I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS Pàg. 1/41

CONTINGUTS Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional Part 1: INFRAESTRUCTURES I.1. Infraestructures I.1. A. Ubicació general del municipi I.1. B. Infraestructures de transports I.1. C. Sòl i edificis industrials. Mapa de polígons I.1. D. Telecomunicacions I.1. E. Energia i residus I.1. F. Residus I.1. G. Parcs Naturals I.1. H. Altres consideracions Pàg. 2/41

I.1. Infraestructures Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional I.1. A. Ubicació general del municipi Llagostera se situa a 1h 20 min de la capital de Catalunya i 30 min. de la capital de la província. Al seu torn, se situa aproximadament a 20 minuts de la costa brava. Mapa I.1. Localització general Font: Elaboració pròpia Pàg. 3/41

Taula I.1. Dades generals de localització LOCALITZACIÓ GPS +41 49' 36.55", +2 53' 43.92" DISTÀNCIA BARCELONA CIUTAT 92 KM 1h:15 min àprox DISTÀNCIA A GIRONA CIUTAT 21 KM 30 min àprox DISTÀNCIA A LA COSTA TOSSA DE MAR 18 KM 21 min àprox (nuclis urbans més SANT FELIU DE 14,6 KM propers) GUÍXOLS 18 min àprox Font: Elaboració pròpia a partir de googlemaps. Maig 2012. Distància en temps estimada per carretera en vehicle privat I.1. B. Infraestructures de transports La principal via de comunicació del municipi és per carretera. No compta amb xarxa ferroviària, si bé es troba a aproximadament 20-30 min de les parades més properes La parada ferroviària més propera és la de Caldes de Malavella, que es troba a aproximadament 10 min per la GI-674. La connexió amb transport públic es basa en l autobús i amb la connexió RENFE+BUS. Existeixen algunes dificultats per l accés a la informació sobre accessibilitat al municipi 1. ü No hi ha informació accessible a TEISA ni SARBUS o SARFA: servei interurbà connecta Llagostera amb 32 municipis gironins, amb Barcelona i l Aeroport de El Prat. No hi ha servei directe des de l Aeroport de Girona. Des de Girona hi ha 2 rutes una que triga uns 30 min (6 parades) i una altra que triga sobre les 2h 20 min (amb 29 parades) ü No apareixen combinatòries en el cercador de transport públic de la Generalitat de Catalunya ü No hi ha informació a la web de l Ajuntament ü No hi informació al web de l Aeroport de Girona ü Ni a ATM Girona 1 Cerca realitzada a data juny 2012. Pàg. 4/41

Altres dades de connectivitat: - A 10 min. o o Connexió via Sils. Bus. Problemes de connectivitat puntuals Caldes com a connexió de referència am la Costa Brava Mapa I.2. Xarxa de transports principals Font: Elaboració pròpia Pàg. 5/41

Mapa I.3. Infraestructures de mobilitat Font: Elaboració pròpia a partir del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines Pàg. 6/41

Mapa I.4. Accés per carretera Font: Elaboració pròpia a partir de googlemaps. Maig 2012. Pàg. 7/41

Taula I.2. Vies d accés principals per carretera C-65, de Girona a Sant Feliu de Guíxols GI-674 de Caldes de Malavella C-35 de Tossa i Vidreres, amb enllaç a l autopista AP-7 està desdoblada Font: Elaboració pròpia a partir de googlemaps. Maig 2012 i Ajuntament de Llagostera. Mapa I.5. Línies de ferrocarrils regionals Font: Elaboració pròpia a partir del Dpt. de Medi Ambient i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya Pàg. 8/41

Taula I.3. Localització en la xarxa ferroviària. RENFE REGIONAL Temps fins Estacions Tipus de tren Llagostera per més properes carretera MD, RG,ESTRELLA, Girona 30 min ENLACE INT. TALGO Connexió amb bus SARFA Caldes de Malavella MD, RG, ESTRELLA 11 min SARFA Riudellots RG 15 min Fornells de la Selva RG 20 min Font: Elaboració pròpia a partir de www.renfe.es MD: Mèdia Distància / RG: Tren Regional Taula I.4. Connexions Barcelona Girona en dia feiner No s ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni BCN bus. No s ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni BCN bus. Font: Elaboració pròpia a partir de www.renfe.es MD: Mèdia Distància / RG: Tren Regional Pàg. 9/41

Mapa I.6. Zones de transport ATM Girona Font: Web d ATM Girona Pàg. 10/41

Taula I.5. Altres punts de connexió amb transport públic Punt d interès Temps amb bus Girona ciutat 25 min UdG 30 min Caldes de Malavella 20 min Tossa de Mar 35 min Sant Feliu de Guíxols 20 min Aeroport de Barcelona 1h 55min No s ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni Aeroport de Girona BCN bus. No s ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni Riudellots BCN bus. No s ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni Fornells BCN bus. Font: Elaboració pròpia Taula I.6. Altres dades de mobilitat Tipus Detall 1 (el Carrilet) amb un tram 1,5 km per l interior Carrils bici del nucli urbà Des del setembre de 2000, Llagostera té aprovat un Pla d Accessibilitat per a la supressió Accessibilitat de les barreres arquitectòniques en l àmbit de la via pública. Font: Elaboració pròpia I.1. C. Sòl i edificis industrials. Mapa de polígons Llagostera limita amb de Santa Cristina d Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva. Veïnats: Panedes i Sant Llorenç, Bruguera, Gaià, Ganix, Cantallops, Creu de Serra, Pocafarina i Llobatera. Nuclis urbanitzats de La Canyera, La Mata, Mont-Rei, Llagostera Residencial, Selva Brava i Font Bona. El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines considera Llagostera com a part de l Àmbit de Cassà Llagostera, un dels 3 subàmbits de les Comarques Gironines, i no l inclou per tant en l àmbit del sistema urbà de Girona. Pàg. 11/41

