Objecte i antecedents

Documentos relacionados
PROJECTE DE ROTONDA A LA CRUÏLLA DE CARRETERA DE TERRASSA, RONDA DE PONENT I RAMBLA D IBÈRIA

Pacificació del trànsit al barri de Bonavista

Dossier tècnic. de seguretat viària. Elements reductors de velocitat. servei català de Trànsit

CARRERS DE CONVIVÈNCIA

ENTRADA DE VEHICLES És l accés de vehicles des de la via pública als immobles o recintes,

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

MODIFICACIÓ DE LA MODALITAT DE REPARCEL LACIÓ ALS POLÍGONS D ACTUACIÓ URBANÍSTICA NÚM. 8 i 10 DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL NUCLI

Ordenació de l'espai de parada en carreteres locals

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat

L Ajuntament dóna tràmit al projecte de remodelació de la Travessera de Dalt entre la plaça Lesseps i Escorial

NORMES DE FUNCIONAMENT DE LA TAULA DEL TAXI

DECRET PROVISIONAL VEHICLES DE MOBILITAT PERSONAL

INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància

MEMÒRIA VALORADA PER A L ARRANJAMENT I MILLORA DELS CAMINS RURALS DEL PUIG DE SANT MARTIRIÀ I DE MAS RIERA AMB ÀRIDS RECICLATS

IMPUGNACIÓ INSTRUCCIÓ 8/2013 D INDEMNITZACIÓ PER RAÓ DE SERVEI

Procediment de contractació de personal laboral

MANUAL DE SENYALITZACIÓ DE LES OBRES

Ajuntament de Tossa de Mar

Perllongament de la C-32 Tordera - Blanes - Lloret de Mar. Lloret de Mar, 6 de març de 2015

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PROJECTE D URBANITZACIÓ A LA PLAÇA DE LA VIL LA ROMANA DEL DALT DE LA VILA. BADALONA PER ESTABLIR DUES FASES.

DISTRICTE HORTA - GUINARDÓ IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Procediment de neteja i manteniment d equipaments de gestió directa

MESURES D'ORDENACIÓ I REGULACIÓ DEL TRÀNSIT PER A TOTS ELS CIUTADANS AMB MOTIU DELS ACTES DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2013

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

SOAP. Sistema Municipal d Ordenació de l Autoprotecció. 4 d octubre de 2016

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

Es tracta de pintura per a la senyalització vial, que ha de complir la següent normativa: UNE EN /2 UNE EN 1871 UNE EN 1436

EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA.

PROPOSTA PER L URBANITZACIÓ DE LA T-COMERCIAL DE PUIGDÀLBER- AV. CATALUNYA I CARRER SANT RAMON DE PENYAFORT.

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011

Conselleria d Administracions Públiques Direcció General de Funció Pública, Administració Públiques i Qualitat dels Serveis

- Lluminària de la casa Solitec model NAVIA G-A-NAVIA G- 200-N-C12362 de 200W de potència, o equivalent, de les característiques següents:

PROJECTE EXECUTIU DE REORDENACIÓ I PAVIMENTACIÓ DE LA PLAÇA PAU CASALS

4. VALORACIÓ DE LES DIFERENTES PROPOSTES TÈCNIQUES PRESENTADES PELS LICITADORS

ÍNDEX. TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 13. Expropiacions 1. INTRODUCCIÓ CRITERIS... 3

GUIA TÈCNICA (Criteri d'interpretació de la Normativa de Protecció Contra Incendis)

Procediment d auditoria interna de Qualitat

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

ANNEX NÚM. 17: ESTUDI D ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES

La nova xarxa de bus exprés.cat reduirà el temps de trajecte entre les ciutats amb més mobilitat de Catalunya

Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.

Ajuntament de Pollença C/ Calvari, Pollença

Servei de manteniment de la llicència d ús del software OR2. Exp

COMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000

CAMÍ D ACCÉS AL RIU LLOBREGAT DES DE BELLVITGE, L HOSPITALET DE LLOBREGAT

El tramvia arriba a Badalona

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

EXPEDIENT D UNA ACTIVITAT INNÒCUA

Els usuaris habituals d aquests peatges tindran un descompte del 100% l any vinent

DISTRICTE GRÀCIA IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

MEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US:

ε = N BS w sin (w t)

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

Generalitat de Catalunya Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme Direcció General d Energia i Mines

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.

Integració del Carril Bus-VAO a l av. Meridiana per facilitar la millora de la mobilitat urbana

PROJECTE DE MODIFICACIÓ PUNTUAL Nº14 Modificació de l article 67 Sistema Viari MEMÒRIA. Ajuntament del Port de la Selva.

