Distribució comercial

Documentos relacionados
LOGÍSTICA D EMMAGATZEMATGE

Capítulo 12 Estrategia t de Logística Minorista. Reconocimiento

Gestió logística i comercial

Anàlisi del Treball conjunt

Comerç i màrqueting. Logística comercial CFGS.0651.C03/0.07. CFGS - Gestió comercial i màrqueting

Metodologia de la intervenció social

Pla d Empresa. Nom de l'emprenedor: Lloc i data de naixement: Adreça: Codi Postal i Municipi: Telèfon de contacte: Tipus de Negoci:

Pla d empresa en l àmbit de l Administració sociosanitària

Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor

Visió de l empresa en la gestió d estocs i dipòsits

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.

PROGRAMA DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI)

Direcció d Empreses. Curs de. Escenaris d entorn de coneixements: Procés per a la formulació d indicadors. Línies generals

MÒDUL PROFESSIONAL 1: ATENCIO AL CLIENT, CONSUMIDOR I USUARI

La norma ISO Sistemes de Gestió de la Documentació Administrativa Facultat de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona

Pla d empresa informàtica

IMPLANTACIÓ I INTEGRACIÓ D UN CRM EN UN HOLDING EMPRESARIAL

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

FLUX DE CAIXA I COST FINANCER A PARTIR DEL

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Treballar amb ERPs en els nous CFS

Com preparar-se per a una entrevista de feina

Criteris avaluació. Part teòrica:

Índex de diapositives

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2014

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

Pla d empresa en educació infantil

Per què un cicle formatiu? C/César Torras, 1-3 / Sabadell Tel / Fax

T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball

Tema 1. Principis bàsics d economia

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs

Aula Mentor és un programa de formació oberta a distància, que depèn del Ministeri d'educació, Cultura i Esports.

Tàrrega, 20 de febrer de 2013 REQUISITS I AUTORITZACIONS PER A LA COMERCIALITZACIÓ DE MEDICAMENTS VETERINARIS

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

Gestió Logística i Comercial

PROCÉS GESTIÓ ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Cost efectiu vs Cost real

RELACIÓ CERTIFICATS DE PROFESSIONALITAT I CICLES FORMATIUS A BLANES

QUÈ ÉS LA RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL?

Operacions administratives de recursos humans

FASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4 S E G M E N T A C I Ó

Portem la nostra oficina al teu restaurant


REPTES PER A LA COMPETITIVITAT DE LA CADENA DE VALOR DEL SECTOR DE FABRICANTS DE BENS D'EQUIP. 30 d Octubre 2014 Casa Convalescència de Vic

Perquè Teoria de Sistemes

PSQ CAT 21 COPSOQ (Versió 1.5) VERSIÓ CURTA

21. Moneda estrangera

Electrotècnia. CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques. Electricitat i electrònica CFGM.IEA.M10/0.10

Higiene del medi hospitalari i neteja del material

Empresa i iniciativa emprenedora

EL PROCÉS DE SELECCIÓ

Í N D E X. Cèdules Alta de sol licitud. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 6

Curs març de 2015

Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú

Gestió de recursos humans

MODIFICACIÓ DELS REQUISITS PER L APLICACIÓ DE REGLES D INVERSIÓ DEL SUBJECTE PASSIU

PROJECTE MICROTIC Solucions TIC energèticament eficients i competitives per a PIMES Comunitat Energia RIS3CAT

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents

Data 16 de juliol de Data aprovació Comitè Executiu 05 de juliol de 2010

Exercici Compte de pèrdues i guanys:

El Repte de la Formació Professional Dual a Les Cooperatives. Juan Comenius Salus Formació Florida Universitària

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

Com puc rendibilitzar la meva inversió? SET

Alimentació i nutrició familiar

L ENTRENAMENT ESPORTIU

Seguretat informàtica

FASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4

U nitat. La funció comercial de l empresa. En aquesta unitat aprendràs a. Identificar l activitat empresarial.

TEMA 4 : Matrius i Determinants

Procés per a la gestió de l orientació professional

Projecte d anàlisi i millora de processos

Infraestructures logístiques a Catalunya: Necessitat de col laboració Pública - Privada

Es recupera l'oficina Municipal d'informació al Consumidor (OMIC)

Implementació d un proveïdor de servei PAPI (PoA) lleuger en Python

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

Logística sanitària en situació d emergències

El directori nupcial de les comarques gironines

Productes i serveis financers i d assegurances

BIOMASSA. Joan Vila President de l AGFMP

Recolzament domiciliari

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Projecte Bicing Elèctric

Utilització d un programa informàtic per a la gestió del manteniment GMAO-IMAN-ACA: present i futur

