INFORME AMBIENTAL SUBESTACIÓ 110/25 kv FORALLAC

Transcripción

1 IN INFORME AMBIENTAL SUBE SUBESTACIÓ 110/25 KV FORALLAC TM FORALLAC PROVINCIA GIRONA JUNY 2010

2 INDEX 1. IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL SECTOR DE PLANEJAMENT ANTECEDENTS INTRODUCCIÓ OBJECTIUS AMBIENTALS I PRINCIPIS DE SOSTENIBILITAT RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES LEGISLACIÓ APLICABLE DESCRIPCIÓ DEL MEDI DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L ORDENACIÓ PROPOSADA DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D ALTERNATIVES DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D ACORD AMB L ALTERNATIVA D ORDENACIÓ PROPOSADA IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE ELS ASPECTES AMBIENTALS INTRODUCCIÓ IMPACTES I RISCOS AMBIENTALS SOBRE EL MEDI FÍSIC IMPACTES I RISCOS AMBIENTALS SOBRE EL MEDI BIÒTIC IMPACTES I RISCOS AMBIENTALS SOBRE EL MEDI SOCIAL I CULTURAL IMPACTES SOBRE ELS FLUXOS AMBIENTALS DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES PROPOSADES MESURES APLICABLES SOBRE ELS IMPACTES I ELS RISCOS AMBIENTALS ASSOCIATS AL MEDI FÍSIC MESURES APLICABLES SOBRE ELS IMPACTES I ELS RISCOS AMBIENTALS DEL MEDI BIÒTIC...61 Pàgina 2 de 77

3 4.3 MESURES APLICABLES SOBRE ELS IMPACTES I RISCOS AMBIENTALS DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL MESURES APLICABLES SOBRE ELS IMPACTES DELS FLUXOS AMBIENTALS TAULA RESUM DELS IMPACTES I MESURES CORRECTORES ASSOCIADES AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS INTRODUCCIÓ AVALUACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS EN EL PLA ESPECIAL DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES SINTESI...76 ANNEXOS PLÀNOLS: o SITUACIÓ o EMPLAÇAMENT o COBERTES DEL SÒL I SISTEMA HIDROLÒGIC o ELEMENTS D INTERÈS o PROPOSTA ACTUACIÓ Pàgina 3 de 77

4 1. IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL SECTOR DE PLANEJAMENT 1.1. ANTECEDENTS L objecte del Pla Especial al que va associat aquest informe és esmenar els defectes formals de la tramitació del Projecte d actuació específica en sòl no urbanitzable de la subestació de Forallac mitjançant la tramitació de l instrument urbanístic que correspon. El consistori de Forallac va aprovar de forma prèvia el projecte d actuació específica en sòl no urbanitzable per a la implantació de la subestació el 13 de gener de 2005, mentre que la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona el va aprovar definitivament, en la sessió celebrada el 9 de març de Finalment, l ajuntament de Forallac va atorgar a Endesa la llicència d obres per a la implantació de la subestació el 10 d agost de 2005, imposant un seguit de condicionants per a la seva efectivitat. Es va interposar recurs contenciós-administratiu per impugnar l Acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona pel qual s aprovava definitivament el projecte d actuació específica d interès públic en sòl no urbanitzable per a la construcció de la subestació i l acord de concessió de la llicència d obres, al Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona. Aquest va desestimar ambdós recursos. Dites sentències van ser impugnades i la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar els dos recursos d apellació, anullant la llicència d obres i el Projecte d Actuació Específica, argumentant que s havia incorregut en defectes formals en la seva tramitació. En conseqüència, a fi d esmenar aquests defectes formals en la tramitació es fa necessari tornar a tramitar els instruments urbanístics que corresponen a l actuació de construcció de la subestació elèctrica de Forallac. El projecte manté les mateixes característiques que el presentat inicialment l any 2004, quan es va tramitar el projecte d actuació específica i ja es van obtenir informes favorables dels següents organismes: Pàgina 4 de 77

5 - Departament de Medi Ambient i Habitatge - Departament de Cultura - Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca S han incorporat al Pla Especial els condicionants derivats dels anteriors informes tot i igualment, en el marc del que estableix la normativa urbanística, s han tornat a sollicitar informes als organismes implicats donant compliment als procediment de tramitació del Pla Especial recollit en la mateixa INTRODUCCIÓ ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÈCTRICA, S.L.U. encarrega a l empresa IPLAN Gestión Integral, S.L. la redacció del pla especial del projecte de la subestació elèctrica 110/25 kv de Forallac, ubicada al terme municipal amb el mateix nom. L Informe Ambiental que acompanya al Pla Especial de la subestació objecte d estudi, descriu els diferents aspectes ambientals i socials associats al planejament derivat que es desenvolupa i analitza si el desenvolupament de els seves prescripcions és sostenible, des del punt de vista de la utilització racional del territori, així com l impacte ambiental associat al mateix. En termes generals, l informe ambiental es redacta en el marc establert per la Directiva 2001/42/CE, relativa a l avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. A nivell estatal, el contingut i format de l informe resta subjecte a la Llei 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. I a nivell autonòmic és d aplicació la Llei 6/2009, de 28 d abril, d avaluació ambiental del plans i programes i el Decret Legislatiu 1/2005 de 25 de juliol, pel qual s aprova el text refós de la Llei d Urbanisme i el reglament que el desenvolupa en el Decret 305/2006 de 18 de juliol. Així, l objecte i contingut de l Informe Ambiental dels plans especials, és el contingut en l article 100 del reglament de la llei d urbanisme. Pàgina 5 de 77

6 1.3. OBJECTIUS AMBIENTALS I PRINCIPIS DE SOSTENIBILITAT Objectius ambientals generals Entre els principals objectius ambientals de l actuació prevista pel Pla Especial s han de considerar els següents: - Donar cobertura al creixement de la demanda de l àrea del Baix Empordà i millorar la qualitat del subministrament. - Evitar la construcció de línies molt llargues des de les subestacions ja existents de Juià i Palafrugell Objectius ambientals específics En relació als aspectes ambientals sobre els que el desenvolupament pot incidir, a continuació es relacionen els objectius ambientals específics: Aspecte ambiental A. Model territorial i ocupació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l ús, d acord amb un model territorial globalment eficient. i) Evitar l ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos. Criteris: Plurifuncionalitat i regulació adequada d usos; ordenar adequadament les vores dels teixits urbans i dels espais periurbans; coordinar el planejament amb el dels municipis veïns per evitar duplicitats i disfuncionalitats; ii) Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori. Criteris: Delimitar i preservar les zones a protegir pels seus valors; Aspecte ambiental B. Cicle de l aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l aigua i racionalitzar l ús d aquest recurs en el marc d un model territorial globalment eficient. Aspecte ambiental C. Ambient atmosfèric (I): minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l aire i el canvi climàtic, i en general, reduir el màxim les immissions de les substàncies contaminants. i) Millorar l eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi climàtic. Pàgina 6 de 77

7 Criteris: Fomentar les estructures urbanes compactes; exigència d enllumenat públic de baix consum; Aspecte ambiental D. Ambient atmosfèric (II): prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica. i) Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. Criteris: preveure mesures per a la reducció de l impacte acústic;donat compliment a les prescripcions i limitacions establertes per la legislació sectorial vigent. ii) Limitar la generació de necessitats d enllumenat exterior i evitar els fluxos a l hemisferi superior, la intrusió lumínica i l impacte negatiu sobre els organismes vius. Criteris: considerar l impacte lumínic en el planejament derivat; iii) Ordenar adequadament les installacions de radiocomunicació i de transport d energia elèctrica per minimitzar-ne els efectes sobre els éssers vius i el paisatge. Criteris: establir criteris a incorporar en el disseny i la construcció de noves línies de transport d electricitat; Aspecte ambiental E. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització de residus urbans i facilitar la disponibilitat d installacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit. Gestió de materials: minimitzar l impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general. i) Ordenar el desenvolupament de l activitat constructiva amb l objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge. Criteris: Identificar les pedreres i altres espais degradats i promoure la seva restauració mitjançant la utilització de materials reciclats de l obra. Aspecte ambiental F. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural en general: conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d interès natural, i promoure n l ús sostenible. i) Conservar la connectivitat biològica. Criteris: delimitar i conservar els camins ramaders i els espais fluvials; Aspecte ambiental G. Paisatge: integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic i garantir-ne la qualitat. i) Conservar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori. Pàgina 7 de 77

8 Criteris: mantenir els elements d estructuració i controlar la fragmentació; considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per admetre actuacions amb impacte significatiu en zones amb conques visuals amples; preservar els valors paisatgístics ii) Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals- Criteris: regulació adequada en sòl no urbanitzable de les condicions d implantació, les característiques tipològiques i els paràmetres bàsics dels usos i de les edificacions admissibles; elaboració de plans especials i d estudis d impacte i integració paisatgística de forma prèvia a la implantació d equipaments d interès públic. JERARQUITZACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS A continuació s adjunta una taula en la que s han ordenat els objectius ambientals específics en base a la seva prioritat: Taula 1. Jerarquització dels objectius ambientals específics Ordre de Objectiu ambiental prioritat 1 G.1 Conservar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori. 2 A.2 Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori A.1 Evitar l ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures 3 vinculades a aquests usos 4 F.1 Conservar la connectivitat biològica. G.2 Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i dirigir i 5 harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals D.2 Limitar la generació de necessitats d enllumenat exterior i evitar els fluxos a 6 l hemisferi superior, la intrusió lumínica i l impacte negatiu sobre els organismes vius 7 D.1 Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. C.1 Millorar l eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al 8 canvi climàtic E.1 Ordenar el desenvolupament de l activitat constructiva amb l objectiu de 9 minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge. 10 D.3 Ordenar adequadament les installacions de radiocomunicació i de transport Pàgina 8 de 77

9 Ordre de prioritat Objectiu ambiental d energia elèctrica per minimitzar-ne els efectes sobre els éssers vius i el paisatge Font: Elaboració pròpia 1.4. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES Pla Territorial General de Catalunya Aprovat el març de 1995 amb els objectius de potenciar el desenvolupament, equilibrar el territori i ordenar el creixement, el Pla Territorial General de Catalunya defineix els objectius d equilibri territorial d interès general per a Catalunya i serveix de marc orientador a les accions que s emprendran per crear les condicions adequades i atreure l activitat econòmica als espais territorials. El pla contempla el desenvolupament i l articulació del sistema de la Bisbal d Empordà, entre altres, que posarà en contacte l interior amb la costa i fomentarà el creixement de les àrees interiors enfront el de les àrees de costa. Si bé aquest pla no contempla cap proposta en concret per al TM de Forallac, les consideracions de caràcter general que es tenen en compte són diverses i afavoriran les millores en el conjunt del sector. Tanmateix el Pla estableix una sèrie de consideracions i propostes respecte de les xarxes elèctriques Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (en endavant PTPCG), aprovat inicialment el febrer de 2010, proporciona una matriu de referència que facilitarà la coherència espacial i temporal de polítiques que puguin estar relacionades amb la generació i el transport d energia, en la que s encabeixen el plantejament de les millores pel que fa a la qualitat del servei energètic. A continuació s adjunten les figures en les que s observa la classificació del sòl i les determinacions incloses en el Pla Territorial. Pàgina 9 de 77

10 Figura 1. Classificació del sòl sòl de protecció preventiva sòl de protecció especial PEIN i xarxa Natura 2000 Àmbit d estudi sòl de protecció territorial - sòl de preservació de corredors d infraestructures Font: Avantprojecte de Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines Segons es pot observar de les anteriors figures, l àmbit en el que s ubica la subestació no està qualificat com a sòl de protecció especial, així com tampoc no presenta interès com a espai d interès connector. La globalitat de l àmbit en el que s encaixa la subestació, es qualifica com a sòl de protecció preventiva, que segons estableix el PTPCG es tracta de sectors de sòl qualificats com a no urbanitzables pel planejament urbanístic vigent, i que per les seves característiques no han estat qualificats com a sòls de protecció especial o de protecció territorial pel PTPCG. Es tracta d un tipus de sòl que segons el planejament, cal protegir preventivament, sense perjudici que el planejament local pugui delimitar àrees per ser urbanitzades o edificades Pla Director de l Empordà Redactat el setembre de 2006, el Pla Director Territorial de l Empordà inclou una sèrie de consideracions que afecten tant la comarca de l Alt Empordà, com la del Baix Empordà. Es tracta d un instrument que analitza a nivell territorial l espai identificant les necessitats locals i supramunicipals i establint una xarxa que doni major coherència a la globalitat. Pàgina 10 de 77

11 En ubicar-se molt a prop del nucli de La Bisbal d Empordà, Forallac queda englobat en el sistema de referència que es crea al voltant d aquest juntament amb altres municipis com Corçà, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l Heura,... A continuació s adjunten extractes dels plànols de classificació que formen part del Pla. Figura 2. Classificació del sòl amb valor agrícola segons DARP Valor agrícola Sistema d espais oberts Sistema d assentaments Àmbit d estudi Font: Pla Director de l Empordà Figura 3. Classificació del sòl amb valor agrícola Àmbit d estudi Font: Pla Director de l Empordà Pàgina 11 de 77

12 Segons el Departament d Agricultura, l àmbit en el que es preveu la implantació de la subestació no presenta valor agrícola, i tampoc no es troba inclòs en cap Pla Sectorial Agrari tal i com indica el Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca en l informe que va emetre amb data de 8 de juliol de 2004, mentre que segons el Pla Director de l Empordà es tracta d un sòl agrícola de segon valor. Es tracta de zones de secà d alta producció agrària en les que es localitzen nombrosos castells i per tant presenten un cert valor cultural. Figura 4. Unitats de paisatge Unitat de paisatge 17: ENTORNS DE LA BISBAL Àmbit d estudi Font: Pla Director de l Empordà La classificació paisatgística inclosa en el Pla Director de l Empordà incorpora l àmbit d estudi en el la unitat dels Entorns de la Bisbal, sense que aquest contingui mostres dels denominats patrons nítids o de la xarxa de turons. Pàgina 12 de 77

