogràfic) ESTUDI DEL MEDI PÀG. 66

75 4.9.5 Caracterització de les diferents unitats de paisatge Es caracteritza la qualitat de les diferents unitats de paisatge (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic) en base a tres aspectes diferents. El primer és la qualitat primària, és a dir, l anàlisi dels elements visuals: forma, línia, textura i color de cada unitat determinada, i segons la seva incidència visual. En segon lloc, s estudia la qualitat secundària, en referència al valor intrínsec del paisatge. Finalment, s analitza la qualitat terciària, segons la resposta que un paisatge dóna davant d una determinada actuació. A la taula següent es defineixen els conceptes utilitzats per tal d estudiar la qualitat del paisatge. Aspecte estudiat Característica Esquema teòric Definició FORMA És el volum dels objectes que apareixen al paisatge. Les característiques territorials que generalment afecten més aquest atribut visual són la geomorfologia, la vegetació i els miralls d aigua. El relleu accentua la forma. Qualitat primària LÍNIA La línia defineix i orienta un paisatge i està determinada pels múltiples punts de separació existents entre els colors, les formes i les textures. Representa els elements continus presents en la imatge en forma de traços, franges, contorns o perfils (horitzó, trama parcel lària, etc.). Pot ser horitzontal, vertical, ondulada i trencada. TEXTURA La textura és el resultat de la integració de formes o de colors d una superfície més o menys contínua, que es perceben com a irregularitats internes. COLOR - És l element que es capta amb més intensitat. No és un element fix ni homogeni, ja que canvia segons la lluminositat i les estacions de l any. És la principal propietat visual d una superfície. Qualitat secundària VALOR INTRÍNSEC - Anàlisi dels diferents elements del paisatge existents, tant naturals com artificials. Es pot estudiar els valors estètics, ecològics, productius, històrics, d ús social i simbòlics i identitaris. Qualitat terciària FRAGILITAT - Capacitat del paisatge de resultar alterat pels canvis que en ell es produeixen. Es contemplen els factors biofísics, els factors perceptius de l entorn, els caràcters històric- culturals i els elements d accessibilitat. CAPACITAT D ABSORCIÓ - Capacitat del paisatge per absorbir visualment l alteració conservant la seva integritat. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 67

76 - Altiplà agrícola de secà, amb les subunitats arbori i cerealístic amb edificacions aïllades. Altiplà agrícola de secà cerealístic Característica Descripció Identificació en el paisatge Qualitat primària FORMA La forma del paisatge d aquesta unitat és caracteritza geomorfològicament per un relleu tabular en què els sediments estan superposats en capes horitzontals. El sòl no urbanitzable es composa de camps de cultiu de secà i masies disseminades. És el paisatge dominant a l àmbit, amb extensions planes de conreus cerealístics. LÍNIA S observa grans extensions planes de conreus, amb un horitzó molt ben definit, el que permet veure la silueta del sòl contra el seu fons escènic, el cel. Cal destacar la fragilitat d aquest element lineal horitzontal, el qual només està seccionat per les figures arbrades, que fan de línia divisòria entre les diferents parcel les conreades. Un altre element lineal destacable són els diferents camins rurals, que també fan de divisors entre les parcel les així com la funció de fer-les accessibles. TEXTURA Dominen els camps de conreu de textura més o menys fina i uniforme, amb petites irregularitats més abruptes produïdes pels arbres que separen les diferents parcel les cultivades. Destacar aquí els elements puntuals amb detall, com són la presència d edificacions aïllades, algunes de les quals són les cabanes de pedra seca. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 68

77 Característica Descripció Identificació en el paisatge COLOR És notable l alternança de colors que al llarg de l any es produeix en el secà cerealístic. A la primavera les terres apareixen verdes, daurades al començament d estiu, i la resta de l any, cendroses. La coloració quan s ha dut a terme treball de camp està composta per colors càlids, de tonalitats marrons, derivades dels conreus llaurats, així com dels camins rurals presents. De la mateixa manera, les rengleres d arbres que separen les diferents parcel les produeixen un contrast cromàtic, amb tonalitats de verd diferents. Qualitat secundària Valor estètic per la varietat cromàtica estacional i la nitidesa del fons escènic (la línia de l horitzó), valor històric per l estructura parcel lària i els seus límits (amb alineacions arbòries en molts dels marges). Aquestes fileres d arbres són els obstacles visuals que més incideixen en la configuració de la línea de l horitzó. VALOR INTRÍNSEC També destaca el valor productiu i l ecològic, per ser un hàbitat molt important principalment per a les aus estèpiques. Així mateix, l arquitectura rural que comprèn aquest paisatge també té un gran valor simbòlic -identitari, especialment els murs de pedra seca i les cabanes. Els espais agrícoles de secà esdevenen un referent identitari pel seu paisatge característic i singular, que depèn de la morfologia i la configuració espacial de la seva parcel lació i de la seva disposició relativa d elements vegetals o construïts. Qualitat terciària FRAGILITAT i CAPACITAT D ABSORCIÓ Una topografia complexa i unes estructures geomorfològiques tancades augmenten la capacitat d'absorció visual, ja que es redueix el nombre de punts des dels quals es pot veure el paisatge, redueix la conca visual. A la unitat d estudi aquesta situació no es dona, tenint una conca visual àmplia (morfologia planera) i sense masses importants de vegetació que puguin contribuir a un efecte pantalla, a més a més, és un tipus d agricultura tradicional. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 69

78 Altiplà agrícola de secà arbori Característica Descripció Identificació en el paisatge Qualitat primària FORMA Aquesta unitat no és dominant a l àmbit d estudi, però s ha volgut descriure per ser significativament diferent a la resta d unitats, principalment pel que fa a la textura i les línies. Està ubicada a la zona més pròxima al nucli de població de Guissona, paral lela al traçat d estudi. Consta de conreus arboris de secà d oliveres i ametllers. LÍNIA S observen les línies dels marges de pedra seca, separant les diferents parcel les. També destaca la vora ondulada que formen les siluetes arrodonides dels diferents arbres contra el seu fons escènic, el cel. Finalment, al estar paral lels al traçat definit, la carretera ja existent és un element lineal que actua de vora de la unitat. Com a element configuratiu del paisatge d aquesta unitat, també cal remarcar el tipus de cultiu, amb els arbres arrenglerats en fileres, introdueixen elements lineals nous al paisatge. TEXTURA Destaca els arbres cultivats, que formen una textura irregular en forma d elements puntuals i de formes arrodonides. Així mateix, la textura del sòl llaurat, de gra groller, també s aprecia si es mira a una distància no molt llunyana. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 7

79 Característica Descripció Identificació en el paisatge COLOR Colors clars dels marges que separen les diferents parcel les, degut a la litologia sedimentaria de la zona de margues i guixos, que contrasta amb el verd fosc de les oliveres. En el cas dels ametllers, contrast cromàtic molt intens entre les estacions, on a l hivern hi dominen els colors de tons marrons, amb les branques sense fulles, i a la primavera s observen colors vius amb les flors. Qualitat secundària VALOR INTRÍNSEC Valor estètic per l elevada varietat cromàtica estacional, valor històric per l estructura parcel lària i els seus límits (amb marges de pedra seca delimitant les parcel les) i elevat valor productiu, per l oli d oliva de gran qualitat i les ametlles. A més a més, aquest paisatge té un gran valor simbòlic-identitari, especialment per la presència de murs de pedra seca. Qualitat terciària FRAGILITAT i CAPACITAT D ABSORCIÓ Una topografia complexa i unes estructures geomorfològiques tancades augmenten la capacitat d'absorció visual, ja que es redueix el nombre de punts des dels quals es pot veure el paisatge, redueix la conca visual. A la unitat d estudi, gràcies a l abundant presència de masses arbòries, poden contribuir a un efecte pantalla. Tot i això, la morfologia és més o menys planera i el tipus d agricultura és tradicional. També cal no oblidar la presència actual d elements discordants respecte el típic paisatge arbori de secà, com serien les línies elèctriques i la carretera per on ha de passar el traçat estudiat, el qual divideix ja les parcel les, amb murs de pedra seca que separen la carretera de la parcel la. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 71

80 - Zona boscosa de pinedes de pinassa i rouredes de roure de fulla petita, situada en els punts de màxima pendent. Zona boscosa Característica Descripció Identificació en el paisatge Qualitat primària FORMA Aquesta unitat té una forma voluminosa important degut a la presència de les copes dels arbres, juntament amb la geomorfologia de la zona, ubicat generalment en zones de màxima elevació, contribuït a l efecte visual de forma arrodonida LÍNIA S aprecia una línia vertical clarament delimitada en el límit de les diferents clapes boscoses que hi ha paral leles al llarg del recorregut del traçat, al nord. Així mateix, la copa dels arbres conforma una línea ondulada amb l horitzó. TEXTURA A certa distància es percep les diferents masses forestals com una superfície més o menys continua amb irregularitats produïdes per l agregació de les copes dels arbres. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 72

