UNA PROVA RÀPIDA AL PUNT D ATENCIÓ (POCT) EN ASISTÈNCIA PRIMÀRIA PER A LA DETECCIÓ DE CASOS DE MALALTIA CELIACA EN ADULTS

Documentos relacionados
M Rosinach, F Fernández-Bañares, A Carrasco, M Ibarra, C Loras, V Gonzalo, M Forne, M Esteve.

DIAGNÒSTIC DE LA MALALTIA CELIACA PAS A PAS

VI JORNADA DE FORMACIÓN INTERHOSPITALARIA DEL LABORATORIO CLÍNICO

Procés oncològic i TICs: cribratge de càncer colorectal. Dr. Francesc Macià Dr. Antoni Castells

Departamento de Pediatría Hospital Policial. Setiembre

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Adivinar con los casos clínicos de qué hablaremos hoy. MARIA CARNICERO IGLESIAS R3 MFyC C.S.Sárdoma

Eficacia de la serología en el diagnóstico de la enfermedad celíaca del adulto: alternativas en pacientes seronegativos

CENTRO DE SALUD ILLES COLUMBRETES

RELACIÓ ENTRE ELS NIVELLS DE TSH PRE- QUIRÚRGICS I EL RESULTAT DE LA CITOLOGIA EN L ESTUDI DEL NÒDUL TIROÏDAL. ANÀLISI DE 249 CASOS

SERVICIO DE LABORATORIO

ALGORITMO DIAGNÓSTICO DE LA ENFERMEDAD CELÍACA. Dra. María Esther lasta Asesora Científica de la Asociación Celíaca Argentina

Document de Consens sobre la Malaltia Celíaca a Catalunya (versió abreujada) Barcelona, 2016

Optimització/Gestió de les llistes d'espera en endoscòpia. Un problema de tots. Visió del metge d'atenció Primària

Sin embargo, no se trata de una enfermedad autoinmune clásica, ya que los autoanticuerpos desaparecen y el daño tisular de la mucosa intestinal revier

UN POCO DE HISTORIA Y ACTUALIZACIÓN

Guías diagnósticas de Enfermedad Celíaca de ESPGHAN Evaluación en nuestro medio

Varicel la i Herpes Zòster

Prevalença i fisiopatologia del restrenyiment funcional en ancians residents a la comunitat.

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

S hereta el càncer de mama?

PROGRAMA SALUT I ESCOLA. Sílvia Pérez Cabrera. DUE Pediatria. CAP Vila Olimpica Barcelona 4/4/2017 Hospital del Mar

Pla d enquestes Hospital Odontològic Universitat de Barcelona Hospital Podològic Universitat de Barcelona

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Tècniques diagnòstiques de la infecció fúngica invasiva. Eva Roselló Mayans Microbiologia Hospital Mateu Orfila Menorca

ENTEROPATIA SENSIBLE AL GLUTEN EN PACIENTS AMB MALALTIES AUTOIMMUNES SISTÈMIQUES: Aspectes fisiopatològics i rellevància clínica.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica

Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Projecte e-hipercolesterolèmia. Procés de derivació. Reunió 14 d abril 2015

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012

PAPER DE L ECO-DÖPPLER EN EL SEGUIMENT DELS PACIENTS TRACTATS ENDOVASCULARMENT D ANEURISMA D AORTA ABDOMINAL

A propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar

SEMINARIO DE ACTUALIZACION PEDIATRICA ASUNCION PARAGUAY. Enfermedad Celíaca Del síntoma al diagnóstico

HEPACONTROL: Un programa que redueix el reingrés precoc i la mortalitat en la cirrosi descompensada

DIAGNÒSTIC I SEGUIMENT DE LA MALALTIA CELÍACA DE L ADULT. Dra. M. Mariné Hospital Universitari Mútua Terrassa Barcelona, 9 Octubre 2014

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT

REUNIÓN EXTRAORDINARIA DE LA SOCIEDAD DE NUTRICIÓN Y DIETÉTICA DE GALICIA SONUDIGA, abril-2014 PASADO, PRESENTE Y FUTURO. Dra. Pilar Pavón Belinchón

PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés

Qué hay de nuevo? Gemma Pujol Muncunill Secció Gastroenterologia, Hepatologia y Nutrició Pediàtrica Hospital Sant Joan de Déu.

ENFERMEDAD CELIACA : EXACTITUD DIAGNOSTICA DE LOS MARCADORES SEROLOGICOS

Diagnòstic microbiològic de la malaltia invasiva per Clostridium difficile. Què s ha de fer?

PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

Campanya de vacunació antigripal

Nòdul hepàtic. Avaluació clínica

Los niños. no son. adultos. en miniatura. Dr. Gustavo H. Aliverti. Pediatra Gastroenterólogo - Endoscopista

UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor

en la pràctica clínica Anna Pardo i Pelegrín R5 Medicina Interna

Fitxa tècnica. Treball de camp: Realitzat per Sanitat Respon del 2 de maig al 11 de juliol del Nombre d'unitats mostrals

Marcadores serológicos en la enfermedad celíaca

XLIX CURS DIVULGACIÓ SCP

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Informe anual 2015

Enfermedad celíaca. Laura Batres Martínez (Rotatorio Pediatría) Tutor: Fernando Clemente / Óscar Manrique (Gastroenterología Pediátrica)

ENFERMEDAD CELIACA. Bioq.. Griselda O. De Marco Bioq. Romina D. Murgo

Sensibilitat al gluten no celiaca i al.lèrgia al blat

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

PROTOCOL D ACTUACIÓ FARMACÈUTICA

Ampliació del Programa de detecció precoç neonatal de Catalunya: les immunodeficiències combinades greus. Barcelona, 19 de setembre de 2016

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009

NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER

1. Massa abdominal a l exploració física o massa rectal al tacte rectal

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

Sensibilidad al gluten no celíaca

Enfermedad Celíaca y su Diagnóstico Diferencial

PREVENCIÓ DEL CÀNCER COLORRECTAL. Revisió de la Guia de pràctica clínica Dra. L. Aulet, Resident 3é any SEB Dra. B. Barragan,, Metge de família SEB

Teràpia per Helicobacter pylori i resistències als antibiòtics.

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

Lic. Andrea González Lic. Mercedes Pico Lic. Paz Temprano

ENFERMEDAD CELÍACA ESTADO ACTUAL

Balanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals

PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ

Llibreta Plasma-4 cat:plasma-int.cat 26/3/08 16:51 Página 1. Banc de Sang i Teixits

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

PROGRAMA DE DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT RÀPIDS DEL CÀNCER COLORECTAL (PDTR-CCR). Revisió dels criteris clínics d'inclusió febrer 2013

Els hàbits de lectura de l alumnat d ESO de l Institut Cubelles. (Novembre de 2013) Lectors freqüents (llegeixen almenys 1 o 2 vegades la setmana).

Tractament HELICOBACTER PYLORI. Joan J. Cabré ABS Reus-1

PROTOCOL DE DIARREA CRÒNICA EN PEDIATRIA.

XXI CURS D'ENDOCRINOLOGIA PEDIÀTRICA

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

OSASUN ETA KONTSUMO SAILA DEPARTAMENTO DE SANIDAD Y CONSUMO

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016

Projecte d anàlisi de les dades del CatSalut* amb eines de Big Data**

Palabras clave: enfermedad celíaca, criterios diagnósticos, biopsia intestinal, niños. Vox Paediatrica 2012; XIX(2):28-33

COORDINACIÓ AP-RHB. Servei de Medicina Física i Rehabilitació

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

FIGURA I. Aposició del polze esquerra en l avantbraç. Síndrome d'hiperlaxitud. Butlletí 27:12 2 de 5

Col laboració AP i CHV per a millorar la disponibilitat de l especialista en digestiu:

Actualització de coneixements en Diàlisi. Aplicació d'un nou mètode de capacitació professional per infermeres

GUÍA DE PRÁCTICA CLÍNICA. Dra. Vanesa Longobardi

ESTUDI D'AUDIÈNCIA "25 TV"

Transcripción:

UNA PROVA RÀPIDA AL PUNT D ATENCIÓ (POCT) EN ASISTÈNCIA PRIMÀRIA PER A LA DETECCIÓ DE CASOS DE MALALTIA CELIACA EN ADULTS M Rosinach, F Fernández-Bañares, M Llordés, J Calpe, G Montserrat, M.Pujals, A.Cela, A Carrasco, M Ibarra, P Ruiz, V Gonzalo, C. Ferrer, M Esteve. Serveis de Digestiu i Anatomia Patològica, Hospital Universitari Mutua Terrassa, CIBERehd; i CAP Sud, CAP Oest, CAP Rambla, Terrassa

Introducció Es recomana la detecció d anticossos específics per malaltia celíaca (MC) en pacients simptomàtics, familiars de primer grau de MC i en grups de risc elevat. A la nostra àrea geogràfica la prevalença de MC és al voltant de 1:204, més elevada en nens/adolescents (1:71) que en adults (1:357), en un estudi de cribratge poblacional. Mariné et al. Aliment Pharmacol Ther 2011; 33:477-86 La MC segueix essent infradiagnosticada.