13 Figura 5. Sòls de valor forestal Àmbit d estudi Font: Pla Director de l Empordà Per últim i pel que fa als sòls de valor forestal, la zona en la que s emmarca la subestació no conté cap mostra representativa dels sòls que pugui quedar afectada per la implantació de la mateixa. Quant a les infraestructures energètiques, el pla contempla la construcció de la subestació de Forallaca 110/25 kv tal i com es desprenia de les previsions del Pla de l Energia de la Generalitat de Catalunya Pla de l Energia Es tracta d un document que marca els objectius i les eines disponibles per al seu assoliment, per tal d estendre la nova concepció de la gestió energètica en la que prevaldrà l estalvi, l eficiència, la producció respectuosa amb el medi ambient i el consum responsable. Entre el conjunt d actuacions concretes que recull el Pla, algunes d elles es consideren necessàries per resoldre les saturacions i els problemes d abastament detectats, com seria el cas de la construcció de la subestació elèctrica de Bescanó al llarg del període temporal que va del 2005 al Pàgina 13 de 77

14 Pla d Espais d Interès Natural (PEIN) L establiment d un sistema d àrees protegides és un dels instruments necessaris per garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, juntament amb la promoció de l ús sostenible dels recursos naturals. El Pla d espais d interès natural (PEIN) estableix la xarxa d espais naturals protegits a Catalunya, amb l objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del nostre país. Aprovat l any 1992, ha estat sotmès a diverses revisions i modificacions que han ampliat la superfície d espais protegits a Catalunya. En el sector en el que es preveu la implantació de la subestació no hi ha cap espai inclòs en el PEIN Catàleg d Espais d Interès Natural i Paisatgístic de la Costa C Brava La Carta de Tossa estableix com a compromís municipal determinar les àrees d interès natural i paisatgístic importants per a la preservació de la identitat de la Costa Brava. En aquest sentit, la Diputació de Girona, en collaboració amb la Fundació Territori i Paisatge i l Associació de Naturalistes de Girona, va elaborar un catàleg que estableix una xarxa d espais que convé preservar i mantenir interconnectats. El catàleg està integrat per un conjunt de 90 espais per als que es recomana la seva desqualificació de tal manera que es garanteixi la seva preservació. Els espais inclosos en el municipi de Forallac són: - Parc agrari del Baix Empordà L àmbit seleccionat per a l emplaçament de la subestació no està a dins del parc agrari, de tal manera que aquest no queda afectat. Pàgina 14 de 77

15 1.5. LEGISLACIÓ APLICABLE Residus Àmbit comunitari Reglament 1013/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny de 2006 relativa als trasllats de residus. Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d abril de 2006, relativa als residus. Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d 11 de febrer de 2004, per la que es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d envasos. Decisió del consell de 19 de desembre de 2002, per la que s estableixen els criteris i procediments d admissió de residus als abocadors d acord amb l article 16 i amb l annex II de la Directiva 1999/31/CEE. Decisió 2001/573/CE del Consell, de 23 de juliol de 2001, per la que es modifica la Decisió 2000/532/CE de la Comissió en relativa a la llista de residus. Decisió 2001/119/CE, de 22 de gener de 2001, que modifica la Decisió 2000/532/CE que substitueix a la Decisió 94/3/CE per la que s estableix una llista de residus de conformitat amb la lletra a) de l article 1 de la Directiva 75/442/CEE del Consell relativa als residus i la Decisió 94/904/CE del Consell per la que s estableix una llista de residus perillosos en virtut de l apartat 4 de l article 1 de la Directiva 91/689/CEE del Consell relativa als residus perillosos. Decisió 2001/118/CE de la Comissió, de 16 de gener de 2001, per la que es modifica la Decisió 2000/532/CEE referent a la llista de residus. Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Consell de 4 de desembre, relativa a la incineració de residus. Decisió 2000/532/CE de la Comissió, de 3 de maig de 2000, que substitueix a la Decisió 94/3/CE per la que s estableix una llista de residus de conformitat amb la lletra a) de l article 1 de la Directiva 75/442/CEE del Consell relativa als residus i la Decisió 94/904/CE del Consell per la que s estableix una llista de residus perillosos en virtut de l apartat 4 de l article 1 de la Directiva 91/689/CEE del Consell relativa als residus perillosos. Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d abril de 1999, relativa a l abocament de residus. Directiva 91/689/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa als residus perillosos. Àmbit estatal Real Decret 105/2008, d 1 de febrer, pel que es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, per la que es regula l eliminació de residus mitjançant dipòsit controlat. Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la que es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Pàgina 15 de 77

16 Real Decret 782/1998, de 30 d abril, pel que s aprova el Reglament pel desenvolupament i execució de la Llei 11/1997, de 24 d abril, d Envasos i Residus d Envasos. Llei 10/1998, de 21 d abril, de Residus. Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, de modificació del Reglament per a l execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol. Llei 11/1997, de 24 d abril, d envasos i residus d envasos. Resolució de 28 d abril de 1995, de la Secretaria d Estat de Medi Ambient i Habitatge per la que es disposa la publicació de l Acord del Consell de Ministres de 17 de febrer de 1995, pel que s aprova el Pla Nacional de Residus Perillosos ( ). Reial Decret 2163/1994, de 4 de novembre, per la que s implanta un sistema harmonitzat comunitari d autorització per comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris. Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s aprova el Reglament per a l execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos. Àmbit autonòmic Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus. Decret 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració de residus. Decret 219/2001, d 1 d agost, per la qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d abril, sobre procediments de gestió de residus. Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus. Decret 93/1999, de 6 d abril, sobre procediments de gestió de residus. Decret 92/1999, de 6 d abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s aprova el Catàleg de residus de Catalunya. Decret 1/ , de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats. Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s aprova el Catàleg de residus de Catalunya. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels Residus. Ordre de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels olis usats Soroll i vibracions Pàgina 16 de 77

17 Àmbit comunitari Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Directiva 2000/14/CE, de 8 de maig de 2000, d aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre emissions sonores en l entorn degudes a les màquines d ús a l aire lliure. Àmbit estatal Reial Decret 1367/2007, de 19 d octubre, per la que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, en referència a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. Real Decret et 1513/2005, de 16 de desembre, pel que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, en referència a l avaluació i gestió del soroll ambiental. Llei 37/2003, de 17 de novembre, de Soroll. Real Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a l entorn degudes a determinades màquines d ús a l aire lliure. Àmbit autonòmic Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Resolució del 30 d octubre de 1995, per la que s aprova una ordenança municipal tipus reguladora dels sorolls i les vibracions Aigües Àmbit comunitari Decisió núm. 2455/2001/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2001, per la qual s'aprova la llista de substàncies prioritàries en l'àmbit de la política d'aigües, i per la qual es modifica la Directiva 2000/60/CE. Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d octubre de 2000 per la qual s estableix un marc comunitari d actuació en l àmbit de la política d aigües. Posicions comuns (CE) 41/1999, de 22 d octubre de 1999, aprovada pel Consell de conformitat amb el procediment establert en l article 251 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, amb vistes a l adopció d una Directiva del Parlament Europeu i del Consell, pel qual s estableix un marc comunitari en l àmbit de política d aigües (1999/C 343/01). Directiva 98/83/CE, del Consell, de 3 de novembre de 1998, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà. Directiva 98/15/CE de la Comissió de 27 de febrer de 1998 per la qual es modifica la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig, del Consell en relació amb determinats requisits establerts en el seu annex I, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes Pàgina 17 de 77

18 Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996, relatiu a la prevenció i al control integrats de la contaminació. Directiva del Consell 91/271/CEE, de 21 de maig, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes Àmbit estatal Reial Decret-Llei 4/2007, de 13 d abril, pel que es modifica el text refós de la Llei d Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol. Ordre MAM 1873/2004, de 2 de juny, per la qual s aproven els models oficials per la declaració d abocament i es desenvolupen determinats aspectes relatius a l autorització d abocaments i liquidació del cànon de control d abocaments. Reial Decret 606/2003 6/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Real Decret 849/1986, d 11 d abril, pel qual s aprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d agost, d Aigües. Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà. Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació. Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual modifica el Text refós de la Llei d Aigües (deroga la Llei 29/1985, de 2 d agost, d aigües). Reial Decret 995/2000, de 2 de juny, pel qual es fixen objectius de qualitat per a determinades substàncies contaminants i es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril. Llei 46/1999, de 13 de setembre, de modificació de la Llei 29/1985, de 2 d agost, d aigües (derogada pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual modifica el text refós de la Llei d Aigües, a excepció de la disposició addicional primera). Reial Decret 2116/1998, de 2 d'octubre, pel qual es modifica el Reial Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals. Reial Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. Reial Decret 484/1995, de 7 d abril, sobre mesures de regularització i control d abocaments. Reial Decret 1315/1992, de 30 d octubre, pel qual s aprova parcialment el Reglament de Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d agost, d Aigües, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d 11 d abril. Reial Decret 1138/1990, 1 138/1990, de 14 de setembre, aprova la Reglamentació Tècnicosanitària per a abastament i control de la qualitat de les aigües potables. Pàgina 18 de 77

19 Ordre de 12 de novembre de 1987, sobre normes d'emissió, objectius de qualitat i mètodes de mesura de referència relatius a determinades substàncies nocives o perilloses contingudes als abocaments d'aigües residuals Reial Decret 849/1986, d 11 d abril, pel qual s aprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d agost, d Aigües. Àmbit autonòmic Ordre MAH/122/2004, de 13 d abril, per la qual s aproven els models de declaració d abocament. Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s aprova el Text refós de la legislació en matèria d aigües de Catalunya. Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s aprova el reglament dels Serveis Públics de Sanejament. Decret 114/2002, de 2 d'abril, de modificació del Decret 22/2002, de 22 de gener, d'establiment i millora de les mesures per a la gestió dels recursos hídrics. Decret 153/2002, de 28 de maig, pel qual es modifica el Decret 22/2002, de 22 de gener, d'establiment i millora de les mesures per a la gestió dels recursos hídrics. Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats. Decret 103/2000, de 6 de març, sobre reglament dels tributs gestionats per l Agència Catalana de l Aigua. Llei 6/1999, de 12 de juliol, d ordenació, gestió i tributació de l aigua. Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d abocaments d aigües residuals. Llei 5/1990, de 9 de març, sobre infraestructures hidràuliques a Catalunya Decret 252/1982, de 30 de juliol, sobre aprofitament per a regs d'aigües residuals depurades Atmosfera Àmbit comunitari Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació. Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l aire ambient. Directiva 2000/14/CE del Parlament Europeu i del Consell de 8 de maig de 2000 relativa a l aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre emissions sonores en l entorn degudes a les màquines d ús en l aire lliure. Directiva 2001/80/CE de 23 d octubre de 2001 sobre límits nacionals d emissions de determinats contaminants atmosfèrics. Pàgina 19 de 77

20 Directiva 80/779/CE del Consell, de 15 de juliol de 1980, relativa als valors límit i als valors guia de qualitat atmosfèrica pel anhídrid sulfurós i les partícules en suspensió. Directiva 82/884/CE del Consell, de 3 de desembre de 1982, relativa al valor límit pel plom contingut a l atmosfera. Directiva 85/203/CE del Consell, de 7 de març de 1985, relativa a las normes de qualitat de l aire pel diòxid de nitrogen. Directiva 89/427/CE del Consell, de 21 de juny de 1989, por la que se modifica la Directiva 80/779/CE relativa a los valores límit i als valors guia de qualitat atmosfèrica per l anhídrid sulfurós i les partícules en suspensió. Directiva 92/72/CE del Consell, de 21 de setembre de 1992, sobre la contaminació atmosfèrica per ozó. Directiva 94/66/CE del Consell, de 15 de desembre de 1994, per la que es modifica la Directiva 88/609/CE sobre limitació d emissions a l atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans installacions de combustió. Directiva 94/67/CE del Consell, de 16 de desembre de 1994, relativa a la incineració de residus perillosos. Directiva 1999/13/CE del Consell d 11 de març de 1999 relativa a la limitació de les emissions de compostos orgànics volàtils degudes a l ús de dissolvents orgànics en determinades activitats i installacions. Directiva 1999/30/CE del Consell de 22 d abril de 1999 relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom en l aire ambient. Directiva 1999/32/CE del Consell, de 26 de abril de 1999, relativa a la reducció del contingut de sofre de determinats combustibles líquids i per la que es modifica la Directiva 93/12/CEE. Directiva 2000/69/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2000, sobre els valors límit pel benzè i el monòxid de carboni en l aire ambient. Directiva 2002/3/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2002, relativa al ozó en l aire ambient. Decisió 2000/479/CE, de 17 de juliol de 2000, relativa a la realització d'un inventari europeu d'emissions contaminants (EPER). Àmbit estatal Real Decreto 117/2003 de 31 de gener, sobre limitació de les emissions de compostos orgànics volàtils degudes a l ús de dissolvents en determinades activitats. Real Decreto 1073/2002, de 18 d octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni. Llei 16/2002, de 1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació. Real Decreto 1494/1995, que estableix llindars de protecció pel contaminant ozó. Pàgina 20 de 77

