ESPORTS DE RAQUETA:EL BÀDMINTON 1-La història del bàdminton. És impossible determinar l origen del bàdminton. Un joc semblant es practicava a la Xina fa més de 2000 anys i se suposa que el joc de la pilota indiana, de procedència inca, té un principi similar a aquest esport. Amb tot, podem afirmar amb exactitud que en el segle XVII existia a alguns llocs d Europa un joc molt semblant a l actual bàdminton i en donen fe moltes taules i nombrosos escrits de l època. Però és el joc de la poona el que probablement dóna origen al bàdminton modern.es tranca d'un joc practicat a l'indiai importat a Anglaterra gaire bé segur pels oficials anglesos. En una reunió d oficials l any 1873, amb un temps plujós, algú va proposar jugar amb raquetes de tennis en una sala del castell emprant com a objecte volador els taps de les ampolles de cava, en els quals van enganxar algunes plomes. El joc que va sorgir d aquell succés va ser batejat amb el nom de Bàdminton. Les primeres regles van ser publicades el 1877 i la primera associació creada, la Bàdminton Association of England, data de 1893. La International Bàdminton Federation ( IBF ) es va crear l any 1934. El bàdminton va ser esport d exhibició als Jocs Olímpics de Seül i esport de competició als Jocs de Barcelona al 1992. 2-Aspectes generals. Sempre que sigui possible, és preferible jugar al bàdminton en un poliesportiu, gimnàs o sala coberta.
Les dimensions del camp són les següents: -La xarxa està situada a 1,55 metres- La raqueta és l estri més important. Ha de ser lleugera. El volant és l objecte que colpegem amb la raqueta. Té unes plomes fixades a una base de suro o goma. Té un pes entre 5-10 grams i en una esmaixada pot arribar a una velocitat de 200 quilòmetres per hora. Per agafar bé la raqueta hem de col locar el mànec amb el cordatge perpendicular a terra. En aquesta posició s agafa la raqueta tancant els dits de manera que el polze quedi entre l índex i els altres dits. És el que s anomena presa bàsica o també de dreta, que ens servirà per a realitzar cops de dreta o pels drives. Per fer la presa de revés cal girar el canell de manera que el dit polze quedi com a punt de recolzament a la part plana del mànec.
Com es juga. APUNTS D EDUCACIÓ FÍSICA- 2n ESO-Alfred Vilaseca. Es pot jugar en diferets modalitats: la modalitat individual, la de dobles la de dobles mixtos. Al principi del partit i quan la puntuació és par (2, 4, 6,...) el jugador serveix des de l àrea dreta i en diagonal. Quan és imparell (1, 3, 5,...) el jugador serveix des de l àrea esquerra també en diagonal. Serveix el jugador que ha guanyat el punt anterior. Als sets posteriors, començarà servint el jugador que ha guanyat l últim set. L objectiu és aconseguir colpejar el volant amb la raqueta i fer-lo passar per damunt la xarxa cap al camp contrari de manera que l adversari sigui incapaç de tornar-lo al nostre. Puntuació: el partit es juga al millor de tres sets. En cas d empat 1 1, és necessari jugar un tercer de desempat. Guanya el set el jugador que primer arribi a 21 punts. Si es produeix un empat a 20, guanyarà el primer que faci dos punts consecutius. Si s arriba a 29 29, el set guanya el primer que arribi a 30. Al final de cada set es canvia de camp. Al tercer set, els jugadors també canvien de camp quan un d ells arriba a 11 punts. 3-Resum de reglament. L àrbitre assenyalarà falta: - si el volant cau fora del camp. - si el volant toca terra. - si el volant toca sostre. - si el volant queda enganxat a la xarxa o a la raqueta d un jugador. - si el volant toca a un jugador. - si, durant el joc, un jugador toca la xarxa amb el cos o la raqueta. - si un jugador envaeix el camp contrari per sobre o sota la xarxa. - si el servei no es realitza correctament. - si en el moment de fer el servei el servidor o el que rep són fora de l àrea que els correspon. - si el volant es colpejat dues vegades de manera consecutiva en el mateix camp.