81 Característica Descripció Identificació en el paisatge COLOR S observa unes varietat cromàtiques verdoses constants, de tonalitats més aviat fosques, fruit de les fulles dels arbres, que en el cas d algunes rouredes (Quercus humilis) les tonalitats són marronoses a la tardor-hivern i pel que fa a la resta de rouredes són estacionals per ser arbres caducifolis. Qualitat secundària VALOR INTRÍNSEC Valor ecològic per ser hàbitats d interès comunitari. Així mateix, la unitat engloba un patró de boscos mixtes perennes (pinedes), caducifolis (algunes rouredes) i pubescents (Quercus humulis). Aquest patró es valora pel canvi cromàtic intens i estacional i per la diferència de textura que això significa entre les dues categories d arbres durant l any. Qualitat terciària FRAGILITAT i CAPACITAT D OBSERVACIÓ Al ser una unitat homogènia, amb una elevada densitat de masses arbòries, qualsevol actuació en el si de la unitat comportaria una modificació important del paisatge pre-operacional. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 73

82 - Conreus cerealístics amb terrasses, ubicats en zones de pendent al voltant del traçat previst. Conreus cerealístics aterrassats o en feixes Característica Descripció Identificació en el paisatge Qualitat primària FORMA La característica que afecta més aquest atribut visual és la geomorfologia. El relleu tabular té unes formes marcades i integrades al paisatge que l accentuen. LÍNIA S observa una línia ondulada, que ressegueix el contorn de les terrasses i fa de límit de les diferents parcel les. Així mateix, la pròpia pendent de la vall on estan ubicades les terrasses provoca que els arbres que estan situats en aquesta zona defineixin una línia vertical amb el fons escènic. TEXTURA És una textura fina, proporcionada pels conreus cerealístics, amb components irregulars en les feixes, depenent de si tenen més o menys quantitat de vegetació associada. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 74

83 Característica Descripció Identificació en el paisatge COLOR Són colors càlids, de tons marrons, ja que els camps estaven llaurats durant el treball de camp, que, per tant, canvia al llarg de l any, acompanyats de tonalitats més verdoses en les feixes que separen les parcel les i que estan situades en les zones de canvi de pendent, per la presència d arbusts i matollars. Qualitat secundària VALOR INTRÍNSEC Destaca el patró nítid d aquesta unitat, com a conreus de secà amb pendents, amb una formació paisatgística pròpia, les peces de terra de conreu en forma de terrassa, construïdes amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs, com a valor simbòlic i identitari. Té també un valor estètic per la forma, la diversitat, les proporcions entre les feixes i els conreus, la textura i les terrasses, com a elements configuratius de valor estètic d un paisatge agrícola. Destaca la combinació harmònica de l eix agricultura-natura (mosaic agroforestal), ja que aquesta unitat té adjacents les clapes boscoses. Cal no oblidar el valor històric per la presència de murs de pedra seca i el valor productiu. Qualitat terciària FRAGILITAT i CAPACITAT D ABSORCIÓ La presència de factors històric-culturals, els murs de pedra seca, fa que aquests actuïn com a punts d atracció, és a dir, focalitzen la visió cap a ells i el seu entorn, augmentant per tant la fragilitat visual del paisatge que els contenen o estan pròxims a ells. A més, es situen en un punt de conca visual àmplia. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 75

84 - Àrea urbana i industrial (masos, cabanes, magatzems, granges i nuclis de Guissona i Vicfred). Àrea urbana i industrial Característica Descripció Identificació en el paisatge Qualitat primària FORMA Aquesta unitat es centra en els nuclis de Guissona i Vicfred principalment, ja que són les dos poblacions que estan adjacents a l àmbit d actuació. La característica principal d aquesta unitat són les edificacions, les quals no acostumen a tenir més de quatre pisos i són majoritàriament en forma de cases de dos pisos. LÍNIA La línia horitzontal donada per l alçada dels edificis és la que s aprecia a l horitzó, la qual contrasta amb el seu fons escènic. TEXTURA Textura rugosa degut a les taulades de les construccions amb irregularitats fruit de la presència d espais verds. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 76

85 Característica Descripció Identificació en el paisatge COLOR Colors molt diversos. Tanmateix, dominen els colors clars propis de la litologia de la zona. Qualitat secundària VALOR INTRÍNSEC Pel que fa als nuclis urbans es pot considerar que tenen un valor estètic per ser un patró d estructures lineals d assentaments urbans, d aspecte compacte. A les rodalies d aquests nuclis de població hi ha zones on els antics cultius han estat substituïts per indústries agropecuàries que formen una mena de corona periurbana als afores, observable sobretot en el cas de Vicfred. Així, les immediacions de les poblacions van substituint paulatinament l ús agrícola tradicional per la ramaderia industrial. Qualitat terciària FRAGILITAT i CAPACITAT D ABSORCIÓ És una unitat molt heterogènia i per tant, amb una capacitat d absorció elevada. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 77

86 4.9.6 Anàlisi de les conques visuals Imatge 33. Conques visuals segons els tres horitzons Per finalitzar l apartat de caracterització del paisatge pre-operacional, s ha dut a terme una determinació de conques visuals, per tal d analitzar els factors de visibilitat. Basat en un treball de camp bàsic, s han identificat els principals observatoris permanents en què serà visible l actuació (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic): - Nucli urbà de Guissona - Nucli urbà de Vicfred - Nucli urbà d Ivorra Com a primera aproximació, s han definit uns horitzons, com a distàncies des de les quals veus la infraestructura. El primer horitzó, o horitzó social, de 3 metres de distància, representa la distància a la que l ull humà encara distingeix formes però sense arribar a percebre detalls. El segon horitzó, o de nivell mig, de 3 fins a 3 metres, representa la distància a la que l ull humà encara distingeix formes però sense arribar a percebre detalls. Finalment, el tercer horitzó o de nivell límit, fins a 3 km de distància, on l ull humà encara és capaç d entendre l espai organitzat. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 78

87 Font: elaboració pròpia aplicant tecnologia SIG (Sistemes d Informació Geogràfica) Traçat dividit en trams ESTUDI DEL MEDI PÀG. 79

88 Amb aquests horitzons definits, i complementat amb el treball de camp, s han identificat els observatoris permanents més sensibles, situats a la següent figura. Imatge 34. Ubicació dels punts d observació escollits. Taula 9 Fitxes dels diferents observatoris Nom de l observatori: Guissona Vista de l observatori: Nom de l observatori: Vicfred Vista de l observatori: Font: elaboració pròpia en base a cartografia 1:5. Nom de l observatori: Ivorra Vista de l observatori: Font: elaboració pròpia ESTUDI DEL MEDI PÀG. 8

89 4.9.7 Valoració del paisatge descrit Introducció La valoració del paisatge s avalua a partir de la definició i caracterització de les unitats de paisatge que s ha dut a terme a l apartat La fragilitat paisatgística de cada unitat es valora en relació amb la proposta, definida com la susceptibilitat del paisatge a veure alterat els valors identificats per l efecte paisatgístic produït per l actuació. Els factors que s han tingut en compte, entre d altres, són l abast de la conca visual, l accessibilitat, el grau de freqüentació per la població, la capacitat d emmascarament de la vegetació, les edificacions o la presència d elements discordants. La valoració permet l establiment d una escala comparativa dels valors de les diferents unitats paisatgístiques, amb la finalitat d analitzar posteriorment l impacte que es pugui ocasionar, aquesta valoració està feta en funció de l actuació proposada, és a dir, el traçat de la carretera, gran part del qual resseguirà un camí ja existent. Taula 1 Valoració de cada unitat en funció de la visibilitat, qualitat visual i fragilitat Unitat S ha realitzat un inventari dels béns culturals presents inventariats a l àmbit d estudi que ha constat de dos fases (Veure Annex VIII. Consultes realitzades): Consulta de cartes arqueològiques i bases de béns arquitectònics documentats a l Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Catalunya (Servei d Arqueologia i Paleontologia de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), dels termes municipals afectats per aquesta obra d infraestructura viaria: Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana i Ivorra (la Segarra), Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra i Pujalt (l Anoia). Verificació de camp dels diferents jaciments, i prospecció superficial de tot l àmbit del projecte com a noves zones d ocupació prevista. Tasques que han efectuat Roser Pou Calvet i Miquel Martí Rosell, i les presenten en aquest estudi tècnic. La informació obtinguda es reflecteix sobre un plànol topogràfic a escala 1:5 (Veure plànol núm.18 Patrimoni cultural), dividida en Jaciments Arqueològics (J.A.), elements del Patrimoni Arquitectònic de caràcter historicoartístic (P.A.). Edificis i/o construccions localitzats durant la realització de la prospecció superficial que podrien tenir certa rellevància històrico-arquitectònica, que no es troben catalogats a l Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o a cap catàleg municipal, que s han determinar amb les sigles (E.D.) (Edifici rellevant Determinat), i recursos culturals de caràcter civil. Després de realitzar, tant la recollida de dades, com la comprovació i avaluació sobre el terreny, es presenten en aquest estudi tot un seguit de mesures a prendre per tal de preservar el possible impacte negatiu que pogués tenir aquesta obra d infraestructura sobre el Patrimoni Cultural. VALORACIÓ Altiplà agrícola de secà Clapes boscoses Conreus amb terrasses en pendent Àrea urbana i industrial Resultats Visibilitat Alta Baixa Mitjana Alta Qualitat visual Alta Mitjana Alta Baixa Fragilitat visual Alta Alta Alta Baixa S han documentat 2 elements del patrimoni arqueològic i arquitectònic amb la qualificació de béns culturals d interès nacional (BCIN), en els entorns de la zona afectada per el futur traçat: BÉNS CULTURALS INTERÈS NACIONAL Núm. Nom de l Element i Municipi Cronologia Descripció Font: elaboració pròpia. BCIN 1 Iesso, Guissona. Ibèric segle IV ac. Romà (5 ac. 476 dc.) L antiga ciutat romana de Iesso. 4.1 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC BCIN 2 Obra de Fluvià, Guissona. Iberoromà (15 ac. 476 dc.) Medieval i Modern. Restes d un edifici d estil Gòtic. Al seu entorn es documentaren restes ibèriques i romanes. El contingut d aquest apartat ha estat extret de l annex IV d aquest Estudi d impacte ambiental. Proper al traçat projectat es localitzen els 8 Jaciments Arqueològics : JACIMENTS ARQUEOLÒGICS Núm. Nom del Jaciment i Municipi Cronologia Descripció J.A. 1 L Auditori, Guissona. Calcolític Balma aprofitada com a lloc d enterrament. J.A. 2 Camí vell de Guissona, Guissona. Romà i Medieval. Camí tradicional que discorre en sentit nord sud entre els Plans de Bellvei i el TM de Guissona. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 81

