HISTÒRIA DE L ART. Introducció

Documentos relacionados
TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació

ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Metodologia de la intervenció social

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital

Taller. Els vitralls: una artesania d època medieval

UNITATS FORMATIVES I EXERCICIS CURS r CFGM A. P. GRÀFIC INTERACTIU TEST INICIAL DE CONEIXEMENTS I CAPACITATS DE DISSENY GRÀFIC

Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric.

El Modernisme va rebre a cada país un nom

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Empresa i iniciativa emprenedora

Grau en Humanitats. Pla d estudis 397 D aplicació pels estudiants que van iniciar estudis fins al curs Càrrega lectiva.

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

Criteris avaluació. Part teòrica:

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu


CENTRO DE SECUNDARIA Y FORMACIÓN PROFESIONAL EL CAMPICO PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASIGNATURA. CURSO ACADÉMICO 2016/2017 TEMARIO

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES

GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016

El treball per projectes

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.

PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

DESCOBRIM LLIÇÀ D AMUNT

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Busquem la clau!

Instal lacions solars fotovoltaiques

La Competència digital i les TAC. Jordi Vivancos Gener 2009

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT

Gestió de recursos humans

Higiene del medi hospitalari i neteja del material

Logística sanitària en situació d emergències

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Família i Escola Junts X l educació

Direcció: Dra. Marina Romeo

Geografia Criteris específics de correcció Model 1

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

QUART d ESO Reunió informativa. Interpretació Tests Psicotècnics El nostre Batxillerat i C.F.

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

L avaluació de les Cb a partir de les dimensions de cada àmbit/àrea del currículum EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Estudi: ADE Codi: Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Consultoria Cultura 2016

El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Direcció General de Política Lingüística

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

2.4. Historia del Arte (2º Bachillerato)

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

Pla docent del curs: El Dibuix Tècnic amb eines informàtiques. Sortida per impressora 2D/3D. REC

RESUM DEL TREBALL. Projecte: La televisió - Classe de 3r de l escola Cossetània

Fitxa Tècnica de l Activitat

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

L ENTRENAMENT ESPORTIU

Escola Miquel Bleach PROGRAMACIÓ D AULA

OPERACIÓ POESIA. Centre: INS Bernat el Ferrer. Població: Molins de Rei

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014

ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

Treballar amb ERPs en els nous CFS

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Gestió de la documentació jurídica i empresarial

Projecte: La Prehistòria

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla

EQUIPARACIÓ ENTRE ELS PLANS D ESTUDIS DE LA LLICENCIATURA EN HISTÒRIA DE L ART AL GRAU EN HISTÒRIA DE L ART

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Raval Territori Socialment Responsable (TSR)

Educació PRIMÀRIA MATERIALS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES LECTORA I MATEMÀTICA

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents

Elvira V. Santamaria Hospital Universitari Vall d Conxi Caro Fundació per a la Recerca

PORTAL GAUDÍ. L'obra del genial arquitecte en un únic espai web

TEORIA I TÈCNICA DE LA FOTOGRAFIA

LD - Lideratge i Direcció

ELS DINOSAURES PER: Laura Muñoz Molina.

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

Imatge corporativa Manual d ús

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

GREC I i II. La matèria grec II requereix coneixements de la matèria grec I.

Tècniques de cerca efectiva

RECURSOS TIC PER A L'ELABORACIÓ D'ADAPTACIONS CURRICULARS DE L'ÀREA DE SOCIALS SOCIALSTIC-TAC. Mapes i plànols

Un viatge a la cultura romana. El projecte educatiu, un dels eixos de la programació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

EL RACÓ DEL BEE-BOT. Escola Sant Jordi. Vilanova i la Geltrú Curs

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

Transcripción:

HISTÒRIA DE L ART Introducció L obra d art és la protagonista de la matèria d història de l art i s ha d estudiar des de diversos vessants: com a essència d una creativitat personal, dins un context històric que moltes vegades queda reflectit dins l'obra d art mateixa, com un cúmul d experiències de l autor o autors, com una evolució de diverses idees i tendències artístiques i com una unió de característiques pròpies del seu moment; és així com es crea una obra única. Per tant, és fonamental que l alumnat formuli qüestions i obtengui les dades anteriors, amb les quals podrà entendre i apreciar qualsevol manifestació artística. La història de l art se situa dins l educació artística vinculada a les humanitats, dirigida a alumnes que volen encaminar-se cap al món de les arts. El seu objectiu és observar, analitzar, interpretar, sistematitzar i valorar les obres d art per poder entendre aquestes manifestacions com a objectes capaços de comunicar idees i compartir sensacions i que contribueixen al desenvolupament de la sensibilitat estètica. S ha de tenir en compte també que tota obra d art se situa dins un espai i un temps que han contribuït a la seva creació i que s'hi interrelacionen. Així, es tracta de manifestacions de l activitat humana i d'unes realitats en si mateixes que actuen com a testimoni de fets històrics o situacions concretes que en moltes ocasions ens donen a conèixer la transformació de les societats. Per analitzar els factors i les circumstàncies que hi conflueixen és necessari l estudi del seu context sociocultural i vincular-les amb altres camps d activitat i coneixement. La importància del patrimoni artístic i cultural i els problemes que es deriven de la seva conservació fa que sigui crucial promoure l estudi i l interès per aquesta matèria i que l alumnat pugui gaudir de les diferents obres d art que l envolten i que actuen com un llegat d una memòria col lectiva, així com desenvolupar unes actituds de respecte i conservació per tal de fer-les arribar a generacions futures. És fonamental inculcar el gust per l observació, la valoració positiva del plaer 1

estètic proporcionat per les manifestacions artístiques i la sensibilització per la bellesa i l harmonia. Sens dubte, el món de les obres d art és inabastable en un sol curs acadèmic i és per això que s ha de concretar el temari amb un conjunt d obres fonamentals per tal que es pugui aconseguir una visió global de l evolució de l art, des dels inicis a la prehistòria fins a les darreres tendències amb les quals convivim actualment. També cal indicar que l estudi se centra dins la cultura d occident i s assegura d apropar l alumnat a la comprensió de l art contemporani i el paper de l art al món actual. La història de l art de segon de batxillerat ha d'estar arrelada en els continguts d art estudiats a la matèria de ciències socials treballada a l etapa de secundària obligatòria, quan s han estudiat les principals característiques de cada període com un conjunt dins el context històric. D aquesta manera, entre els aspectes econòmics, socials, polítics i d altres, s incloïen els artístics o culturals. Així, s ha de fer també concretant els estils dins l àmbit de les Illes Balears, espai que posseeix manifestacions artístiques pròpies i suma un patrimoni riquíssim i que s ha d incloure, sens dubte, dins els continguts d aquest currículum com un element característic més per a la definició del poble de les Illes Balears. Per tant, l alumnat ha de conèixer, comprendre i valorar el nostre patrimoni historicoartístic. Els continguts de la matèria estan estructurats en blocs ordenats cronològicament i simplificats en les característiques fonamentals de cada tendència o període artístic, que es poden estudiar a través d una sèrie d obres mestres a partir de les quals es poden definir les tendències i les característiques esmentades, a fi d'establir les concepcions estètiques de cada estil, el seu context històric, les variants geogràfiques i les diverses valoracions que se n han fet al llarg del temps. Dins la metodologia per a l ensenyament de la història de l art tenim a l'abast multitud de materials i recursos didàctics i cal fer menció especial dels mitjans audiovisuals i dels informàtics o darreres tecnologies, que conformen els materials més innovadors i ens apropen a obres repartides pels principals museus i galeries mundials. 2

