LÍNIA D ACCIÓ 8: REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS DE DIÒXID DE CARBONI

Documentos relacionados
PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

Pla per a la Inclusió Social

agrícola Maig de 2009

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

Campanyes d estalvi d aigua en l àmbit municipal. Experiències a Torredembarra

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

NOM DE LA BONA PRÀCTICA: BIBILOTECA PER A TOTS ELS PÚBLICS: VISITES PER A COLLECTIUS ESPECIALS

PESCA TURISME COM A COMPLEMENT DE LA PESCA PROFESSIONAL

SECE. Empresa de Serveis Energètics MARTORELLES. El primer cas real d ESE a l Enllumenat Públic de Catalunya. Fòrum energia Ecoviure 5 d octubre 2012

Serveis Centrals i de suport de l'àrea Metropolitana de Barcelona (oficines de la seu corporativa de la Zona Franca)

Estatuts de l Agència d Avaluació i Prospectiva de l Educació Novembre 2010

Parc central d'urbaser a Barcelona

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESTUDI I RESOLUCIÓ DE LES EQUACIONS DE MASSA, QUANTITAT DE MOVIMENT I ENERGIA SOTMESES A UN CAMP MAGNÈTIC. IDENTIFICACIÓ DE POSSIBLES APLICACIONS

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

Procés per a la gestió de l orientació professional

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

Pla de desenvolupament del litoral i de les comarques catalanes amb aigües continentals i/o fluvials. Barcelona, agost de 2014

Balanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat

Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú

Situació de l energia solar tèrmica

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

EFICIENCIA I GESTIÓ ESPORTIVA

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DEL CATÀLEG DE SERVEIS 2014

TRANSPORTS BUTLLETÍ DE. Observatori de Costos del Transport de Mercaderies per Carretera. a Catalunya SUMARI OBSERVACIÓ

Sistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016

2. Objectius Ambiental: Social Econòmic:

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

MEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on.

Programació d una acció formativa

Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges

Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar

Aula virtual. Treball

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ

Turisme de Barcelona: Una empresa que avança en la sostenibilitat

SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes

Procediment d auditoria interna de Qualitat

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Setembre qbid Mòdul d empresa Pràctica suport Tutor Empresa

Programa d impuls a la generació d energia solar a Barcelona. L increment de la generació energètica renovable i local

Jornada de Cloenda Cercles de Comparació Intermunicipal

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

Evolució del preu del transport públic en relació als increments de l IPC i el salarial. Responsabilitat d estudis Àrea tècnica del Barcelonès

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

ESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA

ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA URGELL

Compri reciclat. Compres Públiques Ambientalment Correctes

PROJECTE PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRES DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 3er.

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

Aula Mentor és un programa de formació oberta a distància, que depèn del Ministeri d'educació, Cultura i Esports.

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

Logística sanitària en situació d emergències

Resultats dels Pressupostos Participatius de La Bisbal d Empordà 2018

Ajuntament de Pollença C/ Calvari, Pollença

PLA DE PREVENCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES DE MANLLEU: PROGRAMA OCI SALUDABLE

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya XVAC

Rodalies de Catalunya implanta un nou servei semidirecte entre Barcelona i Puigcerdà a partir del proper 6 de setembre

Avaluació de tractaments innovadors i/o de tractaments consolidats optimitzats

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

Seguiment de la Contractació Pública: Avaluació de l accés de les PIME

PLA D ACCIÓ B+S FEMAREC, S.C.C.L.

Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària.

EL TURISME PESQUER COM A COMPLEMENT DE LA PESCA PROFESSIONAL A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Projecte SMART SPP L experiència de l Ajuntament de Barcelona: adquisició de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i màquines de vending

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

Clúster d Eficiència Energètica del Baix Llobregat

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ

PLA DE DESPLAÇAMENTS DE LA GENERALITAT A GIRONA

Dossier Programa Persones Cuidadores

Informe del registre d'activitats de tractament

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

DESENVOLUPEM HÀBITS SALUDABLES A L ESCOLA. Programa experimental

Direcció General d Indústria i Energia

Informe de seguiment del Pla d'acció d'energia Sostenible. Terrassa

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

PLA D ACCIÓ B+S. Associació de Comerciants Xavier Nogués

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

MÈRITS DE LA BORSA D INTERINS 2017

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

Estratègies metodològiques a la Formació Professional

Transcripción:

PROPOSTA D ORDENACIÓ I GESTIÓ. ÀMBIT MARÍ: Línia d acció 8: Reducció de les emissions de diòxid de carboni 209 10.2.3 LÍNIA D ACCIÓ 8: REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS DE DIÒXID DE CARBONI Actuacions: 8.1 Aplicació d una acció demostrativa en el marc del Pla d eficiència i estalvi energètic en el sector pesquer 8.2 Aprofitament de les energies renovables i millora de l eficiència energètica a les instal lacions portuàries