Bloc 3: Gestió de la Producció

Atenció a l usuari amb discapacitat i diversitat funcional

SIGAC. Guia d ús. Direcció de Serveis de Tecnologies i Sistemes Corporatius

Universitat Oberta de Catalunya. TFC Virtualització de servidors i escriptoris

Gestió Ambiental i de la Qualitat a FGC

Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008

LES FINANCES A L ABAST DE TOTHOM

SIAJ VILAFRANCA DEL PENEDÈS CARRER DE LA FRUITA, VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel

Transcripción:

Capítol 12 Estratègia tè de logística detallista t Mayo De Juan Vigaray. Aquesta obra es publica sota una Llicència Creative Commons Reconeixement No Comercial Compartir Igual 3.0, Spain

ns ative Common Llicència Crea ain blica sota una Igual 3.0, Spa a obra es pub Compartir aray. Aquesta No Comercial o De Juan Viga oneixement Mayo Reco Capítol 12 Estratègia de logística detallista OBJECTIU DEL CAPÍTOL Quan acabes aquest capítol hauràs de ser capaç de: Diferenciar entre logística i transport. Conèixer quines són les funcions que desenvolupa la distribució ib ió física. Portar a terme una planificació logística detallista encertada. 12.1. Introducció i conceptes bàsics 12.2. Disseny del sistema logístic detallista 12.3. Sistemes de resposta eficient al consumidor (ECR) 12.4. Gestió en el punt de venda 12.5. Externalització de la logística

1. Introducció i conceptes bàsics COMPONENTS DEL SISTEMA LOGÍSTIC DE GESTIÓ Inputs de la logística Recursos naturals (terrenys, instal lacions i equipacions) Proveïdors Planificació Accions de direcció Implementació Gestió logística Control Consu midors Resultats de la logística Orientació al màrqueting (avantatge competitiu) Recursos humans Clients Matèries primeres Inventari en procés Articles acabats Utilitat de temps Recursos financers Recursos d'informació Servei al client Previsió de la demanda Comunicacions per a la distribució Control d'inventari Manipulació de materials Processament de comandes Reforç R f de recanvis i serveis Activitats logístiques Selecció de la localització de les plantes i magatzems Compres Embalatges Manipulació d'articles retornats Rescat i eliminació de residus Trànsit i transport Emmagatzematge E t t i conservació i lloc Transport eficient fins al consumidor Drets de propietat

1. Introducció i conceptes bàsics Distribució física Conjunt d operacions perquè el producte recórrega el camí entre el seu punt de producció fins al de consum, per satisfer al màxim la demanda del mercat en els seus vessants: termini, cost, qualitat i oportunitat. Des d un enfocament detallista pot incloure també l atenció al client després d haver efectuat la venda (servei postvenda). Objectiu: aconseguir que els productes/serveis adequats estiguen en les quantitats precises, en el lloc idoni, en el moment oportú i en les condicions desitjades, i tot això amb el mínim cost possible.

1. Introducció i conceptes bàsics Funcions: control d inventaris gestió d estocs empaquetat de productes embalatge processament de comandes maneig de mercaderies compres emmagatzematge reposició tractament t t de mercaderies retornades servei al client serveis de reparació previsió de la demanda distribució i transport picking (enviament constituït per elements seleccionats) selecció de la ubicació geogràfica de fàbriques/magatzems ecologística (recuperació i tractament de deixalles)

2. Diseny del sistema logístic detallista 2.1 Nivells de servei al client 2.2 Gestió de l aprovisionament 2.3 Gestió d inventaris 2.4 Gestió de magatzems 2.5 Gestió del transport

2. Diseny del sistema logístic detallista 2.1 Nivells de servei al client Com afecten les preferències i les necessitats dels consumidors a la gestió de la logística detallista? 2.1.1 Quant servei ha de proporcionar el detallista? La política de servei que es fixe ha de tenir un equilibri entre el servei òptim que demanen els consumidors i la despesa que aquest implica. Relació vendes/servei Relació despeses/servei

2. Disseny del sistema logístic detallista Relació vendes/servei Increment de les vendes Rang de transició Rang de transició Llindar Descens Disminució dels ingressos 0 L'increment del nivell del servei de distribució fins a arribar al millor dels competidors

2. Disseny del sistema logístic detallista Relació despeses/servei Increment en els costos, vendes, beneficis Ingressos pel servei Contribució al benefici Costos logístics Corba de contribució al benefici 0 Millora del servei logístic al client

2. Disseny del sistema logístic detallista 2.2 Gestió d aprovisionament Selecció dels proveïdors i les relacions i negociacions que el detallista t establisca amb ells. Criteris de mercaderies: conveniència, disponibilitat, capacitat d adaptació de distribució: eficàcia dels proveïdors sobre els preus: preu al consumidor i preu al detallista de la promoció: PLV, demostracions, grau de suport del servei oferit: finançament, garantia

2. Disseny del sistema logístic detallista 2.3 Gestió d inventaris Determinar les quantitats de productes que el detallista ha de tenir disponibles ibl en el punt de venda i la periodicitat it t de les comandes. Estocs de naturalesa regular o cíclica de seguretat en trànsit Costos d aprovisionament de manteniment en ruptura d estocs

2. Disseny del sistema logístic detallista 2.4 Gestió de magatzems Magatzem propi o en règim d autoservei 2.4.1 Magatzems automatitzats Procés de millora del cost i qualitat de la gestió i operació del magatzem obtingut a través de la implantació i la integració de tecnologies" Avantatges: estalvi d espai i temps destinat a tasques d emmagatzematge, eliminació de les errades derivades de la gestió manual, control i actualització de la gestió dels inventaris.

