IES GAUDÍ 07-08 CIÈNCIES NATURALESA 1er ESO 8.1. Característiques generals (pàgina 221) 1. Digues quins són els quatre òrgans que normalment presenten els vegetals: 2. Relaciona amb fletxes segons convingui: Arrels Òrgans d enlairament per buscar la llum i de conducció d aigua i nutrients Tiges Òrgans reproductors Fulles Òrgans de fixació i d absorció d aigua i nutrients Flors Òrgans especialitzats a captar l energia de la llum per realitzar la fotosíntesi 8.2. Els òrgans de les plantes: L arrel (pàgines 223 i 224) 3. Completa el següent paràgraf, amb les següents paraules: ramificada, pilífera, arrel, subterrani, minerals, pèls, herba, aigua, arbre, terminal, creixement, còfia, planta, sòl. L és l òrgan de la, generalment, que serveix per fixar-la al i absorbir l i les sals. D arrels n hi ha de molts tipus, i aparentment poc tenen a veure les d un amb les d una, però de fet, tenen unes parts comunes: la zona (amb la o extrem final), una zona de, la zona formada per absorbents i finalment una zona. 4. Digues les dues funcions que realitzen les arrels en les plantes. 5. Classifica les següents arrels en: axonomorfes, napiformes i fasciculades:
IES GAUDÍ 07-08 CIÈNCIES NATURALESA 1er ESO 8.2.Els òrgans de les plantes: La tija (pàgines 224 i 225) 1. Digues les dos funcions que realitzen les tiges en les plantes. 2. Completa el següent paràgraf, amb les següents paraules: ramificacions(2), tiges, subterrànies, herbàcies(2), arbòries, aèries, llenyoses(2), aquàtiques, arbustives. Les acostumen a ser, però també n hi ha d i de. Hi ha tiges, normalment verdes i toves, i, més dures, que acumulen cèl lules mortes. Les tiges poden ser anuals o bianuals, en funció del temps que durin. Les acostumen a durar més temps i poden ser, fins a una alçària de cinc metres i des de la base, o, amb alçàries superiors als cinc metres i al llarg del tronc central. 3. Relaciona amb fletxes segons convingui: Tiges aèries Rizoma, tubercle i bulb Tiges subterrànies Canya i suculenta Estípit Rèptil Enfiladissa 4. Posa els noms on calgui en el següent dibuix: rèptil, rizoma, tiges subterrànies, estípit, suculenta, tija aquàtica, bulb, canya, tubercle, enfiladissa, tiges aèries.
2. ÒRGANS DE LES PLANTES: LES FULLES Les fulles són òrgans aeris que tenen les següents funcions: Realitzar la fotosíntesi, per obtenir sucres. Realitzar la respiració, per obtenir oxigen i eliminar diòxid de carboni. Parts de la fulla (pàgina 225) Limbe: Làmina plana de la fulla. Anvers: Làmina de la fulla cara al sol. Revers: Làmina de la fulla oposada al sol. Pecíol: Punt de la fulla per on s'enganxa a la tija. Nervis: Conductes per on circula la saba. Sol haver-hi un nervi principal i altres secundaris. Tipus de fulles: Veure pàgina 226 EXERCICI: Mirant la pàgina 226, completa el següent quadre: Segons la forma del limbe Segons el tipus de nervis Segons la forma de la vora PALMERA PI HEURA OLM MORERA LLORER OLIVERA Observacions: Escriu el que consideris curiós de les fulles que has observat.
