r 1 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1. Calculem el valor d aquest benefici en cadascun 150 50 =



Documentos relacionados
Problemes de programació lineal de la sele.

Problemes de programació lineal

TEMA 4 : Programació lineal

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2008 QÜESTIONS

Districte Universitari de Catalunya

Matemàtiques 1r d'eso Professora: Lucía Clar Tur DOSSIER DE REPÀS

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS

8 Geometria analítica

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2006 Matemàtiques aplicades a les ciències socials

TEMA 4: Equacions de primer grau

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 PAU 2005 QÜESTIONS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

EXERCICIS - SOLUCIONS

Tema 6 Proporcionalitat. 1r d ESO, Matemàtiques Editorial Teide, Weeras. Quants nombres, com a mínim, hem de tenir per parlar de proporció?

PROBLEMES D EQUACIONS DE PRIMER GRAU

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d.

Ponència de sòl no urbanitzable

Competència matemàtica Sèrie 2

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 13 PAU 2007 Matemàtiques aplicades a les ciències socials

x = graduació del vi blanc y = graduació del vi negre

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2006 Matemàtiques aplicades a les ciències socials

El mètode símplex (I)

Dossier recuperació 4t Curs:

EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB UNA INCÒGNITA

Dossier Exercicis GANTT CPM PERT

La recta. La paràbola

corresponent de la primera pàgina de l examen.

FUNCIONS. Característiques generals. 1) Indica el domini i el recorregut de les següents funcions: a) b) c)

Control de Classe, Curs 05/06 24 de gener de 2006 Nom i Cognoms:

Múltiples i divisors. Objectius. MATEMÀTIQUES 1r ESO 19

INEQUACIONS I SISTEMES D'INEQUACIONS

1.MAGNITUTS DIRECTAMENT PROPORCIONALS

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

TEMA 1: EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES. Activitats

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2015 Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Respostes a l examen. Testenclasse2

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

MCS Donat el següent sistema d inequacions.

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

La solució natural per tornar a somriure. Implants dentals. Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots.

ESTUDI D UNA FACTURA PREU PER UNITAT D UN PRODUCTE

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

Districte Universitari de Catalunya

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

TEMA 2: Múltiples i Divisors

Tema 1: Equacions i problemes de primer grau.

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant.

XXVII OLIMPÍADA MATEMÀTICA 2016 NIVELL A

4 4 ( Queden: = 198 )

repàs Nom: Data: Curs: Escriu els múltiples comuns de cada parell de nombres (sense incloure el 0) i tria n l MCM.

Proporcionalitat i percentatges

Dossier d estiu de Matemàtiques. 6è d Educació Primària.

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012

Generalitat de Catalunya. 12 3x. x x x. lim. lim. 2 x. + = e) x +

Pauta d estiu matemàtiques 2on E.S.O. curs

Dossier d estiu 2n d ESO

GERÈNCIA: joc d empreses

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

Dossier d Energia, Treball i Potència

PAUTA D ESTIU MATEMÀ TIQUES 3R E.S.O. CURS

avaluació diagnòstica educació primària

TREBALL D ESTIU MATEMÀTIQUES 3r ESO. ALTRES ALUMNES: Es recomana que realitzeu aquells apartats on heu tingut més dificultats durant el curs. b.

Tema 6. Energia. Treball i potència. (Correspondria al Tema 7 del vostre llibre de text pàg )

EXERCICIS PROPOSATS. 3 cm

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

CICLES DE GRAU SUPERIOR

DOSSIER RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 1r ESO

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS

avaluació educació primària curs competència matemàtica

avaluació educació primària

1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE MATEMÀTIQUES DE 1R D ESO. 1R TRIMESTRE

NO, la divisió no és exacta. SI, la divisió és exacta. SI, la divisió és exacta. NO, la divisió no és exacta. NO, la divisió no és exacta.

UNITAT DIDÀCTICA 10 L ÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Simulació i Optimització de Processos Químics. Curs Test 1 Dijous 9 de març de 2006

MATEMÀTIQUES TREBALL D ESTIU I/O RECUPERACIÓ. DE 1r D ESO - REFORÇ

ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 EL PATRIMONI I LA COMPTABILITAT

Quadern de matemàtiques Decimals2

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos

Departament de Matemàtiques

PROGRAMACIÓ LINEAL. . Cada panera del tipus ha de portar 4 barres de torró i 2 ampolles de cava, i cada panera del tipus P 2

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2005

Exercici 1. Models de Rebut

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

MATEMÀTIQUES. DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E. Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:...