Finalment, cal indicar que els continguts establerts en el bloc inicial (Bloc 1) tenen un caràcter transversal i s han de relacionar amb la resta de continguts dels altres blocs. Objectius L ensenyament de la història de l art en l etapa de batxillerat tendrà l'objectiu de desenvolupar en l alumnat les capacitats següents: 1. Conèixer les principals característiques de cada estil artístic i l evolució de l art al llarg de la història. 2. Entendre les obres d art com una creació humana i el testimoni d una època, una societat i una cultura. 3. Comprendre el llenguatge artístic de les diferents arts visuals i saber utilitzar els mètodes d anàlisi per al seu estudi. 4. Saber fer comentaris d obres d art estructurats, documentats i ordenats. Utilitzar la terminologia artística específica amb precisió i rigor. 5. Situar les obres d art en el temps i l'espai corresponent (identificant, classificant i argumentant l estil i l artista) i valorar la seva influència o pervivència en etapes posteriors. 6. Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, contribuir a la seva conservació i denunciar-ne el deteriorament. 7. Adquirir una formació que permeti obtenir un gust personal i una capacitat de gaudi estètic i sentit crític. Aprendre a expressar sentiments i idees pròpies davant la contemplació d obres d art, superant estereotips i prejudicis. 8. Obtenir informació de les diverses fonts per comprendre les manifestacions artístiques i dur a terme activitats de documentació i d indagació en les quals s analitzin i interpretin informacions diverses sobre aspectes de la història de l art. 9. Afavorir el coneixement i la comprensió d èpoques i societats històriques a partir de les seves manifestacions artístiques. 10. Analitzar autors, obres i temes d estils particularment rellevants en la producció artística dins l àmbit de la història de les Illes Balears. 3

11. Prendre consciència de la significació especial que té el patrimoni historicoartístic com a manifestació de la memòria col lectiva i expressió de la identitat pròpia i genuïna del poble de les Illes Balears. Continguts Bloc 1. Continguts comuns - L obra artística com a expressió humana en el temps i l espai. El seu context històric. - Funció social de l art: artistes, mecenes i clients. - El paper de la dona en la creació artística. - El llenguatge plàstic i visual: materials, tècniques i elements formals. - Els mètodes d anàlisi i interpretació de les obres d art. - Els elements de comentari d una obra arquitectònica, escultòrica o pictòrica. - La protecció, la conservació i el respecte del patrimoni artístic: els museus i la restauració. - Ús del vocabulari artístic específic. - Valoració de les manifestacions artístiques pròpies de les Illes Balears. Bloc 2. Els inicis de l'art 1. Les primeres manifestacions artístiques - L art a la prehistòria: la pintura rupestre i l arquitectura megalítica. - L art de l antic Egipte. - L arquitectura i les arts figuratives a Mesopotàmia. 2. L art clàssic - L antiga Grècia. - L arquitectura, l'escultura i la pintura romanes. - L art a la Hispània romana. Bloc 3. L art a l'època medieval 4

1. Les primeres manifestacions d art medieval - L aportació cristiana a l arquitectura i la iconografia. L art paleocristià. - L art bizantí. - L art preromànic. L'art hispanomusulmà. - L art islàmic. 2. El romànic - Característiques de l arquitectura, l'escultura i la pintura. - El camí de sant Jaume. 3. El gòtic, expressió d una cultura urbana - Arquitectura i arts plàstiques. - L art gòtic a les Illes Balears. Bloc 4. L art occidental en el món modern 1. El renaixement - Característiques generals de l arquitectura, l'escultura i la pintura. - El renaixement italià: quattrocento i cinquecento. - El renaixement a la resta d Europa. - L arribada del renaixement a la península Ibèrica. - El cas de les Illes Balears. 2. El barroc - Característiques de l arquitectura i escultura. - La pintura italiana, flamenca i holandesa. - L art civil i religiós del barroc. - El barroc hispànic i el segle d or. - L art barroc a les Balears. 5