8.2. Els òrgans de les plantes (pàgines 225 i 226) 1. Digues les dos funcions que realitzen les fulles en les plantes. 2. Completa el següent paràgraf amb les següents paraules: limbe(4), nervis, pecíol, saba, fulla(2), anvers, estomes, revers. Per poder fer els intercanvis de gasos, la disposa d'unes obertures anomenades. En general, la està formada per una làmina anomenada, que sol ser plana i ampla. El s'uneix a la tija pel. La cara superior del, és a dir, l'encarada a la llum del sol, és l', i la inferior, el. En el solen haver-hi, que són conductes per on circula la. 3. Relaciona amb fletxes segons convingui: Segons la divisió del limbe Segons la forma del limbe Segons els tipus de nervis Segons la forma de la vora Segons la manera d'inserir-se Entera, serrada, dentada i lobulada Verticil lades, oposades i alternes Unninèrvia, penninèrvia, paral lelinèrvia i palmatinèrvia Cordiforme, trifoliada, sagitada, oval, lanceolada i acicular Simple i composta 4. Posa els noms on calgui en el següent dibuix:
8.3. Les funcions vitals en les plantes (La nutrició, pàgines 227-228) 1. Digues per a quines dos coses serveix la nutrició. 2. Completa el següent paràgraf amb les següents paraules: arrels, química(3), oxigen, llum, elaborada, sucres(4), respirar(2), respiració, fotosíntesi(4), vius(2), interna, pèls, diòxid, minerals, bruta(2). L'aigua i les sals són absorbides pels absorbents de les i són transportades arreu de la planta en un dissolució que coneixem amb el nom de saba. Un cop arriba a les fulles es produeix una reacció química, la, que transforma la saba en saba, que està constituïda per aigua i matèria orgànica (bàsicament ). Per tant, el que s'ha produït en la és matèria orgànica, i aquesta síntesi és possible gràcies a la, al de carboni i a l'aigua. Com a residu de la apareix l'. La planta utilitza els bàsicament per respirar i obtenir energia (també anomenada energia ), de la mateixa manera que ho fan els animals i la majoria d'éssers. L'avantatge de les plantes és que poden fabricar-se els que necessiten per, en canvi, els animals han d'ingerir els a través de la dieta. Les plantes, igual que els animals, han de sempre, tant de nit com de dia, ja que les cèl lules de tots els éssers necessiten constantment energia per funcionar. Es pot considerar que la és una reacció inversa a la. 3. Relaciona amb fletxes segons convingui: Nutrició Funcions vitals de les plantes Saba bruta Saba elaborada Fotosíntesi Respiració Formada per aigua i sals minerals Obtenció de nutrients i energia Obtenció d'energia química, diòxid de carboni i aigua a partir de matèria orgànica (sucres) i oxigen Nutrició, relació i reproducció Formada per aigua, sals minerals i matèria orgànica (sucres) Obtenció de matèria orgànica (sucres) i oxigen a partir d'aigua, sals minerals i llum
8.3. Les funcions vitals en les plantes (La relació i reproducció, pàgines 229-230) 1. Digues què vol dir que les plantes es relacionen. 2. Digues de quines dos maneres es poden reproduir les plantes i quina és la principal. 3. Completa el següent paràgraf amb les següents paraules: aigua, relació, llum, negativament(2), femenins, arrels, gàmetes, esporòfit(3), amunt, individu, fotosíntesi, gametòfit(3), vital, positivament, estímul, medi. Efectivament, les plantes també fan la funció de : reaccionen positivament o davant d'un. Per exemple, les tiges reaccionen a la gravetat i positivament a la llum perquè han de facilitar que es pugui fer la a les fulles, i per això creixen cap. En canvi, les reaccionen a la gravetat i no són atretes per la perquè han de buscar l' que es filtra al sòl. Les plantes presenten durant la seva vida o cicle dues generacions: i. L' genera espores que s'escampen en el i produeixen un altre o generació anomenat. El és l'encarregat de generar els masculins i, que, un cop fecundats, donaran lloc a un nou. 4. Relaciona amb fletxes segons convingui: Relació Estímul positiu Les tiges de la planta, quan s'allunyen del terra Reacció positiva o negativa de la planta davant d'un estímul Estímul negatiu Les tiges de la planta, quan s'acosten a la llum Reproducció asexual Reproducció sexual Esporòfit Gametòfit Reproducció on fan falta dos individus Genera espores que s'escampen en el medi Genera gàmetes masculins i femenins Reproducció a partir d'un únic individu