Transcripción:

SOLUIONRI 6 La gràfica de la regió factible és: r2 r3= ( 150, 0) r3 r5= ( 150, 50) r4 r5= ( 110, 90) r1 r4= D( 0, 90) r r = E( 0, 0) 1 2 160 120 80 40 E D 40 80 120 160 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1 ( x, y) = ( 4x+ 7 y) alculem el valor d aquest benefici en cadascun 100 dels vèrtexs: : ( 150, 0) = 6 1 : (, ) ( x, y) = ( x+ y) 100 4 7 150 50 = 9, 5 : ( 110, 90) = 10, 9 D: ( 0, 90) = 6, 3 El benefici màxim s obtindrà repartint 110 impresos de l empresa i 90 impresos de l empresa, i aquest benefici serà de 10,9 PREPR L SELETIVITT (ctivitats de Selectivitat) 1 Dos compostos medicinals tenen dos principis actius i Per cada píndola, el primer compost té 2 unitats de i 6 de, mentre que el segon compost té 4 unitats de i 4 unitats de Durant un període de temps, un pacient ha de rebre un mínim de 16 unitats del tipus i un mínim de 24 unitats del tipus Si el cost de cada píndola del primer compost és de 0,50 i el cost de cada píndola del segon compost és de 0,90 : a) Representa la regió factible b) alcula el nombre òptim de píndoles de cada compost que ha de rebre el pacient per minimitzar els costos a) x nre d unitats del primer compost y nre d unitats del segon compost ompost 1 ompost 2 Nre d unitats Principi 2 4 16 Principi 6 4 24 ost ( ) 0,50 0,90 2 x + 4y 16 6 x + 4y 24 f (x, y ) = 0,50 x + 0,90 y Funció objectiu 311 917486 _ 0262-0315indd 311 15/01/10 10:58

Programació lineal La gràfica de la regió factible és: 700 600 500 400 300 F 100 D 100 300 400 500 600 700 r2 r3= ( 430, 0) r3 r5= ( 90, 340) r1 r5= ( 0, 400) r1 r2= D( 0, 0) El benefici està determinat per la funció objectiu següent: ( x, y)= 250x+ 310 y alculem el valor d aquest benefici en cadascun dels vèrtexs: : ( 430, 0) = 107500 : ( 90, 340) = 127 900 ( x, y) = 250x+ 310y : ( 0, 400) = 124000 D: ( 0, 0) = 0 El benefici màxim s obtindrà fabricant 90 armaris del model i 340 armaris del model, i aquest benefici serà de 127900 060 Un estudiant dedica part del seu temps a repartir propaganda publicitària L empresa li paga 4 cèntims per cada imprès repartit, i l empresa, amb fulletons més grans, li paga 7 cèntims per imprès L estudiant porta dues bosses: una per a impresos, on n hi caben 150, i una altra per a impresos, on n hi caben 90 Ha calculat que cada dia és capaç de reparti00 impresos com a màxim L estudiant es pregunta: quants impresos hauré de repartir de cada classe perquè el benefici diari sigui màxim? x nre d impresos de l empresa y nre d impresos de l empresa ondicions del problema: ( r3) ( r ) 5 x 150 y 90 x+ y 310 917486 _ 0262-0315indd 310 15/01/10 10:58

SOLUIONRI 6 a) ondicions del problema: Nre bosses uir (m 2 ) Feina (hores) Model 1 ( x ) 0,9x 8x Model 2 ( y ) 1,2y 4y Restriccions: ( r3) 0, 9x+ 12, y 60 8x+ 4y 400 b) Gràfica de la regió factible: 60 40 20 D 20 40 60 Els punts de tall són els següents: r2 r4= ( 50, 0) r3 r4= ( 40, 20) r1 r3= ( 0, 50) r1 r2= D( 0, 0) 059 Una empresa de mobles fabrica dos models d armaris, i Per al model calen 5 h 30 min de feina i 2 m de fusta Per al model calen 4 h de feina i 3 m de fusta L empresa no pot fabricar més de 430 armaris per setmana, disposa de 2800 h de feina i de 1 m de fusta Els armaris de tipus i proporcionen, respectivament, 250 i 310 de benefici cadascun Determina el nombre d armaris de cada tipus que s han de fabricar per obtenir el benefici màxim (ctivitat de Selectivitat) x nre d armaris del model Per fabricar aquests armaris, necessitem: Feina (hores) Fusta (m 2 ) Model ( x ) 5,5x 2x Model ( y ) 4y 3y Les condicions del problema són: ( r3) x+ y 430 55, x+ 4y 2800 ( r5) 2x+ 3y 1 y nre d armaris del model 309 917486 _ 0262-0315indd 309 15/01/10 10:58

