ELS SISTEMES ECONÒMICS.

Documentos relacionados
Tema 2: L economia europea

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS. David Fernández de Arriba. Materials Didàctics

La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista...

Tema 1. Principis bàsics d economia

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

PIMES I MULTINACIONALS

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL CONCEPTES ECONÒMICS

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

Tema 5: Els ecosistemes

L ENTRENAMENT ESPORTIU

Hàbits de Consum de la gent gran

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012

6. EL SISTEMA D ECONOMIA DE MERCAT O CAPITALISTA PUR

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Problemes de programació lineal de la sele.

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

La Lluna, el nostre satèl lit

Hàbits de Consum de la gent gran

HABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI

TEMA 5: La competència perfecta 1

Taller de creació de videojocs amb Scratch

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

És d orígen desconegut i encara no té cura.

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

Segon principi de la termodinàmica

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Com preparar-se per a una entrevista de feina

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Vides compartides: amb quina et quedes?

TEORIA I QÜESTIONARIS

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Pensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7.

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

Novetats de la Grossa

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Els hàbits de lectura de l alumnat d ESO de l Institut Cubelles. (Novembre de 2013) Lectors freqüents (llegeixen almenys 1 o 2 vegades la setmana).

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

Polinomis i fraccions algèbriques

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS

Parla n amb algú de confiança. Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote

UNITAT COMBINAR CORRESPONDÈNCIA

Conèixer els catalans d abans de 1714

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

Càlcul de tants efectius

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

Atur a Terrassa (abril de 2010)

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar.

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Pla d empresa en l àmbit de l Administració sociosanitària

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat

Finalitza la revisió del Cadastre amb un increment global dels valors dels immobles de la ciutat del 19% en 10 anys

Transcripción:

ELS SISTEMES ECONÒMICS. Un sistema econòmic és un conjunt de relacions socials i de producció que defineixen com s organitza l economia. Cal recordar que l economia tracta d organitzar com es distribueixen uns recursos escassos. Per tant podem dir que un sistema econòmic marca les relacions entre les economies domèstiques (les persones), les empreses i el Sector Públic (l Estat). I què vol dir com es relacionen? Doncs definir el paper que té cadascú en la producció, distribució i consum de béns i serveis. Per poder distingir els sistemes econòmics cal que ens fem unes quantes preguntes. Les 3 grans preguntes: Què produir? Com i Qui ho produeix? Per a qui ho produeix? Què produir? Es refereix a quins béns i serveis ha de produir l economia. Per exemple les decisions de si cal produir samarretes, ordinadors, aliments, mòbils, transbordadors espacials o educació, per exemple. A cada època històrica s han produït un tipus de béns i serveis. Com es pot decidir què volem produir? Doncs depenent de l objectiu que tinguin aquests objectes. Alguns dels objectius són: a) Fer diners: són aquells béns que les empreses esperen vendre i obtenir-ne d ells beneficis, és el que es coneix com ànim de lucre. b) Satisfer a la població: són aquells béns que milloren la vida de la població. Es consideren molt importants i cal que els gaudeixi la població. Un exemple seria l educació, la sanitat, l habitatge... Com i Qui ho produeix? Bàsicament, i com ja hem vist en el tema anterior, la producció de béns i serveis la poden fer les empreses o el sector públic. Depenent de com s organitza el sistema econòmic aquestes decisions recauran en un agent o en un altre. Per a qui ho produeix? Per qui ho pugui pagar? O per tothom? Actualment al nostre país hi ha béns que són produïts per a aquelles persones que s ho poden permetre (un dinar de bar, una moto, un videojoc) però hi ha d altres que són produïts per a tota la població (la justícia, la sanitat, un parc,...) independentment dels seus diners.

Evolució Dels Sistemes Econòmics Al llarg de la història hi ha hagut diversos sistemes econòmics. A continuació es descriuen els més importants, amb les seves característiques. ESCLAVISME Època: (s. IV abans de Crist fins segle V després de Crist). Comença a L edat Antiga l any 3500 a.c i aconsegueix el seu màxim desenvolupament en la Grècia Antiga i Roma Clàssica. Malgrat que existia des d abans en moltes civilitzacions i l esclavisme com a tal no es va eradicar fins al segle XX, podem parlar que el sistema esclavista neix abans de Crist. Exemples: Egipte, Grècia i Roma. Organització Social: per exemple, en Roma hi havia ciutadans de primera i de segona. Que anaven des dels esclaus als patricis. El Sector Públic eren els senadors i administradors de l imperi i l Emperador. Béns molt bàsics, fonamental agraris i construccions. En l Antic Egipte els esclaus van construir les piràmides. En l Imperi Romà molts vivien el camp i conreaven la terra i tenien cura del bestiar. Però en general, els esclaus havien d atendre les necessitats del amo i produir tot el que ell demanés. Com i Qui produïa? El amo prenia totes les decisions del que s havia de produir i els esclaus la duien a terme ja que estaven obligats seguir les seves indicacions. Per exemple, en Roma, els esclaus eren la classe més baixa i produïen a canvi de que el amo els hi donés un lloc per dormir i el suficient menjar perquè poguessin sobreviure i seguir treballant. Les tecnologies eren molt rudimentàries. Els béns i serveis anaven als patricis, els nobles, els plebeu i alguns lliberts (esclaus alliberats) que pagaven per ells en els mercats.