TIPUS SEGONS ELS ÒRGANS SEGONS LA PRESÈNCIA O NO DE LLAVOR CARACTERÍSTIQUES BRIÒFITS (Molses) NO CORMÒFITS (no presenten òrgans desenvolupats, ni arrels ni tija ni fulles veritables) PTERIDÒFITS (Falgueres) CORMÒFITS (sí presenten òrgans desenvolupats: arrels, tija i fulles veritables) Sense llavor Plantes petites, viuen en llocs humits, a prop de fonts i rius. (Pàgina 231) Els gàmetes masculins es desplacen nedant cap als femenins per fecundar-los, per la qual cosa necessiten aigua en estat líquid. Com a resultat es formen espores que originaran noves molses. Sense llavor Plantes que poden arribar a uns quants metres d'alçada, amb fulles molt dividides, i que viuen en zones humides. (Pàgina 233) Darrera les fulles, a l'època de la reproducció, veiem unes estructures fosques, els sorus, que contenen espores que originaran noves falgueres. Els gàmetes masculins es desplacen nedant cap als femenins per fecundar-los, per la qual cosa necessiten aigua en estat líquid. ESPERMATÒFITS (Plantes amb flors) CORMÒFITS (sí presenten òrgans desenvolupats: arrels tija i fulles veritables) Amb llavor (conjunt format per un embrió d'una planta i les estructures que el protegeixen. Aquest embrió donarà lloc a una planta adulta quan la llavor germini). Es divideixen en dos grans grups: 1. Gimnospermes: tenen llavors no protegides o sense fruit, com en el pi o l'avet, i les flors són sempre unisexuals i poc vistoses o atraients. 2. Angiospermes: tenen llavors protegides dins d'un fruit, com en els arbres fruiters (cirerer, castanyer...), i les flors acostumen a ser hermafrodites i molt vistoses i atraients. Per tal que es formin les llavors, el pol len que fabriquen els estams d'una flor ha d'arribar a l'estigma d'una altra flor (pol linització), mitjançant insectes o el vent. (Pàgina 235) Un cop s'han format les llavors, són disseminades mitjançant el vent, animals o l'aigua que se les enduu. Després, quan les llavors cauen per fi en un lloc adequat, amb aigua i temperatura adients, comencen a germinar. 8.4. DIVERSITAT I CLASSIFICACIÓ DELS VEGETALS (Pàgines 231-237)
8.4. Diversitat i classificació dels vegetals (pàgines 231-237) 1. Digues quins són els tres tipus de vegetals que existeixen. 2. Relaciona segons convingui: Briòfits Pteridòfits Són cormòfits (presenten òrgans desenvolupats) Plantes amb flor Espermatòfits No es reprodueixen mitjançant llavors Molses No són cormòfits (no presenten òrgans desenvolupats) Falgueres Es reprodueixen mitjançant llavors Hi ha de dos tipus: gimnospermes i angiospermes 3. Completa el següent paràgraf amb les següents paraules: flors, reproductora, vasculars, briòfits, conductors(2), cormòfits, llavors, espermatòfits(3), corm(3), pteridòfits, superiors, llavors(2), flor, molses. Els són plantes d'estructura senzilla, sense ni vasos. Les en són un exemple. Els són vegetals (amb vasos ) i. Els són plantes amb, que es reprodueixen a través de. Els s'anomenen també plantes, ja que presenten estructures molt desenvolupades, com les i les. La és l'estructura dels vegetals. 4. Classifica les següents plantes en: espermatòfit angiosperma, espermatòfit gimnosperma, briòfit i pteridòfit:
8.4.3 ELS ESPERMATÒFITS: LA FLOR (pàgina 235) Els espermatòfits són plantes vasculars amb corm, que es reprodueixen a través de llavors i mitjançant flors. La flor és l'estructura reproductora dels vegetals espermatòfits. Parts: Estams: Fulles fèrtils masculines que contenen els grans de pol len o espores masculines. Estan formats per antera i filament. Pistil: Fulla fèrtil femenina, formada per ovari, estil i estigma. A l'ovari hi ha els òvuls que seran fecundats pel pol len. Pètals: Fulles no fèrtils que protegeixen el pistil i els estams. Poden ser grans i de colors vistosos per tal de atraure els insectes. El conjunt de pètals s'anomena corol la. Sèpals: Fulles no fèrtils que protegeixen les altres parts de la flor. El conjunt de sèpals l'anomenem calze. Pol linització d'una flor mitjançant la papallona: Aquesta xucla amb la trompa el nèctar de la flor mentre que els estams, moguts pel batec de els ales de la papallona, deixen anar el pol len, que cau sobre la papallona. Pol linització d'una flor per part d'una abella: Per poder arribar al nectari i xuclar el suc ensucrat, l'abella ha de passar entre els estams i el pistil. Recull el pol len i deixa el que porta d'una altra flor, sobre l'estigma.