UNITAT 3. L APARELL DIGESTIU
La increíble máquina humana parte 5 https://www.youtube.com/watch?v=dsipn8mxins Viaje al interior del cuerpo humano 23 a 28:32 https://www.youtube.com/watch?v=x6uoj- InE7I&list=RDx6uoJ-InE7I#t=2877
Esquema conceptual
Aparells implicats en la nutrició
Què és la nutrició? La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals l organisme incorpora i utilitza nutrients amb la finalitat de mantenir un estat funcional òptim. Implica 4 processos diferents: La digestió La respiració La circulació La excreció
Quins aparells estan implicats en la nutrició? L aparell digestiu És l aparell on es dona el procés de digestió S encarrega de la captació de nutrients sòlids i líquids Transforma els aliments complexos en nutrients senzills que podran assimilar les cèl lules.
Quins aparells estan implicats en la nutrició? L aparell respiratori És l aparell que s encarrega de fer l intercanvi de gasos S encarrega de la obtenció de l oxigen necessari per realitzar la respiració cel lular S encarrega de la eliminació del CO 2 Això ho fa posant en contacte l aire amb la sang. Per tant fa la funció de respiració del nostre cos.
Quins aparells estan implicats en la nutrició? L aparell circulatori Transporta l oxigen i els nutrients dels aliments a les diferents cèl lules del nostre cos. Recull i transporta el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig produïdes pel nostres cos. Fa la funció de circulació
Quins aparells estan implicats en la nutrició? L aparell Excretor La seva missió és eliminar els productes de desfet que procedeixen del metabolisme cel lar (p.ex. Urea) Expulsa aquesta substàncies a través de la orina Realitza la funció excretora.
Anatomia de l aparell digestiu L aparell digestiu està format per: El tub digestiu: 1. Boca 2. Faringe 3. Esòfag 4. Estòmac 5. Intestí prim 6. Intestí gros Les glàndules annexes 1. Glàndules Salivals 2. Pàncrees 3. Fetge
Tub digestiu La Boca És la cavitat d entrada al tub digestiu Conté les estructures següents: Les dents La llengua Glàndules salivals
Tub digestiu: La Boca Les Dents Tallen i trituren els aliments. Hi ha 4 classes de dents: incisives per tallar, canines o ullals per esquinçar, premolars per tallar i triturar, molars per triturar i moldre. Totes les dents consten de 3 parts: corona, coll i arrel. Totes les persones tenim dues denticions: o Dentició de llet: dels 6 mesos fins als 6 anys i consta de 20 peces o Dentició adulta o definitiva: a partir dels 6 anys i consta de 32 peces
Tub digestiu: La Boca Les dents
Tub digestiu: La Boca La Llengua És un òrgan musculós que participa en les següents funcions: Barreja Deglució Percepció dels sabors
Tub digestiu: La faringe És un conducte musculós revestit d epiteli Té una longitud de 14-15 cm És una estructura comuna de l aparell digestiu i l aparell respiratori. L epiglotis és un replegament musculós que impedeix que l aliment entri a les vies respiratòries.
Tub digestiu: Esòfag Tub musculós que uneix la faringe amb l estòmag. Té una longitud d uns 25 cm. Transporta el bolo alimentàri des de la faringe a l estómac El moviment de les seves parets que fa que l aliment avanci cap a l estòmag, mitjançant contraccions i dilatacions s anomena moviments peristàltics.
Tub digestiu: Estòmac Eixamplament del tub digestiu L entrada a l estómac s anomena càrdies i la sortida pílor. Es dona una part de la digestió L estómac fa uns moviments que barregen els sucs gàstrics amb l aliment i faciliten l acció digestiva.
