Arquitectura a Catalunya Segle XVI Lenta penetració de les formes del Renaixement
CATALUNYA AL SEGLE XVI forma part del conjunt de països europeus on el gòtic persisteix, com en el cas de Gran Bretanya, Països Baixos, Alemanya... Tot i la seva situació entre dos regnes, França i Castella, que mostren un major seguiment de les pautes renaixentistes marcades per Itàlia
Introducció de les formes del renaixement - no serà definitiva fins a les darreries del segle XVI [Itàlia: manierisme, inici del barroc] - la producció artística es manté en el sistema tradicional [activitat gremial] - els canvis provenen d iniciatives d artistes i clients 1 er terç segle XVI suggestió italiana en ple domini del substrat gòtic de 1530 a 1666 lenta difusió de les formes renaixentistes 1666 i ss. no desapareixen del tot les maneres gòtiques, si bé hi ha una clara assimilació dels nous principis estètics
Creixement demogràfic activitat constructiva continuació models gòtics - planta - alçat - tipologies (tipus o models) - morfologies (formes o elements decoratius) per raons econòmiques es tendeix a simplificar - en lloc de pedra tallada: paredat amb rajola i arrebossats (cobriment amb argamassa) - falsificació de materials - pedra només a motllures i elements decoratius arcs de mig punt: precedents autòctons al gòtic català - dos centres de curvatura molt pròxims o bé coincidents es prescindeix de la recerca formal i de l originalitat dels dissenys el valor de les obres es posa en funció de la seva realització material - valoració dels contractes
EDIFICIS DE CULTE O ARQUITECTURA RELIGIOSA Els més conservadors, malgrat que també seran els primers en aplicar les innovacions estructurals - amplia nau única - absis poligonal de cinc o set panys - cobriment amb trams de creueria - capelles allotjades entre els contraforts Úniques intervencions a la romana : solució d accés al cor (s acabà el 1601) i portada. Benet Otger. Prioral de Sant Pere Reus, 1512-69
Represa de grans obres inacabades segons les traces dels segles XII al XIV - seus de Tortosa, Girona... - esglésies de Sants Just i Pastor, Sant Agustí Vell... Bernat Dalguaire et alter Seu, volta de la nau major des del segon tram Tortosa, 1500-1650
Bartomeu Roig. Església del convent dels Àngels i del Peu de la Creu, Barcelona, 1562/63-66 Capella del Peu de la Creu, 1568-69
Planta de l església parroquial de Gavà, Barcelona, 6-6-1622 (AHPB) Pere Pomés, Mestre Magí, Antoni Mateu et alter Església del Sant Esperit, Terrassa (Vallès Oriental), 1574-1616 Església de Santa Eulàlia. Esparreguera (Baix Llobregat), 1587-1612
René Ducloux (escultor), Gabriel Pellicer i Pau Mateu (mestres d obres) Barcelona, Portal de l església de Sant Miquel, 1516 Reconstruït l any 1872 a la façana lateral de l església de la Mercè
Primer terç del segle XVI: el grup més important d esglésies de nova planta es bastí al Maresme (Vilassar de Mar, Argentona...) traces de mestres d origen francès i barcelonins fàbriques gòtiques construïdes amb modèstia la façana encara no es planteja, però es dona un tractament especial al portal major substitució decoració i motlluratges gòtics per altres anomenats a la romana al romano Cada cop més sovint es van aplicant les morfologies romanes columnes o pilastres adossades frontó als portals arc de mig punt... Joan de Tours. Església de Sta. Maria, Pineda (Maresme), ca. 1550
Manca de síntesi unificadora [característica humanista i renaixentista] Instruccions donades pels Cardona als intendents i encarregats de la construcció d una de les seves residències nobiliàries, el palau de Bellpuig d Urgell: «el patio ha de ser de canto de rajola con los pisos de piedra como la plaça de Verona las crestas de arriba de los tejados han de ser verdes como la Lonja de Barcelona, y las chimeneas comno las lleva mestre Juan que son como las de Ferrara los pilares redondos y la base de la manera que está aquí, y el capitel como los que el ha visto en Pozo Real [Poggioreale]» Text transcrit per Joan Ainaud de Lasarte, sense citar-ne la font, a «Arte. El Renacimiento, el Barroco, el Neoclásico»,Tierras de España, II, Madrid-Barcelona, 1978, pp. 80-81. Cf. «Documents de Nàpols I Bellpuig sobre el Renaixement I Catalunya», D Art (1994), núm. 20, pp. 267-280