210 PROPOSTA D ORDENACIÓ I GESTIÓ. ÀMBIT MARÍ: Línia d acció 8: Reducció de les emissions de diòxid de carboni ACTUACIÓ 8.1 APLICACIÓ D UNA ACCIÓ DEMOSTRATIVA EN EL MARC DEL PLA D EFICIÈNCIA I ESTALVI ENERGÈTIC EN EL SECTOR PESQUER Localització Davant de l actual situació de preocupació pel Canvi Global, és imprescindible dur a terme iniciatives encaminades cap a la reducció d emissions. Des de la Oficina Catalana de Canvi Climàtic de la Direcció General de Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat del DMAH i des de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del DAAAR s aposta per a la realització d una experiència demostrativa de reducció d emissions i estalvi d energia en embarcacions pesqueres del Port de Vilanova i la Geltrú. Per a la realització d aquesta prova es seleccionaria un conjunt d embarcacions d encerclament i d arrossegament, tipologia d embarcació amb un major consum de combustibles fòssils, i se ls instal laria un aparell que permet la reducció d aquest consum. L any 2006 les embarcacions d arrossegament representaven el 26% del total d embarcacions, mentre que representen el 56% de la potencia instal lada a Catalunya (amb una potència mitja declarada de 290 CV, molt probablement subestimada). Per la seva banda, l encerclament és l art utilitzat pel 8% d embarcacions de Catalunya, mentre que suposa el 17% de la potencia instal lada (amb una potència mitja declarada de 273 CV) sense comptar els tonyinaires, amb una potència declarada per embarcació molt superior (1.376 CV) però dels quals només n hi ha 6 embarcacions a Catalunya. Actualment, el consum de combustible és el cost d explotació més elevat, representant fins a un 40% del preu final del producte. Amb l actuació aquí prevista s espera una reducció del 10% en el consum de combustible en aquelles embarcacions participants a l experiència. En segon lloc, i com a activitat complementària a l experiència pilot, es realitzarien sessions formatives sobre l estalvi i l eficiència energètica en vaixells de pesca organitzades per l Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya i en el qual podria participar l Escola del Mar de Sitges. En aquestes activitats formatives s inclourien com a exemple els resultats obtinguts durant la realització de la prova pilot. L experiència es realitzaria en col laboració amb embarcacions d arts majors de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú. Superfície No aplica. Descripció dels valors apreciables Valor ambiental: la instal lació d aparells per a la disminució en el consum de combustible contribuirà a la reducció d emissions causants del canvi global Impactes Augment de les emissions contaminants a l atmosfera Objectius generals Promoure l estalvi energètic en el desenvolupament de les activitats del sector pesquer Actualment existeix una experiència semblant a Galícia anomenada Peixe Verde (http://www.peixeverde.org).

PROPOSTA D ORDENACIÓ I GESTIÓ. ÀMBIT MARÍ: Línia d acció 8: Reducció de les emissions de diòxid de carboni 211 Objectius específics Reduir les emissions de diòxid de carboni en el desenvolupament de l activitat pesquera Informar i assessorar els armadors sobre l estalvi i la millora energètica Reduir els costos energètics associats al producte final Actuacions 1. Signatura de l acord de col laboració entre els diferents agents implicats 2. Realització de l experiència pilot: a) Seguiment inicial: període inicial d una setmana per a la mesura i control del consum de combustible i de les emissions b) Instal lació del polaritzador en els motors, així com un sistema de control del consum de combustible en aquells que no en disposin c) Seguiment final: període de 15 dies a 1 mes per a la mesura i control del consum de combustible i de les emissions 3. Elaboració d un informe de l experiència pilot on s exposin els resultats obtinguts i s extreguin conclusions sobre l aplicabilitat de l experiència a la flota catalana 4. Realització d activitats formatives complementàries a la realització de la prova pilot 5. Selecció d unes variables que serveixin com a indicadors que permetin millorar l estalvi i la eficiència energètica en el vaixells Consideracions post-actuació Un cop hagi finalitzat la prova pilot, cal elaborar un informe de l experiència que exposi els resultats obtinguts i la seva aplicabilitat a la flota catalana. Els resultats d aquest informe s han de presentar als agents que correspongui per tal d ampliar l actuació a d altres confraries, així com també a les embarcacions de la confraria de Vilanova i la Geltrú que no hagin participat a la prova pilot i les de la confraria de Sitges. En segon lloc, cal realitzar sessions formatives sobre l estalvi i l eficiència energètica en vaixells de pesca organitzades per l Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya i en el qual podria participar l Escola del Mar de Sitges. En aquestes activitats formatives s inclourien, com a exemple, els resultats obtinguts durant la realització de la prova pilot, així com es difondrien altres bones pràctiques útils per a la reducció del consum. Organismes implicats Direcció General de Pesca i Afers Marítims i Oficina Catalana del Canvi Climàtic: impulsors de la iniciativa Col legi Oficial d Enginyers Navals i Oceànics: recolzament tècnic i realització dels treballs l Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya (ECPNC) i Escola del Mar de Sitges: formació i sensibilització Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú Pressupost Nivell de prioritat Es considera que la prioritat de realització de l actuació és alta, justificada pel fet de ser una actuació pràctica, senzilla, de resultats immediats i d elevat interès pel sector pesquer. El cost aproximat de l actuació no està definit, ja que sorgirà de la proposta de treball del Col legi Oficial d Enginyers Navals i Oceànics i de l empresa dissenyadora de l aparell.