21 Real Decreto 1321/1992, de 30 d octubre, que estableix valors de qualitat per les partícules en suspensió i el diòxid de sofre. Reial Decret 547/1979, de 20 de febrer, sobre modificació del Decret 833/75, de 6 de febrer que desenvolupa la Llei 38/72 de protecció de l ambient atmosfèric. Decret 833/1975, de 6 de febrer, per la que es desenvolupa la Llei 38/1972 de Protecció de l Ambient Atmosfèric. Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l ambient atmosfèric. Àmbit autonòmic Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 d ordenació ambiental de l enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental. Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció del medi atmosfèric. Decret 199/1995, de 16 de maig, d aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica. Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de protecció de l ambient atmosfèric. Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l ambient atmosfèric. Ordre de 20 de juny de 1986, per la qual s estableix l estructura i el funcionament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica Espais naturals, vegetació i fauna Àmbit internacional Conveni de Berna. Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural d Europa (Decisió 82/72/CEE del Consell, de 3 de desembre de 1981, referent a la celebració del Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural d Europa). Conveni de Bonn. Conveni sobre la conservació d espècies migratòries d animals silvestres. Conveni de CITES. Conveni sobre el comerç internacional de les espècies amenaçades de fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç. Conveni RAMSAR. Conveni relatiu a zones humides d importància internacional, especialment com a hàbitats d aus aquàtiques. Pàgina 21 de 77

22 Àmbit comunitari Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres «Directiva Hàbitats». Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Directiva 91/244/CEE, de conservació de les aus silvestres, que modifica la Directiva 79/409/CEE. Àmbit estatal Reial Decret 1432/ /2008, de 29 d agost, pel que s estableixen mesures per a la protecció de l avifauna contra la collisió i l electrocució en línies elèctriques d alta tensió. Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. Reial Decret 435/2004 /2004, de 12 de març, pel qual es regula l Inventari nacional de zones humides. Llei 41/1997, de 5 de novembre, sobre espais naturals protegits i protecció d animals i plantes. Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg d Espècies Amenaçades. Àmbit autonòmic Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d especial protecció per a les aus (ZEPA) i s aprova la proposta de llocs d importància comunitària (LIC). Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d espais naturals, de la Llei 9/1995, de l accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d adequació de les activitats d incidència ambiental. Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals. Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Resolució MAH/534/2005, d 1 de març, pel qual es designen com a zones d especial protecció per a les aus (ZEPA) alguns dels espais proposta a la Xarxa Natura 2000 com a llocs d importància comunitària (LIC). Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals. Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s aprova el Pla d Espais d Interès Natural. Ordre de 10 d abril de 1997, pel qual s amplia la relació d espècies protegides a Catalunya. Llei 12/1995, de 13 de juny, d Espais d Interès Naturals. Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals. Pàgina 22 de 77

23 Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual s amplia la relació d espècies protegides a Catalunya. Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de fauna salvatge. Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s aprova el Pla d Espais d Interès Natural. Ordre de 19 d abril de 1991, per la qual es declaren arbres monumentals i es dóna publicitat a l inventari dels arbres declarats d interès local. Ordre de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l inventari dels arbres i les arbredes declarats d interès comarcal i local. Decret 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals parcials per a la protecció d espècies animals en perill de desaparició a Catalunya Patrimoni cultural Àmbit estatal Reial Decret 162/2002, de 8 de febrer, pel qual es modifica l article 58 del Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de la Llei 16/1985, de 25 de juny, de patrimoni Històric Espanyol. Reial Decret 64/1994, de 21 de gener, pel qual es modifica el Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de la Llei 16/1985, de 25 de juny, de patrimoni Històric Espanyol. Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de la Llei 16/1985, de 25 de juny, de patrimoni històric espanyol. Llei 16/1985, de 25 de juny, de patrimoni històric espanyol. Àmbit autonòmic Llei 9/1993, de 30 de setembre, de patrimoni cultural català. Decret 267/1991, de 30 de novembre, sobre la declaració de béns d interès cultural i inventari del patrimoni cultural moble de Catalunya Urbanisme Àmbit internacional Directiva 2001/42/CE, sobre avaluació ambiental de plans i programes en el medi ambient. Directiva 97/11/CE del Consell de 3 de març de 1997, per la que es modifica la Directiva 85/337/CE relativa a l avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. Pàgina 23 de 77

24 Directiva del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. Àmbit estatal Llei 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Àmbit autonòmic Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes. Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s aprova el Reglament de la Llei d Urbanisme. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d Urbanisme (recull en un únic text la Llei 10/2004, de 24 de desembre de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d urbanisme i la Llei 2/2002, de 14 de març, d urbanisme). Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. Llei 2/2002, de 14 de març, d urbanisme. Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s aprova el Pla territorial general de Catalunya. Àmbit local Text refós del Pla General d ordenació, maig Altres Àmbit estatal Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel que s aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09 Reial Decret 842/2002, de 2 d agost, pel que s aprova el Reglament Electrotècnic per a baixa tensió Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d autorització d installacions d energia elèctrica. Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric. Àmbit autonòmic Llei 18/2008, de 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric. Pàgina 24 de 77

25 Decret 396/2006, de 17 d octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a la millora de finques rústiques que s efectuïn amb aportació de terres procedents d obres de la construcció. Decret 363/2004, de 24 d'agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament Electrotècnic a baixa tensió. Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals. Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals en les àrees. Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i la seguretat de les installacions. Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals. Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les installacions elèctriques DESCRIPCIÓ DEL MEDI Emmarcament geogràfic El terme municipal de Forallac està delimitat pel municipi de La Bisbal d Empordà a l oest; amb Palafrugell, Mont-ras i Torrent a l est; amb Palau-sator i Ullastret al nord; i amb Calonge, Palamós i Vall-llobrega al sud, a partir dels quals s estén el Massís de les Gavarres, que comença a prendre forma a la meitat sud del terme municipal de Forallac. La meitat nord del terme pertany a la plana alluvial del Baix Empordà en la que s obren pas diversos cursos fluvials d entitat, el més proper dels quals és el riu Daró, un afluent de la marge dreta del Ter que no intercepta el terme municipal de Forallac. L àmbit del projecte es situa a la part encara planera del municipi, en la que predominen els usos agrícoles, poc abans que s iniciïn els contraforts del Massís de les Gavarres. Pàgina 25 de 77

26 El conjunt de Forallac, sorgit de l agregació dels tres nuclis de Fonteta, Vullpellac i Peratallada, compta amb una superfície de 50,6 km 2. D aquesta superfície almenys ha estan protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural, el que representa més del 50% de la superfície total del municipi. L emplaçament en el que s encabeix el Pla Especial al que està associat aquest informe ambiental, és una zona agrícola i planera als marges de la qual es desenvolupa una certa vegetació arbustiva i arbòria Clima Les dades climàtiques per caracteritzar el terme municipal de Forallac s han obtingut de l estació de la Bisbal d Empordà. En termes generals però, el clima es caracteritza per estius secs i tardors plujoses, amb temperatures que es mantenen mitjanament temperades per la influència del mar. La darrera sèrie de dades meteorològiques disponibles correspon a l any 2008, indicant una temperatura mitjana anual de l ordre dels 15,1ºC, amb una mitjana màxima de 22ºC i una mitjana mínima de 8,8ºC. Els registres de temperatura corresponents a l any 2008 han permès establir que l oscillació tèrmica al llarg de l any és de l ordre dels 13ºC. Quant a la precipitació acumulada, els valors anuals estan a l entorn dels 693 mm, corresponent els períodes de major precipitació amb els que van del març al juny i del novembre al desembre. Pel que fa al règim de vents, la mitjana anual de la velocitat del vent enregistrada a l estació de la Bisbal és de 1,8 m/s, i predomina el vent de component sud, denominat Garbí, enfront la Tramuntana, que és el més característic de la zona de l Empordà Atmosfera El terme municipal de Forallac no disposa de cap estació d avaluació de la qualitat atmosfèrica ubicada al seu terme, essent la més propera la situada a Begur, a uns 13 km de l emplaçament del Pla Especial al que va associat aquest informe ambiental. En tractar-se d un municipi eminentment residencial i poc dens (d aproximadament 34 hab/km 2 ), es preveu que els nivells d immissió de contaminats siguin baixos. Pàgina 26 de 77

27 La caracterització atmosfèrica de l àmbit d estudi es realitzarà atenent als valors dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori, unes eines que permeten avaluar la incidència dels contaminants emesos a l atmosfera en una zona determinada. A continuació s adjunten les figures amb les qualificacions atorgades pel DMAH. Figura 6. Capacitat SO 2 Figura 7. Vulnerabilitat SO 2 Àmbit d estudi Àmbit d estudi Figura 8. Capacitat PST Figura 9. Vulnerabilitat PST Àmbit d estudi Àmbit d estudi Figura 10. Vulnerabilitat CO Àmbit d estudi Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2010 Pàgina 27 de 77

28 Segons s observa de les anteriors figures, la vulnerabilitat es nulla o molt baixa per al diòxid de sofre, les partícules en suspensió i el monòxid de carboni, en la zona de l àmbit d estudi, mentre que el paràmetre capacitat no ha estat avaluat per cap dels contaminants indicats, en la zona en la que es preveu la implantació de la subestació. Aquestes dades indiquen que la zona no presenta condicionants rellevants pel que fa a aquests contaminants. Quant a la caracterització acústica de l àmbit d estudi, el terme municipal de Forallac no compta amb ordenança de soroll, així com tampoc no es disposa de dades sobre els nivells de soroll que caracteritzin la qualitat acústica de l àmbit. En qualsevol cas, es considera que la zona a la que fa referència el present Pla Especial no registra nivells de soroll elevats donat que els únics elements presents són les activitats agrícoles i les edificacions aïllades de caràcter rural. Per últim, quant a l avaluació de la sensibilitat lumínica, el mapa de protecció envers la contaminació lumínica proporciona els següents valors per a l àmbit d estudi: Figura 11. Contaminació lluminosa Àmbit d estudi Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2010 De l anterior figura s observa que l àmbit d estudi està qualificat com a zona E2 de protecció alta, que es correspon amb els espais de sòl no urbanitzable situats fora d un espai d interès natural o d una àrea de protecció especial. Pàgina 28 de 77

29 Geologia Forallac es troba entre la plana alluvial del Baix Empordà i les muntanyes de les Gavarres, que marquen l extrem septentrional de la Serralada Litoral. Les Gavarres són un massís antic format per materials de tipus paleozoic, que en termes generals adquireix poca alçada i per tant es configura sobre un relleu molt suau. Figura 12. Orografia del marc regional en el que s inscriu l àmbit Font: Internet La composició geològica de l àmbit d estudi està integrada per conglomerats en els que s intercalen diversos nivells de gresos i argiles, així com graves, i en menor mesura també s observa la presència de margues. Els dos primers tipus de materials estan associats a les terrasses fluvials en les que s obre pas la depressió alluvial d enfonsament del Baix Empordà. El conjunt de materials de l àmbit es corresponen am els del Cenozoic, del Quaternari o del Plistocè. Pàgina 29 de 77

30 Figura 13. Geologia Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge El resultat de la combinació d elements que es conjuguen a l àmbit d estudi és un relleu suaument ondulat i planer, en el que s accentua l alçada a mesura que s avança en direcció als contraforts de les Gavarres, o el caràcter planer en direcció al nucli de Fonteta. La combinació d elevacions i zones planeres condicionen l establiment d activitats agrícoles o zones boscoses, essent les primeres les que predominen en la major part del sector. L àmbit no inclou cap espai de l Inventari d espais d interès geològic de Catalunya (IEIGC), essent la geozona més propera, la del Cap Gros, la Fosca i Sant Esteve, a uns aproximadament 13 km de l àmbit Hidrologia El terme municipal de Forallac és travessat per diversos cursos fluvials de caràcter torrencial que han excavat diverses depressions i valls associades a les mateixes, les aigües de les quals drenen cap a la conca del riu Daró, el curs del qual es situa fora del límit del terme municipal. En aquest sentit, l àmbit d estudi no és interceptat per cap curs fluvial tot i que a ambdós costat del mateix s obren pas la Riera de la Fonteta (situada a uns 150 m de l àmbit) i una altra riera sense nom en direcció al riu Daró, que recullen les aigües procedents de les elevacions dels contraforts de les Gavarres. Pàgina 30 de 77

31 Fotografia 1. Vista de la riera de Fonteta al seu pas pel perímetre de l àmbit d estudi L àmbit del Pla Especial no forma part de cap aqüífer protegit per la Generalitat de Catalunya, així com tampoc no se n identifica cap al terme municipal de Forallac. L aqüífer més proper a l àmbit d estudi és el de la Fossa de Palafrugell, situat a uns 4 km de la zona en la que s implantarà la subestació Vegetació A Forallac es presenten un conjunt interessant i divers d ambients segons la tipologia i les condicions que es presenten, que en el cas concret d aquest terme divergeixen àmpliament del nord al sud del municipi. Així, mentre a la plana alluvial del Baix Empordà predominen les zones de conreu -condicionant el tipus de vegetació i fauna que es podran implantar-, les condicions canvien a mesura que apareixen els contraforts del massís de les Gavarres, en el que es desenvolupa un ecosistema típicament mediterrani amb presència d alzinars, suredes i pinedes, així com comunitats caducifòlies euro-siberianes que ressegueixen les valls i fondalades. Pàgina 31 de 77

32 En aquest sentit, la zona designada per a la implantació de la subestació elèctrica és predominantment de caràcter agrícola, i en ella es desenvolupen conreus de secà, tant de tipus herbaci com llenyós (com ara les oliveres). Es desenvolupa també la vegetació típica dels marges dels camps i en determinats punts, línies d arbres que serveixen de límit entre els mateixos camps i que es poden classificar com a brolles amb presència de peus arboris d alzina i en alguns casos de surera. El conjunt d aquests elements conforma una matriu en la que es combinen elements agrícoles amb forestals, donant lloc a un mosaic ric en ambients que permet l establiment de diferents espècies. Fotografia 2. Exemplar d alzina situat en el marge d un camp de conreu Fauna Pel que fa a la presència de fauna al sector, el caràcter agrícola de l àmbit condiciona el tipus d espècies que es poden implantar, que seran principalment petits mamífers (com els conills,...), rèptils (com ara serps) i fauna que pugui obtenir part del seu aliment directament dels mateixos camps agrícoles. Tot i la riquesa d ambients que suposa el mosaic agroforestal de l àmbit d estudi, es preveu que la major part de les espècies i les més interessants, es concentrin a la zona boscosa de les Gavarres on trobaran una major diversitat d ambients i majors possibilitat de trobar refugi que no pas a les zones amb major presència humana Espais naturals protegits Quant a la presència de figures de protecció, destaca el Massís de les Gavarres, ubicat a l entorn de l àmbit però fora del mateix, que està considerat com un espai PEIN i XARXA NATURA 2000 (codi ES510010, classificat com a LIC però no com a ZEPA), de gran valor ecològic. El límit Pàgina 32 de 77