90 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS Núm. Nom del Jaciment i Municipi Cronologia Descripció J.A. 3 Torre Aumedes, Guissona. Romà (5 ac. 3 dc.) J.A. 4 Les Ivorres, Ivorra. Edat del Bronze Ferro Ibèric (9 3) J.A. 5 Font de Santa Maria, Ivorra. Ferro Ibèric (2 5 ac.) Documentació de ceràmiques romanes en superfície localitzades el 199 durant una prospecció superficial. Documentació de materials ceràmics en superfície. Documentació de materials ceràmics en superfície. J.A. 6 Necròpolis de Santa Maria, Ivorra Medieval (8 1299) Documentació de diferents tombes realitzades amb lloses. J.A. 7 J.A. 8 Cal Quec I, Castellfollit de Riubregós. (Foto 8) Cal Quec II, Castellfollit de Riubregós. Ferro Ibèric i Romà (2 ac. 476 dc.) Ferro Ibèric i Romà (2 ac. 192 dc.) i Medieval (8 115) Documentació de materials ceràmics en superfície. Documentació de materials ceràmics en superfície. Finalment, al treball de camp realitzat pels arqueòlegs, s han identificat 19 construccions i/o edificis rellevants no catalogats: ELEMENTS RELLEVANTS NO CATALOGATS Núm. E.D. 1 Descripció Creu de terme de la plaça del mil lenari. E.D. 2 Font del Piteu/Font de Sant Pere, de l any E.D. 3 E.D. 4 E.D. 5 E.D. 6 E.D. 7 Cobert d obra de maçoneria, pedres lligades amb morter de calç. Cabana de volta sota marge. Fita Cabana de volta, barraca. Cabana del Pastor. Cobert d obra de maçoneria. Cobert del Brufi. Pel que fa als Jaciments Paleontològics, no es té constància de l existència de cap element que puguin veure s afectats a la zona d estudi. A l Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, s han documentat 14 edificis i/o elements inventariats i protegits propers a la zona del traçat, que es podrien veure afectats : ELEMENTS INVENTARIATS DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC Núm. Nom de l Element i Municipi Cronologia Descripció P.A. 1 Ermita de Sant Pere dels pastors de Guissona, Guissona. (Foto 9) Segles XIII - XVIII Ermita d estil romànic. P.A. 2 Pont de Santa Llúcia, Guissona. (Foto 1) Finals del segle XIX Obra d estil Popular amb un arc de mig punt adovellat. P.A. 3 Font de l Estany, Guissona Inicis del segle XIX. Obra d estil Popular, espai en un parc infantil. E.D. 8 E.D. 9 E.D. 1 E.D. 11 E.D. 12 E.D. 13 E.D. 14 E.D. 15 E.D. 16 E.D. 17 E.D. 18 E.D. 19 Cobert d obra de maçoneria, pedres lligades amb morter de calç. Fita Cementiri de Vicfred. Restes d un cobert d obra de maçoneria. Construcció de pedra seca. Cobert construït amb pedra seca. Cabana del Meix. Cobert molt reformat. Mas junt als Hostalets. Pou dels Hostalets. Era del Salvadoret, construcció en pedra seca. Cobert del Salvadoret, construcció en pedra seca Cobert d obra de maçoneria. Cabana del Ros. P.A. 4 P.A. 5 Església parroquial de Sant esteve de Vicfred, Sant Guim de la Plana. (Foto 11) Castell de Vicfred, Sant Guim de la Plana. (Foto 12) Segles XVI i Finals del XIX. Segles XI i XVI - XVI. Obra d estil Popular. Edifici d estil Romànic i Barroc. Arran de la prospecció arqueològica realitzada, cal assenyalar que a la zona d estudi es troba la Zona del Pla de Santaeulària, la qual conté materials arqueològics susceptibles d indicar l existència d un jaciment (codi Z.E.A. 1). P.A. 6 Hostalets, Ivorra. (Foto 13) Segle XVIII - XIX. Obra d estil Popular, localitzat en una cruïlla de camins. P.A.7 Font de la Figuera, Ivorra. Segle XVIII. Obra d estil Popular Conclusió P.A. 8 Fonts de Santa Maria, Ivorra. Segle XVIII. Obra d estil Popular. P.A. 9 Cabana de volta del Cunye de Viver, Ivorra. Segles XIX - XX. Obra d estil Popular. P.A. 1 Santuari de Santa Maria d Ivorra, Ivorra Segles XVII - XVIII. Edifici d estil Barroc. P.A. 11 Moli del Paredador, Ivorra. Segle XIV - XIX. Obra d estil Popular P.A. 12 Cal Millars, Castellfollit de Riubregós. (Foto 14) Segles XVI - XVII Obra d estil Popular. P.A. 13 Cal Quec, Castellfollit de Riubregós. (Foto 14) Segle XVII. Obra d estil Popular. P.A. 14 Ca l Escura, Calonge de Segarra. (Foto 15) Segle XVII. Obra d estil Popular. La prospecció superficial realitzada als terrenys pròxims al futur traçat ha permès comprovar la inexistència de restes arqueològiques en superfície en la majoria del traçat projectat, exceptuant unes restes constructives que s haurien de delimitar amb mètodes arqueològics a la Z.E.A. 1. Tanmateix en zones pròximes al traçat d aquesta nova carretera s han documentat construccions i/o edificis rellevants però no catalogats. La majoria d ells corresponen a edificis i elements relacionats amb l ocupació i el desenvolupament de practiques agrícoles, masos, barraques i construccions en pedra seca, realitzades majoritàriament durant el segle XIX. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 82

91 4.11 USOS DEL SÒL 11% 2% 1% 1% 1% 13% La major part de la zona d estudi té un us agrícola (Zones d activitat agrícola de tipus secà). Tal com s ha comentat anteriorment, la major part de l inici del traçat té una protecció legal d espai d interès natural o ecològic (PEIN i Xarxa Natura 2). També existeixen usos de caràcter industrial, ramader i en menor grau, forestal (Veure plànol núm. 1 Usos del sòl). Segons Normes subsidiàries de Guissona el sòl no urbanitzable representa un 92,1% de l espai del municipi: Sòl No urbanitzable: 2. Sòl no urbanitzable ordinari 82,8% 21. Àrees de protecció dels sistemes generals,13% 14% 4% % Ametller secà Improductiu Industrial Llaurat secà Magatzem Matoral Monte bajo Pastures Pi fuster Vivenda 22. Àrees de protecció agrícola 5,24% 23. Àrees de protecció d interès ecològic 2,81% 24. Àrees de protecció arqueològica,2% 53% L àrea d estudi es caracteritza per un predomini clar de parcel les amb terres llaurades (54%). Uns altres tipus de parcel les comunes a la zona d estudi són els matollars (13,6%) i monte bajo (1,7%). Notar la importància de parcel les amb sòl improductiu (12,7%), sobre tot concentrada en els municipis de St Guim i Castellfollit de Riubregós. Després, les estadístiques fan ressaltar la relativa importància de les parcel les amb magatzems (3,9%). Aquest tipus de parcel les es troben totes concentrades al municipi de St Guim. Finalment, amb menys del 2,5 % de les parcel les, hi ha parcel les amb pastures (2,1%), Pi fuster i Ametller (,9%), vivenda (,7%) i industrial (,3%). CAL CAST GUIM GUIS IVO Mas PUJ Total genera l % Ametller secà 3 3 6,9 Improductiu ,7 Industrial 2 2,3 Llaurat secà ,1 Magatzem ,9 Matollar ,6 Monte bajo ,7 Pastures ,1 Pi fuster 1 5 6,9 Vivenda 1 4 5,8 Total general , Font: Oficina virtual del Cadastro Segons la cartografia de cobertes del sòl de Catalunya del CREAF, i en una distància de 5 metres a tot el llarg del traçat, els usos de sòl són majoritàriament de conreus de secà (84,6%). Lluny d allò, amb percentatges inferiors al 5%, trobem matollars, rouredes de roures de fulla menuda i pinedes de pinassa. Tota les restes de cobertes de sòl tenen percentatges inferiors al 1%. Ús de sòl % Altres conreus herbacis 84,58 Matollars 3,56 Roureda de roure de fulla menuda (dens) 3,43 Pineda de pinassa (dens) 2,96 Casc urbà modern 1,16 Zones verdes viàries,73 Fruiters no cítrics,69 Granges,44 Carreteres en construcció,39 Sòls nus urbans no edificats,33 Casc urbà històric,32 Prats i herbassars,31 Cases aïllades,18 Roureda de roure de fulla menuda (poc dens),15 Oliverars,13 Zones d'esport,12 Carreteres,1 ESTUDI DEL MEDI PÀG. 83

