ELS ECOSISTEMES. 5B. Curs 16/17

Documentos relacionados
Tema 5: Els ecosistemes

Fitxes de repàs UNITAT 4

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

Tema 3: Les plantes i els fongs

Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

El relleu peninsular. La Meseta Central

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

TEMA 12 ELS ECOSISTEMES

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

La biosfera està estretament relacionada amb les capes del planeta:

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

El clima mediterrani ocupa tot el llevant peninsular, Ceuta i Melilla i una bona part d'andalusia

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Els sistema solar 1r d ESO Fina Vert

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

La Lluna, el nostre satèl lit

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

Conjunt d!òrgans que realitzen una mateixa funció. Conjunt de cèl lules que realitzen una mateixa funció.

La matèria: els estats físics

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

«CARACTERÍSTIQUES DELS VECTORS»

Què és regne? Així per la seua complexitat i evolució tenim els cinc regnes: Moneres. Protists. Animal. Vegetal. Fongs

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

LA POSIDÒNIA. projecte life

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

L HORA DE LA GRAMÀTICA

Dossier de recuperació

1 Com es representa el territori?

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

LA GIRAFA. Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitjà de l aula d acollida del CEIP MONTSENY de Barcelona

ACTIVITAT 1: Observació de radiacions IR

La comunicació lingüística. El llenguatge com a sistema de signes. Aspecte comunicatiu del llenguatge humà

ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Projecte educatiu. Quadern de l alumne. Cicle Inicial

Introducció als elements químics. Sessió 1

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Charles Darwin ( )

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Aventura por el Bosque

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

Gabinet de Didàctica Jardí Botànic. Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

TEORIA I QÜESTIONARIS

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Annex-1. Jocs. Joc: Atrapar amb pilota. Joc: La muralla o la xarxa

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Viena Patrimoni Mundial

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

Tema 3.- ELS ÉSSERS VIUS

Mitjançant el color se simbolitzen sentiments com l'amor, l'esperança, l'odi, etc.., i es codifiquen senyals indicadors de perill o d'avís perquè

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

El relleu de la Terra

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

Índex de diapositives

EL RELLEU DE CATALUNYA

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA


MANUAL D ÚS DEL GEOSERVEI WPS DE CARRERS I ADRECES POSTALS. 2. Característiques generals del geoservei WPS de carrers i adreces postals

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

FITXA TÈCNICA LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Transcripción:

ELS ECOSISTEMES 5B. Curs 16/17

TIPUS D'ECOSISTEMES

Els boscos de l'ecosistema El bosc es un ecosistema en que la vegetació predominant es arboria. Els arbres proporcionen refugi i aliment a nombrosos animals, entre els quals hi ha un gran nombre d'ocell, mamífers petits com les fagines o els marts i rosegadors com els esquirols.

Desert Els deserts i les estepes En aquests ecosistemes els éssers vius han d' adaptar-se a dures Estepa condicions. La vegetació es escassa amb pocs matolls com la frívola. També es donen llocs de clima sec i relleu pla o ondulat. Hi viuen petits animals com llebres, piocs salvatges, vespres, ratolins i llangardaixos.

PRADERIES DE MUNTANYA Aquet biomassa inclou praderies i matollars de zones de gran altitud, (montanes, subalpines i alpines ) de tot el mon.

ELS ECOSISTEMES MARIN Els ecosistemes marins es caracteritzen per la sanitat i pel moviment continu de les aigües a causa de l'onatatge i els corrents. La sanitat és deguda al fet de l'aigua conté una gran quantitat de sals dissolt es. Platges Les platges estan influïdes per les marees, que són moviments que tan oscil lar el nivell de l'aigua cada dia, i per l'embat de les ones. 2. El ecosistema En un ecosistema els éssers vius en relacions amb el medi en què habiten i amb la resta. d'organismes amb que conviuen.una de les relacions més importants quéestableixen entre els éssers vius és la d'aliment avions Hi ha diferents tipus d'éssers segons l'alimentació.les plantes i algunas fabriquen el seu aliment per això es fabriquen aliment,per aixó es productors. Costes Aquestes zones no són gaire profundes; la llum del sol hi arriba i permet a les algues fer la fotosíntesis. Costes rocoses Aquest ecosistema és lluny de la costa i de les aigües profundes. La llum de el sol només arriba fins a uns 100 metres de profunditat, a partir d'aquí ja no és possible trobar algues petites

ECOSISTEMES D'AIGUA DOLÇA Els ecosistemes d'aigua dolça inclouen rius, llacs, llacunes i estanys. En aquests ecosistemes les aigües no contenen pràcticament sals dissoltes Enllaç

ELS ECOSISTEMES DE LES ILLES BALEARS El territori de les Illes Balears presenta una gran varietat de relleus, per això hi trobam ecosistemes molt diversos, tant de costa com d'interior. Enllaç ECOSISTEMES: L' alzinar La garriga La muntanya Les zones humides Platges i dunes

VOCABULARI

EL ECOSISTEMA Un ecosistema és el conjunt d'essers vius que habiten en un lloc, on es relacionen els uns amb els uns amb els altres, i el medi físic en que viuen.