FEUDALISME Època: Segles IX-XV, durant l edat mitjana. Exemples: Europa. Organització Social: Anava des dels camperols més pobres (s anomenaven serfs, no tenien les seves terres i treballaven per als seus amos) fins a les cases reials. El Sector Públic (millor dit l Estat) eren els reis/reines. Productes principalment agrícoles i alguns artesans (ferrers, fusters,...). Els cultius principals eren els cereals (blat, sègol, civada) i algunes llegums. Qui i com es produïa? La noblesa i el clergat, que eren els propietaris de les terres on es donava lloc la producció agrícola. Els treballadors que portaven a la fi el procés de producció agrícola eren els serfs de gleva que eren l equivalència als esclaus en el feudalisme. També els petits artesans. A nivell tecnològic es van produir importants avenços. Van millorar les eines com la introducció de l arada de rodes i això permetia que la producció augmentés ja que facilitava la feina. Es produïa per a les classes dominants. Va disminuir el comerç, és a dir, els béns i serveis es feien per al consum de la població. Es tallen algunes rutes comercials de llarga distància.

CAPITALISME PUR Època: Comença a sorgir als segles XVI i la primera meitat del segle XVII. Es dona a partir dels principals descobriments de les colònies (tant a Amèrica com a Àsia). Però és a partir de la segona meitat del segle XVIII (finals de 1700) quan es consolida. Té dues fases: una primera que es diu què és més mercantil (on es desenvolupa el comerç) i la segona, a partir de la Revolució Industrial, que es diu capitalisme industrial. Exemples: Potències europees, especialment a Anglaterra. Referent: Adam Smith i la seva mà invisible. Organització Social: Com es fan molts diners amb el comerç amb les colònies neix una nova classe social: la burgesia. Els treballadors estan a sota de la piràmide i a dalt la burgesia (empresaris). Aquest sistema és protegit per l exèrcit, i segueixen els privilegis a l església i reialesa. Funcionament: Bàsicament tot el poder recau sobre el MERCAT. Els productors (les empreses) i els consumidors (les famílies) es troben en el mercat per fer els seus intercanvis. La idea principal és que l economia ha de ser lliure (no ha d haver-hi intervenció del Sector Públic). Llavors: 1. Els venedors ofereixen al mercat productes que els permeten tenir beneficis. 2. Els consumidors demanden aquells productes que necessiten, i després de comparar preus i qualitat, els compren. 3. Entre els oferents i els demandant es posen d acord amb un preu pel qual intercanviaran el producte per diners. Aquest acord no es farà cada dia amb cada oferent i demandant, però l oferent sap que si posa un preu més alt que la competència pot ser perdrà compradors. La producció ve determinada pel MERCAT, és a dir, la combinació del que la gent necessitat i els béns que donen beneficis a les empreses. En aquella època la gent produïa productes agrícoles, productes extrets de les mines (or, plata, carbó i altres minerals) i productes manufacturats.

Com i Qui produïa? Les empreses privades ho produeixen tot. El Sector Públic no intervé en les decisions de producció i consum i es limita a posar les regles del joc de l economia (posa lleis perquè l economia funcioni sense entrebancs). La tecnologia va evolucionar força en aquesta època amb invents com la màquina de vapor. El treball es torna més mecànic i menys manual gràcies a l aparició de les primeres màquines, però la feina dura la fa la classe treballadora. Els béns i serveis que es produeixen en aquest sistema són per a qui pugui pagar-los. És a dir, si tens diners pots gaudir de béns i serveis, i sinó no. Són els preus i les rendes de les persones els que determinen per tant aquesta distribució. Avantatges Ø Llibertat per produir i consumir el que es vulgui (sempre que tinguin diners) Ø Eficiència: com totes les empreses volen ser millors que la competència tracten d innovar, no malbaratar recursos i abaratir costos. Ø Això permet una gran quantitat de productes i abaixar preus. Desavantatges Ø No és una societat igualitària, ja que no hi ha una redistribució de la renda equitativa i hi ha molta pobresa. Ø Tant sols busca maximitzar el benefici més enllà de valors ètics o morals. Ø Es pot comerciar amb gairebé tot (parelles, sexe,...) Ø És un sistema inestable ja que s hi generen moltes crisis.