212 PROPOSTA D ORDENACIÓ I GESTIÓ. ÀMBIT MARÍ: Línia d acció 8: Reducció de les emissions de diòxid de carboni ACTUACIÓ 8.2 APROFITAMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES I MILLORA DE L EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A LES INSTAL LACIONS PORTUÀRIES Els ports, pel fet de ser superfícies àmpliament exposades, tenen un elevat potencial per a l aprofitament d energies com la eòlica i la solar. Així s ha demostrat amb l interès d altres ports de Catalunya i l Estat en el desenvolupament d aquestes instal lacions (Bilbao o Mutriku) o bé realitzant estudis de viabilitat per a implantar-les. Així, l any 2000 es va realitzar un acord de col laboració entre Ports de la Generalitat de Catalunya i l Institut Català de l Energia per a la millora de l eficiència energètica, la racionalització de l ús de l energia i la promoció de l'ús d'energies renovables als ports de Palamós, Vilanova i la Geltrú, i Sant Carles de la Ràpita. Altres ports com el de Gijón i el de Barcelona també disposen d estudis d aprofitament de les energies renovables. Dins dels l estudi d eficiència dels ports, s ha d incloure una diagnosis i propostes concretes per a aquests aspectes: Generació d energies renovables Superfície La superfície ocupada pels diferents ports de les costes del Garraf. Descripció dels valors apreciables Valor ambiental: la instal lació d aparells per a l aprofitament d energies renovables contribuirà a la reducció d emissions causants del canvi global Valor educacional: la ubicació d aquests aparells per a la generació d energia renovable en indrets públics augmenta la sensibilització del ciutadà i promou l exemple Impactes Augment de les emissions contaminants a l atmosfera Eficiència en la utilització de combustibles Viabilitat de subministrament de biodièsel pels vehicles i embarcacions Bones pràctiques (apagar els aparells informàtics, la calefacció, etc.) Pel que fa a la generació d energies renovables, cal un estudi específic de viabilitat d aprofitament de l enèrgia eòlica i solar, que inclogui l estudi de la radiació solar incident i del règim de vents (instal lació d anemòmetres) i un estudi de la superfície útil utilitzable (eòlica i solar). Altres possibilitats, com l energia mareomotriu, tenen d entrada menys potencial al mar mediterrani. Objectius generals Promoure l estalvi energètic en el desenvolupament de les activitats portuàries Objectius específics Localització Incrementar el proveïment d energia provinent de fonts renovables Ports de les costes del Garraf.

PROPOSTA D ORDENACIÓ I GESTIÓ. ÀMBIT MARÍ: Línia d acció 8: Reducció de les emissions de diòxid de carboni 213 Actuacions Pressupost La realització d iniciatives encaminades a l avaluació de la potencialitat d utilització d aquestes fonts d energia, com ara la instal lació d un anemòmetre, poden ser dutes a terme en períodes de temps relativament curts (1 any). Cost aproximat de l actuació: 21.000 euros. Nivell de prioritat Es considera que la prioritat de realització de l actuació a aplicar mitja, degut a que la gestió dels ports correspon a ens públics i agents privats molt diversos, pel que la realització d aquesta actuació pot comportar força temps. Consideracions post-actuació Els resultats obtinguts a l avaluació de la viabilitat de la utilització d energia solar són aplicables a futures instal lacions solars destinades a les platges o als passejos marítims de cara a la il luminació nocturna i funcionament d infraestructures en general. L aplicació final de l energia solar en aquests aspectes significaria l aprofitament de sinèrgies amb l actuació 6.1 en el sentit del que s apuntava anteriorment d avançar cap a una gestió de les platges en base a criteris de sostenibilitat mitjançant l aplicació d un Sistema de Gestió Ambiental. Organismes implicats Oficina Catalana del Canvi Climàtic Institut Català de l Energia Agència Local de l Energia de Vilanova i la Geltrú Direcció General de Ports i Transports

214 PROPOSTA D ORDENACIÓ I GESTIÓ. ÀMBIT MARÍ: Línia d acció 8: Reducció de les emissions de diòxid de carboni