MEDI FISIC! Es un conjunt dels components naturals, biopics i abiotics del medi ambient.els essers vius tenen necessitats diferents.cada especie té unes caracteristiques i es comporta d' una manera concreta per poder sobreviure.es diu que els éssers vius estan adaptats al medi en què habiten. Està format per les coses que no viuen com l' aigua i influeixen en els éssers vius com els temporals o pluges

ELS HABITATS L'habitat són les condicions ambientals que hi ha al lloc de l'ecosistema on habita una espècie.aquest lloc és el més adequat per cobrir les necessitats vitals d'aquesta espècie.

LA BIOSFERA La Biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que habiten la Terra Per exemple : Cavalls, moixos, cans, persones, vaques...

ESPÈCIE Tots els éssers vius pertanyen a una espècie determinada per exemple, els cavalls formen una espècie igual que les zebres o les roselles. Els membres d'una mateixa espècie es poden reproduir entre si, però no amb el d'una altra espècie.

COMU NITAT En un ecosistema hi ha moltes poblacions diferents. El conjunt de totes les poblacions formen un ecosistema

POBLACIÓ Tots els individus d' una espècie que habiten en un ecosistema formen una població. En un ecosistema hi ha moltes poblacions diferents. El conjunt de totes aquestes poblacions forma una comunitat. Els éssers vius.

Els Éssers vius S' adapten al medi Els éssers vius tenen necesitas diferents. Cada espècie té unes característiques i es comporta d'una manera concreta per poder sobreviure. Transformen Medi Els éssers vius també modifiquen el medi físic. Per exemple, molts d' animals, com els cucs i els talps,excaven galeries al sòl i contribueixen a arietjar-lo i a transformar-lo.

FLORA! En botànica la flora pot ser : totes les plantes d' un lloc o període,i el segon significat es respecte d' un treball botànic, diu les especies per poder identificar-lo.més concretament totes les plantes d'un lloc formes la flora..

LA FAUNA Els éssers vius més abundants de un ecosistema solen ser els animals i les plantes. Els animals formen la fauna

EL MUTUALISME El mutualisme és una relació que se eçtableix entre dos éssers vius en que tots dos obtenen un benefici. Es el cas, per exemple, de les abelles i les flors. Les abelles aconsegueixen el nèctar de les flors per alimentar-se i les plantes aconsegueixen un mitjà de transport perquè el seu pol len arribi fins a les flors.#

EL COMENSALISME! El comenslisme es un tipus de relació en què un ésser viu s'alimenta de les restes de menjar d'un altre ésser viu. Fent aixó,el comensal no causa cap perjudici ni benefici. En ecologia es una especie s' alimenta a partir de l' aliment.

4.Compètencia La competència es dona quan dues espècies tenen les mateixes necessitats. EXEMPLES Dues especies poden menjar els mateixos aliments o refugiar-se als mateixos llocs. És el cas de l'esquirol i el lirons, que competeixen els buits dels arbres. Enllaç ecosistema

LA FOTOSÍNTESI QUE ÈS? Ès el programa per la cual fabriquen les plantes l'aliment i l'oxigen COM FUNCIONA? PEL DIA: Expulsen O2 Agafen CO2 PER LA NIT: Expulsen CO2 Agafen O2 Ès important per què si no no podríem respirar Aquesta planta fa la fotosíntesi

Els éssers vius d'un ecosistema s'alimenta dels uns als altres. DEFINICIÓ Per representar les relacions d'alimentació s'utilitza un esquema anomenat cadena alimentaria. DE QUÈ S'ALIMENTEN? 3. Cadena alimentària Per exemple,el conills s'alimenten d'herbes i les raboses menjen conills. Aquests tres éssers vius formen una cadena alimentaria que es pot representar amb imatges i fletxes; les fletxes van des de l' ésser viu que serveix d'aliment cap al que se'l menja.

LES XARXES ALIMENTARIES Les xarxes alimentàries són una representacio de les diferents cadenes alimentàries que s'estableixen en un ECOSiSTEMA enllaç