i en xifres Cambra de Comerç i Indústria de Lleida Dr. Joan Hortalà i Arau 09 d octubre de 2014
- 2-1. Superfície i població
Superfície - 3-505.968 km² 32.091 km² 12.150 km² 5.910 km² 7.728 km² 6.303 km² Superfície mitjana províncies peninsulars: 10.119 km² El territori català ocupa una superfície de 32.091 quilòmetres quadrats, el que representa un 6,34% de la totalitat de la superfície espanyola. Aquest es distribueix entre quatre províncies que tenen unes superfícies que oscil len entre 5.900 i 12.150 quilòmetres quadrats. Lleida és la única que supera la superfície mitjana de les províncies peninsulars, mentre que les altres tres queden sensiblement per sota.
Habitants i densitat - 4 - Població i densitat.. 7,57 milions (16,02%) Barcelona: 5,5M Densitat: 718 hab./km² Girona 0,8M Densitat: 129 hab./km² 47,26 milions Lleida 0,4M Densitat: 36 hab./km² Densitat població: 93,42 hab./km² Densitat població: 235,92 hab./km² Tarragona 0,8M Densitat: 129 hab./km² La població catalana té un pes del 16,02% sobre el total de la població espanyola, amb una notable concentració a Barcelona que supera el 70% del total. En termes de densitat de població, sobrepassa en més de dos vegades i mitja la densitat espanyola. Per províncies, totes, a excepció de Lleida, superen en densitat la mitjana espanyola, destacant la de Barcelona que és la segona més elevada entre les províncies espanyoles.
Densitat de la població. Regions UE - 5 - A diferència dels països del centre de la UE, la densitat de població a presenta xifres desiguals entre les seves regions. La major concentració de població es troba a Madrid, d acord amb la seva condició de capital. Tot i així, també existeixen altres nuclis de població importants entre les comunitats costeres, destacant Balears,, Valencia i el País Basc amb densitats que dupliquen la mitjana de la UE. A part d aquestes, la resta de comunitats costeres presenten densitats al voltant de la citada mitjana, mentre que les comunitats autònomes del centre de la península es caracteritzen per uns nivells sensiblement inferiors.
Comparativa CCAA - 6 - Defuncions.. Naixements.. NAV 8,47 8,64 NAV Media T T 9,67 10,33 Media Envelliment.. Dependència.. T NAV 102,41 108,34 NAV Media T 50,12 Media 50,88 Comparant els principals indicadors demogràfics amb la resta de comunitats autònomes, s observa que presenta xifres més favorables respecte a la mitjana estatal en: la taxa de defuncions, la taxa de natalitat i la taxa d envelliment. La taxa de dependència, en canvi, és major a la mitjana del conjunt de comunitats autònomes espanyoles.
- 7-2. Producció
Producte Interior Brut - 8 - PIB pm. 198.633 MEUR (18,90%) 1.051.204 MEUR PIB per càpita 22.772 EUR 27.248 EUR PIB per càpita.. PIB per càpita. 2010. Províncies NAV Barcelona Girona Lleida 26.635 EUR 26.745 EUR 26.752 EUR Media Tarragona Mitjana nacional 22.766 EUR 26.470 EUR Al tancament de, el PIB a preus de mercat de ascendeix a 198.633 milions d euros, el que suposa un 18,90% del PIB total d que se situa en els 1,05 bilions d euros. Segons les primeres estimacions de la Comptabilitat Regional de, el PIB català per càpita supera en un 19,6% a l espanyol, convertint-se així en la quarta comunitat autònoma amb majors xifres. Per províncies, les últimes dades disponibles corresponents a 2010 evidencien que el PIB de Barcelona concentra més d un 73% respecte el total català, mentre que el 27% restant es distribueix entre Girona, Lleida i Tarragona. No obstant, per càpita, s evidencia una clara convergència entre la producció de totes les províncies catalanes, les quals superen a la mitjana nacional en tots els casos.