92 Zones verdes artificials urbanes,1 Polígon industrial sense ordenar,1 Naus,4 Horta familiar,4 Abocadors,3 Parcs urbans,3 Zones urbanes en construcció,3 Basses agrícoles,2 Indústries aïllades,1 Conreus abandonats - prats en zones agrícoles,1 Pineda de pi blanc (dens),1 Cementiris, Font: Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Bases en format vectorial estructurat (polígons), 3a edició (25-27). Com a conclusió, es pot afirmar que el projecte de traçat de la nova carretera es troba en un zona totalment recoberta de conreus de cultius de secà PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA La planificació actual vigent a l àrea d estudi és dominada per una sèrie de Normes Subsidiàries en funció de cada municipi. Pel que fa al municipi de Guissona actualment està en fase d Avanç de Pla (Avanç de POUM Pla d Ordenació Urbanística Municipal ): Text refós de les normes urbanístiques de les normes Subsidiàries del Planejament de Guissona Text refós Juliol 25. Pla d Ordenació Urbanística Municipal Revisió Normes Subsidiàries Guissona. Document Informació Urbanística i Avanç. Memòria Avanç de Planejament, Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar i Estudi de riscos geològics. Juny (Registre Planejament Urbanístic de Catalunya PTOP) Usos del sòl: a) Sistema d espais oberts Segons el plànol G. Espais oberts, estratègies d assentaments i actuacions d infraestructures, Segarra, en el terme municipal de Guissona, el PTPTLL distingeix els següents tipus bàsics de sòl en els espais oberts: Sòl no urbanitzable de protecció especial. Correspon a aquells sòls en que concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Compren els sòls que formen part d àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i els que el PTPTLL considera que cal preservar. En el municipi de Guissona formen part dels sòls de protecció especial els espais inclosos dins la Xarxa Natura 2, Valls del Sió- Llobregós, com a Zones d Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que en virtut de la Llei 12/26 de mesures en matèria de medi ambient van passar automàticament a formar part del PEIN. La major part del terme municipal està inclós en aquest tipus de sòl de protecció especial, a excepció de l entorn inmediat de Guissona i de Guardasivenes. Sòl no urbanitzable de protecció territorial. Correspon a aquells sòls que convé preservar de la transformació per l existència de riscos naturals, pel seu valor paisatgístic o identitari, o pel seu valor de reserva estratègica per motius de localització, connectivitat i condicions de l àrea. En el municipi de Guissona el PTPTLL no assenyala sòl de protecció territorial. Sòl no urbanitzable de protecció preventiva. Correspon a la resta de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable que no formen part dels de protecció especial o territorial. El PTPTLL considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que, mitjançant el planejament d ordenació urbanística municipal i d acord amb l estratègia que el Pla assigna a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a èsser urbanitzades i edificades, si escau. Les Normes subsidiàries del municipi de Guissona van preservar el sòl no urbanitzable dels processos d urbanització amb la finalitat de mantenir la continuïtat dels conreus agrícoles i de les masses de vegetació que configuren el paisatge característic del municipi. La protecció s accentua en les àrees de valor agrícola (clau 22) de la part baixa del terme, en les àrees d interès ecològic (clau 23) pels seus valors forestals, ecològics o ambientals (Torrents i rieres) i finalment en l àrea de valor arqueològic (clau 24) del jaciment romà de Iesso. També es protegeixen de forma especial les aigües soterrànies en la part baixa del municipi, i els entorns dels edificis i llocs d interès historicoartístic i cultural. Determinacions del Pla territorial parcial Terres de Ponent sobre les diverses proteccions del sòl no urbanitzable i sobre els infraestructures territorials: ESTUDI DEL MEDI PÀG. 84

93 Imatge 35. Espais oberts del PTPTLL b) Els terrenys inadequats al desenvolupament urbà per raó de: - Els valors considerats per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions. - L'objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible. Tipus de sòl no urbanitzable Dins del sòl no urbanitzable l avanç del Pla d'ordenació urbanística estableix les següents categories: Clau NU-1, Sòl no urbanitzable de valor agrícola (8,7% superfície municipal), Aquest tipus de sòl inclou la part del terme municipal propera als nuclis urbans exclosa del sòl de protecció especial, destinant-se a les activitats agrícoles i ramaderes. Clau NU-2, Sòl no urbanitzable de protecció ambiental del nucli urbà (4,54%) Aquest tipus de sòl inclou l'entorn dels nuclis urbans amb l'objecte de protegir de noves edificacions aquests terrenys, per no dificultar futurs creixements o per motius paisatgístics i visuals. Són terrenys destinats a l'agricultura i la ramaderia, no permetent-se noves edificacions. Font: Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida). Plànol G. Espais oberts, estratègies d assentaments i actuacions d infraestructures. Segarra. DPTOP, 27). Clau NU-3, Sòl no urbanitzable de protecció especial Valls Sió-Llobregós de la Xarxa natura 2, integrat al Pla d espais d interès natural (PEIN), (72,28%) Planejament Guissona Sòl no urbanitzable Constitueixen el sòl no urbanitzable: a) Els terrenys incompatibles amb la seva transformació per raó de: - Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial. Una gran part del terme municipal de Guissona està inclòs en l espai Valls de Sió-Llobregòs inclòs a la Xarxa natura 2, formant part del Pla d espais d interès natural, PEIN. Els límits fixats a escala 1/2. en el Pla territorial parcial Terres de Lleida, s ajusten en l entorn del nucli urbà, adaptant-se a límits territorials o morfològics, sense alterar significativament la seva superfície. Independentment dels tres tipus de sòl no urbanitzable, es preveu protegir específicament el sistema hidrològic, els boscos d alzineres, les fondalades agrícoles i els marges de pedra seca, com els elements característics del paisatge de la Segarra. - Les determinacions dels plans territorials i/o directors. - La seva subjecció a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 85

94 4.13 INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L ENTORN HUMÀ La relació de les infraestructures situades a les immediacions de la zona d estudi són les següents 17 : Vies de comunicació. Línies elèctriques. Línies telefòniques. Infraestructures agrícoles. Altres estructures. Xarxa viària territorial La xarxa viària territorial permet la connexió dels nuclis urbans del municipi amb la resta de la comarca i del territori, absorbint els desplaçaments entre els diferents nuclis urbans, i d aquests amb la resta de la comarca i els de més llarg recorregut. Des d aquesta xarxa territorial s accedeix tan a la xarxa viària urbana com a la xarxa de camins que facilitarà l accés al sòl no urbanitzable del municipi. La xarxa viària territorial que preveu aquest pla està constituïda per les quatre carreteres de la xarxa comarcal de carreteres que conflueixen en el nucli urbà de Guissona: Imatge 36. Xarxa viària territorial prevista al POUM de Guissona - Carretera LV-3113 de Guissona a Solsona La xarxa viària territorial es complementa amb els trams de carreteres de la xarxa local de carreteres: - Carretera L-313a, tram antiga carretera a Ponts - Carretera L-314 a Sanaüja - Carretera LV-3113a, tram antiga carretera a Massoteres - Carretera LV-321 a Sant Guim de La Plana - Carretera L-311a, tram antiga carretera a Cervera La xarxa territorial principal de carreteres està formada per la carretera LV-321. La nova carretera plantejada en aquest estudi facilitarà la connexió directa de la comarca amb l eix transversal, sense necessitat de retrocedir fins a Cervera. No hi ha cap via pecuària protegida però hi ha dos recorreguts d interès paisatgístic i ecològic que travessen pel traçat projectat, a més de varis camins rurals que creuen el traçat en diferents direccions. S ha volgut fer en aquest apartat un breu resum dels dos recorreguts que discorren pròxims a la zona d estudi (Veure Annex I. Cartografia ambiental plànol núm. X plànols dels corredors). El primer recorregut és el GR 7.1 Vall del Llobregós. Aquest GR passa per cinc municipis del Llobregós: Torà, Ivorra, Massoteres, Biosca i Pinós. La ruta comença i acaba a Torà i passa per l avenc d Enconills, Ivorra, mas Mundons, capella de Sant Pere del Empalous o dels Murinyols, Palouet, mas Bon Pas, Biosca, mas La Condal, mas Socarrats, mas Comabella, Clot dels Nens Xics, Santa Maria de Vallferosa, mas Clavells, torre de Vallferosa, mas Miralles, castell de Llanera, mas Soldevila, Ardèvol, mas Monconill, mas Auquers, mas Castellanes, mas Petxa, Claret, mas Figuerola, mas Can Garriga i l horta de les Merites a Torà. El segon recorregut és una ruta BTT, per fer en bici, i aquest si que discorre paral lela en bona part de la zona on està previst fer el nou traçat. La ruta forma part del quart tram de la Ruta de Ponent (Cervera -Guissona) i és una travessa circular de sis etapes que discorre per les comarques occidentals aprofitant els relleus que envolten la plana del Segre. La etapa que es veu afectada pel traçat d estudi discorre per les comarques de la Segarra i l'anoia. Amb l'excepció de les ciutats de Cervera i Guissona, el paisatge de l'itinerari està dominat per l'agricultura de secà, el bosc mediterrani i les masies. Paisatgísticament, l'entorn és tan semblant que la meitat nord-occidental de l'anoia per on es passa rep el nom d'alta Segarra (Topònims geomorfologia). Cal assenyalar que el Camí vell de Guissona està catalogat, JA2. A més a més existeixen una xarxa d espais verds protegits que forma part de l'anell verd de Guissona: Marges del torrent Passerell des de la Font de l'estany fins al peu del Tossal de Sant Macari, el Passeig de l'ermita de Sant Pere dels Pastors i el Passeig de la Font de l'estany. (Veure plànol núm. 19 Vulnerabilitat ambiental). Font: Avanç de POUM de Guissona. Juny Carretera L-311 de Guissona a Cervera - Carretera L-31 de Guissona a Tàrrega - Carretera L-313 de Guissona a Ponts 17 Font: ISAP POUM de Guissona, 29. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 86