Aquest pla determina que: ü Un 35 % de la superfície de l àmbit està inclosa dins del Pla Espais d Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 - les Gavarres al nord-est i el Massís de les Cadiretes al sud (vegeu apartat de Parcs Naturals). ü Proposa - protegir de forma especial un 32% més del territori de l àmbit - un 21% per motius d interès agrari i/o paisatgístic queda acollit al règim de protecció territorial, - un 6% resta sota protecció preventiva, segons les categories establertes pel propi pla. ü Per a l escenari 2026, l estratègia de desenvolupament urbanístic - Estratègia de creixement mitjà pels nuclis de Cassà de la Selva i Llagostera. - Quant al sòl urbanitzable residencial de Selva Brava a Llagostera, es proposa la seva reducció o extinció. - Actuació urbanística conjunta entre els municipis de Campllong, Cassà de la Selva i Llagostera amb la finalitat de desenvolupar una promoció de sòl industrial, d acord amb l avaluació de les necessitats analitzades. Pàg. 12/41

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional Mapa I.7. Àmbits d assentaments del Gironès Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (2010 ) NOTA: la consulta completa es pot fer a l enllaç: http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoi d=e369c97fea9b7210vgnvcm1000008d0c1e0arcrd&vgnextchannel=e369c97fea9b7210vgnvcm10000 08d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Pàg. 13/41

Quant a la mobilitat, el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines indica: ü En transport col lectiu en aquest àmbit es podria beneficiar en un futur d una millora substancial si es concreten les propostes del PITC sobre un tren tramvia Girona-St. Feliu de Guíxols que podria transcórrer recuperant en part l antic carrilet, en paral lel a l eix de la C-65. ü Es recull el condicionament C-65. Al seu torn, les modificacions de mobilitat són a mig-llarg termini i es poden sintetitzar en: - C-65: Desdoblament Girona-Llagostera - C-35: Desdoblament Maçanet-Llagostera (ja finalizada) - Futur tramvia Riudellots-Sant Feliu - Estació de Mercaderies de Vilamalla - No afectació de TAV - No afectació del sistema aeroportuari Pàg. 14/41

Mapa I.8. Classificació del sòl Font: Elaboració pròpia a partir del Dpt. de Medi Ambient i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Mapa urbanístic NOTA: la consulta completa del mapa urbanístic es pot fer a l enllaç: http://ptop.gencat.cat/muc-visor/appjava/home.do Pàg. 15/41

Mapa I.9. Qualificació del sol Font: Elaboració pròpia a partir del Dpt. de Medi Ambient i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Mapa urbanístic Pàg. 16/41

Mapa I.10. Espais protegits Font: Elaboració pròpia a partir del Dpt. de Medi Ambient i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Mapa urbanístic Pàg. 17/41

Llagostera compta amb un Polígon Industrial principal, si bé hi ha aprovada una nova zona industrial encara sense desenvolupar. La caracterització del mateix a través del Sistema d'informació dels Polígons Industrials de Girona, mostra que no hi ha informació sobre: ü Consums i pressions d aigua ü Transports ü Preus Mapa I.11. Localització dels Polígons industrials propers Font: Elaboració pròpia a partir del Sistema d'informació dels Polígons Industrials de Girona NOTA: la consulta completa del mapa es pot fer a l enllaç: http://www.ddgi.cat/poligons/ Pàg. 18/41

Mapa I.12. Polígon Industrial de Llagostera. Vista general. Font: Elaboració pròpia a partir del Sistema d'informació dels Polígons Industrials de Girona Mapa I.13. Polígon Industrial de Llagostera. Detall. Font: Elaboració pròpia a partir del Sistema d'informació dels Polígons Industrials de Girona Pàg. 19/41

Taula I.7. Resum fitxa Polígon Industrial Llagostera. Font: Elaboració pròpia a partir del Sistema d'informació dels Polígons Industrials de Girona Pàg. 20/41

Si bé s han consultat diverses fonts i diagnosis segons es detalla en l annex de principals fonts i documents, existeixen importants dificultats per a obtenir informació detallada sobre l activitat dels polígons industrials a Catalunya, així com a la zona del Gironès. D aquesta manera més enllà de les dades disponibles, relacionades principalment amb les dimensions i infraestructures, és d interès per a aquesta diagnosi el disposar d informació relativa a quines activitats hi ha en els polígons d activitat. En aquest sentit cal destacar que actualment l Ajuntament està duent a terme un treball de camp per a disposar d una diagnosi de les activitats econòmiques del municipi. Tanmateix, fins que aquesta informació estigui disponible, dins del marc del present document l equip de NEÒPOLIS ha fet una consulta a mida als principals polígons d activitat de l entorn de Llagostera. Aquests polígons consultats a partir d un qüestionari autoadministrat han estat: ü Celrà ü Fornells ü Maçanet ü Riudellots ü Sils En primer lloc s ha consultat sobre l activitat majoritària de les empreses del polígon i els sectors que es consideren destacables. En aquest sentit destaca la diferent composició dels polígons, alguns amb focus d especialització degut en part a la grandària de les empreses que hi ha. Concretament, destaca: ü Químic ü Siderometal lúrgic. ü Automoció ü Càrnia ü Altres alimentàries ü Logística Pàg. 21/41

