XXIV Setmana de la Prevenció Fundació Mútua General de Catalunya

Documentos relacionados
S hereta el càncer de mama?

PATOLOGIA DE L OBESITAT

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

Les infeccions de transmissió sexual. Infecció per. Tricomones Preguntes i respostes

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

DIETES AQUESTA DIETA NO ÉS EQUILIBRADA DIETA DE LA CLÍNICA MAYO. Aquesta dieta s ha realitzar durant un període de 14 dies

VIH/sida i altres Infeccions de Transmissió Sexual. Material de suport del programa

Unitat 4: LA RESISTÈNCIA

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

És d orígen desconegut i encara no té cura.

La Lluna, el nostre satèl lit

TALLER DE SALUT Sessió 5 DORMIR I DESCANSAR. ACTIVITATS RECREATIVES.

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional

L ENTRENAMENT ESPORTIU

Atur a Terrassa (abril de 2010)

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012

ALIMENTS I NUTRIENTS

CONEIXEMENT: VARIETAT: MOTIVACIÓ: SEGURETAT: COMPROMÍS: RESULTATS:

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

Projecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica

Pregunta: Quants menjars s han de fer cada dia?

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font:

ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA

BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Hipertensió Arterial

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL

Campanya de vacunació antigripal

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

Com mengen els alumnes de l institut?

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

DESCRIPCIÓ ACTIVITATS DIRIGIDES

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

MÚLTIPLES I DIVISORS

Tema 5: Els ecosistemes

Tècniques de cerca efectiva

Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4

ICTUS. M.Àngels Font Padrós 31 de maig de

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

XVI Setmana de la Prevenció Fundació Mútua General de Catalunya. La fibromiàlgia. 29 i 30 de setembre i 1 d octubre de 2003 De 19 a 20.

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

PER A TOTES LES EDATS (activitats sense cost) 1. PESSEBRE VIVENT 2. CENT-7 MÚSICA (RÀDIO VILA-SACRA)

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

L HORA DE LA GRAMÀTICA

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari

Visita tècnica de l Observatori de la llet a l explotació de cabres de llet MONTLLOBÉ (Fraga) (27 de desembre de 2007)

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009

Telf

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Què expliquem a les famílies?

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

El suport psicològic en el càncer infantil

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA I EL IMC

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

Tipus de Currículum Vitae

Violències masclistes i joves?

ESTUDI D'AUDIÈNCIA "Ràdio Arenys"

Convocatòria Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 1. Fase específica

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

GCompris (conjunt de jocs educatius)

Conseqüències dels FACTORS de RISC CARDIOVASCULARS. L'ictus. Cardiopatia isquèmica ARTERIOSCLEROSI. Arteriosclerosi

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

Transcripción:

XXIV Setmana de la Prevenció Fundació Mútua General de Catalunya Dimarts 23 de novembre a les 19 h La menopausa: percepcions i realitats Ponent: Carme Vidal. Psicòloga.

La menopausa Què és la menopausa? La menopausa és l edat en la que té lloc la última menstruació que en el nostre ambient sobrevé als 47 anys amb un rang de 40 a 56 anys. Representa el final de la fase activa reproductora en la dona i no és un fenomen que tingui lloc de forma abrupta sinó que és un signe visible d un procés de major àmbit al que denominem climateri. El climateri és la fase de la vida de la dona en la que s esgota la capacitat reproductiva i que s estén des de, aproximadament, uns dos anys abans de la menopausa fins als 10-15 anys després. Quins són els signes de la menopausa? El canvi en els nivells hormonals en el cos de la dona pot causar una varietat de símptomes que poden durar des d uns pocs mesos fins uns pocs anys o més. Els símptomes més comuns són: Canvis en els períodes Per a moltes dones els períodes es fan menys regulars, unes altres tenen un flux més lleuger d allò normal i d altres poden tenir un flux més fort d allò normal i poden sagnar bastant durant molts dies. El temps entre una menstruació i una altra pot ser menys de tres setmanes o pot durar més d una setmana. I poden presentar-se taques entre menstruacions. Sufocacions Una sufocació és una sobtada sensació de calor a la part superior o en tot el cos. La cara i el coll es posen acolorits. Poden aparèixer taques vermelles al pit, esquena i braços, possiblement seguits de suor intensa i calfreds. Les sufocacions poden ser tan suaus com un lleuger envermelliment o tan severs com per interrompre el son. La majoria de sufocacions duren entre 30 i 5 minuts. Problemes amb la vagina i la bufeta L àrea genital pot tornar-se més seca i prima a mesura que canvien els nivells d estrògens. Aquesta ressequetat pot fer que les relacions sexuals siguin doloroses. Les infeccions vaginals poden aparèixer més freqüentment. Algunes dones poden desenvolupar més infeccions del tracte urinari. Uns altres problemes poden dificultar la retenció d orina de manera que no hi ha temps suficient www.mgc.es 2