Altres normes : APUNTS D EDUCACIÓ FÍSICA- 2n ESO-Alfred Vilaseca. - les línies del camp es consideren part del terreny de joc. - després d haver efectuat el servei, el volant pot tocar la xarxa. 4-La tècnica del bàdminton. El servei: en el bàdminton el servei és una acció defensiva, però té una importància fonamental, ja que per poder marcar punts cal estar-ne en possessió del mateix. El servei s efectua en diagonal, mai dues vegades seguides des del mateix costat i el volant ha de caure a la zona assenyalada. Tipus: - servei normal: curt o llarg - servei de revés: curt o llarg Condicions perquè un servei sigui correcte: - en el moment del colpeix, el cap de la raqueta ha d estar per sota de la mà i per sota del maluc. - no es poden moure els peus. - el cop ha de tenir un trajectòria ascendent i el moviment ha de ser continuat. La posició de base: ens permetrà estar preparats per executar qualsevol cop, així com realitzar desplaçaments ràpids cap a qualsevol lloc del camp. Hem de tenir en compte que la situació de base dins el camp és en el centre, més o menys a 1 metre de la línia de servei curt i que després d un moviment hem d intentar tornar-hi. Des d aquesta posició els moviments seran més controlats i ens desplaçarem amb és facilitat.
Els cops bàsics : Clear: cop defensiu. És un cop alt que pretén allunyar l adversari de la xarxa. Cop pla (drive): cop de trajectòria horitzontal i llarga. Deixada: cop per aconseguir que el volant caigui al costat de la xarxa. Esmaixada: cop potent de trajectòria descendent que serveix per guanyar el punt. Drop (deixada alta): cop de trajectòria descendent, just a la xarxa, però fet des del fons de la pista. 5-La tàctica. Atacar és fer davallar el volant en el camp contrari de manera que l adversari es vegi obligat a colpejar-lo per sota la xarxa. Defensar és enviar el volant molt alt i al fons del camp contrari. El nostre objectiu serà enviar el volant al camp contrari amb trajectòria descendent i, si hem de colpejar-lo per sota la cintura, intentarem enviar-lo amb una deixada i sense elevar-lo massa per evitar que l adversari ens ataqui. En casos excepcionals realitzarem un cop al fons de la pista per dificultar l atac al màxim o cercar forats. En el cas de dobles, en què les possibilitats tàctiques són més grans podem observar els següents sistemes :
1.Davant-darrera: un jugador es situa prop de la xarxa i l altre al seu darrera. El jugador de darrera és potent, bon atacant i defensor i el jugador del davant és molt tècnic, ràpid i ha de tenir bon reflexos per tornar els volants amb trajectòries baixes i properes a la xarxa. 2.Paral lel: els dos jugadors se situen en la mateixa línia i cadascun cobreix la meitat del camp. És un sistema defensiu en què els jugadors es col loquen al mig camp. 3. Mixt : és una combinació dels dos anteriors. Es realitza jugant amb el sistema davant-darrera quan s està atacant i el paral lel quan es defensa. Els dos jugadors, en el transcurs del joc, es canvien de posició segons s estigui atacant o defensant. Normalment és el jugador avançat el que marca la posició en el camp col locant-se sempre al costat més allunyat del volant. El jugador del darrera es col locarà sempre a l altre costat.
Utilització dels cops en individuals i en dobles: COP INDIVIDUAL DOBLES Servei llarg i alt. Per sorprendre variar-ho curt i a prop de la xarxa Clear molt utilitzat. Fer-los ofensius i defensius és difícil doncs la pista està ocupada Deixades s alternen amb els globus molt utilitzades. Rematada es fa per assegurar el punt sempre que es pugui Drive Joc de xarxa En general quasi no s utilitza. És bo per tornar una rematada molt utilitzat. Serveix per fer més lent el joc i evitar l atac jugar el volant a l espera del millor moment. Saber esperar és el cop més utilitzat. Ha de ser ràpid i baix s utilitza sovint, però no tant com en individuals atacar sempre. Colpejar amb una mínima preparació