Programació lineal La gràfica de la regió factible és: D 150 100 50 50 100 150 r2 r4= (, 0) r3 r4= ( 100, ) r3 r5= ( 50, 225) r r = D( 0, 225) r r = D( 0, 0) 1 5 1 2 El benefici està determinat per la funció objectiu següent: ( x, y)= 20x+ 30 y alculem el valor d aquest benefici en cadascun dels vèrtexs: : ( 20, 0) = 4000 : ( 100, ) = 8000 ( x, y) = 20x+ 30y : ( 50, 225) = 7750 D: ( 0, 225) = 6750 E: ( 0, 0) = 0 El benefici màxim s obté fent 100 jaquetes i pantalons, i és de 8000 b) Sobrants El material que sobra és el següent: Roba: 1 100+ 2 = 500 otons: 2 100+ 1 = 400 remalleres: 0 100+ 1 = Per tant, sobren 225 = 25 cremalleres, a 0,2, dóna un benefici extra de 5 058 En un taller fabriquen dos tipus de bosses Per fer una bossa del primer model es necessiten 0,9 m 2 de cuir i 8 hores de feina Per al segon model necessiten 1,2 m 2 de cuir i 4 hores de feina Per a fer aquests dos tipus de bosses el taller disposa de 60 m 2 de cuir i pot dedicar-hi un màxim de 400 hores de feina a) Expressa, mitjançant un sistema d inequacions, les restriccions a les quals està sotmesa la producció d aquests dos models de bosses b) Representa la regió solució d aquest sistema i troba n els vèrtexs (ctivitat de Selectivitat) x nre de bosses model 1 y nre de bosses model 2 308 917486 _ 0262-0315indd 308 15/01/10 10:58

SOLUIONRI 6 c) Despesa mínima La despesa està determinada per la funció objectiu següent: D( x, y)= 15x+ 12 y alculem el valor d aquesta despesa en cadascun dels vèrtexs: : ( 100, 0) = 1500 : ( 50, 30) = 1110 D( x, y) = 15x+ 12y : ( 20, 60) = 1020 D: ( 0, 120) = 1440 Per tant, la despesa mínima s obtindrà comprant 20 lots a l empresa i 60 lots a l empresa, i aquesta despesa és de 1020 d) mb aquesta compra, la quantitat de flors en cada cas és: Geranis: 30 20+ 10 60= 1 lavells: 40 20+ 40 60= 3 Margarides: 30 20+ 50 60= 3 600 Sobren 600 margarides 057 Un taller de confecció fa jaquetes i pantalons per a criatures Per a fer una jaqueta es necessiten 1 m de roba i 2 botons, i per a fer uns pantalons calen 2 m de roba, 1 botó i 1 cremallera El taller disposa de 500 m de roba, 400 botons i 225 cremalleres El benefici que s obté per la venda d una jaqueta és de 20 i per la d uns pantalons és de 30 Suposant que es ven tot el que es fabrica: a) alcula el nombre de jaquetes i de pantalons que s han de fer per tal d obtenir un benefici màxim Determina també aquest benefici màxim b) Si el material sobrant es ven a 1 el metre de roba, a 0,20 cada cremallera i a 0,01 cada botó, calcula quant es pot obtenir de la venda del que ha sobrat (ctivitat de Selectivitat) x nre de jaquetes y nre de pantalons ondicions del problema: Per fer aquestes quantitats, necessitem: Roba otons remalleres Jaquetes ( x ) x 2x 0 Pantalons ( x ) 2y y y a) Les condicions del problema són: ( r3) 30x+ 10y 1 40x+ 40y 3 ( r5) 30x+ 50y 3000 307 917486 _ 0262-0315indd 307 15/01/10 10:58

Programació lineal 056 En un jardí municipal es volen plantar un mínim de 1 geranis, 3 clavells i 3000 margarides Una empresa ofereix un lot que conté 30 geranis, 40 clavells i 30 margarides pe5 Una altra empresa ofereix un lot de 10 geranis, 40 clavells i 50 margarides pe2 L juntament compra x lots a l empresa i y lots a l empresa a) Determina les inequacions que representen les restriccions a les quals estan sotmesos els valors de x i de y per tal que compleixin les condicions de la plantació b) Representa gràficament la regió del pla que satisfà les inequacions c) Troba el nombre de lots de cada tipus que fan que la despesa sigui mínima i calcula aquesta despesa mínima d) Troba quants geranis, clavells i margarides adquireix l juntament amb la compra de preu mínim i quantes plantes i de quin tipus haurà adquirit per sobre del mínim que vol plantar (ctivitat de Selectivitat) Dades del problema: x nre de lots de l empresa y nre de lots de l empresa El total de flors que necessitem per plantar en funció dels lots és el següent: Lots Geranis lavells Margarides Empresa ( x ) 30x 40x 30x Empresa ( y ) 10y 40y 50y a) Restriccions del problema: ( r3) 30x+ 10y 1 40x+ 40y 3 ( r5) 30x+ 50y 3000 b) Representació gràfica de la regió factible: 120 D 80 40 40 80 120 r r = ( 100, 0) r r = ( 50, 30) r r = ( 20, 60) r1 r3= D( 0, 120) 2 5 4 5 3 4 306 917486 _ 0262-0315indd 306 15/01/10 10:58