Introducció La sospita clínica de MC no sempre és òbvia, doncs les manifestacions poden ser inespecífiques i molt variables. Una cerca activa de casos en Atenció Primària fent servir biomarcadors sensibles i específics per a MC pot ser una estratègia diagnòstica efectiva. Hin H et al. BMJ 1999;318:164-7 Korponay-Szabó IR et al. BMJ 2007;335: 1244-7 Les proves al punt d atenció (POCT), basades en la detecció d anticossos específics de MC en sang obtinguda per punció a la punta del dit, poden facilitar la cerca rutinària de MC a Atenció Primària.

Anticossos anti-pèptids de gliadina deamidada (a-dgp) Ig A i Ig G - Simtomax Altament sensible i específica. Funciona amb petita quantitat de sang. Resultats en 10 minuts. 10 Mooney et al. Clin Gastroenterol Hepatol, 2015; 13:1278-1284

Hipòtesis La detecció activa de casos en atenció primària a través de biomarcadors sensibles i específics com són els a-dgp mitjançant una prova al punt d atenció (POCT) pot ser d ajuda pel diagnòstic precoç de la MC.

Objectiu Avaluar l eficàcia d una estratègia de detecció activa de casos en atenció primària que inclou l ús d un POCT (Simtomax ) en termes de nous diagnòstics en comparació amb el mateix període de temps de l any anterior, desprès d un programa de formació específic.

Materials i Mètodes CAP Sud 20,000 habitants CAP Rambla 60,000 habitants CAP Oest 20,000 habitants

Criteris clínics d entrada: Anèmia o deficiència de ferro sense explicació. Dolor abdominal recurrent sense explicació (més de 4 setmanes). Distensió abdominal persistent (més de 4 setmanes). Diarrea crònica o recurrent (més de 4 setmanes). Pèrdua de pes>10% (darrers 6 mesos). Hipertransaminasèmia de causa no filiada. Malalties autoimmunes: tiroïditis, diabetis, hepatitis autoimmune, Sjögren... Deficiència IgA. Epilèpsies resistents al tractament. Dermatitis herpetiforme. Osteopènia inexplicable Síndrome de Down /Turner Història familiar MC.

Criteris d inclusió Edat superior a 14 anys. Seguir dieta amb gluten. Signar el consentiment Un o més criteris clínics d entrada Criteris d exclusió Determinació de anticossos anti-transglutaminasa (TG2) o anti-endomisi (EmA) durant l any previ. Diagnòstic previ de MC o enteropatia sensible al gluten

Procediment Es realitza Simtomax i analítica amb nivells de TG2/EmA en paral lel. S'avalua el resultat de la prova: Control Dèficit IgA Celiac Celiac amb def IgA Els subjectes amb resultat positiu del Simtomax i/o TG2/EmA són remesos al Departament de Gastroenterologia on es fa una biòpsia duodenal amb citometria de flux i s'analitza la presència de dipòsits subepitelials de TG2.

Definició de cas Anti-DGP IgA+ i TG2/EmA+ o Anti-DGP IgA+ i TG2- i EmA+ Anti-DGP IgA+ i TG2/EmA - Anti-DGP Ig A i TG2/EmA+ DÈFICIT IgA Anti-DGP IgG+ i/o anti-tg2 IgG+ Lesió intestinal (Marsh 1 a 3 amb patrò citomètric compatible) NO VOLEN BIÒPSIA Anti-DGP IgA+ i TG2 o EmA+ més estudi genètic positiu.

Càlcul de la grandària de la mostra La prevalença de MC a la població general en adults (>14 a) és de 1:357 (0.3%). S ha descrit una prevalença de MC als grups de risc entre 3 i 10 vegades superior a la de la població general. Anticipant una prevalença al nostre estudi de 1-3%, una mida de mostra de 350 ens permetrà obtenir un estret interval de confiança del 95% que s aproxima al 3-4%.

Resultats preliminars S han inclòs 277 pacients (68 homes / 209 dones), amb edat mitja 41,1± 0,9 anys. dolor abdominal distensió diarrea 38,6 % 106/277 història familiar anèmia 61,7% 171/277 80,18% pèrdua pes alt tiroïdals un sol símptoma més d'un símptoma dermatitis herpetiforme

% Resultats preliminars

Resultats preliminars No MC No deficiència IgA No MC Deficiència IgA Sospita MC Sospita MC Deficiència IgA 232 pacients 20 pacients 24 pacients 1 pacient (7 dubtosos) (6 dubtosos)

Resultats preliminars Valors normals d IgA 0.7 4.53 g/l Deficiència IgA <0.3 g/l No MC Deficiència IgA 20 pacients (7 dubtosos) Sospita MC Deficiència IgA 1 pacient Dels 21 pacients tan sols 1 tenia nivells d IgA baixos (0,48 g/l). Altres 4/277 tenien nivells baixos IgA ( 0,69 g/l) no detectats pel Simtomax. Cap dels 277 pacients tenia deficiència d IgA.