95 Imatge 37. Anell Verd Guissona i espais lliures Imatge 38. Règim del sòl dels corredors de Guissona Font: Avanç de POUM de Guissona. Juny 28. Font: Avanç de POUM de Guissona. Juny 28. Segons l IAP de l Avanç del POUM de Guissona la xarxa de camins que preveu incorporar aquest Pla és la que està constituïda per tots els camins que garanteixen l accessibilitat de la totalitat del sòl no urbanitzable. Segons la seva funció dins l estructura viària territorial els camins formen part de la xarxa viària bàsica o de la xarxa viària secundària. Llocs de lleure i d esbarjo (Font del Piteu, Font de l Estany i zona de descans de Sant Ramón de la C- 25) (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic). ESTUDI DEL MEDI PÀG. 87

96 4.14 ASPECTES SOCIOECONÒMICS Taula 11. Poblacions pròximes al traçat d estudi Introducció Municipi Població (27) Densitat (hab./km²) Superfície (Km 2 ) Comarca L àmbit del traçat projectat forma part de les comarques de la Segarra i l Anoia. La comarca de la Segarra té una superfície de 721,23 Km 2, amb una població de habitants. Cervera és la capital de comarca. Aquesta comarca està situada a l'altiplà central de Catalunya, a llevant de les terres de Lleida. Les valls dels rius Corb, Ondara, Sió i Llobregós marquen el territori de sud a nord, generalment pla, accidentat al sud per les serres de Montargull i de Bellmunt i al nord per la serra de Pinòs. La Segarra es caracteritza per ser un territori humanitzat, com a resultat de l acció antròpica en la transformació del medi natural en medi agrícola (cereals i en menor mesura olivera i ametller) i també ramader, hi té tradició la indústria agropecuària (gran cooperativa de Guissona). Els assentaments de població responen a una sistema polinuclear format per nodes de diferent dimensió, morfologia i paper en el territori, i amb una xarxa de camins que l estructuren i connecten. L Anoia, a la zona sud-oriental de la Depressió Central Catalana, té una superfície de 866,3 Km 2, amb una població de habitants (any 27). La capital de comarca és Igualada. La comarca es constitueix en tres unitats geogràfiques bàsiques. Aquestes són la Conca d Òdena, situada a la part central, l Alta Anoia i el Pla de Montserrat, que és la part que limita amb el Baix Llobregat a partir del congost de Capellades o zona de transició entre el Penedès, la vall del Baix Llobregat i el Vallès. L agricultura i la indústria centren l activitat econòmica de la comarca. Una quarta part de la seva extensió està ocupada per conreus, principalment de cereals. Tret de la plana central on es cultiva l olivera, l ametller i l avellaner, la vinya ocupa gairebé en exclusiva els vessants orientals a l Alt Penedès. La ramaderia porcina i l avicultura també forma part de l economia, tot i que en menor mesura. Cal destacar que la comarca té una llarga tradició industrial centrada a Igualada i a la vall del riu Anoia, sobretot amb indústria tèxtil, la del cuir, i la paperera. Guissona ,2 18,1 Segarra Massoteres 221 8,5 26,6 Segarra Sant Guim de la Plana ,9 12,4 Segarra Ivorra 147 9,6 15,4 Segarra Castellfollit de 194 7,4 26,2 Anoia Riubregós Estaràs 179 8,5 21 Segarra Calonge de Segarra 25 5,5 37,2 Anoia Pujalt 196 6,2 31,4 Anoia Font: elaboració pròpia en base a dades de l IDESCAT Població La zona d actuació abasta els municipis de Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Calonge de Segarra i Pujalt. La taula següent indica la població i la densitat dels municipis esmentats. La taula següent permet comparar el creixement de la població dels municipis entre sí i amb les dues comarques: ESTUDI DEL MEDI PÀG. 88

97 Gràfic 38. Evolució població Guissona Taula 12. Taxes de creixement per mil habitants (mitjana del període quinquennal ) 6 Naixements Defuncions Creixement natural Saldo migratori Total 5 4 Segarra 9 11,3-2,2 13, Guissona 11,68 8,55 3,13 33,35 36,48 2 Massoteres 6,2 17,5-11,3 27,7 16,4 1 Sant Guim de la Plana 2,8 15,1-12,3-13,2-25, Ivorra 5,7 1,3-4,6 17,1 12,5 Font: elaboració pròpia en base a les dades de la Memòria de l Avanç POUM de Guissona. Juny 28. Estaràs 5,2 8,4-3, ,8 Taula 13. Índex de creixement anual 27 i projeccions 25 anys Anoia 9,5 8,8,7 12,6 13,2 Índex anual-1 anys (7,22%) Índex anual-2 anys (4,62%) Índex anual-2 anys (4,62%) Castellfollit de Riubregós Calonge de Segarra 5, ,4,8-12,6 9,5 3,8 5,7 5,7 11,4 Població prevista Increment anual Població prevista Increment anual Població prevista Increment anual Pujalt 3 6,9-4 12,9 8,9 Font: IDESCAT S observa un increment net de població en tots els municipis menys a Sant Guim de la Plana i Castellfollit de Riubregós. Guissona és el municipi que més creix, que s explica per l elevat saldo migratori, i Pujalt el que menys. Els altres tenen un creixement més o menys semblant entre ells, així com als de la comarca a la qual pertanyen. No obstant, en el cas de les poblacions de la Segarra, totes han tingut un creixement superior al de la comarca, exceptuant Sant Guim de la Plana. Concretament, pel que fa al municipi de Guissona, la memòria de l Avanç del POUM (Juny 28) indica que les previsions de creixement que es plantegen per als propers 25 anys es situen en les directrius del Pla Territorial parcial de les Terres de Lleida, com a capitalitat subcomarcal, amb un horitzó de doblar la població Increment Font: Avanç POUM de Guissona. Juny 28. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 89

98 Sectors econòmics Taula 15 Superfície agrària. Pel que fa als sectors d activitat econòmica, els sectors agricultura i serveis són els sectors on hi ha més gent ocupada a la majoria de poblacions, exceptuant el cas de Guissona, on la indústria supera la resta de sectors. Taula 14 Ocupació per sectors. Municipi Any Terres llaurades Guissona Pastures permanents Terreny forestal Altres Guissona Massoteres Sant Guim de la Plana Ivorra Estaràs Castellfollit de Riubregós Calonge de Segarra Pujalt Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total 21 5,8 54,5 7,8 31, ,7 46,1 5,5 29, ,1 26,6 3,8 4, ,4 3,9 5,5 27, ,6 21, 11,1 33, ,3 25,3 5,3 24, ,7 22,1 8,1 36, ,7 22,1 8,1 36, ,7 27, 1,6 31, ,1 25,3 17,2 43, ,4 29,4 1,6 37, ,4 19,7 4,2 43, ,3 35,7 1,8 23, ,2 15,3 2,4 41, ,3 17,1, 28, Massoteres Sant Guim de la Plana Ivorra Estaràs Castellfollit de Riubregós Calonge de Segarra Pujalt Font: elaboració pròpia a partir de les dades IDESCAT (any 21). ESTUDI DEL MEDI PÀG. 9

99 Atur Gràfic 4. Evolució de l atur a Guissona. La taxa d atur enregistrada durant els últims 22 anys ( ), en els municipis ha estat mínima degut principalment, al seu baix nombre d habitants. El que més destaca és el cas de Guissona, el qual també té un major nombre d habitants. A continuació es mostra una taula del nombre de població aturada durant aquest període: Gràfic 39. Evolució de l atur els últims anys a les diferents poblacions nº d'aturats any Font: elaboració pròpia a partir de les dades IDESCAT. Massoteres Sant Guim Ivorra Castellfollit Estaràs Calonge Pujalt nº aturats a Guissona Font: elaboració pròpia a partir de les dades IDESCAT RISC D INCENDI FORESTAL Introducció any S ha comprovat en les investigacions portades a terme que, un nombre molt elevat d incendis forestals esdevinguts en els darrers anys i molt especialment en el nostre país, s han iniciat en indrets i zones forestals o muntanyoses, sovint freqüentades per l home i en general en zones de fàcil accés. Les vies de comunicació, tant camins rurals, com carreteres més o menys transitades, han esdevingut un dels punts habituals d inici dels incendis, tant si han estat totalment espontanis (llançament d una cigarreta ) com si han estat provocats. El bosc i sotabosc de Catalunya, és en general, bastant dens, fet que facilita una ràpida expansió del foc en cas d incendi. Per altra banda, la dificultat en apagar-lo, independentment de les condicions meteorològiques, resulta ser alta degut a la complicació que representa moure s entre una vegetació arbustiva densa, de manera que qualsevol foc que es pugui produir passaria ràpidament a la capçada dels arbres donada la continuïtat que hi ha entre el substrat arbustiu i l arbori. Això ha comportat que calgui dur a terme tota una sèrie de mesures preventives i també desenvolupar una normativa específica referent a les vies de comunicació i en especial la vegetació de les àrees properes, per tal d intentar rebaixar la possibilitat d iniciar un foc i dificultar-ne la seva propagació. Les mesures correctores d incendis forestals es deriven de l aplicació dels Decrets 64/1995, de 7 de març, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals, i Decret 13/1998, de 12 de maig, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals en les àrees d influència de carreteres. Aquestes mesures preventives caldrà tenir-les en compte tant en la fase de construcció com en la fase d explotació. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 91