33 exterior del parc es troba a uns metres de la zona en l àmbit del Pla Especial, ja que la delimitació de l espai de la Xarxa Natura 2000 és lleugerament inferior a la inclosa en el PEIN. D altra banda, no s ha identificat cap espai qualificat com a Espai Natural de Protecció Especial (ENPE) a l entorn de la zona d implantació. Tampoc no s ha localitzat cap forest d utilitat pública en les immediacions de l àmbit d estudi, quedant el més proper a uns 5 km dins del terme municipal de Palau-sator. En relació a la presència d Hàbitats d Interès Comunitari (HIC), en la zona designada per a la implantació de la subestació no se n han identificat mostres. L hàbitat més proper a l àmbit és el dels Alzinars i carrascars, que es situa a almenys uns 150 metres de l àmbit i és de caràcter no prioritari. Pel que fa a la presència de Zones Humides incloses en l Inventari del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la més propera és la de les Terreres de Vaca Morta, que es troben a aproximadament uns 4 quilòmetres de la zona en la que s implantarà la subestació Paisatge L àmbit es caracteritza per la marcada presència d activitats agrícoles, entre les que s intercalen elements antròpics com granges, masies aïllades i algunes línies elèctriques que proporcionen un caràcter propi al sector. Tot i que la presència forestal és patent en tot l àmbit, la magnitud s incrementa a mesura que s avança en direcció sud cap als contraforts de les Gavarres, on les zones forestals desplacen completament les agrícoles. Es tracta d una zona de relleu moderadament ondulat solcat per camps agrícoles delimitats per franges d alzinar, amb la presència de cursos fluvials de caràcter torrencial, com la riera Fonteta. Les principals cobertes vegetals que caracteritzen el paisatge del sector són: - L alzinar amb marfull amb presència d un sotabosc atapeït que s estén cap al sud de l àmbit d estudi enfilant-se pels contraforts de les Gavarres. - Els conreus de secà, tant herbacis com llenyosos. La resta de cobertes vegetals apareixen de forma aïllada, com és el cas de les sureres o de les zones nues o de vegetació escassa. Pàgina 33 de 77

34 A nivell de visibilitat destaca el fet que la major part de les edificacions aïllades situades a l entorn de la parcella de la subestació, poden veure alguns dels elements que la integren, així com la tanca perimetral. Tanmateix, la subestació serà visible des d alguns trams dels camins rurals que travessen els camps agrícoles i s enfilen cap al Massís de les Gavarres, des del qual seran particularment visibles algunes de les parts de la subestació. La qualitat global del paisatge es considera mitjana donats els valors associats als elements que formen part del mateix i a la seva pròpia naturalesa Patrimoni històric i cultural En la zona designada per a la implantació de la subestació no es detecta cap element arqueològic o arquitectònic que formi part dels Catàlegs del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tal i com posa de manifest el Departament de Cultura en el seu informe emès al 16 de juliol de Medi socioeconòmic La major part de la població del terme municipal de Forallac es dedica al sectors serveis, que ocupa un percentatge del 58,2%, seguit del sector industrial, amb un 17%: Especialment rellevant és el percentatge de població empleat en l agricultura, que arriba al 10,3%, essent un valor superior al de la mitjana comarcal i al de la mitjana de tota Catalunya. A diferència d altres municipis del Baix Empordà situats més a prop de la línia de costa, l economia de Forallac no es sustenta de forma tan directa en el desenvolupament d aquesta activitat, tal i com es dedueix de l oferta de places amb les que compta aquest terme municipal, mantenint per tant un caràcter més propi i menys influenciat per l activitat turística. L ocupació de l àmbit del Pla Especial, de caràcter agrícola, tindrà un efecte de caràcter directe sobre aquesta activitat ja que un cop acabades les obres, bona part de la parcella no podrà tornar-se a utilitzar per aquesta finalitat. Pàgina 34 de 77

35 Producció de residus En l emplaçament a que fa referència el Pla Especial, únicament es desenvolupen activitats agrícoles essent la naturalesa dels residus que es produeixin d aquesta tipologia. Si be la major part de les restes associades a aquest tipus d activitat són majoritàriament innocus per al medi ambient, determinades substàncies poden ser contaminants a una certa concentració, generant altre tipus de residus que requereix d un tractament específic Cicle de l aigua Com en el cas de la producció de residus, els únics consums d aigua que es produeixen actualment a l àmbit són els relacionats amb les activitats agrícoles que s hi desenvolupen. Pel que fa a l abastament d aigües, després dels problemes de qualitat detectats durant l any 2004, sembla que actualment aquest es realitza amb les condicions i en la quantitat adequada. L empresa concessionària del servei d abastament d aigües al terme municipal és Sorea. Quant a les aigües residuals produïdes en el municipi, aquestes són recollides i conduïdes fins a les estacions depuradores de Forallac i de La Bisbal d Empordà. L emplaçament seleccionat per a la installació de la subestació actualment no genera aigües residuals que hagin de ser tractades, ja que únicament es desenvolupen activitats de caràcter agrícola Sensibilitat ambiental En base a la informació recopilada en aquesta descripció, a continuació s establiran els paràmetres per determinar la sensibilitat de l emplaçament pel que fa a la installació de la subestació. Aquesta identificació es realitzarà sobre un àmbit lleugerament superior al del Pla Especial, per tal de garantir la preservació de determinats espais enfront la seva possible afectació com a conseqüència de l execució de les obres. Pàgina 35 de 77

36 Sensibilitat alta - Cobertes forestals: alzinars - Habitatges aïllats - Cursos fluvials i vegetació associada Taula 2. Identificació dels elements i del grau de sensibilitat Sensibilitat mitjana - Camps agrícoles en actiu Font: Elaboració pròpia Sensibilitat baixa - Erms i espais no cultivats - Camins agrícoles L emplaçament seleccionat per a la subestació afecta principalment sòls que presenten una sensibilitat mitjana. La resta d elements estan presents a l entorn del Pla Especial i caldrà tenir-los en compte en el moment de les obres per tal de minimitzar les afectacions que es puguin produir en els mateixos. Pàgina 36 de 77

37 2. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L ORDENACIÓ PROPOSADA 2.1. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D ALTERNATIVES A continuació es presenten les alternatives generals que s han considerat per a la implantació de la subestació: - Alternativa 0 (no intervenció) - Alternativa 1 (implantació de la subestació a la parcella agrícola seleccionada) Com s ha indicat anteriorment, l Alternativa 0 suposa no construir la subestació de Forallac, el que suposaria un empitjorament gradual de la qualitat de subministrament i una disminució de la capacitat del sistema per abastar els requeriments del terme municipal de Forallac i de la Bisbal, entre altres així com les demandes energètiques previstes en la zona. L adopció d aquesta alternativa suposarà que en tractar-se d una infraestructura necessària a nivell territorial, s hagi de seleccionar un nou emplaçament per a la implantació de la subestació, les condicions particulars del qual podran presentar un major conjunt de valors ambientals i paisatgístics dels que ja presenta l àmbit seleccionat. Tanmateix, aquest sector, es situa per sota d unes línies elèctriques ja existents, amb el que evita la construcció de nous trams de línia per subministrar l electricitat a la xarxa. Quant a l Alternativa 1, 1 resol les demandes energètiques dels nuclis de Forallac i la Bisbal, entre altres, així com també millora la qualitat de subministrament. D altra banda, es tracta d una actuació contemplada en el Pla de l Energia de la Generalitat de Catalunya i per tant amb un paper de certa rellevància des del punt de vista estratègic i territorial. Aquesta alternativa suposa l afecció d un espai agrícola situat a certa distància de l espai protegit de les Gavarres, en una zona relativament planera, amb valors paisatgístics locals però que a nivell territorial són poc rellevants per al conjunt, a certa distància dels cursos fluvials i amb accessos ja existents (el que minimitza el consum addicional de territori que suposa l obertura de nous camins). Per tot això l alternativa seleccionada des del punt de vista ambiental és l Alternativa 1 ja que minimitza les afeccions als espais naturals o d interès, evita consum de sòl addicional al de la implantació de la subestació en ubicar-se sota d una línia ja existent i en una parcella que disposa de camí d accés, resol les necessitats energètiques dels nuclis de Forallac i de La Bisbal, Pàgina 37 de 77

38 entre altres, i integrarà les mesures correctores que es derivin del present informe ambiental, de l Estudi d Impacte i Integració Paisatgística associat i dels informes dels organismes oficials DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D ACORD AMB L ALTERNATIVA D ORDENACIÓ PROPOSADA Justificació de la necessitat del Pla Especial Aquest Pla Especial s emmarca en la necessitat de millorar la qualitat i la quantitat d energia subministrada a la zona del Baix Empordà, especialment a l entorn dels municipis de Forallac i de La Bisbal Descripció de l ordenació proposada El present Pla Especial té per objecte regular la implantació d una subestació elèctrica en sòl no urbanitzable, la classificació del qual passarà a ser de sistema urbanístic general. La parcella en la que s emplaça la subestació ocupa una superfície aproximada de m 2, dels quals uns m 2 corresponen al recinte tancat, i consisteix en un parc exterior-hibrid de 110 kv simple barra, amb tres posicions de línia i tres posicions de transformador (una futura), utilitzant transformadors de potència 110/25kV per transformar l energia a la tensió de 25 kv i alimentar les cabines interiors de mitja tensió blindades i aïllades en SF 6, ubicades dins dels terrenys previstos per la SE, per tal de distribuir-la per la zona. a) Connexió a la xarxa La connexió a la xarxa es realitza mitjançant un enllaç aeri, doble línia aèria a 110 kv, que enllaça amb les SSEE de Juià i Bellcaire. b) Configuració La subestació està constituïda per: - Parc de 110 kv o Tipus: Exterior convencional Híbrida blindada en SF 6 (hexafluorur de sofre) o Esquema: Barra senzilla o Abast: Dos posicions de línia amb l equip híbrid corresponent, 3 transformadors de tensió capacitius i 3 parallamps/ Tres posicions transformadors 110/25 kv (una futura) Pàgina 38 de 77

39 amb l equip híbrid corresponent més els equips de la posició de transformador / una barra de 110 kv amb un transformador de tensió inductiu. - Transformació 110/25 kv o 3 transformadors 110/25 kv 40 MVA, amb regulació en càrrega (1 futur) / 3 reactàncies de posada a terra (1 futura) / 3 jocs de 3 parallamps de 110 kv (1 futur) / 3 jocs de 3 parallamps de 25 kv (1 futur). - Parc de 25 kv o Tipus: Cabines interior blindades aïllades en gas SF 6 o Esquema: Doble barra o Abast: Tres posicions de transformadors (una futura)/ Divuit posicions de línia (deu futures) / Dues posicions de Serveis Auxiliars/ Dues posicions d acoblament transversal (una futura)/ Una posició de condensadors/ Dues posicions de mesura de tensió de barres / Dues posicions d acoblament transversal / Dues posicions de remonte amb interruptor / Dues posicions de remonte amb seccionador - Sistema de Control i Proteccions o La subestació serà telecomandada des del Centre de Control de Endesa. S installarà un sistema integrat de control (SICOP) que integrarà les funcions de control local, proteccions i telecontrol. - Sistema de Mesura per a la facturació o La mesura per a la facturació es realitzarà en 110 kv en les posicions d AT dels Transformadors 110/25 kv. - Sistema de Serveis Auxiliars o 2 Transformadors de 250 kva. 25/0,400 kv o 4 Rectificadors bateria 125 V. C.c. 100 Ah o 2 Convertidors 125/48 Vcc - Sistema de Telecomunicacions o La telecomunicació es realitzarà mitjançant fibra òptica de plàstic (protegida contra l acció dels rosegadors en les esteses subterrànies) - Sistema de posta a terra o Posta a terra inferior: es dimensionarà considerant que la Intensitat de defecte a terra monofàsic és 3,6 ka, la durada del defecte és 0,5 seg, el tipus d elèctrode és xarxa i el material del conductor és de coure 95 mm 2. En el dimensionament es tindrà en compte que les tensions de pas estaran per sota dels valors admesos en la MIE-RAT 13 o Posta a terra superior: formada per parallamps amb dispositiu de cebat normalitzat installats de tal forma que es cobreix tota la superfície necessària. - Sistema de Seguretat (format per proteccions contra incendi i antiintrusisme) Pàgina 39 de 77