PIB oferta. Participació sectorial - 9-5% 4% Agricultura. Pes sobre total PIB pm. 30% 25% Indústria. Pes sobre total PIB pm. 3% 2% 20% 1% 15% 0% 10% 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 15% 13% Construcció. Pes sobre total PIB pm. 68% 65% Serveis. Pes sobre total PIB pm. 11% 63% 9% 60% 7% 5% 58% 55% 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 La major participació sectorial procedeix del sector serveis i, a més a més, la seva aportació s incrementa progressivament fins a situar-se en màxims el tant a (65,4%) com a (64,2%). Els tres sectors restants redueixen així el seu pes sobre el total de la producció des de 2002. En ambdós territoris, la segona major aportació prové de la indústria, seguida de la construcció i l agricultura. Encara que, comparativament, a el pes de la indústria sempre és major que en el total d, en detriment d uns menors pesos de la construcció i l agricultura.
PIB per càpita. Regions UE - 10 - La comparativa amb el conjunt de regions de la UE mostra diferències relativament significatives respecte al cas espanyol. Les comunitats autònomes de Madrid i del nord-est d (entre les que es troba ) presenten un PIB per càpita el 2010 superior a la mitjana de la UE. En canvi, la resta de comunitats queden per sota de la mitjana.
- 11-3. Ocupació
Activitat laboral - 12 - Taxa activitat 4T (pob. activa / pob. 16a) 61,80% 59,80% Població activa. 4T. 3.697k (16,13%) Taxa activitat. Províncies. Barcelona Girona Lleida Tarragona 61,83% 63,31% 58,57% 62,02% 22.922k persones La població activa a (població de 16 anys o més que treballa o està disponible per treballar) és de 22,9 milions de persones al tancament de, mentre que a ascendeix a 3,7 milions, equivalent a un 16,13% del total estatal. La taxa d activitat catalana és dos punts percentuals superior a l espanyola. Per províncies, la proporció d empleats i desocupats sobre la població en edat de treballar es troba per sobre de la xifra catalana a Barcelona, Girona i Tarragona. En canvi, a Lleida, la taxa d activitat s ubica per sota de la taxa de i també d.
Desocupació - 13 - Taxa atur 4T (pob. desocupada / pob. activa) 23,94% 26,02% Població desocupada. 4T. 885k (14,84%) Taxa atur. Províncies. Barcelona Girona 24,13% 24,22% Lleida 17,81% Tarragona 25,63% 5.965k persones La taxa de desocupació, o taxa d atur, assoleix el 26,02% a en el quart trimestre de. Per la seva part, la catalana queda més de dos punts percentuals per sota, 23,94%. En valor absolut, al tancament de l exercici, el volum de parats a era de 5,96 milions de persones de les que al voltant de 885.000 es registren a (14,84%). Entre les províncies catalanes, la taxa de desocupació de totes elles queda per sota de l espanyola. En canvi, les taxes de Barcelona, Girona i Tarragona sobrepassen la catalana, mentre que la de Lleida és la única inferior.
Comparativa CCAA - 14 - Taxa activitat. 4T. Taxa atur. 4T. NAV 61,8% T NAV T 59,8% ESP 23,9% 26,0% ESP Taxa ocupació. 4T. NAV Taxa ocupació sector privat. 4T 32,79% NAV 47,0% 44,2% ESP T 28,72% ESP Comparant les principals ràtios laborals amb la resta de comunitats autònomes, s observa que presenta una millor posició relativa que la mitjana espanyola en totes elles. En relació a la població activa, és la quarta comunitat amb major percentatge. Si bé, prop d una quarta part d aquesta es trobava desocupada al tancament de, sent les xifres d atur similars a la mitjana espanyola. En relació a l ocupació, tampoc es troba entre les comunitats amb millors registres, en concret, és la setena comunitat amb un major nombre de treballadors ocupats sobre la població en edat de treballar. De totes maneres, tenint en compte únicament els assalariats pel sector privat, passa a presentar la segona major xifra d ocupació d. T
Desocupació. Regions UE - 15 - Les divergències també són notòries en termes de desocupació, sent aquest un dels majors problemes estructurals en totes les comunitats autònomes espanyoles. En efecte, totes presenten el una taxa d atur superior a la mitjana de la UE (11%). No obstant, es destacable que les majors xifres (vermell fosc) es concentren en el sud del país, on la població desocupada supera el 25% de la població activa. Únicament, Grècia presenta una casuística similar d atur, mentre que la resta de països tenen unes taxes sensiblement inferiors, especialment en els països del nord i del centre (verds foscos).