2. Disseny del sistema logístic detallista 2.4.2 Cross docking Enviament de la mercaderia directament des de la fàbrica o els proveïdors al lloc de venda, passant per un magatzem on es realitza l operació de creuar el moll.

2. Disseny del sistema logístic detallista 2.4.2 Cross docking Enviament de la mercaderia directament des de la fàbrica o els proveïdors al lloc de venda, passant per un magatzem on es realitza l operació de "creuar el moll", en la qual: - es rep una càrrega en el magatzem del distribuïdor - els palets o caixes s etiqueten - passen per l escàner - es col loquen en un sistema transportador - es lliuren al moll de càrrega adequat - es carreguen en un camió.

2. Disseny del sistema logístic detallista 2.5 Gestió del transport Citeis Criteris Demanda: nivell i dispersió geogràfica Servei al client Característiques del producte Política de preus

3. Sistemes de resposta eficient al consumidor Consisteix en la reposició contínua dels inventaris en tota l extensió del canal. Eliminació de les ineficiències en la cadena logística, optimizant-ne l ús de les noves tecnologies de gestió (EDI, codi de barres o EAN, etc.) i promou els acords entre el fabricant ieldistribuïdor amb l objectiu comú de rendibilitzar al màxim els recursos i oferir la millor resposta possible a les necessitats del consumidor. Estratègies bàsiques de l ECR Reaprovisionament Promocions Assortiment t Llançament de productes eficients!!!

3. Sistemes de resposta eficient al consumidor 3.1 Intercanvi electrònic de dades (EDI) Intercanvi electrònic de documents comercials normalitzats entre ordinadors (ja no s usa paper) Avantatges En administració: eliminació de la paperassa, estalvi de despeses d administració. d i ió En producció: millora de la capacitat de producció. En emmagatzematge: disminució d estocs, comandes ràpides i exactes.

3. Sistemes de resposta eficient al consumidor 3.2 Sistema de codificació EAN El sistema EAN pot identificar d una du manera a única i no ambigua qualsevol punt, procés productiu o producte de la cadena. Codificació Comercial: ports fora de l empresa Industrial: portsdinsdel empresa La codificació es basa en l assignació d un únic codi per a cada producte llançat al mercat A Espanya l associació encarregada de la seua aplicació és AECOC (Associació Espanyola de Codificació Comercial)

3. Sistemes de resposta eficient al consumidor 3.2 Sistema de codificació EAN EAN-13: codi per identificar unitats de producte destinades al punt de venda. EAN-128: codi per identificar productes i les seues agrupacions (caixa, palet) en magatzem.

3. Sistemes de resposta eficient al consumidor Organització nacional dígit de control Codi d empreses Codi EAN-13 d articles

4. Gestió en el punt de venda Algunes eines que permeten una millora en l eficiència de la gestió detallista en el punt de venda: 4.1 Sistemes d escàner

4. Gestió en el punt de venda 4.2 Sistemes TPV Combinació entre una caixa registradora electrònica i un escàner. Permeten l automatització de les tasques de venda, els cobraments i la gestió d estocs en l establiment.

4. Gestió en el punt de venda 4.3 Comandes automàtiques Genera automàticament les ordres de reposició de mercat Genera automàticament les ordres de reposició de mercat quan l inventari baixa d un determinat nivell fixat, per la qual cosa permet eliminar la tasca manual de realització de la comanda i un estalvi de costos.

4. Gestió en el punt de venda 4.4 Gestió per categories CM (Category Management) Gestió de l establiment detallista en base a categories com ara unitats estratègiques de negoci. Categories: grup de productes/serveis que els consumidors perceben com a interelacionats o substituts d una mateixa necessitat. Si s aplica el CM, la varietat, l assortiment, l emmagatzematge, els preus i la introducció de nous productes es duen a terme de la forma més eficient possible, perquè es maximitze la potència de la categoria.

Capítol 12 Estratègia de logística detallista RESUM DEL CAPÍTOL Ara has de ser capaç de: Diferenciar entre logística i transport. Conèixer quines són les funcions que desenvolupa la distribució física. Portar a terme una planificació logística detallista encertada.

De Juan Vigaray, M.D. (2004) Comercialización y retailing: Distribución comercial aplicada, Ed. Pearson Educación-Prentice Hall. [ISBN: 84-205-4372-1] 26