Taula I.8. Activitats principals i secundàries dels polígons propers Celrà Majoritari: ü Químic ü Siderometal lúrgic. Secundari: ü Càrnia Fornells Majoritari: ü Automoció Secundari: ü Cap específic: diferents sectors Maçanet Majoritari: ü ü ü ü ü Logística (Darnés, Transport Seva, Trace Logístics) Fabricació Snacks (Frit Ravich) Filatures (Selvafil) Productes construcció (ACO) Aïllaments (Tecnospuma) Altres observacions: ü ü Activitat predominant : LOGÍSTICA Destacant : Frit Ravich Riudellots Sils Majoritari: ü Càrnia Secundari: ü Altres empreses relacionades amb alimentació Polígon del Bosc de Can Cuca Majoritari: ü No existeix ü Diversificació: construcció de motors, química, tèxtils (la principal i més gran del polígon actualment tancada), serralleria, gestió de residus, distribució (mobles, begudes...). Secundari ü La resta són petits establiments amb usos molt diversos. Polígon de la Paperera Majoritari: ü No existeix ü Tot petites industries (fusteria, tallers reparació vehicles, càrnia...). Polígon T500 ü Polígon particular d una única industria del sector alimentari. Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012. A continuació s ha demanat als informants si es disposava de dades sobre les característiques de l activitat, per exemple a través de l anàlisi dels centres de cotització. De la mateixa manera que Llagostera, no es disposa d informació oficial ni treballs de camp a mida sobre les característiques dels centres de cotització. Pàg. 22/41

Taula I.9. Polígons propers: disponibilitat d informació sobre les característiques dels centres de cotització Celrà ü No es disposa separades pel polígon només pel conjunt del municipi Fornells ü No disposa de dades Maçanet ü No facilita/no disponible Riudellots ü No disposa de dades Sils ü No es disposa separades pel polígon només pel conjunt del municipi ü Les corresponents a la tramitació de les llicències/ comunicacions d obertura dels establiments. Aproximadament unes 20 indústries de diferent sector. Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012. En la mateixa línia s ha considerat rellevant conèixer fins a quin punt es disposa de dades sobre la mortalitat i natalitat de les empreses ubicades en els polígons d activitat. En aquest sentit, excepte Celrà que informa que disposa d un cens d empreses actualitzat, la resta de polígons fan un tractament informal d aquesta informació de tal manera que s assabenten quan hi ha un tancament d una empresa gran però no del moviment de les petites. Taula I.10. Polígons propers: disponibilitat d informació sobre natalitat i mortalitat empresarial Celrà ü S'actualitza anualment el cens d'empreses ubicades al Polígon. ü Destaca el tancament d empreses molt grans amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball Fornells ü No documentable ü Quan una empres gran plega se sap informalment Maçanet ü No facilita/no disponible Riudellots ü Tot i la crisis, com que la majoria d empreses són del sector alimentari, la crisis no a afectat tant directament en aquest tipus d empreses. ü Hi ha hagut tancament d alguna empresa però en general es manté el mateix nombre d empreses dels anys anteriors. ü Aproximadament hi ha un total de 200 empreses ubicades al polígon de Riudellots de la Selva. Sils ü Les empreses grans, que porten molt de temps implantades informen o se sap ü Però les més petites en general quan deixen d exercir la seva activitat no notifiquen el seu tancament. Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012. Pàg. 23/41

En un altre ordre de qüestions, les característiques i dimensions dels polígons es pot consultar al cercador de la Diputació de Girona (http://www.ddgi.cat/poligons/) i la majoria dels enquestats no ha facilitat información adicional. Taula I.11. Polígons propers: disponibilitat d informació sobre dimensions i característiques principals Celrà ü Aproximadament un 50% dels treballadors del Polígon estan en empreses de ü més de 50 de treballadors i menys de 250 T (mitjana empresa). ü 812 treballadors (dades 2011 Idescat) Fornells ü Tenim les normes de planejament i del cadastre. Maçanet ü Sí, es facilita una fitxa adjunta amb dades del cercador de la Cambra. Riudellots ü No facilita ü Informació addicional: entre 1977 i 1987 es va configurar la promotora del polígon, Polingesa, i al novembre de 1977 es va aprovar el Pla Parcial del Polígon. ü El polígon té una dimensió de 100ha aproximadament Sils ü Les pròpies del Planejament i dels diferents Plans Parcials. ü Les parcel les són de dimensions aprox. 2000m. Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012. Cap dels polígons disposa d una figura específica per a gestionar l activitat de manera orientada al conjunt del municipi. Tanmateix, alguns tenen responsables privats, associacions o iniciatives que realitzen aquestes funcions parcialment. Pàg. 24/41

