Els vincles afectius Francesc Sáinz
Som éssers indefensos per natura i necessitem moltes atencions i cures per part de l'entorn entorn.
L'ambient per un nen petit no és la societat o el moment històric. Per l'infant el que compta són les persones que tenen cura d'ell directament de forma regular i continuada
Venim programats biològicament i per establir vincles amb un figura cuidadora. El vincle, no depèn de les necessitats d'alimentació, sinó de la necessitat natural de trobar-se amb algú, de relacionar-se de forma íntima amb algú que tingui cura d'ell. BOLWBY. J. (TEORIA DE L'ATTACHMENT)
El nen necessita d'unes poques figures significatives no intercanviables per les quals sentir-se acceptat t pel que és. Estimar i ser estimat.
L'HUMÀ es un ésser depenent que evoluciona cap a una dependència relativa i una independència, també relativa. SENSE DEPENDÈNCIA NO HI HA VINCLES. SENSE RECONÈIXER LA DEPENDÈNCIA NO ES POT EVOLUCIONAR DE FORMA MÉS AUTÒNOMA
Antecedents etològics: Els ànecs de Lorenz i els micos de Harlow&harlow
RECERCA EMPIRICA PER L'OMS: Cures infantils i Salut Mental SI els vincles havien fallat o no s'havien arribat a construir d'una forma sana, el nen o posteriorment l'adult, desenvoluparia formes precàries i malaltisses de relació amb els altres i amb si mateix (ambdues indissociables).
L'entorn suficientment bo (Winnicott, 1960) és aquell que deixa que l'infant s'expressi espontàniament alhora que li sur al seu encontre. En te cura d'ell procurant no ésser excessivament intrussiu ni a la vegada deixar-lo excessivament sol a la seva sort.
Un greu problema actual: ELS DOS EXTREMS
Aplicació de tècniques instrumentals conductuals separades de les variables emocionals i de les dinàmiques relacionals i familiars: On es més important estimular i modificar que comprendre i tenir cura
Teories que reforcen relacions regressives i excessivament enganxoses, que dificulten el creixement sa
LA BASE DE SEGURETAT Es necessiten moltes experiències repetides en el temps per anar introjectant aquesta base de seguretat. El més important no és fer-ho molt bé, sinó la constància i la regularitat p, g és el que produeixen en el nen la sensació de continuïtat existencial (Winnicott, Sáinz)
TIPUS DE VINCLE El vincle Segur El vincle Segur El vincle ambivalent El vincle evitatiu
EL VINCLE ADULT: Es basa en l'intercanvi i en el compromís afectiu, no està exempt de necessitats pròpies però es tenen en compte les necessitats de l'altre. Entrevistes semi estructurades per avaluar el tipus de vincle en adults. (AAI: Adult Attachment Interview)
LA RESILIÈNCIA: La capacitat de recuperació o resistència de un material, la seva elasticitat i
Aplicat a les persones: La capacitat d'un ser humà de fer front a les adversitats de la vida, superar-les i ésser transformats positivament per elles (Grotberg, 1998) Factors biològics, relacionals i ambientals que es combinen entre si
EL FACTOR MÉS RELLEVANT ES LA VINCULACIÓ AFECTIVA AMB CERTA QUALITAT, MANTINGUDA AMB ALGUNA FIGURA ESTABLE I SIGNIFICATIVA
Cyrulnick (2001) la resiliència te a veure amb la capacitat per dissociar la experiència traumàtica, deixant altres àrees mentals lliures per poder desenvolupar noves experiències positives. AQUESTA CAPACITAT TE A VEURE AMB ALGÚ QUE ES VA PODER FER CÀRREC DEL NEN DE FORMA ESTABLE I LI VA PROPORCIONAR LA NECESSÀRIA RESSONÀNCIA EMOCIONAL.
Les experiències traumàtiques depenen del fet en si mateix i de la ressonància emocional (la empatia) amb la que respon l'entorn (les figures cuidadores adultes)
Elmesdifícilteaveure amb traumes de dimensions molt greus i també amb experiències es que no van tenir lloc (el trauma del que no va succeir)
Quan les experiències han anat malament necessitem d'un nou ésser per corregirles i rectificar-les. La qualitat d'aquest nous vincles dependran de la regularitat i de la empatia necessàries. Les noves figures cuidadores podran portar a terme la seva tasca si aquests nens han tingut algunes vivències anteriors de vinculació, tot i que hagin estat en el mig de les contrarietats. La empatia no es només tractar bé a l'altre laltre amb amor, és sortir a l'encontre de l'altre, reconeixent-li i permetent-li el dret al sofriment
Un dels aspectes que ens ajuden en el nostre camí com a humans és no negar el passat, també però respectar les defenses que han estat a favor de la salut mental i reconèixer el dolor i el sofriment. Això ens deixa el camí lliure per aprofitar noves experiències i ens obre el camí de l'esperança
Els papàs adoptius d'un nen amb experiència prèvia, el poden ajudar a establir nous vincles, noves experiències amb l'esperança de que si el nen va rebre algunes bones vivències amb algun vincle afectiu, per petit que sigui, haurà desenvolupat algunes capacitats adaptatives i per tant resiliència. Estarà obert a que els nous papàs li ofereixin i una manera nova de vinculació, ió que li permeti (re)construir una base més segura
Gràcies