Resultats preliminars 25/277 (9%) pacients Simtomax (19 positius i 6 dubtosos). 3/25 pacients complien els criteris de definició de MC. 2 pacients amb serologia, histologia i citometria compatible 1 pacient amb serologia negativa però histologia i citometria compatible POCT Genètica Serologia Histologia Citometria Dipòsits TG2 + HLADQ2.5+ HLADQ8- TG2 >80 EmA>1/5 Marsh 3c TCRgd 58,2 CD3-2,2 +++ + HLADQ2.5/8- (DQ2.2+) TG2>80 EmA>1/5 Marsh 3c TCRgd 39 CD3-3,5 +++ + HLADQ2.5/8- (DQ2.2+) TG2 1,06 EmA- Marsh 3b TCRgd 39 CD3-5,3 +++ EmA: Antic. antiendomisi; TG2: Antic. antitransglutaminasa Patrò citomètric normal: LIEs CD3+gd+ <8.5%, LIEs CD3- >10%

Resultats preliminars 22/25 pacients amb Simtomax positiva i serologia negativa : 17 Marsh 0/ 5 Marsh 1. POCT Genètica Serologia Histologia Citometria Dipòsits ttg2 + HLADQ2/8- (alel DQ2.2 DQB1+) + HLADQ2/8- (alel DQ2.2 DQB1+) + HLADQ2+ HLADQ8- TG2 0,35 EmA - TG2 0,49 EmA - TG2 0,39 EmA- Marsh 0 TCRgd 10,11 CD3-25,3 Marsh 0 TCRgd 16,08 CD3-24,63 Marsh 0 TCRgd 28,49 CD3-9,76 - - - + HLADQ2/8- (alel DQB1+) TG2 0,32 EmA- Marsh 0 TCRgd 8,7 CD3-15,21 - + HLADQ2- HLADQ8+ TG2 0,91 EmA- Marsh 0 TCRgd 10,14 CD3-3,7 - + HLADQ2/8- TG2 0,61 EmA- Marsh 0 TCRgd 0,97 CD3-6,31 +++ EmA: Antic. antiendomisi; TG2: Antic. antitransglutaminasa Patrò citomètric normal: LIEs CD3+gd+ <8.5%, LIEs CD3- >10%

Resultats preliminars * Període previ a l estudi (15 mesos): 01/gener 2013 fins 01/abril 2014 1125 TG2/ 6 MC (1:187) * Període de l estudi (15 mesos): 01/abril 2014 fins 01/juliol 2015 277 Simtomax /3 MC (1:92) Simtomax Si MC No MC + 3 22-0 252 Sensibilitat 100% (31-100%) Especificitat 92% (88-95%) VPN 100% (98-100%) VPP 12% ( 3-32%)

Resultats preliminars CONVENCIONAL SIMTOMAX +TG2+VGS SIMTOMAX +VGS Primera visita metge (n =277) Extracció de sang (n=277) Segona visita metge (n=277) Gastroscòpia (n=2) 2 MC 15.427 /cas Tercera visita metge (n=2) Primera visita metge (n =277) Simtomax (n=277) Extracció de sang (n=25) Segona visita 2 MCmetge 10.749 /cas (n=25) Gastroscòpia (n=2) Tercera visita metge (n=2) Primera visita metge (n =277) Simtomax (n=277) Gastroscopia 3 MC 8.105 /cas (n=25) Segona visita (n=25) Extracció de sang (n=3) DOGC núm.6079 2-3-2012. Revisió 2013-Resolució SLT/353/2013

Conclusions El Simtomax té una especificitat del 92% per MC amb atròfia, amb VPN molt alt, de manera que si és negatiu es descarta MC. La prevalença de MC detectada per cerca activa de casos (1.1%) és més de tres vegades superior a la descrita a la població general de Catalunya en adults (0.3%). És demostra la utilitat de l estratègia diagnòstica Simtomax seguida de biòpsia intestinal a Atenció Primària, essent cost-efectiva escurçant el temps de diagnòstic. i

Resultats preliminars *Període de reclutament: 01/gener 2013 fins 01/abril 2014: 1125 TG2/ 6 MC (1:187) 01/abril 2014 fins juliol 2015: 277 POCT /3 MC (1:92) CAP Sud : 20.000 habitants 225 TG2 / 1 MC 126 POCT/ 2 MC CAP Rambla : 60.000 habitants 835 TG2/4 MC 59 POCT/0 MC CAP Oest : 20.000 habitants 64 TG2/0 MC 92 POCT/1MC