Taula I.12. Polígons propers: disponibilitat de tècnic de gestió del polígon Celrà ü No existeix ü Hi ha un organisme al servei de l'administració local que és la Junta del Polígon, que compra i ven parcel les de sòl industrial. Fornells ü No existeix Maçanet ü No existeix ü Puigtió és un polígon privat. ü Hi ha un gerent que s'ocupa de vendes de sòl i manteniment. Riudellots ü No existeix ü L equip format per un tècnic i un regidor fa les funcions ü Altres informacions: - També disposa d una Associació que aglutina el 70% de les empreses. És la representació institucional del polígon, amb l objectiu de donar resposta a les necessitats dels seus associats. - El Promotor del polígon industrial de Riudellots és POLINGESA. - A part, l Ajuntament de Riudellots ha impulsat un projecte de gran envergadura: Centre d Innovació Gastronòmica Industrial, que s anomena Foodlab: espai comú per a les empreses del sector. Sils ü No existeix Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012. D acord a les respostes subjectives si bé expertes dels informants, cal valorar les diverses tendències que es donen en l entorn de Llagostera quanta polígons d activitat. ü D una banda, Ridellots lidera el creixement i la concentració d activitat donada la ubicació estratègica i els recents projectes que donen centralitat al municipi en lideratge d activitat. ü Celrà i Fornells pateixen els efectes de la crisi econòmica ü Maçanet es considera estable i limitat per l entorn del PEIN ü Amb la informació aportada no es possible fer una valoració de la situació i perspectives de Sils. Pàg. 25/41

Taula I.13. Polígons propers: valoració de l evolució i perspectives de futur Celrà ü Important pèrdua de llocs de treball pel tancament d empreses i especialment empreses grans ü En un futur s'intentarà diversificar l'activitat. ü S'iniciarà un estudi de Pla Estratègic per analitzar com promoure l'activitat econòmica del municipi. Fornells ü Previsió de creixement lent en context de crisi general Maçanet ü Polígon pràcticament ple ü Poques perspectives de naixement futur, atesa la situació vora el PEIN "Estanys de Sils" i eixos de comunicació Riudellots ü Les perspectives de creixement i desenvolupament del polígon són bones. ü La xarxa de comunicacions és el motor de creixement, que ha fet que un elevat nombre d empreses s instal lin al polígon, aproximadament unes 200 empreses, de les quals n hi ha un gran nombre dedicades al sector de l alimentació. ü Riudellots de la Selva, ha esdevingut un referent empresarial a nivell comarcal i provincial. ü Creiem que tot i la crisis el polígon mantindrà en un gran nombre les seves empreses, ja que moltes d elles tenen projecció internacional Sils Polígon del Bosc de Can Cuca ü Polígon a data d avui ocupat en mes d un 90 %, naus sense ús específic al voltant d un 40% Polígon de la Paperera ü Totalment edificat però amb diversos establiments sense ús. Polígon T500 ü Polígon particular d una única industria amb possibilitats d ampliar la seva superfície edificada Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012. Mapa I.14. Mapa general de les àrees industrials Font: Elaboració pròpia a partir del Sistema d'informació dels Polígons Industrials de Girona Pàg. 26/41

Taula I.14. Polígons propers: distància des de Llagostera Celrà ü 35 minuts Fornells ü 19 minuts Maçanet ü 17 minuts Riudellots ü 16 minuts Sils ü 20 minuts Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012. I.1. D. Telecomunicacions D acord al programa Catalunya Connecta, a Llagostera existeix una part del municipi sense banda ampla 2. Aquests problemes són paròdicament denunciats pel Col legi d'enginyers Tècnics i Perits de Telecomunicació de Catalunya. ü D acord a les fonts de consulta 3, si bé cal tenir present que el Polígon Industrial no sembla ser la part més afectada, s han detectat problemes de cobertura tant de telefonia com de xarxes de comunicació. Tanmateix, no s han localitzat estudis específics del municipi com el que es pot consultar a: http://catalunyaconnecta.cat/informes/im.html Tampoc, s han localitzat estudis radioelèctrics (http://wwww.catalunyaconnecta.cat/) Ni s han localitzat informacions específiques dels operadors de telefonia mòbil. Cal dir que el Pla de Barris inclou entre les seves actuacions les millores en els elements de telecomunicacions. 2 Consideracions tècniques del mapa de cobertures: NOTA SOBRE LA COBERTURA ADSL: La disponibilitat del servei ADSL de Telefónica es considera "SÍ" quan el percentatge de cobertura al nucli és superior al 90%, mentre que es considera "PARCIAL" si aquest percentatge de cobertura és inferior al 90%. "NO" indica que no hi ha cobertura ADSL. (Dades actualitzades a l octubre de 2008 i obtingudes a través del Programa d'extensió de la banda ampla - PEBA). NOTA SOBRE LA COBERTURA WiMAX: La cobertura del servei WiMAX d'iberbanda es considera "Cobert" quan més del 75% del nucli de població ja té cobertura del servei; "Cobert parcial" quan el percentatge de cobertura al nucli es troba entre el 50% i el 75%; "En execució" si hi ha previsió de cobertura del nucli de població durant les fases I o II del projecte Banda Ampla Rural (BAR), i "No cobert" quan la cobertura és inferior al 50% del nucli de població o no està previst donar-hi cobertura en les fases esmentades del projecte BAR. La indicació "En estudi" vol dir que la cobertura del nucli està en fase de planificació i viabilitat tècnica. Tant la informació que es publica sobre la cobertura ADSL com la informació sobre la cobertura WiMAX, cal considerar-la com a orientativa. Per confirmar la viabilitat de qualsevol dels dos serveis d'accés a la banda ampla, sempre caldrà que un tècnic de l'empresa que els presta comprovi que des de la ubicació on es troba l'usuari es rep correctament el senyal ADSL o WiMAX. Consulteu els operadors corresponents per a més informació. 3 Cerca realizada a data juny 2012. Pàg. 27/41

Al seu torn, no existeix informació sobre els usos de les TIC a les: ü Empreses i comerços ü Llars ü Escoles Mapa I.15. Cobertura de Banda Ampla Rural. Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya. Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011 Taula I.15. Cobertura de Banda Ampla Rural. Detall Nuclis població Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya. Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011 Pàg. 28/41

