RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l atenció educativa a l alumnat amb trastorns de l aprenentatge.



Documentos relacionados
LEGISLACIÓN ESTATAL Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa

COMISSIÓ INCLUSIVA AFA LA FLOR DE MAIG

D acord amb el que s ha esmentat, Resolc:

PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

RESOLUCIÓ ENS/1204/2012, de 25 de maig, d organització de la formació en alternança en els ensenyaments de formació professional inicial.

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

Els protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat

Projecte d Ordre d avaluació d ESO

Núm. 53. Secció I. Disposicions generals CONSELL DE GOVERN

Itinerari Psicopedagògic. Escoles Vedruna Catalunya

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Documents per a l'organització i la gestió dels centres

1 Passatge particular de Guillem de Torrella, Palma Tel Fax: Web:

PLA INDIVIDUALITZAT. Alumne:... Nivell:... Curs /...

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

TAULA DE REQUERIMENTS / TABLA DE REQUERIMIENTOS OBL. COMUNS OBL. D ITINERARI PRÀCTICUM TOTALS

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA PERSONA FORMADORA. Activitat Formació de Formadors

PLA INDIVIDUALITZAT Document on consta el nivell de competències actuals de l alumne i les adaptacions i suports previstos

CALENDARI MARC DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER, I DEL TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN INVESTIGACIÓ PRIVADA.

Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

La CAD UNA NOVA FORMA D ANOMENAR UNA ALTRA REUNIÓ?

Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya

Atenció Psicopedagògica

PRÀCTIQUES EXTERNES EN ELS CENTRES, ESTRUCTURES O SERVEIS DE LA URV

Mecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA

Documentació acadèmica en els cicles formatius de formació professional i en els cicles d ensenyaments esportius

PROVES SELECTIVES D INGRÉS I ACCÉS A COSSOS DOCENTS 2018

PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA

El relat històric i estat actual del cicle 0-3. Catalunya, Espanya i Europa SETEMBRE 2012 ÀNGELS GEIS

Autonomia personal i salut

PLA D ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Secció III. Altres disposicions i actes administratius ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I UNIVERSITAT

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Graduï s. Ara en secundària

PROGRAMA SALUT I ESCOLA. Sílvia Pérez Cabrera. DUE Pediatria. CAP Vila Olimpica Barcelona 4/4/2017 Hospital del Mar

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei

FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL (FOL)

Estatuts de l Agència d Avaluació i Prospectiva de l Educació Novembre 2010

OBSERVACIÓ, DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN LA DISLÈXIA

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE ANNEX 2

FORMACIÓ HOSPITAL ASEPEYO SANT CUGAT

BATXILLERAT (PLA D ESTUDIS)

! Què és el PEI (Programa d Estudis Integrats per als Ensenyaments Professionals de Música i Dansa)?! A qui està destinat?

Perfil Atenció a la diversitat de l alumnat

Protocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics. Pla d Acció Tutorial

PROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

PROJECTE PROFESSIONAL

Programació d una acció formativa

MÀSTER EN PSICOPEDAGOGIA

MTEM - Tecnologia de Fabricació per Mecanitzat

Procés per a la gestió de l orientació professional

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

El 4t d ESO Final d etapa

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet

Família i Escola Junts X l educació

PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT

Higiene del medi hospitalari i neteja del material

1. LA COMISSIÓ D ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (CAD)

PRÀCTIQUES en EMPRESA

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

EL PROJECTE LINGÜÍSTIC I EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA ALS CENTRES EDUCATIUS COORDINACIÓ DE CAPS D ESTUDIS SANT CUGAT CURS 2007/2008

SANT PAU RECINTE MODERNISTA. Activitats per a escoles i instituts

Calendari acadèmic dels estudis de grau i màster per al curs

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016

PROCÉS 19 ENSENYAMENT APRENENTATGE DE CICLES FORMATIUS PROCÉS-Q-410-T-19-FP

Centre, departament: Escola Superior d Agricultura de Barcelona Matemàtica Aplicada III

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA

Escoles Sostenibles. Índex

Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA

Acreditació de perfils professionals

SERVEI EDUCATIU E.A.P. EAP T-08 MONTSIÀ

Metodologia de la intervenció social

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

Les vacants, poden ser modificades, per si hi ha algun moviment intern entre SE, per necessitat del servei.