100 Les obres projectades corresponen a la construcció d una nova carretera per a l accessibilitat de Guissona amb l Eix transversal, carretera C-25 (Tram: Guissona-Pujalt). A les comarques on es localitza aquest projecte, La Segarra i l Anoia, els següents termes municipals estan declarats d alt risc d incendi forestal (Veure plànol núm. 14. Inventari d incendis forestals): Objectiu Pujalt Castellfollit de Riubregós Aquest apartat té la finalitat de donar unes directrius per tal de redactar el Pla de prevenció d incendis forestals del projecte constructiu. Aquest la és un document que té la finalitat de planificar les mesures encaminades a la minimització del risc d incendis forestals durant la execució de les obres projectades. Aquest pla requerirà de l informe favorable de la Direcció General del Medi Natural i de la Direcció General d Emergències i Seguretat Civil Legislació de prevenció d incendis Les disposicions normatives que regulen la prevenció d incendis forestals a Catalunya i per extensió en obres lineals i el seu entorn són les següents: Segons aquest Decret 13/1998, se n deriva la necessitat d un estudi de: Mapes de combustibilitat i inflamabilitat de la vegetació existent en una franja perimetral de 1 m a ambdues bandes de la plataforma (Veure plànol núm. 12 i 13). Anàlisis de la continuïtat i superfície de les masses forestals que hi hagi a la franja perimetral esmentada al paràgraf anterior, en cas de produir-se un hipotètic incendi (Veure plànols núm. 5-7). Anàlisis de les dades dels incendis i de les causes en els trams preexistents o similars (Veure plànol núm. 14. Inventari d incendis forestals). Ordre MAH/36/25, de 5 d agost sobre mesures urgents per a la prevenció d incendis forestals. Decret 14/25, d 1 de febrer, pel qual s avança l aplicació de les mesures de prevenció d incendis forestals. Llei 5/23, de 22 d abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Decret 378/1986, de 18 de desembre, sobre establiment de plans de prevenció d incendis en els espais naturals de protecció especials. En aquest decret es determina que en els espais natural de protecció especial s haurà d elaborar un pla bàsic de prevenció d incendis. Aquest haurà de contemplar, com a mínim, els aspectes següents: Localització i especificació de les masses forestals en l espai. Localització i descripció dels vials d accés als boscos. Zonificació de l espai protegit per índex de perillositat. Punts d aigua. Infraestructura i personal de què es disposa. Organització d actuacions preventives i d acció immediata. Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals. Segons aquest decret es declaren zones d alt risc d incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, les situades en els termes municipals que apareixen a l annex d aquesta disposició. Decret 13/1998, de 12 de maig, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals en les àrees d influència de carreteres Elements de risc Hi haurà elements de risc d incendis forestals tant durant les obres de construcció del de la nova carretera d enllaç, com durant la seva fase d explotació. Durant la construcció: Les activitats pròpies de les persones que treballen dins l obra poden ser focus propagadors involuntaris de possibles incendis forestals (les cigarretes, els focs mal apagats, les soldadures, etc.), de manera que caldrà controlar-les. Durant l explotació: En aquesta fase la carretera passa a ser un focus potencial molt important quant a la propagació d incendis forestals degut a la presència de l home i l augment del pas de vehicles a motor. La conservació dels vorals, marges i zones amb vegetació, serà fonamental per ajudar a reduir el risc de propagació dels incendis. El tipus de vegetació i espècies vegetals utilitzades per la reforestació i enjardinaments, així com la seva distribució, i l entorn natural que envolta la carretera també ajudaran a reduir el risc d incendis. Segons el plànol de risc d incendis forestals a Catalunya, elaborat per tal de planificar la prevenció dels incendis forestals estivals, es quantifica el risc d incendis i es representa gràficament en un mapa, segons unes categories, que posen en relleu aquelles àrees on el risc és més gran i aquelles altres on és més moderat (Veure plànol núm. 11 Risc d incendi forestal). ESTUDI DEL MEDI PÀG. 92

101 El plànol de Risc Potencial d incendis Forestals Estival a Catalunya, integra els diversos mapes expressius dels factors de més significació que intervenen en la definició del risc d incendi (vegetació, climatologia, orografia i com a compilació de tots aquests, el del risc històric). Amb el Mapa de perill bàsic d'incendis forestals de la Generalitat de Catalunya es pot observar que, globalment, l àrea de les obres presenta un risc baix de perill d incendis. Tot i això, existeixen dos sectors del traçat que travessen sectors molt pròxims a zones on el risc d incendi és alt. El primer sector comença a l altura de Vicfred. En aquest sector d uns 3 km, el traçat projectat voreja zones de rouredes de fulla petita que tenen un risc alt d incendi. A partir dels Hostalets fins al final del traçat projectat (uns 5,5 km) es dóna la mateixa situació que la de la zona de Vicfred, però es pot afegir que en tot aquest tram final, la futura carretera es trobarà al límit Sud-Oest del perímetre de protecció prioritària de Pinós - el Miracle - Castelltallat - Cardona (codi BL1). Taula 16. Models estàndard Behave de combustible MODELS DE COMBUSTIBLE Grup Model Descripció formacions, generalment herbàcies i humides, on la propagació del foc seria gairebé nul la en cas de produir-se un incendi Avaluació del risc d incendis forestals Pastures 1 Ocupació de matoll i arbrat inferior al 3% 2 Ocupació de matoll i arbrat entre el 33 i el 66% El Servei d Agents Rurals i de Prevenció d Incendis Forestals del Departament d Interior i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, han facilitat la relació dels diferents incendis que han esdevingut en els termes municipals afectats durant els darrers 2 anys. Aquesta informació, complementada amb un treball de camp realitzat sobre la zona del projecte ens ha portat a definir els resultats que es detallen en els apartats següents: 3 1 m. d alçada mitjana de pastura Matoll jove i dens, de més de 2 m. d alçada. Propagació del foc per les capçades 4 del matoll. Càrrega de combustible: entre 25 i 35 t. matèria seca/ha. Matoll jove i dens, de més de 2 m. d alçada. Propagació del foc per fullaraca i 5 pastura. Càrrega de combustible entre 5 i 8 t. matèria seca/ha Combustibilitat Matollars 6 Similar al model 5, però amb espècies més inflamables o de més alçada. Càrrega de combustible entre 1 i 15 t. matèria seca/ha Matollar d espècies molt inflamables d entre,5 i 2 m d alçada com a sotabosc de masses de coníferes. Càrrega de combustible: entre 1 i 15 t. matèria seca/ha La combustibilitat està lligada amb el comportament i la propagació del foc dins d una estructura de vegetació. S analitza a través de models de combustible, que tenen en compte els paràmetres físics del combustible. Els diferents models de combustibles (segona edició) i la seva valoració s ha fet a partir del Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3, MMA-CREAF ) i el Mapa Forestal de Espanya a Catalunya (MFE, MMA - 2). El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) facilitada una taula que considera 11 models de combustible, distribuïts en tres grups (pastures o herbassar, matollars, fullaraca sota arbrat). Aquests models tenen en compte característiques com la càrrega de combustible viu i mort en Tones/ha, agrupada per grandària, densitat de les partícules de combustible, poder calorífic,... Els model establerts són: Fullaraca sota arbrat Bosc dens sense matoll i fullaraca molt compacta. Càrrega de combustible entre 1 i 12 t. matèria seca/ha Similar al model 8, però amb fullaraca menys compacta. Càrrega de combustible entre 7 i 9 t. matèria seca/ha conreus llenyosos de secà, com poden ser ametllers, oliveres, etc. i que en cas d'incendi, el comportament del foc pot ser diferent al de la resta de conreus, i el foc es podria propagar per les capçades dels fruiters En diferents formacions vegetals el foc es propaga de manera diversa. La combustibilitat és el paràmetre que s utilitza per tipificar la propagació del foc dins una estructura de vegetació. La valoració de la combustibilitat aplicada a cada model de la taula anterior es representa en el següent quadre: ESTUDI DEL MEDI PÀG. 93