MECENATGE PRIVAT EN OBRES RELIGIOSES Monestir de Jesús o convent dels franciscans observants de Sant Bartomeu Bellpuig d Urgell, fundat el 1507 per Ramon III Folc de Cardona-Anglesola i de Requesens (1467-1562), baró de Bellpuig, virrei de Sicília (1507), i de Nàpols (1509) i capità general de la Santa Lliga (1511)
Claustre de la cisterna Quatre arcades d ogiva amb trams de creueria contrafortats al pati Galeria sense precedents a Catalunya (possibles influències castellanes, portugueses o italianes) Tercer cos d ordre toscà, afegit el 1614
Bibliografia: Marià CARBONELL Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig Barcelona: Curial, 1994
INSTALACIONS HOSPITALARIES 7 6 4 1 3 5 2 8 Hospital de la Santa Creu De la fusió, l any 1401, dels hospitals barcelonins 1. restes de l hospital d en Colom (1219) 2. pati del segle XV (inici, 1401) 3. Escales monumentals (1575) del sector de ponent, sota el Quarto de la Comtessa (ca. 1630) 4. façana del segle XVI (portal, 1518) 5. creu barroca (Bernat Vilar, 1691) 6. Capella (1444), reconstruïda al segle XVIII 7. grup escultòric de la Caritat 8. entrada des del carrer del Carme
Llibre que conté tot lo principi del Hospital General de Sancta i de la Convalescentia... de l any 1674, dipositat a l arxiu de l hospital de Sant Pau. Conté set imatges d antics hospitals de Barcelona el d en Marcus, al carrer de Montcada el del canonge Colom, al carrer de l Hospital el de Santa Marguerita, Messells o de Sant Llatzer el de Pere Desvilar el de Sta. Marta o de l Almoina el de Santa Eulàlia del Camp, dels Peregrins o de Sta. Anna el de la Santa Creu
HOSPITAL DE LA SANTA CREU Antoni Cuberta contractista) Antoni Papiol (mestre de cases). Portal principal,1518 Sembla ser que es van aprofitar elements d alguna porta anterior. Sector sud del recinte, al carrer de l antic hospital d en Colom Pere Costa La Caritat meitat del segle XVIII
Escala de ponent a la nau dels homes, coneguda com la Quadra de Sant Roc 1575 Escala de llevant per a la nau de les dones i representació de la Caritat 1575
2 3 10 1 9 4 5 8 6 7 1. Hospital General de la Santa Creu (s. XV-XVIII) 2. Casa de Convalescència (1655-78) 3. Col legi de Cirurgia (s. XVIII) 4. Convent dels Àngels (1562-66, ) 5. Casa dels Infants Orfes (s. XVI - 1680, capella 1785, reforma de la capella) 6. Col legi de Sant Guillem d Aquitània (1587, frares agustins, avui, seu de l Institut del Teatre) 7. Convent del Bonsuccés (1626-35, servites -1690, façana) 8. Casa de la Misericòrdia (1583) 9. Casa de la Caritat (1256, concent de Nostra Senyora de Montealegre, agustinianes 1598, seminari de Montealegre - 1743, claustre 1803, hospici) 10. Dispensari Antituberculós (1935) Casa dels Infants Orfes (1680)
RESIDÈNCIES SENYORIALS I PALAUS A principis del s. XVI moltes cases barcelonines foren remodelades. Moltes han desaparegut. Les que s han conservat segueixen el model de la típica casa senyorial catalana, o palau mediterrani: dependències a l entorn d un pati (amb arbres i vegetació) escala d accés descoberta, normalment de dos trams, per a accedir a la planta noble part baixa dedicada als serveis l obra sol ser de pedra de Montjuïc portal adovellat de mig punt torres als extrems galeria a la part superior... Casa Clariana Padellàs Reformada entre 1497 i 1515. En motiu de l obertura de la Via Laietana (1925) fou traslladada del carrer Mercaders a la plaça del Rei. Seu del Museu d Història de la Ciutat,
Domènech i Montaner Bustia ca. 1910 Casa de l Ardiaca Lluís Desplà, ca. 1490-1514 Pont de les torres romanes, 1614 Barcelona, plaça Nova (destruït al s. XIX). Gravat
Lluís Desplà i d Oms (1444-1524) Ardiaca major de la Seu Bartolomé Bermejo. Pietat Barcelona, Sala Capitular de la Seu Lauda sepulcral, 1539
Casal de Lluís de Centelles remodelat ca. 1514
Pati del Casal de Lluís de Centelles Remodelat ca. 1514
Pati del Casal de Lluís de Centelles Remodelat ca. 1514
Barcelona, Palau de Cervelló, al carrer Montcada (fotografiat a finals del s. XIX) Construït al s. XV i adaptat al s. XVI, te l estructura típica dels patis aristocràtics catalans