Taula I.16. Cobertura de Banda Ampla Rural. Detall Polígon Industrial Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya. Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011 Taula I.17. Cobertura de Banda Ampla. Municipi. Dades Ministeri Font: Elaboració pròpia a partir del cercador del Ministeri d Indústria, Energia i Turisme. http://www.bandaancha.es/ Mapa I.16. Cobertura de Telefonia Mòbil. Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya. Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011 4 4 Consideracions tècniques sobre la cobertura: NOTA SOBRE LA COBERTURA DE TELEFONIA MÒBIL D'EMERGÈNCIES 112: Pàg. 29/41

Taula I.18. Cobertura de Telefonia Mòbil. Detall Polígon Industrial Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya. Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011 Taula I.19. Cobertura de Telefonia Mòbil. Detall Nuclis població Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya. Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011 I.1. E. Energia i residus En la darrera dècada, ha estat una qüestió recurrent quant al desenvolupament local plantejar la situació i possibilitats dels municipis a l hora de dur a terme projectes relacionats amb les energies renovables. Tanmateix, les limitacions derivades de l impacte ambiental de les noves infraestructures, i els elevats costos d inversió en la generació d energies sostenibles han fet que aquesta alternativa hagi deixat d estar en primer plana dels projectes locals. El telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i ciutadanes puguin sol.licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació d'emergència. El servei 112 representa la sobreposició de la cobertura GSM dels operadors Movistar, Vodafone i Orange. La cobertura està representada a partir d'un nivell outdoor, que correspon a un nivell d'exteriors, el qual en alguns casos no serà suficient per accedir a l'interior d'habitatges. A la informació sobre cobertura indica SÍ quan més del 80% del nucli de població té cobertura d'aquest servei. NO quan la cobertura és inferior al 80% del nucli de població. La informació sobre la cobertura que es publica és el resultat de simulacions per ordinador i cal considerar la com a orientativa Pàg. 30/41

Al seu torn, l abordatge de la situació del municipi quant a energies és una de les dimensions més complexes en l elaboració de la present diagnosi, ja que la informació relativa a fonts d energia és de caràcter tècnic i no sense detall municipal. Per a una diagnosi general de la demarcació i la revisió de es pot consultar l estudi valoratiu fet per la Cambra de Girona, L energia a les comarques de Girona. Caracterització del sector elèctric i potencial de les energies renovables. A nivell socioeconòmic, com s analitzarà en la diagnosi d empreses de l apartat socioeconòmic, les empreses d energia i l aigua estan poc presents al municipi. Cal recordar que Llagostera participa del Pacte d Alcaldes per una Energia Sostenible Local, i que totes aquestes qüestions es valoren en aquest àmbit. Tanmateix es poden fer algunes consideracions generals: ü El pla de l Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 amb el seu Informe de Sostenibilitat Ambiental és l eina de planificació que està duent a terme l Institut Català de l Energia. ü Aquesta diagnosi menciona que existeix una manca de garantia de subministrament a les comarques de Girona, juntament amb Vallés Oriental i Occidental i nord del Maresme. ü En aquesta diagnosi Llagostera se situa en una zona d implantació condicionada a declaració positiva d impacte ambiental en el mapa d implantació de l energia eòlica a Catalunya. Pàg. 31/41

ü D altra banda, cal valorar el posicionament i implicació del municipi i de l entorn en el profund canvi sociològic i urbà, i per tant en termes de competitivitat que pot significar la transformació del municipi sota la filosofia de les Smart Cities i més concretament dels Rural Smart Grids. ü Entre les actuacions previstes per l Institut Català de l Energia (ICAEN), cal destacar especialment la realització de plans d estalvi i eficiència energètica dels edificis municipals. ü Cal dir a més, que actualment l Ajuntament de Llagostera amb el suport de la Diputació de Girona i el CILMA, està redactant el Pla d Acció d Energia Sostenible (PAES). Mapa I.17. Ubicació de Llagostera en el mapa d implantació de l energia eòlica a Catalunya Font: selecció del mapa accessible a Gencat: http://www6.gencat.cat/mediamb/mapa_eolic/cartografia_detall.html Pàg. 32/41

I.1. F. Residus Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional Quant al tractament de residus, un altre dels eixos de desenvolupament estratègic en clau de sostenibilitat, cal dir que a Llagostera existeix una Agenda 21 i un Pla d'acció Local per a la Sostenibilitat (PALS). Tanmateix no es tracta d una planificació actualitzada. Com s ha mencionat en l apartat dedicat a energia, que està redactant el Pla d Acció d Energia Sostenible (PAES), que en part redefinir la el PALS existent. De la mateixa manera que en l apartat anterior es poden fer menció a algunes dades generals. ü De les 45 instal instal lacions per a la gestió de residus del Gironès, 5 estan ubicades a Llagostera. 4 són de tractament de residus municipals i 1 d industrials. No existeixen instal lacions de tractament de residus de la construcció ni de dejeccions ramaderes. Cal dir que d aquest darrer tipus només existeix una plana a Vilablareix. ü Al seu torn existeixen a Llagostera 4 transportistes de residus de la construcció i 4 d industrials. Al municipi existeixen diverses iniciatives de campanyes ambientals centrades en els residus: generació, compostatge i segregació. Taula I.20. Instal lacions de gestió de residus. Gironès i Llagostera Tipus d instal lacions de gestió de residus Municipals Industrials De la Dejeccions Total construcció ramaderes Gironès 15 23 6 1 45 Llagostera 4 1 0 0 5 % de Llagostera 26,7 4,3 0,0 0,0 11,1 Font:Elaboració pròpia a partir del Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat Pàg. 33/41