ABAST/ÀMBIT D APLICACIÓ

Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries

TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació

Introducció a la Psicologia

Modificació del calendari acadèmic dels estudis de grau i màster de la UPC

Eines d orientació acadèmica i professional a l INS Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet 26 d octubre 2013 Neus Agut

calendari acadèmic dels estudis de grau i màster. Curs

RESOLUCIÓN ENS/1544/2013, de 10 de julio, de la atención educativa al alumnado con trastornos del aprendizaje.

Programació general anual

Orientacions per a la realització del TFG. Grau en Educació Social

SEMINARI DE COORDINACIÓ LIC DE CENTRE CURS

Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s estableix el currículum de l educació infantil a les Illes Balears

ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Transcripción:

1/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DISPOSICIONS DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l atenció educativa a l alumnat amb trastorns de l aprenentatge. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d educació, disposa, a l article 82, que el projecte educatiu de cada centre ha d incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament els alumnes amb trastorns de l aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament. Afegeix que l Administració educativa ha d establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns de l aprenentatge o de comunicació i l atenció metodològica adequada. L article 11 del capítol IV del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments de l educació primària, regula que la intervenció educativa es regirà pel principi d atenció a la diversitat, base d una escola inclusiva. Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius, curriculars i metodològics. Així mateix, regula que el Departament d Ensenyament posarà les condicions necessàries perquè l alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum i, per tant, s asseguraran les mesures curriculars i organitzatives adients. L article 13 del capítol IV del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments de l educació secundària obligatòria, s organitza d acord amb els principis de l educació comuna i d atenció a la diversitat de l alumnat. Les mesures d atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l etapa. Ni la diversitat sociocultural de l alumnat, ni la diversitat en el procés d aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació que li impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent. L article 17 del capítol 5 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments del batxillerat, regula per a l alumnat amb trastorns o dificultats específiques d aprenentatge que se li ha de facilitar l accés al currículum, s han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s han d adaptar els materials d aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d aprenentatge com d avaluació. L article 3 del capítol 2 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l atenció educativa a l alumnat amb necessitats educatives especials, estableix que les necessitats educatives especials de l alumnat s identificaran, avaluaran i determinaran mitjançant un procés d avaluació psicopedagògica. El Departament d Ensenyament establirà els criteris i procediments per efectuar aquesta avaluació psicopedagògica. El coneixement científic acumulat els darrers anys, així com l experiència desenvolupada en l atenció a la diversitat de necessitats educatives, permeten identificar en els alumnes algunes circumstàncies personals que condicionen el seu procés d aprenentatge. La identificació dels trastorns de l aprenentatge només pot ser realitzada dins del mateix procés educatiu. Aquesta identificació ha de ser posterior a la detecció de les dificultats i a l aplicació dels ajustaments metodològics adequats per compensar-les. Detectar i intervenir precoçment és clau per garantir l èxit dels alumnes que presenten trastorns de l aprenentatge. Per orientar aquest procés de detecció, identificació i intervenció és necessari establir alguns principis comuns en l àmbit escolar: la definició dels trastorns de l aprenentatge, els criteris per identificar-los i les línies generals d intervenció educativa. En virtut de tot l exposat, Resolc:

2/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Article 1 Objecte i àmbit d aplicació Establir les mesures de suport educatiu específic per a l alumnat amb trastorns de l aprenentatge (TA) en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de l educació infantil, a l educació primària, a l educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial. Els TA interfereixen en la vida escolar de l alumne, provocant que el seu rendiment acadèmic estigui per sota de les seves capacitats, de la mateixa manera poden dificultar les relacions amb els companys, repercutir negativament en la seva autoestima i en les relacions familiars. Aquestes dificultats es manifesten com una condició permanent, si bé van evolucionant al llarg de les diferents etapes educatives. Article 2 Alumnat S entenen per alumnat amb TA: Els alumnes amb trastorn per dèficit d atenció/hiperactivitat (TDAH). El TDAH afecta nuclearment tres aspectes: dèficit d atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat. Afecta també el control executiu i la memòria de treball. El TDAH s inicia a la infància, és persistent i repercuteix en el funcionament acadèmic, personal i social de l alumne. Els alumnes amb trastorns que afecten a l adquisició i l ús funcional del llenguatge, de la lectura, l escriptura i les habilitats matemàtiques, amb inici a la infància i implicacions significatives per a l aprenentatge escolar. Article 3 Principis d actuació educativa amb l alumnat amb TA 1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius per atendre l alumnat amb TA, que s han de regir pels principis de: a) Normalització, equitat i inclusió. b) Detecció primerenca, per tal de proveir l alumnat dels suports educatius específics adequats a les seves necessitats. c) Col laboració i participació de les famílies i, si s escau, amb altres serveis i professionals implicats en l atenció a l alumne. d) Adaptació constant durant tota l escolaritat de l atenció educativa. 2. Els suports a aquests alumnes han de planificar-se dins del pla d atenció a la diversitat del centre i s han d establir en coherència amb el coneixement científic internacional actual, d acord amb les evidències provades de bones pràctiques. Per a la concreció dels elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament l alumnat, els docents, quan s escaigui, disposaran de l assessorament psicopedagògic i els informes tècnics de l orientador del centre o de l equip d orientació i assessorament psicopedagògic (EAP). Article 4 Detecció, identificació i avaluació psicopedagògica 1. La detecció primerenca es realitza per part de l equip docent, coordinat pel tutor i amb la col laboració de la família. En la detecció s ha de prioritzar la utilització de registres i instruments ben fonamentats i el seguiment dels resultats de l aprenentatge de l alumne en llenguatge oral, lectura, escriptura i matemàtiques, així com dels aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a l adaptació escolar i el rendiment acadèmic. 2. L avaluació psicopedagògica és el procés mitjançant el qual s'identifiquen les capacitats i dificultats dels

3/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya alumnes amb TA i es concreten les seves necessitats educatives en el procés d'ensenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa més adequada i els suports que pugui necessitar. Els criteris diagnòstics per TA són els recollits en el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM), que l Associació Americana de Psiquiatria (APA) revisa i publica periòdicament, o en la Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut (CIE), que l Organització Mundial de la Salut (OMS) revisa i publica periòdicament. L avaluació psicopedagògica ha de valorar la història de l alumne en relació amb el desenvolupament, la salut, la família, el procés educatiu, els resultats de les proves i observacions i la resposta a la intervenció. S informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s escau. 3. L'avaluació psicopedagògica ha de realitzar-se, prèvia conformitat dels pares o tutors legals, quan concorri alguna de les circumstàncies següents: Quan el tutor o l equip de professors consideri que les propostes de treball que té programades a l aula i/o en petit grup no s ajusten a les necessitats d un determinat alumne, malgrat els ajustaments realitzats. Tot i tenir un bon rendiment acadèmic l alumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o d adaptació escolar. Quan a l entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir TA. Quan els pares ho sol licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d ajuts que així ho estableixi entre els seus requisits. 4. L avaluació psicopedagògica es realitza per l equip de l EAP a l educació primària i per l orientador del centre a l educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial, i conclou amb l informe psicopedagògic. A l informe psicopedagògic cal fer constar el motiu que l origina, els àmbits avaluats i els resultats obtinguts, les orientacions per a l ajustament del procés educatiu i els terminis en què es revisaran. S informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s escau. El professional de l EAP o l orientador del centre ha d informar el professorat de l alumne de les seves necessitats educatives especifiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l orientació, en els canvis d etapa o de centre amb l objectiu d adequar la resposta educativa al llarg de tota l escolaritat. Article 5 Pla individualitzat (PI) En tots els casos, dels suports que rebi l alumne d acord amb l avaluació psicopedagògica, n ha de quedar constància escrita, en un pla individualitzat (PI), aprovat pel director o directora del centre i que ha de constar a l'expedient acadèmic de l'alumne. El PI s ha d elaborar en un termini màxim de 2 mesos, a partir del moment en què s identifiquen les necessitats de l alumne; se n ha de fer un seguiment trimestral i cal revisar-lo cada final de curs a fi d ajustar-lo a l evolució de l alumne El responsable del PI serà el tutor amb la col laboració de l equip de mestres o de professorat, de l EAP o l orientador i altres professionals que puguin participar en l atenció educativa de l alumne. S escoltarà en el procés de presa de decisions els pares o representants legals, i el mateix l'alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen. El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família. Article 6 Mesures generals d atenció educativa 1. Les accions, de forma prioritària, s han de desenvolupar a l aula ordinària, vetllant per la vinculació de l alumne amb el seu grup. Els suports a aquests alumnes han d emmarcar-se dins del pla d atenció a la diversitat del centre. A més, en tots els casos, s ha de valorar la necessitat de suport escolar personalitzat.

