Tractament de les epicondilitis: punció seca i exercicis versus exercicis. Autors: Mercedes Möller Parera, Ramón Arroyo Aljaro, Esther Nuñez Juárez, Mario Martin Sánchez, María Díaz Martínez, Sonia Martínez Marín, María Morales Pomar Centre: Servei Rehabilitació del CAP Drassanes Barcelona.
INTRODUCCIÓ Representen un dels motius principals de consulta als metges d'atenció primària, cursant amb important dolor i impotència funcional i generant una elevada morbiditat. Constitueixen un 10-35% de la demanda assistencial en aquestes consultes
OBJECTIU Observar l efecte sobre el dolor, la força de grapa i la capacitat funcional desprès de l aplicació d un programa específic d exercicis dirigits amb punció seca i sense punció seca.
MÈTODES S'han recollit dades sociodemogràfiques, edat, sexe, situació laboral (actiu, aturat, jubilat, estudiant i mestressa de casa), activitats d oci i mà dominant Per valorar la millora funcional hem utilitzat l escala de Nirschl i Ashman. Mesurem el grau de dolor utilitzant una escala visual analògica (EVA). Per la força de grapa hem utilitzat un dinamòmetre Jamar Hydraulic Hand Dinamometer. Aquests tres mesuraments s'han passat a l inici i al final del tractament.
Nirschl i Ashman en el 2003 van crear un sistema de classificació que dividia la malaltia en diferents fases d acord amb l efecte que causa sobre la funcionalitat i es basa en la descripció del nivell del dolor. Fase I: dolor moderat posterior a exercici que dura menys de 24h; Fase II: dolor després d exercici que dura més de 48h i resolt amb medis físics; Fase III: dolor amb exercici, però no és limitant; Fase IV: dolor amb exercici i el limita; Fase V: dolor amb activitats de la vida diària pesades; Fase VI: dolor amb activitats de la vida diària lleugeres, dolor intermitent durant el descans, però que no interfereix amb el son; Fase VII: dolor constant en descans i que interfereix amb el son
INTERVENCIÓ Història clínica i l exploració amb l objectiu de veure si compleix els criteris d inclusió i descartar els d exclusió. Se li demanarà la seva participació en el mateix i la seva autorització on se li informa dels possibles efectes secundaris. Es recolliran les dades sociodemogràfiques, medició de la força amb un dinamòmetre, el qüestionari de Nirschl i la EVA al inici i al final
Criteris d inclusió: pacients amb clínica d epicondilitis que reuneixin els criteris diagnòstics suggerits pel grup New York State Occupational Health Clinics(dolor en el colze, palpació dolorosa en la regió lateral del colze i dolor localitzat enl epicòndil lateral amb l extensió resistida del canell) Persistència del símptomes per més de 2 mesos. No haver rebut cap tractament d infiltracions a nivell del colze en els 3 últims mesos. Criteris d exclusió: patir una malaltia autoimmune, una immunodeficiència, neoplàsia activa, diabetis mellitus, artritis gotosa, reumatoidea o d un altre tipus, trencada complerta d un tendó o lligament i luxació articular. Barrera idiomàtica. Falta de motivació. Alteracions psiquiàtriques o cognitives. Tractament obligat amb antiinflamatoris no esteroideos (AINEs), corticoides, immunosupressors o immunomoduladors.
INTERVENCIÓ Als dos grups de pacients se ls instruirà a nivell d exercicis mitjançant un programa audiovisual elaborat en el nostre servei durant 6 setmanes 2 cops per setmana tutelats per un professional Tots els pacients, realitzaran una sèrie d exercicis d estiraments muscular a nivell dels extensors de canell, així com en exercicis de potenciació. Els exercicis indicats són els aprovats per programes d'exercicis SERMEF (www.sermef-ejercicios.org).
INTERVENCIÓ Als membres del grup A un dia per setmana se'ls fa punció seca a més dels exercicis. Al final del programa se'ls lliura documentació amb els exercicis realitzats per prosseguir en el seu domicili
www.sermef-ejercicios.org
ANÀLISI ESTADÍSTIC Es va realitzarà estadística descriptiva de les característiques basals amb la mitjana i desviació estàndard per a les variables quantitatives i amb la freqüència i percentatge per a les variables categòriques. Les comparacions entre grups es faran amb les proves no paramétriques U de Mann-Whitney per les variables quantitatives o Wilcoxon i la prova de la Xi quadrat o la prova de Kruskall-Wallis per a variables categòriques. S utilitzarà el test de Wilcoxon para dades aparellades per avaluar les diferencies de les puntuacions entre l inici i la finalització del tractament.
RESULTATS Es van tractar 20 colzes que pertanyien a 17 pacients (12 dones i 5 homes) amb una edat mitjana de 51 (DE 11) anys. La ma dominant, excepte en un pacient, era la dreta. Es van tractar amb exercicis 11 colzes i amb exercicis més punció seca 9 colzes. A l inici de l estudi no hi va haver diferències significatives en les variables d estudi
RESULTATS Al finalitzar el tractament ambdós grups van presentar millores significatives respecte a les puntuacions inicials en la intensitat del dolor, la força i la funcionalitat p<0.05. En les valoracions, al finalitzar el tractament. entre grups només es van trobar diferències estadísticament significatives en la força final: p = 0,010.
Resultados (I) Características de los pacientes al inicio del estudio Edad, media (DE) 49.95 (10.9) Sexo, n (%) hombre 5 (25.0) mujer 15 (75.0) Tiempo evolución media (DE) 11.85 (14.4) CFEN, n(%) IV 1 (5.0) V 6 (30.0) VI 9 (45.0) VII 4 (20.0) Situación laboral, n(%) activo 13 (65.0) parado/jubilado 7 (35.0) Mano dominante, n(%) derecha 19 (95.0) izquierda 1 (5.0) Codo tratado, n (%) derecho 12 (60.0) izquierdo 8 (40.0) DE: desviación estándar; n: número; CFEN: clasificación fases epicondilitis de Nirschl
Puntuacions de dolor i de força abans i en finalitzar el tractament d ambdos grups de tractament
Comparació entre grups: punció seca 30,00 27,78 25,00 20,00 18,89 16,00 19,27 15,00 10,00 7,39 6,59 5,00 3,83 2,86,00 inici final tractament inici final tractament inici final tractament inici final tractament Intensitat dolor EVA força Intensitat dolor EVA força Punció seca si n=9 Punció seca no n=11 Tots dos grup presenten millores significatives de les seves puntuacions en finalitzar el tractament. Entre grups només es van trobar diferències estadísticament significatives en la força final: p = 0,010
CONCLUSIÓ El tractament grupal de la epicondilitis només amb exercicis dirigits aporta molt bons resultats en pacients amb una evolució de més de 2 mesos. La punció seca reforça els resultats a nivell de força. El bon resultat obtingut en aquests grups anima a seguir augmentant la mostra en un futur en aquesta patologia tan freqüent en la pràctica clínica
GRÀCIES