per arribar al bany. Algunes dones s adonen de que hi ha pèrdua d orina quan fan exercici, esternuden, tussen, riuen o corren. Sexe Algunes dones s adonen de que la seva manera de sentir-se prop del sexe canvia amb la menopausa. Algunes pateixen canvis a la vagina, per exemple ressequetat, que fan que el coit sigui dolorós. D altres se senten més alliberades i sensuals després de la menopausa, alleugerides perquè ja no és possible quedar-se embarassades. És important apuntar que fins que no hagi passat un any sencer sense menstruar, la dona ha d utilitzar un mètode anticonceptiu. Després de la menopausa una dona pot encara contraure malalties de transmissió sexual, com la SIDA o la gonorrea. Alteracions del son Algunes dones tenen dificultat per a dormir bé. No dormen amb facilitat o es desperten molt aviat. Possiblement necessiten anar al bany en la meitat de la nit i no poden tornar a adormir-se. Les sufocacions poden causar que algunes dones es despertin. Canvis d humor Pot haver una relació entre els nivells d estrògens i els canvis d humor en una dona. Els canvis de geni poden ocórrer també per estrès, canvis en la família com quan els fills se n van de la llar familiar o per cansament. La depressió NO és un símptoma de la menopausa. Canvis en el cos Algunes dones s adonen que els seus cossos canvien més o menys al temps amb la menopausa. Amb l edat la cintura s eixampla, es perd massa muscular, pot augmentar el teixit adipós i la pell pot aprimar-se. Altres dones poden tenir problemes amb la memòria, rigidesa i dolor d articulacions i dels muscles. Molts d aquests canvis es poden prevenir o fer més suportables amb exercici regular i atenció a la dieta. Osteoporosi Per a les dones la pèrdua d estrògen en el temps de la menopausa causa que es perdi més os del que és reemplaçat. Si es perd molt os, els ossos s aprimen i es debiliten, i es poden trencar www.mgc.es 3

fàcilment. Molta gent no sap que té ossos dèbils fins que se ls trenca un canell, el maluc o una vèrtebra de la columna. Malalties del cor Les dones joves tenen menys risc de contraure malalties del cor que els homes de la mateixa edat. Però, després de la menopausa el risc de que una dona adquireixi malalties cardíaques és quasi igual al dels homes. De fet, les malalties del cor són la major causa de mort en les dones i mata més dones que el càncer de pulmó o de pit. Com es pot combatre? Per tal que una dona es mantingui sana durant la menopausa ha d introduir una sèrie de canvis a la seva vida diària. La mesura més important és el control de l excés de pes, sobretot en aquelles dones que tinguin una obesitat androide o abdominal, que freqüentment es produeix quan desapareixen els estrògens. També és important augmentar l activitat física. És interessant realitzar exercicis de tipus aeròbics durant 30-45 minuts la majoria dels dies de la setmana. Reduir el consum d alcohol a no més de 30 gr. al dia, que equival a: 2 gots de vi, 2 cerveses mitjanes o a 1 whisky. Si la dona és de poc pes, s ha de reduir l alcohol a 15 gr. al dia. No fumar. El tabac és la principal causa previsible de malaltia cardiovascular en les dones. A més, contribueix a accelerar en un o dos anys l aparició de la menopausa. Reduir el consum de sal. És convenient disminuir el consum de sodi a no més de 100 mml. al dia. Això equival a 2,4 gr. de sodi o a 6 gr. de sal al dia. Augmentar la ingesta de potassi, té un efecte positiu sobre la xifra de pressió arterial. Es recomana menjar molta fruita i verdures. www.mgc.es 4

Augmentar el consum de calci. El dèficit d estrògens augmenta la destrucció de l os i la pèrdua per l orina de calci. Es recomana entre 1.000 i 1.200 gr. diaris de calci. Els productes més rics en calci són els lactis i els seus derivats. L aportació de greixos no ha de sobrepassar el 20% del total de calories consumides al dia, sent la relació 2:1 a favor dels greixos monoinsaturats i poliinsaturats (oli d oliva i greix vegetal) enfront les saturades (greix d origen animal). L aportació de colesterol ha de ser menor de 300 mg/dia. Altres mesures: una dieta rica en magnesi és beneficiosa. No és imprescindible, de forma general, l abandonament del cafè. Les tècniques de relaxació, el ioga i les sessions de biofeedback tenen com a objectiu combatre l estrès i l ansietat de la vida diària. La relaxació aconseguida facilita les relacions sociofamiliars, permet participar activament en la millora de la qualitat de vida i pot millorar el control tensional. www.mgc.es 5