Taula I.21. Instal lacions per a la gestió de residus industrials al Gironès Nom Municipi 1 FUSTES MOLAS, S.L. BESCANÓ 2 SAT MOLINÉ 584 CAT CASSÀ DE LA SELVA 3 XURRI TERRES VEGETALS, SL CASSÀ DE LA SELVA 4 GERMANS CAÑET XIRGU, SL CASSÀ DE LA SELVA 5 ALAMEDA-TORRENT, SL CASSÀ DE LA SELVA 6 SAICA NATUR NORESTE, SL CELRÀ 7 VILAR VITA SANS, SL CELRÀ 8 TÈCNIQUES I RECUPERACIONS DEL GIRONÈS, SL CELRÀ 9 FRANCISCO MILLÁN, S.C. FORNELLS DE LA SELVA 10 DERIVADOS CÁLCICOS, SA GIRONA 11 EMPRESA MIXTA D'AIGÜES DE LA COSTA BRAVA,SA GIRONA 12 ECO-GIRONINA DE DIPÒSITS, S.L. GIRONA 13 RECUPERACIONS MARCEL NAVARRO I FILLS, SL LLAGOSTERA 14 MODELAUTO CASH, S.L. QUART 15 FER-VET, S.C. QUART 16 RECU 9, S.L. SALT 17 GENERACIÓ DE TRACTAMENTS MEDIAMBIENTALS, SL SALT 18 SERVEIS INTEGRALS DE RESIDUS DE CATALUNYA, SL (SIRCAT) SANT GREGORI 19 JOAN RAMOS CASELLAS SANT JULIÀ DE RAMIS 20 TALLERS GIRONA, SL SARRIÀ DE TER 21 RECUPERACIONS AULADELL, S.A. SARRIÀ DE TER 22 BURÉS PROFESIONAL, SA VILABLAREIX Font:Elaboració pròpia a partir del Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat Taula I.22. Instal lacions per a la gestió de residus d'origen municipal al Gironès Nom Municipi 1 DEIXALLERIA DE CASSÀ DE LA SELVA CASSÀ DE LA SELVA 2 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE CELRÀ CELRÀ 3 DEIXALLERIA DE CELRÀ CELRÀ 4 INCINERADORA DE GIRONA GIRONA 5 DEIXALLERIA DE GIRONA GIRONA 6 DIPÒSIT CONTROLAT DE LLAGOSTERA (SOLIUS) LLAGOSTERA 7 DEIXALLERIA DE LLAGOSTERA LLAGOSTERA 8 PLANTA DE COMPOSTATGE DE LLAGOSTERA LLAGOSTERA 9 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE LLAGOSTERA LLAGOSTERA 10 MINIDEIXALLERIA DE MADREMANYA MADREMANYA 11 RIA DE DEIXALLERIA DE SALT SALT 12 DEIXALLERIA DE SANT GREGORI SANT GREGORI 13 DEIXALLERIA DE SANT JORDI DESVALLS SANT JORDI DESVALLS 14 SANT MARTÍ DE MINIDEIXALLERIA DE SANT MARTÍ DE LLÉMENA LLÉMENA 15 DEIXALLERIA DE SARRIÀ DE TER SARRIÀ DE TER Font:Elaboració pròpia a partir del Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat Pàg. 34/41

Taula I.23. Instal lacions per a la gestió de residus de la construcció al Gironès Nom Municipi 1 PLANTA DE RECICLATGE DE CAMPLLONG CAMPLLONG 2 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA CASSÀ DE LA SELVA 3 PLANTA DE RECICLATGE DE CASSÀ DE LA SELVA CASSÀ DE LA SELVA 4 DIPÒSIT CONTROLAT DE GIRONA GIRONA 5 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT JULIÀ DE RAMIS SANT JULIÀ DE RAMIS 6 PLANTA DE RECICLATGE DE SANT JULIÀ DE RAMIS (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) SANT JULIÀ DE RAMIS Font:Elaboració pròpia a partir del Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat Taula I.24. Instal lacions per a la gestió de dejeccions ramaderes al Gironès Nom Municipi 1 BURÉS PROFESIONAL, SA VILABLAREIX Font:Elaboració pròpia a partir del Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat Pàg. 35/41

Mapa I.18. Mapa d infraestructures de tractament de residus Planta de Valorització RECUPERACIONS MARCEL NAVARRO I FILLS, SL Deixalleria DEIXALLERIA DE LLAGOSTERA Dipòsit Controlat DIPÒSIT CONTROLAT DE STA. CRISTINA D ARO Dipòsit Controlat DIPÒSIT CONTROLAT DE LLAGOSTERA (SOLIU) Planta de Compostatge PLANTA DE COMPOSTATGE DE LLAGOSTERA Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de l Agència de Residus de Catalunya. Data consulta: octubre 2012. Darrera actualització juliol 2011. http://oslo.geodata.es/arc/mapa.php Residus Municipals Residus Industrials Residus de la Construcció Residus Ramaders Pàg. 36/41