40 El drenatge de la subestació es realitza a través d una xarxa de desguàs formada per una sèrie de tubs situats al fons de les rases cap a les que es dirigeixen les aigües. En tractar-se d aigües netes procedents de l escorrentia superficial de les precipitacions, aquestes aigües es retornen al sistema a través d una canalització que arriba fins a la riera de la Fonteta. Les aigües residuals produïdes en la subestació són conduïdes a un dipòsit estanc, buidat de forma periòdica per portar el seu contingut a l estació depuradora. La subestació disposa d un dipòsit per a la recollida d olis, el volum del qual és el del dielèctric dels transformadors, i recull els seus possibles vessaments. S espera que aquests dipòsit només s hagi d utilitzar en cas de vessament accidental. L accés a la subestació es realitza a través dels camins rurals ja existents. Aquesta opció minimitza l obertura de nous camins que permetin l accés a la subestació, amb el que es disminueix l impacte de la mateixa sobre el conjunt del territori. S ha previst un tancament perimetral de la subestació de com a mínim 3 metres d alçada, que contribueix a l esmorteïment del soroll generat pels transformadors de la subestació. Pel que fa a la generació de camps electromagnètics, es preveu que aquests no siguin superiors respecte dels que ja es registren a l àmbit, i que compleixin amb escreix els valors límits establerts a la normativa, tal i com ho posa de manifest l estudi dels camps electromagnètics realitzat amb data d abril de 2005 per l empresa Applus i l avaluació realitzada per l Hospital Ramon y Cajal el mes de maig de 2005, prenent mesures sobre el valor del camp electromagnètic abans de construir la subestació i preveient els valors que assolirà el camp mitjançant els valors mesurats en altres subestacions de característiques similars. Aquests informes responen a la sollicitud del Departament de Salut de Girona, de febrer de 2005, segons la qual en el projecte havia de figurar un informe tècnic que indiqués el valor del camp elèctric i de l electromagnètic que podria crear la subestació en els habitatges situats a l entorn de la mateixa, així com les normatives de referència especificades en el mateix. Pàgina 40 de 77

41 3. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE ELS ASPECTES AMBIENTALS 3.1. INTRODUCCIÓ L aparició d impactes i riscos ambientals es pot produir en dues fases diferenciades: durant les obres de construcció de les actuacions proposades o fase d obres, i un cop finalitzades les actuacions definides o en el que es denomina la fase d explotació. El grau d importància dels diferents impactes no només dependrà de la magnitud de les accions, sinó també de la fragilitat de l element considerat i les seves característiques, entenent per fragilitat el mèrit que presenta cada factor per ésser conservat. En funció de la descripció del medi físic, biològic i socioeconòmic que s ha realitzat, els impactes sobre els diferents factors ambientals es poden resumir en: Medi físic: - Impactes sobre la geologia i la geomorfologia. - Impactes sobre les aigües superficials i subterrànies. - Impactes sobre l atmosfera Medi biòtic: - Impactes sobre la vegetació i la fauna. - Impactes sobre el paisatge. Medi social i cultural: - Impactes sobre els aspectes econòmics. Afeccions a serveis. - Risc d incendis. - Impactes sobre elements catalogats. - Impactes sobre la mobilitat. Impactes sobre els fluxos ambientals. - Increment del consum d aigua i la producció d aigües residuals. - Increment del consum energètic. - Impactes derivats de la generació de residus Pàgina 41 de 77

42 A continuació es descriuen els impactes i els riscos ambientals potencials que poden succeir durant les operacions de les obres així com les implicacions ambientals que el desenvolupament de les actuacions previstes poden generar sobre l entorn (fase d explotació) IMPACTES I RISCOS AMBIENTALS SOBRE EL MEDI FÍSIC Geologia i geomorfologia Riscos d ocupació de més superfície de la necessària durant els moviments de terres Si durant l execució de les obres es sobrepassa el límit d ocupació prefixat es poden generar problemes de caire social i ambiental, ja que s afectarien activitats agrícoles en actiu i vegetació arbòria dels marges dels camps. Atès que la parcella objecte d aquest informe ambiental es troba limitada, majoritàriament, per altres parcelles agrícoles, existeix una certa possibilitat de superar les superfícies d ocupació establertes, encara que es prenguin les mesures preventives corresponents per evitar aquest risc d ocupació. L ocupació de zones agrícoles no inclosos en l àmbit de les obres és un impacte a considerar perquè el sòl agrícola presenta unes característiques edàfiques molt interessants, que pot ser molt apte per a la seva reutilització en les tasques de restauració paisatgística. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a curt termini (E), permanent (F), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i localitzat. Avaluació Impacte compatible / moderat (C/M). Necessita mesures preventives Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Riscos de contaminació de sòls per abocaments incontrolats de runes i terres sobrants De forma prèvia a l inici de les obres es fa un balanç de terres en el que almenys es quantifiquin els moviments, les terres reaprofitades a la mateixa obra i els punts als que destinar les terres Pàgina 42 de 77

43 sobrants de manera que s eviti el seu abandonament en zones no autoritzades, i per tant l afectació a camps de conreu o zones boscoses de l entorn. Pel que fa a la runa generada durant l execució de les obres, igualment es quantifica i s identifiquen els gestors que es preveu la tractin. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), acumulatiu (D1), a mig termini (E1), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i localitzat. Avaluació Impacte compatible (C). Necessita mesures preventives Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Riscos de contaminació de terres vegetals Abans que s iniciïn els moviment de terres, s estima el volum de terres vegetals a extreure de la zona afectada per la implantació de la subestació, així com el volum d aquestes que es pot destinar a les operacions de restauració posteriors (espais d ocupació temporal i zones verdes). La importància de la recuperació i el manteniment de les terres vegetals de la mateixa obra, rau en el fet que el seu contingut en matèria orgànica, en micro i macronutrients i en llavors d espècies de la zona, és superior al que es pot incorporar per mitjans artificials. Per aquest motiu és essencial que les terres vegetals decapades es conservin en unes condicions adequades que garanteixin la qualitat i característiques estructurals i químiques que presenten. La contaminació d aquestes terres amb materials grollers o procedents d altres horitzons, dificulta el posterior desenvolupament de les llavors i plantes emprades en la restauració i revegetació de les zones, així com també minimitza les possibilitats de reutilitzar-les en la mateixa obra i disminuir la quantitat de terres destinades a abocador. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a curt termini (E), permanent (F), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i localitzat. Avaluació Impacte compatible / moderat (C / M). Pàgina 43 de 77

44 Necessita mesures preventives Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Riscos ambientals associats a l explotació de terrenys per obtenir terres de préstec En cas que les obres requereixin de terres d aportació, la procedència dels materials podrà ser be una explotació existent o una obra en actiu amb materials excedentaris de la tipologia requerida. En qualsevol cas, l explotació de la que procedeixin els materials de préstec haurà d estar adequadament legalitzada. Si les terres de préstec procedeixen d altres obres haurà de registrarse documentalment la transferència de volums d una obra a l altra per tal de disposar de les evidències suficients que justifiquin la procedència. Caracterització Efecte mínim sobre el medi ambient (A1), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a migt termini (E1), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i localitzat. Avaluació Impacte compatible (C). Necessita mesures correctores Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Riscos d erosió de les noves superfícies resultants durant el moviment de terres Els moviments de terres associats a l execució de les obres, suposen la creació de noves superfícies que són susceptibles de patir fenòmens d erosió en cas que no s apliquin les mesures correctores necessàries. Es tracta d un risc que es minimitza un cop s apliquen les tasques de restauració de les zones afectades, ja que el desenvolupament de vegetació en la superfície actua com a nexe d unió entre els components del sòl. Pàgina 44 de 77

45 Caracterització Efecte mínim sobre el medi ambient (A1), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a mig termini (E1), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), periòdic (I), discontinu (J1) i localitzat. Avaluació Impacte compatible / moderat (C/M). Necessita mesures correctores Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Hidrologia Risc de contaminació de les aigües superficials durant l execució de les obres A l entorn de l àmbit del Pla Especial no hi ha cursos d aigua d entitat, a excepció d un torrent de cabal irregular que recorre el límit est de la subestació denominat riera de la Fonteta. La situació del torrent ha de tenir-se en compte per tal d evitar la seva afectació amb els aplecs de terres, el parc de maquinària o qualsevol altra activitat relacionada amb el procés d execució de les obres de consolidació de la subestació. Tot i així els riscos d afecció estan limitats donat que el curs de la riera està a almenys 25 metres de la tanca de la subestació. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), sinèrgic (D2), a migt termini (E1), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i extensiu. Avaluació Impacte compatible (C). Necessita mesures preventives i correctores Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Risc de contaminació de les aigües subterrànies durant l execució de les obres Donada la proximitat de la riera de la Fonteta i el seu caràcter torrencial, existeix un cert risc que les excavacions es pugui interceptar el nivell freàtic. En aquest cas, les aigües interceptades Pàgina 45 de 77

46 s han de bombejar des de les obres per retornar-les a la llera pública, essent susceptibles de patir contaminacions per abocaments incontrolats de substàncies i materials d origen divers en el moment en el que s ha produït el sorgiment d aigües. Tanmateix, una altra via per la que es pot produir la contaminació de les aigües subterrànies és l abocament de substàncies líquides a la llera o al seu entorn, com seria el cas de l oli dels transformadors, infiltrant-se cap a les aigües subterrànies donada la permeabilitat que envolten el curs de la riera, i en tractar-se d un emplaçament situat en zona vulnerable per la contaminació per nitrats. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), sinèrgic (D2), a mig termini (E1), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i extensiu. Avaluació Impacte compatible moderat (C M). Necessita mesures preventives Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Atmosfera Risc de contaminació de l ambient acústic Es tracta d un impacte que es pot produir de forma potencial tant durant les obres com en el funcionament de la subestació. En fase d obra, l impacte es deu al funcionament de la maquinària i al trànsit de vehicles relacionats amb l obra. Es tracta d un impacte associat als processos que requereixen maquinària i al trànsit de vehicles d obra. D altra banda, el seu caràcter és temporal, el que indica que finalitzarà un cop acabin les obres. Pel que fa a l impacte associat a la fase de funcionament, les emissions acústiques d una subestació procedeixen principalment dels seus transformadors, el funcionament dels quals provoca un rumor de baixa freqüència. No es preveu que aquest sigui de consideració donat que els equips disposen d elements aïllants del soroll i l apantallament final de la subestació Pàgina 46 de 77

47 també actua com a pantalla acústica. En qualsevol cas, el soroll resultant es preveu sigui similar al que es produeix actualment amb el pas de la línia d alta tensió. Caracterització Efecte mínim sobre el medi ambient (A1), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a curt i llarg termini (E i E2), temporal i permanent (F1 i F), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1 ), discontinu i continu (J1 i J) i localitzat. Avaluació Impacte compatible (C). Necessita mesures preventives en fase d obres, i en fase d explotació en cas que (tot i que no es preveu), el soroll sobrepassi els nivells marcats per la legislació. Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Risc de contaminació de l ambient atmosfèric L execució de les obres suposa un increment de la presència de partícules de pols en l aire, degut al transport i al moviment de terres, que en alguns casos poden afectar els cultius situats en l entorn de les obres. Tanmateix, els gasos procedents dels vehicles i de la maquinària emprada en les obres també provoca un lleuger increment de la contaminació atmosfèrica de la zona. Per últim, les operacions d ompliment de la sala GIS i de les cabines de mitja tensió amb el gas SF 6 té associat un cert risc en tractar-se d un gas no tòxic per a les persones però d efecte hivernacle, que per les seves propietats és un bon aïllant. La manipulació d aquest compost requereix de l aplicació de mesures preventives que evitin la seva dispersió a l atmosfera. Caracterització Efecte mínim sobre el medi ambient (A1), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a curt i mig termini (E i E1), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i localitzat. Avaluació Impacte compatible (C). Necessita mesures preventives Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Pàgina 47 de 77

48 Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Riscos associats a la generació de camps electromagnètics Els camps electromagnètics es generen sempre que existeixen càrregues elèctriques en moviment. En subestacions com la de Forallac, els nivells de camps magnètics es situen entre les 5 µt i les 50 µt a l interior de la mateixa. Atenent a la distància com a factor atenuant i a que el límit establert és de 100 µt, es considera que al perímetre exterior de la subestació els valors no superaran 1 µt. Per aquest motiu no es considera que la subestació hagi de produir un impacte relacionat amb la generació de camps electromagnètics. Aquesta conclusió és recolzada per part de l informe d abril de 2005 realitzat per l empresa Applus en relació a la generació de camps electromagnètics en subestacions transformadores d energia, així com per l informe del Servei d Investigació de l Hospital Ramon y Cajal de maig de Impacte sobre la contaminació lluminosa El sector en el que es preveu l actuació està qualificat com a E2, de protecció alta, que es correspon als sectors de sòl no urbanitzable situats fora d espais d interès natural o àrees de protecció especial. Sempre que es compleixin les consideracions de la legislació sectorial aplicable, no es preveu un impacte de rellevància sobre el territori. Tanmateix, la subestació no constituirà una activitat que tingui grans necessitats lumíniques per al seu funcionament, ja que funciona de forma automàtica i únicament tindrà necessitats associades a les operacions de manteniment i a les de senyalització IMPACTES I RISCOS S AMBIENTALS SOBRE EL MEDI BIÒTIC Vegetació i fauna Riscos d afecció a comunitats biòtiques De forma prèvia a l inici de els obres, es fa una desbrossada de totes les àrees necessàries, el que suposa un cert risc sobre la vegetació situada a continuació de les zones a desbrossar. Aquestes transformacions són conseqüència directa de les obres i introdueixen modificacions sobre el paisatge, algunes de les quals tenen efectes de forma permanent. L espai destinat a l emplaçament de la subestació està ocupat bàsicament per una parcella agrícola en actiu, als marges de la qual s aixequen franges d alzines, sureres i pins que donen Pàgina 48 de 77