El desenvolupament d aquest sector suposa la creació d un nou generador de mobilitat, conseqüència de:

NORMATIVA URBANÍSTICA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM

TEORIA I QÜESTIONARIS

ANNEX Nº4: CONDICIONS D URBANITZACIÓ. Pla de Mobilitat de la Ciutat de Lleida

Dibuix Tècnic. Sistemes de representació

1r. No necessitam autorització per conduir la bicicleta.

La Confidencialitat de la Història Clínica Compartida, les diferents mirades. Ismael Cerdà

Estudis previs PLA DIRECTOR DE LA BICICLETA DE SABADELL

Ordenança reguladora del preu públic per la prestació dels serveis públics de transport adaptat

ANNEX 14 EXPROPIACIONS

NOVETATS LEGISLATIVES

4.11. CAMPIONATS DE CATALUNYA PREFERENTS

DISTRICTE LES CORTS IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

Informació complementària

AJUNTAMENT DE L ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Exemples. Exemples d aplicació del nou Reglament d eficiència energètica en un cas d adequació

4,66. Tipologia Estat Material Marge Metres Observacions PK: Pendent Pendent Pendent Rampa PK: PK: PK:

Estudi de Seguretat Viària Local de Roda de Ter

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Forma de presentació genèrica fw_fp_article_queferquan

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

PROGRAMA DE MESURES CONTRA LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

REGLAMENT I CATÀLEG DE CAMINS RURALS

DADES PERSONALS DNI-NIF Primer cognom Segon cognom Nom. Adreça. Municipi Codi Postal Telèfon 1 Telèfon 2

Antecedentes de hecho

QUÈ CAL SABER SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA? Els dubtes més freqüents

Treball final de grau

Xarxa d Emissions Atmosfèriques de Catalunya.

DISTRICTE EIXAMPLE IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Escales i rampes mecàniques: Un pas endavant en la millora de mobilitat i qualitat de vida dels colomencs

Balanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat

El conseller de Territori i Sostenibilitat ha resolt, en data 31 de juliol de 2015, l assumpte que s indica a continuació:

APLICACIÓ DELS SISTEMES D INFORMACIÓ GEOGRÀFICA AL SENDERISME LLIURE

ACTA DE CONSTITUCIÓ DE LA MESA I QUALIFICACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ (SOBRE 1)

En data 18 de desembre de 2017 fou aprovat per la Junta de Govern de la Diputació la modificació del Protocol del Conveni ASGEL.

1) Evolució històrica dels indicadors d ingressos familiars.

Transcripción:

CIRCULAR 02/05 de 14 de març de 2005 de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya sobre les condicions d implantació d elements reductors de la velocitat en travesseres urbanes de la xarxa viària de la Generalitat de Catalunya. Objecte i antecedents En els darrers mesos s ha detectat un augment considerable de peticions provinents de diversos Ajuntaments per tal de procedir a la instal lació d esquenes d ase i de passos de vianants de ressalt. Les sol licituds d implantació d aquests elements venen motivades generalment per una problemàtica de seguretat viària o la percepció d una falta de respecte més o menys generalitzada de la limitació de velocitat en travessera urbana. Per aquest motiu, i als efectes d homogeneïtzar els criteris per a la implantació d aquests elements, procedeix establir una regulació dels requisits tècnics i les condicions per a la implantació d elements reductors de velocitat en les travesseres urbanes de la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya. Per tot això, aquesta Direcció general de conformitat amb l article 16 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d organització, procediment i règim jurídic de l administració de la Generalitat de Catalunya, ha cregut oportú dictar la següent C I R C U L A R : Primer.- S aprova la Instrucció Condicions tècniques i restriccions d implantació dels elements reductors de velocitat tipus esquena d ase i passos de vianants sobreelevats que figura com annex a la present circular.

Segon.- Els Serveis Territorials de Carreteres hauran d aplicar, en l àmbit de les seves competències, el contingut de l esmentada Instrucció en la instal lació d elements reductors de la velocitat dels tipus esquena d ase o pas de vianants sobreelevat. Tercer.- L àmbit d aplicació de la Instrucció compren tant els supósits d instal.lació directe per part del propis Serveis Territorials, com els expedients d autorització als Ajuntaments amb la mateixa finalitat. Barcelona 14 de març de 2005. El Director General de Carreteres. Jordi Follía i Alsina.