Taula I.25. Instal lacions de gestió de residus. Gironès i Llagostera Transportistes de residus Industrials De la Total construcció Gironès 37 62 99 Llagostera 4 4 8 % de Llagostera 10,8 6,5 8,1 Font:Elaboració pròpia a partir del Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat Taula I.26. Transportistes de residus industrials al Gironès Nom Municipi 1 TER TRANS, S.L. BESCANÓ 2 FUSTES MOLAS,SL BESCANÓ 3 SALO SANCHEZ, MARTA BESCANÓ 4 SERRERIAS GAROLERA, S.L. CASSÀ DE LA SELVA 5 GERMANS CAÑET XIRGU, SL CASSÀ DE LA SELVA 6 NETEGES INDUSTRIALS HURPI,SL CASSÀ DE LA SELVA 7 ALAMEDA-TORRENT, SL CASSÀ DE LA SELVA 8 TRANSPORTS I SERVEIS MEDIAMBIENTALS COMARQUES CATALANES, SL CASSÀ DE LA SELVA 9 XURRI TERRES VEGETALS S.L. CASSÀ DE LA SELVA 10 VILA RUBIROLA DAUSET, S.L. CASSÀ DE LA SELVA 11 TECNIQUES I RECUPERACIONS DEL GIRONES TIROI, SL CELRÀ 12 ANTONIO RAMOS LOPEZ FORNELLS DE LA SELVA 13 J.PUIGDEVALL DALMAU SL FORNELLS DE LA SELVA 14 TEROLL MAQUINARIA I TRANSPORTS, SL GIRONA 15 RUNES EMPORDA, SL GIRONA 16 CONSTRUCCIONS PERE MIQUEL, SA GIRONA 17 TRANSACTIVA TRANSPORT I LOGISTICA, SL GIRONA 18 SORGIPSA, SL GIRONA 19 EMPRESA MIXTA D'AIGUES DE LA COSTA BRAVA,SA GIRONA 20 HIDECU GIRONA, SL GIRONA 21 EL BOSFORO GIRONA, SCP GIRONA 22 TRANSPORTS MATEU, S.L. GIRONA 23 COMAS ALSINETA, SL LLAGOSTERA 24 NETEGES I SERVEIS EL DRAC, SL LLAGOSTERA 25 RECUPERACIONS MARCEL NAVARRO I FILLS SL LLAGOSTERA 26 FER-VET, S.C. QUART 27 MODELAUTO CASH, SL QUART 28 RECU 9, S.L. SALT 29 CASTRO, MARCELO LEONARDO SALT 30 EXCAVACIONS I TRANSPORTS ANDREU JUANALS, SL SANT ANDREU SALOU 31 JOAN RAMOS CASELLAS SANT JULIÀ DE RAMIS 32 MONTASPRE SERVEIS AMBIENTALS, SL SANT JULIÀ DE RAMIS 33 COMPANYIA LOGÍSTICA DE MENTENIMENTS, SL SARRIÀ DE TER 34 HIDROJET SERVICIOS, SA SARRIÀ DE TER 35 RECUPERACIONS AULADELL, SA SARRIÀ DE TER 36 TRANSPORTS I MATERIAL L. ROURA, SL SARRIÀ DE TER 37 BURES PROFESIONAL, SA VILABLAREIX Font:Elaboració pròpia a partir del Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat Pàg. 37/41

Taula I.27. Transportistes de residus de la construcció al Gironès Nom Municipi 1 CONSTRUCCIONES QUART, SA AIGUAVIVA 2 INGISA 2000,SL AIGUAVIVA 3 TER TRANS, SL BESCANÓ 4 RUEDA SERRANO, DAVID BESCANÓ 5 AYMERICH SERRA, XAVIER BESCANÓ 6 ARIDS VILANNA, SL BESCANÓ 7 PEDRO ANTONIO CERDEÑO BASCUÑANA BESCANÓ 8 ALCOMTE GIRONA, SL BESCANÓ 9 CONSTRUCCIONS BORDILS, S.A. BORDILS 10 FREIXAS I FREIXAS, SL CAMPLLONG 11 XAVIER ALSINA, SA CAMPLLONG 12 BISECTRIU, SL CASSÀ DE LA SELVA 13 CONSTRUCCIONS JOSEP BOSCH CARRERAS, SL CASSÀ DE LA SELVA 14 GERMANS CAÑET XIRGU, SL CASSÀ DE LA SELVA 15 JOSE PUIG VALL-LLOSERA CASSÀ DE LA SELVA 16 VIÑOLAS JUANALS, LLORENÇ CASSÀ DE LA SELVA 17 TREBALLS AGRICOLES VIÑOLAS, SL CASSÀ DE LA SELVA 18 LLOVERAS OBRES I CONSTRUCCIONS, S.L. CASSÀ DE LA SELVA 19 MAYMI PARADEDA, LLUIS CASSÀ DE LA SELVA 20 CONSTRUCCIONS FUSTE, SA CASSÀ DE LA SELVA 21 FORMIGONS CASSA, SL CASSÀ DE LA SELVA 22 PIBERNAT TURON, ANGEL CASSÀ DE LA SELVA 23 ENRIC FERRER I FILL, S.A. CELRÀ 24 ARIDS DEL TER, SL CELRÀ 25 OBRES I CONSTRUCCIONS CELRA, SL CELRÀ 26 CONSTRUCCIONS I CALCULS TAU CELRÀ 27 DUAGRO, SL CERVIÀ DE TER 28 VENTURA ALUART, JORDI CERVIÀ DE TER 29 J.PUIGDEVALL DALMAU SL FORNELLS DE LA SELVA 30 EMTE GIRONA, SAU FORNELLS DE LA SELVA 31 FRANCISCO I FILLS, SL GIRONA 32 TEROLL MAQUINARIA I TRANSPORTS, SL GIRONA 33 PROMOCIONS I CONSTRUCCIONS RODMOL, SL GIRONA 34 PROVEIMENTS D'AIGUA, SA GIRONA 35 OBRES I CANALITZACIONS LLORET, S.A. GIRONA 36 SORGIPSA, SL GIRONA 37 CONSTRUCCIONS I REHABILITACIONS CAIBA, S.A. GIRONA 38 CONSTRUCCIONES MORENO BARBERA, SL GIRONA 39 TORRES MORALES, DIEGO GIRONA 40 TRANSPORTS MATEU, S.L. GIRONA 41 RUNES EMPORDA, SL GIRONA 42 CAPDEFERRO CONSTRUCTOR, SA GIRONA 43 GIRONINA DE TRANSPORTS I EXCAVACIONS, SL GIRONA 44 BAREA PORTAL, SANTIAGO GIRONA 45 TELSAGA, SL GIRONA 46 SOLA COSTA, PILAR LLAGOSTERA 47 CATEURA & MATETAS, SLU LLAGOSTERA 48 MARCEL NAVARRO I FILLS,S.L. LLAGOSTERA 49 SALGUERO CONSTRUCCIONS GIRONA, S.L. LLAGOSTERA 50 SERRA FONT, JOAQUIM LLAMBILLES 51 JORDI ESTEVE NOGUER LLAMBILLES 52 CONSTRUCCIONS EL GIRONES, SA SALT 53 EXCAVACIONS I TRANSPORTS ANDREU JUANALS, SL SANT ANDREU SALOU 54 CASTILLO CAMPOS, FELIX SANT GREGORI 55 CONSTRUCCIONS REBUJENT, SA SANT GREGORI 56 TRANSPORTS REIXACH, S.A. SANT GREGORI 57 MAQUINARIA ECOFOREST, S.L. SANT JORDI DESVALLS 58 SERRA MARTIN, FRANCESC SANT JORDI DESVALLS 59 RECUPERACIONS AULADELL, S.A. SARRIÀ DE TER 60 XARGAY LLAONA, ENRIC SARRIÀ DE TER 61 GIRTEC 2010, SL VILABLAREIX 62 SIMON-FORTIA, S.L. VILABLAREIX Font:Elaboració pròpia a partir del Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat Pàg. 38/41