49 lloc a un mosaic agroforestal de transició cap als contraforts del Massís de les Gavarres en els que es desenvolupen alzines amb un variat estrat arbustiu. Quant a les alteracions que la subestació provoca sobre la fauna, aquestes estan bàsicament relacionades amb la producció de sorolls o el desplaçament del personal de l obra. Les conseqüències de les obres són en un primer lloc el desplaçament de les espècies més sensibles cap a zones més tranquilles, almenys mentre durin les activitats de l obra. En qualsevol cas però, la fauna associada a aquest sector ja està condicionada a la presencia antròpica, donat que hi ha diversos camps de conreu, i per tant el desplaçament provocat per l execució de les obres no els suposa una incidència de greus conseqüències. Cal destacar que, tal i com s ha observat en el Pla Territorial de les Comarques Gironines, la zona en la que s emplaça la subestació no presenta interès pel que fa a la connectivitat ecològica tot i la proximitat del Massís de les Gavarres. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a curt termini (E), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i localitzat. Avaluació Impacte compatible/moderat (C/M ). Necessita mesures preventives i correctores Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Paisatge Impactes paisatgístics durant el procés constructiu En fase d obres els impactes sobre el paisatge són els derivats de qualsevol obra, l efecte dels quals s atenua un cop acaben els processos constructius, es restauren les noves superfícies generades i es retiren els materials i la maquinària associada. Tot i que resulta de difícil aplicació, es minimitza l impactes associat a les obres mantenint un bon estat d ordre i neteja a l entorn i establint protocols de recollida selectiva de residus. Pàgina 49 de 77

50 Tanmateix es seleccionen emplaçaments amb escàs valor paisatgístic i ecològic per a l acopi de terres, materials, i altres elements necessaris per a l execució dels treballs. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a curt termini (E), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i localitzat. Avaluació Impacte compatible (C). Necessita mesures preventives i correctores Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Impactes paisatgístics per la introducció de nous elements El desenvolupament del present Pla Especial, té com a objectiu la implantació d una subestació elèctrica, que introdueix un canvi paisatgístic, modificant tant els usos del sòl com les característiques de l entorn. La magnitud de l impacte depèn de la visibilitat de la nova infraestructura, de la fragilitat del paisatge, de la qualitat i dels valors que es vegin afectats per la seva implantació. En aquest cas, l alteració paisatgística és moderada ja que la subestació és visible, en major o menor mesura des de bona part de les edificacions aïllades de l entorn de la parcella. Tanmateix, l encaix territorial de la proposta d ordenació en un espai envoltat de camps agrícoles qualificats com a sòl no urbanitzable amb un valor paisatgístic entre moderat i alt, requereix de l aplicació de mesures que assegurin una correcta integració de l element en l espai circumdant. Així, els principals efectes associats a aquest impactes estan relacionats amb els elements de volumetria elevada que sobresurten respecte la rasant del paisatge i que per tant els fan visibles des de diferents punts de l entorn. En aquest sentit és bàsic el tractament que es doni al tancament perimetral de la subestació i a l entorn de la mateixa per evitar l aparició d erms o espais marginals que afectin els valors paisatgístics de l entorn. Pàgina 50 de 77

51 L Estudi d Impacte i Integració Paisatgística associat al present Pla Especial, analitza els efectes que té sobre el paisatge la subestació, així com també realitza un seguit de recomanacions per assegurar la seva correcta integració amb l entorn en el que s ubica. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a mig termini (E1), permanent (F), reversible (G), recuperable (H), periòdic (I), continu (J) i localitzat. Avaluació Impacte compatible - moderat (C - M). Necessita mesures correctores Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) 3.4. IMPACTES I RISCOS AMBIENTALS SOBRE EL MEDI SOCIAL I CULTURAL Riscos d afeccions a serveis Donat l emplaçament rural en el que s inscriu el Pla Especial, no es preveu que s afectin serveis. En qualsevol cas, per tal d evitar impactes majors i com a mesura preventiva s analitzen i identifiquen els serveis que intercepten l àmbit del Pla Especial i el seu entorn de forma prèvia a les obres. Caracterització Efecte mínim sobre el medi ambient (A1), negatiu (B1), directe (C), simple (D), a curt termini (E), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i localitzat. Avaluació Impacte compatible (C). Necessita mesures preventives i correctores Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Risc d incendis Donades les característiques de la zona en la que s ubica el Pla Especial, tractant-se d un municipi d alt risc forestal i en un entorn agrícola, existeix un cert perill associat a l ocurrència Pàgina 51 de 77

52 d incendis durant els processos constructius que poden estendre s i afectar masses forestals situades en les immediacions de les obres, però no a certa distància d aquestes. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), sinèrgic (D2), a mig termini (E1), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i extensiu. Avaluació Impacte compatible (C). Necessita mesures preventives Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Riscos d afeccions a elements catalogats Segons s ha pogut constatar de la consulta a les cartes arqueològiques i arquitectòniques del Departament de Cultura de la Generalitat, així com l informe emès per aquest departament amb data de 16 de juliol de 2004, no consta cap jaciment inventariat que pugui quedar afectat per la implantació de la subestació. Impactes sobre la mobilitat El camí d accés a la subestació és actualment emprat per la major part dels veïns que disposen de masies a l entorn de la zona inclosa en el Pla Especial. Durant la fase de construcció es preveu que el pas de maquinària associada a les obres pugui ocasionar molèsties als veïns, tot i que es tracta d un impacte de caràcter temporal que finalitzarà un cop s hagi executat la subestació. No es preveu que durant el funcionament de la subestació hi hagi un elevat trànsit de vehicles pel camí donat que únicament s han de fer controls periòdics en el seu funcionament IMPACTES SOBRE ELS FLUXOS AMBIENTALS Increment del consum d aigua i de la producció d aigües residuals El tipus d implantació prevista pel Pla Especial no reporta grans canvis en el cicle de l aigua respecte dels valors que es registren a l actualitat. En aquest sentit cal destacar que la subestació Pàgina 52 de 77

53 comporta una reducció global en els consums d aigua, donat que les zones agrícoles registren major demanda que la que pugui tenir la subestació, assimilables a les domèstiques. Els valors aproximats d aquests consums es preveu es situïn a l entorn dels 7m 3 /any. Quant a les aigües residuals, la zona agrícola no té associada producció d aigües residuals, mentre que la subestació té una certa producció d aigües residuals, que com en el cas dels consums també és assimilable a la producció domèstica. Es preveu que les aigües residuals es condueixin a un dipòsit estanc el contingut del qual és buidat de forma periòdica i tractar a una EDAR. El volum d aigües residuals generades a la subestació és el mateix que el de les consumides, donat que no hi ha requeriments d aigua associats al procés de l activitat desenvolupada per la subestació. Caracterització Efecte mínim sobre el medi ambient (A1), negatiu (B1), directe (C), acumulatiu (D1), a mig termini (E1), permanent (F), reversible (G), recuperable (H), periòdic (I), discontinu (J1) i localitzat Avaluació Impacte compatible (C). No necessita mesures correctores Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Increment del consum energètic Si be la construcció de la subestació suposa un increment en el consum energètic respecte de la situació actual, val a dir que aquest increment queda compensat pel fet que la subestació contribueix a la millora del subministrament energètic i s autoabasteix de l energia necessària per al funcionament dels aparells. En aquest sentit no es preveu un increment del consum energètic degut a la subestació, i en qualsevol cas, el seu funcionament és una millora. Impactes ambientals derivats de la producció de residus Els processos constructius provoquen la generació de residus de diferent naturalesa (enderrocs, terres sobrants, restes de formigó, restes vegetals, olis de la maquinària, plàstics, ) que s han de Pàgina 53 de 77

54 gestionar correctament per tal de minimitzar els riscos potencials de contaminació del medi per la dispersió i deposició de restes en l àmbit d actuació. La manipulació dels residus generats, el sistema de recollida i el seu destí definitiu són accions susceptibles a provocar impactes si no es controlen i organitzen convenientment. Per tant, cal prendre les precaucions oportunes durant el transport, manipulació i eliminació dels residus que evitin la seva possible afecció al medi que envolta l àmbit del Pla Especial. El tractament que reben a l obra i el destí final dels residus generats, depèn de la seva classificació, segons s estableix a la legislació de referència inclosa en l apartat 1.4 del present Informe Ambiental, així com les prescripcions incloses en el Pla de Gestió ambiental de l empresa encarregada de l execució de les obres: Atenent a les activitats que es proposen dins de tot l àmbit d actuació, la tipologia majoritària de residus produïbles durant els processos constructius, responen a les següents fraccions: Residus assimilables. Es prioritza la valorització. Tots els residus assimilables, com paper i cartró, plàstics, vidre, ferralla, fustes, etc. es gestionen seguint les directrius establertes per la legislació sectorial vigent. Residus perillosos. Es prioritza la valorització. Per a la recollida i transport de residus especials al centre de tractament, l empresa constructora ha de contractar empreses especialitzades que efectuïn el procés de transport i retirada d aquestes fraccions o bé, si la producció és de petites quantitats, sollicitar permís de recepció a una deixalleria municipal. Entre aquests residus destaquen els següents: - Olis residuals. Si s estableix un parc de maquinària a l obra on s efectuïn reparacions i manteniment, l oli residual generat, s ha de gestionar correctament. El tractament d olis usats a Catalunya, és un servei públic de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, l Agència Catalana de Residus que té la responsabilitat d assumir la seva gestió ha optat per regenerar aquests residus i obtenir unes bases per a fer olis comercials, en comptes de destinar-los a combustibles. Pàgina 54 de 77

55 Per a la recollida d olis usats, l empresa constructora encarregada de dur a terme l execució de les obres, és responsable de gestionar correctament aquests productes, evitant les accions següents: Abocar l oli usat en un corrent d aigua o a la xarxa de clavegueram. Llençar-lo al sòl. Cremar-lo, encara que sigui en estufes, calderes o calefaccions. Barrejar-lo amb altres substàncies. - Dissolvents, pintures, aerosols i vernissos. Els pots consumits de dissolvents, pintures i vernissos són emmagatzemats en bidons, recipients o casetes estanques fins a la seva retirada definitiva. En el moment de la seva eliminació definitiva es prenen totes les mesures necessàries per a evitar abocaments, sobretot, a la xarxa de sanejament actual. - Bateries. La maquinària emprada a l obra pot generar aquest tipus de residu. Per al seu emmagatzematge es disposa d un lloc tancat i ventilat, collocant les bateries de manera que no s aboqui el líquid que contenen. - Pneumàtics. Aquest residu el generen els vehicles de l obra. Aquests es disposen agrupats en una zona específica per a tal fi, a l espera de la seva posterior retirada. Altres residus que també es poden generar durant les obres són: - Residus vegetals. Els residus vegetals es produeixen bàsicament durant els treballs de desbrossada, previ al moviment de terres. Es considera la seva valorització mitjançant el seu aprofitament, un cop triturats, com a material de suport en processos de compostatge. - Residus orgànics. Aquesta fracció es genera principalment a les zones destinades a descans i menjar dels treballadors i a la zona d oficines. En aquest cas, els residus han de dipositar-se en contenidors específics per a la seva eliminació, preferentment, a planta de compostatge. - Formigó. Durant les obres es produeixen volums importants de formigó excedentari procedent de la neteja de caneletes i de sobrants, concretament de les cubes formigoneres. Pàgina 55 de 77

56 La posada en obra de formigó té lloc evitant els abocaments incontrolats fora del punt de recepció del mateix. Específicament, s ha de tenir cura que el rentat de les cubes formigoneres es dugui a terme en indrets prèviament establerts com a punts de neteja, situats pròxims a les zones d execució d estructures o que siguin de pas obligatori per a les cubes formigoneres (accessos), seguint els criteris següents: - Escollir terrenys pràcticament plans, sense risc d inestabilitat o erosió intensa, situats en les immediacions dels camins d accés i sempre en l àmbit de la pròpia obra. - Disposar-los allunyats de cursos d aigües superficials i aigües subterrànies amb freàtics elevats, així com a xarxes de sanejament o abastament d aigua. - Senyalitzar convenientment la seva ubicació. La neteja de les cubes formigoneres ha de tenir lloc sempre en els punts delimitats amb aquest objecte. Periòdicament, aquests punts són buidats deixant una fina capa de formigó en el fons, per a garantir la impermeabilització piconant aquest residu que serà gestionat com a material de rebuig a l abocador autoritzat. Pel que fa a la producció de residus associada al funcionament de la subestació, no es preveu que l activitat de transformació d energia elèctrica generi cap mena de residu. De manera auxiliar a aquesta si que és possible que es generin una sèrie de residus associats a les activitats de manteniment i control del funcionament que es duran a terme a la subestació. Entre les tipologies de residus produïdes estaran la fracció de cartró-paper, fluorescents i bombetes, ferralla, cables, i residus banals, entre altres. Caracterització Efecte notable sobre el medi ambient (A), negatiu (B1), directe (C), acumulatiu (D1), a curt i mig termini (E i E1), temporal (F1), reversible (G), recuperable (H), d aparició irregular (I1), discontinu (J1) i extensiu. Avaluació Impacte compatible-moderat (C-M). Necessita mesures preventives Clau: Notable (A) o mínim (A1); Positiu (B) o negatiu (B1); Directe (C) o indirecte (C1); Simple (D), acumulatiu (D1) o sinèrgic (D2);A curt (E), mig (E1) i llarg (E2) termini; Permanent (F) o temporal (F1); Reversible (G) o irreversible (G1); Recuperable (H) o irrecuperable (H1); Periòdic (I) o d'aparició irregular (I1); Continu (J) o discontinu (J1) / Necessita mesures (NM); Necessita estudis més detallats (NE) Compatible (C); Moderat (M); Sever (S); Crític (Cr) Pàgina 56 de 77