102 Taula 17. Combustibilitat Combustibilitat Inflamabilitat Model de combustible Grup Índex Combustibilitat Valoració pastures Baixa 1, 2, 3 pastures 1 Moderada 4, 5, 6, 7 matollars 2 Mitjà 8, 9, 1 fullaraca 3 Alta La combustibilitat fa referència a la càrrega combustible present en el bosc i expressada generalment en t/ha de matèria seca combustible, la qual té relació, però no s associa directament amb l índex d inflamabilitat d una massa (capacitat d ignició), que depèn d altres factors diferents de la combustibilitat. Per exemple, podem trobar boscos molt inflamables per la presència de restes de tala a zones d alt risc d incendis (camins, pistes, carreteres, etc.), però poc combustibles si presenta poc sotabosc. En el cas que ens ocupa i segons la informació facilitada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), veiem que al llarg de la carretera, hi ha sectors que afecten dos tipus diferents de models de combustibilitat, amb diversos índexs i valoració de la combustibilitat. Així, els models de combustibilitat de la taula 1, que es veuen representats a la zona del projecte són (Veure plànol núm. 12): Model 5: Es tracta d un matollar més o menys dens i verd, aproximadament d una altura de 1 m. És un matollar que cobreix quasi totalment el sòl, i hi ha presència d espècies inflamables. La quantitat de combustible (matèria seca) és de 5-8 tm/ha. El foc es propagaria per la capa de matoll, les fulles són força inflamables i requereixen de vents de moderats a forts (més de 13 Km/h a mitja flama). L incendi afectaria el sòl, si les velocitats del vent baixessin o en zones sense matoll. Es valora amb un risc moderat - mitjà de combustibilitat. Aquest model a la zona de projecte es situa a la zona de Vicfred fins al Pla d Hostalets. Model 6: Es tracta d un model molt semblant al model 5, però amb espècies més inflamables o de més alçada. La quantitat de combustible (matèria seca) és de 1-15 tm/ha. El foc es propagaria pel matollar, on el fullatge és inflamable, amb velocitats de vent moderades. Si hi ha poc vent el foc pot baixar a ran de terra. Es valora amb un risc mitjà fins a alt de combustibilitat. La inflamabilitat (capacitat d ignició) depèn d altres factors diferents de la combustibilitat, relacionats amb les espècies vegetals presents, la humitat de l entorn i la superfície o entorn vegetal. La inflamabilitat de les diverses espècies forestals no presenta diferències notables. Estudis recents donen valors d inflamabilitat molt semblants per a espècies aparentment tant diferents com l'alzina i el pi blanc. Tanmateix, hi ha característiques que faciliten la inflamabilitat i d'altres que la dificulten: Les fustes i les escorces amb alt contingut de gomes, olis i resines són més inflamables. El fullatge persistent i amb poc contingut d'humitat facilita la transmissió del foc de capçades. El fullatge de lenta descomposició, que acumula material combustible a terra, facilita la transmissió del foc de superfície. Les escorces com la de l'alzina surera i en general l'alt contingut d'humitat i de sals minerals dificulten la combustió. Les fulles dels arbres caducifolis amb alta velocitat de descomposició dificulten la transmissió del foc de superfície. La capacitat de poda natural disminueix la transmissió del foc de copes. La inflamabilitat d'un bosc ve donada més pel pirofitisme del sotabosc que per la inflamabilitat de les espècies arbòries. En realitat és l'estructura de la comunitat vegetal la que dóna en el seu conjunt el grau d inflamabilitat, que es veu afavorit en els següents casos: Major densitat per unitat de volum i superfície forestal en relació amb l espai. Distribució regular d aire en el volum per la massa de fullatge. Major ocupació de les capes inferiors de l estructura vertical i major presència de fulles seques. Major facilitat de despreniment, durant l'incendi, de matèria forestal en combustió. Així doncs, entre els boscos, els més inflamables són les pinedes amb bona densitat i sotabosc alt i espès. I entre els matolls més inflamables destaquen els brucs, les retames i en general les plantes esclerofil les. Entre les agrupacions herbàcies la de màxima inflamabilitat és la formada per les gramínies de fulla llarga i enrotllada pels costats. La valoració de la inflamabilitat també es representa en el següent quadre: En el projecte, a partir del Pla d Hostalets i fins al final, el traçat voreja zones corresponen a aquest model. A la zona de Les Costes, durant uns 6 m és on la futura carretera s aproxima més a les zones considerades com a model de combustibilitat 6. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 94

103 Taula 18. Valoració de la inflamabilitat Taula 19. Models d inflamabilitat Inflamabilitat Model d inflamabilitat Índex inflamabilitat Valoració, 1, 2 Baixa 3, 4, 5 1 Moderada 6, 7, 8 2 Mitjà 9, 1 3 Alta La classificació utilitzada pel grau d inflamabilitat està basada en mesures experimentals i correspon als següents paràmetres: Model Model 1 Model 2 Model 3 Model 4 Model 5 Model 6 Model 7 Model 8 Model 9 MODELS D INFLAMABILITAT FCC del a 9 % d'espècies molt inflamables FCC del 1 a 19 % d'espècies molt inflamables FCC del 2 a 29 % d'espècies molt inflamables FCC del 3 a 39 % d'espècies molt inflamables FCC del 4 a 49 % d'espècies molt inflamables FCC del 5 a 59 % d'espècies molt inflamables FCC del 6 a 69 % d'espècies molt inflamables FCC del 7 a 79 % d'espècies molt inflamables FCC del 8 a 89 % d'espècies molt inflamables FCC del 9 a 99 % d'espècies molt inflamables Espècies inflamables tot l any. Espècies altament inflamables durant l estiu. Espècies moderadament inflamables. Espècies poc inflamables. La inflamabilitat d una espècie depèn de factors propis, com ara la seva capacitat per mantenir un determinat grau d humitat, la quantitat i naturalesa de substàncies volàtils inflamables que conté i la seva relació superfície - volum, però també depèn de condicions externes com ara el clima, les variables meteorològiques actuals i precedents, el tipus de sòl, etc. Un darrer factor a destacar és l estacionalitat en el grau d inflamabilitat que presenten algunes espècies i que, sovint, està relacionat amb la seva fenologia. La definició dels models d'inflamabilitat en la segona edició del mapa es basa en el grau d'inflamabilitat de les espècies presents en el Tercer Inventario Forestal Nacional a Catalunya (IFN3, 2-21) i en el seu percentatge de recobriment. L'assignació dels models es va fer atenent els següents criteris: Es determina la fracció de cabuda coberta (FCC) total i la de les espècies molt inflamables per als estrats arbori i arbustiu - herbaci. Si la FCC de l'estrat arbustiu - herbaci és com a mínim del 7% o menor però la fullaraca és compacta, el model d'inflamabilitat es determina a partir de la FCC de les espècies molt inflamables d'aquest estrat. Si per contra, la FCC de l'estrat arbustiu - herbaci no arriba al 7% o tot i ser superior la fullaraca és laxa, el model d'inflamabilitat es determina a partir de la FCC de les espècies molt inflamables de l'estrat arbori. Model 1 FCC superior al 1 % d'espècies molt inflamables Els models d inflamabilitat que hi ha a l àrea de projecte situats, són principalment els models 2, 5, 6 i 8. En el conjunt del traçat del projecte del traçat, es pot apreciar com s eviten relativament bé les zones de màxima inflamabilitat. La major part del traçat travessa zones de baixa valoració. Tot i això, a l altura de la masia dels Hostalets, la traça travessa una zona de valoració alta, corresponent a roureda de roure de fulla menuda molt pròxima a la futura carretera. El model 6 presenta un risc mitjà d inflamabilitat. En aquest cas ens trobem amb un cas en que el FCC de la zona presenta és del 6 al 69%. Aquest model el trobem a partir de la zona de Les Costes, la masia del Millars i fins al final del traçat. El model 8 al presentar un major recobriment d espècies inflamables presenta un risc alt. Aquest model, a la zona de projecte, es situa al entre Vicfred i la masia del Hostalets. Sent en aquest últim lloc on es trobem aquest model més pròxim al traçat projectat. Així doncs, pel que fa referència a la inflamabilitat, per les espècies presents en les diferents comunitats vegetals de l àrea de pas de la carretera, es podria definir dues zones. La primera zona, de baix risc, que va des del principi de la traça fins poc abans de Vicfred i l últim tram del traçat. I la segona zona, de risc puntualment més pronunciat, situada entre Vicfred i Millars. Segons aquests criteris, es defineixen 11 models: ESTUDI DEL MEDI PÀG. 95

104 Anàlisi de la continuïtat de les masses forestals Taula 2. Incendis produïts entre La continuïtat vertical de les masses forestals s ha de tenir molt en compte, ja que indica la possibilitat que el foc s estengui dels arbres a l estrat arbustiu i al sòl. En els casos en que es produeix l extensió del foc a l estrat arbustiu i al sòl, la regeneració vegetal i la recuperació del sòl, són més dificultoses. Any GUISSONA SANT GUIM DE LA PLANA MASSOTERES PUJALT IVORRA CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS La continuïtat lateral de la zona del projecte és variable, donada la presència d importants zones de cultiu, de granges ramaderes i el caràcter de vegetació poc densa que s observa a la zona d estudi. En general, exceptuant la zona de la masia dels Hostalets per la seva proximitat a zones arbrades (pinassa i roureda) de inflamabilitat alta, es pot preveure que en cas d incendi, el perill d expansió és limitat Anàlisi dels incendis dels darrers 2 anys Per tal de fer una anàlisi dels darrers incendis a la zona de projecte, es calcula l índex de causalitat i de freqüència d aquests. A continuació es donen les dades sobre el nombre d incendis que s han produït als municipis de Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra i Pujalt en els darrers 2 anys. Aquestes dades, facilitades per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, es completen a les taules adjuntes a l Annex VIII. Consultes realitzades. Distribució dels incendis produïts en el període : Total Índex de freqüència L índex de freqüència (FR) es defineix com la freqüència amb que es presenten els incendis en un territori concret. La freqüència d incendis per a un municipi concret s obté a partir del nombre d incendis que s han produït cada any. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 96