4/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 2. Les mesures per a alumnat amb TDAH, durant el segon cicle de l educació infantil i el primer cicle de l educació primària, s han d adreçar a millorar els símptomes conductuals i estimular els aprenentatges inicials i preparatoris. En el segon i tercer cicle de l educació primària, les mesures metodològiques han de potenciar les activitats d aprenentatge. 3. Les mesures destinades a l alumat amb trastorns en l adquisició i en l ús funcional del llenguatge, de la lectura, l escriptura i les habilitats matemàtiques durant l educació infantil s han d adreçar a millorar el llenguatge oral parant atenció especial a l adquisició de la fonètica i la fonologia, al coneixement d un vocabulari bàsic i funcional i a la comprensió i l ús d estructures morfològiques i sintàctiques adequades a l edat. Durant el primer cicle d'educació primària, les pautes d intervenció són preventives i l ajustament metodològic és fonamental per afavorir l aprenentatge. En el segon i tercer cicle de l educació primària, s han d adequar els processos educatius en un doble sentit, per una banda reforçant l aprenentatge de la lectura, l escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar l aprenentatge de les competències bàsiques. 4. A l educació secundària obligatòria i al batxillerat, considerant la naturalesa persistent dels TA, l alumnat, encara que pot haver millorat, seguirà necessitant un ajustament del procés d ensenyament-aprenentatge. Els processos educatius s han d adequar en un doble sentit, per una banda reforçant l aprenentatge de la lectura, l escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar-ne l aprenentatge. La majoria d aquests alumnes podran seguir les programacions de l aula, ja que les mesures de suport necessàries solen consistir en adaptacions d accés a la informació escrita i a la producció de textos, adaptacions metodològiques i adaptacions dels processos d avaluació. En funció de les característiques dels alumnes pot ser que calguin altres mesures personalitzades, com ara l ús de tecnologies de la informació, l aprenentatge i la comunicació que facilitin l accés al llenguatge escrit i al llenguatge matemàtic. 5. Els centres que imparteixen formació professional inicial i/o ensenyaments de règim especial facilitaran itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d aprenentatge, amb una organització que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per fer efectiu el principi d inclusió. Article 7 Aspectes metodològics i d avaluació 1. Correspon a l equip docent, amb l assessorament dels responsables de l orientació educativa, i d acord amb l avaluació psicopedagògica, decidir quins suports s oferiran a l alumnat amb TA. 2. El professor tutor serà qui ha de fer el seguiment sistemàtic de l alumnat per prevenir i detectar les possibles dificultats i necessitats d aquest, i per supervisar l atenció educativa corresponent. A ell li correspon, en primera instància, mantenir el contacte habitual amb les famílies. 3. El professorat ha de tenir en compte que l alumnat amb necessitats de suport educatiu específic vinculat a TA necessita ajustaments metodològics en els processos d ensenyament-aprenentatge a les aules, que pot afectar l organització d aquestes, la distribució de l alumnat, l ajustament curricular i les estratègies didàctiques, entre d altres. Ha de realitzar les adaptacions d accés al currículum que permetin i facilitin l accés de l alumnat als continguts de les diferents àrees, matèries o mòduls. Si és necessari, també s han d adaptar els procediments per avaluar els aprenentatges. Aquesta adaptació pot comprendre la utilització de diferents tipus de proves d avaluació, la combinació de proves escrites i orals, respostes tipus test i respostes redactades, destacar a l enunciat de les preguntes les paraules clau, permetre que l alumne disposi de més temps per acabar la prova, verificar que l alumne entén les preguntes i contestar als seus dubtes respecte aquestes, permetre l ús de gràfics per respondre, etc. 4. Els estudiants que vulguin accedir a la formació professional o a estudis universitaris poden sol licitar l adaptació de les proves d accés corresponents segons la normativa vigent, d acord amb les directrius del Departament d Ensenyament i amb els informes de l orientador del centre de secundària. Barcelona, 10 de juliol de 2013

5/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Irene Rigau i Oliver Consellera d Ensenyament (13.196.022)