57 4. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES PROPOSADES 4.1. MESURES APLICABLES SOBRE ELS IMPACTES I ELS RISCOS ASSOCIATS AL MEDI FÍSIC Geologia i geomorfologia del terreny Mesures relacionades amb la senyalització i la desbrossada La finalitat d aquesta mesura és no ocupar més sòl del que sigui estrictament necessari per a l execució de les prescripcions incloses al Pla Especial. Amb aquest objectiu es senyalitza la zona de les obres (mitjançant encintament o altres), tant els accessos com les zones de treball, de manera que tot el trànsit i les maniobres es realitzin dins d aquesta àrea. Tanmateix, es procedeix a l establiment de les mesures de seguretat i salut en el treball que siguin necessàries per tal d evitar accidents. La planificació de les obres ha de tenir en compte tant les zones necessàries per executar les obres com la temporalitat d aquestes per tal d optimitzar la utilització de les diferents superfícies d obra. Mesures relacionades amb la localització d abocadors De forma prèvia a l inici de les obres es fa un balanç de terres en el que s identifiqui si l obra és excedentària en terres. En cas que sigui excedentària es preveuen els volums i les destinacions que es donen als mateixos. Els abocadors que s empraran han de ser dipòsits controlats en actiu, o bé finques agrícoles que acceptin terres per a la seva millora, previ acord amb els propietaris. Mesures relacionades amb la localització i conservació de les zones d aplec temporal de terres vegetals Els aplecs de terres vegetals destinats a la restauració paisatgística, s apilen en indrets acotats, separats de la resta de materials, per evitar la seva contaminació i malmesa, mentre duri el Pàgina 57 de 77

58 temps d aplec temporal. A més, aquestes àrees han d estar perfectament delimitades i senyalitzades, fora de zones potencialment inundables i en indrets de fàcil accés. Mesures relacionades amb la tramitació i explotació de préstecs Es recomana l ús de materials de préstec procedents d explotacions existents abans de tramitar l obertura de nous espais. D aquesta manera es simplifiquen els tràmits d obtenció de permisos i alhora, s aprofiten els recursos de la zona. Ha de comprovar-se que l explotació subministradora de material disposi de la corresponent llicència d activitats. Si fos necessari tramitar nous espais de préstec, s ha de tenir en compte que qualsevol extracció que es realitzi ha de complir la Llei 12/81, de 24 de desembre, per la qual s estableixen normes addicionals de Protecció dels Espais d Especial Interès Natural (PEIN) afectats per activitats extractives i el Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d aplicació a les activitats extractives. En aquest cas, és important conèixer que la tramitació d un espai com a préstec, requereix l elaboració d un Pla o Estudi de préstec que justifiqui l actuació i que delimiti exactament l àrea d actuació, els volums extrets, etc. Aquest document ha d acompanyar-se d un Pla de restauració, la finalitat del qual és preveure o compensar les conseqüències que aquesta activitat pot provocar sobre el medi ambient. El Pla de restauració defineix les mesures correctores d integració de l àrea afectada amb l entorn que l envolta amb l objectiu de protegir el paisatge i procedir a condicionar els terrenys afectats. De la mateixa manera que es defineix en l apartat d abocadors, també s han d evitar, sempre que sigui possible, zones forestals o indrets propers a cursos d aigua. Mesures relacionades amb el fenòmens d erosió de les noves superfícies generades El disseny dels talussos situats al perímetre de la subestació es realitza tenint en compte les característiques geològiques de l emplaçament, així com la incidència dels aspectes físics (pluja, vent, ), de tal manera que la pendent resultant sigui la més estable segons la naturalesa del material i les condicions a les que està sotmès. En aquest sentit, s han de preveure els sistemes de drenatge adequats per dirigir les aigües de forma preferent i evitar l aparició de xaragalls. Tanmateix es programen les tasques de Pàgina 58 de 77

59 restauració paisatgística de tal manera que les superfícies romanguin denudades el menor temps possible Hidrologia Minimització dels riscos de contaminació de les aigües superficials i subterrànies En la fase constructiva s han d aplicar les mesures necessàries per minimitzar o eliminar el risc d incorporar contaminants i materials no desitjables que puguin ocasionar la degradació general del medi hídric. S aconsella extremar les precaucions durant la fase constructiva realitzant, com s ha indicat abans, un marcatge previ del límit d actuació i planificant correctament les obres per tal d evitar alteracions fruit d una mala gestió de la programació. Totes les àrees destinades a l aplec de materials, maquinària i altres elements susceptibles de contaminar el medi, s han d impermeabilitzar adequadament, i s han d establir els protocols d actuació necessaris per procedir en cas que es produeixi un abocament accidental, molts dels quals quedaran recollits en el programa de vigilància ambiental que regeix l execució de les obres. De forma prèvia a l inici de les obres i donat que aquestes podrien afectar la zona de policia de la riera de Fonteta, cal sollicitar la corresponent autorització a l Agència Catalana de l Aigua Atmosfera Mesures per a l increment de la producció de pols i risc de contaminació de l ambient atmosfèric Tot i que algunes de les emissions atmosfèriques que es produeixen durant l execució de les obres no es poden evitar, aplicant un seguit de mesures preventives es pot minimitzar la seva magnitud. Es recomana: - Regar periòdicament les pistes i els accessos, així com les superfícies denudades, principalment en èpoques seques per evitar l aixecament de núvols de pols i minimitzar les partícules en suspensió. - Realitzar el transport de terres i àrids en vehicles que disposin de lones de protecció. Pàgina 59 de 77

60 - Revisar periòdicament els vehicles i la maquinària relacionats amb les obres per tal que es trobin en perfecte estat de manteniment i compleixin la normativa CE. D altra banda, quant a les operacions d emplenat de la sala GIS i de les cabines de mitja tensió amb el gas SF 6, s ha de seguir un protocol d actuació que prevegi les mesures necessàries a aplicar en cas que es produeixi un abocament accidental. Tanmateix, es recomana disposar d un sistema de recollida del gas per evitar la seva dispersió a l atmosfera donat el seu perill pel que fa a l efecte hivernacle. Mesures preventives i correctores de la contaminació acústica Durant l execució de les obres es produeixen afeccions sobre la qualitat acústica la incidència de les quals finalitza un cop acabin les obres. Tot i tractar-se d una afecció temporal, es recomana l aplicació d una sèrie de mesures correctores per tal que les obres s adaptin als límits establerts per la legislació sectorial vigent, entre les que es troba: - Executar les obres en horaris diürns (laborables de 8:00 a 20:00 hores) per tal de no alterar el descans dels veïns, especialment en tractar-se d una zona de caràcter rural en la que els nivells acústics actuals són molt baixos. - Revisar periòdicament els vehicles i la maquinària relacionats amb les obres per tal de que es trobin en perfecte estat de manteniment i no emetin sorolls per sobre dels límits permesos. Mesures preventives i correctores dels camps electromagnètics Donada la magnitud dels camps electromagnètics generats per la subestació i l atenuació de la distància, no es considera necessària l aplicació de mesures correctores. Mesures per a la disminució de la contaminació lluminosa S han de complir els límits establerts per la Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001. L objecte és el manteniment de les condicions naturals de la nit, escollint adequadament els sistemes d iluminació, mantenint tant com sigui possible la claror natural del cel i prevenint els Pàgina 60 de 77

61 efectes nocius sobre els espais naturals i l entorn urbà. En termes generals, es millora globalment l eficiència del procés ja que es promou la utilització d aparells que no emetin més llum de la requerida i únicament en la direcció que sigui necessària, el que comporta un estalvi d energia i recursos naturals. Així com la utilització de làmpades de vapor de sodi i lluminàries que no propaguin la llum en horitzontal. Per a la prevenció de la contaminació lluminosa s han de tenir en compte els següents valors d illuminació: - Làmpades: preferentment de vapor de sodi durant el dia i la nit. - Flux de l hemisferi superior : vespre = 5% i nit = 1% - Enlluernament pertorbador: 10 % - Illuminació intrusa màxima en superfícies verticals: vespre = 5% i nit = 2% - Intensitat lluminosa màxima en direcció a àrees protegides: vespre = 50 kcd i nit =0,5 kcd - Luminància màxima rètols lluminosos: 400 cd/m 2 - Luminància màxima d aparadors i finestres: vespre = 40 cd/m 2 i nit = 20 cd/m 2 - Luminància mitjana de façanes i monuments: vespre = 5 cd/m 2 i nit = 0 cd/m MESURES APLICABLES SOBRE ELS IMPACTES I ELS RISCOS AMBIENTALS DEL MEDI BIÒTIC Mesures aplicables sobre la vegetació i la fauna Donades les característiques de la intervenció i la transformació d ús que suposa la implantació del Pla Especial, no es preveuen altres mesures respecte la vegetació i la fauna que les relacionades amb al correcte encintament i senyalització de la zona de les obres ja indicades en anteriors apartats. L objecte és limitar l afectació a les zones estrictament necessàries, així com assegurar la restitució de la vegetació afectada a l entorn de la subestació emprant espècies Pàgina 61 de 77

62 autòctones que afavoreixin la integració del sector amb l entorn (en aquest cas es tractaria d exemplars d alzines, sureres i vegetació pròpia dels sotabosc de l alzinar). Aquesta restauració afavoreix l aparició d un nou ambient ecosistèmic que permet la implantació de les antigues espècies, així com la de noves espècies. Pel que fa a la fauna afectada durant les obres, un cop restaurat l entorn de la subestació, amb molta probabilitat les espècies que havien estat desplaçades tornen a colonitzar l entorn, de manera que no es preveuen mesures específiques. La tendència a seguir en les tasques de restauració hauria d evitar la utilització de plantes allòctones i potenciar la jardineria xeromediterrània, adaptada a les condicions de l entorn i amb un baix consum d aigua. El mecanisme de control es duu a terme per mitjà dels permisos d obres i de les inspeccions municipals Mesures aplicables sobre el paisatge Mesures preventives per a la minimització de l impacte durant l execució de les obres Les tasques d execució de les obres suposen una alteració del paisatge de la zona en la que s alternen les zones excavades, amb la presència de maquinària de grans dimensions o l acopi de materials per a la construcció de la subestació. Es tracta d un impacte que no es pot evitar però que d altra banda és de caràcter temporal i que per tant es limita al període en el que es realitzin les obres. En qualsevol cas, s aconsella mantenir un bon estat d ordre i neteja a l entorn de les obres durant els processos constructius i l establiment de protocols d acopi i gestió selectiva de residus. Mesures per a la minimització de l impacte visual derivat del Pla Especial La intervenció prevista suposa una profunda modificació de l entorn en el que s engloba, donat que introdueix un element que trenca l homogeneïtat del paisatge agrícola i rural i dels elements que el conformen. En relació a aquest aspecte, l Estudi d Impacte i Integració Paisatgística associat al Pla Especial contempla un seguit de mesures específiques per integrar la tanca perimetral de la subestació i els elements de major alçada visibles des de l entorn de la mateixa. Entre les mesures previstes es troba el tractament cromàtic de la tanca i la restauració paisatgística de l entorn, mitjançant la Pàgina 62 de 77

63 realització de plantacions d arbres autòctons que facin de pantalla vegetal per als elements de la subestació MESURES APLICABLES SOBRE ELS IMPACTES I ELS RISCOS AMBIENTALS DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL Riscos d afeccions a serveis Com s ha indicat abans, en tractar-se d una zona rural no es preveu es produeixin afeccions sobre els serveis i subministraments associats. En qualsevol cas, com a mesura preventiva s ha de fer la consulta a les companyies de subministrament per tal d identificar possibles afeccions i aplicar les mesures de prevenció que siguin necessàries. Pel que fa a la construcció de la subestació, aquesta es situa a la part inferior de la línia de 110 kv Girona -Palafrugell per a la que es preveu el desmuntatge del suport número 78 i el seu muntatge uns 100 m endavant respecte de la situació actual Mesures per a la prevenció d incendis La subestació incorpora tot un sistema per a la prevenció dels incendis a l interior de la mateixa. Tanmateix es respecten les franges de protecció perimetrals necessàries per a la prevenció dels incendis forestals. En relació a les mesures de prevenció d incendis, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va sollicitar la installació d una xarxa d hidrants per a la prevenció dels incendis, en l informe que va emetre amb data de 6 d octubre de No es pot installar aquest tipus de sistema perquè no existeix i no es pot fer arribar, una canalització d aigua que subministri la pressió necessària per fer funcionar la xarxa. Es pot fer arribar però una escomesa de la xarxa d aigua pública per reomplir automàticament un dipòsit d aigua contra incendis que és el sistema emprat en la subestació de Forallac Mesures sobre els riscos d afecció a elements catalogats Com s ha indicat a la descripció del medi, a l àmbit en el que s inscriu la subestació no hi ha presència d elements d interès patrimonial. Pàgina 63 de 77

64 En cas de detectar qualsevol troballa o sospitar de l existència de materials, objectes o estructures d antigues construccions de possible interès arqueològic, susceptibles de ser afectades durant el desenvolupament de les obres, s actua segons determina l informe del Departament de Cultura de 16 de juliol de Igualment, en cas que es produeixi una situació com aquesta s adoptaran les mesures dictaminades per l Organisme en qüestió Mesures sobre la mobilitat No es preveu l aplicació de mesures correctores sobre la mobilitat del sector MESURES APLICABLES SOBRE ELS IMPACTES DELS FLUXOS AMBIENTALS Mesures sobre l increment del consum d aigua i la producció d aigües residuals Tot i que el balanç d aigües de la subestació indica que no han de registrar-se consums importants d aigua, així com tampoc no s han de generar una gran quantitat d aigües residuals, s apliquen sistemes de control de consums com ara airejadors, cisternes de doble descàrrega, la utilització de vegetació autòctona en les operacions de restauració,... Quant a les aigües residuals, s aplica un control sobre el volum produït així com de la qualitat de les aigües pluvials abocades a la riera de la Fonteta, i es disposa dels corresponents permisos de l Agència Catalana de l Aigua Mesures sobre l increment del consum energètic No es preveu l aplicació de mesures concretes diferents de la utilització de bombetes de baix consum i fluorescents, la sectorització de l enllumenat i el seguiment dels consums realitzats al llarg del funcionament de la subestació Mesures aplicables sobre els impactes ambientals derivats de la producció de residus S apliquen un seguit de mesures per a la reducció en la producció de residus, tot i que s ha de tenir en compte que el volum de residus associat a l activitat de la subestació és de poca importància. Pàgina 64 de 77