Remuneració i productivitat - 16-34.000 32.000 30.000 28.000 26.000 24.000 22.000 20.000 2000 2001 2002 Remuneració per asalariat 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (Variació anual) Comunitats autònomes. 1,0% NAV 0,5% 0,0% ESP -0,5% -1,0% T -1,5% -2,0% -2,5% 27 29 31 33 35 37 (Valor absolut) Productivitat per empleat Comunitats autònomes. 65.000 60.000 55.000 (Variació anual) 4,0% 3,5% 3,0% ESP NAV 50.000 45.000 40.000 2,5% 2,0% 1,5% T 35.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1,0% 45 50 55 60 65 70 (Valor absolut) La comptabilitat regional permet el càlcul de la remuneració per assalariat i la seva comparació amb la productivitat per empleat. Ambdues variables presenten una clara tendència alcista, si bé la pujada acumulada ha sigut major en la productivitat degut a l estabilització experimentada per la remuneració unitària en els tres últims anys. En particular, aquesta última variable ha pujat al voltant d un 40% en ambdós territoris, mentre que la productivitat, prop d un 51%. Entre les comunitats autònomes, es manté com la cinquena amb una major remuneració per assalariat, després de mantenir-se invariable enfront a. Malgrat això, és la comunitat que presenta un major augment de la productivitat el, situant-se també en cinquena posició en valor absolut.
- 17-4. Preus i despesa famílies
Índex de Preus de Consum - 18 - IPC des. 12 2,90% 3,60% 3,60% 25% 20% 15% 10% 5% 0% -5% G1 G2 G3 G4 Grups IPC G5 G6 G1: Aliments i begudes no alcoh.; G2: Begudes alcoh. i tabac; G3: Vestit i calçat; G4: Vivenda; G5: Parament; G6: Medicina; G7: Transport; G8: Cominicacions; G9: Oci i cultura; G10: Ensenyanza; G11: Hotels, cafès i restaurants; G12: Altres. G7 G8 G9 G10 G11 G12 IPC. Províncies. 3,3% 0,0% 3,2% -0,3% 3,8% 0,3% 3,3% 0,2% Al tancament de, la taxa de variació anual de l IPC a assoleix un 3,60%, set dècimes per sobre de la inflació espanyola. Les principals diferències recauen principalment sobre els grups de béns de consum de medicina i ensenyança. Per províncies, Barcelona experimenta la major pujada de preus entre totes les espanyoles i les de les altres províncies catalanes es situen entre les vuit majors.
Despesa total de les famílies - 19-225 Despesa total famílies (base 100). Preus corrents. 19,0% Pes despesa famílies catalanes en el total espanyol (%) 200 18,5% 175 18,0% 150 17,5% 125 100 17,0% 16,5% 75 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 16,0% 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 160 150 140 Despesa total famílies (base 100). Preus constants. Despesa mitjana per persona.. NAV 130 T 120 110 100 90 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 ESP L evolució de la despesa nominal de les famílies a i experimenta un creixement continuat i de similar magnitud des de 1998 fins el 2008. A partir de 2008, la tendència s interromp per passar a reduir-se moderadament. Les caigudes han estat de major magnitud a, per la qual cosa el percentatge que suposa sobre la despesa del total de les famílies a s ha reduït fins el 17,29%. Així mateix, a preus constants, s observa que la despesa real de les famílies a i a es troba a nivells de 2002 i 2004, respectivament. De totes maneres, en termes per càpita, es troba encara sensiblement per sobre de la mitjana espanyola.