Quant al comportament del municipi, cal mencionar que. ü A Llagostera el 64% dels residus són recollits de forma selectiva, una taxa molt per sobre de la mitjana catalana (40%). L anàlisi local del comportament sobre la recollida selectiva es caracteritza fins 2011: - augment continuat dels quilos de la fracció orgànica - disminució dels quilos de rebuig/resta - resta de fraccions i residus seleccionats a la deixalleria estables - la generació de residus per habitant ha baixat fins a 1,28 kg per persona i dia. ü Tal i com informa el web de l Ajuntament, el municipi ha estat premiat per la Generalitat de Catalunya pel seu alt índex de recollida selectiva en 2011. Existeix una aposta ferma per política ambiental de residus, amb actuacions i equipaments: - Deixalleria municipal - Deixalleria mòbil - Servei de recollida de trastos a domicili - Recollida comercial - Extensió de la xarxa de contenidors a les urbanitzacions i veïnats ü Entre les actuacions per continuar ampliant aquests nivells s estan duent a terme: recollides porta a porta, més contenidors de selectiva de les urbanitzacions i veïnats, la deixalleria mòbil. També existeix l objectiu de disminuir la quantitat de residus que van a abocador de Solius. Pàg. 39/41

I.1. G. Parcs Naturals Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional Llagostera està vinculat a dos espais de protecció natural. ü El Consorci de les Gavarres (www.gavarres.cat) i Consorci d Ardenya- Cadiretes (http://ardenyacadiretes.cat). Taula I.28. Espai de Llagostera inclòs en els espais naturals protegits Superfície (km 2 ) Les Gavarres 566,57 Consorci d Ardenya-Cadiretes 2.221,44 Font:PEIN. Mapa I.19. Mapa de les zones de les zones naturals a Llagostera Les Gavarres Ardenya-Cadiretes Font:elaboració pròpia a partir de googlemaps. Pàg. 40/41

D aquesta manera, una part important del municipi té una protecció ambiental alta i dota el territori de l oferta de natura que aquests espais protegeixen. Actualment es coneixen les següents explotacions principals en aquests territoris: ü Consorci d Ardenya-Cadiretes: Hípica privada i ruta BTT ü Gavarres: promoció com a espai natural. Existeix un pla especial a les Gavarres. Dels objectius proposats cal destacar els següents amb major vinculació amb el pla de desenvolupament 5 : ü Recuperar l activitat forestal, agrícola i ramadera ü Conservar el patrimoni natural,cultural i el paisatge ü Promoure el desenvolupament econòmic local I.1. H. Altres consideracions No hi ha catàleg de paisatge, que és una eina que permetria: ü L inventari dels valors paisatgístics presents a la seva àrea. ü L enumeració de les activitats i processos que incideixen o han incidit de manera més notòria en la configuració actual del paisatge. ü L assenyalament dels principals recorreguts i espais des dels quals es percep el paisatge. ü La delimitació de les unitats de paisatge, enteses com a àrees estructuralment, funcionalment i/o visualment coherents sobre les quals pot recaure un règim diferenciat de protecció, gestió o ordenació en els termes que s estableixen a l article 6. ü La definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cada unitat de paisatge. Aquests objectius han d expressar les aspiracions de la col lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn. ü La proposta de mesures i accions necessàries per assolir els objectius de qualitat paisatgística. 5 Es pot consultar la informació completa del pla a: http://www.plaespecialgavarres.cat Pàg. 41/41