SOLUIONRI 6 055 Els alumnes d un institut disposen de 300 samarretes, 400 llapis i 600 bolígrafs per finançar-se un viatge Tenen la intenció de vendre ls en dos tipus de lots: el lot consta d 1 samarreta, 3 llapis i 2 bolígrafs i el venen per 9 El lot consta d 1 samarreta, 2 llapis i 4 bolígrafs i el venen pe1 alcula quants lots de cada tipus han de vendre per treure n el benefici màxim i aquest benefici màxim (ctivitat de Selectivitat) x nre de lots de tipus y nre de lots de tipus ondicions del problema: Per fe lot de cada tipus es necessita: Samarretes Llapis olis Tipus 1 3 2 Tipus 1 2 4 Per tant, per fer x lots de tipus i y lots de tipus, tindrem: Lots Samarretes Llapis olis Tipus ( x ) x 3x 2x Tipus ( y ) y 2y 4y Les condicions són: ( r3) x+ y 300 3x+ 2y 400 ( r5) 2x+ 4y 600 Gràfica de la regió factible: r2 r5= ( 300, 0) r4 r5= ( 50, 125) r1 r5= ( 0, 150) r1 r2= D( 0, 150) El benefici està determinat per la funció objectiu següent: ( x, y)= 9x+ 11 y 300 100 100 300 alculem el valor d aquest benefici en cadascun dels vèrtexs: : ( 300, 0) = 2700 : ( 50, 125) = 1825 ( x, y) = 9x+ 11y : ( 0, 150) = 1650 D: ( 0, 0) = 0 El benefici màxim s obtindrà venent 50 lots de tipus i 125 lots de tipus, i aquest benefici serà de 1825 305 917486 _ 0262-0315indd 305 15/01/10 10:58

Programació lineal Resolem per Gauss: 1 2 2 32, 2F 1 F2 F 2 1 2 1 32 2F1 F3 F, 3 1 2 1 32, 2 1 1 2, 5 0 3 3 39, F2 F3 F3 0 3 3 39, 2 1 2 33, 0 3 2 31, 0 0 1 0, 8 Que dóna aquest sistema equivalent i la solució corresponent: x+ 2y+ 2z= 320, x= 0, 6 3y+ 3z= 39, 2 y= 0, 5 2z= 0, 80 z= 0, 8 054 Un taller pot produir per dia com a màxim 12 articles del tipus i 20 del tipus ada dia el servei tècnic pot controlar un mínim de 20 articles i un màxim de 25, independentment del tipus a) Siguin x i y el nombre d articles produïts per dia dels tipus i, respectivament Expressa les condicions anteriors mitjançant un sistema d inequacions en x i y b) Representa la regió del pla determinada per aquest sistema c) Sabem que el benefici de produir els articles de tipus és el doble del que s obté amb els articles de tipus Troba quants articles de cada tipus ha de produir el taller per obtenir el benefici màxim (ctivitat de Selectivitat) a) ondicions del problema: x 12 ( r3) y 20 ( r5) x+ y 20 ( r6) x+ y 25 b) Representació gràfica de la regió factible: r2 r5= ( 12, 8) r2 r6= ( 12, 13) r4 r6= ( 5, 20) r1 r4= D( 0, 20) 30 D 20 10 r 6 10 20 30 r3 c) enefici màxim: El benefici està determinat per la funció objectiu: ( x, y) = k( 2 x+ y) alculem el valor d aquest benefici en cadascun dels vèrtexs: : ( 12, 8) = 32k : ( 12, 13) = 37k ( x, y) = K( 2x+ y) : ( 5, 20 ) = 30k D: ( 0, 20) = 20k El benefici màxim s obtindrà produint 12 articles de tipus i 13 productes de tipus, i aquest benefici serà de 37 k 304 917486 _ 0262-0315indd 304 15/01/10 10:58