Tub digestiu: Intestí Prim Tub d uns 6 metres de longitud. Les parets internes formen plecs anomenats vellositats intestinals. Es divideix en tres regions: 1.El duodè 2.El jejú 3.L ili Al duodè arriben les substàncies produïdes pel fetge i el pàncrees
Tub digestiu: Intestí prim
Tub digestiu: Intestí Gros Tub d uns 1,5 metres de longitud. Envolta l intestí prim. A les seves parets s absorbeixen l aigua i les sals minerals. S hi forma la femta amb les substàncies no digerides. Es divideix en tres regions: 1.El cec 2.El còlon 3.El recte Al cec hi surt l apèndix vermiforme El recte s obre a l exterior mitjançant l anus.
Les glàndules annexes Secreten diferents substàncies necessàries per descompondre els aliments. Aquestes substàncies contenen enzims digestius. Els enzims transformen les macromolècules orgàniques en els seus substituents. Les glàndules annexes són: - Les glàndules salivals - El pàncrees - El fetge
Les glàndules annexes Les glàndules salivals Les glàndules salivals són: Sublinguals (sota la llengua) Submaxil lars (cara interna de la mandíbula) Paròtides (sota les orelles) Secreten la saliva (formada per aigua, proteïnes, glucoproteïnes i electròlits entre altres coses)
Les glàndules annexes El pàncrees Glàndula allargada d uns 20 cm de longitud. Pesa entre 50 g i 150 g Es troba situat darrera l estómac Aboquen suc pancreàtic al duodè
Les glàndules annexes El fetge Glàndula annexa més gran del tub digestiu. Produeix la bilis que s acumula a la vesícula biliar abans de ser al duodè un cop ingerit l aliment. Elimina les substàncies tòxiques (alcohol) Reserva de Vitamina A i D, Fe, glucògen, proteïnes plasmàtiques.
Quin òrgan és cada un?
Les funcions digestives Funcions digestives Transformen els aliments en nutrients Transportats fins a les cèl lules on seran utilitzats
L aparell digestiu és l encarregat de desenvolupar les funcions digestives Les principals funcions digestives són: La ingestió La digestió Mecànica Química L absorció La defecació
La ingestió i la digestió Els aliments entren al tub digestiu per la boca. Compren els processos següents: Masticació: acció mecànica de trituració dels aliments per les dents Insalivació: acció química on els aliments es mesclen amb la saliva La llengua facilita aquests dos processos. Deglució: del bol alimentari a través de la faringe i l esòfag (moviments peristàltics)
La ingestió i la digestió El bol alimentari entra a l estómac pel càrdias A l estómac es produeix la digestió gàstrica que compren dues accions: Acció química: produïda pels sucs gàstrics que generen les parets de l estómac (àcid clorhídric i pepsina digestió de les proteïnes). Acció mecànica: moviments peristàltics de les parets de l estómac El quim: massa semilíquida espesa i molt àcida que surt de l estómac a través del pílor i entra en l intestí prim.
La ingestió i la digestió El quim arriba al duodé on es mescla amb: La bilis: produïda al fetge i que ajuda a digerir els greixos Suc intestinal: produït a les parets de l intestí Suc pancreàtic: produït al pàncrees Els sucs completen la digestió gràcies als enzims anomenats lipases El resultat final és el quil: massa blanquinosa que conté aigua, substàncies nutritives resultat de la digestió i productes no digerits
L absorció És el pas dels nutrients, obtinguts de la digestió, a través de les parets del tub digestiu a la sang Té lloc a l intestí prim i a l intestí gros absorció intestinal A l intestí prim: Absorció al jejú i a l ili Plecs intestinals que presenten vellositats intestinals i afavoreixen l absorció També microvellositats A l intestí gros: Absorció de l aigua i les sals minerals
La defecació A l intestí gros: Es forma la femta (residus de la digestió sense aigua ni sals minerals i compactats) Hi ha bacteris simbiòtics: fermenten i descomponen algunes restes alimentàries no digerides. Sintetitzen algunes vitamines (B12, K...) Producció dels gasos intestinals La femta s acumula al recte i s elimina a través de l anus per mitjà de la defecació
La ingestió i la digestió
La ingestió i la digestió
La ingestió i la digestió
La ingestió i la digestió
Absorció