TRENCAMENT DE MENISC, TRACTAMENT

Documentos relacionados
L ENTRENAMENT ESPORTIU

No t hi resignis, la incontinència té solució. El primer pas: parlar-ne. Dexeus GINECOLOGIA TEST D INCONTINÈNCIA URINÀRIA

S hereta el càncer de mama?

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

Ordinador 3... un cop d ull per dins!

LESIONS DE GENOLL. Dra. Silvia Treviño BQ

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Pots reservar cita, I després regalar. l experiència a algú altre. O bé, si no pots donar sang, regalar

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

EL QUINZET GLOBAL EDUCACIÓ PRIMÀRIA VERSIÓ

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

gasolina amb la UE-15 Març 2014

ACTIVITATS AMB CALCULADORA

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

CREA LES TEVES ACTIVITATS

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA?

MÚLTIPLES I DIVISORS

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

ACTIVITATS D APRENENTATGE

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Requisits per al bon funcionament de la tecnologia d accessibilitat integral per als navegadors Internet Explorer, Google Chrome i Mozilla Firefox

Rosetta Stone Advantage: Guia d usuari

Versió catalana de MSQOL-54v2 1995, University of California, Los Angeles, adaptada per M. Aymerich i cols 2006.

GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

Al meu pare, per ser la primera persona a mostrar-me l art. A la meva mare, per ser la meva primera font d inspiració.

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Hàbits de Consum de la gent gran

Senior. Llibreta de:

DOSSIER D ESTIU TECNOLOGIES 3r ESO

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

No ensopeguis. Campanya per a la prevenció de caigudes de la gent gran

LA PROFECIA DE LES GRANOTES

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA

La Lluna, el nostre satèl lit

Com funcionen les bicicletes?

TEORIA I QÜESTIONARIS

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

LA CAPUTXETA VERMELLA

GUIA PRÀCTICA DE TELEFORMACIÓ

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Polinomis i fraccions algèbriques

Hàbits de Consum de la gent gran

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

Perquè Teoria de Sistemes

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

L ARTRITIS REUMATOIDE

Dossier de recuperació. Informàtica de programació 4t ESO. Setembre 2018 Departament de Tecnologia

Solucions individuals per al canvi climàtic

COORDINACIÓ AP-RHB. Servei de Medicina Física i Rehabilitació

Introducció als nombres enters

Teresa Gregori Ricardo Alcántara

Ordinador Continuem amb l ordinador i el ratolí però amb art!

Fa molts i molts anys, els dracs van existir. Eren bèsties ferotges, amb una pell molt dura i resistent, plena d escates per protegir-se dels seus

EXERCICI 6 PICASA PICASA.

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL

LA CIÈNCIA I LA SALUD

2 desembre 2015 Límits i número exercicis. 2.1 Límits i número

Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.

40. 1ª SETMANA D'ENTRENAMENT

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna.

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

avaluació educació primària curs competència matemàtica

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous.

Document complementari sobre les diferents maneres de visualitzar les fotos esfèriques.

INSTRUCCIONS D ÚS DEL SERVIDOR D APLICACIONS

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

Tema 5: El sistema solar i l univers

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

Introducció a l energia

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014

Tema 2: Els éssers vius

El gran joc de la vida saludable

Com preparar-se per a una entrevista de feina

EL RACÓ EMOCIONAL NO TINC GANES DE JUGAR

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Incidències durant el procés de pre-registre del visat-e Error 1:

Transcripción:

TRENCAMENT DE MENISC, TRACTAMENT Per entendre millor la lesió del menisc, és important que sàpigues que és un menisc, quina és la seva funció i on es troben els meniscs. Per començar, els meniscs són dues estructures en forma de C que estan a la part superior de la tíbia. Concretament a la zona en la que la tíbia s articula amb el fèmur per donar lloc a l articulació del genoll. El menisc està format per un teixit especial anomenat fibrocartílag amb unes propietats mecàniques mols semblants a las de la goma. Aquest teixit permet absorbir l impacte que es produeix entre la tíbia i el fèmur amb les activitats diàries com caminar, pujar o baixar escales, aixecar-se d una cadira, córrer o saltar. Per tant, els menisc contribueixen a donar estabilitat i un bon funcionament al teu genoll. Per tant, si es danyen poden provocar símptomes com dolor, bloquejos del genoll o sensació d inestabilitat. Cóm es trenquen els meniscos? Hi ha dos formes de lesionar-se el menisc: TRAUMÀTICA: Si reps un impacte al genoll mentre estàs recolzant el pes sobre la cama o si fas un gir molt brusc, el fèmur pot aixafar el menisc al girar sobre la tíbia. És el que passa habitualment en esports com el futbol o l esqui en els que portes el genoll al límit. DEGENERATIVA:

Al llarg dels anys els meniscs suporten grans càrregues, el que porta a que perdin progressivament el seu contingut en aigua i col lagen. Això repercuteix en les seves propietats mecàniques i en la seva estructura. Primer es produeix un deteriorament progressiu que pot portar el menisc a acabar esquinçant-se per desgast. La presència de quists en el menisc també poden provocar un trencament precoç del mateix per la zona del quist que és on està mes debilitat. Símptomes de trencament de menisc El teu traumatòleg et preguntarà com va començar el dolor i amb quins moviments et fa més mal. Desprès et realitzarà unes maniobres en les que es forcen els meniscos per detectar si hi ha alguna lesió en ells. Si tens el menisc trencat el dolor del teu genoll empitjorarà: Quan caminis. Quan baixis o pugis escales. A l aixecar-te d una cadira. Altres símptomes que també pots tenir si ho tens lesionat són: Notar espetecs: que el teu genoll cruixi al moure l. Què notis que s enganxa o es bloqueja: això passa quan un fragment de menisc trencat s interposa entre tíbia i fèmur de forma antinatural, com si es fiques una pedra en un engranatge. Sentir sensació d inestabilitat: es a dir, que quan recolzis el teu genoll notis que balla i no es capaç de subjectar bé el teu pes. En la majoria dels casos, amb els símptomes que li assenyalis al metge i amb una bona exploració, el teu traumatòleg ja sospitarà que pots tenir una lesió de menisc. Malgrat això, convé que ho confirmi fen-te una ressonància magnètica. Pots tenir-lo danyat i no et faci mal el genoll. Això passa: Quan s ha passat la fase d inflamació. Si no tens cap fragment de menisc desprès.

Si tens una bona musculatura tant en el teu genoll com en la cuixa pot ajudar a la estabilitat del teu genoll i contribuir a que tinguis menys dolor malgrat tinguis trencat el menisc, Però sempre dependrà del grau de lesió que tinguis. Quin és el tractament d un trencament de menisc? El tractament dependrà de la evolució dels teus símptomes o del nivell d activitat que li vulguis donar al teu genoll per raons professionals o esportives. Si ha passat poc temps des que et vas donar un cop al genoll, vol dir que encara et trobes en la fase aguda. FASE AGUDA: El més recomanable es que facis un tractament conservador amb repòs, immobilització amb un embenat i analgèsics durant al menys tres o quatre setmanes. A partir d aquí, anar augmentant progressivament l activitat d aquest genoll, amb la supervisió d un traumatòleg en consultes successives. Mentre tant, pots anar fen-te proves diagnòstiques necessàries. Convé recordar que després d un cop al genoll pots tenir varies lesions a més a més d un trencament de menisc: trencament de lligament creuat anterior i lligaments col laterals ( el que s anomena triada) o fins i tot trencament de tíbia i fèmur. En una ressonància magnètica es pot detectar si tens algunes d aquestes lesions.

Però si encara et continua fent mal el genoll passats ja els tres mesos, es parla ja de que s està en una fase crònica. FASE CRÒNICA: S ha de prendre la decisió entre continuar amb el tractament conservador amb analgèsics, rehabilitació i reincorporació progressiva a les activitats diàries o optar per una intervenció quirúrgica. La elecció dependrà de la evolució dels teus símptomes: potser que facis les teves activitats diàries sense problema amb un menisc trencat, o en canvi veure t impedit pel dolor fins i tot per donar una passejada curta. El traumatòleg serà que haurà d assessorar-te sobre la millor decisió d operar-se el menisc o no. Cóm és la operació de menisc? Actualment qualsevol operació de menisc es realitza quasi exclusivament per artroscòpia. Una artroscòpia de genoll és una tècnica en la qual s introdueix una càmera per una petita incisió en la part anterior del genoll, mentre que per altre incisió similar s introdueix l instrumental necessari. Aquesta és una tècnica tant diagnòstica com a terapèutica, perquè permet examinar tot el genoll i actuar sobre la zona que estigui danyada. Existeixen varies opcions per realitzar una artroscòpia de menisc: MENISTECTOMIA PARCIAL: Amb aquesta tècnica s extirpa únicament la part del menisc que estigui danyada. El més freqüent és que sigui la part posterior (anomenada banya posterior). SUTURA MENISCAL: En aquesta operació, es sutura el menisc per que es pugui conservar íntegrament.

Per poder suturar-lo, el trencament té que haver-se produït en la zona més externa del menisc, que es la que té millor reg sanguini i, per tant, major capacitat de cicatrització. El trencament ha de ser relativament recent perquè la sutura sigui efectiva. EMPELT DE DONANT: En ocasions s utilitza el menisc d un donant mort per reparar un menisc seriosament danyat. Això es fa si hi ha molt desgast al genoll, per exemple si es el d un professional del futbol. Període de recuperació: Durant el postoperatori i per recuperar-se aviat de la operació de menisc és recomanable: La primera setmana començar a caminar amb l ajuda d unes muletes. Anar-les abandonant progressivament. El fet que necessitis fer teràpies de rehabilitació ho determinarà: la gravetat de la lesió de menisc; la evolució del postoperatori; i el criteri del traumatòleg.