ECONOMIA PLANIFICADA O SOCIALISME Època: 1917-1989. Neix amb la Revolució Russa i en contra d un sistema de classes socials on els més desfavorits (treballadors) havien de suportar els abusos de la burgesia i el Tsar. Exemples: La URSS, Xina, Cuba. Referents: Marx i Engels Organització Social: L Estat ( Sector Públic) passa a ser l agent principal de l economia i organitza la societat. És una societat on teòricament no hi ha classes socials i totes les persones havien de ser iguals. Això mai va arribar a passar, perquè els dirigents del Partit Comunista (que controlava l Estat) gaudien de majors privilegis. Funcionament: Bàsicament tot el poder recau sobre el L ESTAT (SECTOR PÚBLIC). És l Estat qui pren les grans decisions de l economia: quins béns cal produir, quins treballadors calen, com s han de distribuir els béns,... 1. Pràcticament no existeix la propietat privada ja que la majoria dels recursos pertany a l Estat. 2. L Estat, mitjançant una Agència de Planificació, ordena a les fàbriques i camperols que han de produir. 3. L objectiu de les empreses es satisfer a la societat. No busquen el benefici. 4. Els preus i els salaris també els marca l Estat. 5. Tothom treballa i els salaris estan força igualats. La producció ve determinada per l ESTAT. El Sector Públic produïa tots el béns i serveis bàsics (habitatge, alimentació, roba, educació, cultura, justícia,...) Com i Qui produïa? Les empreses eren de l Estat i ho produïen segons les directrius de l Agència de planificació. Tots els treballadors/res produeixen per al Sector Públic ja que no hi ha gairebé iniciativa privada. Per a tota la societat. Els preus i els salaris estan fixats i els béns són per tothom. Hi ha béns que es racionen segons les necessitats de les famílies. Avantatges Ø Molta igualtat entre els ciutadans. Ø No existeix l atur (tota la població ha de treballar) Ø Necessitats bàsiques de la població estan cobertes

Desavantatges Ø És un sistema que tant sols s ha implantat acompanyat de dictadures, no hi ha democràcia com la coneixem. Ø No hi ha llibertat individual per produir ni consumir, no es pot ser emprenedor. Ø La gent no té incentius per ser productius perquè després no poden triar quins béns es compren. Ø Molta burocràcia i paperassa per saber què cal produir cada vegada. Ø En realitat no hi havia igualtat total, ja que els dirigents gaudien de privilegis.

ECONOMIA DE MERCAT O CAPITALISME TOU Època: Apareix després de la crisi de 1929 i és el sistema econòmic que hi ha actualment a la gran majoria de països del món. És un capitalisme en el que sí que existeix la intervenció de l Estat en l economia. Exemples: Estats Units, Europa... Referents: John Maynard Keynes Organització Social: El Mercats és qui pren la majoria de decisions però el Sector Públic intervé per corregir desigualtats o problemes de l economia i oferir alguns béns i serveis bàsics. Funcionament: En una economia mixta el sector privat i el públic col laboren en contestar les preguntes bàsiques de l economia. En general aquestes es contesten igual que al capitalisme pur. Les decisions de què produir, com produir i per aquí produir les decideixen les empreses i els consumidors. És a dir hi ha llibertat econòmica: 1. 1. Els venedors ofereixen al mercat productes que els permeten tenir beneficis. 2. Els consumidors demanden aquells productes que necessiten, i després de comparar preus i qualitat, els compren. 3. Entre els oferents i els demandant es posen d acord amb un preu pel qual intercanviaran el producte per diners. Aquest acord no es farà cada dia amb cada oferent i demandant, però l oferent sap que si posa un preu més alt que la competència pot ser perdrà compradors. Ara bé, l Estat té les següents funcions: Ø Producció de béns bàsics: educació, sanitat, transferències... Ø Redistribució de la renda: cobrament d impostos i donar subvencions i transferències per fer la societat més igualitària. Ø Estabilitzar els cicles econòmics: quan l economia va malament el Sector Públic pot intervenir per millorar-la (per exemple si hi ha crisi l Estat pot consumir perquè les empreses puguin vendre més i generar més treball) Totes aquestes funcions i intervenció de l Estat dependran de la ideologia dels partits que governen. La producció ve determinada pel Mercat (aliments, tecnologia, roba,...). El Sector Públic produeix alguns béns bàsics com educació, sanitat, carreteres, aeroports...

Com i Qui produïa? Produeixen majoritàriament les empreses i una part l Estat. La producció de l Estat depèn de la ideologia: per exemple aquí a Catalunya l Estat produeix la sanitat per tothom però als EEUU la sanitat, majoritàriament, la produeixen les empreses i s ha de pagar. La majoria de béns es produeixen per a tots aquells que s ho puguin pagar. Per exemple, la producció de iots o cotxes de luxes tant sols se la poden permetre uns pocs. Un iphone s ho pot permetre una part de la societat i una barra de pa la majoria. Si no tens diners no pots accedir a la majoria de béns. Ara bé, hi ha serveis per tothom independentment de la renda. Avantatges Ø Llibertat per produir i consumir el que es vulgui (sempre que tinguin diners) Ø Eficiència: com totes les empreses volen ser millors que la competència tracten d innovar, no malbaratar recursos i abaratir costos. Ø Això permet una gran quantitat de productes i abaixar preus. Ø Com intervé el Sector Públic hi ha major redistribució de la renda que en el capitalisme dur. Desavantatges Ø No és una societat igualitària, ja que no hi ha una redistribució de la renda equitativa i hi ha molta pobresa. Ø Tant sols busca maximitzar el benefici més enllà de valors ètics o morals. Ø Es pot comerciar amb gairebé tot (parelles, sexe,...) Ø És un sistema inestable ja que s hi generen moltes crisis.