ANNEX. CONDICIONS TÈCNIQUES I RESTRICCIONS D IMPLANTACIÓ DELS ELEMENTS REDUCTORS DE VELOCITAT TIPUS ESQUENA D ASE I PASSOS DE VIANANTS SOBREELEVATS. Les esquenes d ase i els passos de vianants de ressalt Aquests elements s implanten perpendicularment a l eix de la calçada i en tota la seva amplada. En el cas del pas de vianants de ressalt es combinen les funcions d element reductor de velocitats i d element de millora de l accessibilitat dels vianants. Geometria La secció de l esquena d ase té forma arrodonida, amb les dimensions següents: Alçada: 0,10 m (amb 1 cm de tolerància de construcció) Amplada: 4 m (amb 0,20 cm de tolerància de construcció) Angle: aproximadament 5º Geometria d una esquena d ase La secció del pas de vianants de ressalt té forma trapezoïdal, amb les següents dimensions: Alçada: 0,10 m (amb 1 cm de tolerància de construcció). En cas de què la vorera tingui una alçada superior caldrà adaptar-la. Amplada del pas de vianants: entre 4 i 6 m Les rampes, de 2 metres de llargada, han de tenir un pendent màxim del 5%. Materials: Les esquenes d ase seran del mateix material que el paviment de la calçada. Per als passos de vianants s utilitzaran materials petris o

similars als de les voreres, les rampes podran ser de formigó o prefabricades. Pas de vianants de ressalt Restriccions d implantació: S instal laran únicament en travessera urbana i quan es compleixin les següents condicions: IMD < 3000. La intensitat d hora punta no superarà els 300 vehicles. IMD de vehicles pesants < 100. El percentatge de vehicles de pas per la població serà inferior al 25% del trànsit total El nombre de carrils de circulació a creuar no serà superior a 2 (dos) Només es col locaran en travessera consolidada, amb voreres i amb enllumenat públic amb un nivell d il luminació superior a 20 lux En recta Fora dels accessos a centres sanitaris, bombers i policia, o en trams habitualment utilitzats pels vehicles d emergència o per tansports especials. Pendent longitudinal de la travessera inferior al 5 %. Condicions d implantació: Caldrà una delimitació prèvia de la zona a tractar i l actuació s ha de fer en tota la zona. La zona a tractar ha de començar a més de 200 m del començament de la travessera. La distància màxima entre els element reductors de velocitat ha d ésser de 200 m. La separació mínima entre dos dispositius ha de ser superior a 30 metres.

Cal garantir que aquests elements no impedeixin el bon funcionament del sistema de drenatge del tram. En cap cas s admetrà drenatge longitudinal superficial per sota d aquests elements. És convenient tractar la zona d aproximació a l element reductor de velocitat, sobretot quan es tracta de la transició entre un tram on les velocitats són força elevades i sobrepassen els límits legals i un tram on es força a reduir la velocitat mitjançant la creació d obstacles. Els passos de vianants no han de coincidir mai amb les esquenes d ase En cap cas es col locaran en els ponts ni en els 25 metres anteriors i posteriors a aquests La distància dels elements reductors a l inici o el final d un revolt serà superior a 50 m. Pel que fa referència a la senyalització horitzontal de les esquenes d ase, estarà constituïda per tres triangles blancs a la rampa que puja a l esquena d ase i no pas damunt la mateixa esquena d ase. Si la calçada és bidireccional, és convenient materialitzar damunt l esquena d ase amb una línia axial discontínua de separació dels sentits de circulació. La senyalització horitzontal es farà amb pintura reflectant. Senyalització horitzontal d una esquena d ase La senyalització horitzontal dels passos de vianants elevats es materialitzarà a la plataforma mitjançant les franges blanques normalitzades (blanques de 50 cm d amplada, amb interdistància de 50 cm). A les rampes d accés, les franges blanques es perllongaran de forma triangular fins arribar al vèrtex en contacte amb la calçada original. Igualment, es pintaran dues franges blanques de 40 cm. d amplada, situades a 20 cm. del vèrtex de la rampa d accés, per cadascun dels sentits de circulació i de forma que marquin la línia de detenció dels vehicles.

Senyalització horitzontal d un pas de vianants elevat Les esquenes d ase es senyalitzaran amb els corresponents senyals de presència de resalt (P-15a), situats a 25 metres del resalt. Aquests senyals estaran situats en els dos marges i per cada sentit de la circulació, i tindran un nivell mínim de reflectància de classe II. Addicionalment, els passos de vianants elevats es senyalitzaran afegint al senyal P-15a abans indicat un panell complementari (S-860) amb la menció PAS ELEVAT, així com amb el preceptiu senyal de pas de vianants (S-13) i el mateix panell complementari, situats immediatament abans del pas elevat.