3. El segle XVIII i l'inici del XIX - El neoclassicisme. La figura de Goya. - El romanticisme. Bloc 5. L art contemporani 1. L arquitectura contemporània - La Revolució Industrial i els nous materials. L urbanisme del XIX. - El modernisme. El cas de Catalunya i les Illes Balears. - L arquitectura del segle XX: funcionalisme, Bauhaus, organicisme i darreres tendències. - L arquitectura del segle XX a les Balears. 2. L evolució de les arts plàstiques als segles XIX i XX - El realisme. - L impressionisme i el postimpressionisme. - Les avantguardes: fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme i surrealisme. - L expressionisme abstracte, l informalisme, el art pop i l hiperrealisme. - L escultura i la pintura a les Balears entre els segles XIX i XX. 3. Els nous llenguatges de l art. - La fotografia. - El cinema. - El còmic. - El disseny gràfic. - Les noves tecnologies: videocreació, imatges per ordinador... - Art i cultura visual de masses: el consum d art. Criteris d'avaluació 6

1. Analitzar el concepte d art i les seves funcions, així com els canvis desenvolupats al llarg de distints moments històrics i en diverses cultures (tots els blocs). Es pretén que l alumnat comprengui les diferències en el concepte d art, la seva complexitat i les raons dels canvis que s han produït. 2. Saber comentar obres d art tenint-ne en compte els elements formals, materials, l'artista, el tema, el context històric, etc. S'han d'expressar les idees amb rigor i claredat i utilitzar la terminologia específica adequada (tots els blocs). Es vol comprovar que l alumnat és capaç de destacar les principals característiques d una obra d art, situar-la al seu context i redactar un comentari de manera clara i amb el vocabulari correcte. 3. Analitzar obres i determinar l estil o la tendència a la qual pertanyen, destacar les principals característiques d aquest estil o tendència i valorar la diversitat de corrents existents. També saber relacionar les diferents obres amb els seus autors (tots els blocs). A través d aquest criteri es pretén avaluar si l alumnat té les nocions necessàries de cada estil per saber-ne ubicar les diferents obres, així com situar els autors. 4. Saber els principals trets característics de cada estil artístic i situar-lo en el moment històric que pertoca, dins unes coordenades d espai i temps (tots els blocs). Es pretén saber si s ha assolit una visió global de l evolució de l art occidental i si se saben extreure les característiques principals de cada estil. 5. Contrastar i comparar concepcions estètiques i característiques estilístiques per apreciar les permanències i els canvis (tots els blocs). 7

Amb aquest criteri es pretén avaluar la percepció i capacitat per valorar processos de canvi artístic: la diferent concepció dels elements formals, els problemes tècnics, el tractament dels temes, els nous usos i funcions associats a l art, etc. 6. Dur a terme activitats de documentació i indagació a partir de fonts d informació diverses com textos, imatges, plantes, plànols... i utilitzar-les per elaborar els comentaris pertinents (tots els blocs). Es pretén que l alumnat assoleixi un treball de camp que li doni les eines necessàries per fer comentaris o aportat idees al treball a elaborar. 7. Reconèixer les principals obres dels artistes espanyols i de les Illes Balears, i distingir-ne els trets diferenciadors (tots els blocs). Es pretén comprovar que l alumnat entén el protagonisme de diversos autors nacionals i illencs i pot valorar la innovació o genialitat de les seves obres. 8. Observar obres d art de manera presencial a museus, galeries, exposicions, etc., així com els principals monuments i poder formular una opinió fonamentada dels continguts assolits (tots els blocs). Amb aquest criteri es vol que l alumnat pugui visitar directament els monuments i les obres d art que es troben a les Illes Balears i en pugui valorar la importància dins la història de l art. 9. Descriure una ruta historicoartística de les Illes Balears, comentant les obres que s hi poden observar i la importància social i econòmica de la seva explotació (tots els blocs). Es pretén el foment del coneixement del nostre patrimoni artístic i la conscienciació de la seva explotació, així com la importància de la seva conservació. 10. Explicar la presència de l art a la vida quotidiana i en els mitjans de comunicació social (blocs 1 i 5). 8

Es vol comprovar si se sap valorar el paper de l art a l època actual, principalment com a objecte de consum. 11. Realitzar un petit treball de recerca sobre els nous llenguatges de l art (blocs 1 i 5). Es vol comprovar que l alumnat segueix l actualitat del món de l art i és capaç d elaborar un treball amb rigor científic i utilitzant la terminologia específica. 9