65 Dins de la subestació es disposa d un espai per a la segregació dels residus, que es classifiquen segons la seva naturalesa i es gestionen mitjançant el gestor de residus que sigui més adequat TAULA RESUM DELS IMPACTES I MESURES CORRECTORES ASSOCIADES A continuació s adjunta una taula resum en la que s identifiquen els impactes i riscos ambientals identificats per al Pla Especial i les mesures que es poden aplicar en cada cas per mitigar els seus efectes. Pàgina 65 de 77

66 PROJECTE DE Taula 3. Impactes i mesures aplicables MEDI VECTORS AMBIENTALS IMPACTES MESURES PREVENTIVES, CORRECTORES I COMPENSATÒRIES Medi físic Impactes sobre la geologia i la geomorfologia Impactes sobre la hidrologia Impactes sobre l atmosfera - Riscos d ocupació de més superfície de la necessària durant els moviments de terres. - Riscos de contaminació de sòls per abocaments incontrolats de runes i terres sobrants. - Riscos de contaminació de terres vegetals. - Riscos ambientals associats a l explotació de préstecs. - Riscos d erosió de les noves superfícies generades. - Risc de contaminació de les aigües superficials i subterrànies durant les obres - Risc de contaminació de l ambient acústic. - Risc de contaminació de l ambient atmosfèric. - Riscos associats a la generació de camps electromagnètics. - Impacte sobre la contaminació lluminosa. - Senyalitzar i delimitar la zona afectada per les obres - Fer un balanç de terres i identificar els abocadors i els préstecs necessaris. Seleccionar zones adequades per a l acopi de les terres vegetals decapades. - Tenir en compte en el disseny de les noves superfícies el tipus de sòl i les característiques físiques per minimitzar la incidència dels fenòmens erosius. - Impermeabilitzar les àrees destinades a l acopi de materials o maquinària i establir protocols d actuació a aplicar en cas d abocament. - Regar els camins d accés a les obres, limitar la velocitat i es revisar l estat de manteniment dels vehicles. - Aplicar un protocol d actuació per a la manipulació del gas SF 6, i es recomana disposar d un sistema de recollida del gas. - Limitar l horari de les obres i l estat de la maquinària perquè no emeti sorolls. - No aplicar mesures correctores pel Pàgina 66 de 77

67 PROJECTE DE MEDI VECTORS AMBIENTALS IMPACTES MESURES PREVENTIVES, CORRECTORES I COMPENSATÒRIES que fa als camps electromagnètics. - Aplicar les consideracions de la Llei 6/2001 i del Decret 82/2005 quant a la prevenció de la contaminació lluminosa. Medi biòtic Impactes sobre la vegetació i la fauna - Riscos d afecció a comunitats biòtiques. Impactes sobre el paisatge - Impactes paisatgístics durant el procés constructiu. - Impactes paisatgístics per la introducció de nous elements. - Delimitar la zona afectada per les obres. - Emprar espècies autòctones en les operacions de restauració. - Seleccionar indrets d aplec i acopi d escàs valors paisatgístic - Aplicar un tractament cromàtic sobre la tanca perimetral i realitzar plantacions d espècies autòctones, a l entorn de la subestació per aconseguir la seva integració en el medi. Medi social i cultural Impactes sobre els aspectes econòmics - Riscos d afeccions a serveis. - Consultar a les companyies de serveis per verificar la no afectació de cap servei. Risc d incendis - Risc d incendis. - Sistema de prevenció d incendis a la subestació i manteniment de franges de protecció perimetrals. Impactes sobre els fluxos ambientals Impactes sobre els elements catalogats Impactes sobre la mobilitat Increment del consum d aigua i de la producció d aigües residuals - Impacte sobre el patrimoni cultural. - Impacte sobre la mobilitat a l entorn del sector. - Increment del consum d aigua i de la producció d aigües residuals - En cas de detectar-se restes, comunicar-ho al Departament de Cultura i s actuarà segons les seves indicacions. - Sense mesures - Aplicar sistemes per a la minimització dels consums i Pàgina 67 de 77

68 PROJECTE DE MEDI VECTORS AMBIENTALS IMPACTES MESURES PREVENTIVES, CORRECTORES I COMPENSATÒRIES controlar la qualitat de l efluent abocat a la riera de Fonteta. Increment del consum energètic - Increment del consum energètic - Seguiment del consum, utilització de làmpades de baix consum i sectorització de l enllumenat. Impactes derivats de la producció de residus - Impactes ambientals derivats de la producció de residus. - Segregació i gestió de residus segons la seva naturalesa. Font: Elaboració pròpia Pàgina 68 de 77

69 5. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS 5.1. INTRODUCCIÓ El Pla Especial per a la implantació de la subestació de Forallac, integra una sèrie d aspectes ambientals que permeten millorar la qualitat de subministrament elèctric als usuaris de la Bisbal i de Forallac, alhora que aquesta millora compleix i integra un seguit de criteris ambientals en el seu plantejament. La fase constructiva és la que concentra un major nombre d impactes potencials que requereixen de l aplicació de mesures preventives, correctores i compensatòries per tal de minimitzar la seva magnitud. El principal impacte que cal controlar en aquesta fase és el relacionat amb l ocupació d una superfície de sòl superior a la delimitada per l àmbit de les obres. Mentre que en fase de funcionament els principals impactes estan relacionats amb el paisatge i el soroll que pugui provocar el funcionament de la subestació. Aquest informe ambiental analitza el tractament dels aspectes ambientals i detecta les principals repercussions ambientals associades al Pla Especial AVALUACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS EN EL PLA ESPECIAL A continuació s avaluarà la integració dels objectius específics en les determinacions incloses en el Pla Especial, així com el grau de concreció amb el que s han integrat cadascun dels aspectes ambientals en les línies que defineixen la naturalesa del Pla. Aspecte ambiental A. Model territorial i ocupació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l ús, d acord amb un model territorial globalment eficient. i) Evitar l ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos. Pàgina 69 de 77

70 La subestació de Forallac s incorporarà al sistema de transformació i distribució d energia elèctrica de la província de Girona, donant servei a nivell territorial, tant als municipis propers de La Bisbal i de Forallac com a la resta de la xarxa quan sigui necessari. Es tracta d una intervenció que evita la construcció de noves línies de gran longitud des d altres subestacions situades a certa distància de la zona, i que a més es situa a sota d una línia ja existent. ii) Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori. L emplaçament seleccionat per a la subestació es situa en un entorn que si be pot presentar certs valors paisatgístics, a nivell territorial és el menys vulnerable en no formar part de cap espai protegit, no trobar-se en una zona rellevant per a la connectivitat, tenir un valor agrícola inferior al d altres zones situades en les rodalies i estar afectat pel pas d una altra infraestructura energètica com és una línia elèctrica. Aspecte ambiental C. Ambient atmosfèric (I): minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l aire i el canvi climàtic, i en general, reduir el màxim les immissions de les substàncies contaminants. i) Millorar l eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi climàtic. El sistema d enllumenat emprat a l interior de la subestació serà de baix consum preferentment, reduint les necessitats energètiques de la installació, tanmateix es preveuen sistemes d enllumenat d accionament automàtic en determinades zones que requereixen de permanent senyalització i d accionament manual en les zones en les que les necessitats són puntuals. La millora de la qualitat en el subministrament elèctric de la zona de la Bisbal i de Forallac, permet que aquests dos nuclis compleixin amb les previsions de creixement reflectides en els planejaments territorials de rang superior, i contribueix en certa mesura a que no es promoguin creixements en altres sectors més propers a subestacions ja existents. Aspecte ambiental D. Ambient atmosfèric (II): prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica. i) Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. Pàgina 70 de 77

71 Si be la subestació elèctrica s emplaça en un sector de caràcter rural en el que la qualitat acústica és molt bona, les mesures que es preveu incorporar durant la construcció de la mateixa (com és el cas de l apantallament perimetral), fan que els nivells acústics associats al funcionament d aquesta siguin pràcticament inapreciables pels escassos receptors situats en les immediacions de la subestació. ii) Limitar la generació de necessitats d enllumenat exterior i evitar els fluxos a l hemisferi superior, la intrusió lumínica i l impacte negatiu sobre els organismes vius. Donat que són d aplicació les prescripcions recollides tant a la llei de prevenció de la contaminació lluminosa com al decret que la desenvolupa, tant l enllumenat exterior com les seves característiques minimitzen el flux d hemisferi superior installat segons les característiques de la zona en la que està inclosa l emplaçament de la subestació. iii) Ordenar adequadament les installacions de radiocomunicació i de transport d energia elèctrica per minimitzar-ne els efectes sobre els éssers vius i el paisatge El projecte de la subestació de Forallac és una intervenció prevista al Pla de l energia de Catalunya, amb el que es tracta d una actuació la necessitat estratègica de la qual està justificada. Aquest Pla Especial suposa el desenvolupament òptim d una infraestructura que evita la construcció d altres infraestructures i elements per aconseguir el mateix resultat i donar resposta a les necessitats identificades en el Pla de l energia de Catalunya. Aspecte ambiental E. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització de residus urbans i facilitar la disponibilitat d installacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit. Gestió de materials: minimitzar l impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general. i) Ordenar el desenvolupament de l activitat constructiva amb l objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge. De forma prèvia a l inici de les obres, es realitza un balanç de terres en el que es quantifiquin tant les necessitats com els sobrants de terres. En relació als sobrants, s identifiquen les possibles Pàgina 71 de 77

72 vies de gestió entre les que es trobarà la disposició a l abocador, la reutilització dels materials per a la restauració de pedreres, el reaprofitament en altres obres o la seva aplicació en la millora de les finques agrícoles, si la qualitat de les terres ho permet. Quant als préstecs, s identifiquen els possibles llocs de préstec més propers a l àmbit de les obres per tal de minimitzar els desplaçaments i assegurar que les activitat estan degudament legalitzades. Aspecte ambiental F. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural en general: conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d interès natural, i promoure n l ús sostenible. i) Conservar la connectivitat biològica. L emplaçament de la subestació ha tingut en compte el pas de la riera de la Fonteta i respecta el seu curs sense produir afectacions en la mateixa. Tanmateix no es contempla cap modificació pel que fa a la xarxa de camins rurals existents promovent-se el manteniment dels mateixos. En relació a la connectivitat, el projecte afecta un camp agrícola de característiques similars a la resta de camps presents en el sector. Tot i que la zona no desenvolupa un paper rellevant pel que fa a la connectivitat biològica, es preveu adequar l entorn de la mateixa mitjançant la plantació d espècies autòctones, presents als marges i a les zones boscoses, de tal manera que tot i la modificació de les condicions, es puguin restituir algunes de les característiques inicials. Aspecte ambiental G. Paisatge: integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic i garantir-ne la qualitat. i) Conservar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori. Com s ha indicat anteriorment, l emplaçament seleccionat per a la intervenció, permet la conservació de diversos valors ambientals que presenten altres zones de l entorn, la magnitud dels quals és superior a la de la zona seleccionada per a la construcció de la subestació. Pàgina 72 de 77

73 Es preveu que un cop finalitzades les obres es realitzin un seguit d operacions per integrar paisatgísticament la subestació, com ara la plantació d espècies autòctones o el tractament cromàtic de la tanca perimetral. i) Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals. El present Pla Especial va acompanyat del preceptiu Estudi d Impacte i Integració Paisatgística que avalua en detall l impacte que la implantació de la subestació pot suposar sobre el territori en el que s emmarca, i en base als resultats de l avaluació proposa les mesures més adequades per a la seva correcta integració en l entorn. Pàgina 73 de 77

74 6. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES Per tal de vetllar pel correcte desenvolupament del Pla Especial, es proposen un conjunt d indicadors la finalitat dels quals és controlar l evolució dels aspectes ambientals i la consecució dels objectius ambientals del planejament. A continuació s identifiquen els indicadors i s explicita la metodologia de càlcul: Indicador 1. Consum d aigua anual Es tracta de controlar de forma anual els consums d aigua realitzats en la subestació per tal de controlar que aquest no està per sobre de les previsions realitzades atenent a la naturalesa de l activitat. A l actualitat el valor previst és d aproximadament 7 m 3 /any i la fórmula a aplicar per al seu càlcul serà la següent: Indicador 2. Percentatge de residus de la construcció reciclats en obra o per gestors autoritzats Es calcula relacionant els kg de residus produïts a l obra que han estat correctament gestionats per un gestor amb el total de residus produïts a l obra. Aquest percentatge es calcularà un cop s iniciïn les obres de la subestació prevista pel Pla Especial. Indicador 3. Percentatge població subministrada per la subestació Es calcula relacionant la població que es beneficia del funcionament de la subestació respecte del total de població potencial a la que podria subministrar la subestació. Indicador 4. Millora de la qualitat de subministrament (QS) L objectiu d aquest indicador és detectar l increment en la qualitat de subministrament de les poblacions de La Bisbal i de Forallac, i es calcula relacionant els valors de qualitat de Pàgina 74 de 77

75 subministrament previs a la construcció de la subestació i un cop aquesta entra en funcionament. Pàgina 75 de 77

76 7. SÍNTESI Un cop desenvolupat l Informe Ambiental, havent definit i valorat els impactes i riscos ambientals que pot originar en el medi l execució de les actuacions proposades al voltant del Pla Especial de la subestació de Forallac, situada al terme municipal amb el mateix nom, i aplicant les mesures preventives i correctores corresponents, es pot arribar a la conclusió que l ordenació prevista es projecta atenent a una ocupació racional i estratègica del territori i del medi ambient, seguint criteris de desenvolupament urbanístic sostenible. El balanç de la nova proposta urbanística es pot considerar, de forma global, ambientalment COMPATIBLE amb el medi, sense preveure s cap incidència greu en aquest sentit. Pàgina 76 de 77

77 PLÀNOLS Pàgina 77 de 77