105 Per a l obtenció del FR, es realitza el càlcul de la freqüència relativa per 1 km 2, segons l expressió: FR = ni/a Així, a partir de les dades reflectides anteriorment, per a la zona de projecte, resulta: On: Taula 22. Dades i càlcul de l índex de freqüència. FR = índex de freqüència a = nombre d anys ni = nombre d incendis de cada any Els resultats d aquesta expressió (referit a una quadrícula de 1 Km 2 ) es relaciona amb la superfície total de la zona a estudiar, mitjançant l expressió: Zona analitzada a ni FR = ni/a S K= 1/S FR= FR x K GUISSONA 2 2,1 18,1 5,52,55 SANT GUIM DE LA PLANA 2 12,45 8,3, K = 1/S MASSOTERES 2 7,35 26,11 3,83 1,34 On: K = constant de superfície S = superfície total municipal (en km 2 ) A partir d aquestes dades, s obté l índex de freqüència mitjançant d expressió: FR = FR x K PUJALT 2 6,3 31,43 3,18,95 IVORRA 2 5,25 15,36 6,51 1,63 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 2 5,25 26,21 3,82,95 Total municipis ,25 129,66,77,96 La valoració del resultat numèric que resulta de l aplicació de les fórmules anteriors, es realitza en base a la taula següent: L índex de freqüència resultant per a la zona compresa pels diferents municipis, de manera conjunta, és FR =,96, que d acord amb l escala anterior, resulta una valoració molt baixa en la freqüència d incendis forestals. Taula 21. Unitat de referència espacial quadriculada de 1 Km 2. Índex de freqüència FR<1 1<FR<3 3<FR<5 5<FR<1 7<FR<1 FR>1 Valoració Molt baixa Baixa Moderada Alta Greu Extrema Índex de causalitat Per a l obtenció de l índex de causalitat hem fet servir la sèrie d anys entre 1988 i 27, proporcionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Segons la metodologia desenvolupada per l ICONA, les causes d incendi forestal, es diferencien en: Naturals: llamp. Accidents: ferrocarril, línies elèctriques, maniobres militars, maquinària. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 97

106 Negligències: abocadors, crema agrícola, crema de pastures, fogueres, fumadors, treballs forestals i altres. Intencionats. Causes desconegudes. El resultat de l índex de causalitat, es relaciona amb la perillositat de les causes d incendi a la zona, segons l escala que s indica a continuació: L índex de causalitat es defineix com la freqüència amb que es presenten els incendis per a cadascuna de les causes anteriors, en un territori concret. S utilitza l expressió següent: Taula 24. Perillositat de les causes dels incendis C = (1/a) x ((Cp x nic)/ni) C Perillositat de les causes On: 7-1 Greu 5-7 Alta C = índex de causalitat a = nombre d anys Cp = coeficient de perillositat específica de cada causa nic = nombre d incendis de cada causa i en cada any ni = nº d incendis per tot el període 3-5 Moderada 1-3 Baixa < 1 Molt Baixa El coeficient de perillositat específica de cada causa, constitueix una constant per a cada una de les causes, definida segons la taula següent: Taula 23. Nombre d incendis i coeficient de perillositat Causes Coeficient ( Cp) Intencionades 1 Negligències 5 Desconegudes 5 Causes Nombre d incendis Coeficient ( Cp) Intencionades 2 1 Negligències 8 5 Desconegudes 4 5 Naturals 6 1 Accidents 5 1 Naturals 1 Accidents 1 A partir de totes les dades anteriors, l índex de causalitat de la zona de projecte es defineix com queda indicat a la taula següent: Segons la taula anterior, quan no és possible determinar la causa, aquesta es defineix com a desconeguda i es valora de la mateixa forma que les negligències. ESTUDI DEL MEDI PÀG. 98

107 Taula 25. Dades i càlcul de l índex de causalitat. Taula 26. Índex freqüència- causalitat Causa Índex de freqüència Intencionat Negligència Desconeguda Natural Accident Molt baix Baix Moderat Alt Greu GUISSONA 1 1 Molt baix Molt baix Molt baix Baix Baix Moderat SANT GUIM DE LA PLANA MASSOTERES PUJALT IVORRA Índex de causalitat Baix Molt baix Baix Baix Moderat Moderat Moderat Baix Baix Moderat Moderat Alt Alt Baix Moderat Moderat Alt Alt Greu Moderat Moderat Alt Alt Greu CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS n ic = total d incendis n i 25 Segons les causes de les estadístiques adjuntes, predominen les de risc molt baix però la periodicitat en que succeeixen incendis a la zona de projecte no és gaire eminent, fet que fa disminuir el valor de l índex de freqüència. Així doncs, la relació entre els índexs de causalitat i freqüència a la zona de projecte, indiquen un índex freqüència - causalitat de caràcter molt baix. c p (c p * n ic / n i ),8 1,6,8,24,2 C= ( (c p * n ic / n i ))/a,18 L índex de causalitat definit anteriorment dóna, en el cas de la zona en estudi, un valor C=,18, és a dir una valoració Molt baixa. Índex de freqüència causalitat L índex de freqüència causalitat, s obté de la relació de l índex de freqüència i l índex de causalitat, segons el quadre següent: ESTUDI DEL MEDI PÀG. 99

108 5 SENSIBILITAT AMBIENTAL Al document de plànols es presenta el plànol de vulnerabilitat ambiental de l àmbit d estudi on queden reflectides les zones amb els seus diferents graus de sensibilitat i vulnerabilitat, i on queden especificats els diferents factors afectats. Per a tal de poder identificar i analitzar les zones i elements ambientalment rellevants propers a la zona d estudi, s ha elaborat el mapa de vulnerabilitat ambiental a escala 1:5 i 1:5 (Veure plànol núm. 19. Mapa de sensibilitat ambiental). Aquest mapa és útil per tenir una visió global de caire ambiental de la zona d estudi. Es tracta d una eina bàsica d ajuda a la toma de decisió. És el resultat d un estudi del medi geogràfic, en què es reflecteix tota la informació referent a l estat dels diferents factors ambientals (figures de protecció, elements d especial valor ecològic i zones de risc ambiental). En el cas actual, els factors ambientals no només s entenen com a components físics i biològics, sinó que també s inclou el component socioeconòmic i paisatgístic. Per a realitzar-ho s ha identificat i considerat els següents factors: Xarxa de rius de la conca del Segre (Data d'actualització: 31/12/24) Hàbitats a Catalunya (Data d'actualització: 31/12/25) Hàbitats d'interès comunitari a Catalunya (Data d'actualització: 31/12/25) Xarxa Natura 2 (LIC+ZEPA) (Data d'actualització: 14/9/27) Pla d espais d interès natural (Data d'actualització: 3/4/28) Pendent superior a 2% (elaboració amb cartografia del ICC) Xarxa de camins vorejant el traçat (treball de camp i cartografia ICC, 28) Carrils de bicicleta (treball de camp, 28 i Mapa Rutes Palau Robert, 28) Patrimoni cultural (treball de camp, 28) Zones importants per a les aus (Data d'actualització: 1998) Patrimoni geològic (Data d'actualització: 31/12/26) SNU i graus de protecció (PTPTLL, 27 i Avanç POUM Guissona, 28) SENSIBILITAT MODERADA (1) Zones amb pendents entre el 1-2% Hàbitats d interès comunitari No prioritaris Carrils bici Zones inundables SENSIBILITAT BAIXA () La resta del territori Un cop integrats tots el elements s ha assignat valors de sensibilitat a cadascun dels elements i mitjançant anàlisis GIS s ha elaborat el Mapa de Sensibilitat (Veure plànol núm. 19. Mapa de sensibilitat ambiental). Imatge 39. Anàlisi mapa de vulnerabilitat ambiental A cadascun d ells, segons la zona, es dóna un valor de al 2 (de menys a més vulnerable), tenint en compte els paràmetres següents: grau de naturalitat (degradació, antropització), grau de singularitat i grau de protecció que es considera que tingui cada zona utilitzant el mètode dels màxims. Calculant les diferents puntuacions de cada vector s ha obtingut el mapa de sensibilitat que oscil la entre el (molt baixa) fins al 2 (alta). SENSIBILITAT ALTA (2) Zones amb pendents superior al 2% PEIN, Xarxa Natura 2, HICs prioritaris i IBAs SNU i graus de protecció del PTPTLL i Avanç POUM Guissona Elements de patrimoni cultural Camins rurals i GR SENSIBILITAT AMBIENTAL PÀG. 1

109 El mapa de sensibilitat resultant és un mapa de tipus semafòric que, amb pocs colors, permet detectar ràpidament les zones més vulnerables del territori (en colors marró, zones amb més puntuació i per tant més sensibles): L origen de les zones més vulnerables provenen dels vectors ambientals que s han considerat. En el mapa s observa que hi ha determinades zones amb vectors més sensibles que d altres i per tant seran més vulnerables 18 : Les zones més sensibles ambientalment corresponen als espais protegits (zona ZEPA, PEIN, IBA i HICs prioritaris). Les zones que presenten vegetació natural, com és el cas dels terrenys que dominen les pendents del relleu Tabular també presenten una major sensibilitat. A nivell d alternatives aquestes transcorren per vulnerabilitats molt semblants. Tant el tram 1A, B i C transcorren per la zona ZEPA i PEIN de les Valls de Sió. Pel que fa als trams 3A i B cap d ells afecten a zones vulnerables. 18 Assenyalar que s ha realitzat treball de camp que ha permès contrastar i completar la informació cartogràfica de les bases de la Generalitat. SENSIBILITAT AMBIENTAL PÀG. 11